Llei 29/2018, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.

El 30 d’octubre del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 23/2014 qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública. L’objectiu d’aquesta Llei era transformar el règim de previsió de la jubilació dels empleats públics, basat fins aleshores en un sistema de prestació definida en què el Govern carregava íntegrament amb la prestació de jubilació obligatòria i de jubilació voluntària, llevat d’algun col·lectiu del Cos de Policia, que hi havia efectuat aportacions, en un sistema d’aportació definida en què tant el treballador públic com l’Administració efectuen aportacions a un pla de pensions. En la Llei es preveien també una sèrie de prestacions que van a càrrec exclusiu del Govern.

D’aquesta manera s’aconseguia mantenir de forma sostenible el sistema tradicional de previsió de jubilació dels treballadors públics, i ara, naturalment, també és un objectiu de motivació i fidelització per a la consolidació d’un cos eficient de servidors públics.

Durant el temps transcorregut des que es va aprovar la Llei 23/2014, s’ha pogut avaluar racionalment el funcionament del nou sistema. Es constata que, malgrat que la transició al sistema d’aportació definida ha estat del tot satisfactòria i que la majoria dels empleats públics s’hi han adherit, cal fer algunes modificacions per esmenar alguns aspectes de la Llei que han resultat imprecisos o poc satisfactoris, per tal de facilitar la gestió i el funcionament del Pla de pensions i també de les prestacions que van a càrrec exclusiu del Govern.

El personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals gaudien, en el moment que es va aprovar la Llei 23/2014, del règim general de jubilació de la funció pública en matèria de jubilació, sense perjudici de les especificitats previstes en la normativa especial dels col·lectius de batlles, magistrats i fiscals, degudes principalment al fet que l’edat de jubilació prevista és superior als 65 anys. Tot i la seva condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública des de la data d’entrada en vigor de la Llei, calia introduir en la Llei previsions expresses en relació amb aquests col·lectius, principalment per tal de reconèixer el Consell Superior de la Justícia com a entitat contractant amb motiu de les modificacions en matèria de gestió pressupostària atribuïdes al dit organisme durant el període de vacatio legis, introduir la previsió de representació dins de la Comissió de Seguiment i regular expressament l’impacte de l’esmentada previsió de finalització de l’etapa laboral activa amb posterioritat als 65 anys.

Atès que els empleats públics han de superar un període de prova per consolidar la plaça, s’ha especificat en la Llei que només assoliran la condició de partícips del Pla quan hagin estat nomenats definitivament, i es preveu també que llavors podran efectuar una aportació corresponent al període de prova, que tindrà la consideració de periòdica, amb aportació, per tant, també del Govern.

S’ha fet una definició del concepte de treballador en actiu als efectes de la Llei 23/2014, que consisteix en la concurrència de la condició de partícip i de la vigència d’una relació ocupacional amb l’Administració, però sense exigència de concurrència de servei actiu, atès que s’havien constatat dificultats d’interpretació d’acord amb altres normes de la funció pública.

En la prestació regulada en la

L’article 1 modifica l’article 2 de la Llei, que estableix el règim de l’àmbit d’aplicació, per concretar que la Llei s’aplica només als treballadors públics que hagin superat el període de prova. Així mateix, determina que la Llei s’aplica també als grups d’assimilats que s’hi incorporin, sempre mitjançant llei, segons la nova redacció de la

En l’article 2 es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei, que estableix el concepte de partícip, per precisar, en coherència amb la nova redacció de l’article 2, que no es consideren partícips els empleats quan es troben en període de prova.

En l’article 3 es modifiquen els apartats 1, 2 i 4 de l’article 6 de la Llei, que estableix el concepte i el règim del partícip en suspens. S’afegeix un nou paràgraf a l’apartat 1 per especificar que no es consideren partícips en suspens els partícips que passen a l’Administració promotora o al Consell Superior de la Justícia a través d’una excedència amb reserva de plaça, i que durant l’excedència les aportacions d’aquests partícips es calculen segons la retribució percebuda en el lloc de destí. En l’apartat 2 s’hi afegeix que, en situació de partícips en suspens, també les entitats encarregades d’efectuar les aportacions periòdiques altres que l’Administració promotora deixen de fer aportacions periòdiques. En l’apartat 4 es defineix que els partícips en situació d’excedència diferent de l’establerta a l’apartat 1 hi poden fer aportacions, que es consideren extraordinàries.

En l’article 4 es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 7 de la Llei. En l’apartat 3 es determina que als efectes de la Llei l’edat de jubilació del personal del Consell Superior de la Justícia, dels batlles, magistrats, fiscals i dels assimilats són els 65 anys. En l’apartat 4 s’especifica que l’arribada de l’edat de jubilació per als treballadors públics comporta també el cessament de l’activitat professional, llevat dels batlles, magistrats i fiscals i els assimilats, que poden continuar treballant més enllà dels 65 anys, malgrat que als efectes de la Llei a la dita edat passen a tenir la condició de beneficiaris del Pla.

L’article 5 modifica l’article 9 de la Llei, que estableix el règim de les aportacions al Pla. En l’article s’especifica que l’obligació del pagament de les aportacions periòdiques és de l’entitat promotora i de les entitats contractants. S’ha afegit un paràgraf a l’apartat 2.a, que determina que l’aportació corresponent al període de prova, en cas de consolidar la plaça, tindrà la consideració de periòdica, i estableix el règim i els terminis perquè els partícips puguin adherir-s’hi i efectuar el pagament.

L’article 6 modifica l’apartat 2.b de l’article 10 de la Llei i afegeix també l’antiguitat com a assimilat per a les penalitzacions del rescat.

En l’article 7 es modifica l’article 11 de la Llei per precisar que la contingència coberta és la jubilació obligatòria en els termes previstos en la Llei 23/2014.

En l’article 8 es modifica l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei per especificar que un dels tres representants de la Comissió de Seguiment del Cos General ha d’estar adscrit a l’Administració de Justícia o formar part del col·lectiu de batlles, magistrats i fiscals o del personal adscrit al Consell Superior de la Justícia.

En l’article 9 es modifica l’apartat 1 de la

En els articles 10 i 11 es modifiquen la

Per mitjà de l’article 12 es modifica la disposició addicional quarta de la Llei amb l’objectiu de modificar el règim d’incorporació al Pla de nous col·lectius d’assimilats, que d’ara endavant es farà mitjançant llei.

L’article 13 té per objecte modificar l’apartat 1 de la

En l’article 14 es modifica l’apartat 5 de la disposició transitòria tercera de la Llei per limitar la reducció de la prestació a comptar dels 65 anys d’edat del partícip a l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda. S’hi afegeix un nou apartat 6 que permet als partícips afectats efectuar una aportació complementària pel període transcorregut entre l’entrada en vigor de la Llei 23/2014 i aquesta modificació, que tindrà la consideració d’aportació extraordinària, amb l’aportació també del Govern o de l’entitat assimilada, i s’estableix un termini de tres mesos perquè el partícip comuniqui a l’entitat gestora la voluntat d’adherir-s’hi i de vint-i-quatre mesos per executar el pagament fraccionat de l’aportació.

En l’article 15 s’introdueix la modificació de l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei qualificada de la Justícia per tal d’adaptar aquesta regulació a les referències expresses per a batlles, magistrats i fiscals en la Llei.

I, finalment, les disposicions finals primera i segona habiliten el Govern perquè publiqui els textos consolidats corresponents i determinen la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Es modifica l’article 2 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, el qual queda redactat com segueix:

“L’àmbit d’aquesta Llei se circumscriu als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit que hagin superat el període de prova, en ambdós casos de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, els cossos especials i les persones que hi resultin assimilades en la forma prevista en aquesta Llei.

El personal assalariat adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats i fiscals també tenen la consideració de partícips del Pla de pensions de la funció pública, amb les especificitats contingudes en aquesta Llei. Atès que el salari que perceben una part d’aquests partícips prové del Consell Superior de la Justícia, correspon a aquesta institució, com a òrgan contractant, i al Govern, com a Administració promotora del Pla de pensions de la funció pública, implementar els mecanismes que es considerin necessaris i assegurar que s’executin correctament les disposicions d’aquesta Llei pel que fa als partícips esmentats.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, que queda redactat com segueix:

“1. Concepte

Són les persones físiques en interès de les quals es crea el Pla de pensions de la funció pública, que hi estan adherides i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les aportacions corresponents.

No es consideren partícips les persones compreses en l’article 2 anterior mentre estiguin en període de prova.”

Es modifiquen els apartats 1, 2 i 4 de l’article 6 de la de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, que queden redactats com segueix:

“1. Es consideren partícips en suspens els partícips que cessen temporalment d’efectuar aportacions periòdiques com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

No es consideren partícips en suspens els funcionaris, els agents de l’Administració de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, magistrats i fiscals i els assimilats que passin a desenvolupar un càrrec al Govern o al Consell Superior de la Justícia a través d’una excedència amb reserva de plaça legal o pactada. Durant l’excedència, les aportacions es calculen segons la retribució percebuda en el lloc de destí.

2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora o l’entitat encarregada d’efectuar les aportacions també deixa d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens en situació d’excedència altra que la indicada en l’apartat 1 anterior, o de permís no retribuït, poden efectuar aportacions al Pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas, i amb independència de la periodicitat amb què s’efectuïn, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.”

Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 7 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, que queden redactats com segueix:

“3. Als efectes del que preveu aquesta Llei, s’estableixen com a edats de jubilació obligatòria dels partícips les següents:

• a) Per als funcionaris del Cos General, els agents de l’Administració de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, magistrats i fiscals, el Cos Especial d’Ensenyament i els assimilats, 65 anys.
• b) Per als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, Penitenciaria, Policia i Cos de Banders, 60 anys.

4. La jubilació obligatòria comporta per a tots els partícips, excepte per als batlles, magistrats i fiscals, i els assimilats, la finalització de la situació de treballador en actiu del partícip, que ha de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional que li ha permès tenir la condició de partícip.

Els batlles, els magistrats, els fiscals i els assimilats podran continuar en actiu a partir dels 65 anys, d’acord amb el que està previst en la normativa específica que regula la seva activitat. Sense perjudici d’això i als efectes d’aquesta Llei, a partir dels 65 anys d’edat aquests col·lectius passaran a la condició de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública en els termes previstos en aquesta Llei.”

Es modifica l’article 9 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, el qual queda redactat com segueix:

“Article 9. Aportacions al Pla de pensions

1. Les aportacions al Pla de pensions de la funció pública són les contribucions dineràries al dit Pla de pensions fetes per l’Administració promotora i les altres entitats contractants de partícips, i pels mateixos partícips. Les aportacions dels partícips són voluntàries i irrevocables i les aportacions de l’Administració promotora i de les altres entitats contractants de partícips són obligatòries i també irrevocables, tot en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no pot produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.

2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Els dos tipus d’aportacions són compatibles entre si.

   • a) Aportacions periòdiques: són les que s’efectuen amb periodicitat mensual.

L’import ordinari a aportar, tant per l’Administració promotora i altres entitats contractants de partícips com per cada partícip, és igual al 3% dels conceptes salarials que configurin la nòmina a l’efecte de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació del partícip es materialitza mitjançant la deducció, per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips, de l’import corresponent del seu salari brut.

Durant els períodes en què el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per treballar, la base de les aportacions és la prestació efectivament percebuda pel partícip per aquest concepte a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips materialitza l’aportació a càrrec seu una vegada el partícip hagi fet efectiva la seva aportació.

El partícip pot optar per efectuar aportacions d’un import diferent del percentatge ordinari indicat en el primer paràgraf de l’apartat 2.a. Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips només està obligada a aportar el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’entitat contractant continua aportant, en tot cas, com a màxim, el percentatge ordinari.

El partícip adscrit a un cos especial que percep la prestació a càrrec del Govern definida en la disposició addicional sisena pot continuar fent aportacions periòdiques i extraordinàries en les mateixes condicions que els partícips que es troben en actiu. La base sobre la qual s’aplica el percentatge a aportar per l’Administració promotora en cas d’aportacions periòdiques és l’import total de la prestació esmentada.

També tindrà la consideració d’aportació periòdica la que efectuï el partícip que adquireixi aquesta condició després d’un període de prova, corresponent a un import màxim del 3% del salari brut efectivament percebut durant el dit període de prova. El partícip que vulgui efectuar aquesta aportació haurà de comunicar a l’entitat gestora la seva voluntat d’efectuar-la dins dels tres mesos següents a l’adquisició de la condició de partícip i en podrà fraccionar el pagament durant el termini màxim d’un any.

• b) Aportacions extraordinàries: cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.

La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora ni d’altres entitats contractants de partícips d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en l’apartat 2.a anterior.

El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora i el partícip comprès en alguna de les situacions previstes en la lletra c de l’apartat 3 de l’article 5, sempre que no hagi manifestat la seva voluntat de causar baixa del Pla, poden continuar fent aportacions fins a l’edat de 65 anys, que en qualsevol cas tenen la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es facin. En aquest supòsit l’Administració promotora o altra entitat contractant de partícips no efectuen cap mena d’aportació.

3. El pagament de les aportacions extraordinàries l’efectua el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreix el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva i va a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.”

Es modifica l’apartat 2.b de l’article 10 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, el qual queda redactat com segueix:

“b) El rescat d’un import superior a l’indicat en l’apartat 2.a anterior comportarà l’aplicació de les penalitzacions següents:

• Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 100%.

• 11 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 90%.

• 12 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 80%.

• 13 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 70%.

• 14 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 60%.

• 15 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 50%.

• 16 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 40%.

• 17 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 30%.

• 18 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 20%.

• 19 anys d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 10%.

• 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari, com a agent de l’Administració de caràcter indefinit o com a treballador assalariat d’altres entitats contractants de partícips: 0%.

El percentatge de penalització s’aplica només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi l’import total indicat en l’apartat a anterior.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, el qual queda redactat com segueix:

“1. La contingència coberta pel Pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria en els termes previstos en aquesta Llei.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, el qual queda redactat com segueix:

“1. Composició

La Comissió de Seguiment del Pla de pensions està composta per dotze membres, vuit dels quals són representants dels partícips i quatre, de l’Administració promotora.

La Comissió està integrada per un president, un vicepresident, un secretari i nou vocals.

Els càrrecs de la Comissió de Seguiment del Pla de pensions no són retribuïts. Els representants de l’Administració promotora a la Comissió de Seguiment del Pla de pensions són designats pel Govern, i és obligatori que un d’ells sigui el secretari d’Estat de Funció Pública o, si no és possible, un càrrec amb funcions equivalents, i que un altre sigui membre de la Intervenció General.

Els membres de la Comissió que representen els partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els quals es troben integrats els partícips i en el nombre següent: tres representants del Cos General, un dels quals ha d’estar adscrit a l’Administració de justícia o pertànyer al col·lectiu de batlles, magistrats i fiscals o personal adscrit al Consell Superior de la Justícia; un representant del Cos Especial d’Ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials i un representant escollit entre els partícips que formin part del col·lectiu assimilat expressament mencionat en l’article 2, conforme a l’apartat 2 de l’article 5 i la disposició addicional quarta.

Cal designar dos substituts de cada representant per als casos d’absència o impossibilitat del membre titular.

El nomenament, la substitució, la remoció i la renovació dels membres representants dels partícips són promoguts pels col·lectius als quals representa cada membre. Aquests membres els designen els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés de nomenament, substitució, remoció i renovació s’han d’establir reglamentàriament.

Un membre de la Intervenció General exerceix la funció de president de la Comissió. La resta de càrrecs són elegits entre els membres restants de la Comissió.”

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, i es crea un nou apartat 5, el qual queda redactat com segueix:

“1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals, que en la data d’entrada en vigor de la Llei tenen la condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública, que mantenen aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria i, en aquella data, estiguin en actiu i puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a treballadors públics en un o diversos règims entre els indicats al principi d’aquest mateix paràgraf, tenen dret a percebre del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebin el salari en el moment de la jubilació, a partir de la seva jubilació obligatòria, una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió.

Els batlles, magistrats, fiscals i assimilats que continuïn en actiu a partir dels 65 anys en la mateixa condició professional que els ha permès tenir la condició de partícips, tenen dret a percebre la mateixa prestació a partir del moment que finalitzin la seva etapa laboral activa en la condició professional esmentada. Els requisits indicats en el paràgraf precedent que han d’acreditar els altres partícips en la data de jubilació obligatòria, aquests col·lectius els hauran d’acreditar en la data de finalització de la seva etapa laboral activa.

Aquesta prestació es calcula sobre la base d’una previsió teòrica en la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat entre el 60% del salari mensual teòric brut de cada partícip en arribar a l’edat de 65 anys i el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, amb la deducció en qualsevol cas dels imports següents:

• a) Import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3%, tant per part del Govern o, si escau, del Consell Superior de la Justícia com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos. A més, als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del Cos Penitenciari, també se’ls ha de computar la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la dita Llei, i als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, qualificada del Cos de Policia, també se’ls ha de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.

Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per calcular l’import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es farà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En ambdós casos el percentatge considerat a l’efecte de calcular les aportacions és del 3%, tant per part del Govern o, si escau, el Consell Superior de la Justícia com per part del partícip.

Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests drets tenen un rendiment anual del 3,5%.

• b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i els punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys, sobre la base del salari brut projectat indicat en aquesta disposició addicional. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex.

Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la Llei fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip es fa sobre el salari brut i comprèn els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els salaris bruts, que comprendran els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex.

Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data que s’arribi als 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre en aquesta mateixa data. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex.

El càlcul del salari mensual mitjà brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i les excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, només per efectuar aquest càlcul, com una mensualitat independent.”

“5. Als efectes d’aquesta Llei tenen la consideració de treballadors en actiu els empleats públics que són partícips i que mantenen vigent una relació ocupacional estatutària o laboral amb el Govern o, si escau, amb el Consell Superior de la Justícia. No s’exigeix que l’empleat públic estigui també en situació de servei actiu.”

Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, la qual queda redactada com segueix:

“En cas de mort d’un funcionari, d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit o d’un membre que formi part del personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i abans de la data de la seva jubilació obligatòria determinada per aquesta llei, sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens del Pla de pensions de la funció pública i que es trobi també en actiu en la data de la seva defunció, els seus drethavents per causa de mort perceben una prestació a càrrec del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebi el salari, en forma de capital cert d’un import igual a un any del salari del seu causant en la data de la seva defunció, que comprengui els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, incrementat en un 25% per cada fill. La prestació màxima a percebre per aquest concepte serà de dos anys de salari, calculats en la forma indicada.

També tenen dret a percebre la prestació indicada en el paràgraf precedent els drethavents per causa de mort de batlles, magistrats i fiscals, la defunció dels quals es produeixi estant en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i abans de la data de finalització de la seva etapa laboral activa com a tals, sempre que tinguin la condició de partícips, de partícips en suspens o de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública i que es trobin també en actiu en la data de la seva defunció.

Tenen la consideració de drethavents per causa de mort, als efectes del que està previst en els dos paràgrafs precedents, les persones designades com a tals pel treballador per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a falta d’aquesta designació expressa, les persones que tinguin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.

Aquesta prestació és compatible amb la que els correspongui percebre als beneficiaris de l’assegurat difunt d’acord amb l’assegurança col·lectiva per accident contractada pel Govern o per l’entitat contractant, amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.”

Es modifica la

“En cas de declaració d’una invalidesa, en els termes previstos en l’apartat 3 de l’article 11, d’un funcionari, d’un agent de l’Administració general de caràcter indefinit, d’un membre que formi part del personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, d’un batlle, d’un magistrat o d’un fiscal, en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i sempre que tingui la condició de partícip o de partícip en suspens del Pla de pensions de la funció pública i que es trobi també en actiu en la data de declaració de la invalidesa, aquest gaudirà d’una prestació a càrrec del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució en la qual es jubili obligatòriament, en forma de capital cert d’un import igual a dos anys del salari en la data de declaració de la situació d’invalidesa, que comprengui tots els conceptes salarials declarats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Aquesta prestació és compatible amb la que li correspongui percebre al mateix assegurat d’acord amb l’assegurança col·lectiva per accident contractada pel Govern o per l’entitat contractant, amb cobertura de les contingències de mort i invalidesa dels seus treballadors.”

Es modifica la disposició addicional quarta de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, la qual queda redactada com segueix:

“Disposició addicional quarta

Són considerats partícips del Pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria als agents de l’Administració general de caràcter indefinit, els treballadors amb contracte de durada indefinida: de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, del Fons de Reserva de Jubilació, de la Universitat d’Andorra, de l’Institut d’Estudis Andorrans, de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, de les escoles confessionals (Col·legi Sant Ermengol, Col·legi Anna Maria Janer, Col·legi Sagrada Família), de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, i els docents contractats per l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra que imparteixen classes de religió. Tots aquests col·lectius queden adherits al Pla de pensions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 5.

Mitjançant llei ordinària es podran afegir nous col·lectius d’assimilats al Pla de pensions de la funció pública.

Atès que els partícips d’aquests col·lectius d’assimilats no estan vinculats professionalment de forma directa amb el Govern, l’obligació de retenció sobre el seu salari brut prevista en l’apartat 2 de l’article 4 l’ha d’efectuar la mateixa entitat a la qual correspon el seu pagament, que també ha d’efectuar les aportacions al Pla de pensions de la funció pública a càrrec d’aquests partícips assalariats seus i també les aportacions que siguin a càrrec de cada entitat contractant atribuïbles als mateixos partícips.”

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, que queda redactat com segueix:

“1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en actiu i tinguin els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, a partir de l’entrada en vigor de la Llei continuaran tenint dret a sol·licitar-la en qualsevol moment fins a arribar a l’edat de jubilació obligatòria i a percebre l’esmentada prestació a càrrec del Govern.

L’import d’aquesta prestació és calculat d’acord amb la mateixa normativa anterior, prenent com a base de càlcul el salari mensual brut percebut per cada funcionari en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Per als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la mateixa Llei, i per als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Sobre aquesta base s’aplica el percentatge que correspongui segons la normativa anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, percentatge que la normativa anterior establia segons l’edat del beneficiari o dels anys de servei prestats.”

Es modifica l’apartat 5 i es crea un nou apartat 6 en la disposició transitòria tercera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, els quals queden redactats com segueix:

“5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent la prestació esmentada, si bé amb prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda pel funcionari. Si els funcionaris tenen dret a percebre prestacions d’acord amb el Pla de pensions de la funció pública, la percepció d’aquestes prestacions no comporta cap reducció de la prestació a càrrec del Govern.

6. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria poden fer una aportació complementària al pla d’un import màxim resultant de deduir el 3% del sumatori del salari brut efectivament percebut per cada funcionari, durant el període comprès entre el dia 1 de juny del 2015 i el darrer dia del mes d’entrada en vigor de la modificació d’aquesta llei, el sumatori de les aportacions periòdiques al pla efectivament efectuades pel mateix funcionari durant el mateix període. El Govern efectua coetàniament una aportació pel mateix import complementari aportat pel partícip que s’imputa a aquest.

Els funcionaris que es trobin en situació de jubilació voluntària a l’empara de la present disposició transitòria tercera i que no hagin arribat als 65 anys d’edat, també poden fer una aportació complementària al pla d’un import màxim resultant de deduir el 3% del sumatori del salari brut efectivament percebut per cada funcionari durant el període comprès entre el dia 1 de juny del 2015 i el dia immediat anterior a la data d’inici de la situació de jubilació voluntària, el sumatori de les aportacions periòdiques al pla efectivament realitzades pel mateix funcionari durant el mateix període. El Govern efectua coetàniament una aportació pel mateix import complementari aportat pel partícip que s’imputa a aquest.

El funcionari que vulgui exercir el seu dret a efectuar l’aportació complementària indicada en els dos paràgrafs precedents ho ha de comunicar expressament i per escrit a l’Administració promotora dins dels tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor d’aquesta disposició.

La materialització d’aquesta aportació complementària s’efectua de forma fraccionada en els vint-i-quatre mesos immediats següents al primer dia del mes immediat següent en què finalitzi el termini de tres mesos referit en el paràgraf precedent. Aquesta aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció, per part de l’Administració promotora, de l’import corresponent del seu salari brut o, en el cas dels jubilats anticipadament, de la prestació bruta de jubilació voluntària.”

S’afegeix a la Llei la

“Disposició final tercera bis

Es modifica l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei qualificada de la Justícia, que passa a tenir la redacció següent:

2. La jubilació per edat opera d’ofici quan els batlles i els magistrats arriben a setanta anys. Això no obstant, si en complir aquesta edat el batlle o el magistrat encara no ha finalitzat el mandat, el Consell Superior de la Justícia pot acordar, si ho sol·licita el batlle o el magistrat, que continuï en el càrrec fins al final del mandat, i com a màxim fins que arribi a l’edat de setanta-cinc anys.”

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, i de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes en aquesta Llei.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 22 de novembre del 2018

Vicenç Mateu ZamoraSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra