B
BOPA·CHAT
Llei 29/2008, de l'11 de desembre, del cadastre.
v3ModificationEn vigueur
📅 Publiée: 22 déc. 2022§ 67 articles

Afegeix art. 30

1

Concepte i àmbit d'aplicació

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. El cadastre immobiliari és un registre administratiu d'àmbit parroquial en el

qual s'inscriuen els béns immobles situats en el territori d'una parròquia i se'n

descriuen les característiques físiques, jurídiques i econòmiques en la forma

establerta per aquesta Llei i la normativa de cada parròquia.

  1. Els preceptes d'aquesta Llei s'apliquen a tot el territori nacional, sense

perjudici de les competències i de les potestats reglamentàries de cada comú

establertes en l'ordenament.

disposició transitòria quartaHistorique
disposició final primeraHistorique
disposició final segonaHistorique
disposició final terceraHistorique
disposició final quartaHistorique
disposició final sisenaHistorique
disposició final setenaHistorique
disposició final vuitenaHistorique
disposició final novenaHistorique
disposició final desenaHistorique
disposició final onzenaHistorique
disposició final dotzenaHistorique
disposició final tretzenaHistorique
disposició final catorzenaHistorique
disposició final quinzenaHistorique
disposició final setzenaHistorique
disposició final dissetenaHistorique
disposició final divuitenaHistorique
disposició final dinovenaHistorique
2

Competència

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique

La competència per confeccionar, mantenir i gestionar el cadastre correspon a

cada comú en l'àmbit del territori parroquial.

3

Obligatorietat

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique

És obligatori inscriure al cadastre els béns immobles, les persones titulars de

drets que es posseeixen sobre els mateixos i la modificació de les seves

característiques, en la forma prevista per aquesta Llei i per la normativa que la

desenvolupi.

4

Presumpció de veracitat

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique

A efectes jurídics les inscripcions del cadastre es presumeixen certes a efectes

possessoris com a principi de prova, amb la consideració de presumpció iuris

tantum que admet prova en contrari a fer valer davant dels òrgans

jurisdiccionals competents.

5

Règim jurídic

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. Contra els actes i les resolucions definitives dictats pels comuns com a

resultat de la confecció, el manteniment i la gestió cadastral, es pot interposar

recurs d'alçada en la forma i en el termini establerts pel Codi de l'Administració.

  1. Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs

d'alçada sense que s'hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es

considerarà acceptat.

Capítol segon. Gestió del cadastre

6

Funcions

Capítol segon. Gestió del cadastreHistorique

La gestió del cadastre inclou les funcions següents:

  • a) La inscripció dels béns immobles i de les seves característiques físiques,

jurídiques i econòmiques.

  • b) La modificació de les dades cadastrals.
  • c) La difusió i la comunicació de la informació cadastral.
  • d) L'elaboració de la cartografia cadastral.
  • e) La valoració dels immobles a efectes cadastrals.
  • f) La custòdia de les dades i de la documentació del cadastre.
7

Marc reglamentari

Capítol segon. Gestió del cadastreHistorique

Com a facultat inherent a la gestió del cadastre i a l'exercici de les seves

funcions, els comuns elaboren i aproven la normativa que regula les

declaracions i les sol·licituds d'inscripció i de modificació de dades

alfanumèriques i gràfiques dels béns immobles, l'obertura i la tramitació

d'expedients d'ofici per a la incorporació i la modificació de dades al cadastre i

els restants procediments i actes que comprèn el funcionament del cadastre.

8

Potestat inspectora i sancionadora

Capítol segon. Gestió del cadastreHistorique
  1. La potestat inspectora i sancionadora en matèria cadastral correspon a cada

comú en l'àmbit del territori parroquial.

  1. En la normativa comunal que regula el funcionament i la gestió del cadastre,

els comuns poden crear òrgans d'inspecció en matèria cadastral, regular

infraccions a la normativa del cadastre i preveure sancions que tenen

naturalesa tributària d'acord amb la Llei de les finances comunals.

  1. La facultat d'instruir expedients sancionadors correspon al comú o als òrgans

del comú en els quals es deleguin aquestes facultats. La resolució d'aquests i

l'aplicació de sancions correspon únicament al consell de comú.

Capítol tercer. Contingut del cadastre

9

Concepte de bé immoble i d'unitat cadastral

Capítol tercer. Contingut del cadastreHistorique
  1. A efectes cadastrals, tenen la consideració de béns immobles:

    • a) Les parcel·les de terreny i les edificacions susceptibles d'alienació o

d'aprofitament independent.

  • b) Les parcel·les de terreny i les edificacions sobre les quals es pot aplicar la

titularitat d'un dret d'inscripció obligatòria, amb independència que la propietat

sigui pública o privada i d'altres drets que es puguin tenir sobre el bé immoble.

  • c) Les concessions administratives.
  1. Cada bé immoble objecte d'inscripció al cadastre constitueix una unitat

cadastral.

  1. En particular, són unitats cadastrals:

    • a) Les parcel·les no edificades enteses com extensions de terreny que queden

delimitades per una línia poligonal tancada.

  • b) Les edificacions que no han estat objecte de divisió en unitats independents i

la parcel·la de terreny sobre la qual estan bastides, que formen una única unitat

cadastral.

  • c) Les diferents unitats immobiliàries privatives en què s'ha dividit un edifici i

que són susceptibles d'alienació i d'aprofitament independent segons el règim

de la propietat horitzontal.

  • d) Els àmbits territorials de les concessions administratives.
  1. A més de les indicades en els apartats anteriors, els comuns, en la normativa

del cadastre parroquial, poden definir altres béns immobles com a unitats

cadastrals.

10

Descripció dels béns immobles

Capítol tercer. Contingut del cadastreHistorique
  1. La descripció cadastral de cada immoble comprèn:

    • a) Les característiques físiques consistents en la superfície, les confrontacions i

la situació en la cartografia cadastral.

  • b) Les característiques jurídiques consistents en els drets reals de propietat, de

cens emfitèutic o de superfície que es posseeixen sobre el bé immoble, les

concessions administratives constituïdes i la identitat dels titulars de cada un

d'aquests drets. El cadastre també ha de descriure les situacions de

copropietat i les quotes de participació de cada copropietari.

  • c) Les característiques econòmiques consistents en el valor cadastral.
  1. Els comuns, en la normativa del cadastre parroquial, poden incloure la

descripció d'altres característiques dels béns immobles que estimin

convenients a més de les mencionades en l'apartat primer.

11

Referència cadastral

Capítol tercer. Contingut del cadastreHistorique
  1. A cada unitat cadastral se li assigna una referència cadastral que permet

identificar cada bé immoble de forma unívoca dins de tot el territori nacional.

  1. La referència cadastral està formada pel codi de la parròquia, que correspon

al número d'ordre protocol·lari, seguit d'un altre codi amb una estructura

determinada per cada comú.

12

Concepte de titular cadastral

Capítol tercer. Contingut del cadastreHistorique
  1. Es consideren titulars cadastrals les persones físiques i jurídiques, les

associacions, les fundacions i les administracions públiques que posseeixen

algun dels drets següents sobre un bé immoble:

  • a) Dret de propietat.
  • b) Dret real de superfície.
  • c) Dret real de cens emfitèutic.
  • d) Concessió administrativa.
  1. Es consideren també titulars cadastrals les societats civils, les herències

jacents, les comunitats de béns i les entitats i els patrimonis autònoms que

malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica

independent.

  1. Es consideren també titulars cadastrals les persones físiques i jurídiques,

públiques i privades, i les restants entitats esmentades en aquest article que

posseeixen altres drets reals d'ús, d'acord amb aquesta Llei i la normativa que

la desenvolupa.

13

Documentació del cadastre

Capítol tercer. Contingut del cadastreHistorique

Els documents que contenen la informació referida als béns immobles incrits en

el cadastre parroquial poden ser els següents:

  • a) Documents jurídics: escriptures públiques, sentències judicials i contractes

privats.

  • b) Documents tècnics: projectes tècnics d'edificació, de reparcel·lació,

d'urbanització i d'agrupació, plànols, fotografies i ortofotomapes.

  • c) Documents administratius: expedients de delimitació de béns immobles i

resolucions administratives.

  • d) Documents econòmics: valoracions immobiliàries.

Capítol quart. Valoració dels béns immobles

14

Definició

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique
  1. El valor cadastral és un valor universal i constant de tots els béns immobles

d'acord amb la seva situació i característiques.

  1. El valor cadastral es determina a partir del valor de mercat.
  2. S'entén per valor de mercat el preu més probable pel qual es podria alienar,

o aprofitar en el cas de concessions administratives, entre parts independents,

un bé immoble lliure de càrregues.

15

Criteris de determinació del valor cadastral

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique

Per a determinar el valor cadastral es tenen en compte els criteris següents:

  • a) La localització del bé immoble, les circumstàncies urbanístiques que

l'afecten i la seva aptitud per a la generació de rendes.

  • b) Les circumstàncies i els valors de mercat.
16

Límit

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique
  1. El valor cadastral d'un bé immoble no pot superar el valor de mercat.
  2. Per obtenir el valor cadastral els comuns poden establir un factor reductor

del preu de mercat amb l'objectiu d'amortir l'efecte de les oscil·lacions del

mercat.

  1. En cas que existeixin béns immobles amb un preu de venda limitat

administrativament, el valor cadastral no pot superar mai aquest preu.

17

Altres criteris de determinació del valor cadastral

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique

Correspon al Govern assenyalar altres criteris marc rellevants per determinar el

valor cadastral, a més dels establerts en l'article anterior.

18

Procediment de determinació del valor cadastral

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique
  1. Els criteris i les dades quantitatives que s'utilitzen per determinar el valor

cadastral es recullen en un document anomenat taula de valoració. El valor

cadastral individual de cada bé immoble s'obté aplicant el contingut de la taula

de valoració a les característiques concretes del bé immoble.

  1. El contingut de la taula de valoració s'actualitza periòdicament segons els

procediments següents:

  • a) Procediment d'actualització general de tota la parròquia.
  • b) Procediment simplificat per actualització puntual d'una o de diverses àrees

de la parròquia que ho requereixin, i que dóna lloc a una modificació parcial de

la taula.

  1. La taula de valoració ha de contenir:

    • a) Les àrees incloses dins la taula de valoració.
    • b) La divisió de les àrees en polígons de valoració cadastral en base a criteris

d'homogeneïtat dels béns immobles que contenen. És competència dels

comuns definir aquests criteris.

  • c) El valor mitjà del metre quadrat dels béns immobles inclosos en cada

polígon. Aquest valor s'obté pels mètodes basats en els valors de mercat

següents:

  • A partir de les superfícies i dels imports de les transmissions que consten en

les liquidacions de l'impost de transmissions patrimonials immobiliàries (ITP)

dels béns immobles inclosos dins de cada polígon de la taula.

  • A partir de peritatges i/o taxacions dels béns immobles.

  • Subsidiàriament, per altres mètodes fixats reglamentàriament pel Govern,

sempre que estiguin basats en valors de mercat.

En aquells polígons en què no es disposa de suficient informació sobre el valor

mitjà obtinguda pels mètodes descrits anteriorment, s'apliquen estimacions

basades en les dades de polígons de característiques semblants.

  • d) Si escau, el factor reductor aplicat a cada polígon.
19

Aprovació de les taules de valoració

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique
  1. Correspon al comú aprovar les taules de valoració dels béns immobles

situats a la seva parròquia.

  1. Quan entra en vigor una nova taula de valoració, ja sigui per actualització

general o parcial, queda automàticament derogada l'anterior i s'actualitzen els

valors cadastrals dels béns immobles inscrits al cadastre.

  1. L'aprovació inicial i les actualitzacions, generals o parcials, d'una taula de

valoració han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, sense

que sigui necessari notificar individualment el nou valor cadastral.

20

Revisions

Capítol quart. Valoració dels béns immoblesHistorique
  1. La revisió general de les taules de valoració es fa amb una periodicitat no

superior a cinc anys.

  1. Si, amb motiu d'una inspecció o per altres causes, es constata que un

determinat polígon cadastral té uns valors significativament desfasats respecte

a la realitat immobiliària, s'ha de procedir a una modificació parcial de la taula.

Els valors del polígon o dels polígons afectats no poden ser revisats novament

abans del termini de dos anys, excepte si es fa en el marc d'una actualització

general.

Capítol cinquè. Cartografia del cadastre

21

Concepte

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique
  1. La cartografia cadastral és el conjunt de plànols i de representacions

gràfiques, en format digital o paper, que formen part del cadastre i que

descriuen la forma, la dimensió i la situació dels béns immobles de propietat

pública o privada, així com els elements geogràfics del territori i els límits de

terme parroquial.

  1. La cartografia cadastral es gestiona mitjançant el sistema d'informació

geogràfica denominat SIG.

22

Contingut de la cartografia cadastral

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique

La cartografia cadastral conté:

  • a) Els límits, la forma, la dimensió i la situació de les parcel·les i de les

edificacions i les construccions bastides sobre elles. Per a les edificacions, hi

han de constar en forma de polígons:

  • El perímetre de l'edifici en la seva ocupació sobre rasant.

  • El perímetre de cada una de les unitats immobiliàries, com els habitatges, les

places d'aparcament, els trasters i d'altres, situats a cada planta, indicant l'ús a

què està destinada cada unitat cadastral.

  • El perímetre de l'edifici en la seva ocupació sota rasant.

    • b) Els carrers i les vies de comunicació amb la toponímia corresponent. En

l'encreuament de carrers o carreteres s'hi inclou la cota del terreny (z), així com

l'eix en distàncies compreses entre 50 i 100 metres.

  • c) La toponímia dels nuclis urbans i de les partides o dels termes, d'acord amb

el nomenclàtor oficial d'Andorra i la toponímia pròpia de la parròquia per a

aquells topònims que no estiguin reflectits en el nomenclàtor.

  • d) Les xarxes de serveis.
  • e) Els elements geogràfics més rellevants, com ara rius, torrents, barrancs,

llacs, estanys, basses i embassaments amb la seva toponímia. En els eixos

d'aquests elements s'hi inclou la cota del terreny (z) en trams compresos entre

50 i 100 metres.

  • f) El terme de la parròquia i altres límits administratius, amb representació de

les fites de delimitació.

  • g) La referència cadastral de cada unitat, la referència de cada parcel·la i

l'adreça postal i referència de cada edifici.

  • h) Les àrees i els polígons que delimiten les zones de valoració.

    • i) Els plànols de la distribució de cadascuna de les plantes dels edificis per

representar les unitats cadastrals.

23

Dades addicionals de la cartografia cadastral

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique

La cartografia cadastral pot contenir les dades addicionals següents, que

provenen del sistema d'informació geogràfica:

  • a) Una capa individualitzada amb la simbolització dels murs, els talussos, els

arbres i altres elements en aquelles zones en què s'hagi realitzat un

aixecament parcel·lari en la versió digital de la cartografia.

  • b) La cartografia bàsica d'Andorra.
  • c) Les ortofotografies aèries elaborades pel Govern.
24

Sistema cartogràfic

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique

El sistema cartogràfic del cadastre ha de quedar definit d'acord amb la

normativa estatal vigent sobre geodèsia i cartografia.

25

Escales d'aixecaments parcel·laris i de representacions gràfiques

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique

Correspon als comuns definir les escales d'aixecament parcel·lari i de

representacions gràfiques dels béns immobles inscrits al cadastre.

26

Subdivisió de la parròquia en fulls cartogràfics

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique
  1. La cartografia cadastral consisteix en un mapa continu en la seva versió

digital.

  1. La cartografia ha de contenir el tall de fulls per a la seva impressió en format

paper d'acord amb les característiques següents:

  • a) La subdivisió ha de seguir el tall de fulls de la cartografia bàsica d'Andorra.
  • b) Les dimensions i la identificació dels fulls han de ser també aquelles

definides per la cartografia bàsica d'Andorra.

  1. En cas que es cregui convenient fer una subdivisió de fulls inferior a l'escala

1/500 o una subdivisió d'un full 1/5.000 o 1/1.000, s'ha de seguir el mateix

criteri emprat per dividir i identificar els fulls de la cartografia bàsica d'Andorra.

27

La quadrícula de coordenades

Capítol cinquè. Cartografia del cadastreHistorique
  1. La quadrícula de coordenades ha d'estar generada per una matriu

rectangular de 6x8 a partir de la cantonada SW del full, de manera que la

distribució de creus sigui sempre de deu centímetres sobre plànol,

independentment de l'escala de representació.

  1. Els textos d'indicació de les coordenades s'han de col·locar en tots els

costats del rectangle del full cartogràfic i fora de la zona que delimiten.

Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dades

28

Caràcter públic del cadastre i protecció de dades

Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dadesHistorique
  1. El cadastre té la consideració de registre públic als efectes del que estableix

la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades

personals.

  1. Tenen la consideració de dades protegides el nom, els cognoms i el domicili

de les persones físiques, la denominació i el domicili de les persones jurídiques

i la valoració cadastral dels béns immobles.

  1. Els titulars o cotitulars de béns immobles poden accedir lliurement a les

dades protegides dels immobles dels quals en són titulars o cotitulars.

29

Accés general a la informació no protegida del cadastre

Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dadesHistorique
  1. L'accés a la informació del cadastre que no té la consideració de dades

protegides és lliure.

  1. Aquest accés es pot realitzar únicament en la forma que estableixin els

comuns.

30

Accés per part de no titulars a la informació protegida del cadastre

Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dadesHistorique
  1. L'accés per part de terceres persones a les dades protegides del cadastre,

sense perjudici del que estableix l'apartat 3, únicament es pot realitzar

mitjançant el consentiment exprés, específic i escrit del titular cadastral, de la

persona amb poders de representació suficients o del seu representant legal.

  1. En situacions de cotitularitat de les unitats cadastrals, serà necessari el

consentiment exprés, específic i escrit d'un dels cotitulars.

  1. L'accés a les dades protegides del cadastre es pot realitzar sense el

consentiment del titular cadastral quan la informació la sol·liciten per escrit:

  • a) Els batlles, els tribunals i el Ministeri Fiscal.
  • b) Els notaris, per a la identificació de les finques.
  • c) Els hereus i els successors legals respecte a les unitats cadastrals del

causant que figuren inscrites al cadastre quan hi tinguin un interès legítim.

  1. Els comuns, mitjançant la normativa comunal, han d'establir les condicions

d'accés a les dades protegides relatives a la identificació i el domicili del titular

cadastral, sense el consentiment d'aquest, sempre que sigui per a la

identificació de les finques i dels terrenys contigus o que estiguin situats en la

mateixa unitat d'actuació.

31

Difusió i comunicació de la informació del cadastre

Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dadesHistorique
  1. Correspon als comuns definir la forma i els documents mitjançant els quals

es fa efectiva la comunicació i la difusió de la informació del cadastre.

  1. Els comuns han de lliurar certificat d'inscripció del bé immoble a petició del

titular inscrit.

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informació

32

Col·laboració amb el Govern

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique
  1. El Govern ha de comunicar al comú en el qual estan radicats els béns

immobles:

  • a) Els convenis signats amb particulars que tinguin per objecte la cessió, la

permuta o el dret d'ús de terrenys i altres béns immobles, d'acord amb aquesta

Llei i la normativa que la desenvolupa.

  • b) Les expropiacions de béns immobles.
  1. Juntament amb la informació anterior el Govern ha de trametre al comú els

plànols dels immobles cedits, permutats o expropiats en els formats definits per

la cartografia cadastral.

33

Col·laboració amb els notaris

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique
  1. Els notaris, cada tres mesos, han de trametre al comú de la parròquia en la

qual estan situats el béns immobles, una relació dels documents per ells

autoritzats pels quals es transmet, per qualsevol títol, la propietat de béns

immobles, es constitueixen, es transmeten o es cancel·len drets reals d'ús de

superfície i de cens emfitèutic, o es produeix alguna alteració o modificació de

la configuració dels béns immobles resultant de declaracions i modificacions

d'obra nova, divisions de finques en unitats independents i constitució del règim

de propietat horitzontal, agregacions, segregacions, divisions i agrupacions

d'immobles.

  1. La relació a remetre pels notaris al comú ha de contenir:

    • a) La identificació i el domicili de la persona adquirent del bé o del dret, o de la

persona a favor de la qual es constitueix el dret.

  • b) La identificació i el domicili de la persona transmissora del bé o de la

persona cedent o que cancel·la el dret.

  • c) La identificació i el domicili de la persona atorgant dels instruments de

declaracions i modificacions d'obra nova, divisions de finques en règim de

propietat horitzontal, agregacions, divisions i agrupacions d'immobles.

  • d) La identificació dels béns immobles objecte dels actes referits a l'apartat

primer, que ha d'incloure el domicili o la situació de les unitats immobiliàries o

dels immobles i la superfície.

  • e) La data de l'instrument públic autoritzat.
34

Constància documental de la referència cadastral

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

Els notaris han de fer constar la referència cadastral de cada bé immoble que

és objecte de transmissió, d'alienació, de divisió o de segregació en els

documents per ells autoritzats i han de consignar-hi l'obligació de l'adquirent de

registrar el bé i la nova titularitat al comú on es troba radicat.

disposició addicional primera

Es modifica l'article 16 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 7/2006, del

21 de juny, de modificació de la Llei de l'impost sobre transmissions

patrimonials immobiliàries, que queda redactat de la forma següent:

"Article 16

Obligacions registrals

  1. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles

adscrit a la Cambra de Notaris l'atorgament de qualsevol acte o contracte en

què intervinguin que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la

constitució o cessió de drets reals, a fi que es procedeixi a la seva inscripció.

  1. S'han de determinar per reglament la forma i el procediment per dur a terme

la inscripció al Registre Administratiu de Béns Immobles.

  1. Els notaris, en la forma establerta per la Llei del cadastre, han de comunicar

als comuns l'atorgament d'actes o de contractes en què intervinguin que

impliquin una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de

drets reals, per a la seva inscripció al cadastre.".

disposició addicional tercera

Es modifica l'apartat 1 de l'article 14 de la Llei del notariat, del 28 de novembre

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

del 1996, que queda redactat de la forma següent:

"1. Només tenen dret a obtenir còpies i certificats dels instruments públics els

atorgants, aquells que tenen interès jurídic i els causahavents d'uns i altres. El

notari no lliurarà còpies ni exhibirà els instruments originals a cap altra persona,

llevat que hi hagi un manament judicial o que ho disposi una llei.".

disposició transitòria primera

1. Cada comú, en el termini de deu anys establert per la disposició transitòria

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, ha

d'adaptar el cadastre i les normatives que el regulen al que estableix aquesta

Llei.

  1. Fins al moment en què s'hagi realitzat aquesta adaptació, continuen vigents

els cadastres parroquials i les normatives dictades amb anterioritat a la

promulgació de la present Llei.

disposició final exposici

ó de motius

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

A principis del segle passat, els comuns, complint l'ordinació aprovada pel

Consell General en data 20 de maig del 1912, van elaborar els cadastres

parroquials els quals, fins a la data d'avui, han proporcionat un coneixement de

la realitat immobiliària, principalment rústica, de cada parròquia. Tanmateix, és

un fet que aquests cadastres elaborats durant el segle passat no s'han

actualitzat, tant per manca de dades com perquè es van elaborar sense

incorporar-hi documentació gràfica ni plànols, de manera que la situació, la

superfície i altres circumstàncies de les finques inscrites únicament són

aproximades. A més, no existeix cap normativa d'àmbit estatal que coordini

l'activitat cadastral a nivell nacional, i els comuns no disposen dels instruments

legals escaients per actualitzar els cadastres de forma que reflecteixin en tot

moment la realitat immobiliària.

La Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns,

del 4 de novembre del 1993, van confirmar les facultats que tradicionalment

han tingut els comuns en aquesta matèria, establint que l'elaboració del

cadastre de la parròquia és una competència dels comuns que ha d'exercitar-

se de forma coordinada amb l'activitat registral de l'estat. Posteriorment, la

disposició transitòria tercera

de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

comunals va fixar que en el termini de 10 anys el Govern i els comuns havien

d'elaborar un cadastre de la propietat immobiliària nacional que havia de

permetre identificar les propietats immobiliàries i establir-ne una valoració a

partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics, tasca que ja

ha estat iniciada per diferents comuns.

La present Llei té l'objectiu d'omplir la llacuna existent en matèria de legislació

cadastral de forma que, respectant les competències dels comuns i les seves

facultats d'elaboració i de gestió del cadastre parroquial, estableixi unes

normes que donin uniformitat a tots els cadastres parroquials i precisi la

coordinació que a nivell estatal ha d'existir perquè els comuns tinguin la

sobre els mateixos sense perjudici que els comuns puguin iniciar d'ofici els

informació necessària per actualitzar i mantenir els cadastres.

procediments escaients per inscriure o modificar les dades cadastrals.

Front als principals models clàssics de sistemes cadastrals, com són el llatí,

A efectes jurídics, com també ha vingut afirmant la jurisprudència, la Llei preveu

amb finalitats primordialment fiscals, o el germànic, de tipus multifuncional i

que les inscripcions cadastrals es presumeixen certes com a principi de prova i

amb una major precisió tècnica dels treballs topogràfics, la present Llei

valor de presumpció iuris tantum que admet prova en contrari a fer valer davant

s'orienta cap al model germànic en el sentit que els cadastres han de ser una

dels tribunals en cas de conflicte respecte a la titularitat dels drets que es

representació fidel del territori que permeti una utilització múltiple de la

pretenen tenir sobre els béns immobles.

informació que contenen orientada no únicament a finalitats fiscals sinó també

Pel que respecta a la gestió del cadastre, la Llei estableix unes disposicions

a ser un instrument territorial fiable al servei de l'administració i dels ciutadans.

generals i deixa un gran marge d'actuació als comuns perquè, fent ús de

D'aquí en resulta la importància de coordinar i unificar les tasques relacionades

l'autogovern que la Constitució i la Llei qualificada de delimitació de

amb l'elaboració i el manteniment de les bases de dades cadastrals que

competències els hi atorga en aquesta matèria, dictin les corresponents

constitueixen el seu principal actiu, així com la de col·laboració

normatives parroquials que concretin i precisin tant l'elaboració com el

interadministrativa i, en el seu cas, amb altres instàncies públiques i institucions

funcionament dels cadastres i regulin els mecanismes d'inscripció i de

registrals que ha de permetre actualitzar titularitats i les restants dades

modificació de les dades cadastrals. Junt amb aquestes facultats, com a

cadastrals.

derivació del que ja indica la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances

La normativa que conté aquesta Llei té també en compte els principis

comunals en el seu article vuitè, s'atribueixen també als comuns les potestats

proclamats pel manual "Cadastre 2014" presentat al Congrés de la Federació

inspectores i sancionadores necessàries per exigir i controlar el compliment de

Internacional de Topògrafs celebrat a Brighton l'any 1998 segons el qual els

la normativa en matèria cadastral.

sistemes cadastrals moderns han d'oferir una informació fiable i complerta

Els conceptes d'unitat cadastral i de titular cadastral es configuren com a

sobre la situació legal del territori, s'han d'adaptar a les necessitats canviants

elements bàsics del cadastre. Pel que respecta a les unitats cadastrals se'ls hi

de la societat mitjançant sistemes d'organització flexibles, informacions ben

ha d'assignar una referència que les permeti identificar de forma unívoca dins

definides i models detallats de dades i s'han de dotar de la tecnologia

del territori nacional i tenen aquesta consideració els immobles consistents en

adequada per assolir la màxima eficàcia.

parcel·les, enteses com a extensions de terreny delimitades per una línia

La Llei defineix el cadastre com a registre administratiu en el qual s'inscriuen

poligonal tancada, les edificacions juntament amb el terreny sobre les quals

els béns immobles situats en el territori d'una parròquia i se'n descriuen les

estan bastides i les diferents unitats immobiliàries en què s'ha dividit un edifici

característiques físiques, jurídiques i econòmiques. La inscripció es preveu com

d'acord amb el règim de la propietat horitzontal. Pel que respecta als titulars

un acte obligatori per part dels titulars de béns immobles i dels drets posseïts

cadastrals es defineixen com a qualsevol persona física o jurídica, pública o

privada, que posseeix qualsevol dret de propietat, de superfície, de cens

emfitèutic o de concessió administrativa sobre un bé immoble. En ambdós

casos, la Llei fixa uns paràmatres mínims que han de complir tots els cadastres

parroquials i dóna la possibilitat als comuns perquè puguin regular i definir en la

normativa parroquial altres béns immobles que tinguin la consideració d'unitats

cadastrals o ampliar la inscripció obligatòria al cadastre d'altres drets reals d'ús.

La publicitat i la difusió dels cadastres se sotmeten a la Llei 15/2003, del 18 de

desembre, qualificada de protecció de dades personals qualificant-los de

registres públics i diferenciant aquelles dades protegides que, com el nom i els

necessaris perquè els cadastres siguin veritables sistemes d'informació

cognoms de les persones físiques i la denominació de les persones jurídiques,

territorial. En aquest sentit es té en compte que la Llei d'ordenació de la

a més dels seus domicilis, tenen un major grau de protecció i no poden ser

cartografia, del 5 d'octubre de 1995, estableix ja les regles bàsiques d'aplicació

divulgades sense consentiment del seu titular excepte en els supòsits

als aspectes cartogràfics del cadastre, mentre que en les qüestions de detall la

específicament previstos per la Llei, d'aquelles dades no protegides l'accés de

Llei es remet a les ordinacions comunals per concretar els paràmetres

les quals és lliure. En ambdós casos la forma i els procediments per a fer

cartogràfics.

efectiva aquesta publicitat han de ser regulats pels comuns.

Finalment, les disposicions addicionals adeqüen disposicions de les vigents

La col·laboració i l'intercanvi d'informació dels cadastres amb la restant activitat

lleis de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i del notariat

registral de l'estat, que com s'ha dit, és de vital importància per assegurar

perquè no resultin contràries al que estableix aquesta Llei i les disposicions

l'actualització i el manteniment dels cadastres, es concreta amb l'obligació del

transitòries preveuen l'adaptació dels cadastres parroquials elaborats durant el

Govern de comunicar als comuns els convenis i els procediments d'expropiació

segle passat, que han de continuar vigents fins al moment en què s'adaptin a

que afectin a béns immobles i de les notaries d'haver de comunicar

aquesta Llei.

periòdicament als comuns els actes i els instruments per ells atorgats que

Capítol primer. Disposicions generals

tinguin una incidència en la titularitat i la configuració dels immobles situats en

cada parròquia.

Pel que respecta a la valoració dels béns immobles se segueix la previsió que

conté la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les

finances comunals que estableix que aquesta valoració ha de correspondre al

valor de mercat. Els criteris i els procediments que aquesta Llei estableix ha de

permetre als comuns determinar la valoració dels béns immobles a partir de

diferents mètodes que es posen a l'abast dels propis comuns sense que

representin una càrrega excessiva ni en costos ni en treballs de valoració.

Com a component necessari dels cadastres, la Llei preveu també les regles

bàsiques que els comuns han de complir en matèria de cartografia cadastral

que, amb la resta de dades alfanumèriques, ha de completar la informació

cadastral introduint-hi les funcions de localització i de representació de la

geometria dels objectes cadastrals i proporcionar els elements addicionals

disposició addicional segona

Es modifica l'apartat 5 de l'article 3 de la Llei del notariat, del 28 de novembre

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

del 1996, que queda redactat de la forma següent:

"5. Els notaris, salvat que per Llei es disposi el contrari, han de mantenir secret

professional respecte a tots els fets i notícies de tot ordre dels quals hagin

tingut coneixement en l'exercici de les seves funcions.".

disposició addicional quarta

1. Aquesta Llei deixa salvada la competència del Govern per elaborar,

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

juntament amb els comuns, un inventari o base nacional de dades de tota la

riquesa immobiliària nacional, en els termes que estableix la disposició

transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals.

  1. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, els comuns han de

subministrar al Govern tota la informació que resulti necessària per tal de fer

efectiu l'inventari o base nacional de dades que en el mateix s'indica.".

disposició transitòria segona

La constància de la referència cadastral en els instruments públics regulada a

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

l'article 34, no és d'aplicació fins al moment en què la parròquia en la qual

estan radicats els béns immobles hagi adaptat a aquesta Llei el cadastre

parroquial.

disposició final aquesta

Llei entra en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del

Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informacióHistorique

Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 11 de desembre del 2008

Joan Gabriel i Estany

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy

Bisbe d'Urgell President de la República Francesa

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

269Historique
271Historique
272Historique
410Historique
411Historique