Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 d’octubre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública

La implantació i manteniment d’un sistema de previsió de la jubilació pels funcionaris públics ha estat tradicionalment un objectiu per a les Administracions públiques andorranes en vistes a consolidar un cos funcionarial altament motivat i implicat en les transcendents tasques que té encomanades. Com a objectiu secundari, la implantació i manteniment d’aquest sistema ha estat també la fidelització, en forma de compensació del diferencial que a nivell retributiu es podia donar amb el sector privat, sobretot en èpoques d’expansió econòmica.

El sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics vigent fins l’actualitat és insostenible, puix que els compromisos econòmics a càrrec de l’Estat s’estan incrementant sensiblement cada any degut a què el col·lectiu de persones amb dret a percebre prestacions cada vegada és més gran i la tendència de cara a futur és que aquests increments siguin majors. La conjuntura econòmica actual i la crisi econòmica global que encara afecta al Principat i als Estats del seu entorn geogràfic no han fet més que accelerar la necessitat de prendre decisions encaminades a mantenir el dèficit públic i l’endeutament controlats, tot amb la finalitat de procurar la necessària i indispensable recuperació econòmica. En aquest context, el Govern ha hagut d’implementar, a l’igual que la majoria dels Governs del context europeu, mesures extraordinàries de reactivació, entre les quals han estat transcendents aquelles destinades a proveir la contenció de la despesa pública.

En el marc de l’estudi de les mesures de contenció de la despesa l’executiu ha hagut d’analitzar i racionalitzar entre altres les de personal, essent il·lustratiu d’aquest particular l’aprovació de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. I a resultes d’aquest estudi i anàlisi acurat de les despeses de personal, l’executiu ha pogut constatar que el cost de les obligacions presents i futures en concepte de prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria dels treballadors públics era insostenible per a les arques de l’Estat Andorrà a mitjà i llunyà termini, per bé que el sistema actual de previsió de la jubilació obligatòria i voluntària, basat en un sistema de prestació definida, comportava que l’Estat havia d’aportar els fons per proveir el pagament de les pensions. Aquesta circumstància fa que quedi ultrapassat l’àmbit de la voluntat i oportunitat polítiques, amb risc d’afectar la capacitat d’inversió de l’Estat i el sosteniment dels serveis públics essencials. Respecte del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics, el Govern ha volgut assumir la seva responsabilitat plantejant solucions racionals, viables, sostenibles i assumibles per l’Estat.

El nou sistema es planteja en termes de previsió social complementària, anant en consonància doncs amb el model europeu del nostre entorn, en què la previsió social complementària esdevé un plus de millora de les prestacions per jubilació de la seguretat social pública. No té doncs per objecte en cap cas la substitució del règim de pensions públiques.

S’abandona definitivament el sistema de prestació definida vigent fins aquest moment, en el que es garantia als funcionaris una prestació, essent l’Administració però la que n’aportava els fons per poder satisfer-la, per passar a un sistema d’aportació definida, en el que tant l’Administració com el partícip aporten fons periòdicament, per tal de proveir el pagament futur de la prestació. Per tal fer, es crea el pla de pensions de la funció pública que estableix entre altres el règim de les aportacions i de les prestacions, i que s’instrumenta mitjançant un fons de pensions, en el que a cada partícip té atribuïts uns drets consolidats individuals en funció de les aportacions realitzades. El fons de pensions és administrat per una entitat gestora que executarà les inversions escaients en seguiment dels criteris d’inversió fixats, tot sota el control d’una comissió de seguiment del pla de pensions, integrada per representants de l’Administració i representants dels partícips.

Els funcionaris, els agents de l’Administració general de caràcter indefinit i el personal assimilat a aquests darrers formen part del nou sistema, que és de coparticipació entre l’Administració i els seus empleats públics, i que pretén ser en definitiva un mecanisme sòlid i sostenible per a l’Administració per tal que aquests treballadors puguin gaudir d’uns revinguts en la seva etapa de jubilació que els permetin mantenir un nivell de vida equiparable a aquell del que gaudien en la seva etapa laboral activa. Aquesta nou sistema de previsió també pretén ser un mecanisme d’incentivació al sector privat per a la promoció d’aquest model de previsió de jubilació, marcant la tendència per a la instauració generalitzada de sistemes de previsió de jubilació viables i sostenibles.

L’existència fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’un sistema de previsió de prestació definida, aconsella el reconeixement de prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió fins ara vigent. Per tal fer, s’estableix un complement de prestació de jubilació obligatòria, que es percebrà cumulativament a la prestació derivada del pla de pensions de la funció pública i a la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix també es reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació obligatòria, de sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària.

La instrumentació d’aquest nou sistema de previsió de la jubilació permet el reconeixement conjunt, en un únic marc normatiu comú, com a beneficiaris del mateix als funcionaris, als agents de l’Administració general de caràcter indefinit i a d’altres treballadors amb contracte de durada indefinida d’entitats del Principat amb tasques d’àmbit públic, estant garantida en qualsevol cas la sostenibilitat del sistema, per ésser d’aportació definida.

Aquesta reforma del sistema de previsió de la jubilació dels treballadors públics queda desvinculada de la reforma integral de la funció pública pendent de realitzar. Sense perjudici d’això, s’evidencia la necessitat de treballar en la reforma integral de la funció pública, que hauria de poder realitzar-se en un termini màxim de dos anys. En el marc d’aquesta reforma integral, sí que seria necessari efectuar els estudis escaients per tal de valorar la inclusió de la figura de la jubilació voluntària com a mecanisme d’incentivació i fidelització de treballadors, sempre que l’eventual inclusió d’aquesta figura assegurés la viabilitat i la sostenibilitat econòmica del sistema.

Aquesta Llei contempla la modificació de determinats articles de la Llei de la funció pública amb la finalitat principal de reservar el nomenament preferencial de funcionaris pels llocs de treball permanents dels cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders, així com d’inspectors i interventors i permetent a l’Administració la contractació de funcionaris i d’agents de l’Administració general de caràcter indefinit en funció únicament de les característiques del lloc a cobrir.

Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades per llei qualificada.

La llei s’estructura en sis Títols, sis Disposicions Addicionals, sis Disposicions Transitòries, una

En el Títol I s’estableix l’objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques del pla de pensions de la funció pública.

El Títol II tracta dels elements personals del pla de pensions de la funció pública; Administració promotora, partícips i beneficiaris.

Al Títol III es regula el règim financer del pla de pensions de la funció pública; sistema de finançament, aportacions, drets de rescat i prestacions.

El Títol IV té per objecte el règim d’inversions del pla de pensions de la funció pública; principis generals, política d’inversions.

En el Títol V es determinen els òrgans de gestió, seguiment i dipòsit del fons de pensions; comissió de seguiment del pla de pensions, entitat gestora i entitat dipositària.

Al Títol VI es regula la finalització del pla de pensions de la funció pública.

La

En la

[Derogat]

La

La

La

La

Les Disposicions Transitòries Segona i Tercera estableixen el règim transitori pel que fa al benefici de la jubilació voluntària pels funcionaris que estan en actiu i que tenen oberts aquests drets a la data d’entrada en vigor de la present Llei, o porten un mínim d’anys de servei a l’Administració o els resten 5 anys o menys per assolir l’edat de jubilació voluntària.

La

Les Disposicions Transitòries Cinquena i Sisena preveuen un règim transitori respecte de la custòdia i inversió de les aportacions fins a la designació de les entitats gestora i dipositària i aprovació de la política d’inversions i inici de la gestió activa del fons de pensions de la funció pública.

La Disposició Derogatòria estableix les disposicions normatives que queden derogades amb l’entrada en vigor de la present Llei.

La

[Derogat]

La

[Derogat]

La

Títol I. Objecte, rang, denominació, naturalesa, àmbit d’aplicació i característiques

1. La present Llei té per objecte la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública. En la funció pública, als efectes d’aquesta Llei, s’hi entenen compresos el conjunt de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
2. Aquesta Llei té globalment el rang de llei qualificada atesa la seva incidència, directa i indirecta, en el capítol II del títol II de la Llei de la funció pública i per comportar la modificació de les previsions de jubilació del Cos Especial de Policia, regulades actualment per llei qualificada.
3. Com a pla de pensions, el pla de pensions de la funció pública defineix el dret de les persones a favor de les quals es constitueix a percebre prestacions per jubilació obligatòria, defunció o invalidesa, les obligacions de contribució a l’esmentat pla; i, en la mesura permesa per aquesta Llei, les regles de constitució i funcionament del patrimoni al qual ha d’afectar-se el compliment dels drets que reconeix el pla.

Així mateix, el pla de pensions queda instrumentat mitjançant un sistema financer de capitalització individual que permet establir una equivalència entre les aportacions efectuades i les prestacions futures dels beneficiaris en base a la rendibilitat de les inversions realitzades.

4. Les prestacions que reconeix el pla de pensions de la funció pública no tenen la consideració de pensions públiques i són independents i compatibles amb les previstes pel règim públic de seguretat social.
5. La durada del pla de pensions de la funció pública és indefinida.

L’àmbit d’aquesta Llei es circumscriu als funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit, en ambdós casos de l’Administració general, inclosos els adscrits a l’Administració de justícia, com dels cossos especials, i les persones que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.

1. El pla de pensions de la funció pública s’ajusta a la modalitat d’aportació definida, en la qual modalitat l’objecte definit és la quantia de les contribucions de l’Administració promotora i dels partícips.
2. El pla de pensions de la funció pública s’integra en el fons de pensions denominat “fons de pensions de la funció pública”, que és un patrimoni creat amb l’única finalitat de donar compliment al pla de pensions de la funció pública.
3. L’Administració promotora del pla de pensions de la funció pública efectua les aportacions a càrrec seu i a càrrec dels partícips, en la forma i quantia previstes en aquesta Llei, que s’integren en un compte de posició del pla en el fons de pensions de la funció pública, amb càrrec a la qual posició es pot atendre el compliment de les prestacions derivades de l’execució del pla.

Títol II. Elements personals

1. L’Administració promotora és el Govern, que insta la creació del pla de pensions de la funció pública i que participa en el seu desenvolupament.
2. L’Administració promotora és responsable del compliment de l’obligació de contribució al pla de pensions que li incumbeix, així com de la dels partícips que li presten serveis, mitjançant la retenció corresponent efectuada sobre el seu salari brut.
3. Les obligacions de l’Administració promotora es limiten a les reconegudes en aquesta Llei. El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte la gestió i custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions.

1. Concepte

Són les persones físiques en interès de les quals es crea el pla de pensions de la funció pública, que es troben adherides al mateix i que, per raó d’aquesta condició, efectuen les corresponents aportacions.

2. Alta dels partícips al pla de pensions

Queden automàticament adherides al pla de pensions de la funció pública les persones indicades a l’article 2, i les que resultin assimilades a les mateixes, ja sigui en el marc d’aquesta mateixa Llei, ja sigui en mèrits d’altres disposicions normatives amb rang de llei.

3. Baixa dels partícips al pla de pensions

Els partícips causen baixa del pla:

• a) Per adquirir la condició de beneficiari, no derivada de la defunció d’altres partícips.
• b) Per causa de defunció.
• c) Per la pèrdua de l’estatut de funcionari o per l’extinció del contracte de treball amb l’Administració promotora o altra entitat contractant, en qualsevol dels casos indicats, sigui per la causa que sigui. Constatada alguna d’aquestes situacions, només causa baixa del pla el partícip que comuniqui expressament i per escrit a la comissió de seguiment del pla de pensions la seva baixa.

1. Es consideren partícips en suspens aquells partícips que cessen temporalment en la realització de les aportacions periòdiques com a conseqüència d’una interrupció del cobrament del salari per qualsevol causa, excepte que aquesta interrupció doni lloc a la percepció d’una prestació d’incapacitat temporal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
2. Mentre els partícips romanen en situació de suspens, l’Administració promotora deixa també d’efectuar aportacions periòdiques.
3. Els partícips en suspens mantenen els seus drets consolidats al pla de pensions.
4. Els partícips en suspens en situació d’excedència o de permís no retribuït poden efectuar aportacions al pla de pensions de la funció pública. En qualsevol cas i amb independència de la periodicitat amb què es realitzin, aquestes aportacions tenen la consideració d’extraordinàries.
5. Un partícip en suspens causarà baixa de la dita condició quan recuperi la condició plena de partícip en els termes de l’apartat 1 de l’article 5, o causi baixa com a partícip en el pla de pensions segons l’apartat 3 de l’article 5.

1. Són totes les persones amb dret a percebre prestacions del pla de pensions de la funció pública, hagin estat o no partícips del mateix.

2. En cas de jubilació obligatòria i invalidesa, té la condició de beneficiari el mateix partícip. En cas de defunció del partícip, tenen la condició de beneficiaris les persones designades en el formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.

3. Als efectes del previst en aquesta Llei s’estableix com a edat de jubilació obligatòria dels partícips la següent:

   • a) Cos general, agents de l’Administració de caràcter indefinit, i Cos Especial d’Ensenyament - 65 anys.
   • b) Cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i Cos de Banders - 60 anys.

4. La jubilació obligatòria comporta la finalització de la situació de treballador en actiu del partícip, havent de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional dins de l’Administració que ha permès l’adquisició de la condició de partícip.

5. Un beneficiari causarà baixa de la dita condició pels motius següents:

   • a) Per causa de defunció.
   • b) Per percebre la totalitat dels drets econòmics del pla.

Títol III. Règim financer del pla de pensions de la funció pública

1. El sistema financer-actuarial que adopta el pla de pensions de la funció pública és el de capitalització financera individual.
2. Es constitueix el fons de pensions de la funció pública, com a patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, composat per les aportacions realitzades per l’Administració promotora i pels partícips, més el resultat de les inversions, menys les despeses i pèrdues que li siguin imputables.
3. Els recursos afectes al fons de pensions de la funció pública corresponen als partícips del pla de pensions de la funció pública. Aquests ostenten, com a drets consolidats individuals, una quota part del fons de pensions, determinada en funció de les aportacions, directes i imputades, i els resultats, positius o negatius, de les aportacions atribuïbles a les inversions, deduïdes les despeses que s’hagin generat. La disponibilitat d’aquests recursos per part dels partícips queda limitada al previst en aquesta Llei.
4. Els drets consolidats individuals no poden ser objecte d’embargament ni de retenció de cap classe, fins el moment que es causi la prestació o es produeixi el rescat.
5. El pla de pensions no assumeix la cobertura de cap risc relacionat amb les prestacions previstes, ni garanteix una rendibilitat mínima als partícips.
6. Els creditors del fons de pensions no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni de l’Administració promotora ni dels partícips, la responsabilitat dels quals està limitada als seus compromisos d’aportació al pla de pensions.
7. El patrimoni que constitueix el fons de pensions de la funció pública no respon de les obligacions contretes per l’Administració promotora, per l’entitat gestora o per l’entitat dipositària.

1. Són les contribucions dineràries al pla de pensions de la funció pública fetes per l’Administració promotora i pels partícips. Les aportacions dels partícips són voluntàries i irrevocables i les aportacions de l’Administració promotora són obligatòries i també irrevocables, tot en els termes establerts en aquesta Llei. La restitució de les aportacions no podrà produir-se en cap altre cas que no estigui previst en aquesta Llei.

2. Les aportacions poden ésser de dos tipus: periòdiques i extraordinàries. Tots dos tipus d’aportacions són compatibles entre elles.

   • a) Aportacions periòdiques: Són les que es realitzen amb periodicitat mensual.

L’import ordinari a aportar, tant per l’Administració promotora com per cada partícip, és igual al 3 % dels conceptes salarials que configurin la nòmina als efectes de declaració a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a aplicar sobre el salari brut de cada partícip corresponent al mateix període en què s’efectua l’aportació. L’aportació per part del partícip es materialitza mitjançant deducció per part de l’Administració promotora o altra entitat contractant de l’import corresponent del seu salari brut.

Durant els períodes en els que el partícip estigui en situació d’incapacitat temporal per a treballar, la base de les aportacions és la prestació efectivament percebuda pel partícip per aquest concepte a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’Administració promotora materialitza l’aportació al seu càrrec una vegada el partícip hagi fet efectiva la seva aportació.

El partícip pot optar per a efectuar aportacions d’un import diferent al percentatge ordinari indicat en el primer paràgraf d’aquesta lletra a). Si el percentatge és inferior, l’Administració promotora només està obligada a aportar el mateix percentatge aportat pel partícip. I si el percentatge és superior, l’Administració continua aportant en tot cas, com a màxim, el percentatge ordinari.

El partícip adscrit a un cos especial que percep la prestació a càrrec de Govern definida en la Disposició Addicional Sisena pot continuar fent aportacions periòdiques i extraordinàries en les mateixes condicions que els partícips que es troben en actiu. La base sobre la qual s’aplica el percentatge a aportar per l’Administració promotora en cas d’aportacions periòdiques és l’import total de l’esmentada prestació.

El partícip que percep una prestació en concepte de jubilació voluntària a càrrec de l’Administració promotora i aquell comprès en alguna de les situacions previstes en la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 5 sempre que no hagi manifestat la seva voluntat de causar baixa del pla, podran continuar fent aportacions fins a l’edat de 65 anys, que en qualsevol cas tindran la consideració d’extraordinàries, amb independència de la periodicitat amb què es realitzin. En aquest supòsit l’Administració promotora no realitza cap mena d’aportació.

• b) Aportacions extraordinàries: Cada partícip, en tot moment i cumulativament al règim d’aportacions periòdiques, pot fer aportacions extraordinàries per l’import que determini.

La materialització per part del partícip d’aportacions extraordinàries no comporta cap obligació per part de l’Administració promotora d’efectuar aportacions més enllà de les previstes en la lletra a) precedent.

3. El pagament de les aportacions extraordinàries el realitza el partícip directament a través de l’entitat gestora.
4. La devolució de quanties aportades per error s’efectua per l’import aportat en excés, acreixent el patrimoni del fons de pensions la rendibilitat imputable a l’excés quan sigui positiva, i anant a càrrec de qui ha fet l’aportació indeguda la rendibilitat de l’excés quan sigui negativa.

1. El partícip, abans de la seva jubilació obligatòria, té la facultat de rescatar l’import total o parcial dels seus drets consolidats individuals. El rescat l’ha de sol·licitar el partícip a l’entitat gestora i es concedeix si es produeix una situació de malaltia greu del propi partícip. S’entén que es dóna una situació de malaltia greu quan aquesta suposi la baixa laboral del partícip durant un període superior a 12 mesos.

2. Pels casos de rescat per part d’un partícip previstos en l’apartat 1 precedent:

   • a) Al rescat, en una o diverses ocasions, d’un import global de fins al sumatori de les aportacions efectuades pel partícip al seu càrrec, tant periòdiques com extraordinàries, més un import igual als eventuals rendiments imputables a les mateixes aportacions, no se’ls apliquen les penalitzacions previstes en la lletra b) següent.
   • b) El rescat d’un import superior a l’indicat en la lletra a) precedent comportarà l’aplicació de les següents penalitzacions:

• Entre 1 i 10 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 100 %

• 11 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 90 %

• 12 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 80 %

• 13 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 70 %

• 14 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 60 %

• 15 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 50 %

• 16 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 40 %

• 17 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 30 %

• 18 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 20 %

• 19 anys d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 10 %

• 20 anys o més d’antiguitat com a funcionari o com a agent de l’Administració de caràcter indefinit. 0 %

El percentatge de penalització serà aplicat només sobre la suma rescatada globalment, en una o diverses ocasions, que excedeixi de l’import total indicat en la lletra a) precedent.

3. El rescat total per part d’un partícip dels seus drets consolidats individuals no comportarà la seva baixa com a partícip del pla de pensions, a no ser que es constati algun dels supòsits previstos en l’apartat 3 de l’article 5.
4. Són a càrrec del partícip les obligacions fiscals, de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altra naturalesa, que derivin de la percepció anticipada de tot o part de drets consolidats individuals.

1. La contingència coberta pel pla de pensions de la funció pública és la jubilació obligatòria.
2. Les prestacions es perceben per raó de la jubilació obligatòria del partícip, quan assoleixi aquesta condició d’acord amb el previst en els apartats 3 i 4 de l’article 7 i arribi a l’edat de 65 anys.
3. Si el partícip, abans d’arribar a l’edat de jubilació obligatòria, és declarat beneficiari d’una pensió d’invalidesa de les reconegudes en la legislació de la Seguretat Social, que l’incapaciti absolutament per a treballar en la seva professió habitual i en qualsevol altra activitat, té dret a percebre anticipadament les prestacions del pla.
4. Si es produeix la defunció del partícip abans de la seva jubilació obligatòria, els seus dret-havents “mortis causa” tenen dret a percebre anticipadament prestacions del pla en forma de capital únic.
5. La percepció de qualsevol de les prestacions del pla de pensions de la funció pública és compatible amb qualsevol altra pensió, així com amb l’exercici de treball remunerat o qualsevol activitat econòmica. Però no és compatible amb la continuació de les aportacions.

1. La quantia de les prestacions es determina a partir dels drets consolidats individuals del partícip en el moment d’assolir la condició de beneficiari.

2. Règim de prestacions

   • a) Capital únic: prestació en forma de pagament únic.
   • b) Renda vitalícia pura: corresponent a una prestació mensual, constant o creixent, mentre visqui el beneficiari. Es tracta de la prestació a satisfer per defecte, si bé en aquest cas s’entendrà sense dret a reversió.
   • c) Renda vitalícia amb un nombre d’anys de cobrament garantits: corresponent també a una renda periòdica, calculada en base als drets consolidats individuals del beneficiari, tot garantint el pagament de la renda durant els anys que determini el dit beneficiari a l’inici de la percepció de la prestació, visqui o mori durant aquest període. Finalitzat el termini garantit, i pel cas que el beneficiari continuï viu, percebrà una renda periòdica vitalícia. Pel cas de defunció del beneficiari durant el termini garantit, la renda periòdica serà percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”, fins a la finalització del susdit termini de garantia.
   • d) Renda certa: prestació consistent en la percepció del capital indicat en l’anterior apartat a) si bé en forma de renda financera certa durant el termini que esculli el beneficiari, independentment de si es produeix la seva defunció durant el termini de percepció de la renda. Pel cas de defunció del beneficiari dins d’aquest període, la renda és percebuda pels seus dret-havents “mortis causa”.

3. La prestació en forma de renda vitalícia pura o amb garantia del pagament d’un determinat nombre d’anys tindrà la possibilitat de complementar-se amb una pensió de reversió.

   • a) La pensió de reversió s’estableix a favor de la persona expressament designada pel partícip, a satisfer pel cas de defunció del beneficiari de la dita pensió vitalícia pura.
   • b) La previsió de pagament d’una pensió de reversió només podrà formalitzar-la el partícip abans de la data de jubilació obligatòria.
   • c) La pensió de reversió consisteix en un percentatge, a determinar pel partícip abans de la seva jubilació obligatòria, entre el 40 % i el 70 %, de l’import de la renda percebuda pel beneficiari en el moment del seu òbit.
   • d) Pel cas que, una vegada iniciada la percepció de la renda vitalícia pura per part del beneficiari, la designació expressa de persona beneficiària d’una pensió de reversió resultés ineficaç per qualsevol causa que sigui o que la persona designada premorís al beneficiari, aquesta circumstància no comportarà el dret ni del propi beneficiari ni, eventualment, dels seus dret-havents “mortis causa” a la percepció de cap mena de suma compensatòria.

4. Tenen la consideració de dret-havents “mortis causa” als efectes del previst en aquesta Llei, les persones designades com a tals pel partícip per mitjà del formulari facilitat per l’entitat gestora; i, a manca d’aquesta designació expressa, les persones que ostentin aquesta condició d’acord amb les disposicions successòries que siguin aplicables.

5. La prestació vigent a la data d’inici de la seva percepció no serà susceptible de ser modificada per cap concepte.

6. Els pagaments els efectua l’entitat gestora, a qui acredita el compliment de la contingència. L’entitat gestora notifica als beneficiaris el reconeixement del seu dret a la prestació, i les característiques del seu cobrament.

Títol IV. Règim d’inversions del fons de pensions

[Derogat]

La comissió de seguiment del pla de pensions, amb la intervenció i assessorament de l’entitat gestora, ha d’elaborar i aprovar una declaració escrita comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública.

Aquesta declaració ha de definir, com a mínim:

• a) Els tipus d’actius que són aptes per a la inversió i els requisits que han de reunir.
• b) Els criteris de diversificació, dispersió i congruència de les inversions.
• c) El coeficient de liquiditat necessari per assolir l’adequat nivell de cobertura de les prestacions.
• d) Els criteris de valoració de les inversions.
• e) Els mètodes de determinació dels riscos inherents a les inversions i els processos de gestió del control d’aquests riscos.
• f) Els criteris per a la col·locació estratègica dels actius en funció de la naturalesa i durada dels compromisos a satisfer pel fons.

Títol V. Òrgans de seguiment, de gestió i de dipòsit

1. Composició

La comissió de seguiment del pla de pensions està composada per dotze membres, dels quals vuit són representants dels partícips i quatre de l’Administració promotora.

La comissió està integrada per un President, un Vice-President, un Secretari i nou vocals.

Els càrrecs de la comissió de seguiment del pla de pensions no són retribuïts.

Els representants de l’Administració promotora a la comissió de seguiment del pla de pensions són designats pel Govern essent obligatori que un d’ells sigui el Secretari d’Estat de Funció Pública o, en el seu defecte, un càrrec amb funcions equivalents i un altre que sigui membre de la intervenció general.

Els membres de la comissió que representen als partícips són designats lliurement entre el personal amb la condició de partícip adscrit als diferents col·lectius en els que es troben integrats els partícips i en el nombre següent: tres representants del cos general, dels quals un d’ells ha d’estar adscrit a l’Administració de justícia; un representant del cos especial d’ensenyament; tres representants escollits entre la resta de cossos especials i un representant escollit entre els partícips formant part dels col·lectius assimilats als expressament mencionats en l’article 2, conformement a l’apartat 2 de l’article 5. És necessària la designació de dos substituts de cada representant pels casos d’absència o impossibilitat del membre titular.

El nomenament, substitució, remoció i renovació dels membres representants dels partícips seran promoguts pels diferents col·lectius a qui representa cada membre. El sistema de designació d’aquests membres serà el de l’elecció dels mateixos per part de tots els partícips adscrits a cada col·lectiu. Tots els aspectes relacionats amb aquest procés de nomenament, substitució, remoció i renovació seran regulats reglamentàriament.

Un membre de la intervenció exerceix la funció de President de la comissió. Els restants càrrecs són elegits d’entre els restants membres de la comissió.

2. Durada del mandat

La durada del mandat dels membres de la comissió de seguiment del pla de pensions és de quatre anys, podent ésser reelegits indefinidament. Pel cas que no es produeixi la renovació d’algun membre de la comissió de seguiment del pla de pensions a la data de finalització del seu mandat, queda prorrogat el mandat del membre a renovar per un període màxim de sis mesos. Si transcorregut aquest termini no s’hagués proveït la plaça a renovar, serà considerat membre de la comissió de seguiment del pla de pensions en substitució del membre amb el càrrec caducat el membre de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre amb el càrrec caducat i, en el seu defecte, el partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat. En qualsevol cas el col·lectiu afectat podrà substituir el seu representant a la comissió de seguiment del pla de pensions fins a la finalització del seu mandat.

Les despeses de funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions aniran a càrrec del fons de pensions de la funció pública.

Si un membre de la comissió representant a partícips causa baixa en la seva condició de partícip, també causa baixa automàticament com a membre de la mateixa. En aquest cas, cada plaça vacant és coberta pel substitut i la plaça de segon substitut que finalment queda vacant és ocupada pel membre de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estigui adscrit al mateix col·lectiu representat pel membre que ha causat baixa i, en el seu defecte, pel partícip de més edat formant part del col·lectiu afectat, fins que no sigui nomenat un membre pel procediment d’elecció.

3. Règim de reunions. Convocatòria. Quòrums.

   • a) Règim de reunions

La comissió es reuneix, en sessió ordinària, una vegada cada tres mesos.

La comissió també pot reunir-se en sessió extraordinària, si la convoca el president o quan ho sol·liciti, com a mínim, la majoria simple dels seus membres.

• b) Convocatòria

La convocatòria de les reunions de la comissió ha d’efectuar-la el president, amb un mínim de deu dies hàbils d’anticipació, acompanyant a la convocatòria l’ordre del dia proposat.

En casos d’urgència, la comissió pot ésser convocada amb una antelació d’un dia hàbil. En la convocatòria ha d’indicar-se els motius de la urgència de la convocatòria.

La comissió també queda vàlidament constituïda, amb caràcter d’universal, quan hi són presents tots els seus membres i aquests accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia.

• c) Quòrums

Per a la vàlida constitució i celebració de la comissió, és necessària la presència de la majoria dels membres designats per Govern i la majoria dels membres designats pels partícips que, al seu torn, representin la majoria del total de membres de la comissió.

Els acords s’adopten per majoria absoluta dels presents, sempre i quan aquesta majoria comporti la majoria absoluta dels membres representants dels partícips.

4. Funcions

Correspon a la comissió de seguiment del pla de pensions:

• a) Participar i decidir en el procés d’elecció de les entitats gestora i dipositària.

• b) Supervisar el compliment del pla de pensions.

• c) Controlar l’observança de les normes de funcionament del pla de pensions.

• d) Representar el fons de pensions i exercir els drets polítics inherents als valors integrats en el fons, podent delegar aquesta funció a l’entitat gestora.

• e) Examinar i, en el seu cas, aprovar l’actuació de l’entitat gestora en cada exercici econòmic, així com aprovar els comptes anuals del fons de pensions.

• f) Promoure la substitució de l’entitat gestora i de l’entitat dipositària.

• g) Seleccionar un actuari independent pel cas que es volgués procedir a la revisió del pla de pensions.

• h) Representar judicialment i extrajudicial els interessos col·lectius dels partícips i dels beneficiaris en relació al pla de pensions.

  • i) Resoldre les reclamacions que formulin els partícips i beneficiaris.

• j) Elaborar i aprovar normes específiques per al seu funcionament.

• k) Proposar i, en el seu cas, decidir sobre totes aquelles qüestions sobre les que la llei i els reglaments li atribueixin competència.

5. Despeses de funcionament

1. És l’entitat responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública, sota la supervisió de la comissió de seguiment del pla de pensions.

L’entitat gestora ha de ser preferentment andorrana i és seleccionada mitjançant concurs públic convocat pel Govern entre les entitats integrades en el sistema financer i companyies d’assegurances, valorant especialment la capacitat financera i de gestió, les tarifes de comissió i despeses, l’experiència respecte de les funcions que li són assignades i els controls independents d’auditors, actuaris i assessors d’inversions. Si l’entitat no és andorrana, ha d’estar autoritzada a operar en el Principat d’Andorra d’acord amb la llei vigent en cada moment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social també podrà optar al concurs en condicions d’igualtat amb altres candidats del sector privat.

La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.

2. A efectes legals, el domicili del fons de pensions és el de l’entitat gestora.

3. Les funcions de l’entitat gestora són les següents:

   • a) Assumir la comptabilitat del fons de pensions i la rendició de comptes anuals davant de la comissió de seguiment del pla de pensions.
   • b) Determinar, amb la periodicitat que permetin el tipus d’inversions, el valor dels drets i obligacions derivats del pla de pensions.
   • c) Elaborar i lliurar a la comissió de seguiment del pla de pensions un informe trimestral que inclogui la informació relativa a la política d’inversions desenvolupada i a desenvolupar i la composició dels actius del fons de pensions.
   • d) Facilitar als partícips i beneficiaris informació sobre els seus drets.
   • e) Controlar el compliment de les obligacions de l’entitat dipositària.

4. Són també funcions de l’entitat gestora, en els termes expressament establerts per la comissió de seguiment del pla de pensions:

   • a) La representació, judicial i extrajudicial, del fons de pensions.
   • b) La selecció de les inversions a realitzar pel fons d’inversions.
   • c) Ordenar a l’entitat dipositària la compra i la venda dels actius del fons de pensions.
   • d) L’exercici dels drets derivats dels títols i restants actius integrants del fons.

5. L’entitat gestora no pot delegar la gestió de les inversions amb terceres persones, si bé podrà comptar amb assessorament financer extern.

1. És l’entitat en la que es custodien els actius financers que composen el fons de pensions de la funció pública, que rep les aportacions i que liquida les prestacions, seguint les indicacions de l’entitat gestora. L’entitat dipositària ha de ser andorrana, ha de formar part del sistema financer i és seleccionada per concurs públic convocat pel Govern. La comissió de seguiment del pla de pensions ha d’aprovar el plec de bases del concurs i ha d’elaborar i lliurar al Govern un informe previ i vinculant a l’adjudicació del concurs.

2. Les funcions de l’entitat dipositària són les següents:

   • a) Custodiar els actius líquids, valors mobiliaris i restants actius financers integrats al fons de pensions.
   • b) Instrumentar els cobraments i pagaments derivats del pla de pensions, siguin aportacions o prestacions.
   • c) Executar les ordres de compra i de venda dels valors, el cobrament del rendiment de les inversions i la materialització d’altres rendes, per transmissió d’actius, i quantes operacions derivin del dipòsit de valors.

1. Dins del primer trimestre de cada any natural, l’entitat gestora ha de presentar a aprovació de la comissió de seguiment del pla de pensions el balanç, compte de resultats, memòria i l’informe de gestió del fons de pensions de la funció pública corresponent a l’any natural anterior.
2. El període de determinació dels resultats del fons de pensions s’ajusta a l’any natural. Els resultats són la conseqüència de deduir de la totalitat dels ingressos, despeses, increments i disminucions patrimonials del fons de pensions, les comissions de l’entitat gestora, de l’entitat dipositària, del funcionament de la comissió de seguiment del pla de pensions imputables al mateix i les restants despeses i provisions que hagin de ser assumides pel fons.
3. Dins del mateix termini de l’apartat 1 la documentació del fons de pensions ha de ser auditada per experts independents, els informes dels quals hauran d’abastar els aspectes comptables, financers i actuarials, incloent un pronunciament exprés respecte el compliment d’aquesta Llei i del seu desenvolupament reglamentari.

Títol VI. Finalització del pla de pensions

[Derogat]

Aquests drets econòmics queden materialitzats en una aportació extraordinària al pla de pensions de la funció pública, a càrrec del Govern, imputable a cadascun dels esmentats funcionaris.

L’import de cada aportació extraordinària el constitueix el sumatori del total d’aportacions efectivament realitzades per cada funcionari mitjançant retencions en el seu salari brut, incrementat en un 3,5 % anual a comptar de la materialització de cada retenció.

Disposició addicional sisena

En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dóna dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari brut percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents. Pel què fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei.

Disposició transitòria primera

Les persones que a l’entrada en vigor de la present Llei perceben un complement de pensió de jubilació obligatòria o una prestació de jubilació voluntària a càrrec del Govern per raó de la seva condició de funcionaris durant la seva etapa professional activa, continuaran percebent aquestes prestacions d’acord amb el règim de previsió vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició transitòria segona

1. Els funcionaris que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en actiu i tinguin els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, a partir de l’entrada en vigor de la Llei continuaran tenint dret a sol·licitar-la en qualsevol moment fins arribar a l’edat de jubilació obligatòria i a percebre l’esmentada prestació a càrrec de Govern.

L’import d’aquesta prestació és calculat d’acord amb la mateixa normativa anterior, prenent com a base de càlcul el salari mensual brut percebut per cada funcionari en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents. Pels membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’imputarà a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la mateixa Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia també s’imputarà a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei. Sobre aquesta base s’aplica el percentatge que correspongui segons la normativa anterior per raó de l’edat del beneficiari o dels anys de servei prestats per aquest a la data d’entrada en vigor de la Llei.

2. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb l’indicat en l’apartat 1 precedent, romandrà inalterat vitalíciament, llevat del que correspongui als membres del Cos de Policia que hi van ingressar abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia que s’acullin, en mèrits del previst en la

3. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
4. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en l’apartat 1 que no exercitin el dret d’accés a la jubilació voluntària i continuïn en actiu fins a l’edat de jubilació obligatòria, d’acord amb el previst en l’apartat 3 de l’article 7, també tenen dret a percebre a l’arribar a l’edat de 65 anys la percepció de la prestació indicada en l’apartat 1 precedent, en substitució de la que eventualment els pugui correspondre d’acord amb el previst en la Disposició Addicional Primera, si bé prèvia deducció de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda, llevat dels membres del cos de Policia que es van incorporar al cos abans de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004 qualificada del Cos de Policia i s’acullin als règims establerts en la Disposició Transitòria Primera de dita llei que la percebran en la seva integritat, sense restar doncs la prestació de jubilació de la CASS.

Disposició transitòria tercera

1. Els funcionaris que es trobin en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i encara no tenen els drets oberts per poder accedir a la percepció d’una prestació de jubilació voluntària d’acord amb la normativa anterior, però que a aquesta mateixa data porten acumulats un mínim de 25 anys de servei o només els resten 5 anys o menys per a tenir els drets oberts per a la seva obtenció d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària en el moment que reuneixin les condicions d’edat i/o d’anys de servei previstes en la normativa anterior per a jubilar-se voluntàriament.

També tenen dret a obtenir la percepció d’aquesta prestació:

• a) Quan arribin a l’edat de 55 anys, els funcionaris adscrits al cos especial penitenciari que van ingressar al cos abans del dia 11 de gener de 2001, i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.
• b) Quan arribin als 20 anys de servei al cos, els funcionaris adscrits al cos especial de policia que van ingressar al cos entre el 21 d’agost de 1989 i el 30 de juny de 2004 i que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei porten més de 15 anys de servei.

2. L’import d’aquesta prestació, excepte pel que respecta als funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1 precedent, resulta de l’aplicació d’un percentatge, que es calcula en funció de l’edat que tingui el funcionari en el moment de sol·licitar la prestació de jubilació voluntària, prenent com a base de càlcul el darrer salari mensual brut percebut en el moment d’iniciar-se el període de jubilació voluntària, comprenent els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos, i per als cossos especials, sempre que efectivament s’hagin percebut, a més sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del cos penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base la paga extraordinària de la dotzena paga del sou a partir dels 22 anys de servei.

El percentatge es calcula d’acord amb la taula següent:

• Entre 5 anys i 4 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 50 %.

• Entre 4 anys i 3 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 52 %.

• Entre 3 anys i 2 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 54 %.

• Entre 2 anys i 1 anys més 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 56 %.

• Entre 1 any i 1 dia abans de la data de jubilació obligatòria, 58 %.

El percentatge d’aplicació pels funcionaris adscrits al cos especial de policia referits en el darrer paràgraf de l’apartat 1 precedent és d’un 1,5 % per cada any complert treballat en aquell cos especial; no obstant, si aquests funcionaris exerceixen el seu dret a finalitzar la seva etapa laboral activa i a percebre una prestació de jubilació voluntària d’acord amb el previst en aquesta Disposició Transitòria havent complert ja 55 anys d’edat, els serà d’aplicació el previst en aquest mateix apartat 2 pels restants cossos.

3. El percentatge que correspongui al funcionari que s’aculli a la jubilació voluntària d’acord amb la taula indicada en l’apartat 2 precedent, romandrà inalterat vitalíciament.
4. Aquesta prestació de jubilació voluntària serà satisfeta en tretze pagaments anuals, amb periodicitat mensual i serà satisfeta als beneficiaris de la mateixa per mensualitats vençudes. El mes de desembre també es fa efectiu el tretzè pagament anual.
5. Els funcionaris compresos en el supòsit previst en el paràgraf 1 d’aquesta Disposició Transitòria, arribada l’edat de 65 anys, continuen percebent l’esmentada prestació, si bé prèvia deducció en tots els casos de l’import de la prestació de jubilació a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social efectivament percebuda i de l’import d’una pensió de jubilació, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, calculat en els termes previstos en aquesta Llei en funció dels seus drets consolidats individuals en el pla de pensions de la funció pública a la data de jubilació obligatòria.

Disposició transitòria quarta

Per mentre no quedi constituïda la comissió de seguiment del pla de pensions d’acord amb el previst en l’apartat 1 de l’article 15, aquesta s’entendrà constituïda des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei amb la composició següent:

• a) Representants de l’Administració promotora: el Secretari d’Estat de Funció Pública, l’Interventor General i els dos membres de la intervenció de Govern amb més antiguitat d’entre tots els interventors.
• b) Representants dels partícips: els llocs de titular i també els de suplents estaran ocupats preferentment pels membres de la Comissió Consultiva de la Funció Pública que estiguin adscrits als mateixos col·lectius a ésser representats a la comissió de seguiment del pla de pensions. Els llocs que per aquest sistema de provisió encara resultin vacants seran ocupats pels partícips de més edat integrats en cadascun dels col·lectius representats en la comissió de seguiment del pla de pensions.

Aquests membres cessaran automàticament en les seves funcions a mesura que siguin nomenats expressament els representants de cada col·lectiu. Els nous designats desenvoluparan el càrrec fins a la finalització del mandat en curs.

Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no iniciïn efectivament les seves funcions l’entitat gestora i l’entitat dipositària, les aportacions seran custodiades per l’Administració promotora que les haurà d’invertir en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat i disponibilitat a l’hora de traspassar-les a l’entitat dipositària. Aquest traspàs s’haurà de fer seguint les directrius de la comissió de seguiment del pla de pensions, amb intervenció de l’entitat gestora i d’acord amb aquesta Llei.

Des del moment a partir del qual l’entitat dipositària passi a custodiar fons provinents d’aportacions de l’Administració promotora i dels partícips i fins que no es pugui procedir a aprovar la declaració comprensiva de la política d’inversions dels actius del fons de pensions de la funció pública a la que es refereix l’article 14 i no es pugui iniciar efectivament la gestió activa del fons de pensions de la funció pública, l’entitat dipositària haurà d’invertir els fons en dipòsits a termini amb durades que no suposin cap limitació respecte de la seva liquiditat als efectes de poder iniciar l’esmentada gestió activa sense restriccions.

Disposició derogatòria

Queden derogats el Decret de 30 de maig de 1996, l’article 49 de la Llei de la funció pública, l’article 33 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, les Disposicions Transitòries Primera, Segona i Tercera de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera

S’afegeix l’apartat 5 a l’article 4 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“5. La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les què afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.”

Es modifica l’article 5 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“

Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’Administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert.

Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent.

Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

En tot cas, el funcionari o agent de l’Administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.”

Es modifica l’article 35 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“

Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei.

El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament.

Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’Administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’Administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.”

Es modifica l’article 48 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“

1. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’Administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
2. La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders es produeix als 60 anys.”

Es modifica l’article 82 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“

1. Es reconeix als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.

En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit interessats.

3. Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.”

Es modifica l’article 83 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“

La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic.

“En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la Llei de la funció pública, que passa a tenir el redactat següent:

“

Coherentment amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, amb agents de l’Administració de caràcter indefinit es poden proveir, contractualment, places vacants o de nova creació, sempre que comportin la realització de funcions de caràcter permanent.”

Es modifica la

“Disposició addicional vuitena

Les prestacions per jubilació dels funcionaris i dels agents de l’Administració general de caràcter indefinit es regularan per la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública o normativa que la substitueixi.”.

[Derogat]

[Derogat]