Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de novembre del 2025 ha aprovat la següent:

Llei 20/2025, del 13 de novembre, de regulació de la professió de guia de muntanya i de la titulació requerida per al seu exercici

La disposició final segona de la Llei 21/2022, del 9 de juny, d’estacions de muntanya, intitulada “Regulació de la professió de guia de muntanya”, encomana al Govern la confecció d’un “Projecte de llei relatiu a la regulació de la professió de guia de muntanya i a la titulació requerida per a l’exercici de la professió referida”.

Aquest mandat obeeix a la necessitat de regular els requisits necessaris per poder exercir la professió de guia de muntanya, d’una notable rellevància ateses potencialitats turístiques i les característiques geogràfiques del país, la riquesa natural del qual cal contribuir a preservar i a divulgar. La rellevància d’aquesta professió fa necessari garantir que les activitats professionals a la muntanya siguin desenvolupades per guies de muntanya degudament autoritzats. Tot això s’ha de fer en consonància amb la normativa vigent relacionada amb la prestació d’aquest tipus d’activitat i amb el doble objectiu de protegir, d’una banda, els professionals del país que presten aquest servei, i donar-los garanties jurídiques, dotant-los d’un marc normatiu clar i concret que els permeti conèixer els seus drets i les seves obligacions; i, de l’altra, les persones usuàries que contracten els seus serveis.

En aquest sentit, la Llei té com a finalitat garantir tant la qualitat del servei, obligatòriament prestat per un professional degudament format i acreditat, com la seguretat, pròpia i vers les persones usuàries que contracten aquests serveis, les quals tenen dret al rescabalament de la responsabilitat civil en què, eventualment, pugui incórrer un guia de muntanya en el decurs de la realització de l’activitat.

Amb la finalitat d’assolir aquests propòsits, aquesta Llei s’estructura en sis capítols, dos disposicions addicionals, dos disposicions transitòries i tres disposicions finals.

El capítol primer, “Disposicions generals”, estableix l’objecte de la Llei i defineix el concepte de la professió de guia de muntanya.

El capítol segon, “Exercici de la professió de guia de muntanya”, estableix les modalitats d’exercici de la professió, en fixa els requisits d’accés i exercici, regula la titulació, el reconeixement acadèmic o, si escau, el reconeixement professional exigits, estipula els drets i els deures dels professionals concernits, recull l’obligació d’assegurança de responsabilitat civil fixant-ne la cobertura mínima, preveu l’obligació de secret professional i defineix el concepte d’intrusisme.

El capítol tercer, “Associacions professionals”, preveu la constitució, el règim jurídic i les funcions d’aquest tipus d’entitats.

El capítol quart, “Registre de guies de muntanya”, crea el Registre i la identificació professional.

El capítol cinquè, “Règim sancionador”, tipifica les infraccions, les sancions, els criteris de graduació de la seva imposició, així com els terminis de prescripció i el procediment aplicables.

El capítol sisè, “Inspecció en matèria de guies de muntanya”, regula els termes pels quals s’ha de regir la realització d’aquesta funció.

La disposició addicional primera, “Actualització dels imports”, preveu que pugui ser actualitzada tant la quantia del valor mínim de l’assegurança de responsabilitat civil com la de les sancions previstes en aquesta Llei.

La disposició addicional segona, “Formacions per a les actualitzacions de competències”, estableix l’obligatorietat d’oferir, de manera periòdica, formacions d’actualització de les competències professionals.

Les dos disposicions transitòries fan referència al termini de què disposen els professionals autoritzats a exercir la professió a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, per acreditar el compliment dels requisits establerts en aquesta, en funció de quina sigui la modalitat d’exercici de la professió.

I finalment, tres disposicions finals. La primera, per informar del desplegament reglamentari; la segona, per informar del caràcter qualificat de l’article de la Llei que regula el secret professional; i la tercera, per informar de l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

La Llei té per objecte regular l’accés i l’exercici de la professió de guia de muntanya, amb la finalitat de garantir la qualitat del servei, la seguretat de les persones usuàries i el respecte pel medi ambient.

1. La professió de guia de muntanya consisteix en la realització remunerada per part d’un professional, en l’àmbit de les activitats físiques i esportives de muntanya, a títol d’ocupació principal o secundària, de forma habitual, estacional o ocasional, d’alguna de les activitats següents:

   • a) Acompanyant de muntanya de nivell N1: permet conduir persones en terrenys de muntanya no nevats. No permet l’acompanyament ni en terrenys accidentats, ni en terrenys totalment o parcialment nevats.

   • b) Acompanyant de muntanya de nivell N2: a més de les prestacions pròpies del nivell N1, permet conduir persones en terrenys de muntanya nevats, tant a peu com amb altres equipaments aptes per a les activitats de neu. No permet l’acompanyament ni en terrenys accidentats, ni en terrenys on es requereixi qualsevol tipus de material considerat d’alpinisme.

   • c) Guia acompanyant de via ferrada: permet conduir i adaptar la progressió de persones en via ferrada, de conformitat amb la normativa vigent en matèria de construcció, explotació i conservació de les vies ferrades i dels recorreguts acrobàtics en alçada.

   • d) Acompanyant amb bicicleta tot terreny: permet conduir persones en zones de muntanya adaptades a la pràctica de la bicicleta tot terreny.

   • e) Tècnic en passejades i descens amb bicicleta tot terreny: permet conduir i animar en la pràctica de passejades i descens amb bicicleta tot terreny, en diferents nivells, en el marc d’una estació de muntanya o d’un centre de natura en recorreguts senyalitzats, delimitats i assegurats.

   • f) Acompanyant en esquí de muntanya: permet conduir persones en terrenys de muntanya nevats fent servir les tècniques de progressió utilitzades en l’activitat d’esquí de muntanya.

   • g) Tècnic d’escalada: permet animar i ensenyar les tècniques de progressió i de seguretat de l’escalada, en diferents nivells en zones de muntanya i estructures artificials.

   • h) Guia acompanyant en barrancs: permet conduir persones i adaptar la progressió en barrancs aquàtics o secs i zones de rius habilitats i equipats per a l’activitat.

     • i) Guia d’alta muntanya: permet conduir persones en qualsevol terreny d’alta muntanya relatiu a les activitats d’escalada, d’alpinisme i d’esquí de muntanya, adaptant la progressió i el material en funció del terreny i de les persones usuàries del servei.

   • j) Totes les noves activitats professionals que pugui oferir en formació l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), a excepció d’aquelles que estiguin relacionades amb l’ensenyament de l’esquí i de l’exercici de la professió de monitor al Principat d’Andorra.

2. Per a accedir i exercir la professió, cal disposar de la titulació i de l’autorització corresponents, de conformitat amb el que preveu al respecte aquesta Llei.

Capítol segon. Exercici de la professió de guia de muntanya

1. L’exercici de la professió de guia de muntanya es pot dur a terme per compte propi o per compte aliè.
2. Per a exercir la professió per compte propi, cal disposar de la preceptiva autorització de comerç, per a l’obtenció de la qual és imprescindible acreditar la possessió, directament o indirectament per mitjà d’una persona assalariada, d’una titulació de nivell N2 o equivalent en l’àmbit del muntanyisme, com a mínim, sense perjudici de disposar de la titulació en altres disciplines més concretes descrites en l’article 2.1, en el cas que es vulguin exercir, així com estar degudament autoritzat per l’autoritat competent per a exercir la professió de guia de muntanya al Principat d’Andorra.
3. Per a exercir la professió per compte aliè, la persona assalariada ha de posseir una titulació de nivell N1 o equivalent, com a mínim, i estar degudament autoritzada per a exercir la professió de guia de muntanya al Principat d’Andorra.
4. La prestació del servei ha de ser efectuada, sempre i en tot cas, per un o diversos professionals degudament autoritzats i inscrits al Registre de guies de muntanya, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.

1. Per obtenir l’autorització d’exercici de la professió de guia de muntanya cal formular la sol·licitud corresponent prop del ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya i complir cumulativament, a més de les exigències previstes a l’article 3, els requisits següents:

   • a) Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o, en el cas que l’exercici professional es desenvolupi exclusivament per compte aliè, acreditar que es disposa d’una autorització d’immigració de treball vigent.
   • b) Estar en possessió del títol oficial andorrà o reconegut al Principat d’Andorra, o haver obtingut el reconeixement de l’experiència professional, degudament acreditada, de conformitat amb el que estableix la normativa vigent en matèria d’esport.
   • c) Estar en possessió d’un diploma oficial de llengua catalana de nivell B1 emès pel Govern, o d’un títol, diploma o certificat equivalent, degudament reconegut per aquest.
   • d) Disposar de l’actualització de les competències professionals, realitzant quan escaigui les formacions i actualitzacions formatives pertinents, de conformitat amb la normativa vigent en la matèria.
   • e) Presentar un certificat d’antecedents penals sense condemnes per delictes mediambientals en els últims 5 anys.

2. La resolució del ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya mitjançant la qual s’autoritza l’exercici de la professió de guia de muntanya s’ha d’inscriure al Registre de guies de muntanya, el qual és d’accés públic per part de les persones interessades.

3. El ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya pot revocar, d’ofici o a instància de part, l’autorització d’exercici de la professió de guia de muntanya en cas de pèrdua d’alguna de les condicions habilitadores legalment establertes. Especialment, en el supòsit d’exercici de la professió per compte propi, en cas d’incompliment del requisit establert a l’article 3.2 i, en general, en cas de pèrdua de l’autorització d’immigració de conformitat amb el procediment normativament establert. La revocació comporta la baixa automàtica del Registre de guies de muntanya.

4. Contra la resolució de revocació pot interposar-se el recurs previst per la normativa administrativa.

5. Sense perjudici de l’existència d’un conveni internacional que prevegi un règim més favorable al sol·licitant, així com del compliment del que disposa la normativa vigent en matèria d’immigració, els guies de muntanya no residents, contractats al país d’origen, que vulguin prestar l’activitat al Principat d’Andorra han de comunicar al ministeri competent en la matèria el lloc, les dates, l’activitat concreta a realitzar i el nombre de persones que la duran a terme; tot acreditant la seva capacitat i titulació, així com la disponibilitat d’una assegurança de responsabilitat civil vigent al territori del Principat d’Andorra, en els termes i amb la cobertura concretament estipulats en virtut d’aquesta Llei.

La titulació requerida per a l’exercici de la professió de guia de muntanya és la prevista amb relació a l’estructura de la formació dels educadors esportius, de conformitat amb el que disposa la normativa en cada moment vigent en la matèria.

1. Els títols oficials necessaris per a l’exercici de la professió que no hagin estat emesos per l’Estat andorrà han de ser objecte del reconeixement corresponent, de conformitat amb el que disposa la normativa en cada moment vigent en matèria d’esport.
2. S’entén per reconeixement acadèmic l’acreditació oficial del valor d’una qualificació estrangera mitjançant l’equivalència amb la formació i la titulació exigides al Principat d’Andorra.

Tant els títols no oficials que habilitin per a l’exercici de la professió en l’àmbit de les activitats de muntanya i que no hagin estat emesos per l’Estat andorrà com l’experiència professional acreditada en la matèria poden ser objecte del corresponent reconeixement o validació, segons correspongui, de conformitat amb el que disposa la normativa en cada moment vigent en matèria d’esport.

Poden exercir l’activitat professional de guia de muntanya les persones que, a més de complir els requisits establerts als articles precedents, i sense perjudici del supòsit previst a l’article 4.5, específicament relatiu als guies de muntanya no residents contractats al país d’origen, compleixin les condicions següents:

• a) Estar inscrites en el Registre de guies de muntanya com a exercents de la professió, sigui per compte propi o per compte aliè.
• b) No trobar-se en situació d’inhabilitació professional.
• c) Haver contractat directament o indirectament una assegurança per cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió, en els termes previstos a l’article 10.

1. L’exercici de la professió de guia de muntanya comporta el dret i el deure d’actuar segons les regles i les tècniques pròpies del saber de la professió, d’acord amb la formació cursada, prenent en consideració les experiències pròpies del sector, així com el dret i el deure de formació professional continuada.
2. Els guies de muntanya exerceixen la seva activitat servint l’interès del destinatari i de la societat, d’acord amb la capacitat i l’habilitat que determina la bona pràctica professional, disposant dels mitjans tècnics necessaris, garantint la seguretat de les persones usuàries en funció del tipus d’activitat, de la meteorologia existent, del seu nombre i de les seves condicions i aptituds físiques, vetllant per la protecció del medi ambient, duent l’acreditació per a la prestació del servei en un lloc visible i complint les normes deontològiques corresponents, independentment dels drets i els deures propis de la relació jurídica en virtut de la qual s’exerceix la professió.

1. Els guies de muntanya legalment autoritzats per a l’exercici de la professió, incloent-hi els guies de muntanya no residents contractats al país d’origen que efectuen una activitat al Principat d’Andorra, tenen el deure de cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió mitjançant la contractació, prop d’una companyia d’assegurances legalment establerta, d’una pòlissa d’assegurança que cobreixi les responsabilitats civils que es puguin derivar pels danys i els perjudicis ocasionats a tercers, per un valor mínim de 600.000 €.
2. En el cas dels professionals que presten els seus serveis de forma exclusiva per compte aliè en règim d’assalariats, el deure d’assegurança establert a l’apartat 1 va a càrrec de la persona física o jurídica per compte de la qual presten els dits serveis.

Els guies de muntanya tenen l’obligació professional de no revelar dades de caràcter personal o de salut que coneguin per raó de la pràctica professional, si no és amb el consentiment exprés de la persona afectada.

1. Als efectes d’aquesta Llei, es considera intrusisme la realització d’actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l’exercici de la professió.
2. Els actes d’intrusisme i les actuacions professionals irregulars que d’ofici o a instància de part siguin posades en coneixement del Govern comporten l’adopció de les mesures que, en el marc de les competències que el Govern té atribuïdes, siguin necessàries per fer cessar i prevenir eventualment en el futur aquestes conductes.

Capítol tercer. Associacions professionals

1. Les persones que exerceixen la professió de guia de muntanya poden constituir associacions professionals sense ànim de lucre amb la finalitat principal de vetllar pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels serveis i per la representació i la defensa dels seus interessos i els generals de la professió.
2. Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions es regeixen, en el que no preveu aquesta Llei, per la legislació sobre associacions.

Les associacions professionals han de vetllar pel bon exercici de la professió i pel respecte dels drets de les persones destinatàries dels serveis professionals.

Capítol quart. Registre de guies de muntanya

1. Es crea el Registre de guies de muntanya, en què s’inscriuen obligatòriament els professionals que hagin obtingut l’autorització d’exercici de la professió expedida pel Govern.
2. El Registre de guies de muntanya queda adscrit al ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya, i la seva estructura i el seu funcionament, en el que no estigui previst per aquesta Llei, es poden determinar reglamentàriament.

1. El Registre de guies de muntanya és públic pel que fa al nom, la titulació, l’especialitat i la localització de l’exercici del professional concernit. Les certificacions que lliura el Registre donen fe del contingut. La publicitat es fa efectiva mitjançant la certificació del contingut dels assentaments, per mitjans preferentment informàtics o telemàtics, els quals s’ajusten als requisits establerts en la normativa vigent de protecció de dades de caràcter personal.
2. Els actes subjectes a inscripció no inscrits no perjudiquen els tercers de bona fe. La bona fe del tercer es presumeix mentre no es prova que coneixia l’acte subjecte a inscripció no inscrit.
3. A l’efecte d’identificació, el guia de muntanya ha de fer constar, durant l’exercici de la seva activitat professional, el seu nom i el seu número registral. Amb aquesta finalitat, el Govern crea la identificació específica, d’obligatòria i permanent exhibició en el moment de prestar el servei, en què, a més del nom i el número registral indicats, consten també les competències professionals que pot exercir el guia, de conformitat amb la nomenclatura establerta i d’acord amb la seva formació.

Capítol cinquè. Règim sancionador

1. Les actuacions professionals que no compleixin les previsions establertes en aquesta Llei poden ser sancionades en els termes establerts en aquest capítol.
2. La potestat sancionadora és exercida pel Govern, a través del ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya, en els termes previstos en aquesta Llei i la resta de la normativa administrativa vigent.

Les infraccions en què es pot incórrer en l’exercici de la professió de guia de muntanya es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Són infraccions molt greus:

• a) L’exercici, directe o indirecte, de la professió sense disposar del títol andorrà o reconegut al Principat d’Andorra, preceptiu per obtenir l’autorització d’exercici de la professió.
• b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un risc molt greu per a la seguretat o un perjudici fefaent greu en relació amb les persones que hagin contractat el servei del professional.
• c) La vulneració del secret professional.
• d) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional o de prohibició d’exercir al Principat d’Andorra establert per l’autoritat andorrana competent.
• e) La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
• f) La contractació, per part de qualsevol persona física o jurídica, dels serveis d’un guia de muntanya que no disposi de la corresponent autorització per exercir la professió.
• g) La comissió de dos o més infraccions greus en el termini d’un any.

Són infraccions greus:

• a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.
• b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un risc per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
• c) L’incompliment de l’obligació de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals se sigui coneixedor.
• d) L’incompliment de l’obligació de contractar l’assegurança de responsabilitat civil a què fa referència l’article 10.
• e) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial.
• f) L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.
• g) La negativa o l’obstrucció, per part dels professionals titulats, a l’actuació dels serveis d’inspecció, de manera que impedeixin l’exercici de les funcions que legalment o reglamentàriament tinguin atribuïdes.
• h) La comissió de dos o més infraccions lleus en el termini de sis mesos.

És constitutiu d’infracció lleu l’incompliment dels deures professionals, quan d’això no en resulti un perjudici o risc lleu per a les persones que hagin contractat el servei professional. I qualsevol incompliment d’algun dels preceptes d’aquesta Llei, sempre que el dit comportament no constitueixi una infracció greu o molt greu.

1. El termini de prescripció de les infraccions és de dos anys per a les molt greus, un any per a les greus i sis mesos per a les lleus, a comptar de la data de comissió de la infracció o des del seu coneixement formal per part de l’autoritat competent. Si la infracció és continuada, el termini de la prescripció és a comptar de la data en què es comet la darrera acció constitutiva d’infracció.
2. És causa d’interrupció de la prescripció l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor.

1. Les infraccions molt greus són objecte de les sancions següents, compatibles entre si d’acord amb els criteris de gradació establerts a l’article 24:

   • a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.
   • b) Multa de quantitat no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.

2. Les infraccions greus són objecte de les sancions següents:

   • a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.
   • b) Multa de quantitat no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.

3. Les infraccions lleus són objecte de les sancions següents:

   • a) Amonestació.
   • b) Multa de quantitat no inferior a 300 euros i no superior a 1.000 euros.

Per determinar l’import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de gradació següents:

• a) La gravetat dels danys o perjudicis causats.
• b) El nombre de persones afectades.
• c) Els beneficis obtinguts de la conducta il·lícita.
• d) La reiteració de conductes sancionades fermes en el període dels cinc anys anteriors.

1. La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada.
2. La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la imposi sigui ferma. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior.

1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys, i les sancions per faltes lleus, al cap de sis mesos.
2. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.
3. Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.
4. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.

1. La instrucció d’expedients i la imposició de sancions per infracció a les disposicions d’aquesta Llei s’efectua de conformitat amb el procediment administratiu sancionador vigent.
2. El règim sancionador previst en aquesta Llei queda sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no concurrència de sancions.

Contra les resolucions sancionadores dictades en aplicació d’aquesta Llei, pot interposar-se un recurs administratiu, d’acord amb el Codi de l’Administració vigent, el qual posarà fi a la via administrativa.

Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix un acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada.

Les resolucions sancionadores només són executives un cop exhaurida la tramitació del procediment administratiu.

Capítol sisè. Inspecció en matèria de guies de muntanya

Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei en el marc de les competències previstes a l’article 17.2.

1. Són inspectors en matèria de guies de muntanya els funcionaris adscrits al Cos General o als cossos especials de l’Administració general dotats de potestat inspectora, degudament proveïts de la documentació que acredita la seva condició, que l’han d’exhibir en cas d’actuació.
2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors en matèria de guies de muntanya tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació, l’auxili i la protecció que necessitin d’altres administracions públiques, i estan obligats a complir el deure de secret professional i a respectar l’exercici del dret i del deure de secret professional aplicable als professionals concernits per l’actuació inspectora.
3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors en matèria de guies de muntanya es presenten, d’ofici o a instància de part, als establiments o al lloc on exerceixin l’activitat els professionals concernits i examinen la documentació relativa al compliment de les obligacions previstes en aquesta Llei.

Els guies de muntanya i les persones o empreses que contracten els seus serveis estan obligats a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors els requereixin, en el marc d’aquesta Llei i de les seves competències.

1. A cada visita d’inspecció, els inspectors en la matèria han d’aixecar acta sobre els fets i els resultats que corresponguin. Hi han de fer constar les circumstàncies personals del professional inspeccionat i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives als fets que, si escau, serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol altra circumstància que pugui ser rellevant.
2. L’acta l’ha de signar l’inspector actuant i l’inspeccionat. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no d’acceptació del seu contingut. Si la persona inspeccionada es nega a signar, l’inspector ha de fer constar aquest fet en l’acta corresponent.

La quantia del valor mínim de l’assegurança de responsabilitat civil i de les sancions previstes en aquesta Llei pot ser actualitzada per la Llei del pressupost general.

L’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) i el ministeri competent en matèria d’educació han d’oferir, de manera periòdica, l’oferta de les formacions necessàries perquè els professionals autoritzats com a guies de muntanya puguin actualitzar les seves competències professionals, de conformitat amb l’article 4.1.d).

Els guies de muntanya que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin exercint la professió, han d’acreditar prop del ministeri competent en matèria d’activitats de muntanya el compliment dels requisits per procedir a la seva prestació i inscriure’s al Registre de guies de muntanya, de conformitat amb el que disposen al respecte els articles 4.1 i concordants d’aquesta Llei, en el termini màxim de dotze mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi produït la dita inscripció, l’autorització en el seu moment concedida s’entendrà automàticament revocada.

Per a exercir la professió per compte propi, s’ha d’acreditar la possessió, directament o indirectament per mitjà d’una persona assalariada, d’una titulació de nivell 2 o equivalent en l’àmbit del muntanyisme, en el termini màxim de tres anys a comptar de l’entrada en vigor de la Llei. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi obtingut la dita titulació i la conseqüent inscripció, l’autorització en el seu moment concedida s’entendrà automàticament revocada.

El Govern resta facultat per desplegar les disposicions reglamentàries necessàries per dur a terme l’aplicació d’aquesta Llei.

L’article 11 que regula el secret professional dels guies de muntanya té el caràcter de qualificat. La resta d’articles i disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 13 de novembre del 2025

Carles Ensenyat ReigSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Josep-Lluís Serrano PentinatPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra