L’educació és un element clau per al desenvolupament de les societats i de les persones. A la vegada, l’educació, com a dret reconegut constitucionalment, necessita els instruments normatius i referencials que facin dels objectius educatius i dels aprenentatges corresponents elements comprensius, ordenats i clars.
L’any 1999, la signatura de la declaració de Bolonya per part de 29 ministres d’educació d’Europa dona nom al procés que ha de permetre establir mecanismes flexibles i transparents perquè els ciutadans puguin accedir lliurement a l’oferta educativa i al mercat de treball.
Aquesta iniciativa es basa en el reconeixement internacional de l’educació com a factor cabdal per al desenvolupament social i econòmic de les societats, i fa palesa la necessitat dels països de desenvolupar un procés de convergència en l’àmbit de l’ensenyament superior que doni coherència als diversos sistemes existents a Europa. En les successives declaracions de Bolonya, s’estableixen diverses actuacions, entre les quals la creació de marcs nacionals de titulacions.
La implicació d’Andorra en aquest procés és evident, com demostra la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior, i la posterior publicació del Decret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, que estructuren les titulacions d’ensenyament superior estatals d’acord amb les característiques comunes mínimes que utilitzen els estats membres de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), del qual Andorra forma part.
Actualment, el desenvolupament de marcs nacionals de qualificacions, més enllà de l’ensenyament superior, ha esdevingut una tendència internacional important en la reforma de sistemes educatius i de formació nacionals. Diverses organitzacions internacionals, de les quals Andorra és membre, com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO i l’Organització de les Nacions Unides (ONU), insten els governs a dissenyar marcs nacionals de qualificacions.
La Recomanació del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’abril del 2008, i revisada el 2017, relativa a la creació del Marc europeu de qualificacions per a l’aprenentatge permanent (d’ara endavant, “EQF”), planteja el desenvolupament de marcs nacionals de qualificacions vinculats a l’EQF mitjançant els nivells i els descriptors dels resultats d’aprenentatge, per millorar la transparència i la comparabilitat de les qualificacions de diferents sistemes nacionals.
En aquest context, i seguint les recomanacions internacionals de les quals Andorra forma part, es proposa la creació del Marc andorrà de qualificacions (en endavant, “MAQ”) amb una triple finalitat: promoure l’aprenentatge permanent al llarg de la vida, dotar-se d’eines per a la garantia de qualitat de les formacions i les qualificacions, i augmentar la transparència, la comparabilitat i l’alineament internacional de les qualificacions emeses a Andorra.
La Llei del Marc andorrà de qualificacions ha de permetre a Andorra situar-se dins de les polítiques capdavanteres en educació, i a la vegada ha de servir a tots els actors de l’educació del Principat com a referent per al disseny, el control i el seguiment de les certificacions, i també com a eina per a la definició de noves polítiques educatives amb referència als resultats d’aprenentatge que s’espera per a cada nivell, perquè els ciutadans i la societat en general avancin en el coneixement.
Es concep, doncs, el MAQ com un instrument per a la classificació de les diferents qualificacions que s’ofereixen al Principat d’Andorra en vuit nivells, incloent-hi els nivells actualment vigents del MATES i identificant a cada nivell els resultats d’aprenentatge esperats formulats en termes de sabers, sabers fer i competències transversals.
La Llei de creació del Marc andorrà de qualificacions s’estructura en deu articles, una