Llei 20/2014, del 16 d’octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital (Text refós sense caràcter oficial)

Capítol primer. Disposicions generals

Els operadors que ja estiguin desenvolupant una activitat en l’espai digital a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei disposen d’un termini de 6 mesos a comptar des de la data esmentada per adaptar-se a les disposicions d’aquesta Llei.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 16 d’octubre del 2014 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. François Hollande President de la República Francesa Copríncep d’AndorraJoan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra {includes page=L2014020_F}

1. L’objecte d’aquesta Llei és regular els operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, i la contractació electrònica, en particular, quant a les comunicacions comercials electròniques, el procés d’informació prèvia, de formació i perfecció dels contractes, i les condicions per a la seva validesa i eficàcia. 2. La regulació continguda en aquesta Llei s’ha d’entendre sense perjudici de la subjecció de tals operadors a la normativa que els resulti aplicable en l’exercici de la seva activitat específica; a les disposicions generals sobre obligacions i contractes que resultin aplicables a la contractació electrònica; a la normativa de serveis de confiança electrònica; a la normativa de defensa de la competència, competència deslleial i protecció del consumidor; a la normativa de comerç; a la normativa de protecció de dades personals i; en general, a qualsevol altra normativa que pogués ser aplicable.

1. Els serveis que es relacionen a continuació es regeixen per la seva normativa específica: a) Els prestats per notaris en l’exercici de les seves respectives funcions públiques. b) Els prestats per advocats i per procuradors en l’exercici de les seves funcions de representació i de defensa en judici. c) Els jocs d’atzar que impliquin apostes de valor econòmic. 2. No obstant el que determina l’apartat anterior, aquesta Llei es pot aplicar subsidiàriament en tot allò que no sigui incompatible amb la normativa específica.

Capítol segon. Obligacions dels operadors que desenvolupen la seva activitat en un espai digital

Els operadors han de posar a disposició del destinatari, en el mateix espai digital en què desenvolupin l’activitat, de forma visible, permanent, clara i gratuïta, la informació mínima següent: a) La identificació i les dades de contacte de l’operador, incloent-hi el nom o la denominació social, la residència o el domicili o, si no n’hi ha, l’adreça del seu establiment permanent al Principat d’Andorra, així com qualsevol adreça i dada de contacte que permeti una comunicació directa i adequada a la prestació de l’activitat en l’espai digital. b) Les dades registrals i d’identificació fiscal que, de conformitat amb la legislació aplicable, corresponguin a l’operador i a la seva activitat. c) La informació relativa a qualsevol autorització que el desenvolupament de l’activitat de l’operador pugui requerir, de conformitat amb la legislació aplicable i, en aquest cas, les dades que identifiquin l’òrgan competent encarregat de la seva supervisió. d) En cas que l’activitat de l’operador impliqui l’exercici d’una professió regulada, les dades del col·legi professional al qual pertanyi l’operador amb el seu número de col·legiat, el títol acadèmic o professional que l’habiliti, l’estat que va emetre el títol i el seu reconeixement o homologació quan escaigui, i el contingut de les normes professionals aplicables o una remissió a aquestes normes. e) Els codis de conducta als quals estigui adherit i els segells acreditatius rebuts, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei. f) En cas que l’operador faci referència a preus en el seu espai digital, la informació requerida per la normativa en matèria de comerç. g) Qualsevol altra informació addicional que exigeixin les normatives específiques aplicables al comerç en general o a una de les modalitats de venda, a la protecció del consumidor o a la protecció de dades personals, entre d’altres.

1. Quan un òrgan competent hagi ordenat, en l’exercici de les competències que legalment tingui atribuïdes, que s’interrompi o se suspengui l’exercici de l’activitat duta a terme per operadors als quals sigui aplicable aquesta Llei, que es retiri una informació determinada o uns continguts provinents dels operadors esmentats, o que s’impedeixi l’accés a tals activitats, informació o continguts des del Principat d’Andorra, i per això fos necessària la col·laboració dels prestadors de serveis d’intermediació, l’òrgan en qüestió pot ordenar als esmentats prestadors, sempre que quedin subjectes a aquesta Llei, que suspenguin el corresponent servei d’intermediació utilitzat per a l’exercici de l’activitat o de la provisió de la informació o dels continguts de què es tracti. 2. En l’adopció i el compliment de les mesures a les quals fa referència l’apartat anterior, cal respectar, en tot cas, les normes, els procediments i les garanties previstos en l’ordenament jurídic, inclosos els que tinguin per objecte protegir els drets a la intimitat personal i familiar, a les dades personals, a la llibertat d’expressió o a la llibertat d’informació, quan aquests drets puguin resultar afectats. 3. En tots els casos en què la Constitució, les normes reguladores dels respectius drets i llibertats, o les que resultin aplicables a les diverses matèries, atribueixin competència als òrgans jurisdiccionals de forma excloent per intervenir en l’exercici d’activitats o de drets, només l’autoritat judicial competent pot adoptar les mesures que s’hi preveuen. 4. Les mesures a les quals fa referència aquest article han de ser objectives, proporcionades i no discriminatòries, i s’han d’adoptar de forma cautelar o en execució de les resolucions que es dictin, de conformitat amb els procediments administratius legalment establerts o els procediments previstos en la legislació processal que correspongui.

Capítol tercer. Règim de responsabilitat dels operadors i, en particular, dels prestadors de serveis d’intermediació

1. Els operadors que desenvolupen la seva activitat en un espai digital estan subjectes a les normes sobre responsabilitat penal, civil i administrativa que, amb caràcter general, estableix l’ordenament jurídic. 2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, per determinar la responsabilitat dels prestadors de serveis d’intermediació s’ha de tenir en compte el que disposen els articles següents.

Els prestadors de serveis d’intermediació no tenen l’obligació general de supervisar les activitats, la informació o els continguts la prestació, ús o accés dels quals faciliten. Tampoc tenen l’obligació de fer recerques actives de fets o circumstàncies que revelin activitats o comportaments il·lícits de destinataris.

1. Els prestadors de serveis d’intermediació no són responsables de l’activitat, la informació o els continguts de destinataris als quals faciliten la prestació, l’ús o l’accés, sempre que no en tinguin el control, ni tinguin coneixement de la seva il·licitud, de conformitat amb l’article 14. 2. Als efectes d’allò que preveu l’apartat anterior, s’entén que els prestadors de serveis d’intermediació, el servei dels quals consisteixi a proporcionar accés a una xarxa de telecomunicacions o a transmetre dades proporcionades per destinataris, no en tenen coneixement ni control sempre que no els hagin generat o modificat ni hagin seleccionat les dades o els destinataris. No es considera que les activitats de manipulació i d’emmagatzemament de la informació transmesa que tinguin una finalitat estrictament tècnica impliquin la generació, la modificació o la selecció de la dita informació, de conformitat amb el que disposa el paràgraf anterior, sempre que la seva durada sigui la que raonablement requereixi l’execució de l’activitat de manipulació o d’emmagatzemament de què es tracti. 3. S’entén que els prestadors de serveis d’intermediació, l’activitat dels quals consisteixi en l’emmagatzemament automàtic, provisional i temporal de dades proporcionades per un destinatari, amb l’única finalitat de fer més eficaç la transmissió ulterior de les dades esmentades a altres destinataris que ho sol·licitin, no tenen coneixement ni control del contingut de les dades que emmagatzemen, sempre que no les modifiquin i compleixin les condicions sobre l’accés, l’actualització i el seguiment, de conformitat amb l’article 12. 4. Els prestadors de serveis d’intermediació l’activitat dels quals consisteixi a allotjar dades de destinataris, a petició d’aquests darrers, no són responsables de la informació o dels continguts que emmagatzemen o de l’activitat que desenvolupin els destinataris, sempre que no en tinguin control, ni tinguin coneixement de la seva il·licitud, de conformitat amb l’article 14. Als efectes d’allò que preveu el paràgraf anterior, s’entén que el prestador de serveis d’intermediació té control sobre la informació emmagatzemada si el destinatari a petició de qui s’emmagatzemen les dades actua sota l’autoritat, el control i la direcció del prestador. 5. Els prestadors de serveis d’intermediació que proporcionin instruments de recerca d’informació o de continguts, de serveis de referenciació o que facilitin la localització, la presentació, l’enllaç o la visibilitat de la informació o dels continguts o d’activitats de destinataris, no són responsables del que localitzen, presenten o enllacen, sempre que no en tinguin el control, ni tinguin coneixement de la seva il·licitud, de conformitat amb l’article 14.

Als efectes d’allò que preveu l’article 11.3, s’entén que els prestadors de serveis d’intermediació l’activitat dels quals consisteixi en l’emmagatzemament automàtic, provisional i temporal de dades proporcionades per un destinatari, amb l’única finalitat de fer més eficaç la transmissió ulterior de les dades en qüestió a altres destinataris que ho sol·licitin, no tenen coneixement ni control del seu contingut sempre que: a) Respectin les normes d’accés a la informació o als continguts establertes pel destinatari del servei del prestador de serveis d’intermediació que proporciona aquesta informació o aquests continguts. b) Respectin les normes d’actualització de la informació o dels continguts establertes pel destinatari del servei del prestador de serveis d’intermediació que proporciona aquesta informació o aquests continguts, o, si escau, les normes normalment acceptades i aplicades en el sector. c) No interfereixin en la utilització de tecnologia utilitzada lícitament pel destinatari del servei del prestador de serveis d’intermediació que proporciona la informació o els continguts per obtenir dades sobre l’ús de tals informacions o continguts, sempre que aquesta utilització es faci de conformitat amb la legislació aplicable i sigui compatible amb els estàndards de la indústria acceptats àmpliament.

1. Els prestadors de serveis d’intermediació no són responsables, de conformitat amb la normativa sobre propietat intel·lectual, de la reproducció que implica l’emmagatzemament automàtic, provisional i temporal de dades proporcionades per un destinatari, amb l’única finalitat de fer més eficaç la transmissió ulterior de tals dades a altres destinataris que ho sol·licitin. 2. El servei d’intermediació estrictament tècnic adreçat a facilitar la localització d’informació o de continguts, d’acord amb una consulta específica del destinatari, no implica, per si sol, la infracció dels drets de propietat intel·lectual en relació amb la informació o els continguts referits o presentats de manera raonable i suficient amb l’única finalitat de ser localitzats pel destinatari.

Als efectes del que preveu l’article 11, s’entén que els prestadors de serveis d’intermediació tenen coneixement efectiu d’una il·licitud en qualsevol dels supòsits següents: a) Quan un òrgan competent hagi declarat la il·licitud de la informació, dels continguts o de l’activitat de destinataris als quals faciliten la prestació, n’hagi ordenat la retirada o hagi impossibilitat l’accés a aquesta informació, continguts o activitat, o quan aquest òrgan competent hagi declarat l’existència d’una lesió provinent d’aquesta informació, continguts o activitat i el prestador de serveis d’intermediació conegui la resolució corresponent de l’òrgan competent. b) Quan el prestador de serveis d’intermediació tingui coneixement de la il·licitud per motiu d’un procediment de notificació, retirada i reposició de la informació i dels continguts o de l’activitat que el prestador de serveis d’intermediació s’hagi obligat a aplicar voluntàriament. S’entén que el prestador de serveis d’intermediació té coneixement de la il·licitud si, en virtut de tal procediment: - S’identifica degudament el titular dels drets infringits. - S’identifiquen degudament tant els drets la infracció dels quals s’al·legui com la suposada infracció comesa. - S’identifica suficientment la informació, el contingut o l’activitat infractores i la seva localització. - Es proporcionen les dades que permetin identificar, en tot el que sigui possible, el titular de la informació, del contingut o de l’activitat infractora. c) Quan, en virtut d’un acord previ amb el destinatari, el prestador de serveis d’intermediació controla la licitud de la informació, dels continguts o de l’activitat d’altres destinataris que utilitzen el servei, de conformitat amb les instruccions i els paràmetres proporcionats prèviament pel destinatari titular dels drets infringits. En aquests supòsits, la responsabilitat del prestador de serveis d’intermediació davant del destinatari titular dels drets es regeix pel que prevegi l’acord.

1. Sense perjudici del compliment de les mesures que ordenés un òrgan competent, en qualsevol dels casos previstos en l’article 14, els prestadors de serveis d’intermediació que tinguin coneixement efectiu de la il·licitud han d’actuar amb diligència per notificar al destinatari afectat la comunicació rebuda, i en cas que ho hagin establert voluntàriament, aplicar mesures de retirada i, si escau, procedir a la reposició. A aquests efectes, els prestadors de serveis d’intermediació que s’hagin obligat a aplicar voluntàriament un procediment de notificació, retirada i reposició de la informació i dels continguts o de l’activitat han d’informar els destinataris de les condicions en què operen. 2. El prestador de serveis d’intermediació només és responsable davant del notificant i del destinatari afectat pels danys que pogués causar si ha actuat de manera negligent en relació amb la notificació, la retirada o la reposició a la qual fa referència l’apartat anterior.

Capítol quart. Comunicacions comercials electròniques

Les comunicacions comercials electròniques es regeixen, a més a més de per aquesta Llei, per altres normatives que puguin resultar aplicables de conformitat amb el que disposa l’article 1.2. Especialment, és aplicable la legislació sobre protecció de dades personals a totes les operacions de tractament de dades vinculades a l’enviament, la posada a disposició i la personalització de les comunicacions comercials.

1. L’operador ha d’assegurar-se que les comunicacions comercials electròniques, en tot moment, s’identifiquen clarament i inequívocament com a tals. A aquest efecte, han d’identificar-se com a comunicacions comercials amb una expressió inequívoca, visible i adequada a les característiques de la comunicació, del missatge comercial i del dispositiu o dispositius als quals vagi destinat, o des dels quals s’hi pugui accedir, per tal de garantir que el caràcter comercial de la comunicació s’adverteix clarament al destinatari. Així mateix, el nom de la persona física o jurídica en nom de qui es fa la comunicació comercial electrònica ha de ser, en tot moment, identificable de manera clara. 2. La comunicació comercial electrònica ha de permetre que el destinatari accedeixi en les condicions pactades, o en condicions raonables si no hi hagués acord previ, a la informació, als continguts o a l’activitat que ha sol·licitat. A aquest efecte, la comunicació comercial electrònica ha d’indicar clarament la forma de deshabilitar-la i, si escau, les condicions de la seva prestació. 3. Endemés, la comunicació comercial electrònica ha de permetre al destinatari accedir, directament o indirectament, de forma fàcil i senzilla, a les condicions de l’oferta, la seva durada o vigència, la forma de sol·licitud o d’accés, i també a qualsevol excepció o límit que resulti rellevant. Si la comunicació comercial fa referència a ofertes promocionals, concursos o jocs, s’ha de poder accedir directament o indirectament, de manera fàcil i senzilla, a les condicions de participació.

1. L’enviament de comunicacions comercials electròniques remeses al destinatari per qualsevol mitjà electrònic de comunicació que impliqui la recepció directa i personal del missatge requereix el consentiment previ del destinatari. 2. Si les dades de contacte del destinatari s’han obtingut de manera lícita per part de l’operador en el context d’una relació comercial prèvia, l’operador pot enviar comunicacions comercials utilitzant aquestes dades de contacte, sempre que, en el moment de la recollida de les dades de contacte, s’hagi donat l’oportunitat al destinatari de rebutjar la tramesa de comunicacions comercials, i les comunicacions comercials es refereixin a béns o a serveis del mateix operador o, si es refereixen a béns o a serveis d’un tercer, se n’hagi informat degudament el destinatari i aquest darrer no s’hi hagi oposat. 3. En qualsevol dels casos anteriors, l’operador ha d’indicar les seves dades de contacte al destinatari així com oferir-li en tot moment un procediment fàcil, senzill i gratuït per oposar-se al tractament de les seves dades amb finalitats comercials o per revocar lliurement, en qualsevol moment posterior, el seu consentiment.

Capítol cinquè. Contractació electrònica

1. Sempre que la legislació aplicable exigeixi que el contracte, o qualsevol informació que s’hi relacioni, consti per escrit, s’entén que s’ha satisfet aquest requisit si el contracte o la informació figura en comunicacions electròniques i la informació que contenen és accessible perquè es pugui consultar posteriorment. 2. Si la legislació aplicable exigeix, per a la validesa de contractes, de negocis o d’actes, o per a la producció de determinats efectes, la forma documental pública, o requereix la intervenció d’òrgans jurisdiccionals, de notaris o d’autoritats públiques, s’ha de complir el que disposi la legislació específica que correspongui.

1. Els contractes, subscrits per qualsevol procediment electrònic de contractació, es regeixen pel que pactin les parts, pel que preveu aquesta Llei i per qualsevol altra legislació aplicable, de conformitat amb el que disposa l’article 1.2. 2. Els contractes pactats a través de, amb, o totalment o parcialment entre sistemes electrònics automatitzats de contractació, tenen plena validesa i eficàcia. Els drets i les obligacions que deriven d’aquests contractes són atribuïts directament a la persona, identificada com a part en el contracte, en l’esfera de control de la qual es trobi el sistema automatitzat. 3. S’entén per “sistema electrònic automatitzat” el que efectua, sense necessitat que hi hagi intervenció humana, una o més accions o funcions específiques d’acord amb un conjunt d’instruccions o de normes prèviament establertes i en resposta a la interacció d’un destinatari o d’un altre sistema automatitzat.

1. Les disposicions previstes en l’article 25 s’apliquen als procediments electrònics de contractació que es desenvolupin a través d’un sistema electrònic automatitzat de contractació, en un espai digital organitzat i gestionat per l’operador, per formalitzar contractes amb destinataris consumidors. 2. Les disposicions previstes en l’article 25 no s’apliquen als procediments electrònics de contractació que impliquin l’intercanvi de comunicacions electròniques de forma personal i individualitzada entre sistemes de comunicació que es trobin respectivament sota l’esfera de control de l’emissor i del destinatari de la comunicació.

Quan el procediment electrònic de contractació es desenvolupi a través d’un sistema electrònic automatitzat de contractació en un espai digital organitzat i gestionat per l’operador, en cas de contractes amb destinataris consumidors, l’operador té l’obligació de: 1. Proporcionar, abans d’iniciar el procediment de contractació, i de forma clara, permanent, gratuïta i adequada al procediment electrònic de contractació utilitzat, i al dispositiu des del qual s’hi pugui accedir, informació comprensible i inequívoca sobre les fases del procediment de contractació, la manera de manifestar l’acceptació, la perfecció del contracte, la llengua o les llengües en què pot seguir-se el procediment i perfeccionar-se el contracte, i, si escau, el cost addicional que podria implicar la utilització del sistema electrònic, sense perjudici de qualsevol altra informació exigida per la legislació específica en matèria de protecció del consumidor, en matèria de comerç o en qualsevol altra matèria que pogués resultar aplicable. 2. Posar a disposició del destinatari consumidor les condicions generals que, si escau, serien aplicables al contracte, de forma que hi pugui accedir al llarg de tot el procediment de contractació i les pugui emmagatzemar en qualsevol suport, per si hi vol tornar a accedir posteriorment. Sense perjudici de l’obligació anterior de posada a disposició, l’operador ha de facilitar al destinatari consumidor la identificació de les condicions més rellevants i la comprensió del seu contingut de qualsevol forma que sigui adequada a les circumstàncies de la transacció. 3. Habilitar un sistema de detecció i de correcció d’errades disponible al llarg del procés de contractació i abans de la perfecció del contracte. 4. Habilitar un sistema de confirmació de la perfecció del contracte, de manera que la confirmació es faci accessible quan finalitzi el procediment de contractació en el mateix espai digital, o es remeti o es faci accessible per altres mitjans de forma personal i individualitzada, al més aviat possible i sempre que el destinatari de la confirmació hagi proporcionat les dades per a tal enviament o bé disposi de les dades per accedir a la confirmació esmentada de forma personal i individualitzada. En qualsevol cas, la confirmació ha de permetre que el destinatari la tingui disponible en un suport adequat per accedir-hi posteriorment. En tot el que no preveu aquest article, i sempre que no sigui incompatible amb el que s’hi disposa, s’apliquen les disposicions dels articles següents quant als procediments de contractació que aquí es regulen.

1. Els contractes es perfeccionen per mitjà de l’acceptació d’una oferta. 2. L’oferta pot acceptar-se de forma expressa o per mitjà de la realització d’un acte o d’una conducta que expressi prou assentiment i palesi la intenció d’acceptar-la. Per tal de determinar si un acte o una conducta demostren suficientment la intenció d’acceptar, s’ha de tenir en compte el que indica l’oferta, els usos i les pràctiques habituals entre les parts. El silenci o la inacció no signifiquen per si sols acceptació. 3. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, en el cas de contractes celebrats amb destinataris consumidors, preval, si escau, el que estableix la legislació en matèria de protecció del consumidor.

L’acceptació de l’oferta té efecte en el moment en què, una vegada l’emissor ha fet totes les accions que raonablement li corresponen per remetre’n l’acceptació, o una vegada ha executat l’acte o la conducta adreçada a acceptar, el destinatari pugui conèixer l’acceptació en condicions adequades a les circumstàncies de la transacció, al procediment de contractació, als usos i a les pràctiques entre les parts.

Sense perjudici del que estableix l’article 25, l’emissor de qualsevol comunicació electrònica emesa en el marc o en relació amb un contracte, pot sol·licitar del seu destinatari un acusament de recepció de la comunicació. Quan rebi aquesta sol·licitud, el destinatari ha d’acusar recepció de la comunicació sense demora.

1. Les comunicacions electròniques, sempre que permetin accedir posteriorment al seu contingut, tenen la consideració de documents i tenen l’efecte probatori que, com a tals, els correspongui, de conformitat amb la legislació que resulti aplicable en matèria processal i en matèria de serveis de confiança electrònica. 2. Tota comunicació electrònica emesa amb finalitats negocials s’ha de poder atribuir al seu emissor. A aquest efecte, llevat que hi hagi una disposició o un pacte en contra, es pot utilitzar una signatura electrònica adequada a les finalitats buscades i a les circumstàncies del cas.

La comunicació electrònica que tingui per objectiu perfeccionar un contracte que pretengui contenir condicions generals, ha d’incloure-les en tota la seva extensió, incorporar-les mitjançant una referència, de tal manera que siguin accessibles en un suport adequat, o efectuar-ne la mera remissió en cas de condicions àmpliament conegudes i regularment observades en el tràfic considerat, això sense perjudici del que estableix l’article 25. En aquests dos darrers supòsits, tant la referència com la mera remissió s’han de fer en la forma i en les condicions adequades a les característiques del procediment de contractació en què es pretengui perfeccionar el contracte. A més a més, les condicions generals han de ser accessibles a les parts, les quals han de poder recuperar-les en tot moment durant la vigència del contracte. En tot cas, la incorporació, la interpretació i la validesa de les condicions generals es regeixen per la seva legislació específica, en funció de la matèria contractual en qüestió i, quan sigui aplicable, per la normativa de protecció del consumidor.

En defecte de pacte entre les parts, la llei aplicable als contractes electrònics, es determina d’acord amb el que disposen les normes de dret internacional privat que resultin aplicables. En cas de contractes electrònics amb destinataris consumidors, s’aplica la llei del país on el consumidor tingui la residència habitual, sempre que l’operador exerceixi les seves activitats en el dit país o hi dirigeixi les seves activitats, i el contracte electrònic en qüestió es refereixi a aquestes activitats. Les parts també poden acordar que aquests contractes electrònics es regeixin per una altra llei, sempre que aquesta llei ofereixi com a mínim el mateix nivell de protecció als consumidors que la legislació del Principat d’Andorra en la matèria.

La factura emesa per mitjà d’una comunicació electrònica té els mateixos efectes que l’emesa en un document en paper, sempre que sigui conforme als requisits establerts en la legislació aplicable en matèria de facturació.

1. Les parts poden convenir en tot moment el canvi de suport de paper per un suport digital i viceversa, llevat que hi hagi una disposició legal en contra. 2. En el cas de contractes amb destinataris consumidors, si la clàusula que permet que l’operador procedeixi a un canvi de suport està inclosa en les condicions generals del contracte, requereix l’acceptació expressa de l’adherent.

1. Les parts poden sotmetre els seus conflictes en relació amb qualsevol transacció a procediments de resolució extrajudicial de controvèrsies, de conformitat amb la legislació vigent en cada moment en matèria de mediació, conciliació o arbitratge, i la legislació de protecció del consumidor. 2. De la mateixa manera, les parts poden sotmetre els seus conflictes als procediments de negociació, assistida o automatitzada, i de resolució extrajudicial de conflictes, que s’instauren per mitjà d’acord entre les parts, de codis de conducta o d’altres instruments d’autoregulació, sense perjudici del que preveu la legislació de protecció del consumidor. 3. En els procediments de resolució extrajudicial de conflictes als quals fan referència els apartats anteriors, es poden emprar mitjans electrònics en els termes establerts en aquesta Llei, i amb els efectes que reconegui la legislació específica relativa al mitjà de resolució de conflictes utilitzat. 4. Es denominen “serveis de resolució extrajudicial de conflictes en línia” tots els serveis de resolució extrajudicial de controvèrsies que es desenvolupen per mitjans electrònics i en suport digital. Als efectes del que preveu el paràgraf anterior, s’entén per “prestador de serveis de resolució extrajudicial de conflictes en línia” l’operador que proporciona i administra la plataforma electrònica a través de la qual es desenvolupa el procediment de resolució de conflictes, i facilita a les parts i al tercer neutral els serveis necessaris per desenvolupar les actuacions. 5. El prestador de serveis de resolució extrajudicial de conflictes en línia i el tercer neutral estan subjectes a les disposicions d’aquesta Llei i, en tot el que sigui aplicable, a la legislació específica relativa al sistema de resolució de conflictes utilitzat. S’entén per “tercer neutral” tota persona que presti assistència a les parts en conflicte, ja sigui facilitant que arribin a una resolució de la controvèrsia, ja sigui emetent una decisió sobre aquesta controvèrsia.

1. Les associacions, les corporacions i les organitzacions professionals, comercials i de consumidors, així com els operadors individualment o col·lectivament, poden adoptar voluntàriament codis de conducta relatius a matèries regulades en aquesta Llei. En relació amb les matèries de consum, també s’està subjecte al que preveu la legislació en matèria de protecció del consumidor. 2. Les associacions, les corporacions i les organitzacions professionals, comercials i de consumidors que proporcionin un servei d’acreditació d’operadors en relació amb l’adhesió i al compliment d’un codi de conducta, o emetin segells acreditatius del compliment de determinats estàndards, de normes de conducta o de bones pràctiques, han d’informar permanentment, de forma completa i actualitzada, del contingut dels estàndards, dels codis de conducta o de les bones pràctiques dels quals s’acredita el compliment i del procediment de revisió i d’acreditació. 3. Els operadors que adoptin o s’adhereixin a un codi de conducta o hagin rebut un segell acreditatiu dels esmentats en l’apartat anterior han de facilitar als destinataris, en tot moment, informació completa i accés al contingut del codi d’estàndards, de les normes de conducta o de les bones pràctiques, a les dades de l’entitat formuladora i supervisora del compliment i de l’entitat acreditativa, si escau. 4. De conformitat amb la normativa sobre defensa de la competència, competència deslleial i protecció del consumidor, es consideren enganyoses les pràctiques comercials que consisteixin a afirmar, sense que sigui cert, que l’operador s’ha adherit a un codi de conducta, o que ha rebut l’acreditació d’un determinat organisme o entitat, o a exhibir un segell acreditatiu de qualitat que no li hagi estat efectivament concedit.

Capítol sisè. Infraccions i sancions

L’incompliment per part dels operadors de les obligacions previstes en aquesta Llei en tot el que fa referència a l’exercici de la seva activitat en un espai digital, dóna lloc a responsabilitat administrativa, i també, si escau, a la responsabilitat penal o civil que se’n pugui derivar. Els operadors estan subjectes al règim sancionador establert en aquest capítol quan aquesta Llei els sigui aplicable.

1. L’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors és el ministeri titular d’economia. 2. La incoació i la resolució de l’expedient sancionador corresponent s’efectua de conformitat amb les disposicions en matèria de procediments administratius sancionadors.

1. Les infraccions dels preceptes d’aquesta Llei es qualifiquen com a molt greus, greus i lleus. 2. Són infraccions molt greus: a) L’incompliment de l’obligació de suspendre la prestació d’un servei d’intermediació ordenat per un òrgan competent, de conformitat amb les disposicions de l’article 7. b) La comissió simultània i reiterada de diverses infraccions greus. 3. Són infraccions greus: a) L’incompliment significatiu del que disposa l’article 6.a), en relació amb la informació identificadora bàsica de l’operador. b) L’incompliment significatiu i sistemàtic dels requisits establerts en els apartats 1 i 2 de l’article 18, en relació amb les comunicacions comercials electròniques. c) L’enviament sistemàtic i massiu de comunicacions comercials electròniques que no compleixin amb les condicions previstes en l’article 19. d) No posar a disposició del destinatari un procediment per oposar-se al tractament de les seves dades o per revocar el seu consentiment en les condicions previstes en l’article 18 o als efectes de l’article 19. e) Utilitzar dispositius d’emmagatzemament i de recuperació de dades sense facilitar la informació ni requerir el consentiment del destinatari segons el que preveu l’article 20. f) L’incompliment significatiu de les obligacions previstes en l’article 25 en relació amb els procediments automatitzats de contractació amb destinataris consumidors. 4. Són infraccions lleus: a) No proporcionar la informació prescrita en l’article 6, quan no constitueixi infracció greu. b) L’incompliment significatiu de l’obligació de facilitar la informació sobre seguretat, establerta en l’article 8. c) L’incompliment dels requisits establerts en els apartats 1 i 2 de l’article 18, en relació amb les comunicacions comercials electròniques, quan no constitueixin una infracció greu. d) L’enviament de comunicacions comercials electròniques sense complir amb les condicions previstes en l’article 19, quan no constitueixi una infracció greu.

1. Per la comissió de les infraccions recollides en l’article 41, s’imposen les sancions següents: a) Per a les infraccions molt greus, multa de 10.000 a 100.000 euros. La comissió reincident d’infraccions molt greus, i en cas que concorrin circumstàncies especialment greus, pot donar lloc a la sanció de prohibició d’actuació de l’operador al Principat d’Andorra durant un termini màxim de dos anys. b) Per a les infraccions greus, multa de 2.000 a 10.000 euros. c) Per a les infraccions lleus, multa de fins a 2.000 euros. 2. La comissió d’una infracció no pot comportar un benefici econòmic per a l’infractor, per la qual cosa, si la suma de la sanció imposada i el cost de les accions que eventualment hagi d’adoptar l’operador per posar remei als efectes de la infracció fos inferior al benefici resultant de la infracció, la multa pot incrementar-se fins a l’import dels beneficis obtinguts de manera il·lícita. 3. Les infraccions greus i molt greus poden, endemés, comportar la publicació de la resolució sancionadora ferma. El cost de la publicació és a càrrec del sancionat.

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys a comptar del dia en què cessa l’acció o l’omissió digna de sanció. 2. Les infraccions greus prescriuen al cap de dos anys a comptar del dia en què cessa l’acció o omissió digna de sanció. 3. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any a comptar del dia en què cessa l’acció o omissió digna de sanció. 4. L’inici de l’actuació inspectora suspèn el termini de prescripció.

1. En els procediments sancionadors per infraccions molt greus o greus es poden adoptar, en les condicions previstes en aquest article i, en el seu cas, de conformitat amb la legislació administrativa vigent en cada moment, les mesures de caràcter provisional, previstes en les normes esmentades, que s’estimin necessàries a fi i efecte de garantir l’eficàcia de la resolució que definitivament es dicti, el bon fi del procediment, que s’eviti el manteniment dels efectes de la infracció, i la consideració dels interessos generals. En particular, es poden acordar les mesures provisionals següents: a) Suspensió temporal de l’activitat de l’operador i, si escau, tancament provisional del seu establiment. b) Precinte, dipòsit o confiscació de registres, suports i arxius digitals, i de documents en general, així com d’aparells i equips informàtics de tot tipus. c) Advertència als destinataris de l’activitat de l’operador de l’existència de possibles conductes infractores i de la incoació de l’expedient sancionador de què es tracti, així com de les mesures adoptades per al cessament d’aquestes conductes. 2. En tot cas, es respecta el principi de proporcionalitat de la mesura que s’hagi d’adoptar amb els objectius que es pretenguin assolir en cada cas. No es poden adoptar mesures de caràcter provisional que puguin causar perjudici de difícil o impossible reparació als interessats o que impliquin la violació de drets emparats per les lleis. 3. Un cop iniciat el procediment, l’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors, és a dir, el ministeri titular d’economia, pot adoptar, d’ofici o a instància de part, les mesures provisionals que estimi oportunes per als fins previstos en l’apartat 1 d’aquest article, si hi ha elements de judici suficients per a això. 4. En casos d’urgència i per a la immediata protecció dels interessos implicats, les mesures de caràcter provisional previstes en aquest article poden ser acordades abans de la iniciació de l’expedient sancionador. Les mesures han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva adopció. En tot cas, aquestes mesures queden sense efecte si no s’inicia el procediment sancionador en el termini establert en el paràgraf anterior o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre les mesures. 5. Les mesures provisionals poden ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seva adopció. En tot cas, s’extingeixen amb l’eficàcia de la resolució administrativa que posi fi al procediment corresponent.

La quantia de les multes que s’imposin de conformitat amb aquesta Llei s’ha de graduar tenint en compte els criteris següents: a) L’existència d’intencionalitat. b) La reincidència per comissió d’infraccions de la mateixa naturalesa quan hagi estat declarat així per resolució ferma. c) La naturalesa i la quantia dels perjudicis causats. d) Els beneficis obtinguts per la infracció.

L’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors aplica les sancions corresponents a la classe d’infraccions que precedeixi immediatament en gravetat a aquella a la qual correspon la infracció comesa per l’operador i sancionada quan concorri algun dels supòsits següents: a) Quan l’infractor hagi regularitzat la situació irregular de forma diligent. b) Quan la naturalesa i la quantia dels perjudicis causats siguin de poca rellevància i els beneficis obtinguts per la infracció siguin inexistents o significativament reduïts. c) Quan pugui apreciar-se que la conducta de l’afectat ha contribuït o ha induït a la comissió de la infracció.

1. L’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors pot no acordar l’obertura del procediment sancionador i, en el seu lloc, advertir l’infractor amb la finalitat que, en el termini que l’òrgan sancionador determini, acrediti l’adopció de les mesures correctores que, en cada cas, resultin pertinents, sempre que concorrin els pressupòsits següents: a) Que els fets siguin constitutius d’infracció lleu o greu, de conformitat amb aquesta Llei. b) Que l’infractor no hagi estat sancionat o advertit amb anterioritat en relació amb algunes de les infraccions previstes en aquesta Llei. c) Que concorrin alguns dels criteris per a la moderació de la sanció establerts en l’article 46. 2. Si l’advertència per l’acreditació de l’adopció de les mesures correctores no fos atesa en el termini indicat per l’òrgan competent, es procedeix a l’obertura del procediment sancionador per l’incompliment esmentat.

1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora ferma. 2. Les sancions imposades per infraccions greus prescriuen al cap de dos anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora ferma. 3. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora ferma.

Contra les resolucions dictades per l’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors, és a dir, el ministeri titular d’economia, i per adoptar mesures de caràcter provisional, es pot interposar recurs d’acord amb el que disposi la normativa en matèria de recursos administratius vigent en cada moment.