Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.

Es modifica l’article 49 bis de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència la identitat del client i dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client i del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la comprovació prèvia de la identitat del client i del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, cal redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client i el drethavent, i també de l’operació, detallant els aspectes necessaris per a un seguiment posterior dels diners objecte de la transacció o per a una traçabilitat correcta dels negocis jurídics realitzats.
3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta comprovació es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.
4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació i verificació del client i del veritable drethavent sempre que hi hagi garanties que no s’efectuaran operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació i verificació.
5. En cas que la identificació del client i dels veritables drethavents no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions i han de valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

6. Els subjectes obligats han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.”

Es modifica l’article 49 bis de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència la identitat del client i dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client i del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la comprovació prèvia de la identitat del client i del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, cal redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client i el drethavent, i també de l’operació, detallant els aspectes necessaris per a un seguiment posterior dels diners objecte de la transacció o per a una traçabilitat correcta dels negocis jurídics realitzats.
3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta comprovació es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.
4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació i verificació del client i del veritable drethavent sempre que hi hagi garanties que no s’efectuaran operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació i verificació.
5. En cas que la identificació del client i dels veritables drethavents no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions i han de valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

6. Els subjectes obligats han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.”