Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

ANNEX II

NORMES COMPLEMENTÀRIES SOBRE COMUNICACIÓ D’INFORMACIÓ I DE DILIGÈNCIA DEGUDA PER A LA INFORMACIÓ SOBRE COMPTES FINANCERS

1. Canvi de circumstàncies

Un “canvi de circumstàncies” inclou qualsevol canvi que doni lloc a l’addició d’informació rellevant sobre la condició d’una persona o que no concordi amb la seva condició. A més, un canvi de circumstàncies inclou qualsevol canvi o addició d’informació respecte del “titular del compte” (incloent-hi l’addició, la substitució o un altre canvi d’un titular del compte) o qualsevol canvi o addició d’informació a tot compte vinculat a aquest compte (aplicant les normes d’agregació de comptes descrites als apartats C(1) a (3) de la secció VII de l’annex I) si aquest canvi o addició d’informació afecta la condició del “titular del compte”.

Si una “institució financera obligada a comunicar informació” s’ha basat en les proves documentals relatives al domicili en els termes que estableix l’apartat B(1) de la secció III de l’annex I i es produeix un canvi de circumstàncies que fa que la “institució financera obligada a comunicar informació” conegui o tingui motius per conèixer que les proves documentals originals (o una altra documentació equivalent) són incorrectes o no fiables, la “institució financera obligada a comunicar informació” està obligada, com a molt tard a la fi de l’any natural o en els 90 dies naturals següents a la identificació o descobriment d’aquest canvi de circumstàncies, a obtenir una autocertificació i noves “proves documentals” per establir la residència o les residències fiscals del “titular del compte”. Si la “institució financera obligada a comunicar informació” no pot obtenir l’autocertificació i les noves “proves documentals” en aquesta data, ha d’aplicar el procediment de recerca en arxius electrònics que estableixen els apartats B(2) a (6) de la secció III de l’annex I.

2. Autocertificació per a “comptes nous amb titularitat d’entitat”

Pel que fa als “comptes nous amb titularitat d’entitat”, per determinar si una “persona que exerceix el control” d’una “ENF passiva” és una “persona subjecta a comunicació d’informació”, una “institució financera obligada a comunicar informació” pot basar-se només en una autocertificació del “titular del compte” o de la “persona que n’exerceix el control”.

3. Residència d’una “institució financera”

Una “institució financera” és “resident” a Andorra o en un “estat participant” si està subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’aquest “estat participant” (és a dir, “l’estat participant” pot imposar a la “institució financera” la comunicació d’informació). En general, quan una “institució financera” és resident fiscal a Andorra o un altre “estat participant”, està subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” i és, d’aquesta manera, una “institució financera andorrana” o una “institució financera d’un altre estat participant”. En el cas d’un fideïcomís que sigui una “institució financera” (independentment de si és resident fiscal a Andorra o en un altre “estat participant”), es considera que està subjecte a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” si un o més dels seus fideïcomissaris són residents a Andorra o un altre “estat participant”, excepte si el fideïcomís comunica tota la informació requerida en virtut d’aquesta Llei a un altre “estat participant” a causa de la seva residència fiscal en aquest altre “estat participant”. No obstant això, quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) no tingui residència a efectes fiscals (per exemple, perquè és considerada fiscalment transparent o està situada en un estat que no té imposició sobre la renda), es considera subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” i, per tant, és una “institució financera” d’Andorra o d’un altre “estat participant”, si:

(a) Està constituïda de conformitat amb la legislació d’Andorra o d’un altre “estat participant”;

(b) Té la seva seu d’administració (incloent-hi la seva direcció efectiva) a Andorra o un altre “estat participant”; o

(c) Està subjecta a la supervisió financera d’Andorra o d’un altre “estat participant”.

Quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) és resident en un o més “estats participants” (Andorra o un altre “estat participant”), aquesta “institució financera” està subjecta a la comunicació d’informació i a les obligacions de diligència deguda de “l’estat participant” en què es mantingui el “compte o els comptes financers”.

4. Manteniment de comptes

En general, es considera que una “institució financera” manté un compte mitjançant l’aplicació dels criteris següents:

• a) En el cas d’un “compte de custòdia”, per la “institució financera” que manté la custòdia dels actius del compte (incloent-hi una “institució financera” que posseeix actius financers per compte del “titular del compte”).
• b) En el cas d’un “compte de dipòsit”, per la “institució financera” que té l’obligació de fer pagaments respecte del compte (excepte un agent d’una “institució financera”, independentment de si l’agent és una “institució financera”).
• c) En el cas de participacions en el capital o el deute d’una “institució financera” que constitueixi un “compte financer”, per aquesta “institució financera”.
• d) En el cas d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats”, per la “institució financera” que té l’obligació de fer pagaments respecte del contracte.

5. Fideïcomisos que són “ENF passives”

Una “entitat” com ara una societat de persones, una societat de persones de responsabilitat limitada o un instrument jurídic similar que no tingui residència fiscal, segons l’apartat D(3) de la secció VIII de l’annex I, tindrà la consideració de resident a l’estat on tingui la seva seu de direcció efectiva. A aquest efecte, una persona jurídica o un instrument jurídic és considerat “similar” a una societat de persones o a una societat de persones amb responsabilitat limitada quan no rep la consideració d’unitat imposable en un “territori que determini l’obligació de comunicació d’informació” en virtut de la legislació fiscal d’aquest territori. Tanmateix, per evitar la duplicació de la comunicació d’informació (tenint en compte l’ampli abast del terme “persones que exerceixen el control” en el cas dels fideïcomisos), un fideïcomís que és una “ENF passiva” no es pot considerar com a instrument jurídic similar.

6. Adreça de la seu principal d’una entitat

Un dels requisits descrits a l’apartat E(6)(c) de la secció VIII de l’annex I és que, respecte d’una “entitat”, la documentació oficial inclogui o bé l’adreça de la seu principal a l’estat on l’entitat al·lega ser resident, o bé a l’estat on va ser constituïda. L’adreça de la seu principal de l’“entitat” és generalment el lloc on es localitza la direcció efectiva. L’adreça d’una “institució financera” on l’“entitat” manté un compte, una bústia de correus o una adreça emprada únicament per a la correspondència no és l’adreça de la seu principal de l’“entitat” excepte si aquesta adreça és l’única emprada per l’“entitat” i apareix com a adreça registrada de l’“entitat” als seus documents constitutius. Tampoc es considera com a seu principal de l’“entitat” una adreça que es facilita amb la instrucció de retenir la correspondència enviada a aquesta adreça.

ANNEX II

NORMES COMPLEMENTÀRIES SOBRE COMUNICACIÓ D’INFORMACIÓ I DE DILIGÈNCIA DEGUDA PER A LA INFORMACIÓ SOBRE COMPTES FINANCERS

1. Canvi de circumstàncies

Un “canvi de circumstàncies” inclou qualsevol canvi que doni lloc a l’addició d’informació rellevant sobre la condició d’una persona o que no concordi amb la seva condició. A més, un canvi de circumstàncies inclou qualsevol canvi o addició d’informació respecte del “titular del compte” (incloent-hi l’addició, la substitució o un altre canvi d’un titular del compte) o qualsevol canvi o addició d’informació a tot compte vinculat a aquest compte (aplicant les normes d’agregació de comptes descrites als apartats C(1) a (3) de la secció VII de l’annex I) si aquest canvi o addició d’informació afecta la condició del “titular del compte”.

Si una “institució financera obligada a comunicar informació” s’ha basat en les proves documentals relatives al domicili en els termes que estableix l’apartat B(1) de la secció III de l’annex I i es produeix un canvi de circumstàncies que fa que la “institució financera obligada a comunicar informació” conegui o tingui motius per conèixer que les proves documentals originals (o una altra documentació equivalent) són incorrectes o no fiables, la “institució financera obligada a comunicar informació” està obligada, com a molt tard a la fi de l’any natural o en els 90 dies naturals següents a la identificació o descobriment d’aquest canvi de circumstàncies, a obtenir una autocertificació i noves “proves documentals” per establir la residència o les residències fiscals del “titular del compte”. Si la “institució financera obligada a comunicar informació” no pot obtenir l’autocertificació i les noves “proves documentals” en aquesta data, ha d’aplicar el procediment de recerca en arxius electrònics que estableixen els apartats B(2) a (6) de la secció III de l’annex I.

2. Autocertificació per a “comptes nous amb titularitat d’entitat”

Pel que fa als “comptes nous amb titularitat d’entitat”, per determinar si una “persona que exerceix el control” d’una “ENF passiva” és una “persona subjecta a comunicació d’informació”, una “institució financera obligada a comunicar informació” pot basar-se només en una autocertificació del “titular del compte” o de la “persona que n’exerceix el control”.

3. Residència d’una “institució financera”

Una “institució financera” és “resident” a Andorra o en un “estat participant” si està subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’aquest “estat participant” (és a dir, “l’estat participant” pot imposar a la “institució financera” la comunicació d’informació). En general, quan una “institució financera” és resident fiscal a Andorra o un altre “estat participant”, està subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” i és, d’aquesta manera, una “institució financera andorrana” o una “institució financera d’un altre estat participant”. En el cas d’un fideïcomís que sigui una “institució financera” (independentment de si és resident fiscal a Andorra o en un altre “estat participant”), es considera que està subjecte a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” si un o més dels seus fideïcomissaris són residents a Andorra o un altre “estat participant”, excepte si el fideïcomís comunica tota la informació requerida en virtut d’aquesta Llei a un altre “estat participant” a causa de la seva residència fiscal en aquest altre “estat participant”. No obstant això, quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) no tingui residència a efectes fiscals (per exemple, perquè és considerada fiscalment transparent o està situada en un estat que no té imposició sobre la renda), es considera subjecta a la jurisdicció d’Andorra o d’un altre “estat participant” i, per tant, és una “institució financera” d’Andorra o d’un altre “estat participant”, si:

(a) Està constituïda de conformitat amb la legislació d’Andorra o d’un altre “estat participant”;

(b) Té la seva seu d’administració (incloent-hi la seva direcció efectiva) a Andorra o un altre “estat participant”; o

(c) Està subjecta a la supervisió financera d’Andorra o d’un altre “estat participant”.

Quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) és resident en un o més “estats participants” (Andorra o un altre “estat participant”), aquesta “institució financera” està subjecta a la comunicació d’informació i a les obligacions de diligència deguda de “l’estat participant” en què es mantingui el “compte o els comptes financers”.

4. Manteniment de comptes

En general, es considera que una “institució financera” manté un compte mitjançant l’aplicació dels criteris següents:

• a) En el cas d’un “compte de custòdia”, per la “institució financera” que manté la custòdia dels actius del compte (incloent-hi una “institució financera” que posseeix actius financers per compte del “titular del compte”).
• b) En el cas d’un “compte de dipòsit”, per la “institució financera” que té l’obligació de fer pagaments respecte del compte (excepte un agent d’una “institució financera”, independentment de si l’agent és una “institució financera”).
• c) En el cas de participacions en el capital o el deute d’una “institució financera” que constitueixi un “compte financer”, per aquesta “institució financera”.
• d) En el cas d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats”, per la “institució financera” que té l’obligació de fer pagaments respecte del contracte.

5. Fideïcomisos que són “ENF passives”

Una “entitat” com ara una societat de persones, una societat de persones de responsabilitat limitada o un instrument jurídic similar que no tingui residència fiscal, segons l’apartat D(3) de la secció VIII de l’annex I, tindrà la consideració de resident a l’estat on tingui la seva seu de direcció efectiva. A aquest efecte, una persona jurídica o un instrument jurídic és considerat “similar” a una societat de persones o a una societat de persones amb responsabilitat limitada quan no rep la consideració d’unitat imposable en un “territori que determini l’obligació de comunicació d’informació” en virtut de la legislació fiscal d’aquest territori. Tanmateix, per evitar la duplicació de la comunicació d’informació (tenint en compte l’ampli abast del terme “persones que exerceixen el control” en el cas dels fideïcomisos), un fideïcomís que és una “ENF passiva” no es pot considerar com a instrument jurídic similar.

6. Adreça de la seu principal d’una entitat

Un dels requisits descrits a l’apartat E(6)(c) de la secció VIII de l’annex I és que, respecte d’una “entitat”, la documentació oficial inclogui o bé l’adreça de la seu principal a l’estat on l’entitat al·lega ser resident, o bé a l’estat on va ser constituïda. L’adreça de la seu principal de l’“entitat” és generalment el lloc on es localitza la direcció efectiva. L’adreça d’una “institució financera” on l’“entitat” manté un compte, una bústia de correus o una adreça emprada únicament per a la correspondència no és l’adreça de la seu principal de l’“entitat” excepte si aquesta adreça és l’única emprada per l’“entitat” i apareix com a adreça registrada de l’“entitat” als seus documents constitutius. Tampoc es considera com a seu principal de l’“entitat” una adreça que es facilita amb la instrucció de retenir la correspondència enviada a aquesta adreça.