Quan la persona caçadora menor d’edat, en acció de caça, hagi comès una infracció tipificada en els articles anteriors, a la persona responsable que l’acompanyi en el moment de la infracció se li imposen les sancions següents, perquè s’entén que no ha vetllat perquè compleixi la legislació de caça:

• a) En cas que el menor hagi comès una infracció lleu, una multa d’un import de 100 € i la suspensió del permís de caça a comptar de la notificació de la denúncia i fins al pagament de la sanció.
• b) En cas que el menor hagi comès una infracció greu, una multa de 500 € i la suspensió del permís de caça durant un any.
• c) En cas que el menor hagi comès una infracció molt greu, una multa de 2.000 € i la inhabilitació per a l’exercici de la caça durant el termini de tres anys.

1. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a lleus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 100 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora.
2. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a greus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 1.000 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora i s’incrementa el termini establert per a la sanció accessòria en un any suplementari.
3. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a molt greus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 1.500 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora i s’incrementa el termini establert per a la sanció accessòria d’inhabilitació en dos anys suplementaris.

1. Les infraccions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap de dos anys pel que fa a les infraccions lleus, al cap de tres anys les greus i al cap de cinc anys les molt greus.

El termini de prescripció es computa des del moment en què l’Administració constata la infracció i s’interromp amb la incoació del procediment sancionador corresponent.

2. Les sancions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap de dos anys pel que fa a les sancions lleus, al cap de tres anys les greus i al cap de cinc anys les molt greus.

El termini de prescripció comença a comptar de l’endemà de la data en què la sanció és ferma. L’inici del procediment d’execució, amb coneixement de la persona interessada, interromp el termini de prescripció de la sanció.

Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, l’import de la multa que se li imposi haurà de ser com a màxim el doble de l’import corresponent a la infracció més greu.

En el cas que s’hagi d’imposar una sanció accessòria de suspensió o d’inhabilitació, només se li imposarà la que correspongui a la infracció més greu comesa.

Capítol segon. Procediment sancionador

1. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions molt greus correspon al ministre competent en matèria de caça, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació.
2. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions lleus i greus correspon al director del Cos de Banders.

1. El procediment sancionador s’inicia mitjançant l’atestat de constatació per part dels agents del Cos de Banders de la comissió d’una o més d’una infracció segons el que preveu aquesta Llei. Aquest atestat de constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona objecte de l’expedient i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals infringides, l’import de la sanció que comporta la infracció, una indicació clara del termini per formular al·legacions i, si escau, la sanció accessòria i la mesura cautelar adoptada.

En el cas que en el moment de la constatació de la infracció els agents del Cos de Banders no estiguessin en disposició de determinar les disposicions legals infringides, han de fer un atestat en què ha de constar una descripció detallada dels fets, que s’ha de notificar al presumpte infractor, i, en el més termini breu possible, cal notificar la denúncia al presumpte infractor en què han de constar les indicacions mínimes anteriors.

2. La persona objecte de l’expedient disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia, per formular les al·legacions, aportar la documentació i, en el seu cas, proposar la pràctica de les proves que consideri escaients.
3. Si la persona objecte de l’expedient presenta al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti la resolució corresponent.

En cas que es proposi la pràctica de proves, l’instructor pot ordenar la pràctica de les mateixes i totes les que consideri procedents i ha de refusar, de manera motivada, les que resultin improcedents o innecessàries. Un cop practicades, es dona vista a l’expedient a la persona objecte de l’expedient i se li atorga un nou termini de 10 dies hàbils perquè al·legui el que estimi convenient. Un cop transcorregut el dit termini, l’expedient sancionador es completa i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti resolució.

4. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada. Contra la resolució es pot interposar un recurs administratiu d’acord amb el que està establert al Codi de l’Administració.
5. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona objecte de l’expedient hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions, la multa i la sanció accessòria que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives. La mesura cautelar de comís adoptada també esdevé definitiva.
6. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de la sanció a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 5 anteriors. Un cop transcorregut el termini d’un mes sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de la sanció i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, s’executa de manera forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de la sanció.

1. En la denúncia hi han de constar les mesures cautelars següents:

   • a) Suspensió del permís de caça en cas de comissió d’infracció greu i molt greu.
   • b) Comís de la peça capturada en cas de comissió de les infraccions dels articles 42.2 c, d, f; i en cas de comissió d’infracció greu o molt greu.
   • c) Comís de l’arma utilitzada en la comissió d’infracció molt greu.
   • d) Comís d’estris prohibits o il·legals en la comissió d’infracció molt greu.

2. Les mesures cautelars són efectives a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia.

El temps de suspensió del permís de caça s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció accessòria de suspensió del permís de caça i de la sanció accessòria d’inhabilitació.

3. En el cas que la persona infractora tingui la condició de no-resident, queda obligada, abans d’abandonar el país, a constituir un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a la denúncia, a més del comís de la peça capturada, de l’arma i els estris emprats, en tots els supòsits d’infracció lleu, greu i molt greu, amb l’objecte d’assegurar el compliment de la sanció imposada.
4. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l’abonament de la multa, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament.

En els casos de comís de la peça capturada, el Govern pot decidir-ne la comercialització, segons el que està establert reglamentàriament.

5. En el cas que els béns comissats siguin estris prohibits o il·legals, quedaran comissats de manera definitiva i el Govern podrà decidir-ne el seu destí.

1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de les sancions per les infraccions tipificades en aquesta Llei com a lleus en el moment en què es notifica la denúncia, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, l’import de la multa imposada es redueix en un 40%.

2. El pagament voluntari de les multes imposades comporta:

   • a) La conformitat i la fermesa de la resolució sancionadora imposada amb efectes plens a comptar del dia en què es fa el pagament.
   • b) La renúncia a presentar al·legacions i que, en cas que se’n facin, es tinguin per no formulades.
   • c) La finalització i l’arxivament del procediment sancionador en el mateix moment en què es fa el pagament, sense que calgui dictar una resolució expressa a aquest fi. A aquest efecte, serveix el document acreditatiu de pagament.

3. L’inici del còmput del termini de compliment de les sancions accessòries de suspensió del permís de caça o d’inhabilitació és a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura cautelar de suspensió del permís de caça.

Totes les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei eren titulars d’un permís de caça sense permís d’arma no han de sol·licitar el permís d’arma per renovar el permís de caça.

Els procediments que s’estiguin tramitant a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant de conformitat amb les disposicions de la Llei 17/2021, del 25 d‘octubre, de text consolidat de caça, sempre que siguin disposicions més favorables per a la persona expedientada que les establertes en aquesta Llei.

Els expedients sancionadors que s’estiguin tramitant a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per les disposicions de la Llei 17/2021, del 25 d‘octubre, de text consolidat de caça vigent a la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Llei sobre tipificació de les infraccions i determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada, cas en què s’apliquen aquestes últimes.

2. En el cas que en aplicació de les disposicions d’aquesta Llei les infraccions comeses no comportin la sanció accessòria d’inhabilitació, la persona sancionada pot sol·licitar la renovació del permís de caça o el retorn del permís sense necessitat de superar un procés d’avaluació.

Llei deroga la Llei 17/2021, del 25 d‘octubre, de text consolidat de caça i totes les disposicions d’igual rang o inferior que en contradiguin el contingut.

1. Es modifica l’apartat 11 de l’article 36 del Codi penal, relatiu a les penes principals per als delictes menors, que queda redactat de la forma següent:

“11. Privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a sis anys.”

2. Es modifica l’apartat 8 de l’article 37, relatiu a les penes principals per a les contravencions penals, que queda redactat de la forma següent:

“8. Privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a tres anys.”

3. Es modifica l’apartat 1.b de l’article 38, relatiu a les penes complementàries per als delictes, que queda redactat de la forma següent:

“b) Privació temporal o definitiva del permís de caça.”

4. Es modifica el tercer paràgraf de l’article 47, relatiu a les penes de privació del permís de conduir, d’armes i de caça o pesca, que queda redactat de la forma següent:

“La pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca comporta la prohibició de practicar la caça o la pesca i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.”

5. Es modifica l’article 118 bis, relatiu a la utilització temerària de les armes de foc, que queda redactat de la forma següent:

“1. Qui faci us d’una arma de foc amb temeritat manifesta i posi efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís d’arma fins a sis anys.”

2. Es considera utilització temerària d’arma de foc qui la utilitzi sota l’efecte de begudes alcohòliques, drogues o substàncies d’efectes anàlegs o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,5 g/l de sang i ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any o d’arrest, i de privació del permís d’arma o prohibició d’utilitzar armes, segons escaigui, de fins a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa des de 300 euros fins a 3.000 euros.

Qui refusi sotmetre’s a la prova de control de tòxics o d’alcoholèmia quan sigui legítimament requerit per un agent de l’autoritat i no accepti sotmetre’s a una prova d’anàlisi de sang, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest, i privació del permís d’arma fins a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 600 euros fins a 3.000 euros.

3. El tribunal també pot imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.”
4. Es modifica l’article 298, relatiu a la pena complementària i la conseqüència accessòria, que queda redactat de la forma següent:

“Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals de fins a tres anys i la pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a tres anys.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes i lliurar-lo als serveis competents del Govern.”

El Govern dicta les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.

Els imports de les sancions fixats en aquesta Llei poden actualitzar-se mitjançant la Llei del pressupost.

Casa de la Vall, 19 de desembre del 2024

Carles Ensenyat ReigSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Document associat