Llei 18-2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de novembre del 2016 ha aprovat la següent:

LLei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària

Mitjançant la Llei 7/2005, del 21 de febrer, de designació de carreteres, el Consell General va promulgar un text legal que, per primera vegada, regulava la circulació viària del Principat des d’un punt de vista global, substituint en bona part les antigues ordinacions adoptades des de finals de la dècada de 1960 i fins als inicis dels anys 1990.

D’aquesta manera, s’aportaren solucions uniformes a la nomenclatura viària, designant amb claredat les carreteres generals i definint titularitats.

Tanmateix, es creà la xarxa bàsica de vials i es definí la seva gestió als efectes d’ordenar el trànsit rodat des d’un punt de vista general, millorant la circulació rodada entre les parròquies i l’entrada i sortida de vehicles del Principat, especialment en aquells moments de màxima afluència. Finalment, la Llei introduí en annex el Directori de carreteres generals i el llistat de vials inclosos dins de la xarxa bàsica de vials.

L’actual Llei pretén actualitzar el text legal de l’any 2005 i millorar-lo en diversos aspectes.

En primer lloc, el capítol primer de la Llei precisa conceptualment el que s’entén per vies de comunicació i, dins d’aquestes, les que tenen la consideració de carreteres o carrers i, conseqüentment, queden regulades per la Llei; es precisa igualment el règim aplicable a la titularitat, diferenciant clarament el règim jurídic aplicable a les carreteres generals i a les carreteres secundàries; i es regulen les modalitats de traspàs de titularitat de les vies de circulació, així com les amplades, en tots els casos.

En segon lloc, el capítol segon recull la normativa aplicable a la gestió de la xarxa viària, que es composa bàsicament de les disposicions aplicables a la xarxa bàsica de vials i a la seva gestió, i que és on el present text legal ha innovat menys, tenint en compte que el sistema que ja es va dissenyar l’any 2005 ha acomplert sobradament els objectius que es marcaren en el seu moment. Això no obstant, s’ha completat el text amb diverses disposicions que precisen les titularitats sobre la senyalització viària entre les administracions concernides.

Finalment, la Llei inclou en annex el Directori de carreteres generals, amb un detall precís del seu traçat en la seva situació actual, per bé que en endavant l’actualització del Directori és confiat pel text legal al Govern als efectes d’adaptar la realitat canviant amb la regulació jurídica de la xarxa viària. També es recull en annex la xarxa bàsica de vials actualitzada si bé, com en el cas anterior, la Llei confia al Govern la seva actualització periòdica, en funció de les circumstàncies canviants de cada moment. I en darrer terme, el text legal ha inclòs també en annex el Directori de carreteres secundàries, definint amb precisió llur traçat i llurs característiques bàsiques.

Les competències relatives a carreteres estan regulades per la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, complementada en algun aspecte concret per la Llei qualificada de transferències als Comuns. La present Llei és respectuosa -com no pot ser d’una altra manera- amb el marc competencial vigent.

Pels motius expressats, s’aprova la present Llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària, amb el contingut següent:

Capítol primer. Disposicions generals

És objecte d’aquesta Llei establir el règim jurídic, designació, regulació, classificació i gestió de les carreteres d’Andorra, així com d’assegurar la mobilitat viària.

1. Són vies públiques, les vies de comunicació de domini públic que permeten circular vehicles i/o vianants d’un indret a un altre.

2. Les carreteres són vies públiques interurbanes; i els carrers, les avingudes i els passejos, entre d’altres, són vies públiques urbanes.

3. Els carrers que es troben inclosos dins de la xarxa bàsica de vials tenen la consideració de carreteres i queden sotmesos a les prescripcions d’aquesta Llei.

4. S’entén per variant un nou traçat viari que uneix una mateixa carretera d’un punt a un altre.

5. No tenen la consideració de carreteres:

   • a) Els camins de servei. S’entén per camí de servei el construït com element auxiliar i secundari amb finalitats altres que la sola circulació de vehicles.
   • b) Les vies i zones habilitades exclusivament per a vianants, els camins comunals i de muntanya.
   • c) Els camins privats. S’entenen per camins privats aquells que hagin estat construïts per persones privades per a ús privat i quina afectació es trobi en terreny de titularitat privada.

1. Per la seva titularitat, les vies de circulació de vehicles es classifiquen en carreteres generals, carreteres secundàries i carrers.
2. Les carreteres generals són de titularitat de Govern.
3. Les carreteres secundàries i els carrers són de titularitat d’un comú.
4. Per defecte, totes les vies públiques de circulació de vehicles que la Llei no designa com a carreteres generals si el seu traçat no figura en el Directori de carreteres generals, queden de titularitat dels comuns.

1. El llistat i el traçat precís de cada una de les carreteres generals és el que es detalla en el Directori de carreteres generals, que figura com a annex I.
2. Les vies de circulació compreses en el Pla sectorial de noves infraestructures viàries, amb les successives modificacions que el Govern aprovi, i aquelles altres vies de circulació que el Govern projecti i construeixi en seguiment d’un projecte d’interès nacional adquireixen la condició de carreteres generals a partir de la seva posada en servei. En aquell moment, el Govern les incorpora al Directori de carreteres generals, tot identificant-les amb un número i un nom.
3. Són igualment carreteres generals les vies de circulació que siguin cedides pels particulars en execució de la planificació o traspassades pels comuns al Govern, i incloses dins del Directori de carreteres generals.
4. Es faculta el Govern per tal d’actualitzar per decret el Directori de carreteres generals, d’acord amb les incorporacions o desagregacions de vies de circulació que resultin de l’aplicació de la present Llei.

Són carreteres secundàries les següents:

1. Les que siguin de titularitat dels comuns.
2. Les vies de circulació que siguin traspassades pel Govern als comuns.
3. Les vies de circulació que siguin cedides pels particulars als comuns en execució de la planificació, salvat les vies, vials o trams de vies que s’hagin d’incorporar a la xarxa de carreteres generals, que seran remesos directament pels particulars al Govern, d’acord amb el que estableix la normativa urbanística en vigor.

1. El Govern pot traspassar als comuns la titularitat sobre trams de carreteres generals sempre que quedi garantida la circulació i la mobilitat viàries equivalents a través d’una variant o desviació de competència del Govern. En aquests casos els traspassos de titularitat es formalitzen a través d’un conveni.
2. El traspàs de titularitat d’una carretera secundària o d’un carrer, per part d’un comú al Govern, s’efectuarà d’acord amb el procediment legislatiu.

1. Les carreteres generals tenen, com a mínim, una amplada de 20 metres, amb les excepcions regulades a l’apartat 3. Aquestes amplades han de ser incrementades en els revolts i en la zona de transició a revolt, amb els corresponents sobreamples.

L’amplada d’aquells trams de carretera general en què el vial hagi estat desdoblat serà l’equivalent, com a mínim, a l’amplada definida anteriorment comptant els dos traçats. Atenent a la seva especificitat tècnica i a les seves particulars condicions de circulació, en el cas dels túnels i dels seus accessos, l’amplada pot ser inferior a la definida per al tram, sempre que es garanteixi que la capacitat de trànsit és igual o superior a la dels trams a cel obert.

2. El Govern defineix en cada tram d’una carretera general la distribució de l’amplada de la carretera en carrils per a vehicles en general, per a vehicles de velocitat lenta, per a bicicletes, voreres o altres parts reservades a vianants, carrils dedicats de forma exclusiva o preferent a vehicles de transport públic, carrils de gir o espais dedicats per a maniobres, bandes d’aparcament, o altres fins específics propis de la mobilitat, en funció de la intensitat del trànsit, de les característiques del traçat, dels moviments d’entrada i sortida de vehicles des dels terrenys i parcel·les que hi limiten, de la previsió de bicicletes i vianants, i d’altres criteris tècnics.

3. L’amplada definida en l’apartat 1 només pot ésser inferior en els supòsits següents:

   • a) En aquells trams de carretera general existents amb anterioritat a la promulgació de la present Llei que ja tinguin una amplada definitiva d’acord amb el projecte de traçat definitiu aprovat en el seu dia pel Govern.

En aquells trams de carretera general en travessia urbana es manté l’amplada normativa fixada per les ordinacions aprovades pel Consell General.

El Govern, mitjançant el Pla sectorial al que es refereix l’apartat 4, delimita amb precisió el traçat d’aquests trams.

• b) Excepcionalment, el Govern pot modificar l’amplada de les carreteres generals quan existeixin raons que justifiquin la mesura o quan l’estudi d’impacte medi ambiental previ ho aconselli.

Si la mesura comporta la disminució de l’amplada, caldrà verificar la influència de la modificació sobre la mobilitat viària i la coordinació territorial supracomunal. A aquest efecte, es requereix prèviament l’informe favorable de la Taula nacional de mobilitat.

En tot cas, les mesures de disminució de l’amplada de les carreteres generals no poden afectar l’eix viari comprès entre la frontera del riu Runer i la frontera del Pas de la Casa.

La reducció de l’amplada del vial no comportarà en cap cas un increment de l’aprofitament urbanístic.

4. El Directori de carreteres generals, que figura com a annex I, és complementat pel Govern a través d’un Pla sectorial, amb la finalitat de definir el traçat geomètric precís de cadascuna de les carreteres generals establertes per aquesta Llei, així com de les seves variants.

1. Els comuns defineixen les amplades de les carreteres secundàries i els carrers mitjançant els plans d’ordenació i urbanisme parroquials. En cas de variació d’amplada respecte a la situació anterior, se seguiran els procediments regulats per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme per a l’alteració dels continguts dels plans. El Govern, en el marc de l’aprovació prèvia corresponent al canvi del POUP, verificarà la influència de la variació d’amplada del vial sobre la mobilitat nacional i la coordinació territorial supracomunal. En el supòsit que es modifiqui l’amplada d’una carretera secundària o un carrer que forma part de la xarxa bàsica de vials, el Govern requerirà preceptivament informe previ de la Taula nacional de mobilitat.
2. En el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei les amplades de les carreteres secundàries són les que figuren a l’annex III.
3. No poden ser aprovades modificacions d’amplada de carreteres secundàries que discorren per dos o més parròquies, si la variació pot comportar existència d’amplades diferents en un mateix vial.
4. La reducció d’amplada d’un vial no comporta en cap cas increment de l’aprofitament urbanístic.

Capítol segon. La gestió de la xarxa viària

1. La xarxa bàsica de vials té la finalitat de fer possible la circulació de vehicles entre parròquies, i entre aquestes i els principals passos fronterers, en condicions de seguretat i d’alta intensitat del trànsit.

La xarxa bàsica de vials ha de permetre la continuïtat del trànsit rodat interparroquial i internacional a través dels nuclis urbans; ha d’evitar o minimitzar les repercussions del trànsit urbà sobre les carreteres generals, i ha de possibilitar solucions alternatives per mantenir la circulació de vehicles en situacions excepcionals.

2. Totes les carreteres generals formen part de la xarxa bàsica de vials.
3. Amb caràcter complementari, conformen també la xarxa bàsica de vials aquelles carreteres secundàries o trams de carreteres secundàries que es detallen a l’annex II.
4. El Govern procedeix per decret a actualitzar el llistat de carreteres de l’annex II que conformen la xarxa bàsica de vials.

1. Als efectes d’aquesta Llei es considera gestió d’una via de circulació les activitats de definició dels sentits de circulació, ordenació del trànsit, determinació de girs permesos o prohibits i altres actuacions anàlogues o complementàries.
2. Les competències del Govern relatives a la gestió de la xarxa bàsica de vials i a la mobilitat són exercides pel Ministeri competent en matèria de mobilitat.

L’administració titular de cada via de circulació és competent per a gestionar-la. Això no obstant, quan es tracti de vials compresos en la xarxa bàsica de vials o de vials que hi connectin directament, l’administració titular de la via de circulació no podrà modificar-ne substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat sense l’informe favorable de la Taula nacional de mobilitat.

1. L’administració titular d’una via de circulació és competent per concedir autoritzacions d’ocupació temporal, obertura de rases, tancament per a manifestacions esportives o altres, d’acord amb les regles següents:

   • a) En trams interurbans de carreteres generals es requereix l’autorització del Govern. El Govern comunicarà l’ocupació o tancament de la carretera al comú o comuns afectats.
   • b) En trams urbans de carreteres generals es requereix l’autorització del Govern i del comú.
   • c) En carreteres secundàries i carrers que no formin part de la xarxa bàsica de vials es requereix l’autorització del comú.
   • d) En carreteres secundàries i carrers que formin part de la xarxa bàsica de vials es requereix l’autorització del comú. En aquest cas el comú ha de demanar informe previ al Govern, el qual podrà formular observacions relatives a les condicions o horaris en què ha de dur-se a terme l’ocupació o el tancament, o formular-ne motivadament oposició. El Govern valora, exclusivament, les repercussions de l’actuació prevista sobre la circulació de vehicles en la xarxa bàsica de vials, tenint present les previsions del trànsit per al període i les altres restriccions existents o projectades simultàniament. El Govern pot formular solucions alternatives per mantenir la circulació de vehicles, que són d’obligatori compliment. En el cas que l’ocupació o tancament tingui una durada inferior a vuit dies, el Govern disposa de vuit dies per emetre l’informe. En el cas que l’ocupació o tancament tingui una durada igual o superior a vuit dies, el Govern disposa de quinze dies per emetre l’informe. El silenci guardat per Govern té el valor d’informe favorable.

El Govern i els comuns, en els seus àmbits respectius, poden desenvolupar les regles anteriors mitjançant normativa específica.

El termini de resolució és, en tots els casos, de quinze dies si l’ocupació o tancament ha de tenir una durada inferior a vuit dies, i de vint-i-cinc dies si l’ocupació o tancament ha de tenir una durada igual o superior a vuit dies. El silenci guardat per Govern o comuns té el valor de resolució favorable.

Els promotors de l’ocupació o tancament de la via han d’adreçar la sol·licitud corresponent al Govern i/o al comú, segons escaigui. En el cas que es tracti d’ocupacions o tancaments promoguts pel comú, per als supòsits anteriors a), b) i d), el comú ha de demanar al Govern l’informe regulat pel punt d).

2. S’exceptuen del règim regulat per l’apartat anterior les actuacions següents:

   • a) Les actuacions promogudes directament pel Ministeri competent en matèria de carreteres que tinguin per objecte l’explotació i manteniment de la via, que seran objecte d’una comunicació prèvia al comú corresponent.
   • b) Les intervencions que tinguin per objecte efectuar reparacions de caràcter urgent al vial o a les xarxes de serveis que discorren pel seu subsòl, que únicament són objecte de la comunicació prevista a l’apartat següent.

3. Les resolucions que comportin tancament, ocupació o imposició de restriccions de circulació en un vial que forma part de la xarxa bàsica de vials, són comunicades immediatament al centre d’informació i de gestió del trànsit, i són posades en coneixement dels usuaris per mitjà dels mecanismes que aprovi la Taula nacional de mobilitat.

1. La senyalització viària s’adapta al Catàleg oficial dels senyals de circulació i de les marques viàries que estableix el Codi de la circulació.

2. L’administració titular d’una via de circulació és competent per definir i determinar l’emplaçament dels senyals de circulació.

3. Això no obstant, el Govern determina la situació, contingut i tipus de senyals de totes les vies que conformen la xarxa bàsica de vials, assumint les despeses derivades de la instal·lació dels senyals que es determinin, excepte en els supòsits següents:

   • a) La senyalització horitzontal i vertical de les zones d’estacionament limitat, càrrega i descàrrega, parades de transport públic i taxis, així com de les zones de reserva d’estacionament dins de zones urbanes, que corresponen als comuns.
   • b) Els senyals d’informació o d’orientació comercial, l’autorització dels quals correspon a l’administració titular de la via i el cost és assumit per l’empresa o persona sol·licitant.
   • c) La senyalització horitzontal dins dels nuclis urbans que correspon als comuns, els quals han d’obtenir el previ informe de la Taula nacional de mobilitat en el supòsit previst a l’article 11.

1. La Taula nacional de mobilitat és l’òrgan de coordinació del Govern i dels comuns en matèria de gestió del trànsit, especialment de la xarxa bàsica de vials.

2. La Taula nacional de mobilitat té les funcions següents:

   • a) Coordinar l’actuació de les administracions en matèria d’ordenació del trànsit i gestió dels vials que formen part de la xarxa bàsica de vials.
   • b) Informar, amb caràcter preceptiu, aquells actes de gestió d’una via compresa en la xarxa bàsica de vials que es proposa dur a terme l’administració titular i que modifiquen substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat.
   • c) Proposar a l’administració titular d’una via l’adopció de mesures que milloren la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat.
   • d) Preparar plans de mobilitat per activar-los en situacions previsibles de gran afluència de trànsit o en altres situacions especials o excepcionals, com ara catàstrofes naturals, nevades excepcionals, accidents múltiples, grans manifestacions esportives o altres equiparables.
   • e) Proposar al Govern la modificació de la xarxa bàsica de vials.
   • f) Elevar al Govern i als comuns qualsevol altra proposta que tingui per convenient en matèria de gestió de la xarxa bàsica de vials, mobilitat i gestió del trànsit.
   • g) Informar en els restants supòsits previstos en la present Llei.

3. La Taula nacional de mobilitat es composa de dos òrgans: el Ple i la Taula tècnica de gestió del trànsit.

4. El Ple està format pels membres següents: el ministre que té atribuïdes les competències en matèria de mobilitat, que la presideix; el ministre que té atribuïdes les competències en matèria d’interior; el director de la policia; el cònsol major o menor de cada parròquia, i el director de l’Administració General competent en mobilitat. El president, per iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels membres, pot convidar a participar a les reunions del Ple, qualsevol altra persona que pugui aportar els seus coneixements tècnics per a l’examen dels temes de l’ordre del dia.

5. La Taula tècnica de gestió del trànsit està formada pels membres següents: el director de la policia, o el càrrec en qui delegui, que n’assumeix la presidència; el cap del servei de trànsit de cada parròquia, i el director de l’Administració General competent en mobilitat, o persona en qui delegui; pot participar també en les seves reunions qualsevol altra persona convocada pel president i que pugui aportar els seus coneixements tècnics per a l’examen dels temes de l’ordre del dia. Té per funció preparar les reunions del Ple, i també assumeix les funcions de coordinació i execució que li delegui el Ple, en particular, en aquelles situacions en què, per raó de la previsible gran afluència de trànsit, és necessària una gestió que inclogui tot el territori del Principat d’Andorra com una única unitat de gestió.

6. El Ple de la Taula nacional de mobilitat es reuneix dues vegades a l’any, en sessió ordinària. Es reuneix també en sessió extraordinària, tantes vegades com sigui convocada pel president, per iniciativa pròpia o a petició de tres dels seus membres. La taula tècnica es reuneix en sessió ordinària una vegada cada trimestre, i pot reunir-se en sessió extraordinària tantes vegades com sigui convocada pel seu president, per iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels seus membres.

7. La Taula nacional de mobilitat aprova el seu reglament intern mitjançant acord del Ple, adoptat per iniciativa pròpia, en allò que el concerneix, i a proposta de la Taula tècnica de gestió del trànsit, en el que afecta aquesta.

El Ministeri competent en mobilitat facilita la infraestructura tècnica de la Taula nacional de mobilitat; les despeses de funcionament que ocasioni aquesta són assumides pel Govern.

Queden derogades totes les disposicions que s’oposen a la present Llei.

El Govern regula, respecte a la qualitat i a les especificacions tècniques a emprar, per dissenyar i construir les carreteres segons la normativa vigent utilitzant els materials homologats per la Unió Europea.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 30 de novembre del 2016

Vicenç Mateu ZamoraSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

François Hollande Joan Enric Vives SicíliaPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

ANNEX I. Directori de carreteres generals

El traçat de les carreteres generals és el que, per a cada una d’elles, es detalla a continuació:

Carretera General núm. 1 (CG1)

Té el seu inici a Andorra la Vella a la rotonda del carrer de la Unió coneguda per “quilòmetre zero”, segueix en sentit descendent per l’av. Tarragona, l’av. Salou, i el vial de desviació de Santa Coloma que discorre pel marge esquerre del Valira fins a la rotonda de la Margineda, entra a la Parròquia de Sant Julià de Lòria a la zona de la Margineda, travessa la rotonda d’Aixovall, discorre per la desviació de Sant Julià de Lòria (túnel de la Tàpia i vial pel marge dret del Valira) fins a la l’enllaç amb l’av. Francesc Cairat a la plaça Laurèdia, i, des d’aquest punt, prossegueix per l’av. Francesc Cairat, i té el seu final a la frontera del riu Runer.

Carretera General 1-A (CG1-A)

Carrer Major del Pas de la Casa.

Té l’origen al pont de Santa Coloma, segueix pel carrer Verge del Remei, rotonda de Santa Coloma i av. d’Enclar fins a la rotonda de la Margineda.

Ordino

Carretera General núm. 2 (CG2)

CG3

Té el seu inici a Andorra la Vella a la rotonda del carrer de la Unió coneguda per “quilòmetre zero”, segueix en sentit ascendent per la carretera de l’Obac, la carretera d’Engolasters en sentit descendent, entra a la Parròquia d’Encamp a la zona de FEDA discorrent pels dos marges del riu Valira d’Orient i per l’av. de la Bartra, inclou la corba sobre el Valira i el túnel, ambdós a la zona de Ràdio Andorra, segueix pel vial de desviació d’Encamp per l’Obac, entra a la Parròquia de Canillo pel torrent Pregó, segueix per Racons, travessa els pobles de Canillo i Soldeu, torna a entrar a la Parròquia d’Encamp a la zona d’Envalira, discorre pel port d’Envalira i per l’av. del Consell General del Pas de la Casa, i té el seu final a la frontera amb França.

CS 340 coll d’Ordino

Carretera General núm. 2-A (CG2-A)

La Massana

Té l’origen a la rotonda de Grau Roig, discorre pel túnel d’Envalira i el viaducte sobre el riu Arieja, i finalitza a la frontera amb França.

CG3

Carretera General núm. 3 (CG3)

CG4

Té l’origen a la rotonda del carrer de la Unió coneguda per “quilòmetre zero”, segueix pel carrer de la Unió i el carrer del Valira, rotonda coneguda com a “dama de gel”, i túnel del Pont Pla, discorre pels túnels de Sant Antoni i creua la vila de la Massana a través de les av. de Sant Antoni i del Través, entra a la Parròquia d’Ordino per l’av. del Lloser, creua Ordino per la travessia d’Ordino i l’av. de les Moles, i segueix fins al túnel del port de Rat a Arcalís, on té el seu final.

CG5

Carretera general núm. 3-A (CG3-A)

CS 320 Sispony, des de la connexió amb la CG3 fins a la connexió amb la CS 321

Té l’origen a l’enllaç del túnel dels Dos Valires amb la carretera general núm. 2, segueix pel túnel i acaba a l’enllaç d’aquest amb la carretera general núm. 3.

CS 321 Sispony els Plans

Carretera general núm. 4 (CG4)

CS 330 Escàs, des de la connexió amb la CG3 (Carrer Major) fins a la connexió amb la CS 321

Té el seu inici a la rotonda de la plaça del Quart, a l’encreuament amb la carretera general núm. 3 a la Massana, i té el seu final al port de Cabús, a la frontera amb Espanya.

CS 335 Aldosa

Carretera General núm. 5 (CG5)

CS 310 Anyós, des de la connexió amb la CG3 fins a la connexió amb la CS 335

Té el seu inici a la cruïlla d’Erts, i té el seu final al pont Pedregat d’Arinsal.

Andorra la Vella

Carretera general núm. 6 (CG6)

CG1

Té el seu inici a Sant Julià de Lòria a la rotonda d’Aixovall, a l’encreuament amb la carretera general núm. 1, i té el seu final al pas fronterer amb Espanya a la vall del riu d’Ós.

CG1-A

ANNEX II. Xarxa bàsica de vials

CG3

La xarxa bàsica de vials comprèn aquelles vies de circulació que, per a cada parròquia, es detallen a continuació:

Av. d’Enclar

Canillo

Av. Santa Coloma

CG2

Av. Príncep Benlloch

CS 240 Montaup

Av. Meritxell

Encamp

C/ Prat de la Creu

CG2

C/ Bonaventura Armengol

CG2-A

C/ Baixada del Molí

Av. de Joan Martí

C/ Doctor Nequi

Av. de François Mitterrand

C/ Mn. Cinto Verdaguer

Carrer de Sant Jordi del Pas de la Casa.

C/ Mn. Tremosa

C/ les Canals

Av. Consell d’Europa

C/ Doctor Vilanova

Av. Doctor Mitjavila

Sant Julià de Lòria

CG1

CG6

Enllaç de la plaça Laurèdia

Av. Verge de Canòlic

Carretera de Certers (CS120)

Escaldes-Engordany

Té el seu origen a Sant Julià de Lòria, a la plaça Laurèdia, i la seva finalització a Certers.

CG2

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

CG3

Carretera de la Rabassa (CS130)

Av. de les Escoles

Té el seu origen a Sant Julià de Lòria, a la plaça Laurèdia, i la seva finalització al Camp de neu de la Rabassa.

Av. Copríncep de Gaulle

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Av. del Pessebre

Carretera de la Peguera (CS131)

Av. Carlemany, entre l’avinguda de les Escoles i la placeta del Madriu

Té el seu origen a la CS130, a Aixirivall, i la seva finalització a la CS130, entre els quilòmetres 13 i 14.

Av. del Pont de la Tosca

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Av. Fiter i Rossell

Carretera de Fontaneda (CS140)

C/ Josep Viladomat

Té el seu origen a la CG1, al pont de Fontaneda, i la seva finalització al poble de Fontaneda.

C/ Esteve Albert

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

C/ de la Unió

Carretera de la Moixella (CS141)

Av. del Fener

Té el seu origen a la CS140, prop de Fontaneda, i la seva finalització al llogaret de la Moixella.

C/ Nacions Unides

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

C/ de la Constitució

Carretera secundària del coll de la Gallina (CS142)

C/ del Prat Gran

Té el seu origen a la CS140, prop de Fontaneda, i la seva finalització al cap del coll de la Gallina.

C/ del Parnal

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

ANNEX III. Directori de carreteres secundàries

Carretera secundària del Mas d’Alins (CS143)

Les carreteres secundàries tenen el traçat i les amplades (amb els increments en els revolts i en les zones de transició a revolt que es determinen reglamentàriament) que figuren a continuació.

Té el seu origen a la CS141, a la borda del Gastó, i la seva finalització al Mas d’Alins.

En tots els casos que a continuació es relacionen, l’abreviatura V es refereix a amplada mínima de voravia, i l’abreviatura C, a dimensió mínima de carril de circulació. El/s carril/s conformen la calçada de circulació de vehicles per addició, i la calçada és la dimensió o l’espai lliure entre vorades.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de la Comella i de la Plana (CS101)

Carretera de Mossers i de Civís (CS144)

Té el seu origen a la CG1, a la rotonda de la Comella, i la seva finalització a la confluència amb la CS200, al pont del riu Madriu.

Té el seu origen a la CS142, al cap del coll de la Gallina, i la seva finalització a la frontera amb Espanya.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Cal Rosselló (CS102)

Carretera d’Engolasters (CS200)

Té el seu origen a la CS101, a la Comella, i la seva finalització al Centre de tractament de residus d’Andorra (CTRA).

Té el seu origen a la CG2, a la carretera de l’Obac, i la seva finalització a l’estany d’Engolasters.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 13 metres des de la seva confluència amb la CG2 amb la seva confluència amb la CS101, distribuïts de la manera següent: (2 V + 4,5 C + 4,5 C + 2V) i de 10 metres a partir d’aquest punt i en sentit ascendent distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Vila i de Beixalís (CS210)

Té el seu origen a Encamp, a la rotonda de confluència de l’av. Príncep Benlloch amb el carrer de la Molina, i la seva finalització al cap de la collada de Beixalís, a la confluència amb la CS310.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera dels Cortals d’Encamp (CS220)

Té el seu origen a la CG2, al pont del riu Aixec, i la seva finalització als Cortals d’Encamp.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Meritxell (CS230)

Té el seu origen a la CG2, a la rotonda de les Molleres, i la seva finalització al poble de Meritxell.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Montaup (CS240)

Carretera de la Vall d’Incles (CS270)

Té el seu origen a Canillo, a la confluència amb la CG2, i la seva finalització al coll d’Ordino on es troba amb la CS340.

Té el seu origen a la CG2, al pont d’Incles, i la seva finalització a la vall d’Incles.

Té una amplada de 13 metres distribuïts de la manera següent: (2 V + 4,5 C + 4,5 C + 2 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Prats (CS250)

Carretera del Grau Roig (CS280)

Té el seu origen a Canillo, a la confluència amb la CG2, i la seva finalització a Prats.

Té el seu origen a la CG2, a Envalira, i la seva finalització a Grau Roig.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Forn (CS251)

Carretera dels Vilars (CS300)

Té el seu origen a la CS250, prop de Prats, i la seva finalització al Forn.

Té el seu origen a l’av. Fiter i Rossell d’Escaldes-Engordany, i la seva finalització als Vilars.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de l’Aldosa de Canillo (CS255)

Carretera d’Anyós (CS310)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització a l’Aldosa.

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització a la collada de Beixalís, a la confluència amb la CS210.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Ransol (CS260)

Carretera de Sispony (CS320)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització a la coma de Ransol.

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització als cortals de Sispony.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera dels Plans de Ransol (CS261)

Carretera de Sispony i dels Plans (CS321)

Té el seu origen a la CS260, a Ransol, i la seva finalització als Plans.

Té el seu origen a la CS320, a Sispony, i la seva finalització a la confluència amb la CS330 als Plans.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera d’Entor (CS262)

Carretera d’Escàs (CS330)

Té el seu origen a la CS260, al pont de Mos, i la seva finalització a Entor.

Té el seu origen a la CG3, a la Massana, i la seva finalització a Escàs.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Tarter (CS265)

Carretera de l’Aldosa de la Massana (CS335)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització al Tarter.

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització a Anyós, a la confluència amb la CS310.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Sant Pere (CS266)

Carretera del coll d’Ordino (CS340)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització a Sant Pere.

Té el seu origen a la CG3, a Ordino i la seva finalització al cap del coll d’Ordino a la confluència amb la CS240.

Té una amplada de 13 metres distribuïts de la manera següent: (2 V + 4,5 C + 4,5 C + 2V).

Carretera de Segudet (CS345)

Té el seu origen al carrer major d’Ordino i la seva finalització a Segudet.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Sornàs (CS350)

Té el seu origen a la CG3, al pont de Sornàs, i la seva finalització al poble de Sornàs.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera d’Arans (CS360)

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització a Arans.

Té el seu origen a la CG6, a Bixessarri, i la seva finalització al coll de la Gallina, a la confluència amb la CS142.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Sorteny (CS370)

Carretera d’Aixàs (CS610)

Té el seu origen a la CG3, al Serrat, i la seva finalització a Sorteny.

Té el seu origen a la CG6, a Bixessarri, i la seva finalització a Aixàs.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Pui (CS400)

Té el seu origen a la CG4, a la Massana, i la seva finalització al Pui.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de la Caubella (CS420)

Té el seu origen a la CG4 i la seva finalització al planell de la Caubella.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del collet dels Colls (CS430)

Té el seu origen a la CG4, a la Massana, i la seva finalització al collet dels Colls.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Puiol del Piu (CS500)

Té el seu origen a la CG5, a Erts, i la seva finalització al Puiol del Piu.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Mas de Ribafeta (CS510)

Té el seu origen a la CG5, prop del cementiri d’Arinsal, i la seva finalització al Mas de Ribafeta.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Comallemple (CS520)

Té el seu origen a la CG5, al pont Pedregat, i la seva finalització al Camp de neu d’Arinsal.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de prats Sobirans (CS530)

Té el seu origen a la CG5, al pont Pedregat, i la seva finalització a prats Sobirans.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Canòlic (CS600)