El virus de l'hepatitis C (VHC) va ser identificat i descrit a mitjans de l'any 1989,
però fins a l'any 1990 no es va disposar dels mitjans tècnics adequats per
prevenir-ne la transmissió a través de la sang i els productes hemoderivats, en
forma d'un test de detecció d'anticossos del VHC.
En aquestes circumstàncies, les persones que van necessitar una transfusió
sanguínia o bé que van treballar al laboratori, concretament a la secció
d'hematologia, a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell abans de l'any 1991,
van estar exposades al risc de contreure hepatitis C. A causa d'aquesta
situació hi ha un determinat nombre de persones, que pertanyen a aquest
col·lectiu, que van resultar contagiades i van desenvolupar la malaltia de
l'hepatitis C.
El perjudici d'aquest contagi en les persones afectades és especialment elevat,
no solament pels efectes nocius sobre la seva salut, sinó també per la
impossibilitat de realitzar un treball amb normalitat. Tot plegat suposa un
important menyscapte a la seva qualitat de vida.
En base a aquestes consideracions, la Llei reconeix el dret de les persones
afectades pel contagi de l'hepatitis C o als seus drethavents a ser
indemnitzades, obliga a l'elaboració d'un cens definitiu de persones afectades
titulars del dret a rebre una indemnització, i fixa la quantia d'aquesta.