Índex[Mostra/Amaga]

Capítol primer. Disposicions generals

L’objecte d’aquesta Llei és la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Aquest Institut és un organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar i patrimoni propi, amb independència de l’Administració general per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que està establert en aquesta Llei i en la legislació vigent.

La seu de l’Institut s’estableix al territori del Principat d’Andorra.

1. Habitatges de protecció pública: habitatges construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades. 2. Habitatges de preu assequible: habitatges resultants d’actuacions de promoció pública o rehabilitació i destinats al lloguer amb un preu inferior al preu del mercat, amb la finalitat de facilitar l’accés a l’habitatge a les persones i famílies amb una capacitat econòmica limitada però superior al llindar econòmic de cohesió social. 3. Cessió d’ús: la cessió d’ús privatiu de béns immobles que sense afectar el dret de propietat atorga a la persona beneficiària de la cessió el dret d’ús i gaudi del bé immoble per un temps que no pot ultrapassar els noranta-nou anys. 4. Fons d’Habitatge: organisme d’inversió col·lectiva publicoprivat promogut per l’Institut Nacional de l’Habitatge i destinat a la promoció d’habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra.

1. El Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i les empreses subministradores de serveis, ja siguin públiques o privades, han de facilitar les dades requerides per l’Institut Nacional de l’Habitatge que siguin estrictament necessàries per exercir les funcions encomanades, en el marc de l’exercici, per part dels poders públics, del deure de promoció de les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne, complint allò establert a la Llei qualificada de protecció de dades personals en vigor. 2. Les dades que poden ser requerides han d’estar vinculades a projectes estratègics de l’Institut Nacional de l’Habitatge i emparades en el compliment d’una missió realitzada en interès públic, d’una obligació legal o d’un contracte, segons correspongui.
2. Intercanvi de dades […] 2. Les dades que poden ser requerides han d’estar vinculades a projectes estratègics de l’Institut Nacional de l’Habitatge i emparades en el compliment d’una missió realitzada en interès públic, d’una obligació legal o d’un contracte, segons correspongui.

1. L’Institut Nacional de l’Habitatge i el ministeri responsable de l’habitatge, conjuntament o separadament, tenen legitimació específica per accedir a dades relatives al parc immobiliari d’ús residencial, turístic i per a oficines i altres usos compatibles amb el d’habitatge, i per tractar aquestes dades. La licitud del tractament d’aquestes dades es basa en el compliment d’una missió realitzada en interès públic establerta a l’article 33 de la Constitució. Aquest tractament és necessari per completar l’estudi de la diagnosi del Pla pel dret a l’habitatge i, concretament, per conèixer amb exactitud la disponibilitat d’habitatge en relació amb les projeccions de creixement demogràfic, inclòs el parc d’habitatges buit, d’acord amb la funció constitucional de vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals dins d’un model de vida sostenible. 2. Les dades objecte de tractament són la identificació dels habitatges sobre plànol per tipologies i usos, amb identificació, també, dels titulars, així com les dades de consum de subministrament i l’estat d’ocupació. Aquestes dades poden ser sol·licitades a altres departaments del Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques, les entitats subministradores de serveis, públiques o privades, la Cambra de Notaris i els notaris. 3. Es consideren persones interessades afectades les persones físiques o jurídiques propietàries dels habitatges, així com els titulars de dret de superfície, usdefruit o qualsevol altre dret real que atorgui facultats de disposició sobre els habitatges. També són persones interessades afectades les persones que ocupin els habitatges d’ús residencial en virtut d’un contracte d’arrendament. 4. Les finalitats de l’accés a les dades a què fa referència l’apartat anterior i el seu tractament són únicament i exclusiva les següents: a) La localització dels habitatges buits i la investigació sobre les causes que en motiven la infrautilització en contextos d’alta demanda en el mercat d’habitatge de lloguer. b) El coneixement del parc immobiliari existent al país, els usos dels habitatges distribuïts per parròquies, l’estat de conservació i rehabilitació del parc, el grau d’accessibilitat dels habitatges d’ús residencial permanent o temporal, així com turístic. c) L’estat d’ocupació dels habitatges d’ús residencial permanent i temporal i el nombre de persones que componen la llar per identificar situacions d’amuntegament. d) L’estudi de les necessitats de la població, de les parròquies i dels propietaris juntament amb les projeccions demogràfiques i de creació de llars. e) Les tipologies de les llars existents al país, unipersonals o d’unitats de convivència, amb dades desagregades per sexe, edat i existència de parentiu dins de la unitat de convivència, per estudiar la taxa d’emancipació, la tipologia de llar i el tipus d’habitatge necessari d’acord amb l’evolució demogràfica, el manteniment de models residencials i els canvis i les necessitats en aquests models. f) L’acompliment de les obligacions tributàries per part de les persones físiques i jurídiques sotmeses a tributació, així com la inspecció tributària del Govern i dels comuns. g) La promoció de campanyes informatives sobre les polítiques de rehabilitació i, les obligacions derivades del deure de conservació i manteniment d’edificis, i vetllar per l’acompliment de la normativa d’ordenament territorial i urbanisme i de medi ambient. h) L’estudi dels preus d’accés i de manteniment de l’habitatge de compra i d’arrendament per oferir indicadors estadístics actualitzats. i) L’estudi de despesa energètica actual dels habitatges d’ús residencial i turístic per aprovar, si escau, programes que promoguin l’estalvi energètic i un consum responsable i sostenible. 5. L’Institut Nacional de l’Habitatge és el responsable del tractament de les dades obtingudes mitjançant la legitimació de l’accés establert en aquest article. El tractament de les dades obtingudes per l’Institut Nacional de l’Habitatge es pot fer de forma directa o mitjançant la contractació d’una prestació de serveis o la col·laboració amb el Departament d’Estadística del Govern, que assumeixen la condició d’encarregat del tractament. La identificació dels titulars dels habitatges es farà de forma restringida, davant d’indicis que demostrin que l’habitatge no està ocupat, d’acord amb els principis de minimització de dades, exactitud i proporcionalitat. Un cop identificats els habitatges buits, l’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la resta de les dades a un procés de pseudonimització, si escau. 6. L’Institut Nacional de l’Habitatge, previ requeriment, pot comunicar a les administracions públiques corresponents les dades estrictament necessàries per acomplir les obligacions tributàries a què estiguin sotmesos els titulars dels habitatges. 7. Abans d’accedir les dades sol·licitades a les administracions i entitats a que fa referència l’apartat 2 d’aquest article i tractar-les, l’Institut Nacional de l’Habitatge juntament amb el ministeri responsable de l’habitatge han d’encomanar l’avaluació de l’impacte del tractament d’aquestes dades i fer la consulta prèvia a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, en el supòsit que el tractament comporti un risc alt. 8. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents. 9. Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades. La persona interessada pot adreçar-se mitjançant un escrit a l’Institut Nacional de l’Habitatge, com a responsable del tractament, per exercir els drets d’accés, rectificació i limitació del tractament.

Capítol segon. Objectius, funcions i competències de l’Institut Nacional de l’Habitatge

1. Els objectius de l’Institut Nacional de l’Habitatge són l’execució i la gestió de les polítiques d’habitatge d’acord amb el que estableix aquesta Llei, per tal d’identificar les disfuncions existents i millorar l’eficiència del mercat immobiliari. 2. La gestió integrada de les actuacions públiques en matèria d’habitatge ha de desenvolupar-se d’acord amb els principis de coordinació, cooperació i col·laboració amb les administracions comunals, i en concertació, si escau, amb altres ens de caràcter públic o privat.

1. Corresponen a l’Institut Nacional de l’Habitatge les funcions següents: a) En relació amb les polítiques públiques d’habitatge: i. Proposar al Govern la planificació de les polítiques públiques de l’habitatge, inclosa l’elaboració de plans estratègics de l’habitatge. ii. Dissenyar i proposar al Govern les polítiques d’informació i atenció ciutadana en totes les matèries de la seva competència. iii. Redactar i traslladar propostes normatives al Govern. iv. Assessorar el Govern i fer-li recomanacions en matèria d’habitatge. b) En relació amb l’habitatge de protecció pública: i. Promoure, tant de manera directa com principalment mitjançant la gestió indirecta, habitatges de protecció pública. ii. Promoure operacions de remodelació i rehabilitació d’habitatges que formin part del patrimoni de l’Institut. iii. Tramitar, instruir i gestionar les adjudicacions d’habitatges de protecció pública. iv. Gestionar béns i drets, incloses les aportacions dineràries, d’altres administracions públiques. v. Fer la proposta d’aprovació dels estàndards d’habitatge de protecció pública. vi. Redactar i proposar al Govern l’aprovació del reglament de fixació dels criteris de selecció i accés a l’habitatge de protecció pública. c) En relació amb el Fons d’Habitatge, l’Institut promou la constitució del Fons d’Habitatge. d) En relació amb els estudis i el tractament de dades: i. Portar a terme estudis i publicacions en matèria d’habitatge. ii. Definir un sistema d’indicadors que permetin conèixer la situació de l’habitatge en termes quantitatius i qualitatius, així com mesurar la necessitat de promoció d’habitatge de protecció pública. e) En relació amb les mesures de protecció de les persones usuàries dels habitatges: i. Vetllar pel compliment dels paràmetres de qualitat i accessibilitat dels habitatges i de les mesures per garantir el seu bon ús, conservació i rehabilitació i la transparència del mercat immobiliari. ii. Difondre les ajudes i prestacions destinades al lloguer i a la rehabilitació d’habitatges, en l’àmbit de la seva competència, així com promoure les ajudes destinades a col·lectius amb requeriments específics. iii. Assumir la responsabilitat del registre administratiu del fitxer de dades relatives a les dades dels contractes d’arrendaments d’habitatge. 2. Sense perjudici de les funcions assenyalades a l’apartat 1, corresponen a l’Institut Nacional de l’Habitatge totes les funcions que el Govern li atribueixi o encarregui per mitjà dels instruments jurídics adequats en cada cas en matèria d’habitatge. 3. L’Institut Nacional de l’Habitatge, en el marc de la normativa continguda en el Codi de l’Administració i de la normativa de finances públiques, compleix les funcions que disposen els apartats 1 i 2 i les que se li puguin atribuir o encarregar, de manera directa o indirectament mitjançant els mecanismes establerts en la normativa aplicable, en particular participant en societats, consorcis i entitats públiques i privades l’objecte de les quals sigui la realització d’activitats relacionades amb les funcions de l’Institut.

Capítol tercer. Organització de l’Institut Nacional de l’Habitatge

1. El Comitè Director és l’òrgan directiu col·legiat de l’Institut Nacional de l’Habitatge. 2. El Comitè Director està integrat per tres membres. Dos membres són proposats pel Govern i l’altre membre és proposat, de manera conjunta, entre els set comuns. La designació dels membres es fa entre persones de nacionalitat andorrana amb una titulació acadèmica superior en el camp econòmic, jurídic, financer, social o de l’arquitectura i amb una experiència reconeguda i coneixements acreditats d’un mínim de quatre anys. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec i ha de procurar-se el respecte al principi de presència equilibrada de dones i homes. 3. El Consell General, prèvia proposta conjunta del Govern i dels comuns, nomena els membres de l’Institut per majoria simple. 4. El mandat s’estableix per a un període de quatre anys renovables. 5. Qualsevol membre del Comitè director ha de cessar en les seves funcions únicament en els casos següents: a) Per renúncia expressa, feta per escrit, davant del síndic general. b) Per defunció c) Per finalització del termini del seu mandat. d) Per condemna mitjançant sentència ferma per delicte dolós. e) Per incórrer en incompatibilitat, segons les previsions de la present Llei. f) Per manifesta negligència o descuit en l’exercici del seu càrrec. 6. En els cinc primers casos esmentats en l’apartat anterior, el síndic general declara el càrrec vacant, una vegada constata, mitjançant el document corresponent, la causa que l’ocasiona. 7. La negligència o el descuit en l’exercici del càrrec només pot ser declarada pel Ple el Consell General, en sessió pública, per majoria absoluta dels seus membres i després d’audiència amb la persona interessada 8. El president, que ha de ser un dels membres nomenats pel Govern, és la persona que ocupa la Direcció de l’Institut Nacional de l’Habitatge. 9. Les decisions s’acorden per majoria dels presents. El president té vot de qualitat. 10. El Comitè es reuneix de manera ordinària, dos vegades l’any com a mínim. A petició del president o de dos dels membres, es pot reunir en sessió extraordinària.

[Derogat]

[Derogat]

1. Es crea la Comissió Nacional de l’Habitatge, com a òrgan consultiu i de participació en els àmbits d’acció previstos per aquesta Llei. 2. La composició d’aquesta Comissió ha d’integrar representants, com a mínim, de l’Administració general i les administracions comunals, així com les institucions i associacions públiques i privades l’objectiu de les quals es relacioni directament amb les finalitats establertes en aquesta Llei. La participació en aquesta Comissió no és en cap cas remunerada. 3. El Govern regula mitjançant reglament la naturalesa, la composició, l’organització, el funcionament i les funcions de la Comissió Nacional de l’Habitatge.

1. El personal al servei de l’Institut Nacional de l’Habitatge es regeix per la normativa laboral i pels seus reglaments interns. 2. Els llocs de treball del personal de l’Institut es proveeixen mitjançant convocatòria pública i d’acord amb els principis d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, mèrit i capacitat. 3. El personal administratiu i tècnic és contractat per la persona responsable de la direcció de l’Institut de Nacional de l’Habitatge. 4. L’estructura organitzativa de l’Institut serà la prevista en el reglament d’organització i funcionament de l’Institut Nacional de l’Habitatge. No obstant això, es preveu que dins el personal tècnic es prioritzin perfils dels àmbits de l’economia, financer, de l’arquitectura, de l’estadística, del treball social i del dret.

Capítol quart. Règim jurídic de l’Institut Nacional de l’Habitatge

1. L’Institut Nacional de l’Habitatge es regeix pel que determinen aquesta Llei i la normativa reglamentària de desenvolupament, pel Codi de l’Administració en relació amb els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, i per l’ordenament jurídic privat, amb les excepcions que estableix aquesta Llei. 2. L’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la seva activitat a les normes de dret civil, mercantil i laboral aplicables, excepte els actes i les funcions que impliquen l’exercici de potestats públiques, que queden sotmesos al dret públic. 3. Correspon a l’Institut Nacional de l’Habitatge, sense perjudici de les potestats reconegudes al capítol novè d’aquesta Llei i allò que estableix el Codi de l’Administració, les potestats següents en relació amb els habitatges de protecció pública: a) La potestat d’execució forçosa b) La potestat de recuperació d’ofici c) La potestat de desnonament administratiu

És procedent el desnonament administratiu de les persones adjudicatàries dels habitatges de protecció pública per les causes següents: a) Si finalitza el contracte per qualsevol de les causes previstes reglamentàriament i no es lliura la possessió de l’habitatge en el termini establert. b) Si no paguen les rendes fixades en el contracte de cessió administrativa de l’habitatge de protecció pública, els imports que siguin exigibles per serveis o despeses comuns o qualsevol altra aportació dinerària que estableixi la normativa vigent. c) Si destinen l’habitatge a un ús indegut o no autoritzat. d) Si no disposen d’un títol legal que els autoritzi a ocupar l’habitatge de protecció pública, les seves zones comunes o els locals i les edificacions complementàries. e) Si han estat sancionades mitjançant una resolució ferma per qualsevol de les següents infraccions tipificades en aquesta llei: - No destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent sense haver obtingut l’autorització preceptiva. - Cedir totalment o parcialment l’habitatge per qualsevol títol per part de la persona adjudicatària, sense autorització. - Falsejar les dades exigibles per accedir a un habitatge de protecció oficial.

1. El procediment de desnonament administratiu s’ha d’ajustar al que disposa el Codi de l’Administració i, en tot cas, requereix la instrucció prèvia de l’expedient administratiu en el curs del qual la persona adjudicatària té dret d’audiència per fer les al·legacions que estimi convenients. 2. El Govern ha d’aprovar el reglament que reguli el procediment per acordar el desnonament administratiu.

Capítol cinquè. Patrimoni i recursos econòmics de l’Institut Nacional de l’Habitatge

1. Per al compliment del seu objecte, l’Institut Nacional de l’Habitatge compta amb el patrimoni i els recursos que té atribuïts en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i amb els que obtingui en el futur en l’exercici de la seva activitat. 2. L’Institut Nacional de l’Habitatge també disposa dels béns que li puguin ser cedits per altres administracions públiques o persones privades. 3. Els béns de les persones públiques adscrits a l’Institut Nacional de l’Habitatge tenen la qualificació jurídica de béns patrimonials o de domini públic en funció del seu ús o destí. 4. L’Institut Nacional de l’Habitatge gaudeix de facultats plenes d’administració ordinària i extraordinària dels béns de domini públic que li puguin ser adscrits, però únicament els pot utilitzar per complir les seves finalitats.

1. Constitueixen els recursos de l’Institut Nacional de l’Habitatge: a) Assignacions a càrrec dels pressupostos de l’Estat. b) Els béns i drets que constitueixen el seu patrimoni. c) Les rendes obtingudes de la gestió del seu patrimoni, inclòs l’arrendament. d) Els excedents de gestió que obtingui. e) Les subvencions, donacions i aportacions voluntàries que li puguin ser atorgades. f) Qualsevol altre recurs que li pugui ser autoritzat pel Govern. 2. El Govern ha d’aprovar per decret els preus públics amb la finalitat de remunerar la prestació de serveis i funcions de l’Institut que no són de sol·licitud o recepció obligatòria.

[Derogat]

1. L’Institut administra els seus recursos propis amb total independència de l’Administració general, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència. 2. L’Institut pot comprar i vendre béns mobiliaris i immobiliaris i concloure contractes que siguin necessaris per a la consecució dels seus objectius.

Capítol sisè. Fons d’Habitatge

1. És competència de l’Institut Nacional de l’Habitatge promoure la creació d’un organisme d’inversió col·lectiva publicoprivat destinat a la promoció d’habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra. 2. El Fons d’Habitatge es regula per les disposicions d’aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament i, amb caràcter supletori, per la normativa aplicable. 3. No és aplicable al Fons d’Habitatge el règim jurídic establert per a les societats públiques mercantils.

1. La política d’inversió del Fons d’Habitatge es regeix pels principis de responsabilitat, transparència i seguretat. 2. Reglamentàriament s’estableixen les normes de funcionament de la política d’inversió, els criteris de valoració dels béns i drets en què inverteixi, i les limitacions a les subscripcions i reemborsaments, així com la fixació del valor liquidatiu.

Capítol setè. Gestió indirecta de les funcions de l’Institut Nacional de l’Habitatge

De conformitat amb el Codi de l’Administració, l’Institut ha de respectar el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada. Les administracions públiques han de limitar llur activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que la seva gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.

Capítol vuitè. Recollida de dades estadístiques en matèria d’habitatge

1. Es crea el fitxer de dades anonimitzades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges que alimenta el sistema d’indicadors estadístics del Govern, en el qual han de ser objecte d’inscripció les dades corresponents a contractes subscrits entre la part arrendadora i la part arrendatària referents a immobles destinats a l’ús d’habitatge i situats al Principat d’Andorra. 2. Aquests fitxers han de tenir en compte la finalitat del tractament, les fonts d’obtenció i la tipologia de les dades que estan definides al sistema d’indicadors d’habitatge aprovat pel Govern i les entitats de naturalesa pública amb les quals es preveu intercanviar aquestes dades. 3. El Govern ha d’aprovar un reglament que reguli el fitxer de dades anonimitzades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges. 4. El dret d’accés al fitxer queda subjecte al qual s’estableix en la normativa general aplicable i, especialment, a la Llei qualificada de protecció de dades personals vigent.

Capítol novè. Règim sancionador

1. L’Institut pot portar a terme inspeccions amb la finalitat d’analitzar el compliment de la normativa vigent en matèria d’habitatge per mitjà del personal habilitat a aquest efecte. 2. L’activitat inspectora està sotmesa als estrictes requisits del principi de legalitat, a les disposicions del Codi de l’Administració i al Reglament regulador del procediment sancionador. 3. Les persones inspectores tenen la consideració d’autoritat pública en el desenvolupament de llur activitat i estan obligades a mantenir el secret sobre la informació que coneguin en l’exercici de les seves funcions, fins i tot després d’haver cessat en el càrrec. 4. Per a l’exercici de les seves funcions, les persones inspectores estan facultades per: a) Efectuar visites de comprovació i aixecar les actes corresponents. b) Examinar la documentació que sigui sol·licitada a altres administracions o a les persones físiques o jurídiques requerides en el marc de les actuacions prèvies incoades o dins de la instrucció de l’expedient sancionador corresponent. c) Fer les citacions oportunes, per tot mitjà admès en dret, a aquestes persones o a qui les representi, en les quals ha de constar la data, el lloc, l’hora i l’objecte de la compareixença, així com els efectes de no acomplir-les. En el cas que, d’acord amb els resultats d’una inspecció, es constati l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei, s’ha d’incoar l’expedient sancionador corresponent.

L’Institut Nacional de l’Habitatge disposa de la capacitat d’imposar les sancions que es preveuen en aquest capítol d’aquesta Llei, d’acord amb el procediment establert al Codi de l’Administració i al Reglament regulador del procediment sancionador.

1. L’incompliment de les obligacions contingudes en aquesta Llei, així com en les normes que la complementin o la desenvolupin, constitueix una infracció administrativa en matèria d’habitatge. 2. Les infraccions administratives es classifiquen en molt greus, greus i lleus. 3. Són infraccions molt greus en matèria d’habitatge les accions o omissions següents: a) Incomplir la destinació dels béns de les persones públiques a la promoció d’habitatges de protecció pública quan el planejament urbanístic els hagi reservat a aquesta finalitat. b) La inexactitud o irregularitat en els documents, certificats o informes tècnics quan es posi en risc la seguretat dels habitatges de protecció pública. c) Incomplir el deure de conservació i rehabilitació dels habitatges de protecció pública, si aquest incompliment suposa un risc per a la seguretat de les persones. d) No destinar l’habitatge de protecció pública o de preu assequible a residència habitual i permanent dels propietaris o dels titulars de l’obligació d’ocupar-lo, sense autorització. e) Transmetre, llogar o cedir l’ús de l’habitatge de protecció pública o de preu assequible a terceres persones. f) La percepció de qualsevol sobrepreu en el lloguer o la venda de l’habitatge de protecció pública. g) Destinar les ajudes percebudes a finalitats diferents de les que en van motivar l’atorgament. h) La reincidència consistent en la comissió de dos infraccions greus. 4. Són infraccions greus en matèria d’habitatge les accions o omissions següents: a) Incomplir les disposicions relatives als procediments establerts en matèria d’habitatge de protecció pública. b) Subministrar dades inexactes per accedir a un habitatge de protecció pública. c) Incomplir els terminis establerts per a l’inici i la finalització de les promocions d’habitatge de protecció pública o de preu assequible sobre sòls reservats o qualificats per a aquesta finalitat. d) La reincidència consistent en la comissió de dos infraccions lleus. 5. Són infraccions lleus totes les que no tinguin el caràcter de molt greu o de greu. En qualsevol cas, constitueix sempre una infracció incomplir l’obligació de declarar les dades d’habitatge establerta a l’article 28.

El procediment sancionador s’ajusta a les prescripcions següents: a) Normativa aplicable. El procediment s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i la normativa reguladora del procediment sancionador vigents, amb les particularitats establertes en els apartats següents. b) Òrgans competents. Correspon al Comitè Director de l’Institut incoar l’expedient sancionador, nomenar l’instructor i dictar la resolució corresponent. c) Incoació i instrucció. El procediment sancionador s’incoa d’ofici o a instància de part. Per iniciar el procediment, el Comitè Director pot decidir efectuar la instrucció prèvia d’una informació reservada per esclarir els fets, en vista de la qual acorda la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxivament de les actuacions. d) Al·legacions i resolució. La incoació de l’expedient sancionador i també el plec de càrrecs amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció es notifiquen a la part que presumptament ha comès la infracció en matèria d’habitatge. En el termini de deu dies a comptar de la notificació, la part presumptament infractora pot al·legar tot el que consideri pertinent i proposar la pràctica de les proves oportunes que s’hagin de dur a terme sempre que no es considerin inútils o irrellevants. Una vegada finalitzada la instrucció, l’expedient es trasllada a l’òrgan competent perquè el resolgui. e) Recurs administratiu. Contra la resolució pot interposar-se recurs administratiu de conformitat amb les previsions del Codi de l’Administració.

1. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de fins a 600 euros. Les infraccions greus se sancionen amb multes de 601 a 3.000 euros. Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 3.001 a 30.000 euros. 2. Quan l’infractor hagi obtingut un benefici econòmic avaluable i concret mitjançant la comissió de les infraccions esmentades superior al màxim indicat en l’apartat anterior, s’ha de sancionar amb una multa de fins al doble del benefici obtingut. 3. Les quanties de les sancions establertes en els apartats anteriors s’han de graduar tenint en compte en cada cas la gravetat de la infracció, la naturalesa dels danys i perjudicis causats i la conducta anterior dels infractors, llevat que ja hagués estat presa en consideració per qualificar la sanció.

1. Les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les greus, en el termini de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys. 2. El termini de prescripció es comença a comptar des del dia en què es comet la infracció. 3. La prescripció s’interromp en el moment en què s’inicia, amb coneixement de la persona interessada, el procediment sancionador.

1. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les imposades per infraccions greus, en el termini d’un any i mig, i les imposades per infraccions molt greus, al cap de dos anys. 2. El termini de prescripció es comença a comptar des del moment que adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció. 3. La prescripció s’interromp en el moment que s’inicia, amb coneixement de la persona interessada, el procediment d’execució.

Article únic

S’aprova el Reglament de la Comissió Nacional de l’Habitatge, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de la Comissió Nacional de l’Habitatge

El Fons d’Habitatge està exclòs del compliment del pagament de la taxa d’inscripció per a la creació, baixa o modificació dels organismes d’inversió col·lectiva (OIC) de dret andorrà, de la taxa d’autorització per a la creació o modificació dels OIC de dret andorrà i de la taxa anual de supervisió dels OIC de dret andorrà, previst a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana.

Els estats reservats, previstos en la regulació dels organismes d’inversió col·lectiva, del Fons d’Habitatge s’elaboren amb una periodicitat semestral. Els estats reservats i els estats financers públics es trameten al ministeri amb competència en matèria d’habitatge, a l’Autoritat Financera Andorrana i al Tribunal de Comptes. Pel que fa als primers, aquesta obligació s’ha de complir durant el mes següent a la finalització del semestre; i respecte als segons, en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici en qüestió, i, en el cas que s’elaborin amb una periodicitat superior a l’any, dins els tres mesos següents al tancament de l’auditoria.

La periodicitat dels informes públics, previstos en la regulació dels organismes d’inversió col·lectiva, és semestral. Els informes es trameten al ministeri encarregat de l’habitatge, a l’Autoritat Financera Andorrana i al Tribunal de Comptes i es publiquen en els llocs que s’indiquin en els prospectes.

Els béns immobles patrimonials que siguin declarats alienables estan exclosos de la subhasta pública establerta a l’article 87, paràgraf primer, del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, per alienar-los o aportar-los al Fons d’Habitatge.

Les administracions públiques poden cedir l’ús de béns immobles patrimonials o drets reals sobre béns immobles a favor del Fons d’Habitatge per destinar-los a habitatges de preu assequible, encara que la utilització o l’explotació públiques siguin previsibles.

Es faculta el Govern per dictar les disposicions necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’execució del Fons d’Habitatge fins al moment de l’entrada en vigor del reglament d’organització i funcionament de l’Institut Nacional de l’Habitatge.

Un cop s’aprovi el Reglament regulador dels fitxers de dades de l’article 27 d’aquesta Llei, les persones arrendatàries que no ho hagin fet, han de facilitar, en el termini de 18 mesos des de la seva entrada en vigor, les dades dels contractes d’arrendament del seu habitatge al Comú de residència d’acord amb el que disposa l’article 28. L’obligatorietat d’inscripció d’aquestes dades abasta tant els contractes d’arrendament d’habitatges escrits com verbals. En el supòsit de contracte d’arrendament d’habitatge verbal, la part arrendatària ha de declarar les dades relatives al contracte d’arrendament objecte d’inscripció acompanyada del rebut o documentació acreditativa del pagament de la renda davant el Comú de la parròquia en què estan censada. El Comú ha de verificar aquestes dades mitjançant la consulta als registres administratius públics corresponents abans d’incorporar-les a la plataforma vinculada al fitxer de dades.

Els Comuns disposen d’un termini de 18 mesos a comptar de l’entrada en vigor del Reglament que regula els fitxers de dades dels contractes d’arrendaments d’habitatges per incloure les dades de que disposin dels contractes que consten en els seus arxius, definit a l’article 27 d’aquesta llei, a comptar de l’1 de gener de 2005.

1. En el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar els reglaments que en dimanen i, en concret, el Reglament d’organització i funcionament de l’Institut Nacional de l’Habitatge. 2. El Govern ha d’aprovar el Reglament que reguli el fitxer de dades dels contractes d’arrendaments d’habitatges en el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Es faculta el Govern per aprovar el reglament de desenvolupament d’aquesta Llei a l’efecte de regular el règim jurídic aplicable al Fons d’Habitatge.

S’introdueix un nou apartat 13 a l’article 4 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb la redacció següent: “Article 4. Exempcions Resten exemptes de l’impost: (…) 13. Les plusvàlues derivades de les transmissions de béns immobles, i també les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos béns, efectuades en favor de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra, així com les derivades de les transmissions efectuades per part d’aquests últims a un tercer.”

S’introdueix un nou apartat 12 a l’article 4 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, amb la redacció següent: “Article 4. Exempcions Resten exemptes de l’impost: (…) 12. Les transmissions oneroses de béns immobles efectuades per part de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra a favor de persones físiques o jurídiques residents en territori andorrà, així com les transmissions de béns immobles i també les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos béns en favor de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra.”

1. S’introdueix una nova lletra m a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent: “Article 8. Exempcions 1. Estan totalment exempts de l’impost: (…) m) L’Institut Nacional de l’Habitatge.” 2. S’introdueix un nou article 24 quarter a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent: “Article 24 quarter. Règim especial d’aportació de béns immobles a l’Institut Nacional de l’Habitatge, al Fons d’Habitatge i a les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra Els tributaris obligats que s’acullin al règim especial previst en aquest article han d’aplicar una reducció del 15% de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de l’aportació de béns immobles a l’Institut Nacional de l’Habitatge, al Fons d’Habitatge i a les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra.”

S’introdueix un nou apartat 5 a l’article 5 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent: “Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional (…) 5. A l’efecte d’aquesta Llei, el Fons d’Habitatge té la consideració d’empresari o professional.”

S’encomana al Govern que en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi un reglament sobre normes de valoració de béns immobles i de determinats drets que reguli les normes per calcular el valor de taxació de béns immobles i de determinats drets reals. Aquestes normes han d’establir la qualitat tècnica i formal de les valoracions amb l’objectiu últim de protegir els interessos públics i privats.

Disposició final novena

S’encomana al Govern que estudiï la viabilitat d’implantar la figura dels espais comuns compartits (dit “co-living”).

S’encomana al Govern que en el període de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei modifiqui el Reglament de construcció vigent per crear un registre informàtic de cèdules i certificats d’habitabilitat que incorpori com a mínim les dades relatives al tipus d’habitatge, adreça vinculada al registre estadístic del territori i número del Codi d’Edificis de Seguretat de les Instal·lacions (CESI), referència cadastral, tipus d’estança (cuina, nombre habitacions, cambra higiènica, sala-cuina, altres peces), superfície construïda, llindar d’ocupació, certificat energètic (qualificació i data), data del certificat de final d’obra, nivell d’habitabilitat i estat de la vigència del certificat (si/no) de l’immoble, accessibilitat (practicable / accessible).

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General, el Projecte de text consolidat de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny del 1999.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de juny del 2021 ha aprovat la següent: Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge Índex Capítol primer. Disposicions generals Article 1. Naturalesa jurídica Article 2. Àmbit territorial Article 3. Definicions Article 4. Intercanvi de dades Article 5. Normes de valoració de béns immobles Capítol segon. Objectius, funcions i competències de l’Institut Nacional de l’Habitatge Article 6. Objectius i principis d’actuació Article 7. Funcions Article 8. Competències Capítol tercer. Organització de l’Institut Nacional de l’Habitatge Article 9. Comitè Director Article 10. Funcions del Comitè Director Article 11. Direcció Article 12. Comissió Nacional de l’Habitatge Article 13. Personal Article 14. Incompatibilitats i obligacions de transparència Capítol quart. Règim jurídic de l’Institut Nacional de l’Habitatge Article 15. Règim jurídic Article 16. Règim de contractació Capítol cinquè. Patrimoni i recursos econòmics de l’Institut Nacional de l’Habitatge Article 17. Patrimoni Article 18. Recursos Article 19. Pressupost Article 20. Gestió i administració Article 21. Control financer i comptable Capítol sisè. Fons d’Habitatge Article 22. Naturalesa, règim jurídic i objectiu Article 23. Normes d’inversió Article 24. Regulació del fons d’habitatge Capítol setè. Gestió indirecta de les funcions de l’Institut Nacional de l’Habitatge Article 25. Principi de subsidiarietat de l’activitat pública Article 26. Règim de concessió de les promocions d’habitatges de protecció pública Capítol vuitè. Recollida de dades estadístiques en matèria d’habitatge Article 27. Creació de fitxer de dades Article 28. Obligatorietat d’inscripció Capítol novè. Règim sancionador Article 29. Potestat Inspectora Article 30. Potestat sancionadora Article 31. Infraccions Article 32. Procediment sancionador Article 33. Sancions Article 34. Prescripció de les infraccions Article 35. Prescripció de les sancions Disposició addicional primera. Reserva de denominació del Fons d’Habitatge Disposició addicional segona. Taxes d’autorització, inscripció i supervisió del Fons d’Habitatge Disposició addicional tercera. Estats reservats i financers públics del Fons d’Habitatge Disposició addicional quarta. Periodicitat i publicitat dels informes del Fons d’Habitatge Disposició addicional cinquena. Alienació de béns immobles patrimonials al Fons d’Habitatge Disposició transitòria primera Disposició transitòria segona Disposició transitòria tercera Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari de l’Institut Nacional de l’Habitatge Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari del Fons d’Habitatge Disposició final tercera. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries Disposició final quarta. Modificació de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte Disposició final setena. Normes de valoració de béns immobles Disposició final vuitena. Modificació del Reglament regulador del Servei d’Atenció i Mediació prop de l’Administració de Justícia

Disposició final desena. Espais comuns compartits S’encomana al Govern que estudiï la viabilitat d’implantar la figura dels espais comuns compartits (dit “co-living”). Disposició final onzena. Modificació del Reglament de construcció S’encomana al Govern que en el període de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei modifiqui el Reglament de construcció vigent per crear un registre informàtic de cèdules i certificats d’habitabilitat que incorpori com a mínim les dades relatives al tipus d’habitatge, adreça vinculada al registre estadístic del territori i número del Codi d’Edificis de Seguretat de les Instal·lacions (CESI), referència cadastral, tipus d’estança (cuina, nombre habitacions, cambra higiènica, sala-cuina, altres peces), superfície construïda, llindar d’ocupació, certificat energètic (qualificació i data), data del certificat de final d’obra, nivell d’habitabilitat i estat de la vigència del certificat (si/no) de l’immoble, accessibilitat (practicable / accessible). Disposició final dotzena. Textos consolidats S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General, el Projecte de text consolidat de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny del 19