- Les tècniques de reproducció humana assistida s’apliquen únicament i exclusivament quan hi hagi possibilitats raonables d’èxit, no suposin un risc greu per a la salut física o psíquica de la dona o de la possible descendència i amb l’acceptació prèvia lliure i conscient de la dona, que ha d’haver estat degudament informada amb caràcter previ, tant verbalment com per escrit, sobre les seves possibilitats d’èxit i sobre els riscos i les condicions de l’aplicació de les tècniques. Aquesta informació ha d’incloure també les dades relatives a les condicions econòmiques del tractament, i en particular incloent el cost total de la crioconservació. La informació i el consentiment han de constar plasmats formalment en el document de consentiment informat corresponent, en què no es pot acceptar en cap cas que la dona assumeixi voluntàriament el risc del tractament si ha estat desaconsellat per criteris mèdics. En el cas de discrepància amb el criteri mèdic, la dona receptora pot exposar el seu cas davant de la Comissió de Reproducció Humana Assistida a fi d’obtenir un informe favorable per tal que el ministre responsable de la salut l’autoritzi a efectuar la tècnica.
- En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, només s’autoritza la transferència d’un màxim de tres embrions in vitro a cada dona per cada cicle reproductiu. Els embrions in vitro restants han de ser, en tot cas, crioconservats sempre que siguin viables per a futures transferències i no es trobin afectats per malalties genètiques greus.
- Les dones que vulguin accedir a les tècniques per segona o successives vegades han de fer ús dels embrions in vitro restants de l’anterior cicle degudament crioconservats si n’hi ha, abans de procedir a la fecundació de nous embrions, llevat que el contrari sigui recomanat sobre la base de criteris mèdics. També s’exceptuen els supòsits en què sigui necessari efectuar un diagnòstic genètic preimplantacional que requereixi un major nombre d’embrions in vitro.
- Quan es recorri a les tècniques de reproducció humana assistida amb l’objectiu de prevenir i tractar malalties d’origen genètic, el procés d’informació ha d’incloure un assessorament genètic previ adequat. El professional que efectuï o coordini el consell genètic ha d’oferir una informació i un assessorament adequats, tant pel que fa la transcendència del diagnòstic genètic resultant, com per les possibles alternatives.
- La dona usuària de les tècniques de reproducció humana assistida pot sol·licitar que se’n suspengui l’aplicació en qualsevol moment anterior a la transferència dels embrions in vitro, petició que ha de ser respectada en tots els casos.
- 6. Les tècniques de reproducció humana assistida es practiquen respectant les garanties de confidencialitat derivades d’aquesta Llei i de la normativa que li sigui d’aplicació.
- 7. Pel que fa a la identitat dels donants, les dades i condicions dels usuaris i les circumstàncies que concorrin en l’origen dels fills nascuts a partir de l’aplicació de les tècniques han de ser recollides en expedients individuals i separat de la història clínica del pacient.
B
BOPA·CHAT← Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)
52 versions
Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)
Évolution de cet article à travers toutes les versions de la loi.
Condicions personals de l’aplicació de les tècniques
Condicions personals de l’aplicació de les tècniques
- Les tècniques de reproducció humana assistida s’apliquen únicament i exclusivament quan hi hagi possibilitats raonables d’èxit, no suposin un risc greu per a la salut física o psíquica de la dona o de la possible descendència i amb l’acceptació prèvia lliure i conscient de la dona, que ha d’haver estat degudament informada amb caràcter previ, tant verbalment com per escrit, sobre les seves possibilitats d’èxit i sobre els riscos i les condicions de l’aplicació de les tècniques. Aquesta informació ha d’incloure també les dades relatives a les condicions econòmiques del tractament, i en particular incloent el cost total de la crioconservació. La informació i el consentiment han de constar plasmats formalment en el document de consentiment informat corresponent, en què no es pot acceptar en cap cas que la dona assumeixi voluntàriament el risc del tractament si ha estat desaconsellat per criteris mèdics. En el cas de discrepància amb el criteri mèdic, la dona receptora pot exposar el seu cas davant de la Comissió de Reproducció Humana Assistida a fi d’obtenir un informe favorable per tal que el ministre responsable de la salut l’autoritzi a efectuar la tècnica. 2. En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, només s’autoritza la transferència d’un màxim de tres embrions in vitro a cada dona per cada cicle reproductiu. Els embrions in vitro restants han de ser, en tot cas, crioconservats sempre que siguin viables per a futures transferències i no es trobin afectats per malalties genètiques greus. 3. Les dones que vulguin accedir a les tècniques per segona o successives vegades han de fer ús dels embrions in vitro restants de l’anterior cicle degudament crioconservats si n’hi ha, abans de procedir a la fecundació de nous embrions, llevat que el contrari sigui recomanat sobre la base de criteris mèdics. També s’exceptuen els supòsits en què sigui necessari efectuar un diagnòstic genètic preimplantacional que requereixi un major nombre d’embrions in vitro. 4. Quan es recorri a les tècniques de reproducció humana assistida amb l’objectiu de prevenir i tractar malalties d’origen genètic, el procés d’informació ha d’incloure un assessorament genètic previ adequat. El professional que efectuï o coordini el consell genètic ha d’oferir una informació i un assessorament adequats, tant pel que fa la transcendència del diagnòstic genètic resultant, com per les possibles alternatives. 5. La dona usuària de les tècniques de reproducció humana assistida pot sol·licitar que se’n suspengui l’aplicació en qualsevol moment anterior a la transferència dels embrions in vitro, petició que ha de ser respectada en tots els casos. 6. Les tècniques de reproducció humana assistida es practiquen respectant les garanties de confidencialitat derivades d’aquesta Llei i de la normativa que li sigui d’aplicació. 7. Pel que fa a la identitat dels donants, les dades i condicions dels usuaris i les circumstàncies que concorrin en l’origen dels fills nascuts a partir de l’aplicació de les tècniques han de ser recollides en expedients individuals i separat de la història clínica del pacient.
2. En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, només s’autoritza la transferència d’un màxim de tres embrions in vitro a cada dona per cada cicle reproductiu. Els embrions in vitro restants han de ser, en tot cas, crioconservats sempre que siguin viables per a futures transferències i no es trobin afectats per malalties genètiques greus.3. Les dones que vulguin accedir a les tècniques per segona o successives vegades han de fer ús dels embrions in vitro restants de l’anterior cicle degudament crioconservats si n’hi ha, abans de procedir a la fecundació de nous embrions, llevat que el contrari sigui recomanat sobre la base de criteris mèdics. També s’exceptuen els supòsits en què sigui necessari efectuar un diagnòstic genètic preimplantacional que requereixi un major nombre d’embrions in vitro.4. Quan es recorri a les tècniques de reproducció humana assistida amb l’objectiu de prevenir i tractar malalties d’origen genètic, el procés d’informació ha d’incloure un assessorament genètic previ adequat. El professional que efectuï o coordini el consell genètic ha d’oferir una informació i un assessorament adequats, tant pel que fa la transcendència del diagnòstic genètic resultant, com per les possibles alternatives.5. La dona usuària de les tècniques de reproducció humana assistida pot sol·licitar que se’n suspengui l’aplicació en qualsevol moment anterior a la transferència dels embrions in vitro, petició que ha de ser respectada en tots els casos.6. 6. Les tècniques de reproducció humana assistida es practiquen respectant les garanties de confidencialitat derivades d’aquesta Llei i de la normativa que li sigui d’aplicació.7. 7. Pel que fa a la identitat dels donants, les dades i condicions dels usuaris i les circumstàncies que concorrin en l’origen dels fills nascuts a partir de l’aplicació de les tècniques han de ser recollides en expedients individuals i separat de la història clínica del pacient.