Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

S’introdueix un nou article 42 a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, dins el nou capítol cinquè, que queda redactat en els termes següents: “Article 42. Taxa per la sol·licitud de la declaració d’equivalència de l’article 29.5 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra 1. S’estableix una taxa per la sol·licitud de la declaració d’equivalència en relació amb l’establiment de delegacions d’entitats asseguradores no residents al Principat d’Andorra, regulades a l’article 29 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra. 2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi i l’avaluació del règim de solvència i supervisió al país d’origen de l’entitat no resident, així com la resolució de la sol·licitud d’autorització de la declaració d’equivalència. 3. És obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa l’entitat no resident la delegació de la qual vulgui operar al Principat d’Andorra. 4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 1.500 euros. 5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent. 6. Actualització i modificació de les quotes tributàries: a) S’habilita a l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades. b) La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost. 7. L’AFA pot repercutir qualsevol cost de tercers en què hagi d’incórrer per l’estudi de la declaració d’equivalència.”