Llei 10/2021, del 3 de maig, de text consolidat d’ajuts a l’estudi.

La societat andorrana aspira a proporcionar la millor educació possible a les noves generacions. Una aspiració que es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer d’Andorra un país pròsper, benestant i cohesionat, on totes les persones que hi viuen puguin lliurement desenvolupar la pròpia personalitat, formar-se com a ciutadans i participar del progrés col·lectiu.

L’educació fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals de partida; és la clau de les oportunitats per superar les desigualtats i per desvetllar i aprofitar tots els talents de la societat.

Per això el dret de tota persona a l’educació és un dret que la Constitució d’Andorra reconeix com a fonamental i que la Llei qualificada d’educació desenvolupa. Per garantir-lo de manera efectiva i oferir l’oportunitat de superar els obstacles de tota mena que puguin menyscabar-lo, els poders públics s’han dotat d’un sistema d’ajuts a l’estudi que compensa les desigualtats econòmiques i socials i, en els nivells d’ensenyament postobligatori, incentiva la continuïtat dels estudis.

L’any 2002 i l’any 2014, el Govern va fer una reflexió important per actualitzar les mesures que calia adoptar per facilitar, en condicions d’equitat, l’accés als serveis educatius de l’ensenyament dels nivells de maternal, primera ensenyança, segona ensenyança, batxillerat i formació professional no superior i l’ensenyament superior, que inclou la formació professional superior i el primer i el segon cicles universitaris. Els ajuts al tercer cicle continuen gestionant-se pels principis rectors que són aplicables actualment.

Les innovacions en el món educatiu i la nova estructura de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb l’ampliació del sistema d’ajuts al segon cicle universitari, fan necessari l’establiment d’un marc legislatiu que inclogui la possibilitat de desenvolupar reglamentàriament aspectes que, per la seva idiosincràsia, estan subjectes a canvis i modificacions. L’ampliació de l’abast dels ajuts a l’ensenyament superior, per incloure-hi els ajuts al segon cicle, fa que la figura del crèdit d’estudi esdevingui innecessària en aquest context, perquè els ajuts al primer i al segon cicles universitaris queden coberts per aquesta Llei. Els ajuts al tercer cicle continuen gestionant-se pels principis rectors que són aplicables actualment.

Al llarg d’aquests anys s’ha fet palesa la necessitat d’efectuar algunes millores a la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi. A més, la crisi sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 va fer més necessària la modificació de la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi a fi de suprimir el requisit de residència mínima de tres anys per poder aspirar als ajuts d’ensenyament superior i d’incorporar-hi les diverses tipologies de famílies i el concepte de matrícula en la formació professional no superior, com també de permetre la progressió insuficient per motius justificats i simplificar el procés de sol·licitud d’ajuts fora de termini.

Les modificacions previstes pretenen l’equitat i compensar les possibles desigualtats econòmiques i socials facilitant el procés de sol·licitud presencial i possibilitant la sol·licitud virtual per així agilitzar el procés d’avaluació i, també, millorar els terminis d’atorgament dels ajuts a l’estudi.

Aquest text consolidat incorpora totes les modificacions esmentades però sense tornar a numerar tot l’articulat del text, a fi de permetre una millor comprensió i lectura del reglament que desenvolupa la Llei d’ajuts a l’estudi.

Aquesta Llei s’estructura en tres capítols. El primer estableix els principis generals comuns i els nivells educatius susceptibles de percebre ajuts a l’estudi. El segon homogeneïtza les definicions del tipus de beca, amplia les prestacions destinades a l’educació i a l’educació especial i manté el Premi nacional a l’estudi, com a premi a l’excel·lència, i el fa extensiu als ensenyaments de batxillerat professional de cadascun dels sistemes educatius presents a Andorra. El tercer tracta del procediment de presentació i tramitació de la sol·licitud d’ajuts i dels procediments de revisió, resolució i comprovació de les dades vinculades.

Finalment, la Llei presenta dos disposicions addicionals, dos disposicions transitòries, una

La

La

La

La

La disposició derogatòria deroga la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi i la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, del 3 de juny del 2014.

La

Capítol primer. Principis generals

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic del sistema d’ajuts a l’estudi per a alumnes dels diferents nivells educatius.

1. El sistema d’ajuts a l’estudi per als nivells preobligatori, obligatori, de batxillerat, de formació professional no superior i d’ensenyament superior s’articula amb les beques per cursar ensenyaments reglats dels sistemes educatius públics presents a Andorra. Es poden atorgar beques per cursar ensenyaments reglats a l’estranger, sempre que els mateixos ensenyaments no es cursin a Andorra pels nivells preobligatori, obligatori, de batxillerat i de formació professional no superior. Els ensenyaments cursats tant a Andorra com a l’estranger han de permetre l’obtenció d’una titulació oficial amb validesa acadèmica i reconeguda per l’Estat.
2. Les beques són prestacions econòmiques a fons perdut, excepte en el supòsit previst a l’article 20.
3. En el marc d’aquesta Llei, s’entén per “nivell preobligatori” els ensenyaments de maternal; per “nivell obligatori”, els ensenyaments de primera i segona ensenyança; per “nivell de batxillerat”, els ensenyaments de batxillerat; per “nivell de formació professional no superior”, els nivells de formació professionals previs a qualsevol formació de l’àmbit de l’ensenyament superior, i per “nivell d’ensenyament superior” s’entén la formació professional superior i el primer i el segon cicles d’estudis d’ensenyament superior.

1. A més dels requisits acadèmics, econòmics i patrimonials que s’estableixen en aquesta Llei, per obtenir una beca, els alumnes, de nacionalitat andorrana o estrangera, han de residir al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
2. En general, correspon als pares o als tutors fer-se càrrec del sosteniment dels fills o pupils durant el període que cursin ensenyaments, inclosos els superiors. Quan un estudiant, en arribar a la majoria d’edat i si viu independentment dels pares o tutors, no pot assumir les responsabilitats econòmiques esmentades, pot sol·licitar l’atorgament d’un ajut a l’estudi.

Correspon al ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi determinar:

• a) L’import dels ajuts per a cada modalitat de beca i nivell d’ensenyament.
• b) Publicar la convocatòria anual per a l’atorgament de les beques.

Aquesta convocatòria, que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ha de contenir els requisits específics per a l’obtenció de la beca, els imports màxims de cada tipus d’ajuts i el termini de presentació de sol·licituds.

• c) Resoldre la convocatòria anual. La resolució de la sol·licitud d’ajut ha d’especificar el tipus d’ajut atorgat a cada beneficiari i l’import d’aquest ajut i, en els supòsits de denegació, ha de ser motivada. S’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la llista dels ajuts atorgats i denegats. La llista d’ajuts atorgats ha d’indicar la quantia atorgada.

L’obtenció d’un ajut a l’estudi és incompatible amb l’obtenció d’un altre, ja sigui de la mateixa administració andorrana, ja sigui d’una institució pública o privada, nacional o estrangera, excepte en els supòsits de compatibilitat expressament reconeguts en aquesta Llei.

Contra la resolució de les convocatòries es pot interposar un recurs d’alçada davant del Govern.

L’import de l’ajut ha de ser disponible, com a mínim el 30%, abans de finalitzar el primer trimestre del curs acadèmic, i la resta durant el període lectiu del curs. Correspon al Govern aprovar el règim de disponibilitat dels imports dels ajuts a l’estudi atorgats, en el moment de la publicació de la convocatòria.

Capítol segon. Beques

1. La beca de material consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim fix, determinat en funció del nivell educatiu.

2. La beca de transport escolar consisteix en un ajut econòmic d’un import igual al del carnet de transport escolar.

3. La beca de desplaçament, adreçada als estudiants d’ensenyaments obligatoris, de nivell de batxillerat i de formació professional no superior que no es poden cursar al país i als estudiants d’ensenyaments superiors, consisteix en un ajut econòmic l’import del qual es determina en funció de la distància entre el domicili de l’estudiant i el centre docent. Aquesta beca es determina per trams quilomètrics, amb un import màxim fix per a cada tram, segons el cost del transport públic.

4. La beca de menjador escolar consisteix en un ajut econòmic l’import del qual es determina en funció del preu acreditat d’aquest servei, al centre escolar de l’alumne.

5. La beca de manutenció per als estudiants de formació professional no superior i d’ensenyament superior que cursen estudis a Andorra o fora d’Andorra, però pernocten al Principat, consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim fix que s’estableix tenint en compte diversos criteris, entre els quals l’horari lectiu de l’alumne i si el centre d’ensenyament té servei de menjador.

6. La beca d’esquí extraescolar, que només s’atorga a alumnes de nivells obligatoris, consisteix en un ajut econòmic d’un import igual al cost del forfet extraescolar.

7. La beca de matrícula consisteix en un ajut econòmic que es determina segons els criteris següents:

   • a) Per a ensenyaments impartits per centres docents ubicats en territori andorrà o en la modalitat d’ensenyament a distància, l’ajut té un import màxim determinat en funció de la mitjana del preu de la matrícula dels centres docents públics que imparteixen cada ensenyament.
   • b) Per a ensenyaments impartits per centres ubicats a l’estranger, l’ajut té un import màxim fix determinat en funció de la mitjana del preu de les matrícules dels centres docents públics que imparteixin cada ensenyament en els països de destinació més habitual dels estudiants d’Andorra.

8. La beca de residència consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim fix, determinat en funció de la mitjana del preu de les residències i els pisos d’estudiants emprats més habitualment pels alumnes d’Andorra. Aquesta beca, que inclou allotjament i manutenció, només s’atorga a estudiants que han de residir fora del Principat per poder cursar uns estudis determinats.

En el supòsit d’alumnes d’ensenyaments preobligatoris, obligatoris, de nivell de batxillerat, de formació professional no superior i d’ensenyament superior amb necessitats educatives especials escolaritzats a l’estranger, l’import d’aquesta beca es pot incrementar a fi de cobrir les despeses dels desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el centre docent, i el concepte de residència d’estudiants es pot substituir pel de pis compartit; en ambdós casos sempre que ho recomani l’informe oficial corresponent, emès per una autoritat andorrana.

9. La beca salari consisteix en un ajut econòmic d’un import màxim equivalent al salari mínim oficial anual. Aquesta beca té un caràcter extraordinari i només s’atorga a estudiants que cursen estudis que impliquin una càrrega lectiva suficient, la qual es determinarà reglamentàriament, el possible sou dels quals sigui imprescindible per mantenir la seva família. Per obtenir aquest ajut s’ha d’acreditar la necessitat ineludible de l’aportació salarial de l’estudiant, que cal corroborar amb un informe del ministeri competent en matèria de benestar social; en aquest informe s’ha de proposar l’import de la beca, que es determina en funció del resultat de l’avaluació de les necessitats familiars.

Per als nivells educatius d’educació maternal, primera i segona ensenyança, batxillerat i formació professional no superior i la seva equivalència en l’educació especial, així com per als nivells corresponents dels sistemes educatius espanyol i francès impartits en centres docents ubicats en territori andorrà, es poden sol·licitar les beques següents:

• a) Beca de material.
• b) Beca de transport escolar.
• c) Beca de menjador escolar.
• d) Beca de manutenció.
• e) Beca d’esquí extraescolar.
• f) Beca de matrícula.

Aquestes beques són compatibles entre si, excepte la beca de menjador i la de manutenció.

1. Per a l’escolarització a l’estranger d’alumnes amb necessitats educatives especials de nivells educatius preobligatoris, obligatoris, de batxillerat i de formació professional no superior quan aquesta escolarització hagi estat recomanada mitjançant dictamen oficial, es poden sol·licitar les beques següents:

   • a) Beca de material.
   • b) Beca de desplaçament.
   • c) Beca de manutenció.
   • d) Beca de residència.

Aquestes beques són compatibles entre si, llevat de les beques de manutenció i de residència, que, per la seva configuració i les seves finalitats, són incompatibles.

2. Tots els alumnes amb necessitats educatives especials de nivells educatius preobligatoris, obligatoris, de batxillerat i de formació professional no superior que s’hagin d’escolaritzar a l’estranger per recomanació de l’informe oficial corresponent, emès per una autoritat andorrana, gaudeixen de matrícula gratuïta, que es finança amb càrrec al pressupost de l’Estat. Els estudis s’han de dur a terme en centres degudament reconeguts per les autoritats competents del país on s’ubiquin, i els ministeris andorrans encarregats de l’educació i de la salut i el benestar han de reconèixer-los com a centres autoritzats.

Per als ensenyaments de segona ensenyança, batxillerat, formació professional no superior que no puguin cursar-se a Andorra, impartits en centres docents ubicats a l’estranger, es poden sol·licitar les beques següents:

• a) Beca de matrícula.
• b) Beca de material.
• c) Beca de desplaçament.
• d) Beca de manutenció.
• e) Beca de residència.

Aquestes beques són compatibles entre si, llevat de les beques de manutenció i de residència, que, per la seva configuració i les seves finalitats, són incompatibles.

Els estudiants de batxillerat, formació professional no superior i ensenyament superior a distància poden sol·licitar les beques següents:

• a) Beca de matrícula.
• b) Beca de material.

Aquestes beques són compatibles entre si.

Els estudiants que cursin ensenyament superior en centres docents ubicats al territori andorrà poden sol·licitar les beques següents:

• a) Beca de matrícula.
• b) Beca de material.
• c) Beca de manutenció.
• d) Beca de desplaçament.
• e) Beca salari.

Aquestes beques són compatibles entre si.

Els estudiants que cursin ensenyament superior en centres docents ubicats a l’estranger, poden sol·licitar les beques següents:

• a) Beca de matrícula.
• b) Beca de material.
• c) Beca de manutenció.
• d) Beca de desplaçament.
• e) Beca de residència.
• f) Beca salari.

Aquestes beques són compatibles entre si, llevat de les beques de residència i de manutenció, que, per la seva configuració i les seves finalitats, són incompatibles.

1. L’import màxim de les beques es fixa per a cada curs acadèmic d’acord amb els criteris següents:

   • a) Consisteix en una quantitat, fixada d’acord amb l’article 8, amb la finalitat de compensar, en el nivell que correspongui, la família o l’estudiant de les despeses que ocasiona l’escolarització o la dedicació a l’estudi.
   • b) Per als ensenyaments de formació professional no superior i per a l’ensenyament superior, el Govern pot afegir, a l’import de les beques, calculat segons el paràmetre esmentat al paràgraf anterior, una quantitat que serveixi d’estímul per a estudis que es considerin d’interès per a la situació del mercat laboral andorrà.

2. Les beques poden atribuir-se mitjançant l’atorgament total o parcial de l’import màxim establert per a cadascuna.

L’obtenció d’una beca es regeix per un conjunt de criteris relatius a les circumstàncies personals i familiars de l’alumne, a les seves circumstàncies econòmiques i patrimonials i, en els ensenyaments de batxillerat, de formació professional no superior i d’ensenyament superior, a l’expedient acadèmic.

1. Són criteris personals els que es deriven de circumstàncies específiques i pròpies de la persona sol·licitant, amb independència del seu entorn familiar o de la seva situació acadèmica. Aquests criteris són els següents:

   • a) Ser orfe de pare i mare.
   • b) Haver estat declarada com a persona amb discapacitat.

2. Són criteris familiars els que fan referència a les circumstàncies de la família del sol·licitant. Aquests criteris són els següents:

   • a) El nombre de membres de la unitat familiar, entesa com el conjunt de persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades, formen part d’una unió estable de parella, són parella de fet o situacions anàlogues, així com els familiars fins a segon grau de consanguinitat, el tutor i el seu cònjuge, parella de fet o situacions anàlogues i els seus fills.
   • b) Tenir responsabilitats de manteniment de terceres persones: cònjuge en atur, ascendents sense recursos, fills menors d’edat i tota altra persona de l’entorn familiar que estigui a càrrec.

3. Són criteris econòmics i patrimonials els que permeten avaluar la situació socioeconòmica familiar o, en el cas de vida independent, del sol·licitant. Aquests criteris, sempre aplicats a la unitat familiar, són els següents:

   • a) El nombre de membres de la unitat familiar en edat laboral.

   • b) Les rendes del treball.

   • c) Les rendes de les activitats econòmiques.

   • d) Les rendes d’actius financers i similars.

   • e) Les rendes d’assegurances de vida, d’invalidesa i similars.

   • f) Les pensions d’aliments.

   • g) La propietat i les rendes de béns immobles.

   • h) La tinença d’accions o participacions en societats mercantils.

     • i) La tinença de vehicles.

   • j) Els estalvis.

   • k) Qualsevol altre ingrés.

4. Són criteris acadèmics els relatius a l’expedient acadèmic de la persona sol·licitant i, quan sigui el cas, a la possessió de la titulació acadèmica o altres requisits exigits per ser admès en un ensenyament determinat.

Els estudiants que ja han estat becats per cursar un nivell determinat d’estudis no poden percebre un segon ajut per cursar el mateix nivell d’estudis encara que l’àmbit d’estudi sigui diferent.

5. Són criteris territorials els que permeten determinar la distància, mesurada en quilòmetres, entre el domicili de la persona sol·licitant i el centre docent.

L’aplicació dels criteris personals, familiars, econòmics i patrimonials, acadèmics i territorials es desenvolupen reglamentàriament.

1. En la convocatòria anual es fixen els nivells màxims de renda i de patrimoni per sota dels quals es prenen en consideració les sol·licituds de beques. A partir d’aquests nivells no és possible l’obtenció de cap mena de beca.

2. Per a la valoració de cada sol·licitud es tenen en compte les circumstàncies personals, familiars, econòmiques i patrimonials i, quan correspongui, de l’expedient acadèmic del sol·licitant.

3. Els barems i la fórmula per al còmput dels criteris econòmics i patrimonials de l’article 17 apartat 3, els determinarà el Govern reglamentàriament.

   • a) En aquesta fórmula es té en compte el nombre de membres de la unitat familiar de la persona sol·licitant. No obstant això, dins d’aquesta fórmula no computen els ingressos en concepte laboral dels estudiants, els ingressos dels discapacitats de segon i tercer graus i de les persones inhabilitades per a l’activitat laboral, circumstància que s’acredita mitjançant l’informe dels ministeris competents en matèria de benestar social o de salut, segons correspongui.

4. Els barems relatius als criteris acadèmics per accedir i renovar els ajuts a l’ensenyament de formació professional no superior, de batxillerat i d’ensenyament superior es desenvolupen reglamentàriament. Els criteris acadèmics aplicats a l’article 17 apartat 1, es tracten explícitament.

5. Els barems i la fórmula per al còmput dels criteris territorials de l’article 17 apartat 5, els determina reglamentàriament el Govern.

Suprimit per la Llei 8/2020

Sense contingut

1. En cas d’abandonament dels estudis durant el període acadèmic emparat per una beca, la persona beneficiària ha de retornar al Govern l’import percebut. En els supòsits d’incapacitat permanent o transitòria que impedeixi la continuació dels estudis, justificada documentalment, la persona beneficiària queda dispensada de la devolució de l’import percebut i pot sol·licitar un nou ajut.
2. En cas de progressió insuficient dels estudis, la persona beneficiària no ha de retornar al Govern l’import percebut, i pot aspirar a l’ajut i a renovar-lo en els supòsits d’incapacitat permanent o transitòria que impedeixi la progressió acadèmica adequada sempre que estigui justificada documentalment.

1. Els alumnes que excel·leixin en els estudis de batxillerat i batxillerat professional, en acabar aquest nivell educatiu, són mereixedors del Premi nacional a l’estudi. Aquest premi s’atorga a l’alumne de cada promoció, de cadascun dels tres sistemes educatius vigents a Andorra, que hagi obtingut el millor expedient acadèmic durant el batxillerat, a proposta justificada de l’organisme tutelar de cada sistema educatiu.
2. L’obtenció del Premi nacional a l’estudi comporta l’atorgament d’un import determinat per a cada estudiant per cursar el nivell d’estudis següent d’ensenyament superior.
3. El Premi nacional a l’estudi es desenvolupa reglamentàriament.

Capítol tercer. Procediment, verificació i control

Les sol·licituds d’ajuts a l’estudi s’han de formular, dins del període establert a la convocatòria, d’acord amb els models oficials que determini el ministeri competent en matèria d’ajuts a l’estudi. Es consideren no presentades totes les sol·licituds entrades fora del termini previst a la convocatòria.

1. Correspon al ministeri competent en matèria d’ajuts a l’estudi tramitar les sol·licituds, verificar les dades aportades pels sol·licitants i controlar la gestió i el compliment dels requisits i les obligacions derivats de l’atorgament dels ajuts a l’estudi.
2. Si l’Administració constata algun error o mancança en la sol·licitud o en la documentació que l’hagi d’acompanyar, en requereix l’esmena a la persona sol·licitant, la qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per efectuar-la.

Transcorregut aquest termini, la sol·licitud s’arxiva.

1. Les adjudicacions de qualsevol mena d’ajuts a l’estudi poden ser revisades mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent, en el curs de la qual s’ha de donar audiència a la persona interessada.
2. La resolució de l’expedient comporta la revocació de l’ajut atorgat i la devolució total dels imports rebuts, si s’aprecia ocultament o falsejament de les dades. Aquesta resolució s’insta per la via judicial perquè l’ús de document inveraç per part d’un particular és un delicte major tipificat al Codi penal. La devolució s’ha de fer efectiva en el termini de tres mesos des del moment en què la resolució esdevingui ferma.
3. Correspon al ministre competent en matèria d’ajuts a l’estudi la resolució dels expedients de revisió. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs administratiu davant del Govern.
4. La devolució de les quantitats rebudes indegudament pot ser instada en via judicial i és competència dels tribunals andorrans.
5. Les responsabilitats establertes en aquest article s’entenen sense perjudici de les de caràcter acadèmic, tributari o penal que puguin correspondre.
6. La persona sancionada en aplicació d’aquest article no pot tornar a sol·licitar cap ajut a l’estudi dels previstos en aquesta Llei.
7. Les infraccions establertes en aquest article prescriuen al cap de tres anys.

L’Administració comprova la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds presentades per les persones interessades, sense perjudici que es pugui demanar al sol·licitant informació addicional per qualsevol concepte que tingui relació amb els criteris que es tenen en compte per adjudicar un ajut a l’estudi, garantint-ne la protecció i la confidencialitat de les dades.

La presentació d’una sol·licitud d’ajut a l’estudi comporta atorgar a l’Administració el dret d’indagació, explicitat en l’imprès corresponent, que han de signar tots els membres de la unitat familiar majors de 18 anys.

El ministeri competent en matèria d’ajuts a l’estudi ha d’elaborar un fitxer informatitzat de persones beneficiàries d’ajuts a l’estudi i mantenir-lo actualitzat.

Disposició addicional primera

1. El Govern pot establir programes d’ajuts a l’estudi específics per a joves que compaginin l’estudi amb la pràctica de l’esport de competició, sia en territori andorrà, sia a l’estranger. Aquests programes es desenvolupen reglamentàriament.
2. Els alumnes de nivell preobligatori i obligatori, de batxillerat, de formació professional no superior i d’ensenyament superior que requereixin suport econòmic públic per circumstàncies familiars sobrevingudes a partir del tancament del període de sol·licitud dels ajuts regulats per aquesta Llei poden sol·licitar un ajut a l’estudi fora de termini. L’atorgament d’aquests ajuts no comprèn un període de cobertura superior al període lectiu en què se sol·licitin. Aquestes demandes són avaluades pel departament encarregat dels ajuts a l’estudi, que pot, si escau, sol·licitar un informe del ministeri competent en matèria de benestar social.

Disposició addicional segona

No obstant el que disposa l’article 5, el Govern pot establir, mitjançant reglament, la compatibilitat dels ajuts a l’estudi amb altres ajuts atorgats per tercers. En aquests supòsits, els ajuts que atorgui l’Administració andorrana tenen el caràcter de complementaris i, consegüentment, se n’ha de modular l’import a fi que la suma de tots els ajuts percebuts no sobrepassi els imports màxims que la persona beneficiària hauria de rebre en aplicació exclusiva dels regulats per aquesta Llei.

Disposició transitòria primera

Als crèdits d’estudi atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei se’ls continua aplicant la normativa que els regia fins al moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei. No obstant això, no es pot procedir a renovar-los.

Els crèdits a l’estudi no són ajuts que es regeixin per criteris socioeconòmics i, per tant, aquesta Llei no hi és aplicable. El Govern pot crear un programa específic de crèdits a l’estudi.

Disposició transitòria segona

Els alumnes que gaudeixen d’un Premi nacional a l’estudi atorgat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden continuar gaudint-ne en els mateixos termes en què el van rebre.

Disposició derogatòria

Es deroga la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi i la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, del 3 de juny del 2014.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 3 de maig del 2021

Roser Suñé PascuetSíndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra