Llei 10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal.

Les disposicions d’aquesta Llei no es poden interpretar en el sentit d’imposar al Principat d’Andorra, com a estat requerit, les obligacions següents:

• a) adoptar mesures administratives que siguin incompatibles amb la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor;
• b) adoptar mesures que siguin contràries a l’ordre públic;
• c) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda basant-se en la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor;
• d) proporcionar informació que revelaria un secret comercial, industrial, professional, o un procés comercial, així com informació la comunicació de la qual seria contrària a l’ordre públic;
• e) atorgar una assistència administrativa en el cas i en la mesura que estimi que la imposició de l’estat requeridor és contrària als principis d’imposició generalment admesos o a les disposicions d’un acord d’intercanvi d’informació o d’un conveni per evitar la doble imposició amb clàusules d’intercanvi d’informació conclòs amb l’estat requeridor o del Conveni d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal;
• f) atorgar una assistència administrativa a fi d’aplicar o executar una disposició de la legislació fiscal de l’estat requeridor, o de satisfer una obligació associada que sigui discriminatòria per a un nacional de l’estat requerit respecte d’un nacional de l’estat requeridor que es trobi en les mateixes circumstàncies;
• g) atorgar una assistència administrativa si l’estat requeridor no ha esgotat totes les mesures raonables previstes per la seva legislació o la seva pràctica administrativa, llevat que el recurs a mesures d’aquest tipus no doni lloc a dificultats desproporcionades.

En cap cas, les disposicions d’aquesta Llei, i en particular la de l’apartat 1 d’aquest article, no poden impedir al Principat d’Andorra proporcionar informació en possessió d’un banc, un altre establiment financer, un mandatari o una persona que actuï en qualitat d’agent o de fiduciari, o perquè aquesta informació estigui vinculada amb els drets de propietat d’una persona.

Les disposicions d’aquesta Llei no es poden interpretar en el sentit d’imposar al Principat d’Andorra, com a estat requerit, les obligacions següents:

• a) adoptar mesures administratives que siguin incompatibles amb la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor;
• b) adoptar mesures que siguin contràries a l’ordre públic;
• c) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda basant-se en la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor;
• d) proporcionar informació que revelaria un secret comercial, industrial, professional, o un procés comercial, així com informació la comunicació de la qual seria contrària a l’ordre públic;
• e) atorgar una assistència administrativa en el cas i en la mesura que estimi que la imposició de l’estat requeridor és contrària als principis d’imposició generalment admesos o a les disposicions d’un acord d’intercanvi d’informació o d’un conveni per evitar la doble imposició amb clàusules d’intercanvi d’informació conclòs amb l’estat requeridor o del Conveni d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal;
• f) atorgar una assistència administrativa a fi d’aplicar o executar una disposició de la legislació fiscal de l’estat requeridor, o de satisfer una obligació associada que sigui discriminatòria per a un nacional de l’estat requerit respecte d’un nacional de l’estat requeridor que es trobi en les mateixes circumstàncies;
• g) atorgar una assistència administrativa si l’estat requeridor no ha esgotat totes les mesures raonables previstes per la seva legislació o la seva pràctica administrativa, llevat que el recurs a mesures d’aquest tipus no doni lloc a dificultats desproporcionades.

En cap cas, les disposicions d’aquesta Llei, i en particular la de l’apartat 1 d’aquest article, no poden impedir al Principat d’Andorra proporcionar informació en possessió d’un banc, un altre establiment financer, un mandatari o una persona que actuï en qualitat d’agent o de fiduciari, o perquè aquesta informació estigui vinculada amb els drets de propietat d’una persona.