- El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients de l’Administració comunal i les societats públiques participades per l’Administració comunal amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin, i la recaptació i l’aplicació dels cabals. 2. L’exercici de la funció interventora comprèn: a) La intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons de valors. b) La intervenció formal i material del pagament. c) La intervenció i comprovació material de les inversions i de l’aplicació de les subvencions. 3. Si en l’exercici de la funció interventora l’òrgan interventor es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució. 4. Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor del Comú, l’oposició es formalitza en una nota d’objecció que en cap cas suspèn la tramitació de l’expedient. Si l’objecció afecta la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, se suspèn la tramitació de l’expedient fins que se solucioni en els supòsits següents: a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada. b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments. c) En els casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis. 5. Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva. Aquesta facultat no és pot delegar en cap cas. No obstant l’establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l’aprovació de les quals sigui de la seva competència. 6. L’òrgan interventor eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos. 7. No estan sotmesos a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l’acte o contracte del qual derivin o les seves modificacions ni tampoc altres despeses menors de 3.000,00 euros que d’acord amb la normativa vigent es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa. El Ple del Comú pot acordar, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de l’òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes següents: Que hi hagi prou crèdit i que es proposi l’adequat. En el cas de compromisos de despesa de caràcter plurianual, a més s’ha de comprovar el compliment de l’article 77. Que les obligacions o despeses es generen per òrgan competent. Les altres qüestions que per la seva transcendència en el procés de gestió determini el Ple del Comú a proposta del cònsol. L’òrgan interventor pot formular les observacions complementàries que consideri convenients, sense que en cap cas tinguin efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents. Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada han de ser objecte d’una altra intervenció amb posterioritat, exercida sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients mitjançant tècniques de mostreig d’auditoria. Els òrgans de control intern que realitzin les fiscalitzacions amb posterioritat han d’emetre un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions pertinents. Aquest informe es tramet al Ple del Comú amb les observacions dels òrgans gestors. Els comuns poden determinar, mitjançant acord del Ple, la substitució de la fiscalització prèvia de drets per la constància en comptabilitat i per actuacions de comprovació posteriors mitjançant tècniques de mostreig o auditoria.
B
BOPA·CHAT← Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)
852 versions
Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)
Évolution de cet article à travers toutes les versions de la loi.
Control de legalitat
Control de legalitat
Modifica art. 63
- El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients de l’Administració comunal i les societats públiques participades per l’Administració comunal amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin, i la recaptació i l’aplicació dels cabals. 2. L’exercici de la funció interventora comprèn: a) La intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons de valors. b) La intervenció formal i material del pagament. c) La intervenció i comprovació material de les inversions i de l’aplicació de les subvencions. 3. Si en l’exercici de la funció interventora l’òrgan interventor es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució. 4. Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor del Comú, l’oposició es formalitza en una nota d’objecció que en cap cas suspèn la tramitació de l’expedient. Si l’objecció afecta la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, se suspèn la tramitació de l’expedient fins que se solucioni en els supòsits següents: a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada. b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments. c) En els casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis. 5. Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva. Aquesta facultat no és pot delegar en cap cas. No obstant l’establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l’aprovació de les quals sigui de la seva competència. 6. L’òrgan interventor eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos. 7. No estan sotmesos a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l’acte o contracte del qual derivin o les seves modificacions ni tampoc altres despeses menors de 3.000,00 euros que d’acord amb la normativa vigent es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa. El Ple del Comú pot acordar, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de l’òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes següents: Que hi hagi prou crèdit i que es proposi l’adequat. En el cas de compromisos de despesa de caràcter plurianual, a més s’ha de comprovar el compliment de l’article 77. Que les obligacions o despeses es generen per òrgan competent. Les altres qüestions que per la seva transcendència en el procés de gestió determini el Ple del Comú a proposta del cònsol. L’òrgan interventor pot formular les observacions complementàries que consideri convenients, sense que en cap cas tinguin efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents. Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada han de ser objecte d’una altra intervenció amb posterioritat, exercida sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients mitjançant tècniques de mostreig d’auditoria. Els òrgans de control intern que realitzin les fiscalitzacions amb posterioritat han d’emetre un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions pertinents. Aquest informe es tramet al Ple del Comú amb les observacions dels òrgans gestors. Els comuns poden determinar, mitjançant acord del Ple, la substitució de la fiscalització prèvia de drets per la constància en comptabilitat i per actuacions de comprovació posteriors mitjançant tècniques de mostreig o auditoria.