- Definició: L’impost tradicional del foc i lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost del foc i lloc és la residència principal de la persona física, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys, en el territori de la parròquia corresponent. Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal el lloc on està censada la persona el primer dia de l’any natural, o el dia de la primera inscripció al cens comunal per a les persones que provenen d’altres països. 3. Obligat tributari: Té la condició d’obligat tributari la persona física censada en el territori d’una parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. 4. Quota tributària: Cada Comú fixa, mitjançant l’ordinació corresponent, la quota tributària de l’impost del foc i lloc, entre 5 i 50 euros per persona física censada en el territori de la parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. 5. Període impositiu i meritament: L’impost del foc i lloc és anyal i es merita el primer dia de l’any natural, o bé el dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. 6. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost del foc i lloc corresponen a cada Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions de la present Llei. Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden ingressar el deute tributari de forma conjunta, en el lloc, en la forma, en els terminis i segons els models que cada Comú estableixi mitjançant l’ordinació corresponent. En aquest supòsit, és el titular del domicili de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari. S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris.
B
BOPA·CHAT← Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)
292 versions
Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)
Évolution de cet article à travers toutes les versions de la loi.
L’ impost tradicional del foc i lloc
L’ impost tradicional del foc i lloc
Modifica art. 63
- Definició: L’impost tradicional del foc i lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost del foc i lloc és la residència principal de la persona física, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys, en el territori de la parròquia corresponent. Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal el lloc on està censada la persona el primer dia de l’any natural, o el dia de la primera inscripció al cens comunal per a les persones que provenen d’altres països. 3. Obligat tributari: Té la condició d’obligat tributari la persona física censada en el territori d’una parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. 4. Quota tributària: Cada Comú fixa, mitjançant l’ordinació corresponent, la quota tributària de l’impost del foc i lloc, entre 5 i 50 euros per persona física censada en el territori de la parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. 5. Període impositiu i meritament: L’impost del foc i lloc és anyal i es merita el primer dia de l’any natural, o bé el dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. 6. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost del foc i lloc corresponen a cada Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions de la present Llei. Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden ingressar el deute tributari de forma conjunta, en el lloc, en la forma, en els terminis i segons els models que cada Comú estableixi mitjançant l’ordinació corresponent. En aquest supòsit, és el titular del domicili de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari. S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris.