- El Sistema de garantia té per objecte garantir als beneficiaris el reintegrament de l’import dels seus dipòsits d’efectiu coberts, amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros, i dels dipòsits de valors coberts, també amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros independent del primer. Aquests imports s’han de revisar amb una periodicitat mínima de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
L’import de 100.000 euros és, en cada cas, per beneficiari i per membre del Sistema, i no per dipòsit cobert, per la qual cosa, a l’efecte de determinar el límit màxim establert per beneficiari, s’ha de computar la totalitat de les posicions creditores que cada beneficiari tingui amb el membre insolvent del Sistema pels dipòsits d’efectiu coberts i pels dipòsits de valors coberts en la data en què aquest darrer hagi estat declarat en suspensió de pagaments, en fallida, o resulti intervingut, i no s’ha de computar el saldo creditor de cadascun dels dipòsits d’efectiu coberts o dels dipòsits de valors coberts que pogués tenir cada beneficiari amb el membre insolvent del Sistema.
- Als dipòsits mancomunats o amb més d’un titular, es considera “beneficiari” cadascun dels titulars, d’acord amb el que es preveu al contracte de dipòsit i, en el seu defecte, a parts iguals.
- La determinació de la posició creditora dels beneficiaris enfront del membre insolvent del Sistema s’ha de fer en base bruta, de tal manera que no es poden efectuar compensacions per raó dels crèdits no vençuts que el membre insolvent del Sistema pogués tenir.