Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.

1. En cas que no s’hagi pogut efectuar el pagament de l’import màxim establert en aquesta Llei pel sistema de Garantia, els beneficiaris tindran un privilegi especial amb la finalitat de cobrar de la massa activa del membre insolvent del Sistema l’import de la diferència fins a arribar a l’import màxim establert en aquesta Llei. Els crèdits dels beneficiaris que excedeixin l’import màxim establert tenen la caracterització que correspongui d’acord amb la legislació de fallides i suspensions de pagaments o a altres normes aplicables vigents a cada moment.
2. El cobrament de l’import corresponent a aquest privilegi s’efectua enfront de qualsevol actiu del membre insolvent del Sistema sobre el qual no recaigui un dret real de garantia en favor de tercers.
3. Una vegada els beneficiaris hagin rebut la totalitat de l’import màxim establert conforme al que preveu aquesta Llei, ja sigui mitjançant el pagament efectuat directament per la Comissió Gestora o bé una vegada s’hagi exercitat el seu privilegi conforme al que disposa aquest article, els membres del Sistema gaudiran al mateix temps d’un privilegi especial sobre els béns i els drets de la massa activa no subjectes a càrregues o gravàmens de caràcter real, fins a arribar a la totalitat de les quantitats que, a càrrec de les seves respectives reserves en garantia, cadascun dels membres del Sistema hagi lliurat a la Comissió Gestora per pagar als beneficiaris.
4. Els privilegis establerts en aquest article prevalen sobre qualsevol altre que pugui establir la legislació vigent a cada moment sobre fallides i suspensions de pagaments, excepte les hipoteques i les penyores o els embargaments judicials o administratius travats amb anterioritat a la declaració del supòsit cobert. Els imports recuperats pels membres del Sistema com a conseqüència de l’exercici d’aquest privilegi s’han de destinar necessàriament a la reconstitució de les seves reserves en garantia.

Disposicions addicionals

1. En cas que no s’hagi pogut efectuar el pagament de l’import màxim establert en aquesta Llei pel sistema de Garantia, els beneficiaris tindran un privilegi especial amb la finalitat de cobrar de la massa activa del membre insolvent del Sistema l’import de la diferència fins a arribar a l’import màxim establert en aquesta Llei. Els crèdits dels beneficiaris que excedeixin l’import màxim establert tenen la caracterització que correspongui d’acord amb la legislació de fallides i suspensions de pagaments o a altres normes aplicables vigents a cada moment.
2. El cobrament de l’import corresponent a aquest privilegi s’efectua enfront de qualsevol actiu del membre insolvent del Sistema sobre el qual no recaigui un dret real de garantia en favor de tercers.
3. Una vegada els beneficiaris hagin rebut la totalitat de l’import màxim establert conforme al que preveu aquesta Llei, ja sigui mitjançant el pagament efectuat directament per la Comissió Gestora o bé una vegada s’hagi exercitat el seu privilegi conforme al que disposa aquest article, els membres del Sistema gaudiran al mateix temps d’un privilegi especial sobre els béns i els drets de la massa activa no subjectes a càrregues o gravàmens de caràcter real, fins a arribar a la totalitat de les quantitats que, a càrrec de les seves respectives reserves en garantia, cadascun dels membres del Sistema hagi lliurat a la Comissió Gestora per pagar als beneficiaris.
4. Els privilegis establerts en aquest article prevalen sobre qualsevol altre que pugui establir la legislació vigent a cada moment sobre fallides i suspensions de pagaments, excepte les hipoteques i les penyores o els embargaments judicials o administratius travats amb anterioritat a la declaració del supòsit cobert. Els imports recuperats pels membres del Sistema com a conseqüència de l’exercici d’aquest privilegi s’han de destinar necessàriament a la reconstitució de les seves reserves en garantia.

Disposicions addicionals

1. En cas que no s’hagi pogut efectuar el pagament de l’import màxim establert en aquesta Llei pel sistema de Garantia, els beneficiaris tindran un privilegi especial amb la finalitat de cobrar de la massa activa del membre insolvent del Sistema l’import de la diferència fins a arribar a l’import màxim establert en aquesta Llei. Els crèdits dels beneficiaris que excedeixin l’import màxim establert tenen la caracterització que correspongui d’acord amb la legislació de fallides i suspensions de pagaments o a altres normes aplicables vigents a cada moment.
2. El cobrament de l’import corresponent a aquest privilegi s’efectua enfront de qualsevol actiu del membre insolvent del Sistema sobre el qual no recaigui un dret real de garantia en favor de tercers.
3. Una vegada els beneficiaris hagin rebut la totalitat de l’import màxim establert conforme al que preveu aquesta Llei, ja sigui mitjançant el pagament efectuat directament per la Comissió Gestora o bé una vegada s’hagi exercitat el seu privilegi conforme al que disposa aquest article, els membres del Sistema gaudiran al mateix temps d’un privilegi especial sobre els béns i els drets de la massa activa no subjectes a càrregues o gravàmens de caràcter real, fins a arribar a la totalitat de les quantitats que, a càrrec de les seves respectives reserves en garantia, cadascun dels membres del Sistema hagi lliurat a la Comissió Gestora per pagar als beneficiaris.
4. Els privilegis establerts en aquest article prevalen sobre qualsevol altre que pugui establir la legislació vigent a cada moment sobre fallides i suspensions de pagaments, excepte les hipoteques i les penyores o els embargaments judicials o administratius travats amb anterioritat a la declaració del supòsit cobert. Els imports recuperats pels membres del Sistema com a conseqüència de l’exercici d’aquest privilegi s’han de destinar necessàriament a la reconstitució de les seves reserves en garantia.

Disposicions addicionals