S’aprova la publicació del text refós de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de febrer del 2014

Antoni Martí Petit

Cap de Govern

Llei 6/2008,

del 15 de maig, d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals

Títol I. Disposicions generals

La Llei té per objecte regular l’accés i l’exercici de les professions titulades al Principat d’Andorra, així com l’organització i el funcionament dels col·legis i les associacions professionals que hi desenvolupin la seva activitat.

Són professions titulades les que es caracteritzen per l’aplicació necessària de coneixements i tècniques propis d’una ciència o una branca del saber, per a l’exercici de les quals, per la pròpia naturalesa o per exigència legal, cal estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra.

Les professions titulades poden ser col·legiades o no, sense perjudici de l’exercici del dret d’associació. Són professions col·legiades les que, d’acord amb la Llei, queden integrades en una organització col·legial.

Són professions associades les que, d’acord amb la normativa vigent, queden integrades en una associació professional

Títol II. Exercici de les professions titulades

1. L’exercici professional titulat es defineix, als efectes d’aquesta Llei, com la prestació al públic, normalment remunerada, dels serveis propis d’una activitat o professió. La dita prestació es pot dur a terme per compte propi o per compte aliè, tant en l’àmbit de l’Administració pública com en el sector privat. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén l’Administració pública en els termes que indica l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
2. L’exercici professional titulat es regeix pel marc general establert per aquesta Llei i per les normes particulars que regulen cada professió.

1. Per obtenir l’autorització d’exercici d’una professió titulada cal complir els requisits següents:

   • a) Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o, en el cas que l’exercici professional titulat es desenvolupi, exclusivament, per compte aliè, acreditar que es disposa d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent.
   • b) Estar en possessió del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra i exigit per a l’exercici de la professió.
   • c) Complir, si escau, les altres condicions habilitants legalment establertes, com ara l’assoliment d’una formació pràctica prèvia o l’obtenció d’una acreditació de capacitació.
   • d) En el cas de les professions sanitàries, haver obtingut la inscripció en el Registre de Professionals Sanitaris del ministeri encarregat de la salut.

2. L’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de nacionalitat andorrana, està subjecta al tracte de reciprocitat que permeti l’exercici efectiu de la professió titulada als nacionals andorrans en l’estat del qual és nacional el sol·licitant.

3. L’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de nacionalitat andorrana, no està subjecta al tracte de reciprocitat esmentat anteriorment quan es compleix un dels requisits següents:

   • a) Estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior emès per l’Estat andorrà i exigit per a l’exercici de la professió.
   • b) Haver residit de forma efectiva i permanent a Andorra durant un període mínim de vint anys a la data de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.
   • c) Que l’exercici de la professió titulada es realitzi exclusivament per compte aliè.

4. Per a l’exercici professional titulat que es desenvolupi, exclusivament, per compte de l’Administració pública, no és necessària l’obtenció de l’autorització d’exercici referida en aquest article, sense perjudici del que disposa l’article 16, apartat 2.

1. El Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades és un òrgan consultiu la missió del qual és emetre un informe, preceptiu i no vinculant, sobre la concurrència dels requisits per obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada sol·licitada per la persona interessada.
2. La composició, el nomenament i la substitució dels membres, la constitució, la designació i la durada dels càrrecs, la convocatòria, el quòrum i la presa de decisions del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades es regulen per reglament.

Poden exercir una activitat professional titulada les persones que, a més de complir les condicions especificades a l’article 5, compleixen els requisits següents:

1. Estar inscrit en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals com a exercent de la professió titulada, sigui per compte propi o per compte aliè.
2. En el cas de les professions col·legiades, haver-se incorporat al col·legi professional del qual es pretengui exercir la professió. Pel que fa als professionals titulats no sotmesos a l’obligació de col·legiació, si bé tenen la possibilitat de constituir-se en associacions professionals, l’exercici de la professió no està condicionat a la incorporació en una associació professional.
3. No trobar-se en situació d’inhabilitació professional.
4. No trobar-se en una de les causes d’incompatibilitat o de prohibició establertes legalment.
5. Haver contractat directament o indirectament una assegurança per cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió, en els termes previstos en l’article 9.

1. Pot exercir una activitat professional titulada, durant un període que no pot superar els trenta dies per any natural, qualsevol professional no resident si compleix el requisit previst a l’article 5, apartat 1, lletra b).
2. El professional que vulgui exercir una professió titulada en les circumstàncies previstes a l’apartat anterior ha de comunicar-ho al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, amb una antelació mínima de deu dies hàbils a la data prevista per al començament de l’activitat que suposa l’exercici de la professió titulada. Ha d’indicar el tipus i l’abast de l’activitat esmentada, el lloc o els llocs on es desenvoluparà i la durada prevista de l’activitat.
3. En el cas de professions col·legiades, s’ha d’adjuntar a la comunicació referida a l’apartat anterior una certificació acreditativa de la col·legiació efectiva i vigent en el lloc on el professional exerceix habitualment la professió titulada, del compliment de les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats i de prohibició eventual per a l’exercici de l’activitat, així com de la vigència d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat derivada de l’activitat que es pretén exercir a Andorra.
4. En el cas de professions no col·legiades, s’ha d’adjuntar a la comunicació indicada anteriorment una certificació acreditativa que el professional està en possessió del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra que sigui adequat per a l’exercici de la professió, endemés de la vigència d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat derivada de l’activitat que es pretén exercir a Andorra.
5. En el cas que el professional no compleixi els requisits previstos a l’apartat 1, que no s’hagi efectuat la comunicació esmentada a l’apartat 2 amb l’antelació que s’hi assenyala o que la mateixa comunicació ometi en tot o en part les dades o els documents que s’hi sol·liciten, el ministeri encarregat de la justícia dicta resolució en què denega l’exercici de curta durada de la professió titulada en el termini màxim de cinc dies hàbils, i ho notifica al professional interessat.

1. L’exercici de les professions titulades queda subjecte al règim d’incompatibilitats que en cada cas s’estableixi legalment.
2. Els col·legis professionals han d’incloure en la pròpia normativa les regles que siguin necessàries per assegurar, en l’àmbit de cada professió, que els seus col·legiats compleixin les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats, i especialment el deure d’abstenció en els casos de conflictes d’interessos amb els destinataris dels seus serveis.
3. A instància dels professionals col·legiats, els col·legis professionals poden declarar la inexistència de conflicte d’interessos en un supòsit concret, a l’efecte exclusiu d’alliberar la persona afectada de responsabilitat per infracció de la normativa sobre incompatibilitats.
4. Els col·legis professionals han de comunicar al Govern les actuacions, de les quals tinguin coneixement, que considerin contràries a la legislació vigent, en matèria d’incompatibilitats, dels professionals vinculats a l’Administració pública, mitjançant una relació administrativa, laboral o de prestació de serveis.

1. Els professionals titulats tenen el dret i el deure d’actuar segons les regles i les tècniques pròpies del saber de la professió corresponent, prenent en consideració les experiències pròpies del sector, així com el dret i el deure de formació professional continuada.
2. Els professionals titulats exerceixen la seva activitat amb llibertat i independència, servint l’interès del destinatari i de la societat, d’acord amb la capacitat i l’habilitat que determina la bona pràctica professional i complint les regles deontològiques corresponents, independentment dels drets i els deures propis de la relació jurídica en virtut de la qual s’exerceix la professió.
3. Les universitats poden col·laborar en la formació continuada dels professionals col·legiats i els col·legis hi han de col·laborar.

1. Els professionals titulats tenen el deure de cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió mitjançant la contractació directa o indirecta d’una assegurança.
2. Els col·legis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per garantir i facilitar el compliment del deure d’assegurança dels seus col·legiats.
3. Els professionals titulats que prestin els seus serveis de forma exclusiva per compte d’una Administració pública o per compte d’altri en règim d’assalariats no han de complir el deure d’assegurança, que ha de ser assumit per aquell per al qual presten els seus serveis.

En l’exercici d’una professió titulada, els professionals tenen el dret i el deure de secret professional en relació amb la informació de la qual tinguin coneixement, d’acord amb la legislació específica aplicable.

1. Als efectes d’aquesta Llei, es considera “intrusisme” la realització d’actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l’exercici de la professió, i “actuació professional irregular” l’actuació que vulnera les regles deontològiques, que es realitza sense la diligència professional deguda o que incorre en competència deslleial. S’entén per “competència deslleial” tota activitat professional efectuada per qui, contravenint les normes i la bona pràctica que en regulen l’exercici, obté una posició d’avantatge respecte dels professionals que les compleixen.
2. Els actes d’intrusisme i les actuacions professionals irregulars s’han de posar en coneixement del Govern, o, en el cas de professions col·legiades o associades, del col·legi o de l’associació professional que corresponguin, a l’efecte d’adoptar les mesures que, en el marc de les competències que tenen atribuïdes, siguin necessàries per fer cessar i prevenir eventualment en el futur aquestes conductes, sense perjudici de la responsabilitat penal que se’n pugui derivar.

1. En l’exercici de la funció social que comporta l’exercici de les professions col·legiades, els professionals corresponents han de realitzar les prestacions que es determinin per llei. Per a aquestes actuacions s’ha d’establir un sistema de retribució o de compensació econòmica, que ha de ser just i proporcionat a les prestacions endegades.
2. En supòsits de risc greu, de catàstrofe o de calamitat pública es pot imposar als professionals col·legiats el deure d’exercici professional, en els termes previstos legalment.

Títol III. Col·legis professionals

Capítol primer. Disposicions generals

Els col·legis professionals són entitats d’origen associatiu amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins. Els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques que els atribueix la Llei, tenen també la condició de corporacions de dret públic.

Els col·legis tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti i especialment per garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. També tenen com a finalitat la representació i defensa de la professió i dels interessos professionals dels col·legiats.

1. La creació dels col·legis professionals s’ha de fer per llei. A aquests efectes cal que:

   • a) Existeixi un nombre de professionals en exercici suficientment ampli que ho justifiqui.
   • b) No existeixi la possibilitat d’integració del col·lectiu sol·licitant en un col·legi professional existent.
   • c) Ho demani un nombre mínim de vuit professionals concernits.

2. Per iniciar els tràmits de creació d’un col·legi professional els interessats s’han de dirigir al Govern per presentar el projecte d’estatuts i, eventualment, altres normes de funcionament intern del col·legi professional que es pretén crear.

3. El Govern ha d’emetre un informe sobre el projecte d’estatuts, després d’haver-ne efectuat el control de legalitat, en un termini màxim de tres mesos a comptar de la data de presentació del projecte. Si l’informe és positiu, el Govern ha de trametre al Consell General el projecte de llei de creació del referit col·legi professional en el termini màxim d’un mes, a comptar de la data d’emissió de l’informe esmentat.

4. El projecte de llei de creació d’un nou col·legi professional ha de contenir les previsions següents:

   • a) Establiment de la norma de creació del corresponent col·legi professional, que ha de contenir la menció “Col·legi Oficial” seguida del nom de la professió, com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per obrar i per fer complir les seves finalitats.
   • b) Definició de l’objecte professional en el qual s’emmarca el col·legi, així com del seu àmbit d’actuació.
   • c) Enumeració dels requisits exigits per a la inscripció dels professionals en el col·legi corresponent, amb especial esment de la titulació requerida per a l’exercici professional.
   • d) Definició de la normativa que ha de regular l’activitat del col·legi professional.

5. Només es poden crear col·legis professionals quan es tracti de professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior, i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin, així com la constatació d’una especial rellevància social i econòmica de les funcions inherents a la professió. S’entén que concorren motius d’interès públic i una especial rellevància social o econòmica en l’exercici de les professions quan la titulació requerida habilita específicament per a l’exercici d’actes o la realització de prestacions essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o els serveis col·lectius, o quan els actes o les prestacions esmentats afecten directament els drets fonamentals i les llibertats públiques.

6. En cap cas no es pot constituir més d’un col·legi professional d’idèntica professió dins del Principat d’Andorra.

1. La persona que reuneixi les condicions establertes en aquesta Llei per accedir a l’exercici d’una professió col·legiada i les establertes estatutàriament, té dret a ser admesa en el col·legi professional que correspongui.
2. El requisit de col·legiació és opcional quan l’exercici de la professió col·legiada es desenvolupa exclusivament per compte de l’Administració pública, llevat que la llei de creació del col·legi corresponent disposi altrament en el cas que s’exerceixin tasques pròpies de la professió col·legiada

1. Els col·legis professionals poden agrupar-se en un consell de col·legis professionals per coordinar les seves activitats i promoure la consecució dels objectius col·legials.
2. El consell de col·legis professionals desenvolupa funcions consultives i de coordinació.
3. El consell de col·legis professionals està format per un representat designat per cadascun dels diversos col·legis professionals integrats al mateix.

Capítol segon. Funcions dels col·legis

Són funcions públiques dels col·legis:

• a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la seva normativa, deontologia i bones pràctiques, i es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional.

• b) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions dels col·legiats.

• c) Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant si escau les mesures i les accions previstes a l’ordenament jurídic.

• d) Exercir la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats, en els termes establerts per la Llei i les normes pròpies dels col·legis.

• e) Visar, si escau, els projectes i els treballs dels col·legiats, en els termes i amb els efectes que estableixi la legislació corresponent.

• f) Promoure i facilitar la formació professional continuada dels col·legiats.

• g) Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius, quan així es prevegi legalment, i per mitjà de l’emissió d’informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i judicials.

• h) Informar els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió.

  • i) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.

• j) Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.

• k) Percebre les taxes per la prestació dels serveis que corresponen a les funcions públiques, d’acord amb la normativa vigent.

• l) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent.

A més de les funcions públiques, els col·legis professionals exerceixen les funcions següents:

• a) Prestar serveis comuns als col·legiats.
• b) Gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a petició dels col·legiats, d’acord amb el que estableixin els estatuts del col·legi.
• c) Intervenir per via de mediació o d’arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin donar entre col·legiats o entre aquests i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.
• d) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l’exercici de la professió col·legiada.

Les funcions dels col·legis professionals que els atribueix l’article 18 tenen la condició de pròpies. Aquestes funcions s’exerceixen en règim d’autonomia, sens perjudici dels controls per motius de legalitat previstos per la llei.

Amb independència del seu àmbit de regulació estatutària, els col·legis professionals tenen capacitat normativa per desenvolupar, d’acord amb la legislació vigent, qualsevol de les funcions previstes en l’article 18.

1. Els col·legis professionals en l’àmbit de les seves funcions públiques actuen d’acord amb el dret administratiu i exerceixen potestats inherents a l’Administració pública.
2. En l’exercici de les seves funcions públiques els col·legis professionals han d’aplicar en les seves relacions amb els col·legiats i els ciutadans els drets i les garanties que estableix el dret administratiu.
3. En l’exercici de les seves funcions privades els col·legis professionals resten sotmesos al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu personal, que es regeixen pel dret laboral.

Els actes i acords dels col·legis professionals poden ser, per part dels interessats, objecte de recurs davant de l’òrgan que els ha dictat, en el termini de tretze dies hàbils des de l’endemà del dia de la seva notificació o, en cas contrari, des de l’endemà de la data en què en van tenir coneixement. L’òrgan esmentat disposa d’un termini de tretze dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà del dia la notificació de l’acte o acord que resol el recurs o, en cas contrari, des de l’endemà de la data de la finalització del termini establert per resoldre el recurs,

1. Els col·legis professionals elaboren i aproven els seus pressupostos.
2. Els col·legis professionals poden percebre taxes per la prestació de serveis que corresponen a les seves funcions públiques, en els termes que determinin la llei o els convenis corresponents.

1. Les relacions entre els col·legis professionals i el Govern es regeixen pels principis de coordinació i cooperació tenint en compte que el Govern és l’òrgan executiu que dirigeix l’administració de l’Estat.
2. Els col·legis professionals tenen el deure de lliurar al Govern la informació que els requereixi en relació amb l’exercici de les seves funcions públiques.

Capítol tercer. Regles d’incorporació i baixa als col·legis professionals

1. La incorporació a un col·legi professional s’ha de fer tenint en compte les disposicions recollides en l’article 16.
2. Els col·legiats poden ser exercents o no exercents. Tots els col·legiats són membres de ple dret del col·legi, sens perjudici dels drets i les obligacions específics que es derivin del règim de col·legiació.
3. La baixa en el col·legi professional es pot produir a petició del col·legiat, per incompliment reiterat del pagament de les quotes col·legials en els termes establerts en els estatuts, o per pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.

Capítol quart. Regles d’organització i funcionament

1. Els col·legis professionals elaboren i aproven autònomament els seus estatuts i les altres normes d’organització i funcionament.
2. L’organització interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics. Són nul·les de ple dret les disposicions estatutàries o de règim intern i els acords o els actes adoptats pels òrgans dels col·legis que contravinguin aquest principi.

1. Els promotors o les persones que la disposició de creació d’un col·legi professional designi a aquest efecte han d’acordar el procediment de convocatòria i constitució de l’assemblea que ha d’aprovar els estatuts del col·legi.
2. L’aprovació i la modificació dels estatuts ha d’acordar-se en Assemblea General extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea ordinària.
3. Els estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4. Els estatuts dels col·legis i les seves modificacions entren en vigor a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Els estatuts del col·legi han de regular:

• a) La denominació, que ha d’incloure l’expressió “Col·legi Oficial” i la professió corresponent.

• b) El domicili.

• c) Les finalitats, les funcions i les activitats.

• d) Els requisits que s’han de complir per adquirir la condició de col·legiat, fent constar el títol necessari, i les causes de suspensió i pèrdua d’aquesta condició.

• e) El règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de l’òrgan de govern, així com la manera de designar, destituir i renovar els seus membres, i la durada del mandat d’aquests.

• f) El règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de l’òrgan plenari.

• g) El règim de deliberació i de presa d’acords dels òrgans col·legiats i el procediment d’aprovació de les actes.

• h) Els drets i les obligacions de les persones col·legiades.

  • i) El règim disciplinari per raó de l’exercici professional i de l’incompliment de deures col·legials, en el marc del que disposa el títol VI.

• j) Els recursos dels col·legiats davant les resolucions del col·legi.

• k) El procediment i els requisits per a la modificació dels estatuts.

• l) El règim econòmic.

• m) Les causes i el procediment de dissolució i el règim de liquidació.

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del col·legi. Pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al col·legi, adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern.

2. L’Assemblea General, com a òrgan plenari, és integrada per tots els col·legiats de ple dret, exercents i no exercents.

3. Corresponen a l’Assemblea General les funcions següents:

   • a) Aprovar i modificar els estatuts.
   • b) Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern.
   • c) Aprovar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials.
   • d) Aprovar i modificar el reglament de règim interior.
   • e) Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen el col·legi.
   • f) Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o els estatuts o que no estigui reservada a la Junta de Govern.
   • g) Acordar la dissolució del col·legi.

4. Tots els col·legiats no suspesos en l’exercici dels seus drets tenen dret de vot en l’òrgan plenari. Els estatuts han de regular les modalitats d’exercici d’aquest dret i poden establir regles de ponderació del vot dels col·legiats exercents i no exercents.

5. L’òrgan plenari ha de reunir-se almenys una vegada l’any amb caràcter ordinari. També es pot reunir amb caràcter extraordinari a iniciativa de la Junta de Govern, o a petició del nombre de col·legiats que estatutàriament s’estableixi.

6. Els estatuts han d’establir mitjans que facilitin la participació dels col·legiats en la deliberació i presa d’acords en l’òrgan plenari.

1. La Junta de Govern administra i representa el col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin els estatuts, seguint les directrius de l’òrgan plenari.
2. Les facultats de la Junta de Govern s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats del col·legi, sens perjudici que els estatuts en puguin determinar d’altres per als quals es requereixi l’autorització expressa de l’òrgan plenari.
3. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar apoderats generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’òrgan plenari.
4. Els estatuts han de preveure i regular les causes i procediments de suspensió o remoció dels membres de la Junta de Govern per incompliment de les seves obligacions, sens perjudici de l’exercici d’accions de responsabilitat.

1. La Junta de Govern té caràcter col·legiat. Els seus membres han de ser escollits mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst en els estatuts. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dues reeleccions consecutives.
2. La Junta de Govern ha d’estar composta, com a mínim, per tres persones, amb els càrrecs de president -que també pot tenir la denominació de degà-, secretari i tresorer.
3. Correspon al president exercir les funcions de representació ordinària del col·legi i les altres que els estatuts, la llei i els reglaments li atorguin.
4. Correspon al secretari exercir les funcions de fedatari dels actes i acords del col·legi.
5. Correspon al tresorer exercir les funcions relacionades amb la gestió econòmica del col·legi i, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat.

Capítol cinquè. Dissolució dels col·legis professionals

Els col·legis professionals es poden dissoldre per les causes següents:

• a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la Llei.
• b) Acord de l’Assemblea General, adoptat en la forma i amb els requisits establerts en els estatuts.
• c) Baixa de col·legiats, si queden reduïts a un nombre inferior al de vuit persones.
• d) D’altres establertes en els estatuts.

1. La dissolució d’un col·legi professional s’ha de fer per llei.
2. La petició de dissolució s’ha de formular al Govern, acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació el Govern ha de presentar a tràmit el corresponent projecte de llei de dissolució.
3. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern mitjançant decret ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregats de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els estatuts del col·legi dissolt i la Llei.
4. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant decret, ha de cancel·lar la inscripció del col·legi del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.

Títol IV. Associacions professionals

1. Les persones que exerceixen professions no subjectes a col·legiació poden constituir, als efectes d’aquesta Llei, associacions professionals sense ànim de lucre amb la finalitat principal de vetllar pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels serveis i per la representació i la defensa dels seus interessos i els generals de la professió. Als efectes d’aquesta Llei no tenen la consideració d’associacions professionals les associacions empresarials i els sindicats.
2. Té dret a ser admesa en una associació professional la persona que posseeixi la titulació acadèmica o l’acreditació requerida, i que reuneixi les condicions i els requisits determinats per la normativa legal i pels estatuts de l’associació.
3. Les associacions professionals poden constituir i integrar-se en consells o federacions i, eventualment, en confederacions.
4. Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions es regeixen, en allò no previst en aquesta Llei, per la legislació sobre associacions.

Les associacions professionals poden exercir, entre altres, les funcions següents:

• a) Vetllar pel bon exercici de la professió i pel respecte dels drets de les persones destinatàries dels serveis professionals. A aquest efecte, poden denunciar al Govern la comissió de les infraccions regulades en el títol VI.
• b) Representar les persones associades i exercir accions en defensa dels seus drets i interessos, els de l’associació professional i els generals vinculats a l’exercici de la professió.
• c) Prestar serveis a les persones associades i, en especial, promoure i facilitar la formació professional continuada.
• d) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.
• e) Intervenir, per via de mediació o arbitratge i d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin produir entre persones associades o entre aquestes i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.
• f) Col·laborar amb els col·legis professionals d’àmbits afins i amb altres entitats representatives d’interessos ciutadans directament vinculades a l’exercici de la professió.
• g) Emetre informes i dictàmens sobre matèries rellevants per a la professió, a petició de l’Administració o dels tribunals.
• h) Elaborar i aprovar els seus pressupostos.

Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions poden ser declarades d’utilitat pública, d’acord amb la legislació vigent, i accedir a les mesures de suport que el Govern estableixi. Per gaudir d’aquestes mesures de suport i per participar en organismes administratius, les associacions professionals o les seves federacions o confederacions han de reunir les condicions que legalment o reglamentàriament s’estableixin en cada cas.

Títol V. Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals

1. Es crea el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.

El Registre consta de tres seccions:

• a) Dels professionals titulats que hagin obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada.
• b) Dels col·legis professionals.
• c) De les associacions professionals.

2. El Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals queda adscrit al ministeri encarregat de la justícia, i la seva estructura i el seu funcionament, en el que no estigui previst per aquesta Llei, es determinen reglamentàriament.
3. La inscripció a la secció corresponent del Registre és obligatòria, llevat que aquesta Llei disposi altrament.

S’han d’inscriure en el Registre els actes que es determinin reglamentàriament.

L’òrgan de govern dels col·legis o de les associacions professionals té el deure d’instar la inscripció dels actes i les resolucions que en siguin susceptibles. El termini màxim per sol·licitar la inscripció és de tres mesos, a comptar del moment en que va ser acordat l’acte o la resolució per l’òrgan competent.

1. L’òrgan encarregat del Registre verifica la legalitat del contingut dels actes objecte d’inscripció, d’acord amb el que resulta dels documents en virtut dels quals se sol·licita la inscripció i dels assentaments registrals.
2. No es pot denegar la inscripció de cap acte inscriptible que compleixi els requisits establerts per la llei.
3. La inscripció s’ha de practicar, si no hi ha defectes que hagin de ser esmenats, en el termini de tres mesos a comptar de la sol·licitud. Transcorregut el termini, s’ha de considerar que la legalitat del contingut de l’acte objecte d’inscripció ha quedat verificada per silenci positiu amb l’obligació consegüent de l’òrgan encarregat del Registre de practicar la inscripció.
4. Contra els actes de denegació d’inscripció es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa vigent.

1. La publicitat del Registre es fa efectiva per certificat del contingut dels assentaments, per simple nota informativa, per còpia o extracte dels assentaments o per mitjans de comunicació telemàtica de dades. Només el certificat dóna fe del contingut dels assentaments.
2. A l’efecte d’identificació, el professional titulat, el col·legiat o l’associat ha de fer constar, en l’exercici de la seva activitat professional, el seu número registral.

Títol VI. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades

1. Les actuacions professionals que no compleixin les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes específiques que regulin l’exercici de cada professió poden ser sancionades en els termes establerts en aquest títol.
2. El règim disciplinari de les professions titulades no col·legiades i de les professions col·legiades respecte de les quals no existeix col·legi és exercit pel Govern. També ho és en el cas de professionals que, tot i existir col·legi i tenir l’obligació d’estar col·legiats, no la compleixin.
3. El règim disciplinari de les professions col·legiades és exercit pels òrgans de Govern dels col·legis professionals, en els termes establerts per aquesta Llei i per les normes internes de cada col·legi.

Les infraccions en què es pot incórrer en l’exercici de les professions titulades es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Són infraccions molt greus:

• a) L’exercici d’una professió sense disposar del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra i exigit per a l’exercici de la professió.
• b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
• c) La vulneració del secret professional.
• d) L’exercici d’una professió en un supòsit d’inhabilitació professional, o per part

de qui incompleixi un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir al Principat dictada per part de l’autoritat andorrana competent.

• e) La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
• f) L’exercici d’una professió col·legiada per part de qui no compleixi amb l’obligació de col·legiació.
• g) La comissió de dues infraccions greus en el termini d’un any.

Són infraccions greus:

• a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.
• b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
• c) L’incompliment de l’obligació que tenen els col·legiats de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals en siguin coneixedors.
• d) L’incompliment del deure d’assegurança, quan sigui obligatòria.
• e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst en aquesta Llei o en altres normes que així ho disposin, després d’haver-ne estat degudament requerit, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei.
• f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial.
• g) L’exercici d’una professió sense complir els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.
• h) La comissió de dues infraccions lleus en el termini de sis mesos.

Són infraccions lleus:

• a) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això no en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei professional.
• b) La vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.

Les normes col·legials poden desenvolupar el règim disciplinari establert en aquesta Llei, sense introduir en cap cas nous supòsits d’infracció o sanció.

1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

   • a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.
   • b) Multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros.

2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:

   • a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.
   • b) Multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros.

3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:

   • a) Amonestació.
   • b) Multa de quantitat no superior a 1.000 euros.

4. En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar com a sanció complementària l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

5. Si la persona que ha comès una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar amb una quantia addicional fins a l’import del profit obtingut pel professional.

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent.

1. La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada.
2. Quan resolgui, l’òrgan que té potestat per imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió al Govern.
3. La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la imposi sigui ferma, per no ser susceptible de cap recurs administratiu o jurisdiccional. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior.

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant.
2. És causa d’interrupció de la prescripció l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor.
3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus al cap de sis mesos.
4. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.
5. Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.
6. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.

1. El règim sancionador previst en aquesta Llei queda sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no-concurrència de sancions.
2. La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta Llei ha d’haver-se dictat en el marc d’un expedient previ. En la tramitació d’aquest expedient han d’haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció d’innocència, d’audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.
3. Les normes dels col·legis, en el cas de professions col·legiades, i les disposicions reglamentàries dictades en aplicació d’aquesta Llei, han de desenvolupar el procediment sancionador.
4. Són aplicables al procediment sancionador previst en aquesta Llei les previsions sobre la potestat sancionadora establertes per la normativa administrativa vigent.

1. Contra les resolucions dictades en matèria sancionadora pel Govern poden interposar-se els recursos previstos per la normativa administrativa.
2. Contra les resolucions dictades pels col·legis professionals es poden interposar els recursos corresponents, d’acord amb el que s’estableix a l’article 23.

Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada.

1. Les resolucions sancionadores només són executives quan la via administrativa s’hagi exhaurit.
2. Els col·legis tenen competència per executar per si mateixos les seves resolucions sancionadores, en els termes previstos per la normativa administrativa.

Capítol segon. Règim disciplinari col·legial

1. En els termes establerts per aquesta Llei, els òrgans de govern dels col·legis professionals han d’adoptar les mesures disciplinàries corresponents, fonamentades en l’incompliment dels deures col·legials i professionals per part de les persones col·legiades.
2. Els estatuts han de tipificar les infraccions i les sancions i regular el procediment disciplinari, amb subjecció a allò que disposa l’article 53.

Les infraccions han de graduar-se en molt greus, greus i lleus. Només poden constituir infracció col·legial:

• a) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis o pels estatuts.
• b) L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans del col·legi sobre matèries que s’especifiquin estatutàriament.
• c) La realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del col·legi o dels seus òrgans.
• d) L’ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats en el mateix col·legi, o envers els membres dels òrgans de govern del col·legi.

Les sancions poden consistir en amonestació, multa o expulsió, i s’han de regular d’acord amb els criteris següents:

• a) Les sancions de multa no poden excedir del que es disposa a l’article 49 pel que fa a la quantia.
• b) La sanció d’expulsió només es pot imposar per reiteració en la comissió d’infraccions molt greus de les previstes a les lletres a) i b) de l’article anterior i s’ha de preveure, en tot cas, el dret del sancionat a sol·licitar la rehabilitació en el termini de quatre anys a comptar de l’efectivitat de la sanció.

La sanció d’expulsió només és executiva quan sigui ferma.

1. Es modifica l’article 2, apartat 1 de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, del 20 de desembre de 1995, el qual queda redactat en els termes següents:

“1. Es crea el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, que està constituït pel Registre de Societats Mercantils, el Registre de Comerç i Indústria i el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.”

2. Es modifica l’article 3, apartat 3 de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, del 20 de desembre de 1995, el qual queda redactat en els termes següents:

“3. Es obligatòria la inscripció en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals de totes les persones autoritzades a exercir una professió titulada, en els termes que preveu la Llei 6/2008, del 15 maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, i les seves modificacions posteriors.

El ministeri encarregat de la justícia tramet d’ofici al ministeri que gestiona el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques l’alta i la baixa de les persones inscrites en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals com a exercents de la professió titulada per compte propi, als efectes de la inscripció i la permanència d’aquestes persones en el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques.”

3. Es modifica l’article 5, apartat 3 de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, del 20 de desembre de 1995, el qual queda redactat en els termes següents:

“3. Els subjectes passius inscrits en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals han de satisfer una quota de 401,70 euros per cada professió titulada autoritzada.

Les persones físiques inscrites en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals que també estan inscrites en el Registre de Comerç i Indústria només han de satisfer la quota indicada en l’apartat 1 d’aquest article, sempre que la inscripció en ambdós registres sigui per la mateixa activitat.”

1. El Govern, mitjançant habilitació especial per decret, pot atorgar autoritzacions per a l’exercici de les professions titulades a persones estrangeres que no compleixin el requisit de residència efectiva i permanent o de disposar d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, o bé el principi de reciprocitat, establerts a l’article 5, apartats 1 i 2, atenent criteris d’experiència, de qualificació, i/o de reputació professional i empresarial dels professionals titulats concernits, i/o també d’acord amb les necessitats sectorials del Principat d’Andorra, per períodes eventualment successius d’entre 1 i 10 anys, o amb caràcter permanent, sempre que en aquest darrer cas la persona compleixi el requisit de residència efectiva i permanent o de disposar d’una autorització d’immigració de treball fronterer i alhora les mantingui durant la vigència de l’autorització atorgada.
2. El decret d’autorització pot establir determinades condicions i/o limitacions a les quals hagi de restar sotmès l’exercici de la professió titulada, d’acord amb l’interès general o les necessitats sectorials del país.

1. Es reconeixen com a col·legis professionals els creats per llei, o per decret del Consell General amb rang de llei, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Els referits col·legis han d’adaptar a aquesta Llei els seus estatuts, així com la seva denominació, en el termini màxim d’un any a comptar de la data de la seva entrada en vigor.

Mentre aquesta adaptació no es produeixi, els seus estatuts continuen vigents en allò que no contradiguin la Llei i s’han d’interpretar, en tot cas, d’acord amb els nous principis legals.

2. Es reconeixen com a associacions professionals les que, inscrites en el Registre d’Associacions, tinguin per objecte la regulació d’un camp d’exercici professional i adaptin a la present Llei els seus estatuts en el termini màxim d’un any.

1. Les obligacions registrals previstes en aquesta Llei s’han de complir en els terminis establerts en el reglament que regula l’organització i el funcionament del Registre de Professionals Liberals, de Col·legis Professionals i d’Associacions Professionals.
2. Les associacions que, estant inicialment inscrites en el Registre d’Associacions, sol·licitin i obtinguin l’adaptació dels seus estatuts i la inscripció ulterior en la secció d’associacions professionals, causaran baixa del primer Registre.
3. S’ha de procedir d’ofici a la inscripció dels professionals liberals que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, detinguin un decret o una resolució del Govern que habiliti per a l’exercici professional.

La modificació de l’article 5, apartat 3, de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, que efectua la disposició addicional primera d’aquesta Llei, en mèrits de la qual se suprimeix el període de tres anys d’inscripció a l’efecte que s’iniciï l’obligació de satisfer la quota corresponent per cada professió titulada autoritzada dels subjectes passius inscrits en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, només és aplicable a les professions titulades autoritzades dels subjectes passius esmentats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Queda derogat el Decret d’exercici de Professions Liberals, de l’11 de juliol de 1977, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò establert en la present Llei.

La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació.

El Govern ha de modificar i aprovar els reglaments de desenvolupament que corresponguin en el termini màxim de tres mesos, des de l’entrada en vigor de la Llei.

S’encomana el Govern que, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, que inclogui les modificacions introduïdes en la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, i en aquesta Llei.

Aquesta Llei entra en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.