Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la

La Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 24 de maig del 2017

Antoni Martí PetitCap de Govern

Text refós de la Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical

Capítol primer. Llibertat sindical

1. Tots els treballadors tenen dret a constituir organitzacions sindicals de la seva lliure elecció, amb la finalitat de protegir, promoure i defensar els seus interessos econòmics i socials, i també a afiliar-s’hi o separar-se’n lliurement, de conformitat amb els estatuts d’aquestes organitzacions.
2. Als efectes d’aquesta Llei es consideren treballadors tant els que són subjectes d’una relació laboral com els que ho són d’una relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques. No obstant això, els treballadors autònoms que no tinguin treballadors al seu servei i els treballadors que hagin cessat en la seva activitat a causa de la seva incapacitat laboral o jubilació, poden afiliar-se a les organitzacions sindicals constituïdes, d’acord amb el que disposa aquesta Llei, però no poden fundar sindicats que tinguin per objecte la tutela dels seus interessos singulars, sense perjudici de la seva capacitat per constituir associacions, d’acord amb la seva legislació específica.
3. L’exercici del dret de sindicació per part dels membres del Cos de Policia, del Cos Penitenciari, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, així com d’altres cossos especials que es puguin crear en l’esdevenidor, es regeix per la normativa específica que els sigui aplicable i, de manera complementària i supletòria, per les disposicions de la Llei i de la normativa que la desenvolupi.
4. Els batlles, els magistrats i els fiscals no poden pertànyer a cap sindicat.

Els treballadors són lliures d’afiliar-se a l’organització sindical que vulguin, amb l’única condició de respectar-ne els estatuts, i també són lliures de separar-se de qualsevol organització a què estiguin afiliats. Ningú pot ser obligat a afiliar- se a un sindicat.

Les organitzacions sindicals tenen dret a:

• a) Redactar els seus estatuts, que en tot cas han de respectar la Llei qualificada d’associacions, així com les normes de funcionament intern, i a organitzar la seva gestió i administració interna, i les seves activitats i el seu programa d’acció.
• b) Constituir federacions, confederacions i afiliar-se a organitzacions internacionals o retirar-se’n.
• c) Exercir l’activitat sindical al si i a l’exterior de l’empresa, incloent el dret a la negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de Relacions Laborals.
• d) No ser suspeses ni dissoltes sense resolució ferma de l’autoritat judicial.

Les organitzacions sindicals es regeixen:

• a) Per aquesta Llei i la resta de la normativa específica aplicable, en especial la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000.
• b) Per les normes reglamentàries dictades en desplegament d’aquesta Llei.
• c) Pels seus estatuts.
• d) Pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans.

Capítol segon. Constitució de les organitzacions sindicals

Per constituir una organització sindical es requereix l’acord mínim de tres treballadors que han de manifestar la voluntat de constituir-la i dotar-se d’uns estatuts on s’expressin les regles d’organització i funcionament de l’organització.

Les persones que vulguin constituir una organització sindical han de ser majors d’edat:

• a) De nacionalitat andorrana.
• b) De nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra durant un període mínim de dos anys.

Els menors de 18 anys no podran ser elegits pels òrgans directius de l’organització.

Les normes estatutàries regulen com a mínim:

• a) La denominació de l’organització, que no pot coincidir o induir a confusió amb una altra de registrada legalment, ni consistir en el simple esment d’un territori, o en una expressió genèrica d’ús comú o en l’ocupació de conceptes o expressions pròpies d’altres persones, ni incloure expressions contràries a la Llei o a l’honor i altres drets de les persones.
• b) El domicili i l’àmbit d’actuació territorial i funcional del sindicat.
• c) Els òrgans de representació, govern i administració i el seu funcionament, així com el règim de provisió efectiva dels seus càrrecs, que ha d’ajustar-se als principis democràtics.
• d) Els requisits i els procediments per a l’adquisició i la pèrdua de la condició d’afiliat, i també el règim de modificació dels estatuts, de fusió i dissolució del sindicat.
• e) El règim econòmic de l’organització, que ha d’establir el caràcter, la procedència i la destinació dels seus recursos, així com els mitjans que permeten als afiliats conèixer la situació econòmica i l’obligatorietat de comptar amb un finançament suficient basat en el pagament de quotes obligatori per part dels afiliats.

Als efectes de garantir la publicitat de les organitzacions sindicals, es crea un Registre d’Organitzacions Sindicals dependent del Govern. La inscripció al Registre té caràcter declaratiu i es fa a efectes de publicitat. L’organització i el funcionament s’han de regular reglamentàriament.

1. El dipòsit dels estatuts de les organitzacions sindicals s’efectua al Registre d’Organitzacions Sindicals.
2. Per tramitar la inscripció, els sindicats han de presentar a l’oficina del Registre l’escriptura pública de constitució del sindicat protocol·litzada, els estatuts signats pels membres fundadors, i la certificació de la designació de les persones que ocupen els càrrecs de direcció, expedida pel secretari o la persona que tingui assignades funcions equivalents.
3. Un cop dipositats, la persona responsable del Registre, en el termini de deu dies hàbils, fa públic el dipòsit dels estatuts o, si és el cas, insta els promotors a esmenar els defectes observats, i dóna a aquest efecte un nou termini de deu dies.
4. Transcorregut aquest termini, el Registre d’Organitzacions Sindicals fa públics els estatuts o rebutja el dipòsit mitjançant resolució fonamentada.
5. El Registre d’Organitzacions Sindicals fa públic el dipòsit dels estatuts al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, indicant com a mínim, la denominació, l’àmbit territorial i funcional, i la identitat dels promotors i els signataris de l’acta de constitució del sindicat.
6. El dipòsit dels estatuts i la seva publicitat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra són gratuïts.
7. Qualsevol persona està facultada per examinar en el Registre d’Organitzacions Sindicals els estatuts dipositats i en pot obtenir una còpia autèntica.
8. Les autoritats públiques i els qui acreditin interès directe, personal i legítim poden promoure davant l’autoritat judicial la declaració de no-conformitat al dret dels estatuts objecte de dipòsit i publicitat.
9. La modificació dels estatuts de les organitzacions sindicals s’ha d’ajustar al mateix procediment de dipòsit i publicitat regulat en aquest article.

1. Les organitzacions sindicals inscrites han de presentar al Registre la documentació següent, certificada pel secretari o l’òrgan equivalent:

   • a) Els acords de modificació dels estatuts, incloent-hi la del domicili social.
   • b) Els acords de cessament i nomenament dels càrrecs dels seus òrgans directius estatutaris.
   • c) Les cessions i les adquisicions patrimonials.
   • d) Els acords de dissolució o, en general, els actes que donin lloc a la seva dissolució.
   • e) Qualsevol altra documentació que estableixi aquesta Llei o una altra.

2. Els actes inscriptibles només poden ser oposats davant de tercers i produir- los efectes en contra a partir del moment de la seva inscripció.

Capítol tercer. Responsabilitat de les organitzacions sindicals

Els sindicats constituïts a l’empara d’aquesta Llei responen i són responsables pels actes o acords adoptats pels seus òrgans estatutaris en l’àmbit de les seves respectives competències.

Les organitzacions sindicals no responen pels actes individuals dels seus afiliats excepte si es produeixen en l’exercici regular de les funcions representatives o es prova que els afiliats actuaven per compte del sindicat.

Les quotes sindicals no poden ser objecte d’embargament.

Capítol quart. Representativitat sindical

1. La major representativitat sindical reconeguda a determinats sindicats els confereix una posició jurídica singular als efectes de participació institucional i d’acció sindical.

2. Tenen la consideració de “sindicat més representatiu” els que comptin amb un mínim del 10% dels delegats en còmput global.

3. Les organitzacions sindicals que tenen la consideració de “sindicat més representatiu”, segons l’apartat anterior, tenen dret a:

   • a) Exercir la representació institucional davant les administracions públiques o altres entitats i organismes oficials.
   • b) Participar en la negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de relacions laborals.
   • c) Obtenir subvencions públiques per al desplegament de les seves activitats, en una quantia proporcional al nombre de delegats de personal que tinguin afiliats i que hagin obtingut el seu càrrec d’acord amb el que s’estableix en el Codi de relacions laborals. En cap cas aquestes subvencions no poden excedir el límit del 50% del que hagin recaptat per quotes dels seus afiliats durant l’exercici anterior.

Els sindicats que estatutàriament tinguin limitat el seu àmbit funcional a una branca de l’activitat laboral, pública o privada, tenen la consideració de “sindicats més representatius” quan comptin amb un mínim del 50% dels delegats corresponents al total d’empreses de l’esmentada branca d’activitat. Aquestes organitzacions tenen els drets que es recullen en l’article anterior.

Capítol cinquè. L’acció sindical

El treballadors afiliats a un sindicat poden, en l’àmbit de la plantilla de l’empresa o del centre de treball:

• a) Fer reunions amb el consentiment previ de l’empresari, recaptar quotes i distribuir informació sindical fora de les hores de treball, sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa.
• b) Rebre la informació que els remeti el seu sindicat.

1. Les persones que exerceixin càrrecs electes en les organitzacions sindicals més representatives tenen dret a:

   • a) Els permisos no retribuïts necessaris per al desplegament de les funcions sindicals pròpies del càrrec, que poden estar subjectes a limitacions en funció de les necessitats del funcionament normal de l’empresa.
   • b) Excedència forçosa, o una situació equivalent en l’àmbit de la funció pública, en les mateixes condicions que l’excedència per exercici de càrrec públic, d’acord amb l’article 42 del Codi de relacions laborals.
   • c) Assistència i accés als centres de treball per participar en activitats pròpies del seu sindicat o del conjunt dels treballadors, amb el consentiment previ de l’empresari i sense que l’exercici d’aquest dret pugui interrompre el desenvolupament normal del procés productiu, i sense perjudicar la seguretat de l’empresa o la confidencialitat de dades que afectin processos productius o comercials.

Són nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules de convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que continguin o suposin qualsevol mena de discriminació en l’ocupació o en les condicions de treball, tant si són favorables com si són adverses, per raó de l’adhesió o la no-adhesió a un sindicat, als seus acords o a l’exercici de les activitats sindicals.

Tota persona treballadora o sindicat que consideri lesionats els seus drets a la llibertat sindical, per actuació de l’empresari, associació patronal, administració pública o qualsevol altra persona, entitat o corporació pública o privada, pot sol·licitar la tutela del dret davant la jurisdicció competent a través del procés de tutela jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.

D’acord amb els articles 12 i 13, el sindicat interessat ha de comunicar la condició de “sindicat més representatiu” en el moment d’exercir les funcions o facultats corresponents, aportant el certificat oportú expedit a petició seva per l’oficina pública establerta a aquest efecte.

La condició de sindicat més representatiu només pot ser reconeguda, durant els primers quatre anys de vigència de la Llei, quan s’hagin celebrat eleccions en més del 25% de les empreses on, d’acord amb el Codi de relacions laborals, hagin de tenir lloc. A partir del quart any, s’ha d’acreditar la celebració d’eleccions en més del 50% de les mateixes empreses.

El reglament del Registre d’Organitzacions Sindicals al que es refereix l’article 7 s’haurà d’aprovar pel Govern en el termini de tres mesos des de la publicació de la present Llei.