Decret 527/2023, del 15-11-2023, pel qual s’aprova el pla d’estudis del màster en criminologia de la Universitas Europaea IMF.

1. El pla d’estudis té una càrrega de treball de 120 crèdits europeus o crèdits ECTS (sistema europeu de transferència de crèdits), l’assoliment dels quals s’acredita amb el títol de màster en analítica de dades.
2. La durada dels estudis per obtenir el títol de màster en criminologia és de dos cursos acadèmics a temps complet dividits en quatre semestres. Aquests estudis també es poden cursar a temps parcial, adequant-ne la durada.
3. La unitat de mesura de cadascuna de les unitats d’ensenyament és el crèdit europeu, d’acord amb el que estableix l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior.
4. Els 120 crèdits europeus del programa de formació es desglossen en deu unitats d’ensenyament obligatòries de dotze crèdits.
5. La titulació s’imparteix en la modalitat virtual (llevat de les estades formatives externes curriculars).
6. La llengua vehicular de l’ensenyament pot ser la catalana, la castellana o l’anglesa. Per a l’admissió en aquest bàtxelor es requereix acreditar un nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) de la llengua vehicular escollida. Els recursos documentals de les activitats formatives, ja siguin textuals o audiovisuals, s’incorporen en la seva llengua original i sense traducció. Per tant, es recomana a l’estudiant disposar de les competències lingüístiques del nivell B2 del MECR de les dos llengües distintes a la llengua vehicular escollida.
7. El màster en criminologia és una titulació de nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).

L’obtenció del títol de màster en criminologia requereix:

1. Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent, aprovat pel Govern, d’acord amb les disposicions d’aquest Decret.
2. Haver pagat els drets d’expedició del títol corresponent.

1. Perfil professional

Les persones titulades són capaces de treballar en diferents sectors d’activitat relacionats amb la criminologia, com ara en els àmbits policial, jurídic, judicial, de la seguretat privada, de centres de menors i penitenciaris, de vigilància penitenciària, de prevenció de la delinqüència, d’exclusió social, de reinserció social, o de victimologia, entre d’altres.

2. Competències

Els estudiants han de desenvolupar les competències transversals i específiques següents:

• a) Competències transversals

CT1. Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals.

CT2. Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.

CT3. Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.

CT4. Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

CT5. Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.

• b) Competències específiques

CE1. Examinar de manera multidisciplinària les causes, els factors i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials i victimals.

CE2. Promoure intervencions reactives i preventives amb delinqüents, víctimes i comunitats a partir de la diagnosi i el pronòstic previs.

CE3. Dissenyar i avaluar programes de detecció i de prevenció de la delinqüència i de la victimització.

CE4. Gestionar organitzacions i institucions penals i de seguretat.

CE5. Interpretar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.

CE6. Aplicar la normativa vigent tenint en compte aspectes jurídics, socials i religiosos.

CE7. Capacitat per conèixer i donar a conèixer els ODS en un entorn social genèric i en un entorn professional especialitzat en l’àmbit de la criminologia.

Per accedir al màster en criminologia cal complir les condicions que estableix el Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

1. El pla d’estudis s’estructura en quatre semestres al llarg de dos cursos acadèmics a temps complet.
2. Cada semestre té 30 crèdits europeus. Aquest pla d’estudis té 120 crèdits europeus. Un crèdit europeu equival a 30 hores de càrrega de treball per a l’estudiant.
3. El pla d’estudis està format per unitats d’ensenyament que es distribueixen de la forma següent:

Primer curs

Semestre

Unitat d’ensenyament

ECTS

1

Fonaments teòrics i científics de la criminologia

12

1

Elements psicològics, clínics i forenses de la criminologia

12

1

Elements jurídics de la criminologia I

6

2

Elements jurídics de la criminologia II

6

2

Elements sociopolítics de la criminologia

12

2

Fenomenologia de la delinqüència contemporània

12

Total:

60

Segon curs

Semestre

Unitat d’ensenyament

ECTS

3

Intervenció professional criminològica

12

3

Victimologia i victimització

12

3

Gestió de la seguretat pública i privada I

6

4

Gestió de la seguretat pública i privada II

6

4

Estada de pràctiques externes

12

4

Treball de fi de màster

12

Total:

60

4. Totes les unitats d’ensenyament estan assignades a un semestre lectiu i tenen una durada d’impartició de dos mesos. Les unitats d’ensenyament que no poden impartir-se en un únic semestre s’articulen en dos parts iguals de 6 crèdits cadascuna i s’assignen a dos semestres seguits.

5. Les condicions per matricular-se a les unitats d’ensenyament són les següents:

   • a) Els estudiants poden seguir els estudis a temps parcial o bé a temps complet en funció del nombre de crèdits als quals es matriculin per curs acadèmic.
   • b) Els estudiants a temps complet s’han de matricular de 60 crèdits per curs acadèmic.
   • c) Els estudiants a temps parcial s’han de matricular, com a mínim, de 12 crèdits i, com a màxim, de 48 crèdits per curs.
   • d) En casos excepcionals es pot presentar una sol·licitud de matrícula de més crèdits, que serà valorada per la coordinació acadèmica dels estudis.

1. Els resultats d’aprenentatge són les fites que l’estudiant ha d’assolir al final de cada unitat d’ensenyament i sobre les quals recau la qualificació.
2. Els resultats d’aprenentatge de les competències específiques de cada unitat d’ensenyament són els que figuren a l’

1. Avaluació

   • a) Avaluació continuada i única de les unitats d’ensenyament del pla d’estudis cada curs acadèmic. La superació d’una unitat d’ensenyament requereix un mínim del 66% del total de la ponderació establerta per al conjunt de les activitats formatives.
   • b) Per a la consecució dels resultats d’aprenentatge i de les competències assignades, totes les unitats d’aprenentatge han de desenvolupar les activitats formatives previstes (teòriques, pràctiques, participatives i de recerca) i les pràctiques externes, com es detalla a continuació:

i. Activitats formatives teòriques: examen test de, com a mínim, 80 preguntes amb quatre opcions de resposta, de les quals només una és vàlida. Es requereixen 60 respostes correctes per aprovar l’examen.

La qualificació de les activitats formatives teòriques té una ponderació ordinària del 30% de l’avaluació final de la unitat d’ensenyament.

ii. Activitats formatives pràctiques: l’avaluació consisteix a superar una de les tres qüestions pràctiques que s’han plantejat en sis casos o exercicis pràctics. La superació de la prova pràctica d’una unitat d’ensenyament requereix que l’alumnat respongui correctament i completament quatre de les sis preguntes dels sis casos que s’han de desenvolupar en la prova, com a mínim.

La qualificació de les activitats formatives pràctiques té una ponderació del 30% de l’avaluació final de la unitat d’ensenyament.

iii. Activitats formatives de recerca: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva de la presentació (individual o en grup) d’un treball acadèmic de recerca que segueix la metodologia establerta a aquest efecte. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans d’iniciar el treball. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la unitat d’ensenyament és del 30%.

iv. Activitats formatives participatives: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva del nivell de participació activa en les sis discussions plantejades en cada unitat d’ensenyament. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans de participar en el fòrum. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la unitat d’ensenyament és del 10%.

• c) Avaluació de pràctiques externes: L’avaluació consisteix en una valoració objectiva de la realització d’aquesta activitat mitjançant una memòria descriptiva i un informe de valoració de la qualitat i la satisfacció. L’avaluació de la memòria es fa a partir de deu indicadors que són públics i coneguts per l’alumnat. La qualificació final de les pràctiques externes és la mitjana ponderada de les qualificacions atorgades per l’informe de la tutoria externa i per l’informe del professorat de la unitat d’ensenyament.
• d) Avaluació del treball de fi d’estudis: L’avaluació és formada de dos parts:

i. La primera, que pondera un 65% de la qualificació final, en què la Direcció del Treball final d’estudis avalua, a través d’una rúbrica de deu ítems, el procés d’elaboració del mateix treball.

ii. La segona, que pondera un 35%, correspon a la defensa davant un Tribunal d’Avaluació, que valora, a través d’una altra rúbrica de deu ítems, les capacitats de síntesi, argumentació i sistematització del discurs oral.

• e) Les activitats formatives de cada unitat d’ensenyament poden ser no presencials o presencials. Més concretament, les proves d’avaluació de les activitats formatives teòriques són presencials. L’avaluació de la resta d’activitats formatives és no presencial. Finalment, la presentació del Treball final d’estudis pot ser presencial o no presencial
• f) Totes les activitats es qualifiquen amb un valor numèric en una escala numèrica de 0 a 10, incloent-hi com a màxim un decimal.
• g) L’estudiant rep, a més, un comentari qualitatiu que li permet comprendre com podia haver millorat l’activitat efectuada i quins aspectes del seu procés d’aprenentatge ha de millorar.
• h) La ponderació del pes de cadascuna de les activitats d’avaluació es publica al pla docent de la unitat d’ensenyament.

2. Règim de permanència

   • a) L’alumnat amb dedicació a temps complet disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de màster de tres cursos acadèmics.
   • b) L’alumnat amb dedicació a temps parcial disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de màster de quatre cursos acadèmics

El pla d’estudis complet, l’acreditació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i els informes que regulen l’ordenament jurídic es publiquen als webs del ministeri responsable de l’ensenyament superior i de la Universitas Europaea IMF.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 15 de novembre del 2023

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex

Resultats d’aprenentatge de les competències específiques per unitats d’ensenyament obligatòries

Primer curs

UE1. Fonaments teòrics i científics de la criminologia

− Conèixer els continguts teòrics aportats a la criminologia des dels principals corrents del pensament contemporani.

− Identificar les principals conceptualitzacions sorgides a partir del desenvolupament dels estudis criminològics.

− Identificar els elements que acrediten l’estatut científic de la criminologia com a disciplina científica.

− Identificar els elements que conformen la dimensió aplicada de la criminologia i permeten la seva professionalització.

− Identificar les connexions de la criminologia amb les ciències de la salut.

− Identificar les connexions de la criminologia amb les ciències socials.

UE2. Elements psicològics, clínics i forenses de la criminologia

− Conèixer les dimensions teòriques i pràctiques de la psicologia criminal.

− Identificar les aportacions i la participació de la psicologia en els àmbits pericial, judicial, penitenciari i policial.

− Dominar les explicacions psicològiques sobre la motivació criminal i les propostes corresponents.

− Conèixer les dimensions teòriques i pràctiques de la medicina legal i de les ciències forenses aplicades a la criminologia.

− Conèixer les aportacions de les ciències forenses a la pràctica criminalística.

− Aplicar les informacions de la psicopatologia forense a la identificació de possibles orígens delictius de certes conductes o comportaments.

UE3. Elements jurídics de la criminologia

− Comprendre la naturalesa social dels sistemes jurídics i els seus efectes.

− Identificar els elements fonamentals de les teories sociològiques del dret, especialment en la seva dimensió criminal.

− Identificar els mecanismes jurídics d’adaptació del dret als canvis socials.

− Comprendre els elements que intervenen en la projecció de la teoria del delicte als ordenaments jurídics positius.

− Conèixer els principis i la lògica jurídica dels ordenaments processals penals.

− Conèixer els debats i les propostes contemporànies en l’àmbit de la penologia i el dret penitenciari.

UE4. Elements sociopolítics de la criminologia

− Identificar l’objecte i els subjectes de la política criminal.

− Comprendre l’articulació de la política criminal en un model d’estat constitucional.

− Comprendre l’efecte de la lògica de la seguretat nacional en la política criminal.

− Comprendre la singularitat de la política pública de seguretat en un entorn democràtic.

− Identificar els factors i actors de la política pública de seguretat i prevenció.

− Conèixer les dinàmiques i els models de les polítiques públiques de seguretat.

UE5. Fenomenologia de la delinqüència contemporània

− Identificar els trets fenomenològics de la delinqüència contemporània en les societats democràtiques.

− Identificar les característiques de la delinqüència generada per psicopatologies.

− Identificar les característiques de la delinqüència organitzada en les seves dimensions econòmica, política i social.

− Identificar les diferents violències que acompanyen els delictes dins les famílies, de gènere i sexuals.

− Conèixer les diferents evolucions que manifesten les tipologies delictives davant els canvis socials contemporanis.

− Identificar els diferents instruments i àmbits en els quals es desenvolupen les tipologies delictives i les seves mutacions tecnològiques.

Segon curs

UE6. Intervenció professional criminològica

− Conèixer les tècniques de recerca aplicables a la criminologia.

− Comprendre la relació entre el delicte i els seu entorn comunitari.

− Identificar els límits ètics en la recerca i la intervenció criminològica.

− Identificar els factors de concentració, estacionalitat i desplaçament en l’anàlisi criminològica.

− Conèixer els models d’anàlisi de conflictes criminològics i les corresponents tècniques de gestió aplicables.

− Conèixer les tècniques de la mediació aplicables a la criminologia.

UE7. Victimologia i victimització

− Conèixer els conceptes de victimologia i victimització com a especialitzacions teoricopràctiques de la criminologia.

− Conèixer les propostes ideològiques formulades sobre la victimologia.

− Conèixer les grans tipologies de la victimització en la societat actual.

− Identificar la percepció social de les víctimes projectada pels mitjans de comunicació i adoptada pels sistemes judicials.

− Comprendre les singularitats de la victimització d’infants i adolescents i la complexitat de la mesura de la violència i els abusos.

− Identificar els indicadors d’avaluació de les víctimes i els procediments, les tècniques i els instruments de la victimologia forense.

UE8. Gestió de la Seguretat Pública i Privada

− Conèixer els àmbits de l’activitat policial, el seu règim i els seus controls.

− Identificar els models de funcionament i organització de les forces policials.

− Identificar les controvèrsies ideològiques i les problemàtiques associades a les institucions penitenciàries.

− Identificar els models de funcionament i organització dels centres penitenciaris.

− Conèixer els trets específics de les empreses dedicades a la seguretat privada.

− Conèixer els models de direcció i gestió dels departaments de seguretat en les organitzacions i entitats.

UE9. Estada de pràctiques externes

− Percebre i valorar la realitat de la criminologia en l’àmbit professional.

− Dissenyar i desenvolupar actuacions professionals en els diferents àmbits de la criminologia.

− Valorar d’una manera crítica les actuacions del/la criminòleg/a.

− Aprendre a fer un ús correcte i apropiat de la informació científica i tecnològica.

− Assumir i defensar els valors professionals.

− Dissenyar estratègies en la recerca o en la millora de l’ocupació.

UE10. Treball de fi de Màster

− Justificar, dissenyar i planificar un projecte aplicat de millora de la gestió o d’una investigació de caràcter científic i innovador.

− Resoldre correctament i convincentment cadascuna de les etapes fonamentals en el desenvolupament del treball (seleccionar les fonts d’informació; integrar el coneixement per construir el marc teòric; recollir, interpretar i analitzar les dades obtingudes; expressar-se correctament per escrit, utilitzant el llenguatge tècnic o científic).

− Presentar correctament i estructuradament el treball i defensar-lo davant d’una audiència experta.

− Reflexionar críticament, constructivament i avaluadorament respecte de tots els informes de progrés, de les matrius d’autoavaluació i de les matrius d’avaluació de la defensa oral.