Retour à la recherche
DécretEn vigueurBOPA358/2023

Decret 358/2023, del 12-7-2023, pel qual s’aprova el pla d’estudis del bàtxelor en ciència política de la Universitas Europaea IMF.

Decret 358/2023, del 12-7-2023, pel qual s’aprova el pla d’estudis del bàtxelor en ciència política de la Universitas Europaea IMF.

Première publication
18 juil. 2023
Dernière modification
Versions
1
Version en vigueur
v1

Texte en vigueur

Articles de la version en vigueur de la loi. Cliquez sur « Historique » pour voir l'évolution de chaque article.

v1En vigueur18 juil. 2023
exposició de motius
Historique

La Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior preveu que els plans d’estudis de les titulacions estatals siguin elaborats per les universitats i aprovats pel Govern, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).

Vist que les titulacions andorranes de caràcter estatal, d’acord amb els principis que regeixen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, s’estructuren en tres cicles: el primer cicle condueix al títol de bàtxelor; el segon cicle, al de màster; i el tercer cicle, al de doctor;

Vist el Decret 300/2022, del 13-7-2022, de creació del títol estatal del bàtxelor en ciència política;

Vista la proposta de creació del pla d’estudis del títol estatal de bàtxelor en ciència política, presentada per la Universitas Europaea IMF al Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats;

Vista l’acreditació favorable del pla d’estudis del bàtxelor en ciència política emesa per l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra;

D’acord amb aquestes consideracions, el Govern, en la sessió del 12 de juliol del 2023, a proposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats i amb l’objectiu de donar caràcter estatal al pla d’estudis presentat, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

1

Pla d’estudis

Historique
  1. El pla d’estudis té una càrrega de treball de 180 crèdits europeus o crèdits ECTS (sistema europeu de transferència de crèdits), l’assoliment dels quals s’acredita amb el títol de bàtxelor en ciència política.
  2. La durada dels estudis per obtenir el títol de bàtxelor en ciència política és de tres cursos acadèmics a temps complet dividits en sis semestres. Aquests estudis també es poden cursar a temps parcial, adequant-ne la durada.
  3. La unitat de mesura de cadascuna de les unitats d’ensenyament és el crèdit europeu, d’acord amb el que estableix l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior.
  4. Els 180 crèdits europeus del programa de formació es desglossen en 15 unitats d’ensenyament obligatòries de 12 crèdits.
  5. La titulació s’imparteix en la modalitat virtual.
  6. La llengua vehicular de l’ensenyament pot ser la catalana, la castellana o l’anglesa. Per a l’admissió en aquest bàtxelor es requereix acreditar un nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) de la llengua vehicular escollida. Els recursos documentals de les activitats formatives, ja siguin textuals o audiovisuals, s’incorporen en la seva llengua original i sense traducció. Per tant, es recomana a l’estudiant disposar de les competències lingüístiques del nivell B2 del MECR de les dos llengües distintes a la llengua vehicular escollida.
  7. El bàtxelor en ciència política és una titulació de nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
2

Requisits

Historique

L’obtenció del títol de bàtxelor en ciència política requereix:

  • a) Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent, aprovat pel Govern, d’acord amb les disposicions d’aquest Decret.
  • b) Haver pagat els drets d’expedició del títol corresponent.
3

Perfil i competències

Historique
  1. Perfil professional

Les persones titulades són capaces d’exercir com a tècnics i gestors en els àmbits següents: organitzacions polítiques, organitzacions socials, administracions públiques, institucions públiques, institucions privades, gestories administratives i consultories professionals.

  1. Competències

Els estudiants han de desenvolupar les competències transversals i específiques següents:

  • a) Competències transversals

CT1. Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals.

CT2. Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.

CT3. Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.

CT4. Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

CT5. Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.

  • b) Competències específiques

CE1. Aplicar els coneixements teòrics de la ciència política i disciplines afins als àmbits relacionats amb el perfil professional de la titulació.

CE2. Aplicar els mètodes i les tècniques de la ciència política als àmbits relacionats amb el perfil professional de la titulació.

CE3. Contribuir a l’assessorament a actors polítics en la gestió i avaluació de polítiques públiques.

CE4. Aplicar els coneixements de la realitat política andorrana als àmbits relacionats amb el perfil professional de la titulació.

CE5. Contribuir al disseny d’estratègies per a la promoció del desenvolupament sostenible.

CE6. Capacitat per conèixer i donar a conèixer els ODS en un entorn social genèric i en un entorn professional especialitzat en l’àmbit de la ciència política.

4

Requisits d’accés

Historique

Per accedir al bàtxelor en ciència política cal complir les condicions que estableix el Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

5

Estructura del pla d’estudis

Historique
  1. El pla d’estudis s’estructura en sis semestres al llarg de tres cursos acadèmics a temps complet.
  2. Cada semestre té 30 crèdits europeus. Aquest pla d’estudis té 180 crèdits europeus. Un crèdit europeu equival a 30 hores de càrrega de treball per a l’estudiant.
  3. El pla d’estudis està format per unitats d’ensenyament, que es distribueixen de la forma següent:

Primer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

1

Elements de ciència política

Obligatòria

12

1

Elements de sociologia política

Obligatòria

12

1

Elements d’economia política I

Obligatòria

6

2

Elements d’economia política II

Obligatòria

6

2

Elements d’història contemporània

Obligatòria

12

2

Elements de dret polític i constitucional

Obligatòria

12

Total:

60

Segon curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

3

Sistemes polítics comparats

Obligatòria

12

3

Sistema polític andorrà

Obligatòria

12

3

Metodologia de les ciències polítiques I

Obligatòria

6

4

Metodologia de les ciències polítiques II

Obligatòria

6

4

Comportament polític i electoral

Obligatòria

12

4

Comunicació política i opinió pública

Obligatòria

12

Total:

60

Tercer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

5

Geografia política

Obligatòria

12

5

Relacions internacionals

Obligatòria

12

5

Administració i gestió pública I

Obligatòria

6

6

Administració i gestió pública II

Obligatòria

6

6

Polítiques públiques

Obligatòria

12

6

Pensament polític i social

Obligatòria

12

Total:

60

  1. Totes les unitats d’ensenyament estan assignades a un semestre lectiu i tenen una durada d’impartició de dos mesos. Les unitats d’ensenyament que no poden impartir-se en un únic semestre s’articulen en dos parts iguals de 6 crèdits cadascuna i s’assignen a dos semestres seguits.

  2. Les condicions per a la matriculació a les unitats d’ensenyament són les següents:

    • a) Els estudiants poden seguir els estudis a temps parcial o bé a temps complet en funció del nombre de crèdits als quals es matriculin per curs acadèmic.
    • b) Els estudiants a temps complet s’han de matricular de 60 crèdits per curs acadèmic.
    • c) En casos excepcionals es pot presentar una sol·licitud de matrícula de més crèdits, que és valorada per la coordinació acadèmica dels estudis.
    • d) Els estudiants a temps parcial s’han de matricular d’un mínim de 12 crèdits per curs acadèmic i d’un màxim de 48.
6

Resultats d’aprenentatge

Historique
  1. Els resultats d’aprenentatge són les fites que l’estudiant ha d’assolir al final de cada unitat d’ensenyament i sobre les quals recau la qualificació.
  2. Els resultats d’aprenentatge de les competències específiques de cada unitat d’ensenyament són els que figuren a l’
7

Avaluació i règim de permanència

Historique
  1. Avaluació

    • a) El sistema d’avaluació és continu i finalitza amb cada unitat d’ensenyament. La superació d’una matèria requereix un mínim del 66% del total de la ponderació establerta per al conjunt de les activitats formatives.
    • b) Per a la consecució dels resultats d’aprenentatge i de les competències assignades, totes les matèries han de desenvolupar les activitats acadèmiques formatives previstes (teòriques, pràctiques, participatives i de recerca) com es detalla a continuació:

i. Activitats formatives teòriques de cada matèria: examen test de, com a mínim, 80 preguntes amb quatre opcions de resposta, de les quals només una és vàlida. Per superar l’examen test d’una matèria es requereix respondre correctament un mínim de 60 preguntes. La ponderació d’aquesta avaluació teòrica sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

ii. Activitats formatives pràctiques de cada matèria: l’avaluació consisteix a desenvolupar sis qüestions pràctiques, corresponents a sis casos o exercicis diferents de cada matèria. Es requereixen quatre respostes correctes i completes per aprovar l’examen pràctic. La ponderació d’aquesta avaluació pràctica sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

iii. Activitats formatives participatives: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva del nivell de participació activa en les sis discussions plantejades en cada matèria. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans de participar en el fòrum. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la matèria és del 10%.

iv. Activitats formatives de recerca: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva de la presentació (individual o en grup) d’un treball acadèmic de recerca que segueix la metodologia establerta a aquest efecte. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans d’iniciar el treball. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

  • c) Totes les activitats es qualifiquen amb un valor numèric en una escala de l’1 al 10, incloent-hi com a màxim un decimal.
  • d) L’estudiant rep, a més, un comentari qualitatiu que li permet comprendre com podia haver millorat l’activitat efectuada i quins aspectes del seu procés d’aprenentatge ha de millorar.
  • e) La ponderació del pes de cadascuna de les activitats d’avaluació es publica al pla docent de la unitat d’ensenyament.
  1. Règim de permanència

    • a) L’alumnat amb dedicació a temps complet disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de bàtxelor de cinc cursos acadèmics.
    • b) L’alumnat amb dedicació a temps parcial disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de bàtxelor de sis cursos acadèmics.
disposició addicional
Historique

El pla d’estudis complet, l’acreditació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i els informes que regulen l’ordenament jurídic es publiquen als webs del ministeri responsable de l’ensenyament superior i de la Universitas Europaea IMF.

disposició final
Historique

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de juliol del 2023

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex

Resultats d’aprenentatge de les competències específiques de les unitats d’ensenyament (UE)

Primer curs. Primer semestre

UE 1. Elements de ciència política

− Distingir la política del poder i la legalitat de la legitimitat.

− Conèixer les principals conceptualitzacions, evolució, tipologies i elements de l’Estat: població, nació, territori i sobirania.

− Identificar les relacions entre sistema polític i sistema econòmic i els efectes del capitalisme sobre la democràcia, la justícia social i la crisi ecològica.

− Identificar els poders executiu, legislatiu i judicial propis de l’estat de dret i relacionar-los amb les formes de govern.

− Conèixer les principals conceptualitzacions, evolució, tipologies i perversions de la democràcia.

− Identificar les relacions entre la socialització política i la cultura política, a través dels valors, creences i ideologies que estableixen les formes de participació dels actors polítics.

UE 2. Elements de sociologia política

− Conèixer els fonaments conceptuals i epistemològics de la sociologia com a disciplina científica i els elements teòrics de la sociabilitat i la cultura.

− Identificar els elements de la socialització i de la interacció social, de l’organització de la societat i de la dinàmica estructural de la desigualtat social.

− Conèixer els posicionaments teòrics sobre el canvi social.

− Conèixer els fonaments conceptuals sobre l’Estat, la societat i l’individu, les institucions socials i el mercat, la ubicació del poder en les societats del segle xxi i la construcció històrica de la ciutadania.

− Identificar els elements de l’acció col·lectiva i el conflicte polític.

− Identificar els impactes sobre la dinàmica social de la globalització i la societat xarxa.

UE 3. Elements d’economia política I

− Conèixer els fonaments del pensament econòmic.

− Conèixer els conceptes que permeten analitzar la demanda del consumidor i del mercat i interpretar les principals teories sobre el comportament de l’economia, tant en l’àmbit microeconòmic com en el macroeconòmic.

− Identificar les característiques de les diferents estructures de mercat: competència perfecta, monopoli i oligopoli.

Primer curs. Segon semestre

UE 3. Elements d’economia política II

− Conèixer els cicles econòmics i els models econòmics per entendre com evoluciona el nivell de producció, ocupació i preus en una economia, tant a curt com a mitjà termini.

− Identificar la utilitat de la política econòmica i les seves limitacions per influir sobre el nivell de producció, ocupació i preus diferenciant efectes a curt i a llarg termini.

− Conèixer els efectes del dèficit públic i del deute.

UE 4. Elements d’història contemporània

− Comprendre l’evolució del liberalisme il·lustrat cap al constitucionalisme de l’Estat modern.

− Conèixer el procés de construcció de l’estat nació i la seva vehiculació amb el sorgiment dels nacionalismes.

− Copsar l’abast polític, social i econòmic de la Revolució Industrial.

− Entendre els processos socials i geopolítics que van conduir a l’esclat de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa, catalitzadors del segle xx.

− Comprendre els elements que activen la brutalització de la política en el període d’entreguerres i els seus ecos posteriors.

− Identificar el nou ordre i la política de blocs derivats de la fi de la Segona Guerra Mundial.

− Delimitar els trets definitoris d’una societat en xarxa en l’inici de l’era de la informació.

UE 5. Elements de dret polític i constitucional

− Comprendre la naturalesa del dret i la seva funció social.

− Identificar les característiques que determinen l’existència d’un estat de dret, democràtic i social.

− Identificar els mecanismes constitucionals de protecció democràtica i garantia dels drets humans i dels drets de ciutadania.

− Identificar els elements que fonamenten els models de formes de govern basades en les tradicions monàrquiques i les republicanes.

− Identificar els poders de l’Estat, amb la seva naturalesa, autonomia i funció en un marc constitucional democràtic.

− Identificar els elements tipològics de les estructures estatals centralitzades i de les descentralitzades.

− Identificar els impactes dels compromisos internacionals envers els règims constitucionals.

Segon curs. Tercer semestre

UE 6. Sistemes polítics comparats

− Distingir el concepte d’Estat del concepte de sistema polític, identificant les característiques bàsiques de cadascun.

− Aplicar les metodologies per a l’anàlisi comparativa de sistemes polítics en l’anàlisi del seu funcionament i del rendiment de les seves institucions.

− Identificar els elements característics dels totalitarismes i els autoritarismes i diferenciar-los de les oligarquies competitives, els règims sultànics i les hibridacions institucionals no democràtiques.

− Identificar comparativament els elements clau dels sistemes electorals i de partits en un marc polític democràtic.

− Comprendre la dinàmica de les majories, els consensos i el consociativisme en els sistemes polítics democràtics.

− Identificar els efectes de les arquitectures polítiques supraestatals sobre els sistemes polítics estatals.

UE 7. Sistema polític andorrà

− Comprendre l’impacte de l’evolució històrica de la política andorrana en la configuració de l’actual Estat.

− Identificar els elements singulars de l’arquitectura constitucional andorrana que configuren el sistema polític del Coprincipat.

− Dominar el règim jurídic que emmarca el sistema polític andorrà i la seva dinàmica social.

− Identificar els factors que determinen l’equilibri territorial del poder polític a Andorra.

− Identificar els elements singulars del sistema de partits i del sistema electoral andorrà.

− Conèixer l’evolució de les relacions polítiques, econòmiques i socials d’Andorra amb la Unió Europea.

UE 8. Metodologia de les ciències polítiques I

− Comprendre la lògica de l’anàlisi científica aplicada a les ciències polítiques, identificant les preguntes preceptives en el plantejament de tota recerca.

− Saber revisar la literatura científica i el marc teòric general abans de formular hipòtesis de recerca i d’organitzar les dades per emprendre el procés d’operacionalització.

− Conèixer les principals tècniques i metodologies qualitatives aplicades a l’anàlisi política.

Segon curs. Quart semestre

UE 8. Metodologia de les ciències polítiques II

− Conèixer les principals fonts de dades quantitatives per a l’anàlisi política.

− Conèixer les tècniques del mostreig i la inferència i les de l’elaboració de taules de contingència.

− Comprendre les diferències de mitjanes, la correlació estadística, la regressió lineal simple i l’anàlisi multivariant aplicada a la recerca en ciència política.

UE 9. Comportament polític i electoral

− Conèixer el concepte operatiu de participació política aplicat a les societats democràtiques a partir de les principals teoritzacions contemporànies.

− Identificar els actors presents en la participació política i el seu impacte sobre l’estabilitat de les societats democràtiques.

− Identificar les diferents manifestacions tipològiques de la participació política vinculades a les cultures i tradicions particulars.

− Conèixer els elements fonamentals del comportament electoral: participació, abstenció, fidelització i volatilitat.

− Conèixer les tipologies bàsiques de les campanyes electorals vinculades a les diferents estratègies polítiques.

− Saber contextualitzar sectorialment i funcionalment les dades resultants d’uns comicis electorals.

UE 10. Comunicació política i opinió pública

− Conèixer les eines comunicatives clàssiques i les noves a l’abast de la comunicació política.

− Identificar estratègies de comunicació vinculades als interessos i objectius polítics, econòmics o ideològics dels actors socials.

− Identificar els elements que singularitzen el màrqueting polític i la seva adaptació a sistemes polítics democràtics i no democràtics.

− Conèixer l’evolució conceptual del fenomen de l’opinió pública.

− Comprendre el paper dels mitjans de comunicació i dels actors polítics i socials en la mobilització col·lectiva de les opinions individuals.

− Conèixer els mecanismes de control de l’emergència i expressió de l’opinió pública i de la força social resultant de l’opinió col·lectiva.

Tercer curs. Cinquè semestre

UE 11. Geografia política

− Identificar els elements clau de la geografia física universal que condicionen les activitats humanes i el seu desenvolupament.

− Comprendre les raons de la pervivència dels elements territorials de la geografia política a l’hora d’afrontar les crisis econòmiques o socials.

− Identificar la magnitud de la problemàtica generada per l’evolució ambiental i els múltiples efectes del canvi climàtic.

− Identificar els elements geogràfics inherents a l’obtenció dels recursos naturals, les energies fòssils o els recursos hídrics com a font de conflictes d’interessos interestatals.

− Identificar els elements que configuren cultures i identitats en el marc territorial i els efectes sobre la comunicació i els intercanvis.

− Comprendre la realitat de la jerarquització territorial del món a partir del contrast entre les formacions estatals imperials i els microestats.

UE 12. Relacions internacionals

− Identificar els elements polítics que configuren el marc de relacions del sistema internacional i les característiques que atorguen la subjectivitat en el sistema internacional.

− Comprendre el procés de generació de les normes jurídiques en el marc de les relacions internacionals i les regles que determinen la seva aplicació ordinària i extraordinària.

− Conèixer la realitat de les competències espacials i la dimensió política de la cooperació internacional.

− Conèixer el marc històric, polític i jurídic del bastiment institucional de la Unió Europea i les fonts de l’ordenament jurídic de la Unió Europea.

− Comprendre la lògica política imperant en la relació normativa entre la Unió Europea i els seus estats membres.

− Conèixer els trets característics particulars del Principat d’Andorra com a subjecte del dret internacional públic i les característiques del model d’associació d’estats a la Unió Europea i les opcions del Principat d’Andorra.

UE 13. Administració i gestió pública I

− Identificar l’epistemologia i la metodologia pròpies de la ciència de l’Administració.

− Comprendre la naturalesa, funcions i dinàmica de l’Administració pública com a institució social.

− Comprendre la naturalesa, funcions i dinàmica de l’Administració pública com a organització.

Tercer curs. Sisè semestre

UE 13. Administració i gestió pública II

− Identificar els elements que singularitzen l’Administració pública com a sistema d’acció.

− Identificar els elements socials de l’acció administrativa i la seva influència sobre la societat.

− Distingir organització i burocràcia en la gestió pública.

UE 14. Polítiques públiques

− Conèixer les principals conceptualitzacions teòriques i operatives sobre les polítiques públiques.

− Identificar els enfocaments i models analítics per a l’estudi de les polítiques públiques.

− Comprendre la dinàmica d’incorporació de problemes públics a l’agenda de les intervencions polítiques.

− Identificar les fases del disseny de la política pública, dels seus actors i de les seves tècniques de formulació.

− Identificar les fases teòriques dels processos d’implementació i d’avaluació d’una política pública.

− Comprendre la relació entre les decisions sobre les polítiques públiques i la qualitat de la governança democràtica.

UE 15. Pensament polític i social

− Conèixer les principals aportacions del món clàssic grecoromà al bastiment del pensament polític i social occidental.

− Conèixer les principals doctrines polítiques medievals i els seus corrents i debats.

− Identificar els elements del pensament polític que acompanyen el renaixement cultural europeu en la creació de l’Estat modern.

− Identificar els elements del pensament polític presents en el programa de la Il·lustració i la seva projecció ideològica posterior.

− Identificar els trets bàsics que defineixen i contrasten les ideologies polítiques contemporànies.

− Identificar les bases teòriques i filosòfiques de les propostes polítiques que emparen l’evolució globalitzadora del segle xxi.