1. L’àrea encarregada dels exàmens oficials crea un expedient per a cada candidat que conté la sol·licitud d’inscripció a la prova oficial del graduat en segona ensenyança per a candidats lliures i la fotocòpia del passaport o del document oficial d’identitat per als no andorrans. 2. En el cas dels candidats lliures que hagin sol·licitat una convalidació de competències, cal completar l’expedient amb la resolució de la convalidació emesa per l’àrea encarregada dels exàmens oficials, així com una fotocòpia compulsada dels títols oficials presentats, si escau. 3. Aquest expedient queda custodiat a l’àrea encarregada dels exàmens oficials.

1. El Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori és un òrgan ministerial extern als centres educatius que es compon dels membres següents: a) Direcció encarregada dels exàmens oficials, que n’assumeix la presidència. b) Direcció encarregada de la inspecció educativa. c) Cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. d) Cap de l’àrea encarregada de la inspecció educativa. e) Els inspectors educatius encarregats de la coordinació del graduat per a candidats lliures. f) Tècnic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que actua com a secretari. 2. Les funcions del Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori són: a) Validar l’avís d’exàmens en què es determinen les normes, el calendari i els espais de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures. b) Designar els elaboradors, els correctors i els examinadors de les proves. c) Validar els descriptius de les proves. d) Validar els resultats de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures. e) Decidir les accions correctores per normalitzar els resultats, si escau. f) Resoldre les demandes de mesures extraordinàries o sol·licituds específiques. g) Atendre queixes que puguin presentar els candidats. h) Vetllar pel bon desenvolupament de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures. i) Fer propostes de millora, si escau.

1. El Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori designa els professionals encarregats d’elaborar els exàmens per a la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures entre el personal tècnic d’ensenyament adscrit al cos especial d’ensenyament que tingui, almenys, la titulació necessària per exercir la docència al nivell de segona ensenyança, preferentment en l’especialitat corresponent. 2. En el cas excepcional de no disposar de personal tècnic d’ensenyament per elaborar els exàmens, el Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori pot designar persones externes, sempre que disposin de la titulació necessària. 3. L’elaboració dels exàmens ha de respectar els referents següents: - El decret del programa de l’assignatura corresponent - El decret descriptiu de l’examen o dels exàmens de l’assignatura corresponent

1. Els descriptius dels exàmens inclouen informació sobre el marc legal de referència, especifiquen les competències, les expectatives, els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació que l’examen ha d’avaluar, la llengua de producció, la durada, les condicions en què s’han de dur a terme, la tipologia de l’examen i tot el que es cregui convenient per elaborar-los. 2. Els descriptius dels exàmens es publiquen mitjançant el decret corresponent.

1. La comissió d’harmonització és l’òrgan encarregat de la validació de les proves que avaluen les competències que s’ofereixen. 2. La comissió d’harmonització està formada pels membres següents: a) L’inspector educatiu al càrrec de l’assignatura objecte de l’harmonització, que presideix la comissió. b) El tècnic pedagògic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials al càrrec de la prova objecte de l’harmonització. c) Els docents experts en l’àmbit de la prova corresponent. 3. Les funcions de la comissió d’harmonització són les següents: a) Garantir que l’examen permeti recollir evidències, d’acord amb els indicadors d’avaluació i, així, avaluar els criteris d’avaluació i les competències. b) Garantir que la proposta d’examen respecti els requisits del descriptiu oficial de l’examen. c) Garantir la claredat dels enunciats i controlar els biaixos culturals. d) Comprovar que els exàmens d’una mateixa competència tinguin un nivell de dificultat equivalent. e) Validar cada examen i la proposta de correcció mitjançant la signatura de l’acta de la comissió d’harmonització.

1. L’inspector educatiu a càrrec de les competències corresponents és el responsable de seleccionar la prova que s’administra a cada convocatòria. 2. L’administració dels exàmens es refereix al conjunt de procediments que, en el moment de dur a terme les proves, garanteixen el respecte de les normes establertes a l’avís d’exàmens i a les consignes per als candidats, les condicions logístiques necessàries per fer els exàmens, l’atenció personalitzada als candidats i la supervisió de tot el procés. 3. L’àrea encarregada dels exàmens oficials és responsable de l’administració dels exàmens.

1. El Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori designa els correctors dels exàmens entre el personal tècnic adscrit al cos especial d’ensenyament que tingui, almenys, la titulació equivalent a la necessària per exercir la docència al nivell educatiu de segona ensenyança, preferentment en l’especialitat que ha de corregir. 2. En casos excepcionals, el Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori pot sol·licitar la participació de correctors externs al ministeri encarregat de l’educació amb el mateix nivell de qualificació. 3. L’àrea encarregada dels exàmens oficials facilita als correctors dels exàmens les consignes i la proposta de correcció de cada examen per a la qualificació de les competències. 4. Les correccions dels exàmens s’efectuen garantint l’anonimat dels candidats.

La qualificació de les competències es fa seguint els procediments detallats als articles 35, 36, 37 i 38.

1. El candidat que, en cas d’absència relacionada amb un esdeveniment per causa de força major, independent de la seva voluntat, no hagi pogut presentar-se a algun examen o a cap, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, com a màxim cinc dies hàbils a comptar de l’endemà de l’absència, a l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que la trametrà al Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori. 2. La resolució de la demanda es comunicarà per escrit al candidat amb el nou calendari de l’examen o dels exàmens, si escau.

A cada convocatòria, l’àrea encarregada dels exàmens oficials i l’àrea encarregada de la inspecció educativa verifiquen la qualitat de les correccions i emeten un informe amb l’anàlisi dels resultats, adreçat al Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori, que aplica, si escau, les accions correctores per normalitzar els resultats.

1. En finalitzar la convocatòria, el ministeri encarregat de l’educació comunica a cada candidat les qualificacions obtingudes mitjançant els canals establerts a l’avís d’exàmens, indicant si és apte o no apte per obtenir el títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures o si està en procés per obtenir el títol. 2. Per als candidats declarat aptes que finalitzen el procés de certificació, l’àrea encarregada dels exàmens oficials emet el certificat de qualificacions de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures que recull les qualificacions definitives obtingudes a cada competència, així com la resolució d’apte per obtenir el títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.

1. L’acta d’acreditació del graduat en segona ensenyança per a candidats lliures és un document oficial signat per tots els membres del Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori en el qual consta la informació següent: a) Els cognoms i el nom dels candidats. b) L’any acadèmic. c) Les qualificacions obtingudes pel candidat en les competències. d) El percentatge de competències desenvolupades i de competències no desenvolupades. e) La resolució: apte o no apte. f) La nota numèrica global. g) La identificació i la signatura dels membres del Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori. h) El lloc i la data. i) Les observacions que el Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori cregui convenients. 2. L’acta d’acreditació s’arxiva a l’àrea que s’ocupa dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

1. Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar la consulta dels seus exàmens escrits i les graelles d’avaluació. En el cas dels exàmens orals i pràctics, el candidat només pot consultar les graelles d’avaluació. 2. Les sol·licituds s’han de fer en un termini màxim de dos dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. La consulta d’exàmens s’ha de realitzar en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats.

1. Després de la comunicació dels resultats definitius, el candidat pot sol·licitar a l’àrea encarregada dels exàmens oficials una segona correcció dels exàmens escrits. La sol·licitud d’una segona correcció té com a finalitat que l’examen sigui recorregit per un professional diferent del que ha fet la primera correcció. Per sol·licitar la segona correcció, els candidats s’han d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern i emplenar la sol·licitud de segona correcció d’un examen de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures. 2. La sol·licitud de segona correcció s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats definitius. L’àrea encarregada dels exàmens oficials comunica als candidats concernits els resultats de la segona correcció en un termini màxim de quinze dies hàbils a partir de la finalització del període de sol·licitud. 3. En cas que el resultat de la segona correcció: a) Sigui el mateix que el de la primera, es guarda el resultat final. b) Sigui immediatament inferior o superior al de la primera, el resultat final correspon al de la segona correcció. c) En la resta de casos, es fa una tercera correcció i la qualificació final és el millor resultat predominant dels tres resultats. 4. El resultat de la revisió pot ser impugnat en els termes del Codi de l’Administració.

1. Es considera frau durant el desenvolupament de les proves: a) Tota comunicació escrita o oral no autoritzada entre candidats. b) L’ús de documents no autoritzats. c) L’ús de mitjans de comunicació i tecnològics no autoritzats. d) La suplantació d’identitat. e) El plagi. 2. Tot frau comès pel candidat durant els exàmens escrits, orals, pràctics o projectes és comunicat immediatament per la persona encarregada de la vigilància o pel corrector al cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. El frau comès comporta la qualificació de no avaluat a l’examen i la pèrdua de la convocatòria.

Totes les persones que participen en la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures han de respectar la confidencialitat dels exàmens i dels resultats.

El ministeri encarregat de l’educació pot posar a disposició un suport formatiu per als candidats que vulguin inscriure’s a les prova de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.

El candidat lliure, que continua en procés de certificació i que no compleix els requisits de l’article 72, disposa d’un màxim de cinc convocatòries consecutives i immediatament posteriors a la primera convocatòria en la qual no ha complert els requisits d’obtenció de títol. Durant aquest període es conserven les qualificacions obtingudes així com les convalidacions atorgades. Un cop exhaurides les convocatòries, si no és declarat apte, el candidat no conserva cap de les qualificacions obtingudes al llarg de les convocatòries. Capítol vuitè. Certificació

En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen un certificat d’estudis que dona accés a la segona ensenyança.

L’alumnat obté el títol de graduat en segona ensenyança si: - Desenvolupa com a mínim el 50 % del conjunt de les competències específiques i transversals qualificades amb una A, B o C, d’acord amb les expectatives dels programes oficials. - Obté una qualificació en la totalitat de les competències. Una qualificació de no avaluat (NA) en alguna de les competències comporta automàticament la no obtenció del títol de graduat en segona ensenyança.

1. El ministeri encarregat de l’educació emet el títol de graduat en segona ensenyança a tots els candidats declarats aptes. 2. Els títols atorgats s’inscriuen en el Registre oficial de títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal.

L’expedició del títol de graduat en segona ensenyança es fa tal com especifica el Decret de regulació d’expedició de diplomes i títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal del ministeri encarregat de l’educació i de la formació professional.

El certificat d’estudis de primera ensenyança i el títol de graduat en segona ensenyança s’inscriuen al Registre oficial de títols d’ensenyament obligatori i postobligatori, de caràcter estatal, del ministeri encarregat de l’educació.

A partir dels resultats obtinguts per l’alumne en cadascuna de les competències, es genera una nota numèrica per a cadascuna de les àrees i una nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial. En tots dos casos, l’escala utilitzada és una escala numèrica contínua creixent entre el 0 i el 10, arrodonida a dos decimals en el cas de la nota numèrica d’àrea (NNA) i a tres decimals en el cas de la nota numèrica global (NNG). 1. Per traduir el perfil competencial de l’alumne a una nota numèrica global, s’utilitzen dos fórmules alternatives: a) Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és inferior al 50%, s’aplica la fórmula següent: 1,6665 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A. b) Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és igual o superior al 50%, s’aplica la fórmula següent: 3,333 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A. 2. Per traduir els resultats obtinguts a les diferents competències d’una àrea en una nota numèrica d’àrea, s’utilitza el mateix procediment descrit a l’apartat 1 d’aquest article.

1. En finalitzar un semestre, un curs o un cicle, les famílies poden sol·licitar a la direcció encarregada del departament de l’ensenyament obligatori, un certificat de qualificacions amb la nota numèrica per a cadascuna de les àrees i la nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial, d’acord amb el que estableix l’article 76. Aquesta demanda s’ha de formular per escrit i ha d’estar degudament justificada especificant-ne els motius. 2. El certificat de qualificacions amb traducció numèrica s’inclou a l’annex II.

En finalitzar l’ensenyament obligatori, tots els alumnes reben un certificat d’escolarització, emès per la direcció encarregada del departament de l’ensenyament obligatori, que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació i les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències, i també una proposta d’orientació.

Per als candidats lliures que continuen en procés de certificació, l’àrea encarregada dels exàmens oficials emet el butlletí de qualificacions de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, que recull les qualificacions obtingudes a cada competència i la resolució d’apte o no apte per obtenir el títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.

1. Els candidats lliures que inicien el procés d’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures abans del mes de setembre del 2024 poden optar entre: a) mantenir les condicions establertes en el Decret del 22-9-2004 sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, modificat pels decrets del 23-9-2009 i del 23-9-2020, a excepció del que estableix la disposició derogatòria d’aquest Decret en relació amb el nombre de convocatòries i la creació del Comitè tècnic d’ensenyament obligatori, o b) acollir-se al model d’obtenció del títol establert en aquest decret. Per permetre als candidats triar una de les dos opcions, a) o b), entre els mesos d’abril i juny del 2024, l’àrea encarregada dels exàmens oficials tramet a cada candidat que ha iniciat el procés abans del setembre 2024 una simulació de conversió de les notes numèriques al sistema de qualificació de competències. La taula de correspondència entre les assignatures del model anterior d’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures amb les proves de les competències del model regulat en aquest decret s’inclou en l’annex III. El sistema de conversió de les notes numèriques a les qualificacions de les competències s’inclou en l’annex IV. 2. Els candidats que s’acullen al model d’obtenció de títol establert en aquest decret (b) accepten la simulació de conversió de les notes numèriques obtingudes en convocatòries anteriors al sistema de qualificació establert en aquest decret i signen, en senyal de conformitat, el document tramès per l’àrea encarregada dels exàmens oficials. 3. Els candidats que s’acullin al model d’obtenció de títol establert en aquest decret no poden tornar a presentar-se a les convocatòries que es regeixen pel Decret del 22-9-2004 sobre el graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, modificat pel Decret de 23-9-2009 i pel Decret del 23-9-2020. 4. Els candidats que no signen la simulació de conversió de les notes numèriques obtingudes en convocatòries anteriors al sistema de qualificació establert en aquest decret, i opten pel manteniment del sistema anterior (a), mantenen el nombre de convocatòries pendents d’exhaurir al setembre del 2024.

a) El Decret d’ordenament de l’educació bàsica del sistema educatiu andorrà, del 25 de febrer del 2015; b) Les disposicions relatives als cicles de l’ensenyament obligatori del Decret d’avaluació del sistema educatiu andorrà, del 15 de juny de 1995, amb les normes que el modifiquen i el despleguen. c) L’article 7 del Decret del 22-9-2004 sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures modificat pels Decrets de 23-9-2009 i 23-9-2020, resultant d’aplicació l’article 48 intitulat Convocatòria, corresponent a aquest decret. d) L’article 9 del Decret 22-9-2004 sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures modificat pels Decrets de 23-9-2009 i 23-9-2020, resultant d’aplicació l’article 54 intitulat Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori, corresponent a aquest decret. 2. Un cop exhaurides les convocatòries dels candidats lliures que han iniciat el procés d’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures abans del mes de setembre del 2024 i que opten per mantenir les condicions establertes en el Decret del 22-9-2004 sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures modificat pels Decrets de 23-9-2009 i 23-9-2020, queden derogats: a) El Decret del 22-9-2004 sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures; b) El Decret del 23-9-2009 de modificació del Decret sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures de data 22 de setembre del 2004; c) El Decret del 23-9-2020 de modificació del Decret del Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures de data 22 de setembre del 2004, 3. Així mateix, quedarà derogada qualsevol disposició que contradigui aquest decret.

Durant el curs 2023-2024 el ministeri encarregat de l’educació ha de publicar els descriptius dels exàmens establerts en aquest decret.

Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra a excepció dels articles continguts en el capítol setè, intitulat Prova oficial de Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, que entraran en vigor el primer de setembre del 2024. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 5 de juliol del 2023 Xavier Espot ZamoraCap de Govern Annex I. Perfil de l’alumne a l’acabament de la segona ensenyança de l’Escola Andorrana En acabar la segona ensenyança de l’Escola Andorrana, l’alumne haurà d’haver desenvolupat set competències clau per viure en la societat andorrana del segle XXI i per continuar estudis de nivell superior. Aquestes competències, que la persona continuarà desenvolupant al llarg de la seva vida, són la clau per afrontar amb èxit els reptes que planteja avui les societats andorrana i europea, que tenen com a principal característica la diversitat de llengües i cultures que s’interrelacionen. Les set competències clau a l’acabament de la segona ensenyança de l’Escola Andorrana són: Competència 1: Competència social i de ciutadania democràtica 1 Competència 2: Competència comunicativa plurilingüe 1 Competència 3: Competència matemàtica, científica i tecnològica 1 Competència 4: Competència digital 2 Competència 5: Competència cultural i artística 2 Competència 6: Competència d’aprendre a aprendre 2 Competència 7: Competència d’autonomia personal i d’emprenedoria 2 El perfil de l’alumne a l’acabament de la segona ensenyança de l’Escola Andorrana és, per tant, un conjunt coherent, consistent i cohesionat de competències necessàries per viure, participar i interactuar en la societat. Competència 1: Competència social i de ciutadania democràtica La competència social i de ciutadania democràtica es refereix a la participació de manera activa i responsable en la societat andorrana del segle XXI. Aquesta participació consisteix a conèixer i assumir els principis i els valors democràtics i dels drets humans, i exercir de manera responsable els drets i els deures de la vida en societat. El desenvolupament d’aquesta competència permet a l’alumne relacionar-se cívicament amb les persones i amb l’entorn, prendre decisions que l’afectin, a escala personal o a nivell social, i exercir la ciutadania democràtica en el si de la mateixa comunitat, del país i, en general, a escala global. Aquesta competència implica, d’una banda, aprendre a conviure en harmonia amb els altres, tant en el centre educatiu com en la comunitat. L’estudiant és capaç de gestionar el conflicte i resoldre’l de manera negociada a través del diàleg i del respecte del punt de vista de l’altre, així com acceptar i valorar la diversitat cultural. Dit altrament, viure en societat acceptant el que decideix la majoria; el punt de vista de l’altre, les idees i opinions alienes, encara que divergeixin de les pròpies. En efecte, la convivència amb els altres implica, en concret, un respecte per la diferència i pels drets humans, per poder mantenir així unes relacions interpersonals harmonioses i un diàleg intercultural. D’altra banda, aquesta competència també implica aprendre a viure en democràcia mitjançant una participació activa i responsable en la societat, com també mostrant un comportament coherent amb els valors democràtics. Per participar activament i responsablement, és fonamental desenvolupar el pensament crític per reflexionar i raonar de forma autònoma, reconèixer les complexitats del món actual i adoptar una perspectiva múltiple. El pensament crític condueix l’alumne a defensar la pròpia opinió de forma argumentada i a fer contribucions positives per a la seva pròpia vida i el seu entorn. Així mateix, l’escola és un espai d’aprenentatge de la ciutadania democràtica i un model d’organització social que fomenta l’aprenentatge de la democràcia com a forma de vida. La ciutadania democràtica s’aprèn fent. Això es concreta en l’exercici responsable per part dels alumnes dels seus drets i deures en la vida quotidiana de l’aula i del centre, en el desenvolupament de les seves tasques i en la presa de decisions sobre les qüestions que els afecten directament. La pràctica democràtica a l’escola permet que l’estudiant desenvolupi la seva capacitat d’autogovern i de gestió de la seva pròpia vida. Competència 2: Competència comunicativa plurilingüe En termes generals, la competència comunicativa plurilingüe es refereix a la facultat de l’alumne per expressar i interpretar els conceptes, els pensaments, els sentiments, els fets i les opinions oralment i per escrit en diferents llengües, i participar en interaccions comunicatives plurilingües i interculturals de manera apropiada i creativa, en qualsevol situació de la vida familiar, social, cultural o escolar. A l’Escola Andorrana, el desenvolupament d’aquesta competència suposa l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana, de la llengua castellana, de la llengua francesa i de la llengua anglesa; la consideració de la llengua materna de cada estudiant (quan no és llengua d’estudi) i la interrelació que s’estableix entre totes aquestes llengües. Així, doncs, entenem que l’alumne disposa d’una competència comunicativa plurilingüe i intercultural quan és capaç, en primer lloc, de comunicar eficaçment en llengua catalana, com a llengua oficial i primera, comunicar adequadament en llengua francesa i castellana, i comunicar suficientment en llengua anglesa. En segon lloc, quan és capaç d’utilitzar indistintament qualsevol d’aquestes quatre llengües per comunicar. I, en tercer lloc, quan és capaç d’establir relacions entre aquestes quatre llengües, ja sigui per aprofundir en el domini d’una d’elles o per aprendre’n una de diferent. El perfil lingüístic de l’estudiant en relació amb la seva capacitat per parlar, entendre, interactuar, llegir i escriure en cadascuna de les quatre llengües d’estudi és el que figura al final del descriptiu d’aquesta competència. La competència comunicativa plurilingüe implica una reflexió sobre les diverses llengües d’estudi i de les que no ho són, però que són la primera llengua per a l’alumne i configuren, per tant, l’espectre lingüístic de l’aula. Aquesta reflexió contribuirà al desenvolupament d’una major tolerància, respecte i valorització de les diferències. A més, també contribuirà a despertar la curiositat dels alumnes i afavorir la motivació per continuar aprenent llengües al llarg de la vida. Amb aquesta competència es pretén aconseguir que l’alumne esdevingui conscient de la seva capacitat com a parlant plurilingüe, que va unida a la seva capacitat com a actor social. Aquest actor social utilitzarà el seu repertori lingüístic en funció de les necessitats de comunicació en què es trobi, i que esdevindrà conscient que aprendre llengües és un procés que pot desenvolupar-se al llarg de tota la vida. Competència 3: Competència matemàtica, científica i tecnològica Aquesta competència es refereix al desenvolupament de les capacitats imprescindibles per a l’alfabetització científica que permeti els alumnes resoldre problemes de la vida quotidiana a partir del plantejament de problemes i l’obtenció de respostes científicament vàlides. La competència científica implica utilitzar el coneixement científic a fi de descriure, explicar i predir fenòmens naturals i tecnològics; per comprendre els trets característics de la ciència; per formular i investigar problemes i hipòtesis, i per documentar-se, argumentar i prendre decisions personals i socials sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi genera. El desenvolupament d’aquesta competència contribueix a què l’estudiant es qüestioni la realitat amb esperit crític i amb actitud innovadora. La presa de consciència del perquè de les coses permet que comprengui l’entorn i hi interaccioni a partir de la responsabilitat i pensant per si mateix. L’esperit crític, la presa de consciència i l’autonomia personal i de raonament permeten que prengui decisions de salut personal i de seguretat. Les competències personals de l’alumne reverteixen directament en les metes col·lectives. La sostenibilitat ecològica, així com la renovació constant de la societat i de les eines que fan la vida més fàcil, són conseqüència de les competències individuals i, alhora, forgen una millora global de les societats. Al final de la segona ensenyança, el desenvolupament d’aquesta competència es manifesta a través de la resolució dels problemes fent ús del mètode científic sempre que sigui possible. Així, els alumnes han de distingir entre els problemes que han de ser resolts mitjançant el mètode científic i els que no poden ser-ho. Al seu torn, han de fer preguntes pertinents i generar hipòtesis validables. El desenvolupament de la competència científica implica la capacitat de transformar el llenguatge verbal en llenguatge matemàtic i viceversa. Aquesta transformació de llenguatges en ambdós direccions es posa de manifest en els procediments d’experimentació, en l’ús de proves científiques, en l’aplicació de principis i pràctiques, i en la comunicació de resultats. Per resoldre problemes plantejats mitjançant l’ús del mètode científic, és necessari modelitzar i utilitzar la tecnologia apropiada. Al final de la segona ensenyança, la modelització es limita a analitzar i fer servir models ja existents, mentre que l’ús de la tecnologia es limita a utilitzar apropiadament aparells tecnològics i a crear sistemes tecnològics senzills. Per al desenvolupament d’aquesta competència, és imprescindible fomentar actituds com l’interès per la ciència així com la capacitat creativa, d’iniciativa i d’esperit crític a l’hora d’explorar el coneixement existent. També és necessari fomentar la resiliència mitjançant l’acceptació de l’error com a font de coneixement i l’autoestima davant les dificultats. Finalment, cal fomentar la responsabilitat en qüestions ambientals. Competència 4: Competència digital Aquesta competència es refereix a la utilització segura de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement) per obtenir, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació així com per comunicar i participar en xarxes de col·laboració via Internet. La competència implica tres dimensions. Primer, comporta una alfabetització informàtica; és a dir, una comprensió del funcionament de les tecnologies: PC, programaris, càmeres digitals, telèfons mòbils, cercadors en xarxa, etc. Segon, implica una alfabetització informacional; és a dir, l’obtenció, la comprensió i la gestió de la informació i l’ús de les eines digitals que permeten accedir-hi. Tercer, suposa una alfabetització audiovisual; és a dir, un enriquiment dels mateixos aprenentatges amb la incorporació de mitjans tecnològics. El desenvolupament de la competència digital es manifesta a través d’accions concretes de l’estudiant com l’ús de les tecnologies, o sigui, d’objectes, de vocabulari, de procediments i de tècniques. També, l’estudiant explora funcions noves i reconeix, en un context digital nou, el que ja sap fer en un context digital conegut. Així mateix, s’observen accions a l’hora d’emprar les TIC i les TAC, ja sigui quan explora com se soluciona una tasca, quan decideix quina és la tecnologia apropiada per resoldre problemes concrets i, finalment, quan aplica estratègies conegudes o creatives per a la resolució d’incerteses. La competència digital necessita que l’alumne conegui la naturalesa, el rol i les possibilitats de les TIC i de les TAC en la seva vida diària, en la societat i en la seva vida escolar. Cal que es familiaritzi i utilitzi amb eficàcia les funcions principals de les eines disponibles per tractar dades i per emmagatzemar i gestionar informació. En aquest sentit, és imprescindible que discrimini les informacions a partir dels criteris de validesa i de fiabilitat. A més, cal que actuï segons les possibilitats de la comunicació digital i d’Internet evitant els riscos potencials de l’ús de la tecnologia i aplicant sempre els principis jurídics i ètics lligats a l’ús de les tecnologies. La competència digital té una doble finalitat. D’una banda, assegurar el desenvolupament de les capacitats digitats al llarg de l’escolarització. D’altra banda, assegurar que l’estudiant disposa d’estratègies per continuar desenvolupant la competència al llarg de la vida. Ambdós finalitats convergeixen en el fet que l’estudiant justifiqui el propi pensament crític, expressi la pròpia creativitat i innovi mitjançant l’ús de les TIC i de les TAC. Per aquest motiu, cal fomentar la capacitat d’accedir als serveis d’Internet, per cercar-los i usar-los. Alhora, cal fomentar en l’estudiant la capacitat d’usar la informació de manera crítica i sistemàtica, avaluant-ne la pertinença, diferenciant entre el que és real i el que és virtual, i establint vincles entre virtualitat i realitat. Finalment, també és imprescindible fomentar la capacitat de produir informació complexa i compartir-la mitjançant les tecnologies. El desenvolupament de les capacitats s’acompanya del foment d’actituds com la responsabilitat, l’interès i el compromís. La responsabilitat es manifesta a través d’una actitud crítica i reflexiva vers la informació disponible. L’interès es posa de manifest a través de la recerca de noves tecnologies (programaris i instruments tecnològics) que contribueixin a la resolució eficaç de problemes. El compromís s’objectiva a través del respecte pel codi ètic d’Internet i la participació en comunitats i xarxes amb finalitats culturals, socials i estudiantils. Competència 5: Competència cultural i artística Aquesta competència es refereix a l’expressió de les idees, les experiències, els sentiments i les emocions a través de la música, les arts escèniques, la literatura i les arts visuals de forma creativa i amb sensibilitat estètica. Aquesta expressió necessita una comprensió de la pluralitat implícita en la nostra cultura i la nostra forma de pensar i de veure el món. Aquesta competència comprèn dos dimensions. La primera, la dimensió cultural de tipus humanístic, consisteix a conèixer i comprendre la nostra cultura i la nostra forma de pensar i de veure el món per construir la nostra identitat individual dins d’una societat complexa, establint un diàleg entre ella i el sentiment de pertinença o d’identificació amb la cultura andorrana. La segona dimensió, la dimensió artística, consisteix a saber representar la pròpia visió de la realitat i expressar les pròpies idees, experiències i emocions a través de la paraula (literatura), el cos (arts escèniques), el so (música), la imatge (arts visuals i plàstiques), amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques. Es tracta, per tant, d’una competència que facilita no només percebre, representar, assimilar i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art, de la cultura i del pensament, sinó també expressar-se i comunicar-se. El desenvolupament d’aquesta competència consisteix, en primer lloc, a conèixer i comprendre la cultura i la història d’Andorra i d’Europa. Segon, a adquirir recursos sobre els mecanismes particulars d’expressió que fan servir la música, les arts escèniques, la literatura i les arts visuals i plàstiques. Tercer, a comprendre el funcionament d’aquests mecanismes d’expressió. Aquesta comprensió significa, d’una banda, analitzar críticament diferents manifestacions del patrimoni artístic andorrà i universal i, d’altra banda, imitar els mecanismes d’expressió utilitzats per altres artistes en les pròpies creacions. Aquests darrers dos aspectes són necessaris per desenvolupar en els alumnes la seva capacitat crítica i creativa. I quart, a apropiar-se del funcionament dels mecanismes d’expressió de les arts esmentats anteriorment i posar-los en pràctica per expressar-se. Gràcies al desenvolupament d’aquesta competència, l’alumne té una experiència de l’obra, personal i particular, que el capacita per apreciar-la i gaudir-ne. Competència 6: Competència d’aprendre a aprendre La competència d’aprendre a aprendre es refereix a la capacitat de conduir el procés d’aprenentatge amb la finalitat de desenvolupar les pròpies potencialitats i el talent, i afavorint el desenvolupament al màxim de les pròpies possibilitats. Aquesta conducció del procés d’aprenentatge implica, d’una banda, esdevenir conscient dels propis coneixements i del que cal o es vol aprendre i, d’altra banda, saber com s’aprèn i com es gestionen de forma eficaç els processos d’aprenentatge. Esdevenir conscient dels propis coneixements, del que cal aprendre i, sobretot, del que es vol aprendre, comporta un procés reflexiu que contribueix a afermar i a estructurar la identitat personal, social o cultural. Aquest procés reflexiu també ajuda la persona a reconèixer les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques. Esdevenir conscient de com s’aprèn i com es gestionen de forma eficaç els processos d’aprenentatge permet organitzar, dirigir i avaluar amb propietat el procés d’aprenentatge; fixar els objectius de manera que siguin assolibles i realitzables; identificar la manera més òptima per aconseguir-los; i gestionar el temps amb eficàcia. Cal entendre l’eficàcia en la gestió d’aquests processos d’aprenentatge com la identificació i l’adopció dels mètodes i les tècniques que li són més beneficiosos en cada cas. El desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre comporta, de manera paral·lela, aprendre a automotivar-se i guanyar confiança en si mateix; encaixar els errors, aprendre’n i afrontar l’adversitat per sortir-ne amb més fortalesa; assolir cada cop més eficàcia i autonomia en el procés d’aprendre a aprendre, i saber demanar suport quan sigui necessari. El desenvolupament d’aquesta competència també afavoreix el desenvolupament del pensament creatiu, de la curiositat de fer-se preguntes, d’identificar i de plantejar una diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema, de prendre decisions de manera racional i crítica, utilitzant diverses estratègies i metodologies, i amb la informació de què es disposi. Competència 7: Competència d’autonomia personal i d’emprenedoria El desenvolupament d’aquesta competència implica que l’estudiant, com a individu que forma part d’una societat en constant evolució, és capaç d’adaptar-se als canvis nombrosos i ràpids del nostre context global i d’emprendre projectes personals o professionals. L’alumne ha d’haver adquirit elements i pautes que li permetin construir-se un futur i dur a terme autònomament projectes personals o professionals que li permetran realitzar-se com a persona així com també, a partir del coneixement de l’entorn laboral i socioeconòmic, inserir-se en la societat i en el mercat laboral. Per desenvolupar aquesta competència, l’alumne necessita construir-se una identitat personal que li permeti fer créixer l’autoestima i la confiança en ell mateix. Segons la pròpia personalitat, actua i tria amb coneixement de causa, sabent el que vol i per a què lluita. També genera idees noves i raona amb lògica, cosa que li permet abordar projectes personals i professionals, i acceptar prendre riscos necessaris, aprofitant les ocasions que se li presenten. A la vegada, és capaç de reconduir un projecte amb resiliència i a partir de l’acceptació d’errors. Finalment, l’estudiant demostra que té les eines per jutjar i prendre decisions que li arribaran al llarg de la vida, tant en l’àmbit personal com professional. D’altra banda, per aconseguir fixar-se i dur a terme reptes personals i professionals, és necessari que l’estudiant disposi d’unes certes actituds com la motivació per engegar qualsevol projecte, la responsabilitat, l’autocrítica i la resiliència per reconduir un projecte al llarg de la vida, la perseverança, la creativitat i l’optimisme, que li permetin dur a terme els seus objectius. També estableix i pren consciència dels seus propis valors i de les conseqüències dels seus actes per emmarcar les seves decisions en uns principis ètics. El coneixement de les seves pròpies habilitats personals condueix l’estudiant a un desenvolupament del seu potencial i de la seva autonomia dins el marc dels seus valors, cosa que li permetrà emprendre accions personals i professionals en la constant evolució econòmica i social a la qual la societat andorrana està immersa. Annex II. Certificat de qualificacions amb traducció numèrica M, director/a encarregat/da del Departament de l’Escola Andorrana, del Ministeri encarregat de l’educació del Govern d’Andorra, Certifico Que l’alumne Y ha estat escolaritzat a l’Escola Andorrana de segona ensenyança d’X. Que, durant el curs escolar 20XX/20XX, ha cursat Z curs de T cicle, i que les valoracions del desenvolupament de les competències obtingudes en les avaluacions al final del curs escolar són les següents: T Cicle Z Curs Qualificacions obtingudes Àrees Competències Qualificació màxima possible Competència Nota numèrica d’àrea (NNA) Traducció numèrica C1 A C. A C1 A C. A C. A C1 A C. A C. A C1 A C. A C. A C1 A C. A C. A C1 A C. A C. A C1 A C. A C. A Nota numèrica global (NNG) Escala de qualificació A: Competència desenvolupada totalment B: Competència desenvolupada globalment C: Competència desenvolupada amb dificultats D: Competència no desenvolupada NA: Competència no avaluada per absència no justificada o frau Traducció numèrica amb intervals de qualificació A: 10 - 8,34 B: 8,33 - 6,68 C: 6,67 - 5 D: < 5 NA: no es té en compte aquesta qualificació En el model d’avaluació basat en el desenvolupament de competències, les escoles del sistema educatiu andorrà no efectuen una classificació dels alumnes en el grup classe segons les qualificacions obtingudes. * El nivell educatiu de segona ensenyança del sistema educatiu andorrà es compon de dos cicles de dos cursos escolar cadascun (per a alumnes d’edats compreses entre 12 i 14 anys i 14 i 16 anys). I, perquè consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat a petició de la persona interessada. Sant Julià de Lòria, U d’V del 20XX Annex III. Taula de correspondència entre les assignatures del model anterior d’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures amb les proves de les competències del model regulat en aquest decret. Proves de les assignatures Proves de les competències del programa de segona ensenyança Llengua catalana escrita Competències del programa de llengua catalana relatives a la producció i comprensió escrites Llengua catalana oral Competències del programa de llengua catalana relatives a la producció i comprensió orals Llengua castellana escrita Competències del programa de llengua castellana relatives a la producció i comprensió escrites Llengua castellana oral Competències del programa de llengua castellana relatives a la producció i comprensió orals Llengua francesa escrita Competències del programa de llengua francesa relatives a la producció i comprensió escrites Llengua francesa oral Competències del programa de llengua francesa relatives a la producció i comprensió orals Matemàtiques Competències del programa de matemàtiques Ciències físiques i de la natura Competències del programa de ciències físiques i de la natura Ciències socials Competències del programa de ciències socials Informàtica