Els productes de plàstic d’un sol ús solen ser concebuts per utilitzar-los només una vegada o per un curt període de temps abans de desfer-se’n. Cada dia l’augment constant de la generació de residus de plàstics i de l’abandonament d’aquests materials al medi ambient comporta un risc greu per a la biodiversitat, la salut humana i els ecosistemes aquàtics.
L’impacte negatiu de determinats productes de plàstic en el medi ambient exigeix l’establiment d’un marc jurídic específic que permeti reduir eficaçment aquests aspectes negatius.
Per aquest motiu la Llei d’economia circular (LEC) preveu, entre altres aspectes, augmentar la circularitat donant prioritat a productes reutilitzables, sostenibles i no tòxics i als sistemes de reutilització enfront dels productes d’un sol ús. Un dels mecanismes que es poden aplicar és la regulació de la importació i de la posada al nostre mercat d’alguns productes de plàstic d’un sol ús, en funció de si existeixen o no altres productes que els puguin substituir. D’aquesta manera es fomentarà la utilització d’alternatives ja disponibles i més sostenibles.
En aquest sentit, l’article 10.1 de la Llei d’economia circular estableix la prohibició de produir, importar i introduir al mercat productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic.
Així mateix, l’article 10.2 preveu que el Govern estableixi per decret la llista de productes de plàstic d’un sol ús prohibits, basant-se en el que està establert en les directives de la Unió Europea sobre la matèria. I per això, la