Decret 28/2025, del 29-1-2025, pel qual s’estableix l’entorn de protecció de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve, parròquia d’Andorra la Vella, així com els criteris que han de regir les intervencions sobre els monuments i el seu entorn.

Annex 1. La Casa de la Vall, l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, i els seus entorns de protecció

Glossari

Monument: obra d’arquitectura o altra obra materal produïda per l’activitat humana que configura una unitat sigular. Pot incloure les seves pertinences i accessoris.

Entorn de protecció: és l’espai, edificat o no, que dona suport ambiental al bé i que, si és alterat, pot afectar-ne els valors, les perspectives, la contemplació o l’estudi.

Zona 1: és la zona més propera al bé d’interès cultural i està constituïda per l’espai immediat que l’envolta.

Zona 2: aquesta zona incorpora les finques, edificades o no, que poden alterar els valors del bé d’interès cultural objecte de protecció, atès que es troben situades prop del bé.

Element d’interès patrimonial: bé immoble amb interès patrimonial i que dona suport ambiental als monuments.

Element pertorbador: element sense valor patrimonial (històric i cultural) i que perjudica la lectura del bé protegit i del seu entorn. Quan es tracta d’immobles, es fa referència a aquells que no s’integren a l’entorn dels monuments per tenir una alçària excessiva respecte als edificis de l’entorn i/o pel tractament de les mitgeres de grans dimensions existents.

Capítol 1. Ubicació, descripció i valors de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve

La Casa de la Vall, amb el número d’inventari AN-009, i l’església de Sant Esteve, amb el número d’inventari AN-001, es troben al carrer de la Vall. Els dos béns d’interès cultural estan situats a poca distància l’un de l’altre i s’integren al barri antic de la vila d’Andorra la Vella, el qual forma part d’un nucli històric més extens que inclou els barris veïns del Cap del Carrer, del Pui i del Puial.

El manteniment i la conservació dels monuments són responsabilitat del ministeri titular de la cultura per mitja dels tècnics de Patrimoni Cultural.

Tal com preveu la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra, modificada per la Llei 15/2014, cadascun dels dos monuments té la seva pròpia zona d’acompanyament (zona 1). Tot i això, la proximitat geogràfica d’ambdós monuments i la seva ubicació dintre d’una mateixa trama urbana obliga a plantejar la definició d’un entorn de protecció conjunt perquè comparteixen part de la zona preventiva (zona 2) i d’aquesta manera es facilita la comprensió i la gestió de la zonificació.

La conservació i la restauració d’un bé protegit requereixen, com tots els béns patrimonials, un enfocament pluridisciplinari i una metodologia de treball que n’asseguri la salvaguarda física, el testimoni històric que representa i l’autenticitat.

Casa de la Vall

En aquest sentit, la Llei 9/2003 ja defineix a l’article 1 el que significa la restauració, i també especifica a l’article 15 el següent:

És una antiga casa senyorial del segle XVI que ha estat la seu del Consell General, anteriorment conegut com a Consell de la Terra, entre els anys 1702 i 2010. D’acord amb l’article 11.a de la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra, el monument està format per una portalada que dona accés al recinte, el pas que uneix la portalada de l’entrada principal al monument, la casa, les escales que porten al colomer i el colomer.

En els monuments, paisatges culturals i zones arqueològiques i paleontològiques, qualsevol intervenció s’ha d’efectuar assumint els criteris següents:

L’edifici està format per dos cossos i té tres plantes. El cos principal fa 17,5 metres d’ample per 21,5 metres de llarg i està orientat en sentit nord-oest sud-est. A la cantonada nord-oest del cos principal hi ha una torre de defensa. El cos secundari, compost per unes petites habitacions d’una única planta, s’adossa al principal pel nord-oest i a la dita torre. La coberta és a dos aiguavessos, amb el carener orientat en el mateix sentit que la casa, i en sobresurten dos xemeneies, mentre que les cobertes de la torre i del cos secundari són a quatre vessants i a un aiguavés, respectivament.

• a) El respecte permanent dels valors que van motivar la declaració de bé d’interès cultural, sens perjudici que, perquè el bé s’adapti millor al seu ús o per necessitats tècniques i arquitectòniques, es pugui autoritzar la utilització d’elements, tècniques i materials contemporanis.

L’aparell dels murs està constituït per pedres irregulars poc treballades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter. Només les cantonades, els elements defensius i les finestres presenten un aparell més acurat. Cal destacar que, abans de la reforma del 1962, l’aparell quedava ocult per un arrebossat de morter. Pel que fa a les cobertes, un embigat de fusta les sustenta i estan revestides amb lloses de pissarra. Tot i que la data que hi ha esculpida a l’entrada principal (1580) ens dona una datació molt plausible del moment en què es va construir, no es coneix si es tracta d’una construcció de nova planta o de la reforma d’un edifici anterior, tot i que la seva estructura apunta cap a la primera hipòtesi.

• b) La conservació de les característiques tipològiques d’ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més destacades del bé.

Originàriament la casa ja estava estructurada en tres crugies i tres plantes. Presentava nombrosos elements defensius –una torre, una tronera, els matacans i les espitlleres– i disposava de diverses edificacions i espais annexos –horts, corrals, colomer, borda i dos patis situats davant i darrere d’aquesta última, tal com apareix esmentat en l’acta del Consell General de l’any 1702.

• c) No es pot reconstruir totalment o parcialment el bé o fer-hi addicions que en falsegin l’autenticitat, amb l’excepció d’utilitzar-ne parts originals.

L’inici del segle XVIII va ser un moment d’importants canvis per a la casa, ja que té lloc la seva compra per part del Consell de la Terra i la fi definitiva del convuls context històric dels dos segles anteriors que havia motivat les estructures defensives. Molt probablement a partir d’aquest moment la torre de defensa s’utilitza com a colomer i als seus peus s’hi edifiquen el pastador i el forn. També s’obren les finestres de la capella de Sant Ermengol i de la sala del Consell, que donen a ponent, i s’hi insereixen els escuts del Principat. Primer, l’escut rectangular, el qual hauria amortitzat una finestra, i més tard, l’any 1763, l’escut que hi ha sobre la porta principal.

• d) No es poden eliminar parts del bé, excepte que comportin la degradació del bé o que l’eliminació en millori l’enquadrament històric. Els motius per a l’eliminació s’han de fonamentar en benefici del manteniment i la conservació del bé.

A mitjan segle XIX es fan unes noves reformes destinades a monumentalitzar la casa. En primer lloc, les finestres de la façana meridional van ser substituïdes per les actuals. Més tard, a finals de segle o principis del XX, es va ampliar el pati clos de la casa enderrocant el corral que s’adossava a la façana sud de la casa. Aquesta canvi mostra un interès per aquest espai, que ja sembla important a mitjan segle XIX, quan es va col·locar el suport del pal de la bandera a la finestra del despatx del síndic. Més tard, l’any 1919, es modifica l’interior de la casa amb la construcció de quatre calabossos a la planta baixa, motiu pel qual es van obrir noves finestres.

Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts arquitectònics i paisatges culturals s’han de basar en principis científics i criteris tècnics.

A començament de la dècada dels seixanta del segle XX, la Casa de la Vall va ser objecte d’importants reformes que li confereixen l’aspecte actual. Aquests treballs van coincidir amb la desaparició, pocs anys abans, d’alguns dels edificis i espais annexos de la casa. Les intervencions més destacades van ser la retirada de l’arrebossat de calç que fins aquell moment havia recobert les façanes, la construcció de la tronera del costat sud-oest, l’enderroc del forn i del pastador –que van ser substituïts per un cos adossat que els imitava– i l’obertura de noves finestres i portes. Altres canvis més discrets foren la remodelació de la coberta i de les xemeneies i el retoc d’una part important de l’aparell dels murs de les façanes.

És prohibida la col·locació de publicitat, cables i antenes en els monuments.

L’interior de la casa també es va reformar. Destaquem la ubicació de la nova sala del Tribunal de Corts a la planta baixa, les remodelacions del vestíbul, de les escales i de la sala del Consell General i la recol·locació de les pintures murals del despatx del síndic a la sala dels Passos Perduts. Aquestes obres relaten el cicle de la passió de Crist, des de l’Oració de l’hort del Getsemaní, passant pel Bes de Judes i continuant pels tres martiris de La flagel·lació, La coronació d’Espines i el Via Crucis, a més de La Crucifixió entre Estefató i Longinos i La Pietat. Totes les escenes, menys la darrera, s’atribueixen al mestre Miquel d’Orcau i coincideixen cronològicament amb el període de construcció de la casa Busquets. A més a més, en l’espai que ocupava l’antiga notaria, durant el segle XIX van ser descoberts uns fragments de pintura mural del segle XVII que relaten l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Avui en dia només es pot veure un fragment d’Adam.

D’aquesta manera, tot projecte d’intervenció sobre els monuments ha de contenir:

En aquest moment, dels espais i edificis annexos de la casa, només se’n conservaven el colomer i les escales que la uneixen amb la casa. La resta d’estructures i espais van ser derruïts, com és el cas de la borda, on es va construir l’actual edifici de la Sindicatura, i del pati clos, que va ser substituït per una plaça més àmplia que s’estén sobre la teulada plana de la nova presó que s’havia adossat a l’espadat i que es comunicava amb la Casa de la Vall per un túnel subterrani. Altres elements van ser refets, com és el cas de la portalada d’accés al recinte, que fou reconstruïda en un lloc proper al seu emplaçament original.

• Un estudi previ d’acord amb la naturalesa i la complexitat dels treballs que es preveuen efectuar, i que expressi els objectius de la intervenció, descrigui en detall l’estat dels monuments per mitjà de documents escrits, gràfics i fotogràfics, que analitzi la història i les observacions arqueològiques que s’hi puguin efectuar, i que detalli les patologies observades.

La darrera modificació es fa a inicis del segle XXI i correspon a la implantació de la nova seu del Consell General. Aquest element no modifica el monument pròpiament dit, però sí que ha tingut un profund impacte en el seu entorn.

• Un projecte de restauració en el qual s’expliqui i es raoni la proposta d’intervenció.

La Casa de la Vall és un símbol identitari del país, pel fet d’haver acollit una institució política fonamental en la formació de l’Estat andorrà. A més, l’edifici també ha acollit en alguns moments altres institucions i entitats d’importància com són el Tribunal de Corts, el Consell del Quart, l’Escola Francesa i la biblioteca de la parròquia, i el primer museu postal, inaugurat als anys vuitanta. L’edifici posseeix un gran interès arquitectònic, ja que és l’únic exemple al país de casa senyorial construïda al segle XVI. A més, també posseeix diversos béns mobles i espais de gran valor, com ara les pintures murals que decoren la sala dels Passos Perduts i la sala del Consell General.

• Uns amidaments que detallin els treballs previstos, un calendari d’execució i un pressupost estimatiu.

Consegüentment, la Casa de la Vall destaca per haver estat durant més de tres-cents anys la seu del Consell General i per ser un exemple singular al nostre país de casa senyorial.

• Una memòria exhaustiva en què es detallin les modificacions eventuals respecte al projecte inicial. La memòria constitueix un recull documental en què es resumeixen les grans etapes de la intervenció, i es presenten les actes de les reunions d’obra, les fotografies significatives dels treballs i els plànols de modificacions. Conclou amb recomanacions sobre les característiques i la periodicitat del manteniment que cal efectuar en els monuments.

Església de Sant Esteve

Els projectes de restauració i les direccions d’obra s’encomanen a arquitectes qualificats i amb experiència en la conservació i la restauració de monuments històrics.

L’església parroquial d’Andorra la Vella presenta una arquitectura eclèctica. S’hi poden contemplar tres estils arquitectònics d’èpoques diferents: el romànic, l’arquitectura d’època moderna i l’arquitectura del granit. D’acord amb l’article 11.a de la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra, el monument està format per la mateixa església, que integra totes les infraestructures i modificacions que han produït el temple actual. El temple parroquial d’Andorra la Vella és gairebé mil·lenari. Al llarg d’aquest període en destaquen quatre fases evolutives principals.

Control de l’espai de presumpció arqueològica

Durant la primera fase, compresa entre els segles XII i XVI, el temple estava orientat en sentit est-oest. D’aquest edifici primigeni, només se’n conserven l’absis i un fragment del mur nord de la nau, on s’obre una absidiola que va preservar les pintures murals romàniques. Des de l’arrencament del cicle pictòric l’any 1926, la majoria dels fragments es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un altre fragment es troba actualment al Museu Nacional del Prado, i des del mes d’agost del 2024, dos fragments han retornat a Andorra i es troben exposats a l’Espai Columba (concretament es tracta de les escenes de La flagel·lació i El bes de Judes).

Es defineix un espai de presumpció arqueològica amb la finalitat de poder-hi exercir un control específic de cara a la presència, a la superfície o al subsol, de possibles restes de la intervenció humana en el passat. Vista la naturalesa diferent dels dos monuments declarats, es defineixen dos espais de presumpció arqueològica.

L’absis, de planta semicircular, està cobert per una volta de quart d’esfera, feta amb pedra tosca, on hi ha dos finestres de doble esqueixada i un arc de mig punt en els costats sud i est. L’exterior presenta una elaborada decoració d’arcs secs o arcuacions llombardes, i mènsules amb motius geomètrics, avui molt difuminats, coronats per una sanefa de dents de serra. Es desconeix la resta de la fisonomia del temple romànic però, d’acord amb els paral·lels existents i les restes conservades, es dedueix que l’absis se situava a llevant i, molt probablement, l’església ja comptava amb un campanar de torre situat en la mateixa posició que l’actual. L’absis, que s’ha conservat fins a l’actualitat, és el més gros del romànic andorrà. De retruc, es pot deduir que la nau també era la més gran del país. Al marge del reflex de les necessitats de la població local, aquestes dimensions subratllen, probablement, el caràcter central de Sant Esteve, no només com a església parroquial sinó també de les Valls.

• EPA de la Casa de la Vall

La segona fase evolutiva s’estén del segle XVI fins als anys quaranta del segle XX. El 9 d’octubre de 1543, després d’unes reformes importants, es tornava a consagrar l’altar major de Sant Esteve. Des de llavors, l’accés al temple es va fer per la porta principal de ponent, que coincideix amb l’eix de la nau central, a la qual s’adossaven diverses capelles pels costats, i l’absis se situava a llevant. A més de l’altar major consagrat a sant Esteve, la visita pastoral de l’any 1575 menciona les capelles dedicades a santa Llúcia, Nostra Senyora, sant Joan, sant Sebastià i sant Roc. Les visites pastorals del segle XVIII permeten identificar alguns canvis en l’advocació de les capelles existents, fet que pot ser interpretat com la construcció de noves capelles o, més probablement, un canvi d’advocació d’aquestes últimes. Aquestes visites també fan referència al clos del cementiri que s’adossava a l’església pel costat meridional, i al qual s’accedia directament des de la nau. La part inferior del campanar actual s’hauria aixecat durant aquesta fase. Tot i no tenir cap data de quan es va construir, la seva factura i aparença, de planta quadrada, orientada segons els punts cardinals i coberta a quatre aigües de llosa, són molt similars a les dels campanars de les esglésies de Sant Serni de Canillo, Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino i Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, tots ells construïts en època moderna. L’obra està constituïda per blocs de pedra més o menys desbastats, especialment en les cantonades i finestres, i l’interior s’organitza en quatre pisos. Tret de la façana sud, les finestres d’arc de mig punt estan col·locades l’una sobre l’altra i s’hi col·loquen les campanes, i algunes espitlleres.

Vistes les modificacions que ha sofert l’entorn del bé, la zona de presumpció arqueològica de la Casa de la Vall queda delimitada per un perímetre de 2 metres al voltant del monument.

Algunes de les principals peces de mobiliari i objectes litúrgics que es conserven a l’interior de l’església són d’aquesta fase. Cal mencionar el retaule de Santa Llúcia, datat de final del segle XVII i atribuït a l’anomenat Mestre del Retaule de Santa Llúcia; el retaule de Sant Joan Baptista, datat el 1707, que és l’estructura salomònica més completa que es conserva a les Valls i és considerat pels especialistes com un dels dissenys més acurats i reeixits de la retaulística d’Andorra; i, sobretot, el Quadre de les ànimes o La visió de la Pietat amb el donant Antoni Moles, de Joan Casanovas i Ricart (1742), que és una de les pintures més interessants d’època barroca conservades a Andorra.

• EPA de Sant Esteve

De manera gairebé coetània amb les intervencions programades a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria (1939-42), a Andorra la Vella, l’any 1942, s’inicien unes reformes sota la direcció de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch que marquen l’inici de la tercera fase evolutiva, que s’allargarà fins al 1960. L’arquitecte no altera l’orientació de l’església i en respecta la planta. Per contra, en modifica de manera important l’aparença. D’una banda, fa aixecar la coberta de la nau i de l’altra fa afegir un pis al campanar, que s’elevarà fins a una alçària de 25,5 metres i es cobreix a quatre vessants recuperant la imatge anterior. Finalment, completa el seu projecte dissenyant una entrada principal monumental que dona al carrer de la Vall. La porta de fusta de dos fulles està ornada amb un relleu reticular i agafadors de ferro. Per sobre hi ha unes targes decorades de reixes forjades que permeten l’entrada de llum. El bastiment i la llinda s’han fet amb unes grans bigues de fusta de secció quadrada. Els brancals i l’arc cec per damunt de la llinda estan adornats amb grans carreus de granit i, a l’arc, es pinten escenes del martiri de sant Esteve. Una marquesina de fusta sustentada per dos columnes de granit d’estil clàssic domina el conjunt de l’entrada. Sobre la seva coberta de lloses, l’arquitectura es tanca amb tres acroteris que sustenten unes esferes de granit.

En absència de restes visibles en superfície i segons paral·lels històrics coneguts, la zona de presumpció arqueològica (EPA) de l’església de Sant Esteve es defineix amb la finalitat de protegir les possibles inhumacions de l’antic cementiri que encara poguessin existir. S’inicia al xalet Casa Molines, al sud, i ressegueix el penya-segat cap al nord-est. Engloba una part de la plaça Rebés, ressegueix el límit de l’aparcament soterrani que s’hi troba, i trenca cap al nord-oest creuant la carretera i passant per les façanes nord i est de casa Babot. Llavors, segueix les façanes fins a la casa Calvet, on gira cap al sud-oest per atènyer la casa Bauró seguint el límit de les façanes principals. En aquest punt torna a gira cap al sud-est per atènyer el seu punt d’inici.

A principi de la dècada dels seixanta del segle XX, s’inicia la darrera fase evolutiva. Sant Esteve pateix una profunda remodelació, dirigida per l’arquitecte J. Brugal i Fortuny, que modifica profundament el temple. Una part important de l’antiga església es derrueix i es construeixen un altar major i una nau orientats al nord, perpendicularment a l’orientació tradicional de l’església. Aquesta darrera fase s’inscriu en el moviment arquitectònic conegut com arquitectura del granit. De la fase anterior només es preserven el campanar d’època moderna amb les modificacions realitzades en la fase anterior i la porta monumental de Puig i Cadafalch. També es mantenen els vestigis romànics inicials, és a dir, l’absis i la capçalera de la nau, que queden integrats a la nova església en forma de capella lateral. Les parets s’arrebossen amb ciment i es pinten de color sorra. Les finestres, portes i altres elements destacats, com són les arcuacions d’inspiració llombarda que decoren els absis, estan decorades amb carreus de granit.

La finalitat d’aquests espais de presumpció arqueològica és poder-hi exercir un control específic de cara a la presència, a la superfície o al subsol, de possibles restes de la intervenció humana en el passat.

La nova entrada principal, coronada per un imponent rosetó, dona a la plaça Príncep Benlloch. La porta, situada en elevació respecte al nivell del carrer, està coberta per una marquesina de granit i s’hi s’accedeix mitjançant unes escales de granit de doble vinguda. La nau, coberta d’una falsa volta, és de planta rectangular. Els murs est i oest estan decorats amb arcades i, al voltant de la nau es disposen la resta d’espais i estructures que formen l’església actual. A llevant, a la capçalera de la nau, hi ha una capelleta i l’absis romànic. A migjorn, un creuer flanquejat per dos absis de planta semicircular, i a l’extrem sud s’hi troba l’altar major, format també per un absis semicircular. Aquesta fase de l’arquitectura del granit és la més present, i defineix l’aspecte del monument.

Per assolir aquests objectius cal:

Les restes romàniques, el campanar modern i alguns dels elements de la reforma de Puig i Cadafalch han conservat l’aparença i queden integrats en l’edifici contemporani, amb un marcat caràcter eclèctic.

• Demanar l’autorització per fer qualsevol moviment de terres que impliqui una afectació del sòl o del subsol, que ha de ser supervisat pels tècnics de Patrimoni Cultural.

Altres elements com l’escultura del bisbe Benlloch, de l’escultor Josep Viladomat (1966), situada al peu de l’entrada, la font ubicada a tocar de les restes romàniques o l’enjardinament perimetral contribueixen a reforçar l’eclecticisme del monument.

• Consultar-ho als tècnics d’arqueologia del ministeri titular de la cultura a fi de determinar el procediment més adequat abans de dur a terme qualsevol projecte.

Capítol 2. Justificació i definició dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre la Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve i els respectius espais de presumpció arqueològica (EPA)

• S’ha d’efectuar, en qualsevol tipus d’obra de caràcter públic o privat que afecti el subsol, en la fase de moviment de terres, el control i el seguiment arqueològic corresponents. Poden fer-se sondejos arqueològics previs al moviment de terres en cas de creure-ho convenient.

• S’han de portar a terme, en cas que hi hagi indicis de la conservació de restes en altura o sobre rasant, emmascarats per construccions posteriors, i en la fase d’enderrocament d’aquestes construccions, els controls i els seguiments arqueològics corresponents.

• S’ha de procedir, en cas que el seguiment arqueològic sigui positiu, a l’excavació total d’aquestes restes, seguint els procediments que marca el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques i, una vegada documentades i valorades, es poden continuar les obres.

Capítol 3. Justificació i delimitació de l’entorn de protecció de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella

La Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve són dos monuments rellevants del patrimoni cultural del país integrats en un teixit urbà tradicional que ha quedat envoltat i ha estat envaït pel creixement urbà contemporani. Amb més o menys encert, aquest creixement del segle XX ha transformat radicalment alguns dels sectors de l’entorn dels monuments. Al roc del Pui, sobre el qual s’aixeca la Casa de la Vall, s’ha adequat una plaça i excavat un aparcament. Tot i això, a la zona es conserva una estructuració històrica i una trama urbana que uneix els monuments i els integra en un conjunt format pels carrers i diverses places que encara donen testimoniatge del context tradicional dels monuments. Aquest context que acompanya els béns integra diversos elements arquitectònics representatius de l’arquitectura tradicional que mantenen una gran autenticitat, entre els quals destaquen els edificis històrics de la plaça Príncep Benlloch i el carrer de la Vall, que uneix els dos monuments. Aquests edificis són representatius del passat rural i de l’evolució del caràcter urbà del nucli antic. Progressivament, entre la fi del segle XVIII i els inicis del segle XX, des del Pui fins al Cap del Carrer, s’ha generat un dels pocs sectors històrics conservats a Andorra que associa el caràcter vernacular amb un tipus d’arquitectura, uns volums, una composició arquitectònica particular i uns elements decoratius que presenten una forta connotació urbana, malgrat les intervencions recents que l’envolten, que han fet perdre part del protagonisme i de la monumentalitat del lloc.

El límit de l’entorn de protecció de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve comença a l’angle sud-oest de la plaça del Consell General, i, girant en el sentit de les agulles del rellotge, rodeja l’edifici de serveis que hi ha al lateral de la plaça per resseguir la línia de façanes que genera les construccions que se situen al nord del carrer del Pui fins a arribar a l’avinguda Príncep Benlloch. En aquest punt segueix per la mateixa avinguda en direcció nord-est, fins al número 3 (ca l’Apotecari), on creua l’avinguda fins a l’inici del número 6 (inclòs dintre de l’entorn). Engloba l’edifici de cal Coletes per anar a passar arran de les façanes posteriors de l’immoble situat a la mateixa avinguda, número 4, cal Sabater, cal Cintet i cal Molines. Gira en direcció sud-est per la mitgera entre aquesta darrera i l’Hotel Versalles, segueix el lateral nord-oest del carrer Cap del Carrer, a peu de façana de l’Hotel Versalles, per anar a rodejar cal Guillemó i la caseta del masover de Guillemó, per, després, anar a buscar i creuar l’avinguda Meritxell. Gira pel costat de ponent de la plaça Bartomeu Rebés Duran, va arran de la façana oest de l’edifici del número 3 d’aquesta plaça sense incloure’l, continua en línia recta travessant la plaça del Poble i l’envolta pels seus laterals est i sud, fins a arribar a la passarel·la Rosa Ferrer, que s’incorpora dintre de l’entorn, i arribar a la cantonada sud-est de l’edifici del Consell General, resseguint la seva façana sud fins a arribar al punt d’inici.

En aquest àmbit situat a la zona sud de l’entorn, que incorpora la plaça del Poble, la passarel·la Rosa Ferrer, l’edifici del Consell General i la plaça del Consell General, no es prenen en consideració els edificis construïts per sota del nivell tant de la plaça del Poble com de la plaça del Consell General; el límit de l’entorn incorpora només a partir del nivell de les places.

Es determina aquest entorn de protecció per a la Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve i es respon, així, als preceptes de la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra, així com a la Llei 15/2014, que modifica la Llei 9/2003. És a dir, es considera l’espai edificat o no, que dona suport ambiental al bé i que, si és alterat, en pot afectar els valors, les perspectives, la contemplació o l’estudi.

El perímetre delimitat s’estableix, doncs, en funció dels interessos patrimonials identificats i del territori en el qual es considera que les intervencions que es facin poden tenir una incidència sobre la percepció que hom té del bé, ja sigui des de perspectives properes o llunyanes, i també sobre la percepció que hom té des del monument cap a l’exterior. Aquest espai que dona suport ambiental als dos monuments és el que permet controlar les condicions que l’envolten i ha de permetre mantenir-lo en un entorn adequat. El control d’aquests factors susceptibles d’influir o alterar els valors, la comprensió, la percepció i el significat del monument serveixen per assegurar la perennitat d’aquest patrimoni immoble.

D’aquesta manera, considerant els aspectes materials i els immaterials relacionats amb els monuments, i en l’exercici de delimitació de l’entorn de protecció en relació amb el significat del lloc, s’han identificat els valors patrimonials següents:

Capítol 4.1. Zona 1: zona d’acompanyament

• L’arquitectura de la Casa de la Vall, que és un exemplar singular d’arquitectura del segle XVI que ha perdurat fins als nostres dies.

4.1.1 Delimitació

• L’arquitectura de l’església de Sant Esteve, que combina diverses fases arquitectòniques, és un testimoni de l’evolució del monument i un reflex de l’evolució de l’entorn.

El límit de la zona d’acompanyament ve determinat per l’article 4 de la Llei 15/2014, de modificació de la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra, que modifica l’article 12 d’aquesta norma i estableix que la zona d’acompanyament (zona 1) “és la més propera al bé d’interès cultural i està constituïda per l’espai immediat que l’envolta. Els límits d’aquesta zona es defineixen, bé per les finques, edificades o no, que delimiten directament amb el bé d’interès cultural, o bé per les finques, edificades o no, que s’inclouen dins d’un perímetre de 20 metres comptats des del bé d’interès cultural […] En el cas que una mateixa finca, edificada o no, quedi separada per les dues zones esmentades, la porció menor quedarà subjecta al règim aplicable de la zona on hi hagi major superfície de la finca”.

• El campanar de l’església parroquial, que forma una fita visual perceptible des de l’entorn.

D’aquesta manera, cadascun dels dos monuments disposa d’una zona d’acompanyament (zona 1), el límit de la qual és el següent:

• Els testimonis arqueològics del subsol, que contribueixen al coneixement i l’estudi dels monuments.

• Zona d’acompanyament (zona 1) de la Casa de la Vall: el límit de la zona 1 per a la Casa de la Vall s’inicia a l’angle sud-oest de la plaça del Consell General, i, girant en el sentit de les agulles del rellotge, rodeja l’edifici de serveis que hi ha al lateral de la plaça fins a la façana est de l’era de cal Batlló i ressegueix les seves façanes est i nord sense incorporar l’immoble. El límit segueix pel costat nord del carrer del Tossal fins a l’immoble del número 11 i a partir d’aquest punt ressegueix les façanes posteriors envoltant tot el roc del Pui fins als jardins de la Casa de la Vall. A continuació segueix pel límit de la parcel·la dels immobles que se situen al costat nord dels jardins fins al carrer Anna Maria Janer i el segueix en direcció sud-est fins a arribar a la cantonada de l’immoble número 3 d’aquest carrer. Continua resseguint la mitgera de cal Pollet i la seva façana est fins a arribar al carrer de la Vall.

• El caràcter nacional i identitari de la Casa de la Vall, centre històric del poder civil, símbol de l’Estat andorrà i monument més visitat d’Andorra.

• Zona d’acompanyament (zona 1) de l’església de Sant Esteve: comença a la rambla Molines, que queda completament integrada dintre de la zona 1, i queda delimitada pels seus límits laterals a la passera, i amb el seu creuament amb la plaça del poble. Seguint el sentit contrari a les agulles del rellotge, el perímetre ressegueix l’edifici de la rectoria i del Comú, que també queden incorporats en aquesta zona. En arribar a la façana de l’edifici del Comú, ressegueix la línia de façana de la Clínica Vilanova, creua l’avinguda Príncep Benlloch fins a la cantonada sud de la façana de casa Guillemó, en ressegueix la línia de façana fins a la cantonada amb el Cap del Carrer, continua en direcció sud-oest, resseguint la línia de façana de casa Molines, casa Cintet, cal Sabater i casa Rossell, incorporant la totalitat de la plaça Príncep Benlloch. Torna a creuar l’av. Príncep Benlloch fins a la cantonada de cal Coletes, segueix en direcció oest per la línia de façana fins al jardí de ca l’Apotecari, incorpora el perímetre d’aquesta parcel·la i segueix rodejant l’era de ca l’Orelleta fins a arribar a la façana posterior de ca l’Esperança. Ressegueix les façanes posteriors de cal Peret de la Lluïsa i de cal Pastisser Vell, segueix la mitgera entre cal Pastisser Vell i cal Sans, i continua pel carrer de la Vall resseguint les façanes de cal Sans i de casa Motxilla. Des de casa Motxilla creua el carrer de la Vall fins la façana de cal Carbonell, segueix la façana mitgera del mateix immoble i ressegueix la façana posterior de cal Masover de Molines sense incloure-la, i continua per la façana posterior de l’immoble del carrer de la Vall número 7. Segueix resseguint el perímetre de la parcel·la de casa Molines en direcció sud-est, ressegueix el perímetre d’aquesta parcel·la fins a arribar al carrer Doctor Vilanova, on continua seguint el límit de les parcel·les fins a arribar a la parcel·la situada per sota de la rambla Molines, al seu costat oest, incorporant d’aquesta manera les parcel·les que estan situades a tocar de l’església de Sant Esteve.

• El caràcter cultural central de l’església de Sant Esteve com a centre de l’activitat litúrgica a les Valls.

4.1.2. Caràcter general i objectius

• El carrer de la Vall, que comunica els dos monuments i forma l’eix de comunicació protocol·lari tradicional per accedir a la seu històrica del Consell General.

Seguint la delimitació que ens defineix la Llei, les zones d’acompanyament dels dos monuments queden constituïdes per una petita porció del nucli històric d’Andorra la Vella, amb les seves edificacions històriques, carrers i places, tots ells a prop dels monuments.

• El barri antic i la plaça Príncep Benlloch, que formen el context històric dels monuments sense el qual no es podrien entendre els béns i perdrien el significat.

L’objectiu essencial de la zona d’acompanyament és preservar el caràcter històric i estètic de l’entorn, el qual contextualitza i assegura la correcta contemplació dels BIC. Tenint en compte aquestes finalitats, cal vetllar perquè les construccions existents, les activitats i els usos que s’autoritzin en aquesta zona s’adeqüin als objectius i als criteris de conservació integrada dels monuments i de valoració del nucli històric. Per assolir-ho s’han d’utilitzar materials tradicionals de façana i coberta. Excepcionalment se n’utilitzaran d’altres que no contrastin amb l’entorn fent servir sistemes constructius que no afectin la imatge original de l’edificació. En tots els casos s’ha de tenir una cura especial en el cromatisme de les edificacions. En el projecte s’han de definir detalladament els tons i les textures dels materials i s’ha de preservar la tipologia tradicional de la zona.

• Les visuals des dels monuments cap a l’entorn, necessàries per preservar la qualitat del marc perceptible des del monument:

L’objectiu per a aquesta zona d’acompanyament és potenciar la contemplació i el gaudi del monument, donant valor a l’espai lliure d’edificació per a ús públic. Actualment els jardins de la Casa de la Vall i l’aparcament contigu tenen molt poc ús per a la ciutadania. Caldria eliminar la duresa de l’asfalt de l’aparcament i tractar de forma conjunta tot l’espai lliure, aportant-hi més vegetació i arbrat. A la vegada, seria convenient aconseguir una integració del roc del Pui per preservar-ne els valors singulars i la seva relació amb la Casa de la Vall.

• Des de la Casa de la Vall cap al carrer de la Vall.

D’altra banda, i també de gran importància per aportar un correcte espai d’acompanyament als monuments, cal que, a mesura que les edificacions amb façana a la plaça siguin objecte d’obres majors, es redueixin els seus volums, ja que no només distorsionen l’entorn dels monuments, sinó que també trenquen la coherència del nucli històric. Les actuacions que es duguin a terme hauran de tendir a la millora d’aquests edificis. (vegeu l’annex 3).

• Des de la Casa de la Vall cap a l’exterior de l’entorn per damunt de la plaça del Consell General, vestigi de la posició preeminent del monument.

Espais públics

• Des de l’església de Sant Esteve cap a la plaça Príncep Benlloch.

Els espais públics han de constituir elements del paisatge urbà determinants que permetin el gaudi dels monuments. Aquestes zones han de ser objecte d’un tractament específic (qualitat, geometria, textures, tonalitat, accessibilitat, trànsit, etc.).

• Des de l’església de Sant Esteve cap a la placeta del Mestre Fontbernat i el carrer de la Vall.

Especialment en aquesta zona d’acompanyament més propera als monuments, el mobiliari urbà ha de ser equilibrat pel que fa a la quantitat i a la presència. El disseny s’ha d’harmonitzar amb el monument i amb la resta d’equipaments i d’instal·lacions urbanes. Ha de contribuir a unificar tot aquest espai urbà i en cap cas no ha de pertorbar la visibilitat ni la contemplació dels monuments.

• Les visuals rellevants des de l’exterior cap als monuments que han de permetre salvaguardar les perspectives que en permeten la contemplació:

La senyalística s’ha d’harmonitzar tant amb els criteris de senyalització urbana parroquial i nacional com amb els criteris de senyalització específica per als béns d’interès cultural senyalitzats pel ministeri titular de la cultura. En cap cas no ha de pertorbar la visibilitat ni la contemplació del monument ni generar destorbs visuals, sigui sobre les visuals majors definides o sobre els recorreguts visuals.

• Des del carrer de la Vall cap a la Casa de la Vall.

Les característiques de l’entorn i la rellevància dels monuments fan necessari plantejar un projecte global d’enllumenat monumental i públic que ha de tenir les relacions necessàries amb el projecte d’enllumenat públic general de la vila, en particular de tot l’entorn de protecció, però en qualsevol cas ha de prioritzar els nivells adequats d’intensitat, tonalitat i direccionalitat perquè es produeixi una valoració pertinent de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve i s’estableixi l’harmonia necessària amb l’entorn de protecció circumdant i amb el paisatge urbà en general, tenint en compte que s’ha de reduir al màxim la contaminació lumínica i s’han d’aplicar criteris d’eficiència energètica, sempre que no vagin en contra dels objectius patrimonials de l’entorn.

• Des dels jardins de la Casa de la Vall i del roc del Pui cap a la Casa de la Vall.

La Casa de la Vall i el Consell General

• Des de la plaça del Consell General cap a la façana principal (sud-est) de la Casa de la Vall.

L’edifici de la Casa de la Vall forma part del Consell General, una institució que requereix unes necessitats específiques, i que centralitza les funcions en els edificis ubicats en l’entorn més proper a la Casa de la Vall. Així mateix, els espais no edificats del seu voltant també pertanyen al Consell General, motiu pel qual caldria efectuar un projecte integral que millori tot aquest entorn i que doni coherència a tots els espais que l’envolten, donant-li més valor d’ús ciutadà, alhora que permeti disposar dels serveis necessaris per al correcte creixement del Consell General. Qualsevol actuació d’aquest tipus haurà de contribuir a la preservació dels valors i les perspectives de la Casa de la Vall.

• Des de la Plaça Princep Benlloch cap a l’església de Sant Esteve.

4.1.3. Prescripcions d’obligat compliment aplicables a la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció

• Des del carrer de la Vall i de la placeta del Mestre Fontbernat cap a l’església de Sant Esteve.

Es defineixen uns criteris d’intervenció específics per a la zona 1. En queden excloses totes les construccions identificades amb valor patrimonial per a les quals, depenent del seu grau d’interès, es poden demanar diversos nivells d’intervenció, ja siguin de conservació, de restauració o de rehabilitació (vegeu l’annex 3). Així mateix, també s’identifiquen construccions classificades com a elements pertorbadors, que hauran de seguir uns criteris d’intervenció concrets.

• Des de la Plaça del Poble cap a l’església de Sant Esteve.

Segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:

• Des de l’encreuament de l’avinguda Príncep Benlloch i del carrer Dr. Nequí cap al campanar de l’església de Sant Esteve.

Implantació

Capítol 4. Justificació de les prescripcions d’obligat compliment i de les propostes que han de regir les intervencions sobre l’entorn de protecció

• Es conservin la implantació de l’edificació existent i els jardins lliures d’edificació, de manera que es mantingui el parcel·lari tradicional de l’actual nucli antic.

D’acord amb els valors patrimonials identificats, l’objectiu perseguit per a la definició d’aquests criteris és respectar els testimonis materials i immaterials que permeten la lectura de la continuïtat històrica de la zona que dona suport ambiental als monuments tenint en compte el desenvolupament necessari de l’activitat urbana contemporània. El perímetre de l’entorn s’ha establert d’acord amb aquests testimonis que delimiten el territori en el qual es considera que les intervencions poden tenir una incidència (més petita o més gran) sobre la contemplació, la percepció o el significat dels béns. És, en definitiva, l’espai que ha de permetre controlar les actuacions que s’hi facin per preservar els valors estètics, històrics i culturals associats a la Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve, la modificació dels quals pot alterar-ne la comprensió o l’estudi.

• Les instal·lacions temporals i qualsevol tipus d’edicle, fix o implantat de manera temporal, s’integrin en el caràcter de l’entorn i no distorsionin la contemplació del monument.

La finalitat de l’entorn de protecció és preservar l’espai que forma el context dels béns que hi donen suport ambiental. Cal evitar que les intervencions que s’hi facin puguin perjudicar els valors identificats, o pertorbar-ne la visualització i la contemplació. S’estableixen, doncs, uns criteris per tal d’assolir l’objectiu de conservació integrada dels monuments i així assegurar la perennitat del patrimoni cultural immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat.

Volumetria

La proximitat geogràfica entre els dos monuments, els valors patrimonials i les visuals que comparteixen els dos béns fan necessari que l’entorn de protecció es tracti de forma conjunta.

• Es conservi la volumetria de les edificacions existents mantenint la imatge actual.

Dins de l’entorn de protecció, es poden trobar diversos elements considerats com a singulars, d’interès, o pertorbadors que són mereixedors d’una definició més concreta quant a les possibilitats d’intervenció. S’entén com a element qualsevol tipus d’edifici, construcció, vegetació o objecte natural o artificial que, per la seva forma, volum, color, textura, situació o qualsevol altra qüestió, afavoreixi o perjudiqui el mateix bé protegit, les seves visualitzacions o l’harmonia de l’entorn. Per tant, per a tots els elements amb interès patrimonial, en funció de la tipologia i el grau d’autenticitat, s’estableixen diferents possibilitats d’intervenció segons uns graus de protecció (vegeu l’annex 3).

• Les volumetries de les noves construccions recuperin l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents, que se situa en planta baixa i tres plantes, sempre que no interfereixin amb les visuals cap al monument identificades. Qualsevol aixecament de coberta o sobrealçament respongui a criteris de conservació o de continuïtat d’ús de l’edifici i sempre en funció de la seva relació visual amb el monument. En aquest cas, és necessari que el projecte executiu avaluï detingudament la relació de l’immoble amb la trama urbana existent i el seu conjunt immediat per tal de no distorsionar-lo i mantenir una proporcionalitat correcta amb la resta de volums.

Coberta

• Es conservin les cobertes existents que responguin als criteris de l’arquitectura vernacular.

• S’adopti un volum de coberta a dos vessants amb la mateixa pendent.

• Es facin els vessants amb un pendent comprès entre 30% i 40%.

• S’excloguin les cobertes planes o amb terrassa, ja que no són compatibles amb les característiques de la zona.

• S’excloguin les capellines o les llucanes.

• Es cobreixin els vessants amb lloses de pissarra natural.

• S’agrupin totes les xemeneies i les extraccions per limitar-ne la quantitat.

• Es revesteixin les xemeneies i les extraccions amb la mateixa pedra que s’ha utilitzat per a les façanes o bé que es pintin amb un to fosc.

• Es facin els murs de tancament de parcel·la de pedra seca o amb aparença de pedra seca, i que no sobrepassin una alçària de 2 metres.

• Es facin les canals i els baixants de recollida d’aigua de coure o en xapa pintada de color negre, i se situïn als extrems de les façanes o coincidint amb les mitgeres.

• Es mantinguin els espais públics en bones condicions i aparença.

• Es faci el ràfec de coberta seguint el model constructiu tradicional, amb una volada per sobre el pla de façana, i cabirons vistos de fusta natural, limitant la secció de la coberta a la mateixa estructura vista de fusta i el cobriment de llosa.

• Se suprimeixin les masses arbòries al·lòctones i les que pertorben la qualitat de les visuals cap al monument i des del monument.

• Se situïn les finestres de coberta en el vessant menys visible en relació amb la visual cap al monument o des del monument i es facin amb proporcions rectangulars, la dimensió més gran situada en el sentit del pendent, encastades arran del pla de coberta i sense filtres solars que sobresurtin. La suma de totes no superarà el 10% de la superfície del vessant on es troben i cap serà més gran d’1 m2.

• Es privilegiï la plantació o la replantació de les espècies i les varietats vegetals relacionades amb les característiques del lloc o bé similars.

• En cas que els patis interiors es cobreixin completament, els tancaments vagin alineats amb el pla de coberta.

• Es redueixin els dispositius artificials de vegetació com ara jardineres, parterres i plantacions exòtiques.

• S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que sobresurtin.

• No s’emmagatzemin els materials d’ús industrial o comercial a l’aire lliure. En cas que l’activitat comercial, artesanal o industrial ho requereixi, es pot demanar que es faci en un local tancat per guardar-hi els materials.

• S’excloguin els metalls brillants aparents.

Mobiliari urbà i senyalització

• Es dissimulin les antenes hertzianes i les parabòliques de manera que no siguin visibles des de l’àmbit públic. Si hi ha cap dubte quant a la visibilitat, se’ls apliqui una pàtina de tons foscos.

• S’adapti i es dissenyi el mobiliari urbà de manera que preservi la lectura i el caràcter històric de la zona.

• S’excloguin les publicitats instal·lades sobre les cobertes.

• S’adaptin les dimensions dels panells i dels cartells, així com la implantació, el grafisme i els colors per permetre la preservació i la lectura del caràcter de la zona.

Façanes i obertures

Vials i xarxes diverses

• Es prioritzi l’aplicació o la restauració d’arrebossats de morter de calç sempre que correspongui a criteris compositius i constructius tradicionals. Els colors han de ser com els originals o amb un to cromàtic integrat. Si es tracta d’una rehabilitació, preval el projecte i per tant el criteri que s’imposa és el que manté l’edifici original.

• S’adapti el disseny, el tractament i els materials dels espais lliures i dels serveis viaris per preservar la lectura i el caràcter de la zona.

• Es prioritzin els tractaments de façana que tinguin continuïtat en tota la seva superfície. No obstant això, es podrà fer un tractament diferenciat a la zona de sòcol de planta baixa.

• Es conservi i es mantingui la trama urbana històrica, així com els camins existents, respectant-ne el traçat i el caràcter actual.

• Es faci un revestiment a totes les façanes per no deixar-ne cap en obra vista.

• S’evitin les pavimentacions d’hidrocarburs a les voravies i als espais públics. Cal que s’adapti de manera acurada el material escollit amb l’ús del lloc.

• S’excloguin o retirin els arrebossats amb morters pòrtland, i especialment els arrebossats pintats amb tonalitats massa vives.

• S’integri la senyalització viària en l’entorn procurant allunyar-se al màxim del monument.

• Es respecti una relació predominant del ple respecte al buit en totes les façanes, excepte a la planta baixa, tot i que s’ha d’intentar mantenir-la.

• Se suprimeixin progressivament les instal·lacions aèries existents (electricitat, telèfon, etc.), que hauran de ser soterrades. S’ha de preveure ocultar les instal·lacions que no ho estiguin en les intervencions que es facin.

• Es creïn obertures de proporcions verticals, en què l’alçària ha de ser com a mínim igual a un cop i mig l’amplada de la finestra.

• Es facin els enllaços elèctrics i telefònics de manera que no es vegin a les façanes.

• Les obertures es disposin enretirades uns 20 cm en relació amb el pla del mur exterior.

• S’allunyin dels monuments els dispositius tècnics (comptadors, transformadors, etc.).

• Es limiti la profunditat dels balcons i les galeries per no crear un joc d’ombres important.

• S’encastin els comptadors en la maçoneria, a peu de façana, i en el lloc menys visible. Poden estar dissimulats darrere un portaló de tons foscos sense sobresortir del pla exterior del mur.

• S’excloguin les obertures a la planta baixa que superin els 3 m d’amplada.

• Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en un to fosc que s’acordi amb l’entorn.

Fusteries exteriors

• S’integri l’enllumenat públic amb colors i tonalitats fosques i sense que la seva alçària superi les construccions de la zona.

• En les edificacions existents sotmeses a obres de consolidació/rehabilitació, cal que els tancaments d’obertures segueixin els mètodes i els materials de les fusteries tradicionals, prioritzant l’ús de la fusta de color fosc mat i evitant utilitzar vidres que generin un efecte mirall.

• Sajustin al mínim els nivells d’il·luminació de l’enllumenat públic i monumental per emfatitzar la visió del bé i alhora garantir la seguretat de les persones.

• Es facin les portes d’entrada i de garatge prioritzant la fusta de color fosc, enretirades uns 20 cm respecte al pla del mur exterior. Es prioritzarà una orientació vertical de les lames de fusta.

• S’excloguin els elements d’energies renovables situats a l’exterior en les construccions vernaculars i els espais lliures. En edificacions contemporànies es pot demanar que s’integrin a l’edifici i es camuflin per elements propis.

• S’excloguin les persianes de protecció dels locals comercials situades a l’exterior.

Capítol 4.2. Zona 2: zona preventiva

• S’excloguin els tendals, els para-sols i altres sistemes de protecció que no estiguin en relació amb el tipus d’arquitectura proposada.

4.2.1. Delimitació

• Es col·loquin els rètols a la planta baixa, preferentment enrasats al pla de la façana. Les dimensions i els colors s’han d’adaptar al conjunt de materials de la façana.

Els límits de la zona 2 no venen definits per Llei, sinó pels valors patrimonials i les visuals que s’han identificat a través de l’estudi previ elaborat per al coneixement del lloc. I com no podia ser d’una altra manera, els valors visuals, històrics i culturals que hem identificat es desenvolupen més enllà dels límits marcats per la zona d’acompanyament. D’aquesta manera, dins de la zona preventiva ens trobem la continuïtat del nucli històric d’Andorra la Vella i els punts visuals des d’on es generen perspectives sobre els monuments de gran interès, a més dels altres valors patrimonials ja definits que estan associats amb els monuments o que els aporten suport ambiental. Tots ells ens defineixen el límit que ha de tenir la zona 2 per garantir una protecció correcta.

• Quan no sigui possible col·locar el rètol en el forat arquitectònic, cal que s’implantin rètols amb lletres soltes o bé en banderola.

El perímetre de la zona 2 de l’entorn de protecció de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve està delimitat pel límit de l’entorn (vegeu annex 1, capítol 3) i a la vegada també pels límits de les zones d’acompanyament de cadascun dels monuments (vegeu l’annex 1, capítol 4.1.1. – Delimitació).

Medi ambient i tancaments

4.2.2. Caràcter general i objectius

La zona 2 està constituïda, com hem dit, per la continuïtat del nucli històric, el qual s’estructura a través del carrer Major, per on passava l’antic camí ral i el carrer de la Vall, que uneix els dos monuments. Així mateix, també integra el roc del Pui i els edificis que es troben entre el carrer del Tossal i el carrer del Pui, que preserven la trama urbana històrica al voltant del roc. El nucli històric d’Andorra la Vella també queda ben identificat i definit pel planejament urbanístic de la parròquia, el qual està identificat com a Z1 i específicament definit com a àrea GD-A Casc Antic d’Andorra la Vella. Per tal de donar continuïtat i vitalitat al nucli històric, l’objectiu essencial cal que sigui el mateix definit per a la zona 1 d’acompanyament. És a dir, cal preservar el caràcter històric i estètic, mantenint l’estructura urbana de nucli antic i privilegiar la restauració i la rehabilitació de les construccions existents davant de l’obra nova. Per als edificis d’arquitectura vernacular i amb interès patrimonial destacat (s’identifiquen segons l’annex 3), les obres de restauració han de ser condicionades a restituir el disseny original en les parts de l’edifici que mantenen l’autenticitat. Per a la resta d’edificis, es poden permetre altres tipus d’actuacions, sempre que no suposin l’alteració dels aspectes fonamentals i representin una millora dins el procés de rehabilitació i adequació a l’entorn.

En casos en què per raons d’un aprofitament més gran de l’edificabilitat se sol·licités augmentar la volumetria o l’alçària, és necessari que el projecte valori, si és possible, sense distorsionar les visuals i l’entorn del monument.

I finalment, per a l’obra nova també seria convenient que s’estudiés detingudament la relació amb la trama urbana existent i la possible afectació de les visuals definides sobre els monuments.

Cal tenir en compte que la majoria de les visuals identificades es generen des de la zona 2 i es comparteixen amb la zona 1 de l’entorn de protecció. Per tant, en aquest espai és important que en el moment de dur-hi a terme actuacions prevalgui el criteri de salvaguarda de la qualitat de les visuals des dels monuments i cap als monuments i la integració harmoniosa de les noves actuacions que contribueixin a preservar i millorar la relació que s’estableix amb els monuments.

Per respondre als objectius, ens fixem en les visuals més rellevants i identifiquem què cal preservar per mantenir-ne la qualitat.

Sobre l’església de Sant Esteve es genera una visual de gran rellevància des de la plaça del Poble; per preservar-la és necessari deixar lliure d’edificació i amb bones condicions d’aparença l’espai del roc que hi ha entremig. La segona visual d’importància i amb covisualitat es genera des de la plaça Príncep Benlloch, i aquí cal tenir especial cura del mobiliari urbà, enllumenat i senyalística.

La tercera visual rellevant, tot i generar-se fora de l’entorn definit, ens proporciona una perspectiva d’aproximació al monument que cal preservar, i per aconseguir-ho cal que les edificacions alineades a la carretera general mantinguin l’alçària existent, i a la vegada cal respectar l’espai lliure domèstic de l’era de ca l’Orelleta.

Pel que fa a la Casa la Vall, les visuals identificades són des de la nova plaça la Vall, des del Roc i la plaça de la Constitució. En les tres visuals es constata, d’una banda, la necessitat de respectar els espais lliures d’edificació, i d’altra banda, la necessitat de millorar els acabats de les façanes dels edificis que es troben dins les visuals.

Els criteris generals demanen que les noves construccions s’han d’integrar al més discretament possible en el paisatge existent per tal d’incidir poc sobre els béns culturals. Cal tenir una cura especial en la relació entre les construccions i el sòl no edificat. El projecte arquitectònic s’ha de treballar tenint en compte les visuals des del monument o cap al monument i s’han de presentar les perspectives escaients per assegurar una composició respectuosa amb la relació visual existent. En aquest sentit, és important mantenir les característiques formals de l’arquitectura vernacular de la zona, cosa que no exclou l’adopció d’un llenguatge arquitectònic contemporani. S’han de presentar les perspectives escaients per assegurar una composició volumètrica respectuosa amb l’entorn.

• Es faci el ràfec de coberta seguint el model constructiu tradicional, amb una volada per sobre el pla de façana, i cabirons vistos de fusta natural, limitant la secció de la coberta a la mateixa estructura vista de fusta i el cobriment de llosa.

Espais públics

• Se situïn les finestres de coberta en el vessant menys visible en relació amb la visual cap al monument o des del monument i que es facin amb proporcions rectangulars, amb la dimensió més gran situada en el sentit del pendent, encastades arran del pla de coberta i sense filtres solars que sobresurtin. La suma de totes no superarà el 10% de la superfície del vessant on es troben i cap serà més gran d’1 m2. En cas que els patis interiors es cobreixin completament, els tancaments hauran d’anar alineats amb el pla de coberta.

Els espais públics han de constituir uns elements del paisatge urbà determinants que permetin el gaudi dels monuments. Aquestes zones han de ser objecte d’un tractament específic (qualitat, geometria, textures, tonalitat, accessibilitat, trànsit).

• S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que sobresurtin.

Especialment en aquesta zona d’acompanyament més propera als monuments, el mobiliari urbà ha de ser equilibrat pel que fa a la quantitat i a la presència. El disseny s’ha d’harmonitzar amb el monument i amb la resta d’equipaments i d’instal·lacions urbanes. Ha de contribuir a unificar tot aquest espai urbà i en cap cas no ha de pertorbar la visibilitat ni la contemplació del monument ni generar destorbs visuals sobre les visuals majors definides o sobre els recorreguts visuals.

• S’excloguin els metalls brillants aparents.

La senyalística s’ha d’harmonitzar tant amb els criteris de senyalització urbana parroquial i nacional com amb els criteris de senyalització específica per als béns d’interès cultural senyalitzats pel ministeri titular de la cultura. En cap cas no ha de pertorbar la visibilitat ni la contemplació del monument ni generar destorbs visuals, sigui sobre les visuals majors definides o sobre els recorreguts visuals.

• Es dissimulin les antenes hertzianes i les parabòliques de manera que no siguin visibles des de l’àmbit públic. Si hi ha cap dubte quant a la visibilitat, se’ls ha d’aplicar una pàtina de tons foscos.

Les característiques de l’entorn i el pes específic del monument fan necessari plantejar un projecte global d’enllumenat monumental i públic que ha de tenir les relacions necessàries amb el projecte d’enllumenat públic general de la vila, en particular de tot l’entorn de protecció, però en qualsevol cas ha de prioritzar els nivells adequats d’intensitat, tonalitat i direccionalitat perquè es produeixi una valoració pertinent de l’església i s’estableixi l’harmonia necessària amb l’entorn de protecció circumdant i amb el paisatge en general, tenint en compte que s’ha de reduir al màxim la contaminació lumínica i s’han d’aplicar criteris d’eficiència energètica, sempre que no vagin en contra dels objectius patrimonials de l’entorn.

• S’excloguin les publicitats instal·lades sobre les cobertes.

4.2.3. Proposta de criteris aplicables a la zona 2 de l’entorn de protecció de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i la Casa de la Vall

Façanes i obertures

Vist que les característiques patrimonials de la zona 1 prossegueixen en la zona 2, d’acord amb la missió de preservació dels valors estètics, històrics i culturals del bé protegit, es redacta aquesta proposta de criteris per tal que el Comú d’Andorra la Vella pugui incorporar-los al planejament urbanistic per protegir els monuments, d’acord amb les seves competències i amb vista que la seva aplicació sigui gradual i proporcional, sempre en benefici del monument.

• Es prioritzin l’aplicació o la restauració d’arrebossats de morter de calç sempre que corresponguin a criteris compositius i constructius tradicionals. Els colors han de ser com els originals o amb un to cromàtic integrat. Si es tracta d’una rehabilitació, preval el projecte i per tant el criteri que s’imposa és el que manté l’edifici original.

Queden excloses totes aquelles construccions identificades amb valor patrimonial per a les quals, depenent del seu grau d’interès, es poden demanar diversos nivells d’intervenció, ja siguin de conservació, de restauració o de rehabilitació (vegeu l’annex 3).

• Es prioritzin els tractaments de façana que tinguin continuïtat en tota la superfície. No obstant això, es podrà fer un tractament diferenciat a la zona de sòcol de planta baixa.

Així mateix, també s’identifiquen construccions classificades com a elements pertorbadors, que hauran de seguir uns criteris d’intervenció concrets.

• Es faci un revestiment en totes les façanes per no deixar-ne cap en obra vista.

Segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:

• S’excloguin o retirin els arrebossats amb morters pòrtland, i especialment els arrebossats pintats amb tonalitats massa vives.

Implantació

• Es respecti una relació predominant del ple respecte al buit en totes les façanes, excepte a la planta baixa, tot i que s’ha d’intentar mantenir-la.

• Es conservin la implantació de l’edificació existent i els jardins lliures d’edificació, de manera que es mantingui el parcel·lari tradicional de l’actual nucli antic.

• Es creïn obertures de proporcions verticals, en què l’alçària ha de ser com a mínim igual a un cop i mig l’amplada de la finestra.

• Les possibles noves construccions no envaeixin les visuals cap als monuments.

• Les obertures es disposin enretirades uns 20 cm en relació amb el pla del mur exterior.

Volumetria

• Es limiti la profunditat dels balcons i les galeries per no crear un joc d’ombres important.

• Les volumetries de les noves construccions recuperin, com a màxim, l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents, que se situa en planta baixa i tres plantes, sempre que no interfereixin amb les visuals cap al monument identificades. Com a excepció, hi ha els edificis que tenen una façana orientada a l’avinguda Príncep Benlloch, entre els números 13 i 27, que per la mateixa configuració urbana podran tenir l’altura determinada pel POUP d’Andorra la Vella.

• S’excloguin les obertures a la planta baixa que superin els 3 m d’amplada.

• Qualsevol aixecament de coberta o sobrealçament respongui a criteris de conservació o de continuïtat d’ús de l’edifici i sempre en funció de la seva relació visual amb el monument.

Fusteries exteriors

Coberta

• En les edificacions existents sotmeses a obres de consolidació/rehabilitació, cal que els tancaments d’obertures segueixin els mètodes i els materials de les fusteries tradicionals, prioritzant l’ús de la fusta de color fosc mat i evitant utilitzar vidres que generin un efecte mirall.

• Es conservin les cobertes existents que responguin als criteris de l’arquitectura vernacular.

• Es facin les portes d’entrada i de garatge prioritzant la fusta de color fosc, enretirades uns 20 cm respecte al pla del mur exterior. Es prioritzarà una orientació vertical de les lames de fusta.

• S’adopti un volum de coberta a dos vessants amb el mateix pendent.

• S’excloguin les persianes de protecció dels locals comercials situades a l’exterior.

• Es facin els vessants amb un pendent comprès entre el 30% i el 45%.

• S’excloguin els tendals, els para-sols i altres sistemes de protecció que no estiguin en relació amb el tipus d’arquitectura proposada.

• S’excloguin les cobertes planes o amb terrassa, ja que no són compatibles amb les característiques de la zona.

• Es col·loquin els rètols a la planta baixa, preferentment enrasats al pla de la façana. Les dimensions i els colors s’han d’adaptar al conjunt de materials de la façana.

• S’excloguin les capellines o les llucanes.

• Quan no sigui possible col·locar el rètol en el forat arquitectònic, cal que s’implantin rètols amb lletres o símbols solts, sobre fons transparent sense il·luminació, o bé en banderola.

• Es cobreixin els vessants amb lloses de pissarra natural.

Medi ambient i tancaments

• S’agrupin totes les xemeneies i les extraccions per limitar-ne la quantitat.

• Es facin els murs de tancament de parcel·la de pedra seca o amb aparença de pedra seca, i que no sobrepassin una alçària de 2 metres.

• Es revesteixin les xemeneies i les extraccions amb la mateixa pedra que s’ha utilitzat per a les façanes o bé que es pintin amb un to fosc.

• Es mantinguin els espais i els terrenys públics en bones condicions i aparença.

• Es facin les canals i els baixants de recollida d’aigua de coure o en xapa pintada de color negre, i i que se situïn als extrems de les façanes o coincidint amb les mitgeres.

• Se suprimeixin les masses arbòries al·lòctones i les que pertorben la qualitat de les visuals cap al monument i des del monument.

• Es privilegiï la plantació o la replantació de les espècies i les varietats vegetals relacionades amb les característiques del lloc o bé similars.

• Es redueixin els dispositius artificials de vegetació com ara jardineres, parterres i plantacions exòtiques.

• No s’emmagatzemin els materials d’ús industrial o comercial a l’aire lliure. En cas que l’activitat comercial, artesanal o industrial ho requereixi, es pot demanar que es faci en un local tancat per guardar-hi els materials.

Mobiliari urbà i senyalització

• S’adapti i es dissenyi el mobiliari urbà de manera que preservi la lectura i el caràcter històric de la zona.

• S’adaptin les dimensions dels panells i dels cartells, així com la implantació, el grafisme i els colors, per permetre la preservació i la lectura del caràcter de la zona.

Vials i xarxes diverses

• S’adapti el disseny, el tractament i els materials dels espais lliures i dels serveis viaris per preservar la lectura i el caràcter de la zona.

• Es conservi i es mantingui la trama urbana històrica, així com els camins existents, respectant-ne el traçat i el caràcter actual.

• S’evitin les pavimentacions d’hidrocarburs a les voravies i als espais públics. Cal que s’adapti de manera acurada el material escollit amb l’ús del lloc.

• S’integri al màxim la senyalització viària en l’entorn procurant allunyar-se al màxim del monument.

• Se suprimeixin progressivament les instal·lacions aèries existents (electricitat, telèfon…), que s’hauran de soterrar. S’ha de preveure ocultar les instal·lacions que no ho estiguin en les intervencions que es facin.

• Es facin els enllaços elèctrics i telefònics de manera que no es vegin a les façanes.

• S’allunyin dels monuments els dispositius tècnics (comptadors, transformadors…).

• S’encastin els comptadors a la maçoneria, a peu de façana, i en el lloc menys visible. Poden estar dissimulats darrere un portaló de tons foscos sense sobresortir del pla exterior del mur.

• Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en un to fosc que s’acordi amb l’entorn.

• S’integri l’enllumenat públic amb colors i tonalitats fosques i sense que la seva alçària superi les construccions de la zona.

• S’ajustin al mínim els nivells d’il·luminació de l’enllumenat públic i monumental per emfatitzar la visió del bé i alhora garantir la seguretat de les persones.

• S’excloguin els elements d’energies renovables situats a l’exterior en les construccions vernaculars i els espais lliures. En edificacions contemporànies es pot demanar que s’integrin a l’edifici i es camuflin per elements propis.

Annex 2. Plànol de l’entorn de protecció

Annex 3. Graus d’interès i tipus d’intervenció respecte als elements considerats d’interès patrimonial i els elements pertorbadors dins l’entorn de protecció dels monuments

Dins la zona definida com a entorn de protecció ens trobem béns immobles amb interès patrimonial i que donen suport ambiental als monuments. Aquests béns han estat identificats i són mereixedors d’una definició més concreta pel que fa a les possibles intervencions. En funció de la tipologia i el grau d’interès, s’estableixen diverses possibilitats d’intervenció, que es relacionen a continuació.

Per tal de mantenir-ne la coherència, s’insta el Comú d’Andorra la Vella que inclogui al seu Catàleg comunal aquests béns immobles i se’n mantingui el grau de protecció.

Grau 1:

Són immobles que, per ser exemples d’una tipologia, tècnica constructiva o qualitat arquitectònica, i per tenir un alt grau d’autenticitat, conformen elements destacats del paisatge o el teixit urbà que contextualitza el bé protegit.

Poden correspondre a elements que figuren en el Catàleg comunal, més altres d’identificats com a elements singulars o d’interès patrimonial en l’estudi de l’entorn.

S’admeten actuacions de consolidació/rehabilitació amb operacions de restauració i/o restitució. Es poden permetre les obres d’adequació als paràmetres d’accessibilitat i d’eficiència energètica, en compatibilitat amb les actuacions permeses i els criteris d’intervenció de l’entorn.

S’ha de garantir la conservació del grau d’autenticitat de l’element, evitant tota aportació de reinvenció o de nou disseny. Cal conservar-ne les característiques constructives, tipològiques i decoratives, la volumetria i el tractament de façanes i cobertes.

Cal que els acabats siguin amb materials propis de l’arquitectura vernacular del lloc (pedra, arrebossat de calç, fusta, llosa no aplantillada) i d’acord amb el seu aspecte original.

Grau 1

Grau 2:

AN-018

Són immobles que han sofert intervencions que n’han modificat l’aspecte i els han fet perdre part de l’autenticitat, però conserven la implantació i el volum, entre altres aspectes.

Cal Motxilla, placeta de Sant Esteve, 2

Poden correspondre a elements que figuren en el Catàleg comunal, més altres d’identificats com a elements singulars o d’interès patrimonial en l’estudi de l’entorn.

Grau 1

S’admeten actuacions parcials de restauració i rehabilitació. Es poden permetre les obres d’adequació als paràmetres d’accessibilitat. En determinats casos les intervencions poden incloure un ajustament de la volumetria, sempre que no interfereixi en les visuals sobre els monuments, no suposi una ruptura de la composició formal de l’immoble, estigui per sota de l’alçària màxima establerta en l’entorn i sigui compatible amb les actuacions permeses i els criteris d’intervenció de l’entorn.

AN-019

Cal que els acabats siguin amb materials propis de l’arquitectura vernacular del lloc (pedra, arrebossat de calç, fusta, llosa no aplantillada) i d’acord amb l’aspecte original. Cal procurar que les noves solucions constructives i els nous materials que s’hagin d’emprar s’integrin correctament a la imatge general de l’element.

Cal Coletó, carrer del Pui, 9

Grau 3

Grau 1

Són immobles amb valor patrimonial menor que no presenten un interès per si mateixos però s’integren adequadament en l’entorn.

AN-020

S’admeten actuacions de rehabilitació i de reforma integrals. Es poden permetre les obres d’adequació als paràmetres d’accessibilitat i d’habitabilitat mínima, així com ampliacions d’una planta que segueixin la composició existent, en compatibilitat amb les actuacions permeses i els criteris d’intervenció de l’entorn.

Cal Ribaló, placeta de la Consòrcia, 5

Relació d’elements singulars i d’interès, amb el grau de protecció establert per als elements patrimonials i les intervencions admeses:

Grau 1

Núm. de registre

AN-021

Identificació de l’element

Era de cal Pep, carrer del Tossal, 9

Grau de protecció i intervenció

Grau 1

AN- 054

AN-033

Antiga Clínica Vilanova, plaça Bartomeu Rebés Duran, 1

Cal Sisco de Sans, carrer Anna Maria Janer, 4

Bé inventariat

Grau 1

AN-022

AN-035

Cal Closca, carrer del Pui, 7

Ca l’Esperança, carrer de la Vall, 6

Bé inventariat

Grau 1

AN-012

AN-036

Cal Bauró, placeta de Sant Esteve, 4

Cal Molines, plaça Príncep Benlloch, 4

Grau 1

Grau 1

AN-014

AN-037

Era Bauró, carrer Antic Carrer Major, 32

Era de cal Batlló, carrer del Pui, 27

Grau 1

Grau 1

AN-017

AN-044

Cal Masover de Molines, placeta de Sant Esteve, 6

Ca l’Apotecari, carrer de la Vall, 4

Grau 1

AN-045

Cal Pastisser d’Alianó, carrer de la Vall, 1

Grau 1

AN-046

Cal Masover de Guillemó, Cap del Carrer, 2

Grau 1

AN-065

Cal Jepet, carrer Antic Carrer Major, 21

Cal Pastisser Vell, carrer de la Vall, 10

Grau 1

Grau 1

AN-080

AN-032

Cal Cipa, carrer del Tossal, 10

Cort del Nyerro, carrer Antic Carrer Major, 9

Grau 1

Grau 2

AN-084

AN-060

Edifici de l’av. Príncep Benlloch, 25

Ca l’Adela, plaça de la Consòrcia, 10

Grau 1

Grau 2

AN-147

AN-061

Cal Sans, carrer de la Vall, 12

Cal Pollet, placeta Monjó, 3

Grau 1

Grau 2

AN-152

AN-063

Cal Coletes, carrer de la Vall, 2

Cal Xandri, carrer del Pui, 5

Grau 1

Grau 2

AN-154

AN-079

Edifici de l’av. Príncep Benlloch, 27

Ca l’Antoni de Pep, carrer del Pui, 11

Grau 1

Grau 2

AN-188

AN-101

Cal Guillemó, plaça Príncep Benlloch, 3

Cal Riberaygua, carrer Antic Carrer Major, 16

Grau 1

Grau 2

AN-196

AN-119

Cal Cintet, plaça Príncep Benlloch, 5

Cal Valentí de l’Hostal, carrer Antic Carrer Major, 1

Grau 1

Grau 2

AN-211

AN-120

Era de ca l’Orelleta, av. Príncep Benlloch, s/n

Cal Ramon, carrer Antic Carrer Major, 14

Grau 1

Grau 2

AN-536

AN-128

Ca l’Orelleta, placeta de Sant Esteve, 1

Grau 2

AN-189

Casa Rossell, av. Príncep Benlloch, 2

Grau 2

AN-190

Cal Sabater, plaça Príncep Benlloch, 6

Grau 2

AN-218

Elements identificats

Ca l’Ignasiet, carrer del Tossal, 4

Problemàtica identificada

Grau 2

Intervenció correctora

AN-220

P1. Edifici del carrer del Pui, 3. (PB+5).

Cal Nyerro, carrer Antic Carrer Major, 11

Edifici amb una alçària excessiva.

Grau 2

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

AN-223

P2. Edifici del carrer Antic Carrer Major, 25. (PB+7).

Cal Guillamó II, carrer de la Vall, 18

Edifici amb una alçària excessiva.

Grau 2

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

AN-537

P3. Edifici del carrer del Tossal, 2. (S1+PB+6).

Cal Peret de la Lluïsa, carrer de la Vall, 8

Edifici amb una alçària excessiva.

Grau 2

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

AN-549

P4. Edifici del carrer del Tossal, 5. (PB+3).

Era de cal Castiero, passatge del Tossal, 6

Façana mitgera de totxana vista.

Grau 2

Tractament d’integració paisatgísitca de la mitgera.

AN-086

P5. Edifici del carrer del Tossal, 7. (S1+PB+4).

Cal Gascó, passatge del Tossal, 4

Edifici amb una alçària excessiva.

Grau 3

Tractament d’integració paisatgísitca de la mitgera.

AN-179

P6. Edifici del carrer Antic Carrer Major, 26 (Casa Pairal). (PB+6).

Edifici del carrer Major, 4

Edifici amb una alçària excessiva.

Grau 3

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

AN-180

P7. Edifici del carrer de la Vall, 15. (PB+6).

Edifici del carrer Major, 2

Edifici amb una alçària excessiva.

Grau 3

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

Dins de l’entorn es poden trobar elements considerats com a pertorbadors. Es tracta d’elements sense valor patrimonial i que perjudiquen la lectura del bé protegit i del seu entorn.

P8. Edifici de la placeta Monjó, 1. (PB+6).

La funció de l’entorn de protecció també ha de ser correctiva i per a aquests casos es plantegen solucions concretes que poden anar des de l’eliminació, la substitució o la millora d’aquests elements.

Edifici amb una alçària excessiva i una façana mitgera vista.

A continuació, a la taula que segueix, es detallen els elements identificats com a pertorbadors i es proposen les intervencions correctores possibles per aplicar.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P9. Edifici del carrer Anna Maria Janer, 3. (PB+5)

Edifici amb una alçària excessiva i una façana mitgera vista.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P10. Edifici del carrer de la Vall, 26. (PB+6).

Edifici amb una alçària excessiva i una façana mitgera vista.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P11. Edifici del carrer de la Vall, 24. (PB+6).

Edifici amb una alçària excessiva.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P12. Edifici del carrer de la Vall, 20. (PB+7).

Edifici amb una alçària excessiva.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P13. Edifici del carrer Antic Carrer Major, 12. (S1+PB+6).

Edifici amb una alçària excessiva.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P14. Edifici de la plaça de la Consòrcia, 6. (S1+PB+6).

Edifici amb una alçària excessiva.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P15. Edifici del carrer del Pui, 13. (PB+5).

Edifici amb una alçària excessiva.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P16. Edifici del carrer del Pui, 25. (PB+5).

Edifici amb una alçària excessiva.

Recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars existents.

P17. Edifici del carrer de la Vall, 30. (PB+3)

Façana mitgera vista.

Tractament d’integració paisatgísitca de la mitgera.

P18. Edifici del carrer Anna Maria Janer, 9. (PB+3)

Façana mitgera vista.

Tractament d’integració paisatgísitca de la mitgera.

P19. Façana posterior de l’edifici de la rectoria.

Façana mitgera amb molta visibilitat sobre la qual s’ha fet un mural que contribueix a millorar-ne la integració paisatgística.

Fer els treballs necessaris de manteniment de façanes.

Annex 2 Plànol entorn protecció

Annex 3 Plànol construccions interès