La Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior preveu que les universitats elaborin els plans d’estudi de les titulacions estatals i que el Govern els aprovi, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).

Vist que les titulacions andorranes de caràcter estatal, d’acord amb els principis que regeixen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, s’estructuren en tres cicles: el primer cicle condueix al títol de bàtxelor, el segon cicle al de màster, i el tercer cicle al de doctor/a;

Vist el Decret del 19-11-2014 pel qual s’estableix el títol estatal de màster en humanitats;

Vista la proposta de creació del pla d’estudis del títol estatal de màster en humanitats, presentada per la Universitas Europaea IMF al Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior;

Vista l’acreditació favorable del pla d’estudis del màster en humanitats emesa per l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra;

D’acord amb aquestes consideracions, el Govern, en la sessió del 21 de juliol del 2021, a proposta de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior i amb l’objectiu de donar caràcter estatal al pla d’estudis presentat, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

1. El pla d’estudis té una càrrega de treball de 120 crèdits europeus o ECTS (European Credit Transfer System), l’assoliment dels quals s’acredita amb el títol de màster en humanitats.
2. La durada dels estudis per obtenir el títol de màster en humanitats és de dos cursos acadèmics a temps complet, dividits en quatre semestres. Aquests estudis també es poden cursar a temps parcial adequant-ne la durada.
3. La unitat de mesura de les unitats d’ensenyament és el crèdit europeu, d’acord amb el que estableix l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior.
4. Els 120 crèdits europeus del programa de formació es desglossen en unitats d’ensenyament: 9 obligatòries de 12 ECTS, un total de 108 ECTS, i una de lliure elecció de 12 ECTS.
5. La titulació s’imparteix en la modalitat virtual.
6. Les llengües vehiculars de l’ensenyament són la llengua catalana, la castellana i l’anglesa. En un futur es pot incorporar la llengua francesa o la portuguesa si s’identifica un públic suficient que les tingui com a primera llengua per seguir els estudis proposats.
7. El màster en humanitats és una titulació de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES).

L’obtenció del títol de màster en humanitats requereix:

• a) Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent, aprovat pel Govern d’acord amb les disposicions d’aquest Decret.
• b) Haver pagat els drets d’expedició del títol corresponent.

1. Perfil professional

Les persones titulades en el màster en humanitats són capaces de desenvolupar tasques tant en institucions públiques com en empreses privades pertanyents a diferents àmbits: educatiu, cultural, polític, social i turístic, així com en el sector de la comunicació i de la difusió de la informació.

2. Competències

Els estudiants han de desenvolupar les competències transversals i específiques següents:

1. Competències transversals:

   • a) Capacitat per comunicar-se de manera efectiva, tant oralment com per escrit, pel que fa a qüestions complexes, tant amb públics especialitzats com no.

   • b) Capacitat per identificar, analitzar de forma crítica, sintetitzar i resoldre problemes per adaptar-se a situacions noves o complexes.

   • c) Capacitat d’utilitzar, innovar i aplicar les tecnologies de la informació.

   • d) Capacitat per treballar tant de forma autònoma com en equips multidisciplinaris i en contextos internacionals.

   • e) Capacitat per a l’autocrítica, el rigor i la realització d’un treball de qualitat.

   • f) Capacitat per formular hipòtesis de manera coherent, analitzant-les de forma crítica, i validar-les.

   • g) Capacitat per cercar, analitzar, organitzar i sintetitzar informació fragmentària provinent de fonts diverses i en un entorn especialitzat.

   • h) Capacitat per prendre decisions i aplicar els coneixements, d’acord amb valors ètics i pràctiques socialment responsables, i dins del marc legal.

     • i) Capacitat per planificar i organitzar les pròpies necessitats d’aprenentatge i actualitzar coneixements de manera autodirigida i autònoma.

2. Competències específiques:

   • a) Capacitat per analitzar aspectes de la realitat des de diferents disciplines humanístiques.

   • b) Capacitat per integrar en un discurs humanístic multidisciplinari aportacions provinents de camps de coneixement diferents.

   • c) Capacitat per identificar i definir problemàtiques de la humanitat aprofundint en l’anàlisi històrica, social i cultural.

   • d) Capacitat per reflexionar des de les metodologies de les humanitats sobre els problemes i els reptes que planteja el món actual.

   • e) Capacitat per aplicar les habilitats bàsiques de recerca en àmbits humanístics.

   • f) Capacitat per abordar críticament els debats bastits a l’arena política i social a l’entorn d’aspectes de la realitat cultural.

   • g) Capacitat per identificar l’evolució dels elements que configuren de l’humanisme.

   • h) Capacitat per integrar críticament les diferents perspectives i enfocaments de l’anàlisi historiogràfica.

     • i) Capacitat per reflexionar sobre el fenomen artístic a partir de les seves manifestacions concretes.

   • j) Capacitat per analitzar críticament les propostes basades en categories geopolítiques.

   • k) Capacitat per integrar críticament les dimensions de la religió en el món actual.

   • l) Capacitat per identificar els fonaments ideològics que sustenten i fomenten l’eclosió tecnològica a les societats del segle XXI.

   • m) Capacitat per abordar críticament els conceptes, criteris i mètodes emprats en l’estudi comparat de la creació literària.

   • n) Capacitat per identificar les dinàmiques més significatives que s’observen en els canvis socials del segle XXI.

   • o) Capacitat per identificar l’evolució dels trets configuratius de la societat de la informació.

Per accedir al màster en humanitats cal complir les condicions que estableix el Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

1. El pla d’estudis s’estructura en quatre semestres al llarg de dos cursos acadèmics a temps complet.
2. Cada semestre té 30 crèdits europeus. Aquest pla d’estudis té 120 crèdits europeus. Un crèdit europeu equival a 30 hores de càrrega de treball per a l’estudiant, d’acord amb l’article 4 del Decret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals.
3. El pla d’estudis està format per unitats d’ensenyament que es distribueixen de la forma següent:

Primer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

ECTS

1r

1. Els perfils de la cultura

Obligatòria

12

2. Les mutacions de l’humanisme

Obligatòria

12

3. Les visions de la història I

Obligatòria

6

2n

3. Les visions de la història II

Obligatòria

6

4. Les projeccions de les arts

Obligatòria

12

5. Les resiliències de la geopolítica

Obligatòria

12

Total

60

Segon curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

ECTS

3r

6. Les dimensions de la religió

Obligatòria

12

7. Les ideologies de la tecnologia

Obligatòria

12

8. Les literatures comparades I

Obligatòria

6

4t

8. Les literatures comparades II

Obligatòria

6

9. Les dinàmiques socials

Obligatòria

12

10. Lliure elecció

Lliure configuració

12

Total

60

4. Condicions per a la matriculació a les unitats d’ensenyament:

   • a) Els estudiants poden seguir els estudis a temps parcial o bé a temps complet en funció del nombre de crèdits de què es matriculin per curs acadèmic.
   • b) Els estudiants a temps complet s’han de matricular de 60 crèdits per curs acadèmic.
   • c) Els estudiants a temps parcial s’han de matricular d’un mínim de 12 crèdits i d’un màxim de 48 per curs acadèmic.
   • d) En casos excepcionals es pot presentar una sol·licitud de matrícula de més crèdits, que serà valorada per la coordinació acadèmica dels estudis.

1. Els resultats d’aprenentatge són les fites que l’estudiant ha d’assolir al final de cada matèria i sobre les quals recau la qualificació.
2. Els resultats d’aprenentatge de les competències específiques de cada unitat d’ensenyament obligatori són els que figuren a l’annex.

1. Avaluació

   • a) El sistema d’avaluació és continu i finalitza amb cada unitat d’ensenyament, per tant, no es preveuen segones convocatòries ni recuperacions. L’avaluació de les unitats d’ensenyament del pla d’estudis és continuada i única per a cada curs acadèmic. La superació d’una matèria requereix un mínim del 66% del total de la ponderació establerta per al conjunt de les activitats formatives.
   • b) Per a la consecució dels resultats d’aprenentatge i de les competències assignades, totes les matèries han de desenvolupar les activitats acadèmiques formatives previstes (teòriques, pràctiques, participatives i de recerca) i les pràctiques externes com es detalla a continuació:

i. Activitats formatives teòriques de cada matèria: examen test de, com a mínim, 80 preguntes amb quatre opcions de resposta, de les quals només una és vàlida. Es requereixen 60 respostes correctes per aprovar l’examen teòric. La ponderació d’aquesta avaluació teòrica sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

ii. Activitats formatives pràctiques de cada matèria: l’avaluació consisteix a desenvolupar sis qüestions pràctiques, corresponents a sis casos o exercicis diferents de cada matèria. Es requereixen quatre respostes correctes i completes per aprovar l’examen pràctic. La ponderació d’aquesta avaluació pràctica sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

iii. Activitats formatives participatives: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva del nivell de participació activa en les sis discussions plantejades en cada matèria. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans de participar en el fòrum. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la matèria és del 10%.

iv. Activitats formatives de recerca: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva de la presentació (individual o en grup) d’un treball acadèmic de recerca que segueix la metodologia establerta a aquest efecte. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans d’iniciar el treball. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

v. Avaluació de les pràctiques externes: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva de la realització d’aquest activitat mitjançant una memòria descriptiva i un informe de valoració de la qualitat i la satisfacció. L’avaluació de la memòria es fa a partir de deu indicadors que són públics i coneguts pels estudiants abans de començar les pràctiques. La qualificació final de les pràctiques externes és la mitjana ponderada de les qualificacions atorgades per l’informe de la tutoria externa i per l’informe del professorat de la matèria.

• c) Totes les activitats es qualificaran amb un valor numèric en una escala de l’1 al 10, incloent-hi com a màxim un decimal.
• d) L’estudiant rep, a més, un comentari qualitatiu que li permet comprendre com podia haver millorat l’activitat efectuada i quins aspectes del seu procés d’aprenentatge ha de millorar.
• e) La ponderació del pes de cadascuna de les activitats d’avaluació es publica al pla docent de la unitat d’ensenyament.

2. Règim de permanència

   • a) L’alumnat amb dedicació a temps complet disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels seus ensenyaments de màster de tres cursos acadèmics.
   • b) L’alumnat amb dedicació a temps parcial disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de màster de quatre cursos acadèmics.

El pla d’estudis complet, l’acreditació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i els informes que regulen l’ordenament jurídic es publicaran a les webs del ministeri responsable de l’ensenyament superior i de la Universitas Europaea IMF.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 21 de juliol del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex

Resultats d’aprenentatge de les competències específiques de les unitats d’ensenyament (UE) obligatòries.

Primer curs. Primer semestre

UE 1. Els perfils de la cultura

• a) Caracteritzar els elements que conformen actualment el concepte de cultura.
• b) Definir les perspectives científiques, teòriques i analítiques que intervenen en la recerca cultural.
• c) Descriure els processos de mitificació de la cultura com a estratègia d’identificació política comunitària.
• d) Explicar la dinàmica de fragmentació cultural social i territorial dels grups humans.
• e) Descriure la mecànica d’afebliment i l’eliminació d’identitats culturals per agregació o absorció externa.
• f) Caracteritzar els elements que jerarquitzen els contactes i les transmissions entre cultures.

UE 2. Les mutacions de l’humanisme

• a) Caracteritzar els trets que identifiquen l’evolució de l’humanisme durant el Renaixement europeu.
• b) Descriure les mutacions racionalistes de l’humanisme a l’època de les Llums.
• c) Descriure les relacions entre humanisme i filantropia en el marc de la filosofia germànica.
• d) Explicar la dinàmica adopcionista de l’humanisme per part del liberalisme polític.
• e) Explicar la dinàmica adopcionista de l’humanisme per part del materialisme filosòfic i polític.
• f) Descriure les principals reivindicacions humanistes en el món actual.

UE 3. Les visions de la història I

• a) Explicar la visió de la història com a drama irreversible i irrepetible a partir de la revelació cristiana.
• b) Explicar la visió de la història com una successió cíclica de fases en fallida de la progressió humanista.
• c) Explicar la visió de la història com a camí vers l’esperit del món i la seva projecció sobre el materialisme històric.

Primer curs. Segon semestre

UE 3. Les visions de la història II

• d) Definir les coincidències i les diferències entre les grans visions històriques anglosaxones i les continentals europees.
• e) Caracteritzar les singularitats de les visions perifèriques postcolonials de la història.
• f) Descriure l’actualitat del debat historiogràfic des de Fukuyama a Harari.

UE 4. Les projeccions de les arts

• a) Caracteritzar l’obra artística imprescindible per entendre l’herència del segle XX i la seva projecció al segle XXI.
• b) Descriure les eines i les pautes necessàries per analitzar, entendre, comprendre i apreciar la creació artística actual.
• c) Definir els conceptes clau de la producció artística: interactivitat, hibridació, multimèdia, intertextualitat.
• d) Descriure els principis que regeixen la lògica artística digital, i que van més enllà de la tecnologia que s’empra.
• e) Descriure els debats estètics i teòrics contemporanis i de llur genealogia evolutiva.
• f) Descriure la significació social de les manifestacions artístiques.

UE 5. Les resiliències de la geopolítica

• a) Definir els conceptes polítics clau que van fornir l’anàlisi geopolítica del segle XX.
• b) Explicar els efectes de la globalització comercial sobre l’anàlisi geopolítica.
• c) Descriure els efectes de l’eclosió tecnològica digital sobre l’anàlisi geopolítica.
• d) Descriure els efectes de la multiculturalitat interna dels estats sobre l’anàlisi geopolítica.
• e) Descriure els efectes de l’impacte ecològic del desenvolupament mundial sobre l’anàlisi geopolítica.
• f) Exposar la relació entre els règims autoritaris i l’ús polític de les categories geopolítiques.

Segon curs. Primer semestre

UE 6. Les dimensions de la religió

• a) Explicar el rol de les religions del segle XXI en la transmissió i l’evolució cultural de les societats.
• b) Exposar les tesis de Malraux i Sloterdijk sobre l’espiritualitat del segle XXI.
• c) Caracteritzar els processos de construcció d’identitats comunitàries a partir de la religió.
• d) Descriure els efectes de la globalització sobre les dinàmiques i posicionaments de les organitzacions religioses.
• e) Definir el paper de les religions en la crisi de la democràcia i la deriva autoritària dels règims polítics.
• f) Descriure l’impacte de la intel·ligència artificial sobre les religions.

UE 7. Les ideologies de la tecnologia

• a) Exposar les teories cientistes que han emparat ideològicament el desenvolupament tecnològic.
• b) Caracteritzar els àmbits de cobertura ideològica de la tecnocràcia en el marc de la teoria econòmica contemporània.
• c) Descriure la crítica de la ciència política contemporània de la tecnocràcia.
• d) Descriure l’impacte sociopolític del control tecnològic de la informació.
• e) Explicar les contradiccions del mercat davant la progressió tecnològica.
• f) Definir els elements històrics que es fan presents en el debat contemporani sobre l’annona.

UE 8. Les literatures comparades I

• a) Descriure les principals conceptualitzacions sobre la literatura comparada.
• b) Exposar la relació entre els estudis literaris comparats i la traducció literària.
• c) Descriure els criteris i els mètodes emprats en l’estudi comparat de la creació literària.

Segon curs. Segon semestre

UE 8. Les literatures comparades II

• d) Explicar les principals teoritzacions culturals sobre el concepte de literatura universal.
• e) Descriure les principals obres comparatistes en el marc literari territorial.
• f) Caracteritzar les principals obres comparatistes en el marc literari temporal.

UE 9. Les dinàmiques socials

• a) Caracteritzar els elements que marquen la transformació accelerada i continuada de les societats del segle XXI.
• b) Descriure l’impacte de la globalització cultural en la dinàmica de canvi social.
• c) Descriure l’impacte de la globalització econòmica en la dinàmica de canvi social.
• d) Descriure l’impacte de la degradació ecològica en la dinàmica de canvi social.
• e) Descriure l’impacte de la digitalització tecnològica en la dinàmica de canvi social.
• f) Explicar el paper real de les teories de la ciència política i sociològiques en els processos actuals de canvi social.