Històricament, les administracions públiques d’arreu del món han centrat la cobertura del dret bàsic a la salut fent èmfasi en la salut física de les persones per sobre de la salut mental. Els darrers anys han incidit significativament en un augment de certes desigualtats de la salut en diferents àmbits i, especialment, en l’àmbit de la salut mental.
Les dades del nostre entorn, aplicables al Principat, mostren la utilització de recursos ambulatoris i hospitalaris i l’increment del consum de psicofàrmacs per part de la societat en general. Amb caràcter afegit, l’anterior constatació s’ha vist especialment accentuada per l’impacte que la pandèmia com a conseqüència del SARS-CoV-2 ha provocat i està provocant en la població.
L’article 30 de la nostra Constitució reconeix el dret a la salut i, en aquesta mateixa línia, la Llei general de sanitat, del 20 de març del 1989, estableix la necessitat que els programes sanitaris prioritzin els grups de població de risc elevat i s’adoptin mesures específiques per a la protecció, entre altres coses, de la salut mental.
Conforme als estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida i, paral·lelament, els darrers anys s’han caracteritzat per un increment de la demanda de salut mental atesa. En aquesta línia, la mateixa OMS, en el si de l’Objectiu primer del Mental Health Action Plan 2013-2030 (Turquia, 2013), estableix la necessitat de reforçar les polítiques en matèria de lideratge i governança efectives per a la salut mental, i conclou que una societat civil cohesionada pot ajudar a assolir una política sanitària més efectiva, tot incrementant el rendiment de comptes en el marc legislatiu i de la prestació de serveis de salut mental de manera alineada.
I, en el context anterior, el Ministeri de Salut treballa enèrgicament en el procés de construcció i elaboració del Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA). El PISMA té per objecte, entre d’altres, donar un impuls clar i decidit al desplegament del model d’atenció centrat en la persona i d’atenció comunitària en salut mental que culminarà en la formulació de les línies estratègiques de salut mental, així com en l’establiment dels principis de l’acció conjunta per a la salut mental i el benestar necessari per al Principat d’Andorra.
Dins el PISMA, es preveu com una acció estratègica la necessitat de l’existència de la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions com una de les accions que cal desenvolupar. I entre altres coses i amb aquesta finalitat (esdevenir una de les accions del PISMA) es crea la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions com a òrgan consultiu, de reflexió i intercanvi de coneixement per tal d’afavorir el treball col·laboratiu per a la promoció de la salut mental al Principat d’Andorra i, alhora, impulsar i fomentar la millora de l’atenció integral a la salut mental, atribuint més rellevància a la promoció i a la prevenció i prioritzant la recuperació de la persona, orientant les intervencions cap a la inclusió social i laboral.
En aquest sentit, el model d’atenció integral centrat en la persona pretén la col·laboració i la participació de les persones afectades i les seves famílies en el procés terapèutic i en les polítiques de salut, objectiu al qual la Taula de Salut Mental i Addiccions vol donar resposta.
La Taula de Salut Mental i Addiccions es relacionarà de manera inevitable i transversal amb una bona part de la resta de les accions estratègiques que ha de desenvolupar el PISMA, com el marc legislatiu i dels drets de les persones, l’atenció integral centrada en la persona, l’atenció comunitària, el Pla nacional contra l’estigma, el Pla nacional de lluita contra el suïcidi, la formació en atenció centrada en la persona i atenció comunitària, i la formació d’agents i bioètica.
En definitiva, la Taula Nacional neix amb vocació d’esdevenir l’eina del Ministeri de Salut que faciliti i promogui activament la participació dels diferents agents implicats en l’assessorament, l’impuls i el foment i l’atenció de la salut mental i les addiccions.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Salut, el Govern, en la sessió del 30 de juny del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent: