El sistema educatiu andorrà s’ha afermat al llarg del temps i pretén donar resposta al màxim ventall de necessitats formatives tant dels infants i dels joves com de la ciutadania en general, tenint en compte les exigències i particularitats del context actual de la nostra societat, així com l’evolució constant i ràpida dels sistemes d’ensenyament. Al llarg dels anys, s’ha anat desenvolupant més enllà de l’educació escolar diversificant les ofertes formatives, especialment en el nivell d’ensenyament postobligatori, i mantenint el batxillerat general com una opció de continuïtat d’estudis acadèmics.

És amb la finalitat d’actualitzar els referents del sistema educatiu andorrà que es publica la Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’ordenament del sistema educatiu andorrà, que substitueix la versió del 1994. Aquesta Llei defineix en el capítol quart, secció primera, el nivell educatiu de batxillerat i n’especifica les finalitats, l’estructura, l’avaluació i la titulació requerida als docents que hi intervenen.

Amb l’arribada al batxillerat general de la primera promoció d’alumnes que ha cursat la segona ensenyança seguint les orientacions establertes en el marc del pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà, es va publicar el Decret del 27-02-2019 d’ordenament del batxillerat general.

L’element central promogut en el pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà és l’enfocament per competències, que exigeix als alumnes, a més d’adquirir coneixements de diversos àmbits, que es mobilitzin en contextos complexos. Això transforma els processos d’ensenyament, aprenentatge i avaluació regulats fins avui.

Així mateix, tot i mantenir la coherència de plantejament entre l’ensenyament obligatori i el batxillerat general, per a aquest nivell educatiu es planteja que tots els alumnes desenvolupin un nucli bàsic de cultura general que es complementa amb una especialització de l’aprenentatge en funció de la seva orientació futura. Els interessos, les motivacions i els punts forts i febles han de permetre a l’alumne personalitzar el seu itinerari de formació.

Després de dos cursos escolars d’implementació del Decret, un d’ells en condicions extraordinàries degut a la situació d’emergència sanitària ocasionada pel SARS-CoV-2, s’aprova el Decret 04/2021, del 24-2-2021 d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà. S’actualitzen aspectes relacionats amb l’avaluació amb l’objectiu de racionalitzar el calendari i reduir el nombre d’exàmens. El centre educatiu organitza una part dels exàmens que avaluen el grau de desenvolupament de les competències que configuren l’itinerari personal de cada candidat presencial. Endemés, s’ha diversificat la tipologia i el format d‘aquests exàmens.

En aquesta modificació del decret s’actualitza la distribució de les competències entre horari de centre i horari unificat, s’actualitza el pla d’estudis i es simplifiquen els procediments per qualificar els criteris d’avaluació i les competències. També s’introdueixen modificacions relatives a l’atenció a la diversitat en coherència amb el conjunt de nivells del sistema educatiu andorrà.

Aquest Decret d’ordenament del batxillerat general del sistema educatiu andorrà compta amb setanta-sis articles organitzats en nou capítols, tres disposicions addicionals, una

Amb l’entrada en vigor d’aquest Decret queden derogades totes les disposicions de mateix rang o inferior que s’hi oposin i en concret el Decret 64/2021, del 24-2-2021 d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà i la seva correcció d’errata del 31-3-2021.

L’objecte d’aquest Decret és definir els principis generals, l’estructura, el marc curricular, la planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge, i el sistema d’avaluació del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà, que comprèn tant l’Escola Andorrana com qualsevol altre centre públic o privat adscrit a aquest sistema que imparteixi el nivell de batxillerat.

L’actuació educativa del nivell de batxillerat es basa en els principis d’equitat, respecte dels drets humans i els valors i la cultura de ciutadania democràtica, la igualtat de gènere, l’educació inclusiva i l’educació en la diversitat, el plurilingüisme, la interculturalitat, el desenvolupament sostenible i, en general, en els drets i principis proclamats per la Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i en vigor al Principat des de l’1 de febrer de 1996.

1. El sistema educatiu andorrà, en tots els nivells educatius, acull els alumnes susceptibles de trobar barreres a l’aprenentatge i a la participació i identifica les seves necessitats per tal de planificar la resposta educativa. Es garanteix el principi de no-discriminació i no-segregació de tots els alumnes.
2. S’apliquen els ajustaments raonables mitjançant les mesures concretes encaminades a eliminar o reduir els efectes negatius d’un entorn poc adaptat o hostil i que no facilita la plena participació i el desenvolupament dels alumnes. Aquests ajustaments poden ser materials, organitzatius o pedagògics.
3. El disseny de la pràctica educativa té en compte la diversitat de tots els alumnes, és a dir, la diversitat de nivells de coneixement, d’habilitats, de capacitats, de motivacions i interessos, de forces i febleses, i de maneres d’afrontar l’aprenentatge.

El nivell de batxillerat té com a finalitat ampliar en els seus alumnes la competència plurilingüe, necessària en un context globalitzat, i capacitar-los per accedir a estudis superiors en entorns lingüístics i culturals diversos.

L’escola desenvolupa en els alumnes una mentalitat oberta, de respecte i curiositat envers les diverses cultures, especialment de les cultures presents a l’escola i a Andorra.

Amb aquest objectiu, l’aprenentatge de llengües s’organitza al voltant de les assignatures pròpiament lingüístiques i la vehiculació de diferents assignatures en llengua catalana, castellana i francesa.

1. El perfil de batxiller és el conjunt de qualitats que descriuen les capacitats, els coneixements, els valors i les actituds que l’estudiant ha d’haver integrat en finalitzar el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà.
2. El perfil de batxiller guia i orienta les decisions educatives.
3. Les qualitats incloses en el perfil de batxiller en finalitzar el nivell educatiu i que es desenvolupen a l’annex 1 són: culte, comunicador eficaç, plurilingüe, pensador crític, pensador creatiu, obert mentalment, demòcrata, lliure, responsable, cooperatiu, equilibrat, assertiu, respectuós, emprenedor.

Les condicions d’accés al batxillerat presencial són: tota persona andorrana o legalment establerta al país menor de vint anys que estigui en possessió del títol de graduat en segona ensenyança o títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. En casos excepcionals d’accés relacionats amb l’edat, cal l’autorització de l’àrea encarregada de la Inspecció Educativa.

La inscripció al centre de batxillerat s’ha de fer en els terminis establerts pel ministeri encarregat de l’educació a l’avís corresponent. No es poden fer les inscripcions durant el curs escolar, tret d’aquells alumnes ja escolaritzats en sistemes educatius altres que l’andorrà i que, per motius greus i imprevistos, realitzen un canvi de sistema educatiu.

En el cas de la modalitat presencial, l’assistència a classe de tot l’alumnat és obligatòria. Un nombre d’absències no validades pel centre superior al 20% comporta la pèrdua de l’escolaritat.

El centre escolar regula en el seu reglament de règim intern les autoritzacions i justificacions d’absència vàlides i no vàlides, el seu control i altres mesures sobre l’absència.

El nivell de batxillerat presencial s’estructura en un únic cicle de dos cursos escolars.

En el cas de la modalitat presencial, l’alumne disposa d’un màxim de tres cursos per cursar el batxillerat.

En casos excepcionals d’absències degudament justificades i associades a la salut, l’alumne podrà romandre al centre durant un curs més del que estableix l’article 9. En aquest cas, la persona ha d’adreçar per escrit una sol·licitud al Departament encarregat de la Inspecció Educativa que ha de resoldre el cas en un termini no superior a quinze dies hàbils.

Capítol segon. Estructura del batxillerat presencial

1. Les assignatures de batxillerat s’organitzen a l’entorn de cinc blocs: Desenvolupament i iniciativa personal, Llengües i literatura, Individu i societat, Ciències i matemàtiques, i Arts. Cada bloc conté els elements següents:

   • a) Bloc 1: Desenvolupament i iniciativa personal

Assignatures

. Comunicació en llengua anglesa

. Comunicació en llengua catalana

. Educació física

. Filosofia

. Llengua i literatura catalanes

Projectes

. Projecte de recerca

. Projecte de participació, actuació i servei

Tutoria

• b) Bloc 2: Llengües i literatura

Assignatures

. Comunicació en llengua castellana

. Comunicació en llengua francesa

. Cultura i llengües clàssiques

. Llengua i literatura castellanes

. Llengua i literatura franceses

. Literatura universal

• c) Bloc 3: Individu i societat

Assignatures

. Economia

. Geografia

. Història

. Individu i societat actual

. Psicologia

. Sociologia

. Història de les arts

• d) Bloc 4: Ciències i matemàtiques

Assignatures

. Biologia

. Ciència i societat

. Física

. Introducció a la física

. Matemàtiques cientificotècniques

. Matemàtiques aplicades a les ciències socials

. Química

. Tecnologia i enginyeria

• e) Bloc 5: Arts

Assignatures

. Arts plàstiques

. Cinema

. Comunicació i realització audiovisual

. Disseny

. Educació musical

. Història de les arts

2. El Govern pot ampliar qualsevol d’aquests blocs amb altres assignatures, a iniciativa pròpia o a demanda dels centres educatius adherits al sistema educatiu andorrà.
3. Les llengües vehiculars de batxillerat són: la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua francesa. El centre educatiu ha de determinar les llengües de vehiculació de cada assignatura vetllant per una presència equilibrada de cadascuna.
4. El volum horari de cadascuna de les assignatures i els projectes del Pla d’estudis es publiquen en l’annex 2.

1. El projecte de recerca

El projecte de recerca és un treball de reflexió en què l’alumne planteja una pregunta d’investigació i emet una hipòtesi al respecte que cal validar o refutar a partir de l’aplicació d’un mètode de treball sistemàtic.

El projecte de recerca contribueix al desenvolupament de les competències transversals i al reforç o l’aprofundiment de determinades competències específiques relacionades amb l’itinerari de l’alumne.

El projecte de recerca és individual i té una durada de tres semestres.

2. El projecte de participació, actuació i servei

El projecte de participació, actuació i servei és una acció de servei comunitari que permet als alumnes implicar-se en l’entorn social proper i proposar-se reptes i desafiaments que els poden portar a un creixement personal.

Aquest projecte contribueix al desenvolupament de competències transversals.

El projecte de participació, actuació i servei té una durada de dos semestres.

Per completar l’aprenentatge de l’alumne, a més dels elements curriculars de les assignatures, s’incorporen elements curriculars transversals que orienten el procés d’ensenyament i aprenentatge des d’un punt de vista global. Aquests elements es publiquen en el decret del Programa de competències transversals.

L’itinerari de l’alumne és el conjunt d’assignatures i projectes que l’alumne configura en coherència amb els seus interessos, motivacions i orientació acadèmica i personal i seguint les pautes establertes a l’article següent.

Per configurar el seu itinerari, cal que l’alumne:

1. Cursi les assignatures i els projectes del bloc 1. L’alumne ha d’escollir obligatòriament una de les dos assignatures de llengua catalana: comunicació en llengua catalana, o llengua i literatura catalanes.
2. Esculli un mínim d’una assignatura dels blocs 2, 3, 4 i 5. Les assignatures de llengua i literatura castellanes i comunicació en llengua castellana són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de llengua i literatura franceses i comunicació en llengua francesa són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de matemàtiques cientificotècniques i de matemàtiques aplicades a les ciències socials són excloents, no poden escollir-se totes dos.
3. Esculli un total de 3 assignatures de quatre hores.
4. Esculli un total de 4 assignatures de dos hores si ha escollit l’assignatura de Llengua i literatura catalanes i un total de 3 assignatures de dos hores si ha escollit l’assignatura de Comunicació en llengua catalana.

1. El tutor desenvolupa, alhora, una tutoria individual i una tutoria grupal. El tutor guia i orienta els alumnes en el desenvolupament del seu projecte vital des d’una doble perspectiva: com a individus i com a integrants d’una comunitat.
2. El tutor és aquest guia-orientador que acompanya l’alumne en el seu seguiment personal, acadèmic i professional i és l’encarregat d’implicar en el procés educatiu els mateixos alumnes, l’equip educatiu i les famílies.
3. El tutor és l’encarregat de conduir el Projecte de recerca (PR) i el projecte de Participació, actuació i servei (PAS). En aquest sentit, el tutor intervé des d’una concepció global que li permet un coneixement molt elevat dels seus alumnes i una ajuda per a la seva orientació i creixement personal.
4. D’altra banda, el tutor té la tasca de planificar, aplicar i avaluar les competències transversals lligades als dos projectes i a les activitats de tutoria.

Capítol tercer. Programa

1. El programa és el document oficial que ordena l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació en el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà.
2. Els programes contenen el conjunt de competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle, els criteris d’avaluació i les orientacions pedagògiques.

Els elements curriculars dels programes són les competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle i els criteris d’avaluació. S’acompanyen d’orientacions pedagògiques que afavoreixen la interpretació i en guien la concreció en els documents curriculars de centre i d’aula.

1. Les competències específiques són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb una assignatura o més d’un àmbit de coneixement.
2. Les competències transversals són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb totes les disciplines escolars o amb aspectes metadisciplinaris.
3. Els recursos d’aprenentatge són els sabers conceptuals, procedimentals i actitudinals necessaris per desenvolupar cada competència específica i transversal.
4. Les expectatives de final de cicle descriuen el nivell de desenvolupament esperat de cada competència específica o transversal al final de cada cicle.
5. Els criteris d’avaluació són les qualitats de la competència específica o transversal que permeten emetre un judici de valor sobre el desenvolupament competencial de l’alumne.

Els programes de les assignatures i de les competències transversals es publiquen mitjançant el decret corresponent.

Capítol quart. Planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge

1. El projecte curricular de centre és el document de concreció i planificació de l’aplicació dels programes.

2. El projecte curricular de centre conté la informació següent:

   • a) Nombre i durada de les unitats de programació.
   • b) Mapa d’unitats de programació.
   • c) Organització dels espais d’aprenentatge i còmputs horaris.
   • d) Llengües de vehiculació de les assignatures i projectes.
   • e) Escales de progressió de les competències específiques i transversals.
   • f) Organització del treball personal.
   • g) Mesures de diversificació curricular.
   • h) Accions, calendari i documents de comunicació amb les famílies.

3. L’equip docent elabora el projecte curricular de centre sota el lideratge del cap d’estudis.

4. És responsabilitat de la direcció del centre impulsar l’elaboració i la revisió periòdica del projecte curricular de centre.

5. El projecte curricular de centre es revisa i s’actualitza periòdicament, i com a mínim cada cinc anys. No obstant això, el procés de revisió i actualització es pot avançar a petició dels docents, per iniciativa de l’equip directiu o a demanda de la direcció del departament encarregat de l’Escola Andorrana.

6. Un inspector valida el projecte curricular de centre d’acord amb uns criteris de qualitat establerts i comunicats a l’equip directiu abans d’implantar-lo.

El mapa d’unitats de programació és una eina de planificació de la intervenció docent que reflecteix la distribució de les competències específiques i transversals juntament amb els recursos de cada assignatura al llarg del cicle. Aquests elements es treballen de manera integrada segons la naturalesa de cada assignatura i d’acord amb els principis metodològics.

1. La unitat de programació és el document que recull les competències, els aprenentatges esperats, els criteris d’avaluació, els indicadors d’avaluació, els recursos d’aprenentatge, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació i les variables metodològiques definits per a la intervenció docent d’acord amb la planificació establerta al mapa d’unitats de programació.
2. Correspon als docents elaborar, concretar i actualitzar les unitats de programació de les assignatures.
3. Correspon al cap o la cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització de les unitats de programació.

1. L’escala de progressió és la gradació que descriu el desenvolupament de la competència al llarg de batxillerat. Està estructurada en aprenentatge esperats i serveix per planificar i regular l’ensenyament i l’aprenentatge.
2. Cada aprenentatge esperat de l’escala de progressió correspon a una fase del procés de desenvolupament de la competència i descriu les actuacions característiques d’aquesta fase, els recursos que es poden mobilitzar i els suports i les condicions en què l’estudiant ho pot fer. Els aprenentatges esperats tenen caràcter inclusiu.
3. El darrer aprenentatge esperat de cada semestre té la consideració de referent semestral.
4. El darrer aprenentatge esperat del cicle coincideix amb les expectatives de final de cicle de cada competència fixades als programes.
5. L’equip docent de cada assignatura és l’encarregat de concretar les escales de progressió de cada competència, sota la supervisió del cap d’estudis del centre.

El projecte curricular de cada centre defineix la finalitat del treball personal de l’alumne, la freqüència i el temps de dedicació, dins o fora de l’horari escolar.

L’equip educatiu d’un alumne és un òrgan col·legiat del centre educatiu que té com a funcions fer l’acompanyament i la guia del procés d’aprenentatge de cada alumne, prendre decisions consensuades sobre les mesures educatives i determinar el nivell de desenvolupament de les competències transversals.

L’equip educatiu es compon dels membres següents:

• Un membre de l’equip directiu del centre que convoca la reunió, n’assumeix la presidència i garanteix la coherència pedagògica de tot el procés.

• El tutor de l’alumne que coordina l’equip educatiu, pren nota dels acords, en fa el seguiment i comunica les decisions als pares o tutors legals i als alumnes. En cas d’absència del membre de l’equip directiu, n’assumeix la presidència.

• Els docents de les assignatures corresponents a l’itinerari de l’alumne que informen sobre el progrés i els resultats corresponents al desenvolupament de les competències específiques i transversals i proposen les orientacions pertinents

• El psicopedagog que aporta informació complementària sobre l’orientació/la situació personal, acadèmica i/o professional de l’alumne.

Capítol cinquè. Atenció a la diversitat

La diferenciació pedagògica és un conjunt de recursos humans i materials, mesures i estratègies educatives i organitzatives que permeten donar resposta a l’heterogeneïtat d’alumnes del sistema educatiu andorrà, amb la finalitat que tots desenvolupin de manera òptima les competències establertes als programes.

1. La modificació curricular és el conjunt de reajustaments que s’apliquen en les expectatives de final de cicle d’una o diverses competències específiques i/o transversals, adreçat a l’alumne amb necessitats educatives específiques que ho requereixi.
2. Les mesures de modificació curricular queden recollides en el pla de treball individual de l’alumne, són vàlides per al cicle i s’han de revisar en finalitzar cada semestre del cicle.
3. Les decisions de modificació curricular són responsabilitat de l’equip educatiu del grup classe, i del psicopedagog de centre, sota la supervisió de l’equip directiu.

1. L’exempció curricular és una mesura educativa extraordinària, que consisteix en l’eliminació d’una o més competències específiques i/o transversals del programa o en l’eliminació d’un criteri d’avaluació de la competència i de la part de l’expectativa de final de cicle corresponent.
2. L’exempció curricular s’aplica en situacions mèdiques degudament justificades i en casos de discapacitat reconeguda per l’organisme oficialment competent en la valoració de la discapacitat.
3. La família, orientada si escau pel tutor i el psicopedagog, sol·licita al departament encarregat de la inspecció educativa, l’exempció curricular corresponent, aportant els justificants necessaris.
4. El departament encarregat de la inspecció educativa resol la sol·licitud en un termini màxim de deu dies hàbils.
5. L’exempció curricular ha de quedar recollida en el pla de treball individual de l’alumne.

1. L’adequació temporal és una mesura extraordinària de flexibilització pedagògica, que consisteix en l’ampliació o la reducció de la durada d’un cicle i, per tant, en la reorganització dels referents curriculars de l’alumne i dels espais d’aprenentatge.
2. La planificació de l’adequació temporal és responsabilitat de l’equip educatiu i del psicopedagog, sota la supervisió de l’equip directiu.
3. La mesura d’adequació temporal s’ha de revisar en finalitzar cada final de curs i ha de quedar concretada en el pla de treball individual de l’alumne, juntament amb la planificació dels espais d’aprenentatge, si escau.

El pla de treball individual és el document que recull les competències, les expectatives d’aprenentatge, els aprenentatges esperats i els indicadors d’avaluació i les mesures educatives que requereixen una modificació per donar una resposta educativa ajustada a les necessitats educatives específiques de l’alumne que ho requereix.

La informació recollida en el pla de treball individual de l’alumnat és la font de planificació de la intervenció educativa per part dels docents.

Correspon als docents, amb la col·laboració del psicopedagog, elaborar, concretar i actualitzar els plans de treball individuals. El pla de treball individual és propietat del centre escolar i ha de formar part del dossier de l’alumne.

Correspon al cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització dels plans de treball individuals.

Corresponen a la Inspecció Educativa la validació i el seguiment dels plans de treball individuals que requereixen una modificació de les expectatives d’aprenentatge d’alguna o diverses competències previstes en els programes educatius.

Correspon al tutor comunicar al seu alumne i, si escau, a la seva família les mesures acordades i reflectides en el pla de treball individual així com els reajustaments que es van incorporant al llarg del procés.

Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’un procés rigorós de comunicació i d’orientació educativa adreçat als alumnes, així com a les famílies o representants legals.

Capítol sisè. Avaluació

L’avaluació té com a finalitat emetre un judici de valor sobre l’actuació competencial de l’alumne i la seva capacitat per mobilitzar un conjunt de recursos que li permet resoldre una situació complexa determinada o un problema.

L’avaluació del desenvolupament de les competències dels alumnes és global, individual i contínua. És global en el sentit que l’alumne, en les seves actuacions, utilitza i mobilitza de manera integrada els diversos sabers i recursos que va adquirint. És individual perquè informa dels resultats i del procés personal de l’alumne. És contínua i inherent al procés d’ensenyament-aprenentatge perquè tant l’ensenyant com l’alumne recullen evidències sobre el desenvolupament progressiu de les competències.

L’avaluació de l’aprenentatge té una funció diagnòstica, reguladora, orientadora i certificadora en tres moments diferenciats: inicial, continu i final.

• L’avaluació inicial té una funció diagnòstica i orientadora per a la intervenció educativa i identifica, a l’inici d’un procés determinat d’ensenyament i aprenentatge, els coneixements previs que té l’alumne, les seves capacitats i habilitats, les representacions que té en relació amb el nou aprenentatge, i els seus punts forts i febles, per ajustar la intervenció docent. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar el seu propi procés d’aprenentatge.

• L’avaluació contínua té una funció reguladora i orientadora perquè proporciona, de manera sistemàtica, informació, al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge, sobre el progrés de l’alumne amb relació a l’adquisició, la mobilització i la integració de recursos per al desenvolupament de les competències. Permet ajustar la intervenció docent i acompanyar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar i regular el seu propi procés d’aprenentatge.

• L’avaluació final té una funció certificadora amb caràcter normatiu, d’acord amb les expectatives de final de cicle, establertes en els programes oficials en finalitzar el nivell de batxillerat, atorgant una titulació oficial amb els efectes legals corresponents.

Les competències específiques i transversals establertes en els programes oficials són el referent per planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge i avaluació.

La coordinació entre docents ha de garantir una planificació de l’avaluació per regular els processos d’ensenyament i aprenentatge. La planificació de l’avaluació duta a terme per l’equip educatiu ha d’incloure el paper de l’alumne com a agent actiu i partícip del seu procés d’aprenentatge i avaluació.

Els aprenentatges esperats de l’escala de progressió són el referent semestral per planificar l’avaluació formativa de l’alumne, al llarg del batxillerat. Cada aprenentatge esperat ha de recollir les actuacions competencials, progressivament més complexes, que s’espera que faci l’alumne i les seves qualitats d’acord amb els criteris d’avaluació de cada competència.

Els criteris d’avaluació s’han de concretar a les unitats de programació, en indicadors d’avaluació que guien la recollida d’evidències i permeten la qualificació de l’actuació competencial de l’alumne.

Les situacions, les activitats, les estratègies i els instruments d’avaluació s’han d’especificar en les unitats de programació.

Al llarg del nivell de batxillerat, la responsabilitat de l’avaluació del desenvolupament de les competències correspon a cada docent individualment per a les competències específiques i al conjunt de l’equip educatiu per a les competències transversals d’acord amb el sistema de qualificació i els procediments descrits respectivament als articles 36 i 38.

L’equip educatiu es reuneix de manera ordinària un mínim de tres vegades al llarg del cicle, és a dir una vegada cada semestre, sense perjudici de les reunions extraordinàries que es puguin convocar, per interpretar i analitzar la informació registrada relativa a la progressió de l’alumne en el desenvolupament de les competències específiques i transversals.

En el nivell de batxillerat, s’utilitzen les escales de qualificació següents.

1. L’escala utilitzada en l’avaluació dels indicadors d’avaluació és una escala discreta literal formada per quatre qualificacions possibles:

A: L’actuació de l’alumne respon totalment als requeriments previstos a l’indicador.

B: L’actuació de l’alumne respon globalment als requeriments previstos a l’indicador.

C: L’actuació de l’alumne respon amb dificultats als requeriments previstos a l’indicador.

D: L’actuació de l’alumne no respon als requeriments previstos a l’indicador.

2. L’escala utilitzada per avaluar els criteris d’avaluació és una escala discreta literal formada per quatre qualificacions possibles:

A: Domina totalment el criteri d’avaluació.

B: Domina globalment el criteri d’avaluació.

C: Domina amb dificultats el criteri d’avaluació.

D: No domina el criteri d’avaluació.

3. L’escala utilitzada per avaluar les competències específiques i transversals és una escala discreta literal formada per cinc qualificacions possibles:

A: Competència totalment desenvolupada.

B: Competència globalment desenvolupada.

C: Competència desenvolupada amb dificultats.

D: Competència no desenvolupada.

NA: Competència no avaluada a causa d’una absència no justificada.

Per determinar les qualificacions dels criteris d’avaluació obtingudes pels alumnes es fa referència a la qualificació de tots els indicadors d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació, seguint l’ordre de presentació següent.

1. Regla de domini mínim

Per obtenir un resultat d’A, B o C, el percentatge d’indicadors d’avaluació d’aquell criteri d’avaluació qualificats amb una A, B o C ha de ser superior o igual al 50%. En cas contrari, el criteri d’avaluació es qualifica amb una D.

2. Regla relativa a la tendència central de les qualificacions

Si el percentatge d’indicadors d’avaluació qualificats amb A, B o C és superior o igual al 50% aleshores, per tal de poder calcular la tendència central de les qualificacions, s’atorguen els coeficients següents a cada qualificació:

• A té un coeficient de 4

• B té un coeficient de 3

• C té un coeficient de 2

• D té un coeficient de 0

Per calcular la qualificació del criteri d’avaluació, es calcula la tendència central de les qualificacions dels diferents indicadors d’avaluació tenint en compte els coeficients atorgats.

Quan el resultat de la tendència és un nombre decimal, s’arrodoneix de la manera següent:

• Quan el primer decimal és inferior a 5, s’arrodoneix a la baixa.

• Quan el primer decimal és superior o igual a 5, s’arrodoneix a l’alça.

Finalment es transcriu el resultat a les qualificacions de l’escala discreta literal.

L’avaluació de les competències específiques i transversals correspon a la darrera vegada que s’ha observat l’actuació competencial de l’alumne i s’han recollit les evidències corresponents. Per aquest motiu, no pot ser una mitjana aritmètica dels resultats obtinguts per l’alumne al llarg del batxillerat.

Per determinar la qualificació del nivell de desenvolupament de cada competència obtinguda pels alumnes es parteix de la qualificació de tots els criteris d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació seguint l’ordre de presentació següent.

1. Regla de domini mínim

Per poder considerar una competència desenvolupada (i obtenir, per tant, un resultat d’A, B o C), el percentatge de criteris d’avaluació d’aquella competència qualificats amb una A, B o C ha de ser superior o igual al 50%. En cas contrari, la competència es considera no desenvolupada i es qualifica amb una D.

2. Regla relativa a la tendència central de les qualificacions

Si el percentatge de criteris d’avaluació qualificats amb A, B o C és superior o igual al 50% aleshores, per tal de poder calcular la tendència central de les qualificacions, s’atorguen els coeficients següents a cada qualificació:

• A té un coeficient de 4

• B té un coeficient de 3

• C té un coeficient de 2

• D té un coeficient de 0

Per calcular la qualificació de la competència,es calcula la tendència central de les qualificacions dels diferents criteris d’avaluació tenint en compte els coeficients atorgats.

Quan el resultat de la tendència és un nombre decimal, s’arrodoneix de la manera següent:

• Quan el primer decimal és inferior a 5, s’arrodoneix a la baixa.

• Quan el primer decimal és superior o igual a 5, s’arrodoneix a l’alça.

Finalment, es transcriu el resultat a les qualificacions de l’escala discreta literal.

El registre del procés d’aprenentatge és un document, propietat del centre escolar, en què el docent registra per a cada alumne els resultats i les decisions de l’avaluació continuada al nivell de batxillerat.

Aquest document forma part del dossier de l’alumne i s’hi fa constar:

• El nivell de desenvolupament de cada competència específica i transversal, la qualificació dels criteris d’avaluació i dels indicadors d’avaluació associats.

• La situació de l’alumne en relació amb el referent semestral al final de cada semestre

• Les mesures educatives complementàries, si escau.

La formalització del registre es fa al final de cada unitat de programació i també cada semestre i correspon als ensenyants de l’equip educatiu de l’alumne, que hi fan constar el seu nom.

El registre del procés d’aprenentatge és accessible per als alumnes i les seves famílies.

En finalitzar cada unitat de programació, els docents de l’equip educatiu comuniquen als alumnes els resultats de l’avaluació emprant el sistema de notació i seguint els procediments descrits respectivament als articles 36, 37 i 38. Les proves d’avaluació realitzades per l’alumne són de la seva propietat i queden sota la seva custòdia.

El tutor comunica periòdicament el progrés i els resultats relatius al desenvolupament de les competències específiques i transversals, i les informacions i decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne, al mateix alumne i als seus pares o tutors legals per mitjà d’entrevistes personals i d’informes escrits.

S’ha de garantir un mínim d’una entrevista per curs escolar amb els pares o tutors legals i un mínim de dos entrevistes per curs escolar amb el mateix alumne.

S’ha de garantir un mínim d’un informe escrit per semestre.

1. L’acta d’entrevista

L’acta d’entrevista recull el contingut de les entrevistes individuals del tutor o docent de l’assignatura concernida amb els tutors legals de l’alumne o amb el mateix alumne.

Les actes d’entrevistes, degudament signades per tots els assistents, queden recollides al dossier personal de l’alumne sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne o directament a l’alumne en cas de majoria d’edat.

2. L’informe semestral

L’informe d’avaluació semestral és un document adreçat a l’alumne i als seus pares o tutors legals que reflecteix la valoració del seu procés d’aprenentatge i els resultats corresponents al desenvolupament de cada competència específica i transversal de cada assignatura, el grau de compleció en què es troben el projecte de recerca i el projecte d’actuació i servei, els aspectes personals que escaiguin i les mesures educatives complementàries que s’hagin pogut adoptar.

També s’inclou en cada informe semestral una simulació de resultats amb relació als requeriments al final de batxillerat: perfil competencial de l’alumne amb el percentatge de competències desenvolupades i no desenvolupades i la traducció d’aquest perfil a una nota numèrica.

L’informe semestral ha de ser omplert i signat pels ensenyants de l’equip educatiu i forma part del dossier personal de l’alumne. Resta sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne.

En finalitzar el primer curs del batxillerat, l’alumne que supera el 50% de competències no desenvolupades al nivell esperat (D/NA) haurà de reiniciar obligatòriament la totalitat del primer curs del nivell de batxillerat.

Els alumnes que desitgin millorar el seu perfil competencial o bé modificar algunes o totes les assignatures que configuren el seu itinerari formatiu, independentment del percentatge de competències desenvolupades al nivell esperat (C, B o A), tenen la possibilitat de reiniciar la totalitat del primer curs del nivell de batxillerat.

Els alumnes que reinicien el primer curs del nivell de batxillerat no poden mantenir les qualificacions obtingudes anteriorment.

Capítol setè. Batxillerat per a candidats lliures

S’entén per candidat lliure tota persona andorrana o legalment establerta al país que es presenta als exàmens oficials del sistema educatiu andorrà i que no està lligada administrativament a cap centre educatiu del país.

Pot accedir als exàmens de la prova oficial de batxillerat tota persona andorrana o legalment establerta al país major de setze anys, o que compleixi els setze anys en l’any natural en curs, que estigui en possessió del títol de graduat en segona ensenyança o un títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. En casos excepcionals d’accés relacionats amb l’edat, cal l’autorització de l’àrea encarregada de la inspecció educativa.

Els candidats lliures disposen d’un màxim de cinc anys consecutius per obtenir el títol de batxiller, a partir de la primera inscripció a la prova oficial de batxillerat.

1. L’itinerari d’avaluació del candidat lliure es compon d’un mínim de nou assignatures i un màxim de deu.
2. El candidat lliure és avaluat obligatòriament de les competències de les assignatures de filosofia i de comunicació en llengua anglesa.
3. El candidat lliure ha de ser avaluat obligatòriament de les competències de l’assignatura de comunicació en llengua catalana o llengua i literatura catalanes. El candidat lliure escull quina d’aquestes dos assignatures formarà part del seu itinerari d’avaluació.
4. El candidat lliure completa el seu itinerari d’avaluació amb sis assignatures escollides entre els blocs dos, tres, quatre i cinc establerts a l’article 11. L’itinerari d’avaluació del candidat lliure ha de contenir, com a mínim, una assignatura de cadascun dels blocs.

Les assignatures de llengua i literatura castellanes i comunicació en llengua castellana són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de llengua i literatura franceses i comunicació en llengua francesa són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de matemàtiques cientificotècniques i de matemàtiques aplicades a les ciències socials són excloents, no poden escollir-se totes dos.

5. Per cada assignatura dels blocs dos, tres, quatre i cinc establerts a l’article 11 s’estableix un índex en funció del còmput horari de l’assignatura definit en el Pla d’estudis de batxillerat a l’annex 2.

Les assignatures de quatre hores en el Pla d’estudis de batxillerat reben la consideració d’índex quatre per als candidats lliures. Les assignatures de dos hores en el Pla d’estudis de batxillerat reben la consideració d’índex dos per als candidats lliures.

En cas que el candidat lliure esculli l’assignatura de comunicació en llengua catalana, el seu itinerari ha d’incloure tres assignatures d’índex quatre i tres assignatures d’índex dos escollides en els blocs dos, tres, quatre i cinc.

En cas que el candidat lliure esculli l’assignatura de llengua i literatura catalanes, el seu itinerari ha d’incloure dos assignatures d’índex quatre i quatre assignatures d’índex dos escollides en els blocs dos, tres, quatre i cinc.

6. El candidat lliure escull si vol ser avaluat de la competència 1 de l’assignatura d’educació física. El candidat lliure queda exempt de l’avaluació de la competència 2 de l’assignatura d’educació física.

En cas que decideixi ser avaluat d’aquesta competència, l’assignatura d’educació física formarà part del seu itinerari d’avaluació. En cas que el candidat lliure decideixi no ser avaluat d’aquesta competència, l’assignatura d’educació física no s’inclourà en el seu itinerari d’avaluació.

7. El candidat lliure que escull l’assignatura de música queda exempt de l’avaluació dels indicadors relatius a la interpretació de grup de la competència 2 d’aquesta assignatura.
8. El candidat lliure que escull l’assignatura de química queda exempt de l’avaluació de la competència 2 d’aquesta assignatura per motius de seguretat, atès que l’avaluació consisteix en una pràctica de laboratori que requereix la manipulació de materials i productes químics, per als quals es necessita una formació continuada específica supervisada per un docent especialista.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials convoca els correctors i organitza els tribunals per validar els projectes de recerca dels candidats lliures com a mínim un cop l’any, coincidint amb les convocatòries de la prova oficial de batxillerat.

Els criteris de validació del projecte de recerca s’adjunten a l’annex 3.

El ministeri encarregat de l’educació pot posar a disposició de les persones que desitgen presentar-se a la prova oficial de batxillerat un suport formatiu.

Capítol vuitè. Prova oficial de batxillerat

La prova oficial de batxillerat consisteix en una sèrie d’exàmens en què el candidat ha de demostrar el grau de desenvolupament de les competències específiques en finalitzar el nivell de batxillerat, d’acord amb les assignatures que ha escollit i que formen el seu itinerari.

1. El ministeri encarregat de l’educació convoca dos vegades l’any la prova oficial de batxillerat mitjançant un avís d’exàmens al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La primera convocatòria té lloc entre els mesos de març i juliol. La segona convocatòria té lloc entre els mesos d’octubre i desembre.

2. En les bases de l’avís d’exàmens de cada convocatòria es determinen el lloc, la data i l’hora en què es fan aquests exàmens, així com la data, l’hora i els canals de publicació dels resultats.

1. Accedeixen a la primera convocatòria de la prova oficial de batxillerat els alumnes de segon curs inscrits al batxillerat del sistema educatiu andorrà i els candidats lliures que ho sol·liciten.
2. Accedeixen a la segona convocatòria de la prova oficial de batxillerat els candidats lliures que ho sol·liciten.

1. Primera avaluació

   • a) Primera convocatòria

Els candidats presencials són avaluats de totes les competències que configuren el seu itinerari. Les proves per avaluar les diferents competències es duen a terme en dos moments: en primer lloc, organitzades pel centre educatiu on està escolaritzat l’alumne (horari de centre) i, en segon, organitzades per l’àrea encarregada dels exàmens oficials (horari unificat). La distribució de les competències avaluades en cada moment consta en l’annex 4.

Els candidats lliures, en aquesta convocatòria, poden optar a ser avaluats únicament de les competències que s’avaluen durant l’horari unificat, detallades a l’apartat 2 de l’annex 4.

• b) Segona convocatòria

Aquesta convocatòria s’adreça exclusivament als candidats lliures que poden optar a ser avaluats únicament de les competències de les assignatures que consten en l’annex 5.

2. Segona avaluació

En el marc de la primera convocatòria, el candidat té dret, si així ho sol·licita, a ser avaluat una segona vegada de les competències que es detallen a l’annex 6.

El candidat que hagi optat a una segona avaluació conserva sistemàticament el resultat obtingut en la darrera avaluació.

Per formalitzar la inscripció a la prova oficial de batxillerat, el candidat s’ha d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern per:

1. Emplenar la sol·licitud d’inscripció.

Per a les persones no andorranes, cal adjuntar a la sol·licitud una fotocòpia del passaport o d’un document oficial d’identitat.

Per als candidats lliures, cal adjuntar a la sol·licitud una fotocòpia compulsada del títol equivalent al graduat en segona ensenyança reconegut pel ministeri encarregat de l’educació, en cas que la titulació del candidat hagi estat expedida per un sistema educatiu altre que l’andorrà.

2. Si escau, emplenar l’apartat de la sol·licitud d’inscripció corresponent a les mesures d’adaptació als exàmens per als candidats amb necessitats educatives específiques i adjuntar la documentació corresponent.
3. Fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. El pagament d’aquesta quota dona dret al candidat a presentar-se a una única convocatòria.

En el cas dels candidats lliures, el pagament d’aquesta quota els dona dret a presentar-se als exàmens de les assignatures seleccionades en una única convocatòria.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials crea un expedient per a cada candidat que conté la sol·licitud d’inscripció a la prova oficial de batxillerat i la fotocòpia del passaport o del document oficial d’identitat per als no andorrans.

En el cas dels candidats inscrits al segon curs de batxillerat, cal completar l’expedient a partir de la informació tramesa pel centre educatiu, amb el resultat de la valoració del projecte de recerca (PR) i del projecte de participació, actuació i servei (PAS).

En el cas dels candidats lliures, cal completar l’expedient amb una fotocòpia compulsada del títol de graduat en segona ensenyança o del títol equivalent reconegut pel ministeri encarregat de l’educació.

Aquest expedient queda custodiat a l’àrea que s’ocupa dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

1. El Comitè Tècnic del Batxillerat és un òrgan ministerial extern als centres educatius que es compon dels membres següents:

   • a) Director del departament encarregat dels exàmens oficials, que n’assumeix la presidència.
   • b) Director del departament encarregat de la inspecció educativa.
   • c) Director del departament encarregat de l’Escola Andorrana.
   • d) Cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials.
   • e) Cap de l’àrea encarregada de la inspecció educativa o un inspector educatiu.
   • f) Director del centre o representant de les direccions dels centres de batxillerat, en cas que n’hi hagi més d’un.
   • g) Tècnic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que actua com a secretari.

2. Les funcions del Comitè Tècnic del Batxillerat són:

   • a) Validar l’avís d’exàmens en què es determinen les normes, el calendari i els espais de la prova oficial de batxillerat.

   • b) Designar els elaboradors, correctors i examinadors de les proves.

   • c) Validar la proposta de selecció dels exàmens de cada assignatura de les diferents convocatòries feta per l’àrea encarregada dels exàmens oficials.

   • d) Validar els resultats de la prova oficial de batxillerat.

   • e) Decidir les accions correctores per normalitzar els resultats, si escau.

   • f) Resoldre les demandes d’exempcions d’avaluació d’algunes competències.

   • g) Resoldre sol·licituds específiques i queixes que puguin presentar els candidats.

   • h) Vetllar pel bon desenvolupament de la prova oficial de batxillerat.

     • i) Fer propostes de millora, si escau.

El Comitè Tècnic del Batxillerat designa les persones encarregades d’elaborar els exàmens per a la prova oficial de batxillerat entre el personal tècnic d’ensenyament adscrit al Cos Especial d’Ensenyament que tingui, almenys, la titulació necessària per exercir la docència al nivell de batxillerat, preferentment en l’especialitat corresponent.

En el cas excepcional de no disposar de personal tècnic d’ensenyament per elaborar els exàmens, el Comitè Tècnic del Batxillerat pot designar persones externes, sempre que disposin de la titulació necessària.

Les persones designades per elaborar els exàmens han de respectar els referents següents:

• El decret del programa de l’assignatura corresponent

• El decret descriptiu de l’examen o els exàmens de l’assignatura corresponent

El decret descriptiu dels exàmens inclou informació sobre el marc legal de referència, especifica les competències, les expectatives, els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació que la l’examen ha de permetre observar, la llengua de producció, la durada, les condicions en què s’ha de dur a terme, la tipologia d’examen i tots els aspectes que es creguin convenients per elaborar els exàmens.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials valida les proves per avaluar les competències que consten en el punt 2 de l’annex 4 i en l’annex 5. Per dur a terme aquesta validació, convoca per a cada assignatura una comissió d’harmonització.

Aquesta comissió d’harmonització està formada pels membres següents:

• a) L’inspector educatiu a càrrec de l’assignatura objecte de l’harmonització, que presideix la comissió.
• b) El tècnic pedagògic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials a càrrec de l’assignatura objecte de l’harmonització.
• c) Els elaboradors dels exàmens.
• d) Un altre docent de l’assignatura en el cas que només hi hagi un elaborador.

Les funcions de la comissió d’harmonització són les següents:

• a) Garantir que l’examen permeti recollir evidències d’acord amb els indicadors d’avaluació i així avaluar els criteris d’avaluació i les competències.
• b) Garantir que la proposta d’examen respecti els requisits de la descripció de la prova.
• c) Garantir la claredat dels enunciats i controlar els biaixos culturals.
• d) Comprovar que els exàmens d’una mateixa assignatura tinguin un nivell de dificultat equivalent.
• e) Validar cada examen i la proposta de correcció mitjançant la signatura de l’acta de la comissió d’harmonització.

En el cas de les assignatures avaluades durant l’horari de centre, l’equip directiu del centre de batxillerat ha d’aplicar el mateix control de qualitat que utilitza per vetllar per la qualitat de la resta de situacions competencials.

L’administració dels exàmens es refereix al conjunt de procediments que, en el moment de dur a terme les proves, garanteixen el respecte de les normes establertes a l’avís d’exàmens i a les consignes per als candidats, les condicions logístiques necessàries per fer els exàmens, l’atenció personalitzada als candidats i la supervisió de tot el procés.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials és responsable de l’administració dels exàmens que es duen a terme en horari unificat.

Els centres de batxillerat són responsables de l’administració dels exàmens que es fan durant l’horari de centre.

El Comitè Tècnic del Batxillerat designa els correctors dels exàmens entre el personal tècnic adscrit al Cos Especial d’Ensenyament que tingui, almenys, la titulació equivalent a la necessària per exercir la docència al nivell educatiu de batxillerat, preferentment en l’especialitat que ha de corregir. En casos excepcionals, el Comitè Tècnic del Batxillerat pot sol·licitar la participació de correctors externs al ministeri encarregat de l’educació amb el mateix nivell de qualificació.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials facilita als correctors dels exàmens les consignes i la rúbrica de cada examen per a la qualificació de les competències.

La rúbrica és l’instrument d’avaluació dels aprenentatges que consisteix en una matriu que permet objectivar el procés d’avaluació i emetre un judici de valor sobre els diferents nivells de desenvolupament de la competència, d’acord amb el sistema de qualificació detallat a l’apartat 1 de l’article 36.

La qualificació de les competències es fa mitjançant una escala discreta literal formada per les lletres A, B, C i D, tal com es defineix a l’article 36, i seguint els procediments detallats als articles 37 i 38.

Es considera que la competència està desenvolupada quan el resultat és A, B o C.

Es considera que la competència no està desenvolupada quan el resultat és D.

El candidat té dret, si així ho sol·licita, a ser avaluat una segona vegada de les competències que es detallen en l’annex 6.

El candidat que hagi optat a una segona avaluació conserva sistemàticament el resultat obtingut en la darrera avaluació.

1. Els candidats inscrits al batxillerat internacional passen tots els exàmens de la prova oficial de batxillerat que configuren el seu itinerari individual, a excepció dels exàmens de les assignatures del batxillerat internacional amb les quals s’ha establert una equivalència amb el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i que es detallen en l’annex 7.
2. La qualificació de les competències d’aquestes assignatures s’obté a partir de la traducció, cap a l’escala literal descrita a l’article 36, de la nota numèrica obtinguda en la darrera prova d’avaluació continuada, feta en el marc del batxillerat internacional. Aquesta traducció es du a terme a partir de la taula d’equivalències de l’annex 8.
3. Els candidats inscrits al batxillerat internacional poden no cursar cap assignatura del bloc 5 i queden exempts de l’avaluació de la competència 2 de l’assignatura de Filosofia.
4. La valoració del projecte de participació, actuació i servei es correspon amb la valoració del projecte de creativitat, activitat i servei, avaluat en el marc del batxillerat internacional.
5. La valoració del projecte de recerca es correspon amb la valoració de la monografia, avaluada en el marc del batxillerat internacional.

El candidat que, en cas d’absència relacionada amb un esdeveniment per causa de força major, independent de la seva voluntat, no hagi pogut presentar-se a algun examen o a cap, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, com a màxim cinc dies hàbils després de l’absència, a l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que la trametrà al Comitè Tècnic de Batxillerat perquè la resolgui.

La resolució de la demanda es comunicarà per escrit al candidat amb el nou calendari de l’examen o dels exàmens, si escau.

A cada convocatòria, l’àrea encarregada dels exàmens oficials i l’àrea encarregada de la inspecció educativa verifiquen la qualitat de les correccions i emeten un informe amb l’anàlisi dels resultats, adreçat al Comitè Tècnic del Batxillerat, que aplica, si escau, les accions correctores per normalitzar els resultats.

1. En finalitzar la primera avaluació, el ministeri encarregat de l’educació comunica a cada candidat les qualificacions obtingudes mitjançant els canals establerts a l’avís d’exàmens.
2. En finalitzar la convocatòria, el ministeri encarregat de l’educació comunica a cada candidat les qualificacions definitives, mitjançant els canals establerts a l’avís d’exàmens, indicant si és apte o no apte i, en el cas dels candidats lliures, si està en procés per obtenir el títol de batxiller.

Per als candidats lliures que finalitzen el procés de certificació i per a tots els candidats presencials, l’àrea encarregada dels exàmens oficials emet el certificat de batxillerat que recull les qualificacions definitives obtingudes a cada competència, la nota numèrica d’assignatura i la nota numèrica global establertes d’acord amb el sistema de traducció detallat a l’article 72, el perfil competencial i la valoració del projecte de participació, actuació i servei i del projecte de recerca, així com la resolució d’apte o no apte per obtenir el títol de batxiller.

Després de la comunicació dels resultats de la primera i la segona avaluació, el candidat pot sol·licitar la consulta dels seus exàmens. Aquesta sol·licitud s’ha de fer en un termini màxim de dos dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. La consulta d’exàmens s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats.

1. Després de la comunicació dels resultats definitius, el candidat pot sol·licitar a l’àrea encarregada dels exàmens oficials una segona correcció dels exàmens de l’horari unificat. La sol·licitud d’una segona correcció té com a finalitat que l’examen sigui corregit novament per un corrector diferent del que ha fet la primera correcció.

Per sol·licitar la segona correcció, els candidats s’han d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern i emplenar la sol·licitud de segona correcció d’un examen de la prova oficial de batxillerat.

2. Els candidats que han fet una segona avaluació només poden sol·licitar una segona correcció d’aquests exàmens. La sol·licitud de segona correcció s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats definitius. L’àrea encarregada dels exàmens oficials comunica als candidats concernits els resultats de la segona correcció en un termini màxim de quinze dies hàbils.

En cas que el resultat de la segona correcció:

• Sigui el mateix que el de la primera, es guarda el resultat final.

• Sigui immediatament inferior o superior al de la primera, el resultat final correspon al de la segona correcció.

• En la resta de casos, es fa una tercera correcció i la qualificació final és el resultat predominant dels tres resultats.

La resolució emesa posa fi a la via administrativa.

1. Es considera frau durant el desenvolupament de les proves (exàmens escrits, orals, pràctics i projectes), tant de l’horari de centre com de l’horari unificat:

   • a) Tota comunicació escrita o oral entre els candidats no autoritzada.
   • b) L’ús de documents no autoritzats.
   • c) L’ús de mitjans de comunicació i tecnològics no autoritzats.
   • d) La suplantació d’identitat.
   • e) El plagi.

2. Tot frau comès pel candidat durant els exàmens escrits, orals, pràctics o projectes és comunicat immediatament per la persona encarregada de la vigilància o pel corrector al cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. El frau comès comporta la qualificació de no avaluat a l’examen i la pèrdua de la convocatòria.

Totes les persones que participen en la prova oficial de batxillerat han de respectar la confidencialitat dels exàmens i dels resultats.

Capítol novè. Títol de batxiller

Per obtenir el títol de batxiller cal que el candidat:

1. Obtingui una qualificació en la totalitat de les competències específiques del seu itinerari. Una qualificació de no avaluat en alguna de les competències comporta automàticament la no obtenció del títol de batxiller.
2. Demostri un desenvolupament al nivell esperat (valoració A, B o C) com a mínim del 50% del conjunt de les competències que configuren el seu itinerari.
3. Validi el seu projecte de recerca amb la qualificació d’apte.
4. Validi el seu projecte de participació, actuació i servei amb la qualificació d’apte en el cas dels candidats presencials.

A partir dels resultats obtinguts per l’alumne a cadascuna de les competències, es genera una nota numèrica per a cadascuna de les assignatures del seu itinerari, així com una nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial. En tots dos casos, l’escala utilitzada és una escala numèrica contínua creixent entre el 0 i el 10, arrodonida a dos decimals en el cas de la nota numèrica d’assignatura i a tres decimals en el cas de la nota numèrica global.

1. Per traduir el perfil competencial de l’alumne en una nota numèrica global, s’utilitzen dos fórmules alternatives:

• Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és inferior al 50%, s’aplica la fórmula següent:

1,6665 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A.

• Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és igual o superior al 50%, s’aplica la fórmula següent:

3,333 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A.

2. Per traduir els resultats obtinguts a les diferents competències d’una assignatura en una nota numèrica d’assignatura, s’utilitza el mateix procediment descrit a l’apartat 1 d’aquest article.

L’acta d’acreditació de la prova oficial de batxillerat és un document oficial signat per tots els membres del Comitè Tècnic del Batxillerat en el qual consta la informació següent:

• a) Els cognoms i el nom dels candidats.

• b) L’any acadèmic.

• c) La valoració del projecte de recerca.

• d) La valoració del projecte d’actuació i servei en el cas dels candidats presencials.

• e) Les qualificacions obtingudes pel candidat en les competències.

• f) El percentatge de competències desenvolupades i de competències no desenvolupades.

• g) La resolució: apte o no apte.

• h) La nota numèrica global.

  • i) La identificació i la signatura dels membres del Comitè Tècnic del Batxillerat.

• j) El lloc i la data.

• k) Les observacions que el Comitè Tècnic del Batxillerat cregui convenients.

L’acta d’acreditació s’arxiva a l’àrea que s’ocupa dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

1. És declarat no apte el candidat que no compleix els requisits de l’article 71.

2. En finalitzar el procés, el candidat presencial declarat no apte per a l’obtenció del títol de batxiller pot:

   • a) Cursar de nou el segon curs de batxillerat sempre que es respectin els requisits establerts en l’article 8 d’aquest Decret. En aquest cas no es reserva cap qualificació generada en la prova oficial de batxillerat.
   • b) Inscriure’s a la prova oficial de batxillerat com a candidat lliure. En aquest cas, el candidat pot conservar les qualificacions obtingudes a la prova oficial de batxillerat de les competències suficientment desenvolupades completant un formulari oficial facilitat per l’àrea encarregada dels exàmens oficials.

1. El ministeri encarregat de l’educació emet el títol de batxiller a tots els candidats declarats aptes.
2. Els títols atorgats s’inscriuen en el Registre oficial de títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal.

L’expedició del títol de batxillerat es fa tal com especifica el Decret del 17-4-2013 pel qual es regula l’expedició de diplomes i títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal del ministeri encarregat de l’educació i de la formació professional.

Per minimitzar l’impacte de la situació d’emergència sanitària ocasionada pel SARS-CoV-2, excepcionalment s’adopten les mesures extraordinàries següents per als exàmens de la primera convocatòria de l’any 2022:

• No s’inclouen a les proves d’avaluació de les diferents assignatures els recursos que els docents considerin que no s’han pogut treballar de manera aprofundida en el procés de formació seguit pels alumnes presencials.

Els candidats que hagin escollit l’assignatura de Tecnologia i Enginyeria poden optar excepcionalment a una segona avaluació de la competència 2, en la primera convocatòria de l’any 2022.

En el context d’emergència sanitària ocasionada pel SARS-CoV-2, es preveu que els candidats que en el moment d’examinar-se, tant a la primera convocatòria com a la segona, estiguin en situació de confinament puguin fer els exàmens de manera telemàtica.

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels procediments per determinar la qualificació del criteri d’avaluació i el nivell de desenvolupament de la competència (articles 37 i 38) que entraran en vigor el curs 2022-2023.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 6 d’abril del 2022

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex 1. Perfil del batxiller

Culte, és a dir, amb curiositat i coneixements polièdrics d’abast humanisticosocial i cientificotècnic, i de sensibilitat artística variada, amb gust per la lectura, les arts i la natura.

Comunicador eficaç, amb cura especial de la correcció i l’elegància expressiva, tant oral com escrita, audiovisual o digital, sempre amb ple respecte als valors ètics de la comunicació en tots els àmbits.

Plurilingüe, amb un domini elevat del català, el castellà i el francès –practicats en esperit de convivència plena– i amb un nivell d’usuari independent de l’anglès.

Pensador crític, amb capacitat per a l’anàlisi processual i contextual de problemes i situacions, a partir sempre de criteris interpretatius i valoratius oberts i revisables, i amb disposició a superar prejudicis propis i a dialogar sabent escoltar i construint argumentacions lògiques i ètiques. També té capacitat crítica per usar les tecnologies essent conscient del seu caràcter instrumental.

Pensador creatiu, capaç de generar idees noves i actuacions constructives, de sortir dels plantejaments rutinaris o tòpics de les qüestions i de cercar-hi perspectives originals, de ser flexible i de gosar fer elaboracions particulars.

Obert mentalment, és a dir, capaç de reconèixer sincerament i de respectar la pluralitat i diversitat de formes de pensar en tots els ordres –religiós, ètic, ideològic, polític, etc.‒ i de practicar una actitud intercultural, tenint alhora flexibilitat per adaptar els aprenentatges de tot ordre al relleu complex de la vida i d’una societat en canvi constant.

Demòcrata, disposat, com a ciutadà, a participar en els assumptes públics, practicant convençut del diàleg, la deliberació i el consens, respectuós de les minories i de totes les formes de pensar però no submís a cap actitud autoritària i compromès amb el valor dels drets, els deures i les llibertats per implicar-se activament en una convivència pacífica i solidària.

Lliure, gràcies a un pensament propi i un exercici autònom de valors ètics ben assumits, fruit de la reflexió personal, del diàleg plural i del compromís actiu; amb valentia davant les incerteses i els riscos.

Responsable, sabedor que els actes humans tenen conseqüències sobre un mateix, sobre la societat i sobre la natura i conscient dels impactes que les pròpies accions tenen en l’entorn local i global. També sabedor que les accions personals en l’univers digital deixen rastre i tenen conseqüències en la definició de la pròpia identitat digital i en termes de ciberseguretat.

Cooperatiu, que assumeix progressivament l’obertura i extensió del propi jo en compromís amb els altres, implicat en objectius compartits com a millor via de realització personal i de plenitud democràtica.

Equilibrat, que cerca el benestar físic, mental i emocional, tenint control de si mateix i dels propis impulsos i instints, i que reacciona de manera reflexiva i proporcionada a cada situació. Aquest tret implica gestionar els propis talents, les motivacions i les limitacions de forma realista i actuar amb confiança i seguretat.

Assertiu, capaç de defensar les pròpies posicions amb fermesa i respecte davant de les que són discrepants.

Respectuós, amb empatia, tolerància i solidaritat amb totes les persones.

Emprenedor, proactiu, amb iniciativa i creador de projectes personals, socials o empresarials. Amb una actitud innovadora i resilient, capaç de veure tot el ventall de possibilitats que ofereix el futur per liderar, així, la pròpia vida.

Annex 2. Pla d’estudis

Annex 2.pdf

Annex 3. Pauta de validació – Projecte de recerca

El projecte de recerca es considera apte quan tots els descriptors estan validats.

Presentació escrita

Aspectes de forma

1. Segueix les pautes bàsiques marcades (nombre de paraules, paginació, lletra, interlineat…).
2. Conté totes les parts demanades:

Portada (tema i pregunta), resum (abstract), introducció, nucli, conclusions, bibliografia, annexos.

3. Recull la informació de cada apartat de manera estructurada.
4. Fa una correcta citació de les fonts.

Aspectes de contingut

1. Adequa el contingut del treball a la temàtica de la recerca.
2. Mostra un domini del contingut (sense frases literals, redactat de forma personal, amb rigor científic).
3. Dona resposta a la hipòtesi plantejada.
4. Exposa les idees principals amb coherència, cohesió i capacitat de síntesi.
5. Elabora les conclusions de la recerca de forma personal.
6. Fa ús de vocabulari tècnic específic lligat a la temàtica del seu projecte.
7. S’expressa per escrit amb correcció ortogràfica i gramatical.

Presentació oral

1. Adequació al temps.
2. Estructuració de l’exposició.
3. Domini del contingut.
4. Competència lingüística oral.

Annex 4. Distribució de les competències avaluades en horari de centre i en horari unificat

1. Horari de centre

Educació física C1 C2

Comunicació en llengua castellana C2 C3

Comunicació en llengua francesa C2 C3

Geografia C2, C3

Individu i Societat actual C1 C2

Sociologia C1 C2

Psicologia C1 C2

Física C2

Introducció a la física C1 C2

Química C2

Tecnologia i enginyeria C1, C2, C3

Ciència i societat C1 C2

Història de les arts C1

Arts plàstiques C2

Disseny C2 C3

Comunicació i realització audiovisual C2

Cinema C1 C2

Educació musical C1 C2

Biologia C3

2. Horari unificat

Filosofia C1 C2

Anglès C1 C2 C3

Comunicació en llengua catalana C1 C2 C3

Llengua i literatura catalanes C3 C4

Comunicació en llengua castellana C1

Llengua i literatura castellanes C3 C4

Comunicació en llengua francesa C1

Llengua i literatura francesa C3 C4

Cultura i llengües clàssiques C1 C2

Literatura universal C1 C2

Història C1 C2

Geografia C1 C3

Economia C1 C2

Matemàtiques cientificotècniques C1 C2 C3 C4

Matemàtiques aplicades a les ciències socials C1 C2 C3 C4

Física C1 C3

Química C1 C3

Biologia C1 C2

Arts plàstiques C1

Disseny C1

Comunicació i realització audiovisual C1

Annex 5

Llista de competències que els candidats lliures poden escollir en una segona convocatòria

Comunicació en llengua castellana C1 C2 C3

Comunicació en llengua francesa C1 C2 C3

Geografia C2 C3

Individu i societat actual C1 C2

Psicologia C1 C2

Sociologia C1 C2

Biologia C3

Ciència i societat C1 C2

Física C2

Introducció a la física C1 C2

Tecnologia i enginyeria C1 C2 C3

Arts plàstiques C2

Cinema C1 C2

Comunicació i realització audiovisual C2

Disseny C2 C3

Educació musical C1 C2

Història de les arts C1

Annex 6

Llista de competències a les quals poden optar els candidats en una segona avaluació

Filosofia C1 C2

Educació Física C1

Comunicació en llengua anglesa C1 C2 C3

Comunicació en llengua catalana C1 C2 C3

Llengua i literatura catalanes C3 C4

Llengua i literatura castellana C3 C4

Llengua i literatura francesa C3 C4

Cultura i llengües clàssiques C2

Literatura universal C1

Història C1

Geografia C1

Economia C1

Matemàtiques cientificotècniques C2

Matemàtiques aplicades a les ciències socials C1

Física C1

Química C1

Biologia C1

Arts plàstiques C1

Disseny C1

Comunicació i realització audiovisual C1

Annex 7

Taula d’equivalències d’assignatures entre el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i el batxillerat internacional

Batxillerat general del sistema educatiu andorrà

Batxillerat internacional

Filosofia C1

Teoria del coneixement

Història C1 C2

Història

Literatura universal C1 C2

Llengua A Literatura

Annex 8

Taula d’equivalència de qualificacions entre el Batxillerat Internacional i el Batxillerat General del Sistema Educatiu Andorrà

Assignatures

Llengua A Literatura, Història i Teoria del coneixement

7

A

6

A

5

A

4

A

3

B

2

C

1

D

Qualificació IB

Qualificació Batxillerat general del sistema educatiu andorrà