Reglament que regula els serveis de salut laboral (Text refós sense caràcter oficial)

1. L’obertura i el funcionament d’un servei de salut laboral requereix, de forma prèvia a l’inici de la seva activitat, l’obtenció de l’autorització administrativa sanitària atorgada pel ministeri encarregat de la salut, així com la inscripció al Registre de Centres, Serveis i Establiments Sanitaris i Sociosanitaris. Aquesta autorització també és necessària per al trasllat, el tancament, les modificacions de les activitats, el canvi de titular o el canvi de professional responsable del servei de salut laboral. 2. Per obtenir l’autorització d’obertura i funcionament cal presentar una sol·licitud amb la documentació que estableix la normativa que regula el procediment per aconseguir l’autorització administrativa sanitària de centres, serveis i establiments sanitaris juntament amb la informació següent: a) Personal adscrit al centre: titulació, funcions i activitats que realitzarà, dedicació horària i organigrama. b) Dades dels centres sanitaris als quals es delegui part de les activitats de la vigilància de la salut, com les anàlisis clíniques o el diagnòstic per la imatge, així com la documentació que acrediti aquesta delegació. c) Relació dels protocols de vigilància de la salut que aplicaran degudament referenciats. 3. El ministeri encarregat de la salut resol de forma favorable o desfavorable la sol·licitud presentada, després de comprovar el compliment del que estableixen aquest Reglament i la normativa que regula el procediment per obtenir l’autorització administrativa sanitària de centres, serveis i establiments sanitaris. 4. El ministeri encarregat de la salut pot verificar, amb la periodicitat i els procediments d’inspecció i control que estimi oportuns, el manteniment de les condicions i el compliment dels requisits que van permetre l’obtenció de l’autorització administrativa sanitària. 5. Cal notificar al ministeri encarregat de la salut les modificacions que es produeixin en relació amb les condicions en què es va atorgar l’autorització administrativa sanitària. 6. L’obtenció de l’autorització administrativa sanitària del servei de salut laboral és preceptiva a l’obtenció de l’acreditació definitiva del servei de prevenció per part del Departament de Treball.

Els serveis de salut laboral duen a terme les activitats següents: a) La vigilància de la salut dels treballadors mitjançant exàmens de salut en funció dels riscos derivats del lloc de treball. b) La prevenció i la promoció de la salut dels treballadors. En cas que s’administrin vacunes, cal complir el que estableix la normativa que regula les vacunacions sistemàtiques d’Andorra, en particular el que fa referència a la prescripció, l’administració i els registres d’administració. c) La investigació dels problemes de salut relacionats amb el treball i les seves causes. d) L’assessorament, la formació i la informació en salut laboral de les empreses i els seus treballadors. e) Els primers auxilis i l’atenció d’urgència en cas d’estar ubicats dins les empreses.

L’activitat de vigilància de la salut en el treball s’ha de dur a terme tenint en compte els principis bàsics següents: a) L’han de fer professionals especialistes en medicina del treball en coordinació amb la resta de professionals experts en matèria de seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicologia aplicada dels serveis de prevenció de riscos laborals. b) És específica en funció dels factors de risc a què estigui exposat el treballador. c) Les proves que s’efectuen en el marc de la vigilància de la salut en el treball han de ser les que menys molèsties ocasionin al treballador i sempre proporcionals al risc. d) Les activitats de vigilància de la salut en el treball es desenvolupen seguint el que estableixen els protocols específics reconeguts i avalats internacionalment. Els protocols defineixen la periodicitat i els continguts específics dels exàmens de salut en funció dels factors de risc. El ministeri encarregat de la salut pot aprovar i publicar protocols i procediments específics sobre vigilància de la salut en el treball. e) Totes les activitats de vigilància de la salut en el treball s’han d’efectuar vetllant pel dret a la intimitat i a la dignitat de la persona treballadora i han de garantir la confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut dels treballadors, d’acord amb el que disposa l’article 5.7 d’aquest Reglament. f) La vigilància de la salut en el treball és garantida per l’empresari, que es fa càrrec dels costos. En cap cas els costos derivats de la vigilància de la salut en el treball no es poden facturar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social ni revertir als treballadors. g) L’empresari ha d’estar degudament informat de la programació, els protocols i la periodicitat de les activitats de vigilància de la salut en el treball.

1. L’objectiu dels exàmens de salut laboral és fer el control i el seguiment de l’estat de salut dels treballadors per tal de detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la salut, i establir, si escau, mesures preventives per prevenir els riscos sobre la salut. 2. Els exàmens de salut laboral només es poden efectuar si el treballador hi dóna, de forma voluntària i per escrit, el seu consentiment. 3. No obstant el que estableix el paràgraf anterior, els exàmens de salut són obligatoris per als treballadors que es trobin en algun dels supòsits següents: a) Quan s’efectuïn activitats perilloses, insalubres o nocives pels elements, els processos o les substàncies que es manipulen, segons estableix l’annex 1 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de seguretat i salut laboral. b) En els menors de 18 anys. c) Per als treballadors especialment sensibles a determinats riscos segons el que estableix la Llei 34/2008. d) Quan el treballador retorni al seu lloc de treball després d’una baixa perllongada de més de 6 mesos. e) En tots els altres casos en què el reconeixement mèdic és imprescindible per verificar si l’estat de salut de la persona pot ser un risc per a si mateixa, per als altres treballadors o per a altres persones alienes a l’empresa. 4. En els supòsits a), b), c) i e) cal efectuar avaluacions de l’estat de salut del treballador de forma prèvia a la seva contractació o a l’inici de l’activitat laboral i de forma periòdica en funció del que estableixin els protocols específics. 5. Sense perjudici del que estableix l’apartat 4 d’aquest article, els exàmens de salut es proposen amb les periodicitats que es detallen a continuació, llevat que hi hagi factors que justifiquin altres periodicitats: a) Anualment per als treballadors de menys de 18 anys. b) Cada 5 anys per als treballadors de menys de 30 anys. c) Cada 3 anys per als treballadors d’edats compreses entre 30 i 55 anys. d) Anualment per als treballadors de més de 55 anys. 6. Els exàmens de salut inclouen, entre d’altres, una història clinicolaboral, que conté: a) Les dades de l’anamnesi, exploració clínica i estudis complementaris en funció dels riscos inherents al treball. b) Una descripció detallada del lloc de treball, el temps de permanència al lloc de treball, els riscos detectats en l’anàlisi de les condicions de treball i les mesures de prevenció adoptades. c) Una descripció dels llocs de treball anteriors, riscos presents en aquests llocs de treball i temps de permanència en cada un. 7. La informació mèdica derivada dels exàmens de salut és confidencial. Només hi poden tenir accés el treballador, el personal mèdic responsable de la salut del treballador i l’autoritat sanitària en els casos en què aquesta informació li sigui necessària per a l’exercici de les seves funcions. A l’empresari se li faciliten les conclusions dels exàmens mèdics, que estableixen l’adequació del treballador al seu lloc de treball o funció i/o la necessitat d’introduir o millorar les mesures de protecció o prevenció. 8. El personal mèdic del servei de salut laboral no pot efectuar el tractament dels problemes de salut detectats en els exàmens de salut fets als treballadors.

1. Els serveis de salut laboral han de comptar amb un metge responsable que disposi del títol de metge especialista en medicina del treball. 2. A més, han de disposar de metges especialistes en medicina del treball en nombre suficient per dur a terme les activitats de salut laboral amb la qualitat requerida. 3. Són funcions del metge especialista en medicina del treball, entre d’altres: a) La planificació i l’organització de les activitats de vigilància de la salut. b) L’adaptació, la validació i l’actualització del que estableixen els protocols específics sobre vigilància de la salut. c) La supervisió de les activitats sanitàries efectuades pel personal sanitari del servei de salut laboral. d) La realització dels exàmens de salut dels treballadors. 4. Poden participar en el servei de salut laboral infermers i altres professionals sanitaris, amb la qualificació adequada per col·laborar o complementar les activitats de vigilància de la salut. 5. El personal sanitari del servei de salut laboral analitza els resultats de la vigilància de la salut dels treballadors i de l’avaluació de riscos, amb criteris epidemiològics, i col·labora amb la resta de professionals del servei de prevenció, per tal d’investigar i analitzar les possibles relacions entre l’exposició als riscos professionals i els perjudicis per a la salut, i proposa mesures encaminades a millorar les condicions i el medi ambient de treball. 6. El personal sanitari del servei de salut laboral ha d’organitzar activitats de formació continuada per tal de garantir que les activitats sanitàries que duen a terme es fan amb les tècniques, els procediments i els protocols més adequats i actualitzats. 7. Els professionals sanitaris que exerceixen en els serveis de salut laboral han de complir la legislació vigent que els sigui aplicable per a l’exercici de la professió.

1. Les instal·lacions del centre de salut laboral han de tenir, com a mínim, els espais següents: a) Sala de recepció i espera. b) Àrees de consulta i d’exploració degudament equipades amb rentamans. c) Espais específics per a altres finalitats, segons les activitats sanitàries que es duguin a terme. d) Serveis higiènics. 2. Els espais han d’estar distribuïts de manera que es garanteixi la dignitat i la intimitat dels usuaris. 3. Els locals destinats a la salut laboral han de complir la normativa sanitària vigent així com les que fan referència a accessibilitat, seguretat antiincendis, instal·lacions elèctriques, il·luminació, ventilació i temperatura. 4. Han de disposar de l’equipament i el material necessaris en funció del tipus d’empreses ateses, del nombre de treballadors i de les proves que efectuïn. En l’annex I es detalla la dotació d’equipament i material mínim de què cal disposar. S’han de tenir contractes de manteniment per a l’equipament i s’han d’efectuar els calibratges pertinents. 5. Les anàlisi clíniques i les proves de radiodiagnòstic que siguin necessàries per als exàmens de salut dels treballadors s’han de dur a terme, respectivament, en laboratoris clínics i en centres de diagnòstic per la imatge degudament autoritzats al país.

1. En cas que els serveis de salut laboral disposin d’unitats mòbils per al desenvolupament de les activitats sanitàries, aquestes unitats han de ser complementàries a les instal·lacions fixes del servei de salut laboral i s’han de notificar al ministeri encarregat de la salut, que comprova el compliment dels requisits establerts en aquest Reglament. 2. Les unitats mòbils han de comptar, com a mínim, amb els espais següents: a) Àrea de consulta i exploració degudament equipada amb rentamans. b) Espai específic per fer audiometries. c) Espais específics per a altres finalitats, segons les activitats sanitàries que es duguin a terme. 3. Els espais han de ser accessibles i han d’estar distribuïts de forma que es garanteixi la intimitat i la dignitat dels usuaris. 4. Les unitats mòbils han de disposar d’equipaments i material sanitari suficients que garanteixin la vigilància i l’atenció adequada als treballadors, els quals es detallen en l’annex II. S’ha de disposar de contractes de manteniment per a l’equipament i s’han d’efectuar els calibratges pertinents.

1. La documentació sanitària inclou, entre d’altres, la història clinicolaboral, els documents de consentiment informat, els informes d’aptitud, els resultats de les proves mèdiques efectuades, els protocols d’actuació i els registres d’activitat. 2. Els serveis de salut laboral han de disposar de mètodes i sistemes per vetllar per la custòdia i la conservació correcta de la documentació sanitària, i que permetin garantir la confidencialitat de la informació mèdica. També han de complir tot el que estableix la normativa sobre protecció de dades. 3. La documentació s’ha de conservar durant un mínim de 10 anys després de finalitzar la relació laboral, amb excepció de les activitats professionals en què, en funció dels riscos, els protocols determinin conservacions de la documentació durant més temps.

Els serveis de salut laboral han d’elaborar i facilitar al ministeri encarregat de la salut les informacions i les estadístiques sanitàries que li siguin requerides per al manteniment del sistema d’informació sanitària.

L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest Reglament són sancionades de conformitat amb el que s’estableix al títol X sobre infraccions i sancions de la Llei General de Sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener i de conformitat amb el que estableix el títol II sobre responsabilitat i règim administratiu sancionador de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, segons els respectius àmbits d’aplicació

Els serveis de salut laboral que ja disposen d’autorització administrativa sanitària tenen 4 mesos per adaptar-se al que estableix aquest Reglament pel que fa a locals, instal·lacions i equipament. La resta de disposicions que estableix aquest Reglament els són aplicables des del moment en què el Reglament entra en vigor. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 14 de novembre del 2012 P.D. Jordi Cinca Mateos Ministre de Finances i Funció Pública Annex I Reglament que regula els serveis de salut laboral Dotació mínima d’equipament sanitari per als centres de salut laboral: a) Audímetre i cabina audiomètrica: propi o concertat b) Balança / Bàscula c) Llit d’exploració d) Tallímetre e) Termòmetre f) Martell de reflexos g) Llanterna h) Electrocardiògraf i) Espiròmetre j) Fonendoscopi k) Esfigmomanòmetre l) Negatoscopi m) Otoscopi n) Rinoscopi o) Oftalmoscopi p) Equip per controlar la visió q) Nevera i termòmetre de màximes i mínimes, en cas de disposar de productes termolàbils r) Sense contingut s) Sense contingut t) Contenidors de residus sanitaris, segons la normativa d’aplicació u) Desfibril·lador semiautomàtic v) Medicació, material i equip suficient per atendre urgències i primers auxilis Annex II Reglament que regula els serveis de salut laboral Dotació mínima d‘equipament sanitari per a les unitats mòbils de salut laboral: a) Audímetre i cabina audiomètrica b) Balança / Bàscula c) Llit d’exploració d) Tallímetre e) Termòmetre f) Martell de reflexos g) Llanterna h) Electrocardiògraf i) Espiròmetre j) Fonendoscopi k) Esfigmomanòmetre l) Negatoscopi m) Otoscopi n) Rinoscopi o) Oftalmoscopi p) Equip per controlar la visió q) Nevera i termòmetre de màximes i mínimes, en cas de disposar de productes termolàbils r) Contenidors de residus sanitaris, segons la normativa d’aplicació s) Medicació, material i equip suficient per atendre urgències i primers auxilis {includes page=R20121114A_F}