L’objecte del Reglament és establir les concentracions de substàncies contaminants al sòl a partir de les quals, i considerant-ne l’ús, un sòl és potencialment contaminat. Igualment es regulen els mecanismes administratius per declarar un sòl contaminat i per declarar que ha deixat de ser contaminat.

1. El Reglament s’aplica a tots els sòls que, a causa de l’activitat humana, poden contenir contaminants en concentracions superiors a les que els són pròpies. 2. El Reglament no s’aplica a les contaminacions del sòl d’origen bacteriològic o radioactiu.

Als efectes d’aquest Reglament s’entén per: Sòl: la capa superior de l’escorça terrestre, situada entre el jaç rocós i la superfície. Està compost per partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. No té la consideració de sòl el que estigui permanentment cobert per una làmina d’aigua superficial. Nivell guia d’alerta: la concentració d’una substància contaminant al sòl a partir de la qual el sòl pot estar potencialment contaminat. Sòl contaminat: el sòl que conté contaminants en concentracions superiors a les que li són pròpies, que afecten les seves funcions i representen un risc per a les persones i/o el medi ambient. Sòl potencialment contaminat: el sòl les funcions del qual han estat alterades negativament per la presència de compostos d’origen antropogènic en concentracions superiors als nivells guia d’alerta definits a l’annex II. Sòl que ha deixat de ser contaminat: el sòl que ha estat declarat sòl contaminat, que ha estat sotmès a processos de descontaminació i en què els objectius de descontaminació definits en la declaració de sòl contaminat han estat assolits. És el sòl on el risc ha passat de ser inacceptable a ser acceptable per a la salut humana i/o el medi ambient. Risc: probabilitat que components d’origen antropogènic presents al sòl es posin en contacte amb algun receptor amb conseqüències adverses per a la salut humana i/o el medi ambient. El risc pot ser acceptable o inacceptable per la salut humana i/o el medi ambient Causant: persona física o jurídica que, amb la seva acció o omissió, ha provocat la contaminació del sòl. Usuari del sòl: persona física o jurídica que desenvolupa una activitat al sòl. L’usuari pot ser o no el propietari del terreny. Propietari del sòl: persona física o jurídica propietària del sòl. Tècniques de tractament in situ: les tècniques en què el sòl és tractat al mateix lloc en què es troba i sense excavació prèvia. Tècniques de tractament ex situ: les tècniques en què és necessària l’excavació o qualsevol altre procés per remoure el sòl contaminat abans de tractar-lo, que es pot fer al mateix lloc (tècniques on site) o lluny d’aquest lloc (tècniques off site). Tècniques de contenció o confinament: les tècniques que tenen per objecte impedir la migració i l’exposició a la contaminació, però sense reduir aquesta contaminació.

1. L’usuari, i subsidiàriament el propietari d’un sòl, està obligat a protegir el sòl davant de qualsevol contaminació que es pugui produir per causa de l’activitat que s’hi desenvolupi. Per tant, li correspon el deure de conèixer, controlar i conservar-ne la qualitat. 2. L’usuari i el propietari d’un sòl estan obligats a comunicar a l’Administració l’existència de qualsevol indici de contaminació immediatament després que es detecti. 3. El causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, està obligat a fer realitzar, a càrrec seu, els estudis definits en el Reglament i a portar a terme les operacions de recuperació del sòl i dels medis que estiguin afectats per aquesta contaminació, d’acord amb els terminis i les condicions establertes a la declaració de sòl contaminat. 4. En cas que el causant, o subsidiàriament el propietari d’un sòl declarat com a contaminat no compleixi amb les obligacions establertes a l’apartat 3, el ministeri responsable del medi ambient pren pel seu compte les accions previstes en el Reglament a càrrec del responsable, sense perjudici de l’aplicació del principi de repercussió econòmica de les despeses de tot tipus que hi ha hagut. 5. En cas que en el moment de l’obertura de l’expedient administratiu de declaració de sòl contaminat no s’hagi determinat el causant de la contaminació ni es conegui el propietari del sòl, el ministeri responsable del medi ambient pren pel seu compte les accions previstes en el Reglament. 6. Quan en el curs dels estudis es designi el causant de la contaminació o el propietari del terreny, se li imputen les despeses econòmiques derivades de dur a terme els estudis i els treballs que s’hagin fet fins a aquest moment i se’l requereix a continuar els estudis definits en el Reglament i els treballs que se’n derivin. 7. L’usuari i el propietari del sòl tenen el deure de col·laborar amb l’Administració en la realització de les accions preventives i correctives de la contaminació del sòl i han de permetre l’accés a la finca de les persones que han de fer els estudis d’investigació, la presa de mostres i les tasques de recuperació del sòl.

1. Si l’obligació de realitzar els estudis d’investigació, l’avaluació del risc i la recuperació d’un sòl recau en més d’una persona, aquestes persones responen en el compliment de les seves obligacions de manera solidària. 2. Quan la contaminació del sòl és conseqüència de l’acumulació d’activitats de diversos causants, el ministeri responsable del medi ambient pot optar per imputar individualment la part de responsabilitat que els pertoca o pot optar per exigir el compliment de les obligacions globals derivades del Reglament de forma solidària al conjunt dels causants.

1. El ministeri responsable del medi ambient disposa de la facultat d’inspeccionar en tot moment qualsevol sòl. 2. En cas que hi hagi indicis fonamentats que el sòl inspeccionat estigui contaminat, el ministeri responsable del medi ambient procedeix a l’obertura de l’expedient administratiu de declaració de sòl contaminat i requereix el causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, que realitzi els estudis definits als annexos I, III, IV i V del Reglament seguint el procediment estipulat.

1. Es crea el Registre dels sòls declarats contaminats, en el qual s’inscriuen d’ofici tots els sòls declarats contaminats i/o sotmesos a un pla de vigilància i els sòls que han deixat de ser contaminats. 2. El Registre és públic i té caràcter administratiu. 3. La gestió d’aquest Registre la fa el ministeri responsable del medi ambient.

1. El procediment de declaració d’un sòl contaminat s’inicia mitjançant l’obertura d’un expedient administratiu. Aquest expedient és iniciat d’ofici pel ministeri responsable del medi ambient quan aquest ministeri disposa d’indicis fonamentats que indiquin que el sòl és susceptible d’estar contaminat. 2. El causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, ha de presentar al ministeri responsable del medi ambient l’estudi Diagnòstic de la situació inicial, i seguir-ne el contingut definit a l’annex I del Reglament. Aquest estudi haurà d’estar elaborat per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats. 3. En el supòsit que el Diagnòstic de la situació inicial descrigui una situació que pugui ser causant d’una contaminació del sòl i que les analítiques fetes per laboratoris acreditats en el si d’aquest estudi constatin la presència al sòl de contaminants en concentracions superiors als nivells guia d’alerta definits a l’annex II, el sòl és considerat potencialment contaminat. En cas que es constati la presència al sòl de compostos en concentracions superiors als nivells guia d’alerta definits a l’annex II, però aquests compostos no tinguin un origen antropogènic, s’arxiva l’expedient de declaració de sòl contaminat. 4. Quan el sòl és considerat potencialment contaminat, el causant de la contaminació i, subsidiàriament, el propietari del sòl han de presentar al ministeri responsable del medi ambient un estudi d’avaluació del risc per a les persones seguint els criteris i el contingut de l’annex III del Reglament. A més, quan es detecti una afectació potencial dels sòls d’espais protegits ambientalment o d’ecosistemes considerats sensibles segons el criteri fonamentat del ministeri responsable del medi ambient, es requerirà una avaluació específica de risc per al medi ambient o per als ecosistemes seguint els criteris i el contingut de l’annex III del Reglament. Aquests estudis hauran d’estar elaborats per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats. 5. D’acord amb l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de gener, de residus, el ministeri responsable del medi ambient, amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar l’adopció de les mesures provisionals següents, a fi d’evitar la continuïtat del dany ocasionat i minimitzar els riscos per a la salut humana i el medi ambient i garantir l’eficàcia de la resolució que posi fi al procediment administratiu: - La paralització immediata d’activitats que contaminin el sòl objecte de l’expedient. - La paralització immediata d’obres, construccions, cultius o moviments de terra que afectin el sòl objecte de l’expedient. - La realització d’obres o altres actuacions per impedir la propagació de la contaminació objecte de l’expedient. - Altres mesures que es considerin escaients en els termes de l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de gener, de residus. 6. En el supòsit que els resultats de l’Avaluació del risc per a les persones i/o el medi ambient indiquin que existeix un risc acceptable per a les persones i/o el medi ambient, el ministeri responsable del medi ambient pot, en virtut de l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, exigir al causant de la potencial contaminació, i subsidiàriament al propietari del terreny, d’implantar un pla de vigilància d’acord amb l’annex VI del Reglament i d’efectuar-ne el seguiment. 7. Si els resultats d’aquests estudis d’avaluació de risc indiquen l’existència de risc inacceptable per a les persones i/o el medi ambient, el ministeri responsable del medi ambient declara el sòl com a sòl contaminat i s’inscriu al Registre de Sòls Declarats Contaminats. Prèviament a aquesta declaració, el causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del terreny, ha de presentar al ministeri responsable del medi ambient l’estudi Objectius de descontaminació d’acord amb el que estableix l’annex IV del Reglament. Aquest estudi haurà d’estar efectuat per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats. 8. En casos puntuals on justificadament no es pugui elaborar un estudi d’avaluació de risc per a les persones o sigui urgent la declaració de sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient podrà declarar sòl contaminat el sòl on la concentració d’alguna de les substàncies recollides a l’annex II, exceptuant els hidrocarburs del petroli, superi 100 vegades o més els nivells guia d’alerta establerts al mateix annex. Així mateix, en els casos on es consideri prioritària la protecció dels ecosistemes, el ministeri responsable del medi ambient podrà declarar un sòl contaminat quan la concentració letal o efectiva mitjana (CL(E)50), obtinguda en bioassajos d’ecotoxicitat pel grup taxonòmic més sensible, sigui inferior a 10 mg de sòl contaminat per cada gram de sòl per a organismes terrestres o inferior a 10 ml de lixiviat per cada litre d’aigua per a organismes aquàtics. 9. En la declaració de sòl contaminat hi han de constar els punts següents: la identificació del causant de la contaminació i/o el propietari del terreny; la delimitació del sòl contaminat; l’estat de la contaminació; els objectius de descontaminació que s’han d’assolir; el termini d’execució dels treballs de descontaminació; les tècniques de descontaminació que s’han d’aplicar. 10. Quan el sòl ha estat declarat sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient notifica aquesta declaració al causant de la contaminació i al propietari del terreny i estableix l’obligatorietat d’efectuar els treballs de descontaminació del sòl per part del causant de la contaminació, i subsidiàriament del propietari del terreny, utilitzant les tècniques definides a la declaració de sòl contaminat i respectant els terminis establerts a la mateixa declaració. 11. L’incompliment dels requeriments efectuats durant les fases d’investigació i recuperació d’un sòl contaminat pot comportar l’adopció de mitjans d’execució forçosa. Així mateix, quan el responsable de la recuperació d’un sòl contaminat incompleixi els terminis establerts en la resolució de l’expedient de declaració d’un sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient pot assumir l’execució subsidiària de les mesures necessàries i imprescindibles per minimitzar els riscos derivats de l’estat d’aquest sòl per a la salut humana i/o el medi ambient. Els costos derivats de l’actuació subsidiària del ministeri responsable del medi ambient han de ser assumits per la persona que ha incomplert els requeriments de recuperar el sòl afectat o d’executar les mesures provisionals acordades.

Quan en el marc d’un procediment de declaració de sòl contaminat es posi de manifest que com a conseqüència de la contaminació del sòl s’ha produït la contaminació de les aigües subterrànies, s’inicia un procediment per a la descontaminació de les aigües subterrànies, el qual s’ha de definir a la declaració de sòl contaminat. Els procediments i els criteris de descontaminació d’aigües subterrànies es poden definir per ordre ministerial.

1. La descontaminació d’un sòl contaminat es du a terme aplicant les millors tècniques disponibles en funció de les característiques de cada cas. 2. Les actuacions de descontaminació han de garantir que es materialitzin solucions permanents, donant prioritat, en la mesura que es pugui, a les tècniques de tractament que evitin la generació i el trasllat de residus. 3. Sempre que sigui viable, la recuperació del sòl s’ha d’orientar a eliminar els focus de contaminació i a reduir la concentració dels contaminants al sòl. En cas que per raons justificades de caràcter tècnic, econòmic o mediambiental no sigui possible reduir la concentració de contaminants en el sòl, es poden acceptar solucions de recuperació que en redueixin l’exposició, sempre que aquestes solucions incloguin mesures de contenció o de confinament dels sòls afectats. Així mateix, es poden establir restriccions de l’ús del sòl sense perjudici de les competències comunals. 4. Quan no sigui possible aplicar tècniques de tractament in situ i sigui necessària l’excavació i la retirada de terres contaminades, aquestes operacions han de ser gestionades mitjançant gestors de residus autoritzats i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. L’exportació de terres contaminades excavades s’ha de fer d’acord amb el que preveu el Reglament d’exportació de residus vigent.

1. En finalitzar els treballs de descontaminació, el causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, ha de presentar al ministeri responsable del medi ambient l’Informe final de descontaminació en el qual s’exposi el desenvolupament de les tasques de descontaminació, els resultats obtinguts i la valoració de si els objectius definits a la declaració de sòl contaminat han estat assolits, seguint el contingut de l’annex V. Aquest informe haurà d’estar realitzat per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats. 2. Si els treballs de descontaminació s’han fet correctament, si els objectius de descontaminació fixats en la declaració de sòl contaminat s’han assolit, i per tant el risc és acceptable per a les persones i/o el medi ambient, i s’aconsegueix que la concentració dels contaminants al sòl sigui inferior als nivells guia d’alerta definits a l’annex II del Reglament, el ministeri responsable del medi ambient declara que el sòl ha deixat de ser contaminat i s’arxiva l’expedient. 3. Si els treballs de descontaminació del sòl s’han realitzat correctament, si els objectius definits a la declaració de sòl contaminat s’han assolit, i per tant el risc és acceptable per a les persones i/o el medi ambient, però no s’aconsegueix que la concentració dels contaminants sigui inferior als nivells guia d’alerta definits a l’annex II del Reglament, el ministeri responsable del medi ambient declara que el sòl ha deixat de ser contaminat. El ministeri responsable del medi ambient pot, en virtut de l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, exigir al causant de la contaminació, i subsidiàriament al propietari del terreny, la implantació d’un pla de vigilància d’acord amb l’annex VI del Reglament, i la realització del seu seguiment. 4. Quan el sòl ha estat declarat com a sòl que ha deixat de ser contaminat, el ministeri responsable del medi ambient notifica al causant de la contaminació i al propietari del terreny aquesta declaració i registra la nova condició del sòl al Registre de sòls declarats contaminats.

1. El causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del terreny per al qual el ministeri responsable del medi ambient estableix l’obligatorietat d’implantar un pla de vigilància, està obligat a efectuar el seguiment del pla, d’acord amb els objectius, les tasques i els terminis definits al mateix pla. 2. El causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del terreny, ha de presentar al ministeri responsable del medi ambient el pla de vigilància d’acord amb l’annex VI del Reglament. Aquest pla haurà d’estar realitzat per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats. 3. Tenint en compte el resultat final assolit en les tasques de recuperació de l’indret, el Govern pot concloure la necessitat d’establir restriccions de l’ús del sòl sense perjudici de les competències comunals.

1. Les persones propietàries d’un terreny sotmès a un pla de vigilància, d’un terreny declarat com a sòl contaminat o d’un terreny declarat com a sòl que ha deixat de ser contaminat tenen l’obligació d’advertir d’aquesta situació les persones adquirents del terreny, amb la formalització prèvia de l’operació de transmissió de la propietat o de la possessió. 2. Quan un terreny sotmès a un pla de vigilància o declarat com a sòl contaminat canvia de propietari, l’antic propietari i el nou propietari han de notificar aquest canvi al ministeri responsable del medi ambient. 3. L’antic propietari ha de notificar la cessió del terreny. El nou propietari ha de notificar les seves dades i ha de presentar un informe en què s’expliquin les activitats que es volen dur a terme en aquest terreny. 4. Al causant d’una contaminació o al propietari del sòl que ha executat la recuperació dels terrenys contaminats, de conformitat amb la normativa ambiental vigent, no se li pot exigir anar més enllà de la dita descontaminació per motius de canvi d’ús urbanístic d’aquests sòls. En aquest cas ha de ser el propietari dels terrenys requalificats definitivament qui ha d’assumir la nova descontaminació, si escau.

1. Sempre que no s’hagi iniciat el procediment de declaració de sòl contaminat, la persona interessada en la recuperació d’un sòl pot comunicar al ministeri responsable del medi ambient la intenció de recuperar-lo, tot aplicant el projecte de recuperació de l’indret afectat que ha d’adjuntar a la comunicació, i que ha d’estar formulat de conformitat amb la documentació assenyalada a l’annex IV. 2. El ministeri responsable del medi ambient pot: a) Resoldre que no és procedent la recuperació del sòl i iniciar el procediment de declaració de sòl contaminat. b) Imposar modificacions al projecte de recuperació presentat per la persona interessada. La persona interessada està obligada a executar el projecte en els terminis i les condicions fixades en la resolució i amb les directrius donades pel ministeri responsable del medi ambient. 3. Transcorregut el termini previst sense que s’hagi justificat la recuperació, el ministeri responsable del medi ambient pot iniciar l’expedient de declaració de sòl contaminat. 4. Finalitzades les operacions d’execució del projecte, la persona interessada presenta al ministeri responsable del medi ambient l’informe acreditatiu de la recuperació de conformitat amb la documentació assenyalada a l’annex V.

En cas d’incompliment de les disposicions del Reglament, les sancions que s’han d’aplicar i les responsabilitats dels infractors són les que preveu el capítol sisè de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 17 de febrer del 2010 Jaume Bartumeu Cassany Cap de Govern Annex I Diagnòstic de la situació inicial L’objectiu és recopilar la informació que permeti valorar la possibilitat que s’hagin produït contaminacions significatives al sòl. Aquest diagnòstic s’haurà d’elaborar tant si el focus de contaminació que s’ha d’avaluar és una activitat industrial/comercial com si es tracta d’una contaminació generada per una fuita o un vessament accidental no associats directament a una activitat que pugui causar una contaminació eventual dels sòls. A continuació es defineix el contingut mínim que ha d’incloure el Diagnòstic de la situació inicial per a aquestes dues casuístiques: A) Contingut de l’informe Diagnòstic de la situació inicial per a activitats industrials o d’emmagatzematge i distribució de productes tòxics o perillosos. 1. Identificació de l’usuari del sòl on se situa l’activitat contaminant que ha generat l’episodi de contaminació: a. Persona física o jurídica: nom i cognoms o raó social, adreça, telèfon, fax, adreça electrònica. b. Número del Registre de Societats (en cas de tractar-se d’una societat mercantil). c. Nom de l’activitat comercial. d. Adreça, telèfon, fax, adreça electrònica de l’activitat. e. Representant legal de l’activitat. 2. Identificació del propietari del terreny on se situa l’activitat contaminant que ha generat l’episodi de contaminació, si és diferent de l’usuari del sòl: a. Persona física o jurídica: nom i cognoms o raó social, adreça, telèfon, fax, adreça electrònica. b. Número del Registre de Societats (en cas de tractar-se d’una societat mercantil). 3. Dades referents a l’activitat: a. Descripció de l’activitat que es desenvolupa al sòl. Processos que es desenvolupen. b. Any d’inici de l’activitat i any de clausura, si escau. c. Límits de la finca on es desenvolupa l’activitat, plànol topogràfic amb la localització de les parcel·les i les superfícies considerades. d. Plànols i descripció de les instal·lacions. e. Revestiment del sòl: tipus, gruix, estat, percentatge respecte a la superfície total. f. Xarxa de drenatge. g. Xarxes d’aigües pluvials i residuals. h. Descripció de la línia de tractament de les aigües pluvials i residuals, si escau. i. Incidents i accidents que s’hagin produït sobre el sòl. Dates i descripció dels accidents i dels incidents, mesures correctives i preventives realitzades. 4. Matèries consumides perilloses (matèries primeres, secundàries i auxiliars), productes intermedis o finals: a. Tipus i natura. b. Quantitat anual (volum i pes). c. Estat de la matèria (líquid, sòlid, pastós, gas). d. Forma de presentació (a granel, envasat, etc.). e. Fitxes de seguretat de les matèries o frases de risc associades. f. Diagrama de fluxos i circuits de les matèries consumides. 5. Residus o subproductes generats: a. Denominació. b. Codificació dels residus segons el Catàleg nacional de residus. c. Composició, components principals. d. Quantitat anual (volum i pes). e. Estat de la matèria (líquid, sòlid, pastós, gasós). f. Fitxes de seguretat de les matèries o frases de risc associades. g. Etiquetatge dels residus d’acord amb el que estableix la legislació vigent sobre la gestió de residus perillosos. h. Temps de permanència del residu a l’activitat i gestors de residus. 6. Emmagatzematge: Per a matèries primeres, secundàries i auxiliars, productes intermedis o finals i residus o subproductes, se’n descriurà l’emmagatzematge i s’adjuntaran els plànols de situació de l’emmagatzematge. 6.1. Emmagatzematge en superfície: a. Superfície i volum. b. Revestiment del sòl i aïllament: tipus, gruix, estat, percentatge respecte a la superfície total. c. Existència de zones cobertes. d. Forma d’emmagatzematge, a granel, envasat (contenidors, bidons, big bag, caixes, etc.). e. Accés al recinte, control d’accés. f. Xarxa de drenatge. g. Xarxes d’aigües pluvials i residuals. h. Fuites i abocaments, protocols de recollida, evacuació i gestió. 6.2. Dipòsits en superfície: a. Tipus, nombre, volum, antiguitat, capacitat total. b. Existència de zones cobertes. c. Cubetes de retenció. d. Documentació de les revisions reglamentàries. e. Fuites i abocaments, protocols de recollida, evacuació i gestió. 6.3. Dipòsits enterrats: a. Tipus, nombre, volum, antiguitat, capacitat total. b. Documentació i certificats de conformitat amb la normativa en matèria de seguretat i indústria. c. Estanquitat del dipòsit, resultat de les proves, any. d. Dispositius d’identificació, retenció de fuites o abocaments. 7. Històric del terreny: Activitats històriques que s’han dut a terme sobre el terreny. a. Nom de les activitats. b. Titular de les activitats. c. Tipus d’activitat. d. Data d’inici i de fi de cadascuna de les activitats. e. Qualsevol altra informació que pugui ser rellevant. 8. Estudi simplificat del medi físic i natural: a. Descripció geològica i pedològica que permeti definir el suport físic on se situa la presumpta contaminació. b. Descripció hidrogeològica: identificació dels aqüífers, paràmetres hidrogeològics, direcció dels fluxos, inventari dels punts d’aigua de l’entorn (superficials i subterrànies). c. Altres dades que permetin disposar d’una primera aproximació del medi hidrogeològic i natural. 9. Mostreig del sòl: a. Descripció dels treballs de camp realitzats. b. Justificació dels paràmetres analitzats. c. Metodologia de mostreig, càlcul de la densitat de mostres per unitat de superfície per garantir-ne la representativitat. d. Localització precisa dels punts de mostreig amb coordenades oficials d’Andorra (Lambert III) i amb les cotes d’altimetria referides a l’anivellament general d’Andorra, profunditat total i profunditat de la mostra, volums. e. Descripció dels procediments de mostreig, conservació de les mostres i mètodes d’anàlisi de forma que es garanteixi la fiabilitat dels resultats obtinguts. Les tècniques analítiques s’han de fer seguint procediments normalitzats ISO, EN i en laboratoris acreditats per fer aquestes tècniques. f. Representació gràfica dels treballs de camp i resultats: plànols de la ubicació dels punts de mostreig, columnes litològiques, mapes d’isoconcentracions, piezometries. g. Annex amb els butlletins d’anàlisi del laboratori. 10. Resultats i conclusions: B) Contingut de l’informe Diagnòstic de la situació inicial en cas de fuites o vessaments accidentals. 1. Data de la fuita o vessament accidental. 2. Duració de la fuita o del vessament accidental. 3. Identificació del causant de la fuita o vessament accidental: a. Persona física o jurídica: nom i cognoms o raó social, adreça, telèfon, fax, adreça electrònica. b. Número del Registre de Societats (en cas de tractar-se d’una societat mercantil). 4. Identificació del propietari del terreny on s’ha produït la fuita o el vessament accidental (si és diferent del causant de la fuita o del vessament artificial). a. Persona física o jurídica: nom i cognoms o raó social, adreça, telèfon, fax, adreça electrònica. b. Número del Registre de Societats (en cas de tractar-se d’una societat mercantil). 5. Volum de substància vessada. 6. Tipus de substància vessada. 7. En el cas de fuites de dipòsits soterrats: a. Tipus, nombre, volum, antiguitat i capacitat total. b. Documentació i certificats de conformitat amb la normativa en matèria de seguretat i indústria. c. Estanquitat del dipòsit, resultat de les proves i any. d. Dispositius d’identificació, retenció de fuites o abocaments. 8. En el cas de dipòsits en superfície: a. Tipus, nombre, volum, antiguitat i capacitat total. b. Existència de zones cobertes. c. Cubetes de retenció. d. Documentació de les revisions reglamentàries. e. Fuites i abocaments, protocols de recollida, evacuació i gestió. 9. Descripció de les vies de migració de les substàncies vessades (clavegueram, directa sobre el sòl o paviment, vegetació, cursos d’aigua, etc.). 10. Mesures d’emergència aplicades. 11. Medis identificats afectats o susceptibles d’estar afectats (superfície de sòl, pous, aigües superficials, fonts i surgències, etc.). 12. Estudi simplificat del medi físic i natural: a. Descripció geològica i pedològica que permeti definir el suport físic on se situa la presumpta contaminació. b. Descripció hidrogeològica: identificació dels aqüífers, paràmetres hidrogeològics, direcció dels fluxos, inventari dels punts d’aigua de l’entorn (superficials i subterrànies). c. Altres dades que permetin disposar d’una primera aproximació del medi hidrogeològic i natural. 13. Mostreig del sòl: a. Descripció dels treballs de camp realitzats. b. Justificació dels paràmetres analitzats. c. Metodologia de mostreig, càlcul de la densitat de mostres per unitat de superfície per garantir-ne la representativitat. d. Localització precisa dels punts de mostreig amb coordenades oficials d’Andorra (Lambert III) i amb les cotes d’altimetria referides a l’anivellament general d’Andorra, la profunditat total i la profunditat de la mostra i els volums. e. Descripció dels procediments de mostreig, conservació de les mostres i mètodes d’anàlisi de forma que es garanteixi la fiabilitat dels resultats obtinguts. Les tècniques analítiques s’han de fer seguint procediments normalitzats ISO, EN i en laboratoris acreditats per fer aquestes tècniques. f. Representació gràfica dels treballs de camp i resultats: plànols de la ubicació dels punts de mostreig, columnes litològiques, mapes d’isoconcentracions, piezometries,. g. Annex amb els butlletins d’anàlisi del laboratori. 14. Resultats i conclusions. Aquests informes hauran d’estar elaborats per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats. Un cop avaluat l’informe, el ministeri responsable del medi ambient pot demanar els complements d’informació i d’investigació que consideri necessaris. Annex II Nivells guia d’alerta Els valors inscrits són nivells a partir dels quals el sòl és susceptible d’estar contaminat. El valor guia que s’ha de considerar serà una de les opcions següents: a. Per metalls es podran calcular els valors guia com el resultat de la suma de la concentració mitjana més el doble de la desviació típica de les concentracions dels metalls en els sòls existents a la zona, sempre que siguin sòls no contaminats i per substrats geològics similars. b. Els valors de la taula següent (llista no exhaustiva). Per tota altra substància que no estigui definida a la taula següent, el valor guia d’alerta serà establert pel ministeri responsable del medi ambient segons estudis tècnics. Considerant la densitat de les activitats i de l’ocupació del sòl, es consideren, per cada compost, dos valors en funció dels usos del sòl. A la llista següent es defineixen els usos del sòl: Ús sensible del sòl: - habitatges unifamiliars o amb jardí/hort; - establiments escolars (incloent-hi les guarderies); - parcs d’infants; - centres hospitalaris, geriàtrics; - terrenys agrícoles, granges i horts; - boscos, espais naturals i explotacions forestals (incloent-hi els espais naturals protegits); - activitats recreatives i/o esportives a l’aire lliure, i - perímetres de protecció (immediat i pròxim) de les captacions d’aigua destinada al consum humà. Altres usos: - habitatges (excepte els que s’esmenten abans); - comerços o centres comercials; - oficines; - establiments culturals (teatres, biblioteques, universitats, etc.); - activitats industrials (benzineres, tallers, fàbriques de tabac, explotacions mineres actives, producció i distribució d’energia elèctrica etc.); - establiments de gestió o valorització de residus (incineradores, abocadors, etc.), i - infraestructures (carreteres, etc.). Substància Nivells guia d’alerta Ús sensible Altres usos mg/kg mg/kg Compostos aromàtics Benzè 0,1 1 Etilbenzè 2 20 Toluè 3 30 Xilens totals 17 17 Estirè 20 100 Fenol 7 70 Cresol 4 40 Hidrocarburs poliaromàtics PAH Acenaftè 6 60 Antracè 45 100 Benzo(a)pirè 0,2 2 Benzo(a)antracè 0,2 2 Benzo(b)fluorantè 0,2 2 Benzo(k)fluorantè 2 20 Crisè 20 100 Dibenzo(a,h)antracè 0,03 0,3 Fluorantè 8 80 Fluorè 5 50 Indeno(1,2,3,c,d)pirè 0,3 3 Naftalè 1 8 Pirè 6 60 Hidrocarburs halogenats Diclorometà 0,6 6 Cloroform (triclorometà) 0,7 3 Tetraclorur de carboni (tetraclorometà) 0,05 0,5 1,1-Dicloroetà 7 70 1,2-Dicloroetà 0,05 0,5 1,1-Dicloroetilè 0,01 0,1 1,1,1-Tricloroetà 1,5 15 1,1,2-Tricloroetà 0,1 1 1,1,2,2-Tetracloroetà 0,03 0,3 Hexacloroetà 0,09 0,9 Clorur de vinil 0,01 0,1 Tricloroetilè 0,7 7 Tetracloroetilè 0,1 1 1,2-Dicloropropà 0,05 0,5 1,3-Dicloropropè 0,07 0,7 Hexaclorobutadiè 0,1 1 Clorobenzens Clorobenzè 1 10 1,2-Diclorobenzè 7 70 1,4-Diclorobenzè 0,4 4 1,2,4-Triclorobenzè 0,9 9 Hexaclorobenzè 0,01 0,1 Clorofenols 2,4-Diclorofenol 0,1 1 2,4,5-Triclorofenols 10 100 2,4,6-Triclorofenols 0,9 9 Pentaclorofenols 0,01 0,1 PCB PCB (SUM) 0,01 0,08 Altres compostos halogenats p-Cloroanilina 0,3 3 Cloronaftalè (SUM) 23 23 Heptaclor epòxid 0,01 0,1 Dioxines (PCDD/PCDF) () Hidrocarburs totals de petroli TPH1 TPH C6-C10 50 500 TPH C10-C21 100 1.000 TPH C21-C40 200 2.000 Pesticides p,p-DDD 0,7 7 p,p’-DDT 0,2 2 p,p’-DDE 0,6 6 Lindà (gamma-HCH) 0,01 0,1 Alfa-hexaclorocicloexà 0,01 0,1 Beta-hexaclorociclohexà 0,01 0,1 Clordà 0,01 0,1 “drin” totals 0,14 0,14 Carbaril 0,045 0,45 Carbofurà 0,0017 0,017 Endosulfan 0,6 6 Altres compostos Metil tert-butil èter (MTBE) 10 100 Etil tert-butil èter (ETBE) 10 100 Acetona 1 10 Ciclohexanona 15 150 Ftalats totals 17 17 Cianurs complexats 5 50 Cianurs lliures 2 20 Tiocianats totals 2 20 Metalls Antimoni 6 30 Arsènic 30 30 Bari 500 880 Beril·li 10 40 Cadmi 5 8 Cobalt 25 45 Coure 90 310 Crom 100 1.000 Crom VI 1 10 Estany 50 1.000 Mercuri 2 20 Molibdè 7 70 Níquel 45 470 Plom 60 550 Seleni 7 70 Tal·li 5 45 Vanadi 135 190 Zinc 200 1.000 1 Hidrocarburs totals (TPH): Hidrocarburs totals del petroli (C6-C40). Paràmetre que agrega el total d’hidrocarburs alcans, hidrocarburs aromàtics i/o policíclics aromàtics, ordenats per llargada de cadenes. () Per al cas de les dioxines (PCDD/PCDF) s’estableixen els nivells guia d’alerta per tres categories d’ús del sòl. Així, els nivells guia d’alerta per dioxines s’expressen en pg I-TEQ/g MS (picograms equivalents tòxics internacionals per gram de matèria seca) i són els següents: Ús del sòl Correspondència amb els usos establerts a la taula (ús sensible/altres usos) Nivells guia d’alerta (pg I-TEQ/g MS) Ús agrícola - Habitatges unifamiliars amb hort. - Terrenys agrícoles, granges i horts. 40 Ús sensible exceptuant-ne l’ús agrícola - Habitatges unifamiliars amb jardí. - Establiments escolars (incloent-hi les guarderies). - Parcs d’infants. - Centres hospitalaris, geriàtrics. - Boscos, espais naturals i explotacions forestals (incloent-hi espais naturals protegits). - Activitats recreatives i/o esportives a l’aire lliure. - Perímetres de protecció (immediat i pròxim) de les captacions d’aigua destinada al consum humà. 100 Altres usos - Habitatges (excepte els que s’esmenten abans). - Comerços i/o centres comercials. - Oficines. - Establiments culturals (teatres, biblioteques, universitats, etc.). - Activitats industrials (benzineres, tallers, fàbriques de tabac, explotacions mineres actives, producció i distribució d’energia elèctrica etc.). - Establiments de gestió o valorització de residus (incineradores, abocadors, etc.). - Infraestructures (carreteres, etc.). 1000 Annex III Avaluació del risc per a les persones i/o el medi ambient 1. Criteris per la identificació de sòls que requereixen una avaluació de riscos Un sòl que presenta una concentració de contaminants superior als nivells guia d’alerta corresponents a l’ús actual recollits a l’annex II requerirà d’una avaluació del risc per a les persones. En cas que es detectin substàncies no recollides en el llistat de nivells guia d’alerta de l’annex II, caldrà incloure-les en l’anàlisi de risc per determinar si superen els objectius de descontaminació calculats en aquesta anàlisi. A més, quan es detecti una afectació potencial dels sòls d’espais protegits ambientalment o d’ecosistemes considerats sensibles segons el criteri fonamentat del ministeri responsable del medi ambient, es requerirà una avaluació de risc específica pels ecosistemes (o el medi ambient) si es dóna un dels casos següents: a) Quan es detecti toxicitat en els bioassajos amb sòls o lixiviats en mostres no diluïdes que fonamentadament requereixi el ministeri responsable del medi ambient, en funció de l’ecosistema considerat. - Organismes terrestres (assaigs sobre sòl): - Assaig d’emergència i creixement de llavors en plantes terrestres - Assaig de toxicitat aguda en cuc de terra - Assaig de mineralització de carboni en sòl - Assaig de mineralització de nitrogen en sòl - Organismes aquàtics (assaigs sobre lixiviat): - Assaig d’inhibició del creixement d’algues - Assaig d’inhibició de la mobilitat en Daphnia magna - Assaig de toxicitat aguda en peixos b) Quan ho requereixi el ministeri responsable del medi ambient caldrà determinar en aquests casos quins organismes cal protegir: organismes del sòl, organismes de l’aigua i/o vertebrats terrestres, segons les característiques de l’ecosistema considerat. Tal com s’indica en l’article 8, punt 8, en casos puntuals en què justificadament no es pugui elaborar un estudi d’avaluació de risc per a les persones i/o el medi ambient o sigui urgent la declaració de sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient podrà declarar com a sòl contaminat el sòl on es donin les condicions següents: a) La concentració al sòl d’alguna de les substàncies recollides en l’annex II (excepte els nivells guia d’alerta pels TPH) supera 100 vegades o més els nivells guia d’alerta establerts al mateix annex o calculats específicament per aquest sòl. b) En els casos on es consideri prioritària la protecció dels ecosistemes, quan la concentració letal o efectiva mitjana (CL(E)50), obtinguda en bioassajos d’ecotoxicitat pel grup taxonòmic més sensible, sigui inferior a 10 mg de sòl contaminat per cada gram de sòl per a organismes terrestres o inferior a 10 ml de lixiviat per cada litre d’aigua per a organismes aquàtics. 2. Contingut mínim de l’estudi d’avaluació del risc per a les persones i/o els ecosistemes (o el medi ambient) 1. Definició del model conceptual on s’identifiquen els contaminants que s’han de considerar, les vies d’exposició que poden posar en contacte els contaminants amb els possibles receptors, i quins són aquests receptors que cal avaluar. 2. Caracterització detallada de les fonts de contaminació, identificació dels contaminants i determinació del seu valor significatiu de concentració (màxim mesurat, percentil 95 i tot altre valor estadístic degudament justificat). Delimitació de l’àrea d’extensió de la contaminació en horitzontal i vertical. 3. Caracterització de les propietats texturals i els components del sòl. Perfils pedològics, geològics i hidrogeològics a la zona que s’interrelacioni amb el sòl susceptible de ser contaminat. 4. Descripció del medi físic orientada a identificar els mecanismes de transport dels contaminants des de la font de contaminació als receptors potencials, així com les vies d’exposició a la contaminació pels dits receptors, inclosos les aigües superficials, les aigües subterrànies, l’aire, el sòl i els aliments. S’hauran de descriure i justificar els models de transport utilitzats. 5. Identificació dels receptors potencials de la contaminació i de les vies d’exposició previsibles: a. Característiques dels receptors (pes mig, superfície de la pell exposada, etc.). b. Anàlisi de l’ús dels medis (aigua, aire, sòl) per a les persones. Identificació de les vies d’exposició als contaminants, com ara: i Consum d’aigua superficial o subterrània si la captació d’aigua està contaminada o ho pot estar. ii Ingesta de productes agrícoles que contenen o poden contenir contaminants aportats per l’aigua, l’aire o el sòl. iii Ingesta de terra (infants o treballadors de la construcció). iv Inhalació de pols i/o partícules. v Exposició a vapors de contaminants procedents de sòls o d’aqüífers, en entorns tancats o en espais oberts. vi Exposició cutània. c. Durada i freqüència de l’exposició de la població als contaminants. En el cas de la valoració de riscos pels ecosistemes (o el medi ambient) se seleccionen i es defineixen les vies d’exposició pels grups d’organismes que es poden veure implicats (organismes del sòl, organismes aquàtics i/o vertebrats terrestres). 6. Elecció justificada d’un valor de toxicitat per cadascun dels contaminants considerats. 7. Quantificació del risc. Si en un mateix sòl coexisteixen contaminants amb un mateix mecanisme d’acció, s’haurà de considerar el risc conjunt. - En termes de protecció de la salut humana s’assumeix que, per a substàncies cancerígenes, una situació de risc acceptable és aquella situació en què la freqüència esperada d’aparició de càncer en la població exposada no excedeix en un per cada cent mil casos (inferior a 10-5). Per a substàncies amb efectes sistèmics s’assumeix com una situació de risc acceptable aquella situació en què, per cada substància, el quocient entre la dosi d’exposició a llarg termini i la dosi màxima admissible és inferior a la unitat. - En termes de protecció dels ecosistemes, s’assumeix com una situació de risc acceptable aquella situació en què, per cada substància, el quocient entre el nivell d’exposició (expressat com a concentració) i el llindar ecotoxicològic (definit per la concentració màxima per la qual no s’esperen efectes sobre els ecosistemes), és inferior a la unitat. 8. Tota valoració de risc haurà d’incloure una anàlisi de les incerteses que s’hi associen, així com les conclusions pertinents sobre la validesa i la fiabilitat dels resultats de l‘avaluació. 9. Resultats de l’avaluació de risc per cadascun dels contaminants, vies d’exposició i receptors. Annex IV Objectius de descontaminació Per establir la proposta de descontaminació s’ha de fer una anàlisi d’alternatives de recuperació, tenint en compte l’aplicació de les millors tècniques disponibles i sota uns criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. S’ha de donar prioritat a l’actuació sobre el focus de contaminació mitjançant tècniques de tractament in situ, sobre tècniques de tractament on site o off site o sobre mesures que tendeixen a reduir l’exposició. A continuació es defineix el contingut mínim que ha de contenir la proposta de descontaminació del sòl: 1. Objectius de recuperació (concentracions de contaminants màximes admissibles que podran romandre al sòl després d’executar-ne la recuperació perquè el risc sigui acceptable). 2. Identificació i anàlisi de les alternatives de recuperació segons criteris tècnics i de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. 3. Disseny i execució d’estudis de traçabilitat i proves pilot, si escau. 4. Detalls específics de la tècnica de descontaminació proposada i de la zona d’actuació. 5. Disseny de les actuacions per comprovar que s’han assolit els objectius de recuperació (programa de mostreig i analític, i elaboració d’una anàlisi de riscos residuals, si escau). 6. Estimació de costos i cronograma d’execució de la recuperació. 7. Pla de seguiment establert per valorar l’efectivitat de les actuacions de recuperació que es duran a terme. A criteri del ministeri responsable del medi ambient es podran demanar plans i informes parcials de seguiment durant la fase d’execució amb el contingut següent: 1. Descripció de les tasques de descontaminació realitzades. Dades evolutives i representació gràfica de les zones on s’ha actuat. 2. Balanços sobre els tractaments executats: superfícies i volums tractats. 3. Seguiment de l’eficàcia de les tècniques de recuperació aplicades, valoració de les actuacions, conclusions i, si escau, proposta d’actuacions. Annex V Informe final de descontaminació A continuació es defineix el contingut mínim que ha d’incloure l’informe final de descontaminació: 1. Descripció de totes les tasques de descontaminació fetes. Dades evolutives de la concentració dels contaminants i representació gràfica de les zones on s’ha actuat. 2. Investigació comprovadora per garantir que s’han assolit els resultats esperats. 3. Balanç final sobre els tractaments executats: superfície i volums tractats. 4. Seguiment de l’eficiència de les tècniques de recuperació aplicades. 5. Valoració de l’assoliment dels objectius definits en la declaració de sòl contaminat. 6. Conclusions. 7. Proposta d’actuacions, si escau. Annex VI Pla de vigilància El Pla de vigilància permet: a. Controlar l’evolució del sòl i les aigües susceptibles de ser contaminats. b. Controlar l’evolució del sòl, que continua presentant concentracions de contaminants superiors als nivells guia d’alerta establerts a l’annex II d’aquest Reglament, una vegada finalitzades les tasques de descontaminació. c. Comprovar que una vegada finalitzades les tasques de recuperació es compleixen i es mantenen amb el temps els objectius de sanejament establerts i que el medi evoluciona favorablement. La documentació que s’ha de presentar ha de preveure: 1. Resultats analítics tabulats i presentats de manera que es faciliti la interpretació i la comparació dels valors analítics amb els nivells guia d’alerta. 2. Plànols amb la representació de la ubicació dels punts mostrejats. 3. Representació de l’evolució de la concentració de contaminants. 4. Valoració dels resultats obtinguts, conclusions i, si escau, proposta d’actuacions. Aprovat per: Decret, del 17 de febrer del 2010, d’aprovació del Reglament de sòls contaminats Inclou modificacions de: No hi ha resultats per a la cerca. Derogat per: No hi ha resultats per a la cerca.