Reglament de construcció (Text refós sense caràcter oficial)

Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per alineacions de carrer, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què ha d’ajustar-se el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la. 2. Els paràmetres reguladors del sistema per alineacions de carrer que s’han d’establir són els següents: a) Alineació: L’alineació de l’edificació ha de coincidir amb els límits d’edificació del vial o sistema urbanístic que s’estableixin, llevat dels supòsits de reculades. b) Fondària edificable: La fondària edificable s’ha d’establir per a totes les plantes de l’edificació. La fondària edificable establerta es considerarà màxima, llevat que s’estableixi com a obligatòria, i aplicable a totes les plantes, llevat que es defineixin fondàries edificables diferents per plantes. La fondària edificable s’ha d’establir mitjançant la definició numèrica, l’assenyalament específic per a cada línia de façana o la definició del percentatge que representi la corona edificada respecte al pati d’illa en els supòsits de formació d’illa tancada. En aquest cas, la corona edificada no pot ser superior al 70%. Quan la formació de l’illa tancada impliqui edificacions existents, no serà d’aplicació la determinació de la fondària edificable a partir del percentatge fixat anteriorment que representi la corona edificable. c) Alçada reguladora i nombre de plantes: L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades. El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani s’ha de limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl. L’alçada reguladora ha de permetre l’edificació del nombre de plantes que s’estableixi, exceptuant les plantes soterrani. d) Índex d’edificabilitat equivalent: En els terrenys en què el planejament determina l’índex d’edificabilitat equivalent, aquest es considera l’índex d’edificabilitat de la parcel·la. En terrenys amb pendent, l’edificabilitat resultant de l’aplicació dels diversos paràmetres reguladors de l’edificació no pot ser superior a l’aplicació de l’índex d’edificabilitat equivalent. e) Pati d’illa: Els patis d’illa s’han de regular mitjançant la determinació de la profunditat edificable, l’alçada reguladora i el nombre de plantes, en relació amb les diferents alineacions que configurin l’illa. Els patis d’illa han de respectar els requisits mínims que s’estableixin per patis de parcel·la que proporcionin llum i ventilació a habitacions en edificis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler. f) Patis de parcel·la: Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació. Els patis de parcel·la d’edificis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler han de tenir les dimensions mínimes següents: Nombre de plantes Alçada (H) Superfície mínima (m2) Diàmetre mínim inscriptible A B A B D’1 a 4 Menys de 12,50 m 12 6 1/6 H amb un mínim de 3 m 1/7 H amb un mínim de 2 m De 5 a 6 De 12,50 a 18,50 m 16 8 Més de 6 Més de 18,50 m 20 10 H: Alçada del pati en metres. A: Patis que proporcionen llum i ventilació a habitacions. B: Patis que proporcionen il·luminació i ventilació a estances que no són ni sales, ni habitacions. C: Quan les obertures de les sales, o d’un 10% de la superfície dels despatxos en ús d’oficines, no donin a l’espai públic exterior sinó que ho facin a un pati d’illa o un pati de parcel·la, aquests patis han de tenir les condicions següents: - No poden tenir una superfície inferior a 100 m²; - S’hi ha de poder inscriure un cercle que tingui per diàmetre la meitat de l’altura de l’edificació situada per sobre del nivell del pati. Els patis que tinguin alguna de les cares al carrer o al pati d’illa han de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible indicat en el quadre anterior. No són aplicables, en canvi, a aquests patis, les superfícies mínimes fixades en el quadre anterior. Les parets perimetrals exteriors dels patis oberts tenen la consideració de façanes. Els patis de parcel·la en contigüitat amb la mitgera poden mancomunar-se amb els de la parcel·la veïna, i poden complir els mínims de dimensió exigits conjuntament amb el pati amb què es mancomuna. En aquest cas, la mancomunació s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les dues parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’alienació. En cas d’edificacions que no es portin a terme simultàniament, cal establir de forma vinculant, mitjançant escriptura de constitució de servitud recíproca de mancomunitat de patis, el compromís de la propietat de la parcel·la que s’hagi d’edificar amb posterioritat de disposar un pati de parcel·la de les dimensions necessàries en continuïtat amb el que disposa l’edifici que es construeix primer. g) Reculades: Les condicions que han de complir les reculades s’han d’establir per a totes les plantes de l’edificació, i en relació amb els plans de façana de l’edificació. Les reculades tenen la consideració de façanes. Les reculades en plantes per sobre del nivell de planta baixa, en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació en plans de façana perpendiculars a la línia de carrer o de la mitgera, segons correspongui, han de tenir la consideració de pati de parcel·la. La realització de reculades respecte dels plans de façana d’edificis existents requereix el tractament de les mitgeres que en resultin en aquests edificis existents amb la consideració de façanes. La realització d’aquests treballs s’han d’incloure amb la construcció de la nova edificació. h) Andrones: Les condicions que han de complir les andrones s’han d’establir per a les diverses plantes de l’edificació. Les andrones tenen la consideració de façanes. Les andrones en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació, han de tenir la consideració de pati de parcel·la. i) Cossos volats: Les condicions que han de complir els cossos volats en les plantes situades per sobre de la planta baixa s’han d’establir en relació amb els plans de façana de l’edificació. La regulació dels tipus de cossos volats ha d’establir l’obligatorietat o les limitacions que s’escaiguin, com a mínim dels paràmetres següents: - longitud del vol; - alçada del vol en relació amb la vorera o la coberta de patis. No s’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts en façanes de patis d’illa o de parcel·la que redueixin les dimensions mínimes establertes pels diversos tipus de pati. S’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts amb una longitud de vol màxima d’1/10 de l’amplada del carrer, o de la plaça, i com a màxim d’1,5 metres, amb una alçada mínima del vol de 3,5 metres respecte a la vorera. j) Ràfecs: Els ràfecs es regulen en relació amb la línia de façana que es determini normativament com a obligatòria, respecte a la qual no poden sobresortir més d’1 metre. k) Tanques de parcel·la: Les tanques de parcel·la han de respectar les característiques constructives i estètiques que s’estableixin en el planejament urbanístic. Capítol tercer. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació