del Reglament, del 26 de maig del 2021, de les capacitacions professionals de seguretat i qualitat industrial, queden especialment derogats els articles, els paràgrafs, els annexos o les instruccions tècniques que s’oposin al que estableix el Reglament corresponents a la formació i a l’obtenció del carnet professional del present Reglament. Índex[Mostra/Amaga]Capítol primer. Disposicions generals

L’objecte d’aquesta ITC és fixar els coneixements mínims teoricopràctics que han d’acreditar les persones que vulguin dur a terme les activitats d’execució, reparació i manteniment de les instal·lacions incloses en aquest Reglament.

1. Conductes d’evacuació dels productes de la combustió a. En edificis de nova construcció i edificis rehabilitats, les xemeneies per evacuar els productes de la combustió s’han de dissenyar i calcular d’acord amb el previst en les normes EN 13384-1, EN 13384-2 i UNE 123001 o norma europea equivalent, i els materials han de ser conformes a la norma EN 1856-1, si són metàl·lics, i a la norma tècnica de la edificació espanyola NTE-ISH-74, o norma europea equivalent, quan no siguin metàl·lics. b. Amb caràcter general, l’evacuació dels productes de la combustió s’ha d’efectuar per la coberta dels edificis. Excepcionalment, quan es tracti d’aparells estancs o d’instal·lacions existents que siguin de tir forçat, de potència útil nominal igual o inferior a 70 kW, o de tir natural per la producció d’aigua calenta sanitària, de potència útil nominal igual o inferior a 24,4 kW, l’evacuació dels productes de la combustió es pot efectuar mitjançant sortida directa a l’exterior, ja sigui per la façana o per un pati de ventilació descrit al punt 2 d’aquest article, sense perjudici del que es pugui requerir en altres reglamentacions relacionades amb l’edificació. c. En edificacions existents que es reformin, si disposen de conducte d’evacuació adequat al nou aparell a connectar i si aquest reuneix les condicions establertes en la reglamentació vigent, l’evacuació dels productes de la combustió s’ha d’efectuar pel conducte existent. 2. Patis de ventilació a. Els patis de ventilació, destinats a evacuar productes de la combustió d’aparells conduits, han de tenir, com a mínim, una superfície en planta, mesurada en metres quadrats, igual a 0,5 vegades el nombre de locals que poden disposar d’aparells conduïts que desemboquin en el pati i en cap cas inferior a 4 m2. En edificis existents, aquesta superfície pot ser de només 4 m2. b. En el cas que el pati disposi d’una coberta en la part superior, aquesta ha de deixar lliure una superfície permanent de ventilació amb l’exterior del 25% de la seva secció en planta amb un mínim de 4 m2. Igualment, en la part més baixa del pati, que ha de tenir el nivell del sòl situat a una alçada igual o superior al pla de terra del terreny exterior circumdant del immoble, ha de disposar d’una obertura per a la ventilació baixa, conduïda a l’exterior, d’una superfície mínima de 0,125 m2. 3. Execució de les instal·lacions receptores a. Les instal·lacions de calderes de gas per a calefacció i/o aigua calenta de potència útil superior a 70 kW s’han de dur a terme, quant als requisits de seguretat exigibles als locals i recintes on s’ubiquen les calderes d’aigua calenta o vapor, d’acord amb la norma UNE 60601 o norma europea equivalent. Igualment, els equips de flama directa per a la refrigeració per absorció, així com els equips que es puguin destinar a la generació d’energia elèctrica o a la cogeneració, sempre que la seva potència útil nominal sigui superior a 70 kW, s’han d’instal·lar en sales de màquines o integrar-se com a equips autònoms, de conformitat amb els requisits previstos en la norma UNE 60601 o norma europea equivalent. b. Les instal·lacions receptores amb pressió màxima de servei de fins a 5 bars s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos en la norma UNE 60670 o norma europea equivalent. Els aparells de gas de circuit obert conduït (calderes de tipus atmosfèric conduït) per a locals domèstics s’han d’instal·lar en galeries degudament ventilades o terrasses exteriors o en locals tècnics específics per a aquest ús. En altres ubicacions, els aparells de gas han de ser de circuit estanc. c. Les instal·lacions receptores amb pressió màxima de servei de més de 5 bars s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos en la norma UNE 60620 o norma europea equivalent. d. Els trams soterrats de les instal·lacions receptores s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos sobre escomeses descrits en les normes UNE 60310 i UNE 60311 o normes europees equivalents. e. Per al disseny de les escomeses interiors enterrades, l’empresa instal·ladora o el tècnic redactor del projecte han de demanar informació sobre el tipus de material de la xarxa a l’empresa distribuïdora. f. Les ventilacions dels locals on es trobi l’aparell de gas han de ser: - Ventilació alta, directa a l’exterior o bé conduïda directament a l’exterior, de secció quadrada que tingui, com a mínim, 10 cm de costat o secció rodona de 10 cm de diàmetre. Ha d’instal·lar-se al més alt possible i almenys la part més baixa de la ventilació ha de trobar-se a menys de 30 cm de la part més alta del local. En cas que la ventilació sigui conduïda, en tot el seu recorregut la secció del tub ha de ser la mateixa que la de la ventilació i en cap moment ha de seguir una trajectòria descendent. - Ventilació baixa, directa a l’exterior o bé conduïda directament a l’exterior, de secció quadrada que tingui, com a mínim, 10 cm de costat o secció rodona de 10 cm de diàmetre. Ha d’instal·lar-se al mes baix possible i almenys la part més alta ha de trobar-se a menys de 30 cm de la part més baixa del local. En cas que la ventilació sigui conduïda, en tot el seu recorregut la secció del tub ha de ser la mateixa que la de la ventilació i en cap moment ha de seguir una trajectòria ascendent. g. Les instal·lacions receptores situades dins de locals de concurrència pública, amb excepció de les alimentades amb gas butà i gas natural, han de disposar d’un sistema de detecció automàtic de fuita de gas que en detectar una presència de gas superior al 25% del valor del límit inferior d’explosivitat provoqui el tall del subministrament de gas, la ventilació forçada del local i un senyal sonor audible d’alarma. La clau de tall automàtic ha de poder ser activada manualment, però no bloquejada. h. L’execució de les instal·lacions previstes en aquest article han de ser dutes a terme per una empresa instal·ladora autoritzada.

Referència de la norma Títol de la norma EN 3-7:2004+A1:2007 Extintors portàtils d’incendis. Part 7: característiques, requisits de funcionament i mètodes d’assaig. EN 1594:2013 Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei superior a 16 bar. Requisits funcionals. EN 1856-1:2009 Xemeneies. Requisits per a xemeneies metàl·liques. Part 1: xemeneies modulars. EN 1949:2011 Especificacions de les instal·lacions de sistemes de GLP per a usos domèstics en vehicles habitables d’esbarjo i en altres vehicles. EN 12007-1:2012 Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 1: recomanacions funcionals generals. EN 12007-2:2012 Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 2: recomanacions funcionals específiques per el polietilè. (MOP inferior o igual a 10 bar). EN 12007-3:2015 Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 3: requisits funcionals específics per l’acer. EN 12007-4:2012 Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 4: recomanacions funcionals específiques per a la renovació. EN 12186:2014 Infraestructura del gas. Estacions de regulació de pressió de gas per al transport i la distribució. Requisits de funcionament. EN 12327:2012 Sistemes de subministrament de gas. Assaigs de pressió, posada en servei i fora de servei. Requisits de funcionament. EN 13384-1:2015 Xemeneies. Mètodes de càlculs tèrmics i fluids dinàmics. Part 1: xemeneies que donen servei a un únic aparell de calefacció. EN 13384-2:2015 Xemeneies. Mètodes de càlculs tèrmics i fluids-dinàmics. Part 2: xemeneies que donen servei a més d’un aparell de calefacció. EN 13477-1:2001 Assajos no destructius. Emissió acústica. Caracterització de l’equip. Part 1: Descripció de l’equip EN 13477-2:2001 Assajos no destructius. Emissió acústica. Caracterització de l’equip. Part 2: Verificació de les característiques de funcionament EN 13501-1:2007+A1:2009 Classificació en funció del comportament envers el foc dels productes de la construcció i dels elements per a l’edificació. Part 1: Classificació a partir de les dades obtingudes en assaigs de reacció al foc. EN 13554:2011 Assajos no destructius. Emissió acústica. Principis generals. EN 14584:2013 Assajos no destructius. Emissió acústica. Verificació d’equips metàl·lics a pressió durant assajos de prova. EN 14893:2014 Equips i accessoris per a GLP. Bidons a pressió d’acer soldat per al transport de GLP amb capacitat compresa entre 150 litres i 1000 litres EN 16129:2013 Reguladors de pressió, inversors automàtics amb una pressió màxima de sortida de 4 bar, amb un cabal màxim de 150 kg/h, inclosos els dispositius de seguretat incorporats, destinats a utilitzar gas butà, propà i les seves mescles. ISO 9712:2012 Assajos no destructius. Qualificació i certificació del personal que realitza assajos no destructius. UNE 60210:2015 Plantes satèl·lit de gas natural liquat (GNL). UNE 60250:2008 Instal·lacions de subministrament de gasos liquats del petroli (GLP) en dipòsits fixes per al seu consum en instal·lacions receptores. UNE 60310:2015 Canalitzacions de combustibles gasosos amb una pressió màxima de servei superior a 5 bar i inferior o igual a 16 bar. UNE 60311:2015 Canalitzacions de combustibles gasosos amb pressió màxima de servei inferior o igual a 5 bar. UNE 60312:2015 Estacions de regulació per a canalitzacions de distribució de combustibles gasosos amb pressió d’entrada no superior a 16 bar. UNE 60601:2013 Sales de màquines i equips autònoms de generació de calor, fred o de cogeneració que utilitzen combustibles gasosos. UNE 60620-1:2005 Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 1: generalitats. UNE 60620-2:2005 Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 2: escomeses interiors. UNE 60620-3:2005 Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 3: estacions de regulació i mesura. UNE 60620-4:2005 Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 4: xarxa de distribució interior. UNE 60620-5:2005 Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 5: grups de regulació. UNE 60620-6:2005 Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 6: criteris tècnics bàsics per al control periòdic de les instal·lacions receptores en servei. UNE 60630:2011 Disseny, construcció, muntatge i explotació d’estacions de servei de GLP per a vehicles a motor. UNE 60631-1:2014 Estacions de servei de GNC per a vehicles a motor. Part 1: estacions amb capacitat de subministrament superior a 20 m³/h. UNE 60670-1:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 1: generalitats. UNE 60670-2:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 2: terminologia. UNE 60670-3:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 3: canonades, elements, accessoris i les seves unions. UNE 60670-4:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 4: disseny i construcció. UNE 60670-5:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 5: recintes destinats a la instal·lació de comptadors de gas. UNE 60670-6:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 6: requisits per a la configuració, ventilació i evacuació dels productes de la combustió en els locals destinats a acollir els aparells de gas. UNE 60670-7:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 7: requisits per a la instal·lació i connexió dels aparells de gas. UNE 60670-8:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 8: proves d’estanquitat per a la recepció de l’estació receptora. UNE 60670-9:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 9: proves prèvies al subministrament i posada en servei. UNE 60670-10:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 10: verificació del manteniment de les condicions de seguretat dels aparells en la seva instal·lació. UNE 60670-11:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 11: operacions en instal·lacions receptores en servei. UNE 60670-12:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 12: criteris tècnics bàsics per al control periòdic de les instal·lacions receptores en servei. UNE 60670-13:2014 Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 13: criteris tècnics bàsics per al control periòdic dels aparells de gas de les instal·lacions receptores en servei. UNE 60712-3:2011 Tubs flexibles no metàl·lics, amb armadura i connexió mecànica per a la connexió de recipients de GLP a les instal·lacions receptores o per aparells que utilitzen combustibles gasosos. Part 3: tubs per a la connexió entre recipients de GLP i instal·lacions receptores de gasos de la tercera família. UNE 123001:2012 Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies modulars. {includes page=R20180228A_F}

1. En cas que la instal·lació formi part de les instal·lacions d’emmagatzematge d’una empresa subministradora per a una posterior distribució a altres instal·lacions, o de plantes d’envasament de gasos liquats del petroli, cal, d’acord amb l’article 24, obtenir l’autorització prèvia del Govern, que ha d’anar acompanyada del projecte. Aquest projecte ha d’incloure com a mínim el contingut descrit a l’article 25 del Reglament. 2. El disseny, la construcció, el muntatge i el manteniment de la instal·lació d’emmagatzematge s’han de fer d’acord amb el que es preveu a la norma UNE 60250 de referència. El disseny i la fabricació, així com les proves i l’avaluació de la conformitat dels equips sotmesos a pressió s’han d’efectuar d’acord amb la norma UNE 60250, i han de disposar del certificat de conformitat CE d’acord amb la legislació vigent en matèria de seguretat industrial. 3. Els materials i els elements de les instal·lacions han de complir les disposicions particulars que els siguin aplicables, a més de les que prescriu la norma UNE 60250. 4. En la concepció del projecte i l’elecció dels materials a utilitzar en la construcció de la xarxa s’han de tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i les condicions d’explotació i de manteniment de les instal·lacions. 5. Les instal·lacions han de ser dissenyades i construïdes de tal manera que tinguin capacitat per subministrar el cabal màxim i la demanda actual amb l’autonomia prevista en la Llei d’ordenació dels gasos combustibles. 6. Les instal·lacions s’han de construir de manera que es garanteixi la seguretat del personal relacionat amb el treball. 7. Totes les instal·lacions objecte d’aquesta ITC han de disposar d’un projecte que cal adjuntar a la declaració de la instal·lació segons l’article 26 del Reglament. En concebre el projecte cal incloure l’elecció dels materials a utilitzar en la construcció de la xarxa. S’ha de tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i les condicions d’explotació i de manteniment de les instal·lacions. En tot cas, el projecte ha d’incloure, com a mínim, els apartats mencionats en l’article 25 del Reglament.

Article 5. Execució i proves 1. L’execució de la instal·lació ha de ser efectuada per una empresa instal·ladora autoritzada, seguint les indicacions del projecte i les instruccions de la direcció d’obra. 2. En cas que la direcció d’obra o l’empresa instal·ladora observi qualsevol anomalia o desperfecte provocat per les operacions de càrrega o descàrrega del dipòsit, s’ha d’efectuar una prova hidràulica en el lloc d’emplaçament, que ha de ser certificada per un organisme d’inspecció i control autoritzat. 3. Cal efectuar la mateixa prova i certificació quan els dipòsits siguin canviats del seu emplaçament o si es comprova, abans d’instal·lar-los, que han transcorregut més de 12 mesos des que es van implantar o 24 mesos des que se’n van fer les proves de fàbrica.

Article 6. Posada en servei 1. Finalitzades les obres i el muntatge de la instal·lació, abans de posar-la en servei, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves previstes a la norma UNE 60250, sota la supervisió de la direcció d’obra, que ha d’emetre el certificat final d’obra corresponent, i fer-hi constar els resultats de les proves efectuades. 2. Acabades totes les proves, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa i que, com a mínim, un dels abonats a la instal·lació hagi sol·licitat el subministrament, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar: - Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial. - Els certificats de conformitat dels dipòsits. - Les actes de les proves efectuades en la instal·lació. - El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs. - Una còpia de la pòlissa d’assegurança del subministrador propietari de la instal·lació de gas. - Una còpia del contracte de manteniment de la instal·lació. 3. En el primer subministrament de cada dipòsit, que només es pot efectuar un cop s’hagi registrat al departament competent el certificat de final d’obra amb el butlletí de l’instal·lador, l’empresa instal·ladora ha de comprovar que el punt màxim d’ompliment actua quan el GLP arriba al 85% de volum geomètric màxim del dipòsit. Per fer les proves de funcionament i ajustament de les màquines o els elements que funcionin amb gas, es permet carregar el dipòsit, com a màxim al 25%, abans del registre del certificat final d’obra i el butlletí de l’instal·lador. Si, passat un mes des del dia que es va carregar el dipòsit per fer les proves, no s’ha registrat al departament competent el certificat de final d’obra i el butlletí, el subministrador propietari de la instal·lació ha de buidar-la de gas i inertitzar-la totalment.

Article 7. Manteniment i revisions periòdiques 1. El manteniment i la revisió periòdica de les instal·lacions s’ha de fer d’acord amb les disposicions de la norma UNE 60250. 2. Les instal·lacions de subministrament són sempre propietat d’una empresa subministradora, que n’és responsable del manteniment, de la conservació i del bon ús, i ha de garantir el servei permanent amb el nivell de seguretat adequat. 3. A aquest efecte, l’empresa subministradora propietària de la instal·lació pot realitzar el manteniment amb mitjans propis o bé ha de disposar d’un contracte de manteniment subscrit amb una empresa instal·ladora autoritzada, que ha de disposar d’un servei d’atenció d’urgències permanent. 4. Cal conservar les instal·lacions en un bon estat de funcionament, fer les revisions prescrites en aquest Reglament i, de manera especial, revisar el funcionament de la protecció contra la corrosió, la protecció catòdica i el control anual del potencial de protecció o trimestral en cas de corrent impresa. 5. L’empresa mantenidora, o bé l’empresa subministradora si disposa dels recursos necessaris, ha de revisar, amb una periodicitat de dos anys, les instal·lacions d’emmagatzematge de GLP en dipòsits fixos. 6. Les revisions periòdiques han d’incloure la totalitat de la instal·lació. 7. Quan el resultat de la revisió sigui favorable, l’empresa mantenidora ha de lliurar el certificat corresponent a l’empresa subministradora de la instal·lació, que l’ha de tenir a disposició de les autoritats competents. En cas que l’empresa subministradora faci ella mateixa la revisió, cal que disposi d’un informe fet pels seus tècnics sobre l’estat de la instal·lació. 8. En el supòsit que es constatin defectes o anomalies, cal lliurar una còpia de l’informe al departament competent en la qual figurin les anomalies i els terminis per arreglar-les. 9. L’empresa subministradora propietària de la instal·lació és la responsable d’arreglar les anomalies detectades i notificades. 10. En cap cas no es pot subministrar GLP a les instal·lacions amb un resultat desfavorable.

Article 8. Inspeccions periòdiques 1. Cada 5 anys, com a mínim, s’han de verificar els punts següents: - Comprovació del darrer certificat o acta d’inspecció, subscrit per l’organisme d’inspecció i control autoritzat. - Inspecció visual de la instal·lació, amb verificació de les distàncies de seguretat indicades a la norma UNE 60250, o la norma europea equivalent que s’apliqui. - Estat correcte dels equipaments contra incendis. - Comprovació de les parts visibles del correcte estat del recobriment extern, sense indicis de corrosió, tant del dipòsit com de les canonades, els ancoratges i les cimentacions. - El bon funcionament de les aixetes, dels instruments de control i mesura, dels reguladors, dels equips de transvasament, dels vaporitzadors i de la resta dels equips. - Presència i estat dels rètols preceptius, i si es troben visibles i en bon estat. - El funcionament correcte dels sistemes de protecció contra la corrosió o les proves indicades pel fabricant en els dipòsits amb protecció addicional. - Mesura de la resistència de la pressa de terra del dipòsit. - Prova d’estanquitat de les canonades en fase gasosa a la pressió de treball. - Prova d’estanquitat de la boca de càrrega desplaçada i de les mànegues de transvasament a 3 bar durant 10 minuts. - Control d’estanquitat mitjançant detector de gas en les canalitzacions soterrades de fase líquida en càrrega, excepte a la boca de càrrega. - Control d’estanquitat a la pressió de treball de dipòsits, aixetes, galgues, purgadors, accessoris o equips. - Comprovació de l’efectivitat del tancament perimetral contra la intrusió de personal no autoritzat, neteja vegetal i la no existència d’altres elements aliens a la instal·lació del dipòsit. - En cas de dipòsits enterrats, cal tenir especial precaució en la senyalització perimetral de la prohibició de pas rodat. 2. Cada deu anys s’ha d’efectuar una prova de pressió d’acord amb les criteris que s’estableixen a la norma UNE 60250, respecte a proves i assaigs, o segons el que preveu la norma europea equivalent. a. El subministrador propietari de la instal·lació s’encarrega de fer efectuar les proves periòdiques de pressió que han d’estar certificades per un organisme de inspecció i control. b. En cas de resultat favorable l’organisme d’inspecció i control ha d’emetre un certificat que ha de registrar al departament competent. c. Cal facilitar el registre del certificat al departament competent a l’empresa subministradora titular de la instal·lació. d. En el cas de dipòsits enterrats amb protecció addicional a què fa referència la norma UNE 60250, no és necessari desenterrar-los, sempre que les proves previstes pel instruccions s’hagin efectuat amb un resultat favorable. En cas contrari l’empresa subministradora propietària de la instal·lació ha de substituir el dipòsit. e. Durant la realització de les proves periòdiques de pressió en què els dipòsits han de quedar fora de servei, es poden utilitzar dipòsits provisionals per donar el servei a la instal·lació receptora durant un termini màxim de 60 dies, que pot ser prorrogat per al mateix període per part del departament competent a demanda justificada de l’empresa subministradora de la instal·lació. La capacitat total màxima de la instal·lació provisional es limita a 5 m3 de GLP. f. El mètode de control no destructiu per emissions acústiques és un mètode de control alternatiu a la prova de pressió hidràulica, amb la condició que el dipòsit ha d’estar per damunt del 70% del nivell màxim d’ompliment nominal. El control per emissions acústiques ha d’ajustar-se a les disposicions de la norma europea EN 13554. L’equip de control utilitzat ha de ser conforme al que estableix la norma europea EN 13477-1 i les seves característiques de funcionament han de complir amb les disposicions de la norma europea EN 13477-2. El procediment i el mètode de control, la informació preliminar, les mesures prèvies al control, la interpretació dels resultats, les característiques intrínseques de la font d’emissió acústica utilitzada, així com l’informe definitiu del control, han de complir amb les disposicions de la norma europea EN 14584. L’organisme d’inspecció i control que fa el control per emissions acústiques ha d’estar qualificat i certificat segons la norma EN ISO 9712. El control per emissions acústiques s’ha d’efectuar sempre amb presència de personal de l’empresa mantenidora de la instal·lació. g. En cap cas no es pot subministrar GLP a una instal·lació si, transcorregut el termini per fer la prova hidràulica de pressió, no es justifica el compliment mitjançant la documentació que ho acredita. h. Els dipòsits enterrats han de disposar de protecció catòdica, llevat que es demostri, mitjançant un estudi de l’agressivitat del terreny, que no és necessària. 3. L’empresa mantenidora, o l’empresa subministradora propietària de la instal·lació si disposa dels mitjans suficients, és responsable que s’efectuï un control anyal dels potencials de protecció respecte al sòl i, quan la protecció sigui amb corrent impresa, s’ha de comprovar el correcte funcionament dels aparells cada tres mesos. 4. En instal·lacions amb protecció addicional que no necessiten de protecció contra la corrosió, els controls s’efectuen amb els instruments especificats pel fabricant i d’acord amb les seves instruccions.

Article 9. Retirada del servei Per a la retirada del servei cal seguir les prescripcions previstes a l’article 32 del Reglament. Annex III ITC-03: Instal·lacions de centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos dels GLP

Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i mantenir les instal·lacions d’emmagatzematge i distribució d’envasos de gas liquat del petroli (GLP), d’ara endavant, “centres d’emmagatzematge”.

Article 2. Àmbit d’aplicació 1. Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de GLP envasat. 2. En els criteris de transport d’envasos de GLP en vehicles i de repartiment al detall i a l’engròs estan subjectes a la Llei del codi de la circulació vigent i, en especial, als acords europeus sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR).

1. Estacions de servei Només es permet l’emmagatzemament d’envasos de GLP a les estacions de servei que disposin de l’activitat comercial de venda o revenda de GLP degudament autoritzada. a. Les estacions de servei poden emmagatzemar GLP en envasos mòbils de 15 kg de capacitat màxima, siguin de butà o de propà. b. En les estacions de servei cal situar l’emmagatzematge en espais oberts, que poden estar coberts per una coberta pròpia de l’estació de servei. La zona destinada a magatzem d’envasos plens ha d’estar a la mateixa cota o per sobre de la zona d’accés. c. L’emplaçament no pot dificultar la circulació dels vehicles per a l’accés als serveis de l’estació de servei. d. Quan es disposi de coberta protectora, ha de ser de materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, suportat per elements metàl·lics, de formigó o de qualsevol altre material estable al foc (EF 180). e. El paviment ha de ser de materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1 i no pot ser absorbent, ni produir guspires quan es produeixin xocs amb objectes metàl·lics. f. Des del límit de la zona d’emmagatzematge s’han de guardar les distàncies següents: - 4 m als tubs de ventilació dels dipòsits de hidrocarburs, a les seves boques de càrrega i a les vies públiques. - 2 m als vorals de les andanes d’aprovisionament, andanes d’estacionament dels vehicles cisterna, pericons, aparells subministradors i obertures al nivell del sòl que es comuniquen amb locals a nivell inferior. - 1 m a qualsevol altre producte inflamable, com la fusta o el carbó. g. S’ha de disposar, com a mínim, de tres extintors portàtils d’eficàcia unitària segons l’EN 3-7, que poden ser de protecció contra incendis de l’estació de servei, sempre que la distància des d’on estan ubicats fins al límit de l’emmagatzematge no sigui superior a 10 m. h. En cas que els envasos s’emmagatzemin en gàbies o expositors destinats a aquest efecte, han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. En cas que s’emmagatzemin en prestatges, han de ser de material estable al foc. i. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos. 2. Càmpings Només es permet l’emmagatzemament d’envasos de GLP als càmpings que disposin de l’activitat comercial de venda o revenda de GLP degudament autoritzada. a. Els càmpings poden emmagatzemar GLP en envasos mòbils de 15 kg de capacitat màxima, siguin de butà o de propà. b. Cal situar l’emmagatzematge en espais oberts, que poden estar coberts per una coberta pròpia, i la zona destinada a magatzem d’envasos plens ha d’estar a la mateixa cota o per sobre de la zona d’accés. c. L’emplaçament no pot dificultar la circulació dels vehicles per accedir als serveis del càmping. d. Quan es disposi de coberta protectora, ha de ser de materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, suportat per elements metàl·lics, de formigó o de qualsevol altre material estable al foc (EF 180). e. El paviment ha de ser de materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1 i no pot ser absorbent, ni produir guspires quan es produeixin xocs amb objectes metàl·lics. f. Des del límit de la zona d’emmagatzematge s’han de guardar les distàncies següents: - 4 m als tubs de ventilació i les boques de càrrega dels dipòsits d’hidrocarburs, i a les vies públiques. - 2 m als pericons i les obertures al nivell del sòl que es comuniquen amb locals a un nivell inferior. - 1 m a qualsevol altre producte inflamable, com la fusta o el carbó, o la mateixa vegetació. g. En cas que els envasos s’emmagatzemin en gàbies o expositors destinats a aquest efecte, han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. En cas que s’emmagatzemin en prestatges, han de ser de material estable al foc. h. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos. 3. Altres establiments comercials destinats exclusivament a la distribució d’envasos de gas. a. Aquests establiments només poden emmagatzemar GLP en envasos mòbils de 15 kg de capacitat màxima de butà o propà. b. Cal situar l’emmagatzematge en espais oberts, que poden estar coberts per una coberta pròpia, i el seu pis inferior no pot quedar a un nivell per sota del terreny que envolti l’emmagatzematge en tot el seu perímetre. c. Quan es disposi de coberta protectora, ha de ser de materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1, suportat per elements metàl·lics, de formigó o de qualsevol altre material estable al foc EF 180. d. El paviment ha de ser de materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1 i no pot ser absorbent, ni produir guspires quan es produeixin xocs amb objectes metàl·lics. e. Des del límit de la zona d’emmagatzematge s’han de guardar les distàncies següents: - 4 m als tubs de ventilació i les boques de càrrega dels dipòsits d’hidrocarburs, i a les vies públiques. - 2 m als pericons i les obertures al nivell del sòl que es comuniquen amb locals a un nivell inferior. - 1 m a qualsevol altre producte. f. En cas que els envasos s’emmagatzemin en gàbies o expositors destinats a aquest efecte, han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. En el cas que s’emmagatzemin en prestatges, aquests han de ser de material estable al foc. g. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos. Les demostracions de funcionament dels aparells que es connecten a recipients de GLP s’han de fer per mitjà de personal competent i amb l’adopció prèvia de les mesures de seguretat adequades. En els aparadors dels establiments només es poden mostrar recipients buits i desgasificats.

1. La venda d’envasos s’ha d’efectuar de la manera següent: - Per poder obtenir un envàs de gas sense lliurar-ne un de buit a canvi, cal signar un contracte de consignació de l’envàs amb una empresa subministradora o distribuïdora. - La venda d’un envàs de gas sense contracte de consignació només es pot efectuar a canvi d’un envàs buit del mateix tipus de gas. Per poder efectuar aquest control, els envasos no poden trobar-se a l’abast del client, o bé la gàbia o expositor on s’emmagatzemen els envasos ha de romandre sempre tancat amb clau, de manera que l’intercanvi d’envasos s’hagi de fer sempre en presència del venedor. 2. La revenda de gas, com a activitat complementària d’una altra d’existent, només es pot fer si es disposa de l’autorització administrativa de comerç i si es compleixen les condicions establertes en el punt següent. Han de disposar igualment d’un contracte de subministrament de l’empresa subministradora o distribuïdora que proveeixi al punt de revenda. 3. Els punts de venda o revenda han de complir els requisits mínims següents: a. La capacitat màxima en aquest punts de venda i revenda d’envasos no pot superar els 100 kg. b. Els envasos s’han d’emmagatzemar en gàbies o expositors destinats a aquest efecte i han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1. Han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos. c. Des del límit de la zona d’emmagatzematge, exposició i venda dels envasos de GLP, que han d’estar senyalitzats de manera visible, s’han de mantenir les distàncies de seguretat següents: - 4 m a comunicacions en escales, soterranis o altres locals situats a un nivell inferior. - 8 m a pericons, desguassos o altres obertures que comuniquin amb espais a un nivell inferior. - 1 m a qualsevol altre producte. d. Envasos de gas butà de més de 5 kg: els envasos han de trobar-se a l’exterior i en gàbies. e. Envasos de gas butà de menys de 3 kg: els envasos poden trobar-se dintre del mateix local. La zona ha de estar degudament ventilada i en prestatges estables al foc. 4. Pel que fa a la venda d’envasos de gas propà: a. Només es permet la revenda de gas propà a les estacions de servei i als càmpings. b. Les estacions de servei solament poden vendre gas propà en envasos de fins a 15 kg de capacitat màxima a vehicles que ja incorporen envasos mòbils i en la documentació oficial dels quals consta així, i sempre com a substitució d’un envàs buit en el mateix vehicle. c. En els càmpings i espais d’estada d’autocaravanes i caravanes solament es pot vendre gas propà en envasos de fins a 15 kg de capacitat màxima a caravanes o autocaravanes i sempre com a substitució d’una bombona que hi ha en el mateix vehicle. 5. L’empresa subministradora o distribuïdora ha de controlar que els punts de venda o revenda que proveeix compleix amb els requisits administratius i de seguretat exigibles i previstos al reglament i a la present ITC.

1. Acabades les obres i el muntatge de la instal·lació, abans de posar-la en servei, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves previstes a la norma UNE 60210, sota la supervisió de la direcció d’obra, que ha d’emetre el certificat final d’execució corresponent, i fer-hi constar els resultats de les proves efectuades. 2. En l’ompliment per a proves, l’empresa instal·ladora ha de comprovar l’estanquitat de les connexions, de les aixetes i de la resta de l’equipament de la instal·lació. Un organisme d’inspecció i control autoritzat ha d’efectuar una inspecció de la instal·lació en el decurs de les proves del primer ompliment. 3. Acabades totes les proves, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa i que, com a mínim, un dels abonats a la instal·lació hagi sol·licitat el subministrament, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar: - Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial. - Els certificats de conformitat dels dipòsits. - Les actes de les proves efectuades en la instal·lació. - El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs. - Una còpia de la pòlissa d’assegurança del titular de la instal·lació de gas. - Una còpia del contracte de manteniment de la instal·lació. 4. Abans de fer el primer servei de gas l’empresa subministradora autoritzada ha de verificar que el titular de la instal·lació disposa del certificat de final d’obra amb un butlletí de la instal·lació de gas degudament registrat al departament competent.

Article 8. Manteniment i revisions periòdiques 1. El manteniment i la revisió periòdica de les instal·lacions s’ha de fer d’acord amb les disposicions de la norma UNE 60210. 2. Les instal·lacions de subministrament són sempre propietat d’una empresa subministradora, que és la responsable del seu manteniment, conservació, explotació i bon ús, perquè estigui de manera permanent en disposició de servei, amb el nivell de seguretat adequat. 3. A aquest efecte els responsables de la instal·lació han de disposar d’un contracte de manteniment amb un especialista criogènic que ofereixi un servei d’atenció d’urgències permanent, i que s’ha d’encarregar de conservar les instal·lacions en un estat de funcionament òptim dins de les prescripcions establertes a la norma UNE 60210. Els subministradors que acreditin que tenen mitjans propis per desenvolupar les tasques de manteniment abans descrites de les seves instal·lacions, poden ser eximits de contractar una empresa de manteniment, sempre que es comprometin a seguir totes les directrius fixades per la norma UNE 60210, i respectin la creació i gestió de tota la documentació demanada en aquest article. 4. Per a cada instal·lació hi ha d’haver un llibre de manteniment on l’empresa encarregada del manteniment ha d’anotar qualsevol actuació i observació realitzada en la instal·lació, com les revisions, els defectes, les reparacions, els canvis de peces, o les lectures del potencial de protecció. Aquest llibre de manteniment l’ha de conservar el responsable de la instal·lació. Aquest arxiu és propietat del responsable de la instal·lació. 5. El titular de la instal·lació es responsabilitza que estiguin vigents en tot moment els contractes de manteniment o bé tenir personal propi i tenir en tot moment la gestió documental actualitzada de manera digital, així com tots els certificats de les últimes inspeccions periòdiques.

Article 9. Inspeccions periòdiques 1. Les instal·lacions d’emmagatzematge de GNL han de passar una inspecció periòdica cada cinc anys, en la qual s’inclouen les proves i verificacions establertes a la norma UNE 60210. 2. Aquestes inspeccions periòdiques les ha d’efectuar un organisme d’inspecció i control acompanyat per l’especialista criogènic que s’encarrega del manteniment de la instal·lació quan el producte resultant de multiplicar el volum geomètric, en metres cúbics (V), per la pressió màxima de treball, en bar (P), sigui inferior o igual a 300, i per un organisme d’inspecció i control quan el dit producte sigui superior. 3. Cada quinze anys cal que un organisme d’inspecció i control efectuï una prova de pressió pneumàtica, d’acord amb els criteris establerts a la norma UNE 60210. 4. Quan el resultat de la revisió sigui favorable, l’empresa mantenidora o l’organisme d’inspecció i control, segons correspongui, ha de lliurar el certificat corresponent al titular de la instal·lació, que l’ha de tenir a disposició de les autoritats competents i de l’empresa subministradora. En el supòsit que es constatessin defectes o anomalies cal lliurar una còpia de l’informe al departament competent, en que figurin les anomalies i els terminis per arreglar-les. El titular de la instal·lació és el responsable de les correccions de les anomalies detectades i notificades. 5. En cap cas no es pot subministrar GNL a les instal·lacions el titular de les quals no hagi acreditat davant l’empresa subministradora que s’han portat a terme, en els terminis previstos, les inspeccions periòdiques amb resultat favorable.

Article 9. Retirada del servei Per a la retirada del servei d’aquest tipus d’instal·lació, cal seguir les prescripcions previstes a l’article 32 del Reglament. Annex V ITC-05: Estacions de servei per a vehicles de gas

Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i explotar les instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament de gas liquat del petroli (GLP) a granel, gas natural liquat (GNL) o gas natural comprimit (GNC) destinats a la utilització com a carburant per a vehicles de motor.

1. Les instal·lacions receptores següents necessiten establir obligatòriament un contracte de manteniment amb una empresa instal·ladora per a la posada en servei i la posterior explotació: - Instal·lacions previstes en l’article 3.1 d’aquesta ITC. Aquest manteniment haurà de ser, com a mínim, semestral, a excepció de les instal·lacions interiors d’habitatges ubicats en edificis plurifamiliars, per a les quals el manteniment ha de ser anual. - Les instal·lacions que no estan incloses en l’apartat anterior però que estiguin situades en establiments de concurrència pública, en edificis de l’Administració general o local, en centres docents, en centres hospitalaris o assistencials, en centres penitenciaris i, en general, en edificis, establiments o locals on hi hagi, o pugui haver-hi, un nombre significatiu de persones, o persones amb mobilitat reduïda o limitada, el manteniment haurà de ser, com a mínim, anual. - En les instal·lacions subministrades per xarxa, independentment de la pressió de servei, el manteniment haurà de ser, com a mínim, anual. 2. El contracte de manteniment obliga l’empresa instal·ladora autoritzada a realitzar, com a mínim, les actuacions següents: a. Comprovar visualment que no s’han modificat les instal·lacions inicialment autoritzades i que figuren en la documentació escaient. b. Comprovar les ventilacions i el seu bon funcionament. c. Comprovar que els materials sotmesos a caducitat continuen en vigor fins a la propera revisió o, en cas contrari, procedir a substituir-los. d. Efectuar les proves previstes pels fabricants dels aparells per verificar que reuneixen les condicions de seguretat exigibles, i com a mínim s’ha de verificar: - que no hi hagi de fuites de gas, - que la combustió sigui correcta, - el bon funcionament dels sistemes de protecció (termoparells i pressòstats), - el bon estat dels materials. 3. Una vegada dutes a terme les comprovacions previstes en el punt 2 d’aquest article, l’empresa de manteniment ha d’emetre el certificat amb el resultat de les proves i les comprovacions. Si el resultat no és favorable, sigui per la manca dels certificats referents als aparells o per qualsevol altre motiu, s’ha de lliurar l’informe amb les mancances detectades a l’usuari de la instal·lació. Si s’observen defectes que puguin posar en perill la seguretat de les persones i els béns, s’ha de procedir a deixar fora de servei la instal·lació defectuosa i notificar-ho immediatament al departament competent als efectes escaients. 4. L’usuari de la instal·lació ha de tenir a disposició del departament competent i de l’empresa subministradora el resultat de les proves i les comprovacions.

1. Quan hi hagi instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització en una zona determinada, qualsevol entitat o persona, física o jurídica, que vulgui efectuar obres en la via pública ha de comunicar les seves intencions i demanar informació a l’empresa concessionària de la instal·lació de gas, amb una antelació mínima de vint dies al començament de les obres. La sol·licitud de la informació s’ha de fer per escrit i ha d’indicar les dades concretes de la localització de l’obra a efectuar. 2. En un termini màxim de deu dies des de la data de recepció de la sol·licitud, l’empresa concessionària ha de facilitar al sol·licitant la millor informació disponible corresponent a la localització de les seves instal·lacions, així com les obligacions i les normes a respectar al seu voltant, i els mitjans de comunicació amb el servei d’assistència d’urgències. La informació facilitada ha de tenir un termini de validesa limitat que determina l’empresa concessionària de la instal·lació en cada cas. 3. En el supòsit que l’obra prevista pel sol·licitant afecti directament el traçat o la localització de les instal·lacions de subministrament de gas, l’empresa s’hi pot negar per raons tècniques o de seguretat. En qualsevol cas, correspon al sol·licitant la càrrega de provar la necessitat d’executar l’obra que afecta la canonada de gas. 4. En cap cas el sol·licitant no pot iniciar els seus treballs fins que hagi rebut i acceptat formalment aquesta informació, i l’ha d’utilitzar de manera adequada amb l’objectiu de no malmetre les instal·lacions de subministrament de gas. 5. El sol·licitant està obligat a notificar el començament de les seves activitats a l’empresa subministradora amb una antelació no inferior a vint-i-quatre hores. Articles 10. Urgències i emergències 1. Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han de disposar dels mitjans necessaris per fer front a les incidències o avaries eventuals que es puguin presentar. 2. Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han de disposar d’un pla d’autoprotecció escrit que ha de descriure l’organització i l’actuació dels mitjans humans i materials, propis i/o aliens, en les situacions d’emergència normalment previsibles. Aquest pla ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents: - Objecte i àmbit d’aplicació - Graus d’emergència - Desenvolupament d’una emergència - Determinació dels responsables - Etapes de l’emergència - Notificació als serveis públics (protecció civil, bombers, policia, servei de circulació, serveis sanitaris), a les autoritats pertinents i als clients afectats - Anàlisis dels riscos i de les emergències - Difusió i coneixement del pla 3. Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han d’organitzar i realitzar simulacres i exercicis que posin en pràctica el pla d’autoprotecció per tal de comprovar i ajustar el seu funcionament. En aquests simulacres cal demanar la participació als serveis d’emergència.

1. Tota persona física o jurídica que vulgui dur a terme l’activitat d’empresa subministradora ha de justificar documentalment davant del departament competent que disposa de: - Personal competent i format per al subministrament de gas. - En cas que es vulgui servir GNL, personal amb coneixements en gas criogenitzat, amb dedicació plena. - Una zona d’emmagatzematge que segueixi les prescripcions anunciades en les instruccions tècniques complementàries que l’afectin segons el tipus. - Una assegurança que ha de cobrir els riscos de la responsabilitat civil de les actuacions professionals de l’empresa, per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €). - Personal que disposi del permís de conducció corresponent als vehicles de la flota, amb carnet de conductor de vehicles de matèries perilloses ADR per carretera. - Vehicles amb l’acreditació ADR, d’acord amb la legislació vigent en la matèria, per transportar gasos combustibles comercialitzats per l’empresa. - Contracte del subministrament i suport tècnic de gas amb l’empresa subministradora estrangera. En cas de no disposar de contracte de subministrament amb una empresa subministradora estrangera en concret, cal assegurar el mateix suport tècnic amb els propis mitjans. - Personal que hagi participat en un curs de primera intervenció en casos d’urgència. - Equipament necessari per efectuar el transvasament de dipòsits de gas, així com el personal adient amb la formació adient. 2. Les empreses subministradores estan obligades a complir les directrius del ministeri competent en matèria de seguretat, garantir i facilitar la informació sobre el subministrament pel que fa a les seves instal·lacions i el seu manteniment, sobre la qualitat dels productes, així com sobre les condicions que s’estableixin per a l’aprovació, revisió i execució dels respectius plans d’aprovisionament. També estan obligades a atendre els serveis prioritaris que es determinin per raons d’estratègia o per dificultat en el subministrament.

1. Les empreses subministradores han d’assegurar un servei d’assistència telefònica i d’assistència en camp de manera permanent, a fi de poder atendre les possibles incidències que es puguin originar en la seva xarxa de distribució, i han de facilitar-ne coneixement als usuaris i als organismes públics, mitjançant la difusió en els mitjans de comunicació més adients. Aquests serveis d’assistència han de ser capaços d’activar el pla d’emergència en cas necessari. 2. Per poder atendre les possibles incidències de seguretat, sigui per olor de gas, per incendi o per explosió, en les instal·lacions receptores dels usuaris, les empreses subministradores han de disposar d’un sistema propi d’atenció d’urgències. 3. Els serveis d’atenció d’urgències han de disposar de procediments escrits en què es classifiquin els avisos per prioritats i s’especifiqui la manera d’actuar en la resolució dels nivells de màxima prioritat. En aquest sentit, es considera com a avisos de màxima prioritat els relacionats amb la fuita de gas i tots els que puguin suposar una situació de risc. 4. Els centres d’atenció d’urgències han de disposar dels registres necessaris de totes les incidències amb relació detallada cronològicament de les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per garantir la seguretat. Una vegada finalitzada la incidència s’ha de trametre còpia del registre al departament competent als efectes que corresponguin. El registre ha de ser mantingut i conservat en perfecte estat, sota la responsabilitat de l’empresa concessionària de la instal·lació i ha d’estar a disposició de l’Administració pública.

Per poder exercir l’activitat d’organismes d’inspecció i control en l’àmbit d’aquest Reglament, els dits organismes estan sotmesos a l’articulat de la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent en tot allò que els afecti i amb l’autorització específica del Govern. Així mateix, han de: - Disposar d’un enginyer degudament autoritzat, amb coneixements específics en instal·lacions, equipaments i aparells d’emmagatzematge, transport, subministrament i consum de gas, que ha d’exercir de director tècnic. - Disposar del tècnic esmentat anteriorment com a responsable tècnic de l’activitat, en cas que el titular sigui una persona jurídica. - En cas que es disposi de personal tècnic per dur a terme les inspeccions, aquest personal ha de poder acreditar que té com a mínim els coneixements descrits a la ITC 9 (annex 9). - Contractar una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de responsabilitat civil de les actuacions professionals de l’empresa per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €). - La capacitat tècnica i instrumental per poder dur a terme amb efectivitat la seva funció.

Els tècnics autoritzats per projectar i dirigir les instal·lacions de gas han de complir els requisits següents: - Ser enginyer o enginyer tècnic degudament autoritzat pel Govern, competent en les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament (equipaments i aparells d’emmagatzematge, transport, subministrament i consum de gas…). - Tenir una assegurança de responsabilitat civil que ha de cobrir el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €).

Només les empreses subministradores i distribuïdores poden transportar i subministrar gas liquat, ja sigui a granel o en envasos mòbils, amb els vehicles que pertanyin a la mateixa empresa degudament autoritzats per al transport d’aquests productes. No obstant, en el cas d’un únic envàs de capacitat màxima de 15 kg de gas butà i destinat al consum domèstic propi, el transport d’aquest envàs es pot fer dins del territori nacional amb qualsevol tipus de vehicle sempre que el trajecte que s’efectuï sigui exclusiu i directe per portar un envàs buit des del punt de consum al punt de venda i l’envàs ple des del punt de venda fins al punt de consum.

Capítol tercer. Règim de concessions

1. El ministeri competent ha de convocar, mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, un concurs públic per a la concessió de la distribució i el funcionament de la xarxa bàsica de gasificació. 2. El licitant ha de presentar la documentació següent: a. Sol·licitud en què s’assenyali la població, el nucli urbà o la zona que es tracti, el recorregut de la xarxa i l’activitat que es pretén desenvolupar. b. Termini de la concessió, que no pot excedir el màxim previst en la Llei, i la data de venciment que es proposa. La sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació que acrediti la qualitat i la representació del sol·licitant. c. Projecte de les instal·lacions objecte de la concessió subscrit per un tècnic autoritzat que, com a mínim, ha d’incloure: - Memòria general relativa a les característiques del gas, el règim d’explotació i prestació del servei, les condicions tècniques de les instal·lacions, la contractació i les tarifes màximes de concessió que es proposen, amb l’estudi econòmic corresponent, els terminis per al començament i l’acabament de les obres i les instal·lacions i la durada de la prestació del servei de subministrament de gas. - El contingut mínim previst a l’article 25 d’aquest Reglament, amb les prescripcions previstes a la ITC 1 (annex 1). - Plànol general de les conduccions i de la xarxa a escala adequada perquè puguin ser identificades. d. Pressupost de les instal·lacions, definició del mercat domèstic, comercial i industrial de l’àmbit territorial a subministrar, estudi de viabilitat i costos previstos d’explotació. e. Justificació de la capacitat tècnica i econòmica de l’empresa d’acord amb el que estableix aquest Reglament. f. Els criteris per a l’adjudicació són les garanties de seguretat, la importància, la qualitat, la regularitat i els preus dels subministraments que hagin d’efectuar-se, així com qualsevol altra raó d’interès general. g. Quan la sol·licitud de concessió es limiti dintre del terme d’una parròquia, el Comú té dret preferent per a la concessió.

Les concessions s’atorguen sempre amb la clàusula de “sens perjudici de tercers” i salvant els drets particulars per un termini màxim de vint-i-cinc anys. Es poden sol·licitar pròrrogues successives fins al límit establert en la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, vigent.

L’adjudicació s’ha d’efectuar d’acord amb el que preveu la Llei de la contractació pública. Una vegada adjudicada amb caràcter definitiu la concessió per part del Govern, tot seguit s’ha de trametre al Consell General perquè la ratifiqui d’acord amb el que preveu la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Una vegada atorgada la concessió i ratificada en les condicions establertes a l’article anterior, i a l’efecte de garantir el compliment de les seves obligacions, el concessionari ha de constituir, en el termini d’un mes, una fiança o garantia per un import del 5% del pressupost de les instal·lacions afectades, fiança de la qual queden exceptuats els comuns que sol·licitin la concessió.

No està permesa la cessió de la concessió. Això no obstant, es pot contractar la gestió de prestacions accessòries, amb l’autorització prèvia del ministeri competent.

Per raons d’interès públic, es poden modificar les clàusules de la concessió atorgada mitjançant decret del Govern, però si la modificació afecta el seu règim financer, l’Administració ha de compensar el concessionari de manera que es mantinguin en equilibri els supòsits econòmics en què es va atorgar la concessió. Si el concessionari no accepta les modificacions, es resol la concessió atorgada i es convoca un concurs públic d’acord amb que es preveu a l’article 16.

1. El titular de la concessió pot sol·licitar la pròrroga de la concessió amb una antelació màxima de dos anys i mínima d’un any, abans de la data de termini de la concessió, en les condicions prescrites en la Llei de la contractació pública vigent. 2. Són causes d’extinció de les concessions atorgades, a més de les que inclou la Llei de la contractació pública, les següents: - L’incompliment dels terminis indicats en la concessió per implantar el servei, llevat de pròrrogues per causes justificades. - El fet que el concessionari no accepti les modificacions que proposi l’Administració, d’acord amb el que preveu l’article 21. - El venciment del termini de vigència determinat en l’atorgament de la concessió i, si escau, el de la seva pròrroga o pròrrogues. 3. En els casos d’autorització de pròrroga o de resolució per acord mutu entre l’Administració i el concessionari, cal trametre la proposta acordada pel Govern al Consell General, a fi que sigui ratificada d’acord amb la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Capítol quart. Règim d’autorització de les instal·lacions no sotmeses a concessió

1. Cal obtenir l’autorització prèvia del Govern abans de construir, modificar o ampliar les instal·lacions següents: - Plantes de gasificació de gas natural (GN). - Instal·lacions d’emmagatzematge, transport i distribució de gas natural (GN). - Instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de gasos liquats del petroli (GPL) de les empreses subministradores. - Plantes d’envasament de gasos liquats del petroli (GLP). - Instal·lacions de subministrament de gas a vehicles automòbils. 2. Els requisits específics per a cada tipus d’instal·lació es determinen d’acord amb les instruccions tècniques complementàries que acompanyen aquest Reglament. 3. Tot aparell o equip instal·lat en qualsevol instal·lació de gas ha de complir els requisits establerts al Reglament (UE) 2016/426 del Parlament Europeu i del Consell, del 9 de març del 2016, sobre els aparells que cremen combustibles gasosos i pel qual es deroga la Directiva 2009/142/CE. Ha de disposar del marcatge CE i del certificat CE corresponent. No obstant això encara es poden instal·lar els aparells i equips que s’hagin posat en el mercat abans del 21 d’abril del 2018 i compleixin la Directiva 2009/142/CE. Està prohibit instal·lar, utilitzar, importar, exportar o vendre qualsevol altre tipus d’aparell o equip que no compleixi els requisits abans mencionats. Tot aparell o equip ha d’estar instal·lat, utilitzat, conservat i mantingut seguint les prescripcions del fabricant i seguint les observacions de l’empresa instal·ladora i de l’empresa distribuïdora o subministradora.

Els projectes de les instal·lacions de gas amb dipòsit han de contenir, com a mínim, els apartats següents: - Memòria. Hi ha de constar l’objecte del projecte, la situació i l’emplaçament de la instal·lació, el titular, la justificació de les necessitats presents i futures, els coeficients de simultaneïtat a aplicar i la seva justificació, la pressió màxima de servei de la xarxa, i la protecció contra la corrosió. - Càlcul del dipòsit i justificació del tipus de dipòsit escollit, tenint en compte la seguretat, el consum a màxima demanda, i considerant les previsions raonables de creixement de la demanda. Cal tenir en compte la vaporització i l’autonomia mínima exigible d’acord amb la llei que reguli l’ordenació de gasos combustibles vigent. - Càlcul de la xarxa de distribució. S’ha de justificar la secció elegida i la pèrdua de càrrega per tram i acumulada, que ha de ser inferior a la màxima prevista en la memòria. Cal fer el càlcul de la secció de la paret del tubs en funció de la pressió màxima de servei prevista i del coeficient de seguretat aplicable, el càlcul de pèrdues de càrrega màximes admissibles, i el càlcul de la protecció contra la corrosió de la xarxa i dels seus accessoris. - Plànols. Han d’incloure la situació i l’emplaçament del dipòsit amb les distàncies respecte a altres instal·lacions, així com tots els aspectes de la memòria. - Explotació i funcionament de la instal·lació. - Pla de manteniment i revisió de la instal·lació. - Documentació relativa a la seguretat, plans d’emergència i plans d’evacuació, si escau. El compliment de les exigències reglamentàries en el projecte de les instal·lacions de gas, en la seva realització o en el seu manteniment, sens perjudici del control per part del Govern, queda provat amb la presentació de la documentació al departament competent que en cada cas es determina en les respectives ITC i que són d’obligat compliment segons les disposicions d’aquest Reglament.

1. Totes les instal·lacions de gas han de registrar-se mitjançant una declaració al departament competent. La declaració i la documentació a annexar depenen de si la instal·lació requereix projecte. 2. En cas que la instal·lació requereixi projecte, d’acord amb la ITC que la reguli, la declaració l’ha de fer el director de l’obra un cop redactat el projecte i abans de l’inici dels treballs d’execució. Ha d’adjuntar el projecte a la declaració. El projecte ha de ser redactat per un tècnic que compleixi els requisits establerts a l’article 13 d’aquest Reglament. La supervisió de l’execució de la instal·lació l’ha de fer un director d’obra que compleixi els requisits establerts a l’article 13. Les eventuals modificacions del projecte han d’adjuntar-se en un annex al certificat de final d’obra. 3. En el cas d’instal·lacions en què no és necessari un projecte, l’empresa instal·ladora assumeix les funcions i les responsabilitats corresponents al director d’obra i el tècnic de l’empresa instal·ladora que hagi realitzat la instal·lació i que disposi del carnet professional descrit a l’article 8 del Reglament ha de fer la declaració de la instal·lació en finalitzar els treballs d’execució. Hi ha d’adjuntar la documentació que es preveu en la ITC corresponent. 4. Si durant l’execució d’una instal·lació es canvia d’instal·lador o de director d’obra, l’últim a intervenir ha de tramitar la documentació que li correspongui per posar en servei la instal·lació i s’ha de fer responsable del conjunt de la instal·lació. Queda, per tant, facultat per efectuar les rectificacions que estimi convenients en les condicions previstes en aquest Reglament. 5. Les noves instal·lacions de gas o les modificacions sobre les ja existents, així com l’arranjament i el manteniment d’aparellatge sotmès a aquest Reglament, han d’efectuar-se únicament per les empreses instal·ladores segons queden definides en l’article 9 i que disposen de l’autorització administrativa pertinent. Les empreses o els establiments que no disposen de l’autorització esmentada anteriorment i que per la seva magnitud o les seves característiques disposen d’un servei de manteniment propi, constituït per empleats de l’empresa esmentada, poden dur a terme les modificacions de les seves instal·lacions, a condició de presentar el projecte signat per un tècnic definit en l’article 13, quan sigui necessari i sempre que, dins el servei de manteniment, figuri personal posseïdor del carnet d’instal·lador de gas. Han de disposar igualment de les mateixes assegurances exigibles a l’article 9, pel que fa al manteniment i instal·lació, i a l’article 13 pel que fa a l’execució de projectes. Està totalment prohibit fer qualsevol nova instal·lació, ampliació o reforma, a compte de tercers, per empreses instal·ladores que no disposen de l’autorització corresponent per efectuar les instal·lacions de gas com a activitat comercial. Les empreses i els establiments que disposin de personal autoritzat i que facin les seves pròpies instal·lacions assumeixen les responsabilitats que corresponen als titulars i a les empreses instal·ladores, segons es disposa a l’article 63, sobre responsabilitats i sancions, d’aquest Reglament. 6. Els fabricants i els importadors de materials o aparells afectats per aquest Reglament són els responsables que aquests materials o aparells compleixin amb l’explicitat a l’article 24.3 d’aquest Reglament.

La posada en servei de les instal·lacions només es pot efectuar si es compleixen les condicions establertes en cada ITC, segons el tipus d’instal·lació. En el cas d’instal·lacions col·lectives, tot i que poden englobar-se en un únic projecte, s’ha de lliurar un joc de butlletins per a cada derivació individual. El registre de la documentació relativa a les instal·lacions de gas per part del departament competent no en suposa la conformitat tècnica per part del dit departament. Per poder ser servit en gas, l’usuari ha de lliurar el butlletí de la instal·lació de gas degudament registrat al departament competent a l’empresa distribuïdora o subministradora. En cap cas les empreses distribuïdores o subministradores no poden servir a les instal·lacions sense el butlletí corresponent i degudament registrat al departament competent. El departament competent pot utilitzar un sistema de gestió telemàtica dels butlletins de gas. El seu ús ha de ser obligatori per a tots els actors. En tot cas, les comunicacions, els registres o les declaracions s’han de fer mitjançant les eines facilitades pel departament competent.

El departament competent pot efectuar, directament o a través d’una empresa d’inspecció i control autoritzada, les inspeccions a les instal·lacions que estimi necessàries; les despeses corresponents són a càrrec de l’usuari. El resultat de les inspeccions s’ha de comunicar al departament competent en cas que siguin positives. En el cas que la inspecció sigui desfavorable l’empresa d’inspecció i control ho ha de comunicar a l’usuari de la instal·lació, esmentant els terminis de reparació per cada deficiència. Passat el termini, si les deficiències no han estat esmenades, l’empresa d’inspecció i control ha de lliurar a l’administració un certificat desfavorable on cal detallar les deficiències detectades, els terminis donats i els resultats finals passats els terminis. Aquestes inspeccions es poden efectuar durant els treballs d’instal·lació o una vegada finalitzats. Els certificats, informes, o qualsevol altre document emès per una empresa d’inspecció i control han d’anar signats pel tècnic que ha realitzat la inspecció i pel director tècnic que correspongui.

En les activitats públiques o les privades de durada temporal limitada, els butlletins han de reflectir la durada de vigència. En cap cas el termini de vigència no ha de ser superior a sis mesos. Aquestes instal·lacions han de disposar igualment del contracte de manteniment que s’exigeixi en la ITC que li correspongui. Les empreses subministradores no poden fer contractes de subministrament temporals per una durada superior a la fixada en els butlletins i han de deixar fora de servei les instal·lacions temporals, una vegada el termini s’hagi esgotat. En el cas que es vulgui posar en marxa instal·lacions de gas en un edifici acabat de construir per tal d’evitar que es gelin les canonades mentre no es venguin les unitats immobiliàries, cal efectuar un butlletí per cada instal·lació interior a nom del promotor. No obstant això, es permet que el subministrament de gas de totes aquestes unitats estigui sota un únic contracte.

Qualsevol modificació que afecti una instal·lació de gas existent, sigui per ampliació, per augment de potència, per reforma o per canvi de característiques o de titular o d’usuari, sigui per la mateixa instal·lació o per l’activitat que es desenvolupa, obliga a adaptar la instal·lació a les condicions prescrites en la normativa vigent. En el cas d’ampliació de potència, de reforma o de canvi de característiques, l’adaptació és a càrrec de l’usuari amb l’acord del titular; en el cas de canvi de titular, és a càrrec del titular cedent, i en cas de canvi d’usuari, a càrrec del titular. Si la instal·lació existent reuneix les condicions reglamentàries, és suficient la presentació al departament competent d’un certificat de revisió d’un organisme d’inspecció i control i els butlletins lliurats pel tècnic o l’empresa instal·ladora, segons correspongui pel tipus d’instal·lació, en què s’ha de manifestar que la instal·lació compleix les prescripcions d’aquest Reglament. Aquest certificat no és exigible per a les instal·lacions interiors d’habitatges ubicats en edificis plurifamiliars. En casos excepcionals, quan es produeix una reforma de la instal·lació, o un canvi de titular o d’usuari, es pot demanar l’autorització al ministeri competent d’adaptar al Reglament una instal·lació existent per fases. Cal que hi adjunti un informe tècnic per establir les fases i les prioritats d’adaptació de la instal·lació, argumenti els motius pels quals no duu a terme l’adaptació completa i ha de detallar les mesures compensatòries que es proposen per garantir el mateix nivell de seguretat mentre la instal·lació no estigui completament adaptada al Reglament actual.

Per tal que es pugui registrar o autoritzar una instal·lació de gas, cal que l’usuari justifiqui al departament competent que disposa de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil que cobreixi el risc associat a les instal·lacions de gas.

1. Propietat de les instal·lacions En subministraments no sotmesos a concessió, la instal·lació aigües amunt del dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat és propietat de l’empresa subministradora. L’empresa subministradora és la responsable de les seves instal·lacions destinades a subministrar el gas combustible, és a dir, des de la boca de càrrega en fase líquida del dipòsit fix fins al dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat, inclosos els terrenys i els tancaments per on circula la instal·lació. L’empresa subministradora és l’única responsable de mantenir-los, conservar-los i explotar-los. 2. Contracte de subministrament El subministrador ha de disposar d’un contracte de subministrament amb cada un dels abonats de la instal·lació de subministrament. En cas que un abonat vulgui rescindir el contracte, ho ha de notificar a l’empresa subministradora amb un mes d’antelació mitjançant els formularis previstos per la mateixa empresa subministradora. En cas que tots els abonats d’una instal·lació de subministrament rescindeixin el contracte de manera permanent i la instal·lació quedi sense ús, l’empresa subministradora propietària de la instal·lació ha de buidar el dipòsit i inertitzar totes les parts de la instal·lació en el mes següent a la finalització de l’últim contracte. Aquesta inertització ha d’estar certificada per una empresa d’inspecció i control. 3. Retirada del servei En el termini d’un any des de la finalització de l’últim contracte de subministrament, l’empresa subministradora propietària ha de retirar la seva instal·lació, o bé, en cas que no sigui possible retirar-la, l’ha de deixar inutilitzada tapant les canonades i omplint el dipòsit amb material sòlid inert. La instal·lació ha de ser igualment retirada per motius de seguretat o per desig exprés de l’empresa subministradora propietària de la instal·lació. En aquests casos, cal buidar de gas i inertitzar totes les parts de la instal·lació abans de retirar-la o deixar-la inutilitzada de la mateixa manera que s’ha previst en el paràgraf anterior. La inertització ha d’estar certificada per una empresa d’inspecció i control. Quan, a requeriment justificat del departament competent, el subministrador propietari d’una instal·lació no retiri la instal·lació, el Govern, d’ofici, ha d’encarregar el buidat, el transvasament, la inertització i la retirada de la instal·lació en les condicions previstes anteriorment, i traslladar a l’empresa subministradora de la instal·lació la totalitat de les costes directes i indirectes que se’n puguin derivar, així com els interessos legals que al llarg del procés es puguin originar, sens perjudici de les sancions que es puguin imposar. 4. Canvi de subministrador En cas que els abonats servits per una mateixa instal·lació de subministrament arribin a un acord, es pot fer un canvi de subministrador. El nou subministrador ha d’adquirir la instal·lació de subministrament i el subministrador actual no es pot negar a vendre-la. Un pèrit valora la instal·lació i el gas restant al dipòsit i fixa el preu de venda. Per garantir la independència del pèrit, no ha de tenir cap vincle comercial, financer ni de cap altre tipus amb cap de les empreses subministradores concernides i els seus honoraris els han d’assumir a parts iguals ambdós empreses subministradores. La instal·lació ha de traspassar-se d’un subministrador a l’altre en perfectes condicions de funcionament i una empresa d’inspecció i control ha de garantir que la instal·lació compleix la normativa vigent. Mentre duri el procediment de canvi de subministrador, l’actual subministrador ha de continuar servint gas als seus abonats en les mateixes condicions pactades fins a concretar el canvi definitiu de propietat de la instal·lació i de subministrador.

El límit de propietat de les instal·lacions subministrades amb envasos mòbils es troba situat a la sortida del dispositiu de doble regulació o, si no n’hi ha, del limitador de pressió que protegeix la xarxa i que regula la sortida lliure de l’envàs a una pressió màxima de 4 bars (MPB). Fins a aquest punt és propietat de l’empresa subministradora i a partir d’aquest punt és propietat de l’abonat. Queden inclosos en la part d’envasos mòbils els limitadors de cabal, les connexions flexibles, les vàlvules antiretorn, el col·lector, l’inversor, el regulador de doble regulació i, si escau, el limitador de pressió. En les instal·lacions domèstiques alimentades amb envasos mòbils de capacitat unitària igual o inferior a 15 kg de gas butà, i en què els envasos estan situats dintre de locals privatius de l’habitatge, la instal·lació d’abonat comença al dispositiu d’unió entre l’envàs i la mateixa instal·lació. També formen part de la instal·lació de l’abonat els locals, així com els conductes d’evacuació de gasos de la combustió i els corresponents a l’aportació d’aire per a la combustió, quan es trobin en propietat privada del subministrat.

El subministrament de gas als usuaris s’ha de fer per un dels sistemes següents: - Per comptador en fase gasosa. - Per lliurament d’envasos mòbils de capacitat unitària autoritzada. - Per comptador en fase líquida.

Quan es construeix un edifici o un conjunt d’edificis, la propietat de l’immoble o de la urbanització que vulgui disposar de gas ha de consultar amb l’empresa subministradora la necessitat de preveure la ubicació de les instal·lacions, d’acord amb aquest Reglament. També, quan sigui necessari un projecte d’una instal·lació determinada, el titular ha de consultar l’empresa subministradora amb la mateixa finalitat. Quan les instal·lacions afectin vies públiques, siguin de titularitat pública o privada, és necessària la reserva d’espai per a les canalitzacions i el titular o el promotor ha de disposar de les autoritzacions pertinents per al desenvolupament del projecte. En edificis on l’energia calorífica sigui prevista per gasos combustibles s’ha de preveure la disponibilitat i la construcció dels locals tècnics sobre la base de les instruccions tècniques complementàries escaients. Les ventilacions, els conductes d’evacuació de fum i altres especificitats que s’han de complir en el cas de locals amb un aparell receptor de gas es troben detallades a l’ITC 08. El tècnic director d’obra ha de comprovar el funcionament correcte de les ventilacions abans de lliurar el certificat final d’obra de la construcció.

Capítol cinquè. Drets, obligacions, contractes i facturació

Les empreses subministradores de gas i les seves distribuïdores estan obligades a: - Subministrar als usuaris i als abonats el gas que demanin, en les condicions previstes en aquest Reglament i en les condicions contractuals pactades entre les parts, sempre que no vagin en contra de la normativa vigent. - Prestar el servei de manera regular i contínua. - Informar periòdicament els abonats i els usuaris de les mesures que s’han de prendre per mantenir les instal·lacions en les degudes condicions de seguretat i de funcionament. - Mantenir les seves instal·lacions, els seus materials, els seus equipaments, els seus vehicles i els seus accessoris en les degudes condicions d’aptitud tècnica i de conservació. - Exigir dels usuaris i dels abonats els certificats corresponents de la instal·lació, de la revisió i del manteniment d’acord amb aquest Reglament. - Formar periòdicament el seu personal en les operacions que es poden efectuar, tant en situació normal com d’emergència. - Vigilar els valors i les toleràncies de les característiques físiques i químiques del gas a subministrar. - Detallar, en la facturació als abonats i als usuaris, els conceptes aplicables, amb la deguda claredat. - Donar de baixa les instal·lacions de subministrament i desmantellar-les, reposant la zona al seu estat inicial, segons s’indica a l’article 32 d’aquest Reglament. - Facilitar les inspeccions del departament competent i lliurar-li les dades que requereixi, d’acord amb el que estableix aquest Reglament. - Notificar de manera immediata al departament competent qualsevol accident i/o incident a les seves instal·lacions o vehicles de transport de gas o d’envasos de gas, i a les instal·lacions dels seus usuaris o abonats. - No efectuar, dintre del mercat de lliure competència, accions comercials irregulars que puguin comportar perjudicis als usuaris o a les altres empreses subministradores o revenedores. - Trametre, en un termini no superior a dos dies hàbils, les documentacions destinades als usuaris una vegada segellades i conformades pel departament competent. - Respectar en la promoció i la publicitat dels productes o serveis l’exactitud de les dades. - Facilitar, en el mateix moment de signar-lo, el contracte de subministrament als usuaris. - Reflectir de manera clara i diferenciada els descomptes o les bonificacions del preu de venda en la facturació. - Notificar al Govern, almenys amb un any d’antelació, el propòsit de suspendre o finalitzar la prestació del subministrament de gas. - Tallar el subministrament del gas als usuaris i abonats per motius justificats de seguretat. Aquest fet s’ha de comunicar al departament competent el mateix dia del tall. - Revisar les instal·lacions dels usuaris o abonats en les condicions establertes en la reglamentació vigent.

Les empreses subministradores i les seves distribuïdores tenen el dret de: - Rebre dels usuaris i abonats les quantitats econòmiques facturades, en les condicions que prescriu aquest Reglament. - Accedir als domicilis dels usuaris i abonats, amb l’acreditació prèvia corresponent i en hores hàbils per procedir a la lectura dels comptadors, quan estiguin instal·lats en locals o espais privats de l’habitatge. - Accedir a les seves instal·lacions en qualsevol moment. - Rebre dels usuaris i abonats els certificats corresponents de la instal·lació i de la revisió, en les condicions prescrites en aquest Reglament. - Tallar el subministrament del gas als usuaris durant el temps indispensable per dur a terme els treballs necessaris de manteniment i de conservació de les seves instal·lacions, sempre amb l’avís previ corresponent, de 48 hores.

Els abonats i els usuaris estan obligats a: - Abonar puntualment les quantitats facturades que resulten del subministrament del gas. - Mantenir i conservar les instal·lacions i, si escau, els envasos en les degudes condicions de seguretat, i fer el manteniment i les revisions periòdiques quan són preceptives. - Utilitzar el gas en les instal·lacions autoritzades per a les quals s’ha subscrit el contracte de subministrament. - Complir les disposicions que els imposa aquest Reglament i les establertes en el contracte de subministrament. - Atendre les indicacions, els advertiments i les prescripcions d’ús i de seguretat de les instal·lacions que puguin adreçar les empreses subministradores o distribuïdores als abonats.

Els abonats i els usuaris tenen dret a: - Rebre un servei eficaç i de qualitat, conforme a aquest Reglament i el contracte de subministrament que han subscrit. - Rebre la informació necessària sobre els productes i serveis subministrats i sobre la utilització d’aquests productes per tal de millorar-la i que sigui més segura. - Rebre la facturació degudament detallada de conformitat amb el que estableix aquest Reglament.

1. El departament competent pot revisar les característiques físiques i químiques del gas, així com les quantitats subministrades en qualsevol modalitat i la pressió del servei, amb la finalitat de comprovar que es mantenen dintre dels límits autoritzats. En tot cas, la variació mínima admissible del poder calorífic superior (PCS) ha de ser el 2% del valor fixat com a base, i la variació màxima instantània no pot excedir el 5%. 2. Les variacions de pressió que s’admeten en baixa pressió (BP), mesurades en qualsevol punt de la distribució, no poden ser superiors al 15% per distribucions a més de 20 mbar. Per distribucions a menys de 20 mbar s’admet fins a 0,2 mbar per sota de la pressió nominal i fins a 0,3 mbar per sobre. 3. El gas ha de ser odoritzat, de manera que qualsevol fuita pugui ser detectada amb facilitat quan hi hagi una mescla la proporció volumètrica de la qual sigui una cinquena part de la que correspon al límit inferior d’explosivitat (LIE). 4. Quan a les canalitzacions exteriors hi hagi juntes sensibles a la humitat, el gas ha de mantenir el grau d’humitat adequat per tenir una estanqueïtat correcta. 5. En la modalitat de subministrament en envasos mòbils, la quantitat de gas servida en pes no pot ser inferior al 5% del valor nominal. 6. No es pot importar ni vendre cap tipus de gas que no disposi de les característiques ni de la composició exigibles en el país membre de la UE on s’hagi fabricat. A aquest efecte, les empreses subministradores han de facilitar els valors nominals i les seves toleràncies vigents en el país de què procedeixin els gasos. 7. Les empreses subministradores han de tenir a disposició del departament competent els certificats dels assaigs efectuats pel proveïdor o l’organisme competent del país del proveïdor. En el supòsit que les anàlisis no es puguin efectuar en el domicili de l’empresa subministradora, les mostres s’han de transmetre a un laboratori acreditat perquè siguin efectuades les proves i els assaigs corresponents. El cost de l’assaig és a càrrec de l’empresa subministradora. Per contra, si les anàlisis són promogudes per la denúncia d’un abonat o un usuari, el cost és a càrrec d’aquest darrer si els resultats estan de conformitat amb la legislació vigent aplicable. 8. Les empreses subministradores estan obligades a oferir informació suficient i certa als departaments competents en seguretat industrial i de protecció al consumidor i als usuaris sobre les característiques de les modalitats de subministrament, fent referència, com a mínim, als aspectes següents: - Origen, natura i composició del gas i dels envasos. - Preus de venda del gas aplicables i condicions contractuals. - Identitat del subministrador. - Quantitat nominal dels envasos i les toleràncies màximes permeses. - Els riscs inherents a una utilització previsible del gas i el seu servei, d’acord amb la seva naturalesa i els destinataris.

Les empreses subministradores i les seves respectives distribuïdores autoritzades estan obligades a efectuar el subministrament a tota persona que ho demani, sempre que la instal·lació estigui de conformitat amb aquest Reglament i disposi de la documentació corresponent justificativa, i han de subscriure a aquest efecte el contracte corresponent de subministrament. Aquesta obligació es fa extensiva a les ampliacions que pugui sol·licitar qualsevol dels abonats. En aquest cas, l’empresa subministradora no pot variar les característiques del gas del subministrament primitiu. Es consideren factors bàsics per avaluar si està justificada la manca de subministrament la capacitat de producció autoritzada a l’empresa subministradora i les capacitats d’emmagatzematge i de reposició que pugui tenir, així com la capacitat de la xarxa de distribució autoritzada a l’empresa subministradora. Si alguna empresa negués, per insuficiència de mitjans tècnics, el subministrament de gas a qualsevol peticionari, el departament competent ha de comprovar si aquesta negativa té fonament tècnic i, en cas contrari, ha de fer obligatori el subministrament. En el supòsit que el departament competent trobés justificada la negativa de l’empresa a subministrar a un usuari per manca de mitjans tècnics, l’empresa subministradora no pot admetre cap més petició d’altres nous abonats fins que s’hagi efectuat el subministrament esmentat. Si les peticions rebudes justifiquen econòmicament l’ampliació de les instal·lacions, l’empresa subministradora està obligada a efectuar aquestes ampliacions dintre dels terminis de la concessió o de la cessió. Quan hi hagi una instal·lació de gas en un edifici o en una urbanització, en modalitat de dipòsit fix o concessió, no es poden contractar subministraments amb una modalitat diferent, a excepció dels locals comercials, que sempre que sigui possible han de connectar-se a la xarxa de l’edifici o la urbanització, o bé, en cas contrari, poden contractar un altre tipus de modalitat.

1. Tot subministrament de gas queda condicionat a la formalització d’un contracte de subministrament entre l’empresa subministradora o distribuïdora i l’usuari. En cas que un usuari vulgui rescindir el contracte, ho ha de notificar a l’empresa subministradora o distribuïdora amb un mes d’antelació mitjançant els formularis previstos per la mateixa empresa subministradora. 2. No és obligatori en el cas del subministrament a instal·lacions compostes per un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg connectat a un sol aparell de gas, que han de complir l’establert a l’article 6 de la Instrucció tècnica complementària 3 – Instal·lacions de centre d’emmagatzematge i distribució d’envasos de GLP adjuntada a l’annex 3.

1. Les empreses subministradores i les seves respectives revenedores s’han de negar a subministrar gas quan l’usuari es negui a subscriure el contracte de subministrament quan sigui necessari, quan no es disposi del contracte de manteniment de les instal·lacions quan sigui obligatori, quan s’observi alguna deficiència que comporti un risc greu i imminent o quan no es disposi del butlletí d’instal·lació de gas si aquest document és preceptiu. 2. En cas que, mitjançant la inspecció corresponent efectuada per un tècnic del departament competent, s’apreciïn defectes o deficiències que impliquin un risc greu i imminent, el tècnic aixeca una acta en què informa el subministrador o el distribuïdor i/o l’usuari de la situació perquè valorin les accions a emprendre per evitar qualsevol risc a les persones, els béns o el medi ambient. Si no s’actua immediatament o l’actuació es considera insuficient, el tècnic ha d’emetre un informe al Govern per tal que s’acordi, si escau, la paralització de la instal·lació.

1. Les instal·lacions que han d’utilitzar o han de circular per parts comunitàries dels immobles o de les urbanitzacions privades han de disposar prèviament de l’autorització expressa del propietari de l’immoble o de la urbanització, o de l’acord favorable adoptat pels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, acordat amb el procediment establert de conformitat amb els estatuts aprovats. 2. Si, prèviament, ja es disposa de la xarxa de gas i les parts comunes de l’edifici han estat dissenyades per al subministrament del gas, i se subministra a altres usuaris de l’immoble o del conjunt residencial, l’autorització esmentada en el punt anterior no és necessària. Igualment, no és necessària quan la sol·licitud del servei estigui motivada pel canvi del titular o de l’usuari d’una instal·lació existent i autoritzada.

El departament competent ha d’actuar d’acord amb el que estableix l’article 44.2 d’aquest Reglament en els casos següents: - En tots els casos en què l’abonat o l’usuari faci ús del gas d’una manera o per a una finalitat diferent de la que s’estableix en el contracte. - Quan l’abonat o l’usuari efectua o permet efectuar derivacions de la seva instal·lació per a altres locals o habitatges diferents dels consignats en el seu contracte, revèn o cedeix a tercers el gas subministrat. Si l’empresa subministradora comprova derivacions clandestines o no autoritzades, ha de fer-ho saber al departament competent, en un termini màxim de 24 hores hàbils a comptar del moment que s’hagi constatat la infracció. - En cas de comprovar que hi ha un risc greu i imminent.

L’empresa subministradora ha de rescindir el contracte de subministrament en els casos següents: - Per canvi d’usuari - Per canvi de l’adreça - Per canvi de l’activitat en què es consumeix el gas - Per modificació de les instal·lacions autoritzades - Per incompliment d’alguna de les clàusules del contracte de subministrament, quan s’hi especifica la suspensió definitiva - Per baixa definitiva de la instal·lació que se subministra - Per ordre de l’autoritat judicial

Els usuaris que han contractat el subministrament del gas en la modalitat d’envasos mòbils tenen dret que els siguin facilitats en el domicili que figura en el contracte les botelles o els envasos dintre el termini de 24 hores, comptades a partir de la demanda a l’empresa distribuïdora. Si el termini de 24 hores finalitza en una hora inhàbil, es considera fi del termini la primera hora hàbil següent. El lliurament a domicili s’ha de fer constar en el contracte.

En cas de frau, l’empresa subministradora pot prendre les mesures judicials que consideri oportunes. Per calcular l’import del frau, s’ha de procedir de la manera següent: 1. Si s’han falsejat les indicacions del comptador per qualsevol procediment o dispositiu que origini un funcionament anormal de l’aparell, però sense que hi deixi de passar la totalitat del gas que consumeix la instal·lació i no es coneix el temps en què s’ha consumit el gas, i per tant, se’n fa un ús fraudulent, s’ha d’estimar com un consum de sis hores diàries en cas d’usos domèstics, des que es va efectuar l’última inspecció oficial, o si no se n’ha efectuat cap, des de la data que va començar el subministrament, sense que la penalització pugui ser superior a un 10%. Per a altres usos, el nombre d’hores s’ha d’estimar en cada cas. S’ha de fixar com a volum consumit el determinat per la meitat de la capacitat nominal de mesura del comptador, i com a preu el de la tarifa contractada en vigència en el moment que s’ha detectat el frau. Quan sigui possible conèixer, per a tots o per a alguns receptors de la instal·lació, el temps que han estat funcionant, s’ha de tenir en compte per determinar el valor de la suma de l’import del consum que correspongui als receptors que es trobin en aquest últim cas, calculant la resta com en el cas anterior. En un cas i en l’altre s’ha de descomptar de l’import del frau la quantitat corresponent que hagués assenyalat el comptador i s’hagués facturat i cobrat. La formula de càlcul de l’import del frau per a ús domèstic és la següent: [(C x h x D) - V] x (P x R) On C: Consum dels aparells (en m3/h) h: Nombre d’hores (en el cas que no es puguin determinar, cal comptar 6 hores) D: Dies que s’han de comptar de frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament) V: Volum de gas pagat pel client en m3 (és a dir, el que marca el comptador) durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament) P: Preu del gas mitjà en €/m3, ponderat en funció del preu real durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau R: Recàrrec o penalització sobre el preu del gas, que no pot ser superior al 10% La formula de càlcul de l’import per frau per altres usos és la següent: [((N/2) x h x D) - V] x (P x R) N: Capacitat nominal del comptador (en m3/h) h: Nombre d’hores D: Dies que s’han de comptar de frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament) V: Volum de gas pagat pel client en m3 (és a dir, el que marca el comptador) durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament) P: Preu del gas mitjà en €/m3, ponderat en funció del preu real durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau R: Recàrrec o penalització sobre el preu del gas, que no pot ser superior al 10% 2. Si el frau ha tingut lloc per preses efectuades abans del comptador, s’ha d’aplicar als receptors alimentats fraudulentament el que s’assenyala a l’apartat a sense que es descompti el que hi ha assenyalat en el comptador. L’import de la liquidació, deduït d’acord amb el procediment establert, ha d’estar sempre subjecte a les taxes que siguin aplicables, d’acord amb la legislació en vigor en el moment de la constatació del frau. Si en el moment de l’estimació del frau és aplicable la imposició de taxes per raó del consum, s’ha de trametre la liquidació al ministeri competent, als efectes oportuns.

Capítol sisè. Aparells de mesura, manteniment i inspeccions periòdiques

Els aparells utilitzats per mesurar el consum de gas han de disposar del marcatge CE i del certificat de conformitat CE.

Els comptadors han de disposar del precinte d’un organisme oficial del país d’origen. El trencament del precinte obliga l’empresa subministradora a substituir immediatament el comptador.

L’empresa subministradora ha de tenir un comptador patró, per a cada tipus de pressió, amb les seves corbes o taules d’error, per controlar els comptadors instal·lats. Han de disposar del marcatge CE i del certificat de conformitat CE. Aquest comptador ha de ser contrastat i calibrat, com a mínim, cada dos anys per un laboratori oficial acreditat i cada vegada que ha estat reparat o que s’estima que funciona incorrectament.

En cas de dubte o reclamació en la lectura d’un comptador, se n’ha de fer una comprovació mitjançant el comptador patró de l’empresa subministradora. Aquesta comprovació ha d’estar certificada per una empresa d’inspecció i control. Si en la comprovació del comptador es constata que la lectura és superior a les toleràncies admeses, l’empresa subministradora ha de substituir el comptador i ha de liquidar la diferència a l’abonat. N’ha d’informar igualment el departament competent. Les despeses de la revisió són a càrrec del sol·licitant de la revisió, o a la part contrària si en resulta que les lectures errònies del comptador són imputables a la part contrària.

L’empresa subministradora és sempre la propietària dels comptadors, i se n’ha de fer càrrec del manteniment. A aquest efecte pot incloure en la facturació mensual un càrrec de manteniment, que en cap cas no ha de ser superior a la cent vint-i-unena part del cost del comptador, que el departament competent pot valorar en qualsevol moment.

Les revisions periòdiques i les inspeccions periòdiques mínimament exigibles estan descrites en cada una de les ITC, segon el tipus d’instal·lació. Els usuaris de les instal·lacions i els aparells previstos en aquest Reglament estan obligats i són els responsables de mantenir-les, conservar-les, explotar-les i fer-ne un bon ús, i que es trobin en les degudes condicions de seguretat. Els usuaris estan obligats a atendre les recomanacions que, en relació amb la seguretat, els indiqui l’empresa instal·ladora i l’empresa distribuïdora o subministradora, a complir les normes i recomanacions que figuren en les normes tècniques, i en el llibre d’instruccions i bon ús que acompanya els aparells de gas. Les empreses instal·ladores, distribuïdores i subministradores estan obligades a informar l’usuari de la instal·lació per escrit mitjançant carta certificada o un altre mitjà equivalent de les deficiències o els incompliments d’una instal·lació de gas.

Els usuaris de les instal·lacions i els aparells, segons ho determinin les ITC que els siguin aplicables, han de disposar del contracte de manteniment, que ha de ser efectuat per les empreses instal·ladores. Cap empresa subministradora o distribuïdora no pot subscriure un contracte de subministrament sense disposar de la documentació que justifiqui que es disposa d’un contracte de manteniment i d’una assegurança per a tota la instal·lació quan l’ITC corresponent ho exigeixi. El contracte de manteniment en cap cas no pot preveure condicions especials que disminueixin els drets dels abonats i els usuaris. En cas que un instal·lador hagi de realitzar qualsevol tipus de reparació, manteniment o modificació en una instal·lació que presenti incompliments de la normativa, està obligat a fer una llista de totes les deficiències i l’ha de comunicar a l’usuari de la instal·lació, que ha de signar acusant recepció del document, o bé s’ha d’enviar per correu certificat amb avís de recepció en el cas que es negui a signar-ho.

El contracte de manteniment ha de ser d’una durada mínima d’un any, excepte en casos de contractació temporal, que ha de ser de la mateixa durada que la contractació de subministrament, i ha de considerar-se tàcitament renovat si cap de les dos parts comunica a l’altra la revocació del contracte. L’usuari de la instal·lació ha de comunicar a l’empresa subministradora la baixa o el canvi de contracte de manteniment en un termini inferior a quinze dies hàbils.

La conservació i el manteniment de les instal·lacions que pertanyen a les empreses subministradores el poden fer el personal tècnic propi sota la seva responsabilitat, sempre que l’empresa subministradora compleixi els requisits fixats per les empreses instal·ladores a l’article 9, a excepció del tècnic amb carnet d’instal·lador de gas, que ha de reemplaçar-se per un tècnic que acrediti que disposa dels coneixements determinats en la ITC 9.

Les inspeccions de les instal·lacions han de ser efectuades per organismes d’inspecció i control degudament autoritzats. En les instal·lacions domèstiques que disposen de subministrament de gas butà en envasos mòbils de capacitat inferior a 15 kg no és necessari efectuar cap inspecció periòdica, circumstància que no eximeix l’usuari de la instal·lació de vetllar pel bon manteniment, el bon funcionament i la seguretat de la instal·lació i el seu aparell.

Capítol setè. Accidents, infraccions i sancions

Quan es produeixi un incident que requereixi la intervenció del Servei d’Extinció i Salvaments o bé hi hagi un accident que ocasioni danys materials importants o víctimes, l’usuari de la instal·lació i l’empresa subministradora han de notificar-ho en un termini màxim de dos hores al departament competent. L’usuari ha d’avisar igualment al titular en el termini més breu possible El departament competent pot demanar altres informes a altres entitats sense que en limiti l’actuació per aclarir els fets.

Les infraccions a aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa la llei competent en seguretat i qualitat industrial i la llei competent en l’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Les empreses subministradores, les distribuïdores, les instal·ladores i d’inspecció i control afectades per aquest Reglament i autoritzades en la data de l’aprovació d’aquest Reglament han de justificar documentalment que compleixen els requisits exigits en el Reglament, en un termini màxim de dotze mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Els instal·ladors que ja tinguin el carnet d’instal·lador de gas en vigor poden continuar sent titulars del carnet sense necessitat de passar les proves d’obtenció ni acreditar la formació mínima exigible. Tanmateix, quan el seu carnet caduqui, han de renovar-lo seguint les prescripcions legalment exigibles.

Els professionals que acreditin una experiència en el sector del gas de com a mínim cinc anys i que no disposin del carnet d’instal·lador de gas, tenen un període màxim de dotze mesos per obtenir el carnet professional superant l’examen específic però sense acreditar la formació mínima exigible. Tanmateix, quan el seu carnet caduqui, han de renovar-lo seguint les prescripcions legalment exigibles.

En les instal·lacions de gas subministrades a granel ja existents, les empreses subministradores disposen d’un any per fer el contracte de subministrament de gas descrit a l’article 32 a totes les instal·lacions de què disposin.

Disposició derogatòria

Annex I ITC-01: Instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant canalització de concessió pública o privada. Article 1. Objecte Article 2. Àmbit d’aplicació