Decret pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs

Reglament de recaptació dels tributs Títol I. Disposicions generals

1. La suspensió del procediment de constrenyiment com a conseqüència d’un recurs en via administrativa es tramita i es resol segons el procediment establert al Reglament de revisió en via administrativa. 2. Quan l’interessat acrediti en el seu recurs l’existència d’un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, que aquest deute ha estat ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspès o que ha prescrit el dret a exigir-ne el pagament, se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent. La resolució adoptada es notifica a l’interessat comunicant-li, si escau, la continuació del procediment de constrenyiment.

Capítol tercer. Normes sobre embargaments Secció primera. Diligència d’embargament

Aquest Reglament regula la gestió recaptadora dels recursos de naturalesa pública en desplegament de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei general de les finances públiques; de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, i de les altres lleis que els estableixin.

1. La gestió recaptadora de l’Administració consisteix en l’exercici de la funció administrativa que condueix al cobrament dels deutes i sancions tributaris i altres drets econòmics de les finances publiques que hagin de satisfer els obligats al pagament. 2. A l’efecte d’aquest Reglament, tots els drets de naturalesa pública a què es refereix aquest article es denominen deutes. Es consideren obligades al pagament les persones o entitats a les quals la Administració exigeix l’ingrés de la totalitat o part d’un deute. 3. La gestió recaptadora es pot fer en període voluntari o en període executiu. El cobrament en període executiu dels recursos als quals es refereix el paràgraf anterior s’efectua pel procediment de constrenyiment que regula la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i aquest Reglament.

1. La gestió recaptadora de l’Administració, dels seus organismes autònoms i d’entitats parapúbliques o de dret públic la du a terme: a) Quan es tracti dels recursos del sistema tributari i duaner, tant en període voluntari com executiu, el departament competent en matèria tributària. b) No obstant això, quan es tracti dels tributs comunals, els comuns tenen les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració general. c) Quan es tracti dels altres drets econòmics de naturalesa pública, el que tingui atribuïda la gestió d’aquests recursos d’acord amb el que estableix la Llei de les finances públiques. 2. La recaptació en període executiu correspon al departament competent en matèria tributària quan ho estableixi una llei o quan s’estableixi en el conveni corresponent, sens prejudici de les funcions del saig d’acord amb el previst a la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig.

El departament competent en matèria tributària ha de dur a terme les actuacions de col·laboració en la recaptació respecte als recursos tributaris de les administracions públiques estrangeres i d’altres entitats internacionals o supranacionals, en virtut de normes sobre assistència mútua o en el marc dels convenis per evitar la doble imposició o d’altres convenis internacionals.

1. Poden actuar com a entitats col·laboradores en la recaptació les entitats bancàries autoritzades per cada administració. 2. En cap cas l’autorització que es concedeixi o el conveni que es formalitzi no atribueix el caràcter d’òrgans de recaptació a les entitats de crèdit que siguin col·laboradores en la recaptació.

1. Els funcionaris que exerceixin funcions de recaptació han de ser considerats agents de l’autoritat i tenen les facultats que preveu l’article 104 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Així mateix, poden adoptar les mesures cautelars que consten a l’article 95 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, previstes per al procediment d’inspecció. 2. Els funcionaris que exerceixin funcions de recaptació poden realitzar les actuacions d’obtenció d’informació que preveuen els articles 68 i 69 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Títol II. El deute Capítol primer. Extinció dels deutes i sancions tributaris Secció primera. Pagament

1. Pot efectuar el pagament, en període voluntari o executiu, qualsevol persona que tingui, o no, interès en el compliment de l’obligació tributària, amb coneixement i aprovació, o no, de l’obligat tributari. El tercer pagador no està legitimat davant l’Administració per exercir els drets de l’obligat tributari. 2. Els pagaments efectuats a òrgans o persones tercers a l’Administració no alliberen el deutor, sense perjudici de les responsabilitats en què pogués incórrer el perceptor. 3. Els mitjans de pagament de deutes tributaris són els establerts a l’article 49 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, així com la targeta de crèdit o dèbit i la domiciliació bancària. Si escau, el pagament es pot realitzar per mitjans electrònics, en virtut de la normativa corresponent.

1. El pagament dels deutes en efectiu o amb targeta s’ha de fer en la moneda oficial del Principat d’Andorra, llevat que la llei pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa. 2. S’entén pagat en efectiu el deute en el moment en què se’n fa l’ingrés davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries que hagin subscrit el corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra. 3. Si el pagament s’efectua a través de les caixes principals i auxiliars respectives, així com d’entitats bancàries i d’altres organismes col·laboradors, es lliura al deutor un justificant en el qual figura la data del pagament i el seu import. Des de la data esmentada el deutor queda alliberat de l’import consignat, i és l’entitat bancària la responsable del pagament del deute, tret de prova fefaent d’error en la data o l’import. 4. Les ordres de pagament donades pel deutor a les caixes principals i auxiliars respectives, així com les entitats bancàries i altres entitats col·laboradores, alliberen el deutor tributari. L’Administració ha de reclamar, des d’aquest moment, el deute a l’entitat esmentada. 5. La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu davant de les caixes de l’Administració tributària és de deu mil (10.000) euros.

1. Els pagaments davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra que es realitzen a través de xec o taló han de ser nominatius a favor del Govern del Principat d’Andorra. 2. Els òrgans competents per rebre el pagament no han d’acceptar xecs o talons que no compleixen el requisit anterior. L’admissió, per part d’una entitat bancària, de xecs o talons que no compleixen el requisit esmentat queda al seu compte i risc, sense perjudici de les accions legals que els correspongui contra l’obligat al pagament. 3. El pagament s’entén realitzat en el moment del lliurament del xec o taló, però només té efectes alliberadors per a l’obligat al pagament si es pot fer efectiu. En cas contrari, s’inicia el procediment de constrenyiment. Les depeses de retorn del xec o taló són a càrrec de l’obligat tributari. 4. Si un xec o taló vàlidament conformat no es pot fer efectiu, el pagament de l’import no satisfet ha de ser reclamat a l’entitat que el va conformar o certificar. Les depeses de retorn del xec o taló són a càrrec de l’obligat tributari. 5. El lliurament del xec o taló conformat allibera el deutor per l’import efectivament satisfet. 6. L’efecte alliberador es produeix des del moment del lliurament del xec o taló. L’entitat bancària o col·laboradora ha de validar el justificant d’ingrés corresponent, en el qual consigna la data i l’import del pagament. Des de la data esmentada, l’entitat queda obligada al pagament del deute davant de l’Administració.

1. S’admet el pagament a través de targeta de crèdit o dèbit davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra. 2. El deute s’entén satisfet en la mesura i quantia del cobrament per part de l’Administració de l’import efectiu, atenent les possibles limitacions en la quantia del pagament que, si escau, tingui la targeta de crèdit o dèbit. 3. Els imports abonats a través de targeta de crèdit o dèbit no poden ser minorats per l’aplicació de descomptes per pagament per aquests mitjans. 4. El pagament a través de targeta de crèdit i dèbit es pot fer per la via telemàtica.

1. S’entén realitzat el pagament del deute en la data en la qual l’import corresponent s’ingressi en el compte corresponent del Govern o de l’entitat bancària, en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern. 2. El pagament a través de transferència es pot fer per la via telemàtica.

1. S’admet el pagament a través de domiciliació bancària sempre que es compleixin els requisits següents: a) Que l’obligat tributari sigui titular del compte corrent en què es domiciliï el pagament. El compte corrent ha d’estar obert en una entitat bancària. S’admet un compte corrent amb titularitat d’un tercer, sempre que el seu titular n’autoritzi la domiciliació. b) Que l’obligat al pagament comuniqui l’ordre de domiciliació. 2. El pagament s’entén realitzat en la data que es carreguin les domiciliacions corresponents. La manca de pagament comporta l’augment del deute amb l’import de les despeses de retorn. 3. Si el càrrec no es realitza, o es realitza fora de termini, per causes no imputables a l’obligat tributari, no s’exigeixen recàrrecs, interessos moratoris ni sancions, sense perjudici dels que poden correspondre a l’entitat bancària per la demora en l’ingrés. 4. El pagament a través de domiciliació bancària es pot fer per la via telemàtica.

1. El pagament del deute es pot realitzar en espècie, sempre que sigui així sol·licitat per l’obligat tributari a l’òrgan corresponent i ho aprovi l’Administració, mitjançant el lliurament de béns d’interès general, cultural, immobles o d’una altra naturalesa similar. La sol·licitud ha de contenir les dades següents: a) Nom, cognoms o raó social, número de registre tributari i domicili fiscal de l’obligat al pagament i, si escau, la persona que el representi. b) Identificació del deute, amb indicació de l’import, el concepte i la data de finalització de pagament en període voluntari. c) Manifestació que mostri els impostos que pugui meritar l’obligat tributari com a conseqüència del pagament en espècie. d) Identificació i valoració dels béns, justificació de l’interès dels béns per a l’Administració, així com justificació del motius pels quals es realitza el pagament en espècie i no una altra forma de pagament. La valoració dels béns l’ha d’efectuar un expert independent. e) S’ha d’incloure l’autoliquidació que, si escau, hauria originat el deute que es pretén pagar en espècie, tret que ja estigui en poder de l’Administració. En aquest supòsit s’ha d’assenyalar la data de la seva presentació. f) Lloc, data i signatura del sol·licitant. 2. La presentació de la sol·licitud esmentada en termini i forma atura l’inici del període executiu, però no el de meritació d’interessos moratoris. 3. La sol·licitud de pagament en espècie en període executiu es pot presentar fins al moment en què finalitzi el termini d’ingrés de la provisió de constrenyiment, però no en suspèn l’execució. 4. Si la sol·licitud no reuneix els requisits esmentats en l’apartat primer, s’ha de requerir al sol·licitant perquè, en el termini de deu dies comptats a partir de la notificació del requeriment, se solucionin els defectes, i s’ha d’indicar que, en cas contrari, es té per no presentada la sol·licitud i es procedirà a arxivar l’expedient. La fi del termini sense haver esmenat els defectes produeix l’inici del període executiu. 5. La resolució de la sol·licitud del pagament en espècie és discrecional per part de l’Administració però la desestimació ha de ser motivada. Contra aquesta resolució no s’hi pot interposar cap recurs. En la resolució es poden imposar mesures cautelars per tal d’assegurar el cobrament del deute. 6. La resolució de la sol·licitud s’ha de notificar en un termini de sis mesos, i es considera desestimada si l’Administració no respon en el termini esmentat. 7. La validesa de l’acord en què s’accepta el pagament en espècie queda condicionada al lliurament dels béns oferts. Si el lliurament es realitza en la forma i els terminis previstos en l’acord d’acceptació de pagament en espècie, el deute s’entén extingit des de la data de la sol·licitud. En cas que el lliurament es demori en el temps, es meriten interessos moratoris des de la data de finalització del període voluntari de pagament fins al lliurament efectiu dels béns a l’Administració amb el seu coneixement. El mateix bé lliurat pot servir per satisfer els interessos moratoris esmentats si la seva valoració és suficient. 8. En el cas que la resolució de la sol·licitud de pagament en espècie sigui denegatòria, es produeixen les conseqüències següents: a) Si la sol·licitud de pagament en espècie ha estat presentada en període voluntari de pagament, s’inicia el termini d’ingrés regulat a l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Si l’ingrés no s’efectua en aquest termini, s’inicia el període executiu. Si l’ingrés s’efectua, es meriten interessos moratoris des del dia següent al venciment del termini en període voluntari fins a la data d’ingrés efectiu, realitzat dins del termini atorgat per l’acord de denegació de la sol·licitud de pagament en espècie. Si els interessos moratoris no són satisfets, es meriten fins a la finalització del termini concedit per l’acord de denegació de la sol·licitud de pagament en espècie, sens perjudici dels que es poden meritar en un futur. b) Si la sol·licitud de pagament en espècie s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment establert a l’article 105 i següents de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, si aquest procediment no s’ha iniciat amb anterioritat. 9. El lliurament dels béns s’ha de realitzar en un termini no superior a tretze dies comptats a partir de la notificació de l’acord d’acceptació del pagament en espècie, si no s’ha produït amb anterioritat. 10. Si el lliurament no es produeix, l’acord d’acceptació de pagament en espècie resta sense efectes, amb les conseqüències següents: a) Si la sol·licitud de pagament en espècie ha estat presentada en període voluntari de pagament i aquest període ja ha finalitzat, s’inicia el període executiu, i comença el procediment de constrenyiment establert a l’article 105 i següents de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Es procedeix a liquidar interessos moratoris meritats a partir del dia següent a la finalització del període voluntari de pagament fins a la data de finalització del termini per al lliurament dels béns, sens perjudici dels que es puguin meritar en un futur, d’acord amb l’establert a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. b) Si la sol·licitud de pagament en espècie s’ha presentat en període executiu, es continua amb el procediment de constrenyiment.

1. Qui realitzi el pagament d’un deute conforme a les disposicions establertes en aquest Reglament té dret que se li lliuri un justificant del pagament realitzat. 2. Els justificants del pagament en efectiu són: a) Rebuts de pagament validats pels òrgans competents o entitats bancàries autoritzades. b) Certificacions acreditatives dels ingressos realitzats. c) Qualsevol altre document acreditatiu aprovat pel Govern, inclosos els expedits per la via telemàtica en relació amb els pagaments efectuats per aquests mitjans. 3. Els justificants del pagament en efectiu han de contenir, com a mínim, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa i número de registre tributari del deutor. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix. c) Data del pagament. d) Número de liquidació. 4. En relació amb el pagament en espècie, es considera justificant del pagament la certificació emesa per l’òrgan competent en la qual s’acredita el lliurament dels béns. 5. El deutor tributari pot sol·licitar a l’Administració una certificació acreditativa del pagament. L’Administració està obligada a facilitar-la.

Secció segona. Ajornament i fraccionament

1. L’Administració pot, a sol·licitud de l’obligat al pagament, ajornar o fraccionar el pagament dels deutes tributaris d’acord amb el que preveu l’article 53 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. 2. Els deutes titularitat de l’Administració poden ser ajornats o fraccionats, tret de les sancions tributàries i d’altres excloses per qualsevol llei. 3. No obstant això, no poden ser ajornats ni fraccionats els deutes tributaris referents a retencions o ingressos a compte efectuats pel corresponent obligat a retenir o a ingressar a compte. 4. En els tributs amb obligació legal de repercutir sols pot ser ajornat o fraccionat el deute tributari en cas de falta de pagament per part de l’obligat a suportar la repercussió. 5. Les sol·licituds d’ajornament i fraccionament relatives al pagament de deutes duaners es tramiten i es resolen d’acord amb la seva normativa específica. Les disposicions d’aquest Reglament són aplicables com a normativa supletòria.

1. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament dels deutes s’adrecen a l’òrgan competent de l’Administració tributària per tramitar-los en els terminis següents: a) Deutes que es troben dins del termini voluntari de pagament o de presentació d’autoliquidacions: dins del termini de pagament assenyalat a l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari o, si escau, dins del termini establert per la normativa pròpia de cada tribut. En relació amb les autoliquidacions presentades fora de termini, sols s’entén que la sol·licitud d’ajornament o fraccionament es presenta en període voluntari quan es presenta en la mateixa data de l’autoliquidació extemporània. b) Deutes que es troben en període executiu: en qualsevol moment anterior a l’execució de l’embargament. 2. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament de deutes han de contenir, com a mínim, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social completa, número de registre tributari i domicili de l’obligat al pagament i, si escau, del seu representant. b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com data de finalització del termini del període voluntari de pagament. c) Causes que motiven la sol·licitud d’ajornament o fraccionament. d) Terminis i condicions sol·licitats. e) Garanties que s’ofereixen. f) Ordre de domiciliació bancària, amb indicació del codi IBAN, o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. g) Lloc, data i signatura del sol·licitant. 3. Així mateix, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament dels deutes s’han d’acompanyar de la documentació següent: a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra, segons el que s’estableix a l’article 61.1 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. En cas d’impossibilitat d’obtenir l’aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica en els apartats corresponents d’aquest article. b) Documentació que acredita, si escau, la representació i el domicili a l’efecte de notificacions. c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. A aquest efecte, s’ha d’acreditar l’existència de dificultats economicofinanceres que impedeixen efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts. d) En cas de deutes originats per autoliquidació, s’ha d’adjuntar una còpia de l’autoliquidació, tret que ja estigui en disposició de l’Administració, cas en què s’ha d’assenyalar el moment de la seva presentació i el número de liquidació. e) Sol·licitud de compensació dels crèdits que, durant la vigència de l’ajornament o fraccionament, es pugui reconèixer a favor de l’obligat al pagament, si escau. 4. Quan se sol·licita l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, s’ha d’aportar, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents preceptius de l’apartat anterior, la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental de la impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança on constin les gestions efectuades a aquest efecte. b) Valoració dels béns oferts en garantia efectuada per un expert independent. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, així com l’informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. 5. Quan se sol·liciti la dispensa total o parcial de garantia, s’ha d’aportar, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, addicionalment als documents preceptius de l’apartat 3 d’aquest article, la documentació següent: a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia. b) Justificació documental de la impossibilitat d’obtenir aval o fiança bancària on constin les gestions efectuades a aquest efecte. c) Balanç i compte de pèrdues i guanys dels últims tres anys, així com l’informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent. d) Pla de viabilitat, així com qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute. 6. Si la sol·licitud no reuneix els requisits establerts anteriorment, o no s’adjunta la documentació preceptiva anomenada en els apartats precedents, l’òrgan competent per a la tramitació de la sol·licitud ha de requerir al sol·licitant que, en el termini de deu dies comptats a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni el defecte o aporti els documents, i ha d’indicar que, si no s’atén aquest requeriment, la sol·licitud es tindrà per no presentada i s’arxivarà sense cap altre tràmit. No és procedent l’esmena si no s’acompanya la sol·licitud d’ajornament o fraccionament amb l’autoliquidació, quan s’hagi d’adjuntar d’acord amb l’apartat 3 precedent. Quan la sol·licitud d’ajornament o fraccionament es presenta en període voluntari i el termini per atendre el requeriment d’esmena finalitza amb posterioritat a la fi del període voluntari, si el requeriment no és atès s’inicia el període executiu. Si es contesta el requeriment d’esmena de la sol·licitud en el termini, però sense l’esmena sol·licitada per l’Administració, es procedeix a denegar la sol·licitud esmentada. L’Administració pot denegar la sol·licitud quan la garantia aportada pel sol·licitant ja hagi estat rebutjada per l’Administració per manca de suficiència econòmica, jurídica o idoneïtat. 7. Quan es consideri oportú a l’efecte de dictar resolució, es pot requerir al sol·licitant la informació i documentació que l’Administració consideri necessària per resoldre i, en particular, la referent a la titularitat, descripció, estat, càrregues i utilització dels béns oferts en garantia.

1. No s’admeten les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quan el deute ha de ser declarat a través d’autoliquidació i aquesta última no es presenta anteriorment o conjuntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament. 2. La presentació de sol·licituds d’ajornament o fraccionament reiteratives d’altres d’anteriors prèviament denegades comporten la no-admissió d’aquelles sempre que no continguin modificacions substancials respecte a les presentades prèviament. 3. La no-admissió d’una sol·licitud comporta que es tingui per no presentada. 4. Contra l’acord de no-admissió es pot interposar recurs en via administrativa.

1. Si el sol·licitant és una administració andorrana o una entitat parapública o de dret públic no es requereix cap garantia. 2. La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament, a més d’un 10 per cent de la suma d’ambdós partides. 3. En la sol·licitud de fraccionament la garantia pot cobrir tot el fraccionament o es poden aportar diverses garanties que cobreixin els períodes de fraccionament. En qualsevol cas, aquestes garanties han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris, del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament a més d’un 10 per cent de la suma d’ambdós partides. 4. La suficiència de la garantia ha de ser apreciada per l’òrgan competent en la tramitació i concessió de l’ajornament o fraccionament. 5. En cas d’aportar un aval, té vigència de tres mesos addicionals a la finalització del període d’ajornament o fraccionament sol·licitat. 6. La garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dos persones de reconeguda solvència a criteri de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros. 7. El termini per formalitzar les garanties és d’un mes a partir de concessió de l’ajornament o fraccionament. La concessió de l’ajornament o fraccionament queda condicionat a l’efectiva prestació de la garantia. 8. En cas que no es formalitzi la garantia en el termini d’acord amb el que s’estableix a l’apartat precedent, se’n deriven les conseqüències següents: a) En cas de sol·licituds presentades en període voluntari de pagament, s’inicia el període executiu l’endemà del dia que finalitzi el termini per aportar la garantia. S’exigeix el principal del deute, el recàrrec del període executiu i els interessos moratoris des de la finalització del període voluntari fins a la data en què finalitza el termini per aportar la garantia, sens perjudici dels que es poden exigir amb posterioritat. b) En cas de sol·licituds presentades en termini executiu, aquest termini prossegueix. 9. L’acceptació de la garantia la fa l’òrgan competent, mitjançant un document que ha de ser notificat al sol·licitant i als registres que corresponguin. 10. Les garanties s’alliberen de forma immediata un cop satisfeta la totalitat del pagament, inclosos els recàrrecs, els interessos moratoris i d’altres exigibles. Les garanties parcials s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles. 11. Els obligats tributaris poden sol·licitar el reintegrament dels costos de les garanties si el deute garantit és declarat improcedent en el corresponent procediment administratiu o judicial. El procediment és el que regulen els articles 27 i següents del Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs pel reintegrament dels costos de les garanties en la suspensió de l’acte impugnat. En el cas d’estimació parcial, el reintegrament dels costos és el corresponent a la part del deute declarat improcedent.

Si es presenta sol·licitud d’ajornament o fraccionament en període voluntari i concorren les circumstàncies de l’article 62.1 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es poden adoptar les mesures cautelars previstes al precepte esmentat per assegurar el cobrament del deute mentre es tramita la resolució sobre la sol·licitud presentada.

1. Si se sol·licita l’ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, ja sigui total o parcial, l’Administració ha de comprovar si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas que n’hi hagi, l’Òrgan competent notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns esmentats. 2. En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar a l’Administració, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats. En aquest cas, es concedeix el termini d’un mes per establir les noves garanties. Si l’Administració té coneixement d’aquestes variacions patrimonials, ho notifica a l’obligat tributari perquè en el termini de deu dies formuli al·legacions. Transcorregut aquest termini, si escau, l’Administració requereix a l’obligat tributari que constitueixi la garantia corresponent amb els béns o drets indicats en el termini d’un mes. Les conseqüències en cas d’incompliment en aquest cas són les mateixes que les estipulades a l’article 20, apartat 8, en el cas de no-formalització en termini de garanties. 3. Ateses les circumstàncies del deutor, l’Administració pot dispensar totalment o parcialment de garantia l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quan l’import en conjunt dels deutes no excedeixi els 2.500 euros i es trobin tant en període voluntari com en període executiu de pagament. A l’efecte de determinar la quantia assenyalada, s’acumulen en el moment de la sol·licitud tant els deutes a què es refereix la mateixa sol·licitud como qualssevol altres del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt l’ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés del deutes ajornats o fraccionats, excepte que estiguin degudament garantits.

1. L’òrgan competent ha d’examinar la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, en concret la manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos i la suficiència de la garantia o, si escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties. 2. Un cop realitzat aquest examen, s’emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari. 3. Durant la tramitació de la sol·licitud, i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats a la sol·licitud d’ajornament o fraccionament. En cas d’incompliment durant el període de tramitació es pot denegar automàticament la sol·licitud presentada. 4. Si, en qualsevol moment, l’interessat efectua el pagament del deute, l’Administració ha de liquidar interessos moratoris des de la data de fi del termini de pagament en període voluntari fins a la data efectiva del pagament. 5. En casos d’especial complexitat es pot preveure l’establiment d’un calendari provisional de pagaments.

1. Les resolucions que concedeixen l’ajornament o fraccionament sol·licitat contenen les dades següents: a) El codi IBAN, o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària. b) Terminis de pagament. c) Altres possibles condicions de l’acord. 2. Les resolucions esmentades poden contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari. 3. La resolució pot contenir condicions que s’estimin oportunes per assegurar el cobrament del deute en el termini més curt possible. A aquest efecte, l’Administració pot establir condicions per les quals s’afectin al compliment de l’ajornament o fraccionament els pagaments que l’Administració hagi d’efectuar a favor de l’obligat tributari, en una quantia que no li perjudiqui la viabilitat econòmica, o la continuació de la seva activitat econòmica. En els ajornaments o fraccionaments amb dispensa de garanties, s’entén que des de la resolució es formula una sol·licitud de compensació de crèdits que té efectes en el moment en què els crèdits o dèbits siguin exigibles, encara que això suposi un venciment anticipat dels terminis, sens perjudici del nou càlcul dels interessos moratoris. Es pot exigir i condicionar el manteniment de l’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament al fet que el sol·licitant es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries durant la seva vigència. Si la resolució de fraccionament inclou deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment en què es presenta la sol·licitud, l’acord de concessió no pot acumular en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés. En tot cas, s’han de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu. 4. La resolució, que ha de ser notificada a l’obligat tributari, ha d’incloure els efectes que es deriven de la no-constitució de les garanties segons l’establert en aquest Reglament, així com el càlcul dels interessos moratoris exigibles. 5. Les peticions de modificació dels ajornaments o fraccionaments concedits no tenen efectes suspensius sobre aquells. La seva resolució es regeix per les normes d’aquest capítol relatives a la concessió d’ajornaments o fraccionaments. 6. En cas de resolucions denegatòries se’n deriven els efectes següents: a) Si la sol·licitud s’ha realitzat en període voluntari, s’inicia el període d’ingrés previst en l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Si es realitza l’ingrés, s’exigeixen interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva del pagament. En cas contrari, els interessos s’exigeixen fins a la finalització del termini d’ingrés obert com a conseqüència de la denegació. Si no es produeix l’ingrés en aquest termini, s’inicia el període executiu. b) Si la sol·licitud és presentada en període executiu, aquest període prossegueix. 7. Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar el recurs en via administrativa. 8. El termini per notificar les resolucions és de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional.

1. En el cas de concessions d’ajornaments es liquiden interessos moratoris sobre el deute ajornat, pel termini comprès entre el dia següent a la fi de la data d’ingrés en període voluntari i la fi del termini d’ajornament concedit. En cas d’ajornaments en període executiu la base del càlcul inclou el recàrrec del període executiu que correspongui. 2. En el cas de fraccionaments, s’exigeixen interessos per a cada fracció. En cas de fraccionaments en període executiu, la base del càlcul inclou el recàrrec del període executiu que correspongui. El període de càlcul comprèn des del dia següent al venciment del termini d’ingrés fins a la data del pagament de la fracció. 3. En cas de denegació del fraccionament, es liquiden interessos moratoris segons el que disposa l’article 26. 4. En el supòsit d’incompliment reiterat especificat a l’article 53, apartat 7, de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es meriten interessos moratoris fins al dia de pagament del deute.

Secció tercera. Compensació

Els deutes a favor de l’Administració es poden extingir, totalment o parcialment, tant en període voluntari com executiu, per compensació amb crèdits reconeguts per l’Administració a favor del deutor.

1. L’obligat al pagament que pretengui la compensació ha de sol·licitar-ho a l’òrgan competent. La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari i domicili fiscal de l’obligat al pagament i, si escau, del seu representant. b) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari. c) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació, que indiqui com a mínim l’import i el concepte. d) Lloc, data i signatura del sol·licitant. 2. La sol·licitud s’ha d’acompanyar dels documents següents: a) Autoliquidació en el cas que el deute del qual se sol·licita compensació es derivi d’aquesta autoliquidació. En cas que ja estigui a disposició de l’Administració, només cal indicar el dia i el procediment de la seva presentació i el número de liquidació. b) Identificació detallada del crèdit. 3. Si la sol·licitud no reuneix els requisits anteriors o si no s’hi adjunten els documents esmentats, es notifica a l’obligat tributari que ho esmeni en el termini de deu dies. Si no es contesta aquest requeriment o, sent contestat, no s’esmena la sol·licitud, s’arxiva sense més tràmits que la notificació a l’interessat. En el cas d’inexistència del crèdit acreditada per l’Administració, no es procedeix a emetre el requeriment esmentat, i s’arxiva la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat. 4. La sol·licitud presentada en període executiu pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets, a discreció de l’Administració. 5. En cas de resolució estimatòria, els deutes són compensats per l’Administració. En cas de resolució negativa, les conseqüències són les següents: a) Si la sol·licitud va ser presentada en període voluntari d’ingrés, s’inicia el període de pagament establert a l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Si es realitza l’ingrés, es liquiden interessos moratoris des de la data de finalització del pagament en període voluntari fins a la data de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, i es liquiden igualment els interessos moratoris corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sens perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar. b) Si la sol·licitud es va presentar en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquest procediment ja s’hagués iniciat anteriorment. 6. Es pot sol·licitar la compensació de deutes juntament amb el seu ajornament o fraccionament. 7. La resolució de la sol·licitud s’ha de notificar a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A falta de la notificació esmentada, es pot considerar denegada la sol·licitud i interposar el recurs corresponent.

1. En el cas que un deutor a l’Administració en sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, l’Administració pot compensar d’ofici el deute esmentat. 2. Aquesta compensació es pot produir respecte de qualsevol crèdit, tributari o no.

Secció quarta. Baixa provisional per insolvència

1. Es considera deutor en fallida l’obligat que no ha satisfet el deute i se’n desconeixen béns o drets embargables per satisfer-lo, o posseint béns i drets embargables, aquests béns i drets no cobreixen la totalitat del deute i de les sancions tributàries. 2. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari. 3. Es consideren crèdits incobrables els que no s’han pogut fer efectius en el procediment de constrenyiment. 4. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament es dirigeix envers els responsables subsidiaris. En no existir aquests responsables subsidiaris, o en ser declarats també en fallida, el crèdit és declarat incobrable per l’òrgan corresponent.

1. La baixa per insolvència és provisional i només és efectiva per prescripció. 2. D’acord amb el que s’estableix als articles 69, apartat 5, lletra b i 70, apartat 1, lletra a, del Reglament d’aplicació del tributs, quan s’hagin donat de baixa provisional deutes per insolvència durant dos períodes impositius o de liquidació, l’Administració tributària pot rectificar d’ofici la situació censal de l’obligat tributari deutor sense necessitat d’instruir el procediment corresponent i pot revocar el número de registre tributari assignat. 3. Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament.

Capítol segon. Garanties del deute

1. El deutor pot constituir voluntàriament, o a instància de l’Administració, una hipoteca especial. Aquesta hipoteca té efectes des de la data en què s’inscriu en el registre corresponent. 2. Així mateix, es pot constituir com a garantia a favor de l’Administració, en els supòsits d’ajornament, fraccionament, i en altres supòsits previstos en la normativa tributària, una hipoteca immobiliària, una hipoteca mobiliària, una penyora, o qualsevol altre dret real de garantia. 3. En cas de constitució de garantia unilateral, la seva acceptació es realitza a través de document administratiu expedit per l’òrgan competent. El seu contingut s’ha de fer constar al registre corresponent. L’eventual cancel·lació es realitza de la mateixa forma descrita per a l’acceptació.

Títol III. Recaptació en període voluntari i en període executiu Capítol primer. Disposicions generals

1. La recaptació en període voluntari s’inicia a partir de: a) La data de notificació de la liquidació a l’obligat al pagament. b) L’obertura del termini recaptatori quan es tracta de deutes que són objecte de notificació col·lectiva o periòdica. c) A la data d’inici del termini assenyalat per a la presentació en el cas d’autoliquidacions. 2. La recaptació en període voluntari finalitza el dia del venciment del termini d’ingrés. En el cas d’autoliquidacions presentades fora de termini sense efectuar l’ingrés corresponent, o sense presentar la sol·licitud d’ajornament o fraccionament corresponent, el període conclou el mateix dia de la seva presentació. 3. L’obligat al pagament pot satisfer el deute i les sancions tributàries, totalment o parcialment, dins del període voluntari. Per la part no satisfeta s’iniciarà el període executiu, segons el previst a l’article següent.

Capítol segon. Inici i desenvolupament del procediment de constrenyiment

1. La provisió de constrenyiment és l’acte de l’Administració que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament. 2. La provisió de constrenyiment i la seva notificació a l’obligat tributari ha de contenir les dades següents: a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari i domicili fiscal de l’obligat al pagament. b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar. c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari. d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris. e) Liquidació del recàrrec en període executiu. f) Requeriment a l’obligat tributari perquè realitzi el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa l’article 51.4 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels seus béns o drets o a l’execució de les garanties que hi pugui haver. h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment. i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament. j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos a la normativa vigent. k) Recursos que es poden interposar contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es pugui interposar i el termini per a la interposició esmentada.

1. Les quantitats que s’han de satisfer en període executiu meriten interessos moratoris, des de l’inici del període fins al seu ingrés. No obstant això, no s’exigeixen en el cas de satisfacció del deute en el termini previst en l’article 51, apartat 4, de Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari o amb anterioritat i d’acord amb el que es preveu a l’article 25, apartat 5, de la mateixa Llei. 2. L’interès moratori s’aplica sobre el deute, però no sobre el recàrrec de constrenyiment ordinari. 3. El càlcul de l’interès moratori es realitza segons el següent: a) Si es produeix el pagament dels deutes o sancions tributaris un cop finalitzat el termini d’un mes establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es liquiden els interessos moratoris meritats fins a la data de pagament. b) En cas d’execució de béns o drets embargats o d’execució de garanties, es liquiden interessos moratoris fins a obtenir el líquid. c) En cas d’embargaments de comptes corrents o efectiu, l’Administració pot liquidar i retenir els interessos moratoris corresponents, que es calculen fins a la data efectiva de l’embargament, juntament amb l’embargament. 4. En els casos regulats a l’apartat 3 no es notifica a l’obligat al pagament la liquidació dels interessos moratoris, sempre que se li hagi notificat en qualsevol moment anterior la meritació d’aquests interessos en cas de manca de pagament.

1. Transcorregut el termini que assenyala l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari sense que s’hagi efectuat l’ingrés requerit, en compliment del manament contingut en la provisió de constrenyiment, s’han d’embargar els béns i drets que escaigui, sempre que no s’hagi pagat el deute per l’execució de garanties o sigui previsible de manera motivada que no resultarà de l’execució líquid suficient per cobrir el deute. 2. La decisió d’embargar es concreta amb l’emissió de l’acord d’embargament que s’ha de notificar al deutor. L’acord d’embargament té, com a mínim, el contingut següent: a) Nom, cognoms o raó social, número de registre tributari i domicili fiscal de la persona embargada. b) Identificació dels deutes o sancions tributaris amb identificació del seu import, concepte i data de finalització de pagament en període executiu. c) Identificació de la provisió de constrenyiment que ordena l’execució dels deutes i sancions tributaris. d) Recursos que es poden interposar contra l’acord d’embargament, amb indicació dels òrgans davant dels quals es pugui interposar i el termini per a la interposició esmentada. 3. Cada actuació d’embargament s’ha de documentar en una diligència d’embargament. L’embargament es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres. 4. Els deutes d’un mateix obligat al pagament es poden acumular en una diligència d’embargament. Quan les necessitats del procediment ho exigeixin, s’han de segregar els deutes acumulats.

1. En la pràctica de l’embargament s’apliquen les prescripcions de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament i la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, sense perjudici del que preveu la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. 2. Si els béns embargables són en locals de persones o entitats diferents de l’obligat, s’ha d’ordenar, mitjançant la compareixença en els dits locals, al dipositari o al personal que depengui d’aquest últim el lliurament dels béns, que s’han de detallar en la diligència corresponent. En cas de negativa al lliurament immediat o quan aquest lliurament no sigui possible, es pot procedir al precintament o a l’adopció de mesures necessàries per impedir la substitució o l’aixecament, la qual cosa s’ha de fer constar en una diligència. Quan sigui necessari accedir als béns embargats a l’efecte d’identificar-los o executar-los, es pot requerir l’auxili de l’autoritat administrativa o judicial, segons escaigui. El que disposa aquest apartat s’ha de fer tenint en compte el que preveuen els articles 72, 89, 95 i 104 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, en relació amb l’entrada en establiments i locals i les mesures d’assegurament que és possible adoptar. 3. Quan en la fase de trava o en la d’execució es presumeixi que el resultat de l’alienació dels béns embargats pugui ser insuficient per cobrir el deute, s’han d’embargar altres béns i drets. Quan per la informació successivament obtinguda s’embarguin béns que en l’ordre d’embargament siguin anteriors a d’altres ja embargats però no realitzats, s’han de fer aquells abans. 4. Una vegada realitzat l’embargament dels béns i els drets, la diligència s’ha de notificar a l’obligat al pagament i, si escau, al tercer titular, posseïdor o dipositari dels béns si no s’han realitzat amb ells les actuacions, així com el cònjuge de l’obligat al pagament quan els béns embargats estiguin en règim de guanys o es tracti de l’habitatge habitual, i als copropietaris o cotitulars. L’embargament, en cas de quotes de participació de béns que es posseeixin proindivís, s’ha de limitar a la quota de participació de l’obligat al pagament i s’ha de notificar als coparticipants. 5. Si una vegada realitzat l’embargament es comprova que hi concorren les circumstàncies per considerar els béns inembargables, d’acord amb la Llei de l’embargament, se n’ha de fer l’aixecament. 6. L’embargament s’ha d’executar en els seus estrictes termes, sense perjudici que l’obligat al pagament hi pugui interposar recurs. 7. La inexistència de béns embargables coneguts per l’Administració o el saig l’execució dels quals permeti cobrar el deute s’ha de fer constar a l’expedient.

1. Si un procediment singular d’execució concorre amb altres procediments singulars o amb un procediment concursal o universal d’execució, la preferència per a l’execució es regeix pel que determina l’article 4 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament. 2. Quan sobre els béns embargats per l’Administració o sobre els quals s’hagin constituït garanties a favor de l’Administració existeixin drets inscrits o anotats anteriorment a favor d’altres creditors, l’Administració es pot subrogar en els drets esmentats mitjançant l’abonament als creditors de l’import dels seus crèdits quan aquests crèdits siguin substancialment inferiors al producte que previsiblement pugui obtenir l’Administració o el saig de l’alienació dels béns. Per exercir aquesta subrogació, l’òrgan de recaptació o el saig que tramiti el procediment de constrenyiment ha de formular una proposta que ha de ser autoritzada per l’òrgan competent. Les quantitats abonades per aquest concepte tenen el caràcter de costes del procediment, al pagament de les quals s’han d’aplicar amb caràcter preferent les quantitats que l’Administració o el saig obtingui de l’alienació forçosa del bé embargat.

1. Quan s’embarguin diners en efectiu, l’òrgan de recaptació o el saig ho ha de fer constar en una diligència, de la qual ha d’emetre un duplicat. Un dels exemplars s’ha d’unir a l’expedient i l’altre ha de quedar en poder de l’obligat al pagament. Els diners s’han d’ingressar immediatament a l’Administració. 2. Si es tracta de la recaptació de caixes, taquilles o similars d’empreses o entitats en funcionament, l’òrgan de recaptació o el saig pot acordar els pagaments que s’hagin de fer amb càrrec a aquesta recaptació, en la quantia necessària per evitar paralitzar-les.

1. Quan l’Administració o el saig decideix l’embargament de fons lliurats o confiats a una entitat bancària, o a una altra entitat o persona dipositària, adreça una diligència a l’entitat o a la persona esmentades i la insta que retingui immediatament la quantitat embargada i la transfereixi, si escau, a l’Administració o al saig. 2. Quan l’Administració o el saig conegui l’existència d’almenys un compte o dipòsit obert en una entitat bancària o financera, l’embargament s’ha de dur a terme mitjançant una diligència d’embargament en què s’ha d’identificar el compte o el dipòsit conegut per l’administració actuant. L’embargament es pot estendre, sense necessitat d’identificació prèvia, a la resta dels béns i drets de què sigui titular l’obligat al pagament existents en l’entitat esmentada, siguin o no coneguts per l’Administració o el saig, fins a assolir l’import del deute pendent, més el recàrrec del període executiu, interessos i, si escau, les costes produïdes. 3. La forma, el mitjà, el lloc i altres circumstàncies relatives a la presentació de la diligència d’embargament a l’entitat dipositària, així com el termini màxim en què s’ha d’efectuar la retenció dels fons, poden ser convinguts, amb caràcter general, entre l’Administració o el saig i l’entitat bancària o financera. 4. En defecte de l’acord a què es refereix l’apartat anterior, la diligència d’embargament s’ha de presentar a l’oficina on estigui obert el compte i els seus responsables de manera immediata han de retenir l’import embargat si en aquell moment hi ha saldo suficient, o altrament, el total dels saldos existents a nom de l’obligat al pagament. 5. Si el dipòsit està constituït en comptes a termini, l’embargament s’ha d’efectuar igualment de manera immediata, sense perjudici del que estableix el segon paràgraf de l’apartat següent. 6. L’import de les quantitats retingudes s’ha d’ingressar a l’Administració o el saig, una vegada transcorregut un mes des de l’endemà de la data de la trava sense que l’oficina o entitat corresponent hagin rebut cap comunicació en contra de l’òrgan de recaptació. Si es tracta de comptes a termini, l’ingrés s’ha de fer en la data que indica el paràgraf anterior o l’endemà del final del termini, segons quina data sigui posterior. No obstant això, si el dipositant té la facultat de disposar anticipadament dels diners dipositats, en notificar la diligència d’embargament s’ha d’advertir a l’obligat al pagament la possibilitat que té de fer ús d’aquesta facultat enfront de l’entitat dipositària, segons les condicions que s’hagin establert; en aquest cas, l’ingrés a l’Administració s’ha de produir l’endemà de la cancel·lació.

1. Quan l’Administració o el saig decideix l’embargament de valors, crèdits, efectes i drets lliurats o confiats a una entitat bancària, o a una altra entitat o persona dipositària, adreça una diligència a l’entitat o a la persona esmentades i l’insta que retingui immediatament la quantitat embargada i la transfereixi, si escau, a l’Administració o al saig. 2. Quan l’Administració o el saig conegui l’existència de valors realitzables a l’acte o a curt termini de titularitat de l’obligat al pagament, l’embargament s’ha de dur a terme mitjançant una diligència d’embargament, que ha d’identificar els valors coneguts per l’Administració actuant i ha de comprendre un nombre de valors que, segons el parer de l’òrgan de recaptació o el saig, cobreixi l’import total a què es refereix l’article 108 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. 3. Si l’embargament es refereix a valors representats mitjançant títols o mitjançant anotacions en compte que estiguin dipositats, lliurats o confiats a una oficina d’una entitat bancària, o qualssevol altres entitats dipositàries, l’embargament s’ha de dur a terme mitjançant la presentació de la diligència d’embargament a l’entitat i es pot estendre, sense necessitat d’identificació prèvia, als altres béns i drets de l’obligat al pagament existents a la dita entitat, siguin o no coneguts per l’Administració. La receptora de la diligència ha de confirmar a l’òrgan de recaptació la concordança o no dels valors coneguts per l’Administració amb els realment dipositats o anotats. En cas de discordança o d’insuficiència dels valors coneguts per l’Administració o el saig i identificats en la diligència per cobrir l’import total degut, l’entitat ha de lliurar una relació dels valors amb les dades que en permetin la valoració. L’òrgan de recaptació ha d’indicar a l’entitat els valors que han de quedar definitivament embargats i els que han de quedar alliberats. En tot cas, els valors embargats s’han de considerar travats el dia de la presentació de la diligència d’embargament a l’entitat. Si l’embargament es refereix a valors representats mitjançant títols que no estiguin dipositats a les entitats esmentades, la diligència d’embargament s’ha de notificar al titular, i el titular ha de comunicar qualsevol circumstància relativa als títols que puguin afectar l’embargament. L’òrgan de recaptació actuant s’ha de fer càrrec dels títols juntament amb el títol d’adquisició. 4. Quan decideix l’embargament d’accions o participacions en societats mercantils, l’Administració o el saig adreça una diligència al Registre de Societats Mercantils i a tots els notaris i a la Cambra de Notaris, per notificar l’embargament, d’acord amb el que disposa l’article 11 de la Llei de l’embargament. 5. L’òrgan de recaptació ha d’ordenar l’alienació dels valors que siguin suficients per cobrir l’import total a què es refereix l’article 108 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. L’alienació dels valors es fa en les millors condicions per garantir els drets del deutor d’acord amb les pràctiques usuals de bona gestió. L’import obtingut s’ha d’ingressar a l’Administració fins al límit del que es deu. El sobrant, si n’hi ha, un cop deduïdes les despeses i comissions que escaiguin, s’ha de posar a disposició del propietari. L’òrgan de recaptació ha de notificar a l’entitat l’ordre d’aixecament de l’embargament sobre la resta dels valors travats l’alienació dels quals no hagi estat necessària. Quan resulti més adequat per a la satisfacció del deute, l’òrgan de recaptació pot acordar, en lloc de l’alienació dels valors, l’embargament dels rendiments de tota classe i, si escau, reintegraments, derivats d’aquests valors. 6. Quan es tracti de crèdits, efectes i drets realitzables a l’acte o a curt termini no regulats en els apartats anteriors, s’ha de procedir de la manera següent: a) Si es tracta de crèdits, efectes i drets sense garantia, s’ha de notificar la diligència d’embargament a la persona o entitat deutora de l’obligat al pagament, i se l’ha d’advertir que, a partir d’aquest moment, no té caràcter alliberador el pagament efectuat a l’obligat. Quan el crèdit o dret embargat hagi vençut, la persona o entitat deutora de l’obligat al pagament ha d’ingressar l’import a l’Administració fins a cobrir el deute. Altrament, el crèdit queda destinat a aquest deute fins que venci, si abans no se soluciona. Si el crèdit o dret comporta la realització de pagaments successius, s’ha d’ordenar al pagador que ingressi a l’Administració els imports respectius fins al límit de la quantitat deguda, llevat que rebi una notificació en contra per part de l’òrgan de recaptació o el saig. b) Si es tracta de crèdits garantits, també s’ha de notificar la diligència d’embargament al garant o, si escau, al posseïdor del bé o dret ofert en garantia, que es pot dipositar fins al venciment del crèdit. Vençut el crèdit, si no es paga el deute s’ha de promoure l’execució de la garantia, conforme es regula en aquesta norma. 7. Per a l’embargament de valors, crèdits, efectes i drets realitzables a llarg termini, se segueix el procediment establert als apartats anteriors. És embargable el dret a les prestacions del partícip en un pla de pensions, però l’embargament no s’executa fins que es faci efectiu el dret a la prestació. Si es produeix la mobilització dels drets consolidats a un altre pla, l’entitat gestora ho comunica a l’òrgan de recaptació o al saig, davant el qual ha d’acreditar la comunicació de l’embargament a les entitats gestores i dipositàries del pla destí.

1. L’embargament de salaris i rendes periòdiques s’ha d’efectuar tenint en compte el que estableix l’article 8 de la Llei 44/2014, de 18 de desembre, de l’embargament. La diligència d’embargament s’ha de presentar al pagador. El pagador resta obligat a retenir les quantitats procedents en cada cas sobre les successives quanties satisfetes com a salari, pensió o retribució anàloga i a ingressar l’import sostret fins al límit de la quantitat a l’Administració. 2. Si l’obligat al pagament és beneficiari de més d’una d’aquestes percepcions, s’han d’acumular per deduir sobre la suma de totes aquestes percepcions la part inembargable. La quantitat embargada es pot sostreure de la percepció o les percepcions que fixi l’òrgan de recaptació competent. Si l’obligat al pagament en proposa expressament una altra, se li ha d’acceptar, si això no és obstacle per al cobrament. 3. Quan l’embargament comprengui percepcions futures, encara no meritades, i existeixin altres béns embargables, una vegada cobrades les vençudes es poden embargar aquests béns, sense esperar les possibles meritacions o els venciments successius. 4. Una vegada cobert el dèbit, l’òrgan de recaptació competent ha de notificar al pagador la finalització de les retencions.

1. L’embargament de béns immobles i drets sobre aquests béns immobles s’ha de fer mitjançant diligència, que ha d’especificar les circumstàncies següents: a) Nom i cognoms o raó social o denominació completa del titular i, si escau, del posseïdor de la finca embargada, Número de registre tributari de tots dos i totes les dades que puguin contribuir a la identificació. b) Si es tracta de finques rústiques: naturalesa i nom de la finca, parròquia on és i situació segons s’anomeni a la localitat, contigus, superfície i cabuda, i qualsevol altra identificació que sigui adient. c) Si es tracta de finques urbanes: localitat, carrer i número, locals i pisos de què es componen, superfície, i qualsevol altra identificació que sigui adient. d) Drets de l’obligat al pagament sobre els immobles embargats. e) Import total del dèbit, concepte o conceptes a què correspon i import de la responsabilitat a què s’afecta l’immoble per principal, recàrrecs, interessos i costes, amb l’advertència que es pot estendre als interessos que es puguin meritar fins que conclogui l’execució i a les costes d’aquesta execució. f) Advertència que es fa anotació preventiva de l’embargament pels notaris a favor de l’Administració o, si escau, de l’entitat o l’organisme titular del crèdit que motiva l’execució. 2. En el moment de notificar-se la diligència d’embargament s’han de requerir els títols de propietat als titulars dels béns o drets. 3. L’Administració ha de sol·licitar que es practiqui anotació preventiva de l’embargament de béns immobles i drets sobre aquests béns als notaris i la Cambra de Notaris, d’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei de l’embargament.

1. L’embargament d’establiments mercantils i industrials s’inicia mitjançant la personació als establiments o al domicili de la persona o entitat a què pertanyin. 2. Del resultat de l’actuació d’embargament, sigui positiu o negatiu, se n’ha d’estendre la diligència corresponent, en la qual s’han de fer constar inventariats tots els béns i drets existents en cada establiment embargat, així com els que s’embarguen. 3. Quan decideix l’embargament d’establiments mercantils i industrials, l’Administració o el saig adreça una diligència al Registre de Comerç, d’acord amb el que preveu l’article 11 de la Llei de l’embargament. 4. L’embargament ha de comprendre, si n’hi ha, els béns i drets següents: a) Dret de cessió del contracte d’arrendament del local del negoci, si és arrendat, i les instal·lacions. b) Drets de propietat intel·lectual i industrial. c) Utillatge, màquines, mobiliari, estris i altres instruments de producció i treball. d) Mercaderies i matèries primeres. e) Possibles indemnitzacions. 5. Si l’immoble està arrendat, s’ha de notificar la diligència d’embargament a l’arrendador. 6. Segons les circumstàncies del cas, es pot acordar l’adopció d’alguna de les mesures següents: a) El precintament del local fins a l’alienació del que s’ha embargat. b) D’acord amb l’establert a l’article 111 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, quan s’apreciï que la continuïtat de les persones que exerceixen la direcció de l’activitat pot perjudicar la solvència de l’obligat al pagament, l’Administració tributària, amb audiència prèvia no vinculant del titular del negoci o òrgan d’administració de l’entitat, pot sol·licitar al batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn el nomenament d’un administrador judicial que exerceixi d’administrador o que intervingui en la gestió del negoci, que ha de fiscalitzar prèviament a la seva execució els actes que es concretin en l’acord administratiu. 7. A l’efecte indicats en la lletra b de l’apartat anterior, el nomenament d’un administrador judicial no interromp la continuació de l’activitat professional o empresarial que exerceixi el deutor. A fi de facilitar la continuació de l’activitat professional o empresarial del deutor, l’acord administratiu determina els actes o les operacions propis del gir o el tràfic d’aquella activitat que, per raó de la seva naturalesa o quantia, queden autoritzats amb caràcter general. No obstant el que estableix l’apartat anterior, sense perjudici de les mesures cautelars que pugui adoptar l’Administració tributària, fins al nomenament de l’administrador judicial el deutor pot dur a terme els actes propis del seu gir o tràfic que siguin imprescindibles per a la continuació de la seva activitat, sempre que s’ajustin a les condicions normals del mercat. Els actes o les operacions que no siguin propis del gir o el tràfic normal de l’activitat, conforme es disposi a l’acord d’embargament, requereix la prèvia aprovació de l’Administració. A aquest efecte, l’administrador judicial ha de formular un informe previ respecte a la necessitat d’aquells actes o operacions per a la continuïtat de l’activitat. Una vegada satisfet el deute de l’Administració tributària mitjançant l’alienació dels béns embargats o dels fruits de l’activitat, l’Administració tributària sol·licita el cessament de l’administració judicial.

Secció segona. Dipòsit de béns embargats

Secció tercera. Alienació dels béns embargats, adjudicació a l’Administració i actuacions posteriors a l’alienació

1. L’alienació dels béns o drets embargats es fa mitjançant algun dels procediments següents: a) Subhasta. b) Adjudicació directa. 2. L’Administració tributària no pot alienar els béns o drets embargats fins que l’acte executat esdevingui ferm, excepte en els casos establerts a l’article 113, apartat 3, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

1. El procediment ordinari d’adjudicació dels béns o drets embargats és la subhasta pública, d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament. 2. L’acord d’alienació ha de contenir les dades identificatives del deutor i dels béns a subhastar, i ha d’assenyalar el dia, l’hora i el lloc en què tindrà lloc la subhasta, així com el tipus per licitar. L’acord d’alienació s’ha de notificar a l’obligat al pagament, al seu cònjuge si es tracta de l’habitatge habitual, als creditors hipotecaris, pignoratius i en general als titulars de drets inscrits en els registres especials corresponents posteriorment al dret de la hisenda pública que figurin en la certificació de càrregues emesa a aquest efecte, al dipositari, si és aliè a l’Administració i, si n’hi ha, als copropietaris i tercers posseïdors dels béns a subhastar. En la notificació s’ha de fer constar que, en qualsevol moment anterior al de l’adjudicació dels béns, es poden alliberar els béns embargats mitjançant el pagament de dèbit. 3. En l’anunci de subhasta s’ha de fer constar: a) La possibilitat de participar en la subhasta. b) El dia, l’hora i el lloc en què ha de tenir lloc la subhasta i la possibilitat que la participació sigui per via telemàtica. c) La descripció dels béns o lots, el tipus de subhasta per a cadascun i els trams per a la licitació, els locals o recintes on estan dipositats els béns i els títols disponibles i els dies i hores en què poden ser examinats. d) La indicació expressa que en el tipus de la subhasta no s’inclouen els impostos indirectes que gravin la transmissió dels béns esmentats. e) L’obligació de constituir davant la mesa de subhasta abans que tingui lloc un dipòsit del quinze per cent del tipus de subhasta. Així mateix, s’ha d’advertir que si els adjudicataris no satisfan el preu de la rematada, el dipòsit s’aplicarà a la cancel·lació del deute, sense perjudici de les responsabilitats en què puguin incórrer pels perjudicis que origini la manca de pagament del preu de rematada. f) L’advertència que la subhasta se suspèn en qualsevol moment anterior a l’adjudicació de béns si s’efectua el pagament de la quantia que resulta procedent. g) L’expressió de les càrregues, gravàmens i situacions jurídiques dels béns i dels seus titulars que, si escau, hagin de quedar subsistents i afectin els béns. h) L’obligació de l’adjudicatari de lliurar en l’acte de l’adjudicació o dins dels quinze dies següents la diferència entre el dipòsit constituït i el preu d’adjudicació. Aquesta obligació de pagament es realitza, si escau, el dia de l’atorgament d’escriptura pública. i) L’admissió d’ofertes en sobre tancat. j) La possibilitat de fer una segona licitació quan la mesa, en finalitzar la primera, ho consideri pertinent, així com la possibilitat d’adjudicació directa quan els béns no hagin estat adjudicats en la subhasta k) Qualsevol altra circumstància, clàusula o condició que s’hagi d’aplicar en la subhasta, així com totes les condicions rellevants que es puguin establir per al tràmit d’adjudicació directa.

1. La subhasta es du a terme en el lloc designat en l’acord d’alienació. 2. La mesa està composta pel president, el secretari i un o més vocals, designats entre funcionaris en la forma que estableixi la norma d’organització específica. Quan l’execució de la subhasta la du a terme una empresa o un professional especialitzat, l’Administració o el saig assisteixen a l’acta de licitació amb les facultats establertes a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament. 3. Constituïda la mesa, el president comença l’acte amb la lectura pública de condicions que han de regir la subhasta. A continuació, la presidència convoca els qui vulguin prendre-hi part com a licitadors, perquè s’identifiquin i constitueixin el dipòsit. Així mateix, es procedeix a l’obertura dels sobres que contenen postures efectuades per escrit, a l’efecte de comprovar els requisits per licitar. 4. Realitzat el tràmit anterior, el president declara iniciada la licitació, comunica als concurrents, si escau, l’existència de postures vàlides presentades, amb indicació dels béns o lots a què afecten, i anuncia els trams a què s’han d’ajustar les postures. Des d’aquest moment, s’admeten postures per al primer bé o lot. En cas que hi hagi ofertes en sobre tancat es procedeix respecte de les ofertes de la manera següent: a) La mesa substitueix els licitadors en la forma prevista a l’efecte i licita per ells sense sobrepassar el límit màxim fixat en cada oferta. b) Si hi ha més d’una oferta en sobre tancat, pot començar l’admissió de postures a partir de la segona més alta de les ofertes. c) Si una postura no coincideix amb l’import d’un tram, es considera formulada per l’import del tram immediatament inferior. d) Els licitadors en sobre tancat poden participar personalment en la licitació amb postures superiors a les presentades inicialment. En cas que coincideixin en la millor postura diverses de les ofertes presentades en sobre tancat, es dóna preferència en l’adjudicació a la registrada en primer lloc. Si concorren en la postura amb una de presentada presencialment durant la realització de la subhasta, es dóna preferència a la presentada en sobre tancat. Quan en la licitació no s’ha cobert el deute i queden béns sense adjudicar, la mesa ha d’anunciar la iniciació del tràmit d’adjudicació directa, que s’ha de dur a terme dins el termini de tres mesos, comptat des d’aquest moment, d’acord amb el procediment que estableix l’article 56. No obstant això, després de la realització de la primera licitació, la mesa pot acordar que es faci una segona licitació, prèvia deliberació sobre la seva conveniència. Si s’acorda la procedència de fer una segona licitació, s’ha d’anunciar de forma immediata i s’han d’admetre licitacions que cobreixin el nou tipus, que és el cinquanta per cent de la valoració. Amb aquesta finalitat s’obre un termini de mitja hora perquè els que vulguin licitar constitueixin els nous dipòsits en relació amb el nou tipus de subhasta dels béns que s’han d’alienar; a aquest efecte, serveixen els dipòsits efectuats anteriorment. La segona licitació es desenvolupa amb les mateixes formalitats que la primera. Els béns no adjudicats passen al tràmit d’adjudicació directa que regula l’article 56. 5. En cas que s’hagin subhastat béns o drets respecte dels quals, segons la legislació aplicable, hi hagi interessats que tinguin drets d’adquisició preferent, acordada l’adjudicació, l’adjudicació s’ha de comunicar als interessats. L’adjudicació definitiva queda en suspens durant el termini en el qual, segons la legislació aplicable, els interessats puguin exercir el seu dret. 6. Acabada la subhasta, n’ha d’estendre acta el secretari de la mesa. Posteriorment, s’han de dur a terme les actuacions següents: a) Tornar els dipòsits que s’hagin constituït llevat dels que pertanyen als adjudicataris, que s’apliquen a pagar el preu de rematada. b) Instar els adjudicataris perquè efectuïn el pagament, amb l’advertència que, si no el completen en el termini establert, perdran l’import del dipòsit i restaran obligats a rescabalar l’Administració dels perjudicis que origini la manca de pagament. En cas d’impagament del preu de rematada per l’adjudicatari, l’import dipositat s’aplica a cancel·lar els deutes objecte del procediment, sense perjudici de les responsabilitats en què pot incórrer pels perjudicis que origini la manca de pagament del preu de rematada. Així mateix, en aquest cas, la mesa pot optar entre acordar l’adjudicació al licitador que hagi efectuat la segona oferta més elevada, sempre que la mantingui i aquesta oferta no sigui inferior en més de dos trams a la que hagi resultat impagada, o iniciar l’adjudicació directa. Si l’oferta és inferior en més de dos trams, s’inicia l’adjudicació directa. c) Lliurar als adjudicataris, excepte quan la transmissió s’efectuï mitjançant l’atorgament d’escriptura pública de venda, una certificació de l’acta d’adjudicació dels béns, en la qual ha de constar, a més de la transcripció de la mateixa acta quant al bé adjudicat i l’adjudicatari, l’acreditació que s’han complert els tràmits següents: - Que s’ha efectuat el pagament de la rematada. - Que l’òrgan amb funcions d’assessorament jurídic ha emès en conformitat un informe sobre l’observança de les formalitats legals en el procediment de constrenyiment, quan hagi estat sol·licitat per l’òrgan de recaptació i, en tot cas, quan l’adjudicació recaigui sobre béns o drets inscriptibles pels notaris. Aquesta certificació constitueix un document públic de venda a tots els efectes i s’hi ha de fer constar que queda extingida l’anotació preventiva feta a nom de l’Administració. d) Practicar la liquidació corresponent i lliurar el sobrant, si n’hi ha, a l’obligat al pagament. Si l’obligat no el rep, s’ha de consignar a la seva disposició en el termini de quinze dies des del pagament del preu de rematada.

1. Escau l’adjudicació directa dels béns o drets embargats: a) Quan es tracti de productes peribles o quan hi hagi altres raons d’urgència, justificades en l’expedient. b) Quan, després de realitzada la subhasta, restin béns o drets sense adjudicar. c) En altres casos en què no sigui possible o no convingui promoure concurrència, per raons justificades en l’expedient. 2. Si es tracta de béns peribles, en l’acord d’alienació l’òrgan de recaptació pot establir els límits i les condicions de l’adjudicació directa i, en aquest cas, es pot prescindir de la proposta d’adjudicació a què es refereix l’apartat 5. 3. L’òrgan de recaptació, en el termini màxim de sis mesos, ha de dur a terme les gestions conduents a l’adjudicació directa dels béns en les millors condicions econòmiques, per a la qual cosa ha de fer servir els mitjans que consideri més àgils i efectius. Es pot acordar la participació per via telemàtica. Així mateix, l’òrgan de recaptació pot exigir als interessats un dipòsit en la quantia que es consideri adequada. 4. El preu mínim d’adjudicació és: a) Quan els béns hagin estat objecte de subhasta amb una sola licitació, el tipus de la primera subhasta. b) Quan els béns hagin estat objecte de subhasta amb dos licitacions, el tipus de la segona subhasta, si es tracta de béns immobles, i els dos terços del tipus de la segona subhasta, en el cas de béns mobles. c) Quan els béns no han estat objecte de subhasta, s’ha de mirar d’obtenir, almenys, tres ofertes. Si hi ha tres o més ofertes, els béns s’adjudiquen a la millor, sense que pugui ser inferior al cinquanta per cent de la valoració; si hi ha menys de tres ofertes, l’adjudicació s’ha de fer, pel cap baix, pel setanta per cent de la valoració. 5. En funció de les ofertes presentades l’òrgan de recaptació ha de formular, si escau, proposta d’adjudicació. Transcorregut el termini a què es refereix l’apartat 3 sense que s’hagi dictat acord d’adjudicació, s’ha de donar per conclòs el tràmit. 6. L’adjudicació es formalitza per acord de l’Administració o del saig. 7. Els béns s’han de lliurar a l’adjudicatari una vegada hagi estat fet efectiu l’import procedent. 8. En el que no s’ha previst expressament, cal atenir-se al que està establert per a l’alienació per subhasta en el que sigui aplicable. 9. Transcorregut el tràmit d’adjudicació directa, s’adjudica el bé o dret a qualsevol interessat que satisfaci l’import del tipus de l’última subhasta efectuada abans que s’acordi l’adjudicació dels béns o drets a l’Administració.

1. És competent per adjudicar els béns o drets a l’Administració en pagament de deutes no coberts en el curs del procediment de constrenyiment el Govern a proposta del ministre encarregat de les finances. 2. Quan en el procediment d’alienació que regula els articles anteriors no s’hagin adjudicat algun o alguns dels béns embargats, l’òrgan de recaptació en pot proposar de forma motivada l’adjudicació a l’Administració en pagament dels deutes no coberts. 3. Si es tracta de béns immobles que no tinguin càrregues o gravàmens o, fins i tot tenint-ne, l’import de les càrregues és inferior al valor en què hagin de ser adjudicats, el Govern ha d’acordar l’adjudicació. No obstant això, pot no acordar-la quan hi hagi circumstàncies que permetin preveure que aquests béns no tindran utilitat per a l’Administració; a aquest efecte, el ministre encarregat de les finances adjunta a l’expedient un informe en què valori aquestes circumstàncies.

Capítol quart. Finalització del procediment de constrenyiment i actuacions de l’Administració tributària en altres procediments d’execució Secció primera. Costes del procediment de constrenyiment

1. Tenen la consideració de costes del procediment de constrenyiment les despeses que s’originin durant el seu desenvolupament. Aquestes costes són exigides a l’obligat al pagament. 2. Estan compreses en el concepte de costes del procediment les despeses següents: a) Els honoraris d’empreses o professionals aliens a l’Administració que intervinguin en valoracions, particions i alienació dels béns embargats. b) Altres despeses que s’hagin d’abonar per les actuacions en els registres especials. c) Les que s’hagin d’abonar per dipòsit i administració dels béns embargats. d) Els pagaments realitzats a creditors, segons disposa l’apartat 2 de l’article 44. e) Les altres despeses que exigeixi i requereixi la mateixa execució. 3. No es poden incloure com a costes les despeses ordinàries dels òrgans de l’Administració.

Secció segona. Finalització del procediment de constrenyiment

Secció tercera. Terceries

1. La reclamació en via administrativa és requisit previ per exercir l’acció de terceria davant la Batllia. Aquesta reclamació es tramita d’acord amb el que es disposa en aquest Reglament. 2. La terceria només es pot fonamentar en el domini dels béns embargats a l’obligat al pagament o en el dret del tercer a ser reintegrat del seu crèdit amb preferència al que és objecte de l’expedient de constrenyiment. 3. No pot ser qualificada de reclamació de terceria la formulada per l’obligat al pagament.

1. La reclamació de terceria s’ha de formular per escrit i s’han d’aportar els documents originals en què el tercer fonamenta el seu dret. L’escrit s’ha d’adreçar a l’òrgan que tramiti el procediment de constrenyiment. Si l’escrit de reclamació no compleix els requisits exigibles a les sol·licituds que s’adrecin a l’Administració o el tercer no aporta els documents originals en què fonamenti el seu dret amb l’escrit de reclamació, l’òrgan competent requereix l’esmena, per a la qual cosa disposa d’un termini de deu dies comptats a partir de l’endemà de la notificació del requeriment, amb l’advertència expressa que, si no ho fa així, s’arxivarà la reclamació. Rebuda la documentació o solucionats els defectes observats, es dicta, si és procedent, l’acord d’admissió a tràmit, que es notifica al tercer i a l’obligat al pagament. 2. No s’admet una segona o ulterior terceria fonamentada en títols o drets que posseïa el tercer en el moment de formular la primera. La terceria de domini no s’admet amb posterioritat al moment en què s’ha produït la transmissió dels béns a un tercer o a l’Administració, per a la seva adjudicació en pagament. La terceria de millor dret no s’admet després d’haver percebut el preu de la venda mitjançant l’execució forçosa o de l’adjudicació a l’Administració en pagament del seu dret. 3. Rebut l’escrit i els documents que l’han d’acompanyar, s’uneix a l’expedient de constrenyiment, es qualifica la terceria com de domini o de millor dret i se suspèn o continua amb el procediment sobre els béns o drets controvertits, segons el que disposen l’article 106 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i els apartats següents d’aquest article. 4. Admesa a tràmit la terceria de domini, produeix els efectes següents: a) S’han d’adoptar les mesures d’assegurament que siguin procedents segons la naturalesa dels béns. Una vegada adoptades aquestes mesures, se suspèn el procediment de constrenyiment respecte dels béns o drets objecte de la terceria. b) Si els béns consisteixen en diners, en efectiu o en comptes, se n’ha d’ordenar la retenció en comptes a disposició de l’Administració o el saig. c) Si els béns o drets no es poden conservar sense patir deteriorament o menyscapte substancial en el seu valor en cas de demora, l’Administració o el saig pot acordar-ne l’alienació d’acord amb el que preveu aquest Reglament i en aquest cas s’ha de consignar l’import obtingut a la resulta de la resolució de la reclamació de terceria. d) El procediment segueix respecte als altres béns i drets de l’obligat al pagament que no hagin estat objecte de la terceria fins a quedar satisfet el deute; en aquest cas, es deixa sense efecte l’embargament sobre els béns i drets controvertits, sense que això suposi cap reconeixement de la titularitat del reclamant, i s’arxiva la reclamació de terceria plantejada. 5. Admesa a tràmit la terceria de millor dret, es prossegueix el procediment de constrenyiment fins a la realització dels béns o drets i se’n consigna l’import obtingut a la resulta de la reclamació de terceria. No obstant això, es pot suspendre la seva execució si el tercer consigna l’import de la quantitat objecte del procediment de constrenyiment, o el valor del bé a què es refereix la terceria si aquest últim és inferior. A aquests efectes, la valoració del bé s’ha de fer d’acord amb el que es disposa a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament. Són aplicables a la terceria de millor dret, si escau, les regles establertes a l’apartat 4 d’aquest article.

1. L’òrgan competent per tramitar i resoldre la reclamació de terceria pot ordenar que es completi l’expedient amb els antecedents, informes, documents i dades que siguin necessaris. Igualment, ha de sol·licitar un informe de l’òrgan corresponent amb funcions d’assessorament jurídic, que l’ha d’emetre en el termini de quinze dies. La sol·licitud d’informe ha d’anar acompanyada de tots els documents de l’expedient de constrenyiment que puguin tenir transcendència per a la resolució de la terceria. 2. La resolució s’ha de notificar en el termini de dos mesos des de la data d’entrada de la reclamació a l’òrgan competent per tramitar i resoldre. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució, es pot entendre desestimada la reclamació a l’efecte de formular la demanda judicial corresponent.

Secció quarta. Actuacions de l’Administració tributària en els procediments de suspensió i fallida i en altres procediments d’execució

Títol IV. Procediment davant responsables i successors

1. El procediment de declaració de responsabilitat s’inicia mitjançant un acord dictat per l’òrgan competent, que ha de ser notificat a l’interessat. El tràmit d’audiència és de deu dies comptats a partir de l’endemà de la notificació de l’obertura del termini. El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. 2. L’acte de declaració de responsabilitat es notifica als responsables i té, com a mínim, el contingut següent: a) Text íntegre de l’acord de declaració de responsabilitat amb indicació dels motius i pressupost i que habilita per derivar la responsabilitat. Així mateix, s’hi incorporen les liquidacions que són objecte de la declaració de responsabilitat. b) Lloc, termini i mitjans de pagament de l’import que s’exigeix al responsable. c) Vies d’impugnació de la declaració de responsabilitat, amb indicació de l’òrgan competent i termini d’interposició. 3. Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament de deutes o les sol·licituds de suspensió del procediment de recaptació efectuades per un responsable no afecten el procediment de recaptació iniciat enfront els altres responsables dels deutes a què es refereixin aquestes sol·licituds. 4. La resolució d’un recurs interposat contra un acord de declaració de responsabilitat, en el qual aquesta resolució es refereixi a les liquidacions a les quals afecti el supòsit de fet, no afecta els obligats tributaris per als quals les liquidacions hagin adquirit fermesa. 5. En el casos en què, com a conseqüència del desenvolupament del procediment recaptador seguit contra el deutor principal o, si escau, contra el responsable solidari, s’hagi determinat la seva insolvència parcial en els termes de l’article 59, apartat 1, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es pot procedir a declarar-los fallits, a l’efecte del que preveu l’article 31, apartat 4. 6. Si el deutor principal o els responsables solidaris són declarats insolvents per la part no derivada als responsables subsidiaris, es pot procedir, si escau i després de la corresponent declaració de fallit per insolvència total, a derivar a aquests responsables subsidiaris la resta de deute pendent de cobrament.

1. Els que pretenguin adquirir la titularitat d’explotacions o activitats econòmiques, a l’efecte de limitar la seva responsabilitat a la qual es refereix l’article 35, apartat 1, lletra c, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, poden sol·licitar a l’Administració tributària, amb la conformitat prèvia del titular actual, una certificació dels deutes, sancions i altres responsabilitats tributàries que derivin de l’exercici de les explotacions o activitats econòmiques. La responsabilitat de l’adquirent resta, en aquests casos, limitada als deutes, sancions i responsabilitats esmentades en el certificat, sense perjudici de les que es puguin derivar de declaracions presentades però no comprovades per l’Administració. 2. L’Administració ha d’expedir el certificat en el termini d’un mes des de la data de l’entrada de la sol·licitud a l’oficina de l’òrgan competent per a la seva emissió. El sol·licitant de la certificació resta exonerat de la responsabilitat a què es refereix aquest article en cas que l’Administració no expedeixi la certificació dins el termini establert. 3. Els certificats han de contenir el nom i els cognoms o la raó social o la denominació completa de l’obligat tributari titular de l’explotació o activitat econòmica i una relació detallada dels deutes, sancions i responsabilitats tributaris derivades del seu exercici, amb indicació de la quantia de cadascun d’aquests deutes, sancions i responsabilitats tributaris. En aquesta certificació no s’hi poden incloure referències a obligacions tributàries o sancions que no estiguin liquidades en el moment de l’expedició de la certificació. 4. No produeixen efecte els certificats, sigui quin sigui el seu contingut, si la data de presentació de la sol·licitud per a la seva expedició és posterior a la d’adquisició de l’explotació o l’activitat econòmica de què es tracti. 5. L’exempció o limitació de la responsabilitat derivada d’aquestes certificacions produeix efectes únicament respecte als deutes corresponents a les liquidacions o autoliquidacions presentades a l’Administració. 6. Quan no s’hagi sol·licitat la certificació, la responsabilitat ha de comprendre els deutes i les responsabilitats liquidades o pendents de liquidació i les sancions imposades o que es puguin imposar.

1. A la mort de qualsevol obligat al pagament d’un deute, el procediment de recaptació continua amb els hereus, la comunitat hereditària i, si escau, els legataris, sense més requisits que la constància de la mort d’aquell i la notificació al successor del requeriment per al pagament del deute i les costes pendents del causant, amb subrogació a aquest efecte en la mateixa posició en què es trobava el causant en el moment de la mort i sense perjudici del que disposa l’article 32, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. En la notificació al successor se li ha de requerir el pagament del deute en els terminis següents: a) Si la mort de l’obligat al pagament es produeix dins el període voluntari, s’ha de requerir al successor que faci el pagament dins el termini que estableix l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. b) Si la mort de l’obligat al pagament es produeix dins del període executiu, es retrotrauen les actuacions realitzades en els sis mesos posteriors a la mort, excepte que amb anterioritat s’hagi dictat acord d’embargament, i segons escaigui s’ha de notificar al successor la provisió de constrenyiment o se li ha de requerir que faci el pagament del deute i el recàrrec de constrenyiment que escaigui, segons els terminis previstos a les lletres b, c i d de l’apartat 4. Si l’hereu al·lega haver fet ús del dret a deliberar, pot sol·licitar a l’Administració un certificat dels deutes del causant. L’Administració ha d’expedir un certificat que ha de contenir el nom i els cognoms, el número de registre tributari, l’últim domicili del causant i de l’hereu i el detall dels deutes i altres responsabilitats del causant pendents en la data d’expedició del certificat. 2. Mentre l’herència sigui jacent o en situació de comunitat hereditària, el procediment de recaptació dels deutes pendents es pot adreçar o continuar contra els béns i drets de l’herència. Les actuacions s’han d’entendre amb qui n’exerceixi l’administració o representació. 3. Des que consti que no hi ha hereus coneguts o quan els coneguts hagin repudiat l’herència expressament o tàcitament, els fets s’han de comunicar a l’òrgan competent, a l’efecte que se sol·liciti la declaració d’hereu que sigui procedent, sense perjudici de la continuació del procediment de recaptació contra els béns i drets de l’herència. 4. Dissolta una entitat amb personalitat jurídica, el procediment de recaptació continua amb els seus socis, partícips o cotitulars, que s’han de subrogar a aquest efecte en la mateixa posició en què es trobava l’entitat en el moment de l’extinció de la personalitat jurídica. En la notificació al successor se li ha de requerir el pagament del deute en els terminis següents: a) Si l’extinció de la personalitat jurídica es produeix dins el període voluntari, s’ha de requerir al successor que faci el pagament dins el termini que estableix l’article 51, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. b) Si l’extinció de la personalitat jurídica es produeix abans de la notificació de la provisió de constrenyiment, s’ha de notificar al successor aquesta provisió. Si efectua el pagament abans de la notificació de la provisió de constrenyiment, se li ha d’exigir el recàrrec executiu. c) Si l’extinció de la personalitat jurídica es produeix una vegada notificada la provisió de constrenyiment a l’obligat al pagament i abans de la finalització del termini que estableix l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, s’ha de requerir al successor que faci el pagament del deute i el recàrrec de constrenyiment reduït en el termini establert en l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari amb l’advertència que, si no ingressa l’import total del deute pendent, inclòs el recàrrec de constrenyiment reduït en el termini esmentat, es procedirà a l’embargament dels seus béns o a l’execució de les garanties existents per cobrar el deute amb inclusió del recàrrec de constrenyiment ordinari. d) Si l’extinció de la personalitat jurídica es produeix després de la finalització del termini de l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, s’ha de requerir al successor que faci el pagament del deute i el recàrrec de constrenyiment ordinari en els terminis que estableix el dit article. 5. En el supòsit d’entitats sense personalitat jurídica cal atenir-se al moment de dissolució per aplicar les regles anteriors. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 21 d’octubre del 2015 Antoni Martí Petit Cap de Govern