Reglament relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Capítol segon. Requisits generals

Capítol tercer. Requisits addicionals aplicables als escorxadors

Capítol quart. Buit sanitari i matança d’emergència

Capítol cinquè. Autoritat competent

Capítol sisè. Incompliment, infraccions, sancions i competències d’execució

ANNEX I LLISTA DE MÈTODES D’ATORDIMENT I ESPECIFICACIONS CORRESPONENTS (segons les disposicions de l’article 4) ANNEX II DISSENY, CONSTRUCCIÓ I EQUIPAMENT DELS ESCORXADORS ANNEX III NORMES DE FUNCIONAMENT DELS ESCORXADORS ANNEX IV CORRESPONDÈNCIA ENTRE LES ACTIVITATS I ELS REQUISITS DE L’EXAMEN DE COMPETÈNCIA Exposició de motius Un dels objectius principals de les normatives referents a protecció i benestar dels animals consisteix a establir normes que garanteixin la protecció i el benestar dels animals en el moment de la matança per tal d’evitar-ne el dolor i reduir al mínim l’angoixa i el sofriment, segons s’estableix a la Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i protecció dels animals, i a la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària. Aquest Reglament té per objecte desenvolupar l’apartat 9 del Protocol sobre qüestions veterinàries complementari de l’Acord en forma de bescanvi de notes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, concretament la transposició del Reglament (CE) núm. 1099/2009, que conté normes específiques de protecció dels animals en el moment de la matança d’animals criats o mantinguts amb vista a la producció d’aliments. Considerant el següent: (1) La matança pot provocar dolor, angoixa, por o altres formes de sofriment als animals, inclús en les millors condicions tècniques disponibles. Algunes operacions connexes a la matança poden resultar estressants i tota tècnica d’atordiment comporta alguns desavantatges. Els explotadors d’empreses o tota persona implicada en la matança d’animals han d’adoptar les mesures necessàries per evitar el dolor i reduir al mínim l’angoixa i el sofriment dels animals durant els processos de sacrifici o de matança, tenint en compte les bones pràctiques en aquest camp i els mètodes autoritzats tal com disposa aquest Reglament. Per tant, el dolor, l’angoixa o el sofriment han de considerar-se evitables quan els explotadors d’empreses o qualsevol persona implicada en la matança d’animals incompleixen qualsevol dels requisits del Reglament o utilitzen pràctiques permeses però que no integren els últims avenços, cosa que provoca, per negligència o de manera deliberada, dolor, angoixa o sofriment als animals. (2) La protecció dels animals en el moment del sacrifici o la matança és una qüestió d’interès públic que influeix en l’actitud dels consumidors pel que fa als productes agrícoles. D’altra banda, la millora de la protecció dels animals en el moment del sacrifici contribueix a millorar la qualitat de la carn, i té un efecte positiu indirecte en la seguretat laboral als escorxadors. (3) L’any 2007, l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) va adoptar el Codi sanitari per als animals terrestres, que conté directrius sobre el sacrifici d’animals i la matança d’animals amb la finalitat de control de les malalties. Aquestes directrius internacionals inclouen recomanacions relatives al maneig, la subjecció, l’atordiment i el dessagnament dels animals en els escorxadors i la matança d’animals en casos de brots de malalties contagioses. Les normes internacionals esmentades també s’haurien de tenir en compte en aquest Reglament. (4) Des de l’adopció del Reglament relatiu a la higiene dels aliments, del 2 de desembre del 2009, i del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, també de data 2 de desembre del 2009, s’ha modificat en profunditat la legislació sobre seguretat dels aliments aplicable als escorxadors. Aquests reglaments subratllen la responsabilitat dels operadors d’empresa alimentària de garantir la seguretat dels aliments. Els escorxadors també estan subjectes a un procediment d’autorització prèvia en el qual l’autoritat competent n’examina la construcció, el disseny i l’equipament per assegurar-se que es compleixen les normes tècniques aplicables en matèria de seguretat alimentària. Les preocupacions relatives al benestar dels animals han d’estar més ben integrades en els escorxadors, en la seva construcció i disseny, així com en l’equipament que s’hi utilitza. (5) Els controls oficials de la cadena alimentària també es van reorganitzar mitjançant l’adopció del Reglament relatiu als controls oficials efectuats per garantir el compliment de la legislació alimentària i la normativa sobre la salut i el benestar dels animals, de data 2 de desembre del 2009, i el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques per a l’organització dels controls oficials dels productes d’origen animal, de la mateixa data. (6) Les condicions de matança dels animals mantinguts amb finalitats d’explotació ramadera influeixen directament o indirectament en el mercat dels aliments, els pinsos i altres productes, així com en la competitivitat dels explotadors d’empreses d’aquest sector. Per això, les operacions de matança han d’estar subjectes a la legislació vigent en matèria de benestar. No obstant això, algunes espècies de bestiar tradicionals, com els cavalls, els ases, els bovins, les ovelles, les cabres o els porcs, poden mantenir-se també per altres motius, per exemple, com a animals de companyia, per a exhibicions o amb finalitats laborals o esportives. Si la matança d’animals d’aquestes espècies dóna lloc a la producció d’aliments i altres productes, aquestes operacions pertanyen a l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament. En conseqüència, la matança d’animals silvestres o errants amb finalitat de control de la població no s’ha d’incloure en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament. (7) Els peixos presenten grans diferències fisiològiques respecte als animals terrestres, i els peixos de piscifactoria se sacrifiquen i es maten en un context molt diferent, especialment pel que fa al procés d’inspecció. D’altra banda, les investigacions sobre l’atordiment dels peixos estan molt menys desenvolupades que en el cas d’altres espècies de cria. S’han d’establir normes separades sobre la protecció dels peixos en el moment de la seva matança tenint en compte futures normes en l’àmbit comunitari. (8) És un deure ètic matar els animals de producció que pateixen un gran sofriment si no hi ha cap manera econòmicament viable d’alleujar-lo. En la majoria dels casos, els animals es poden matar en condicions de benestar adequades. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, com els accidents en llocs apartats, en els quals el personal competent i l’equipament no poden arribar fins als animals, el compliment de normes òptimes de benestar podria prolongar el sofriment. Per tant, pel bé dels animals, convé excloure la matança d’emergència de l’aplicació d’algunes disposicions d’aquest Reglament. (9) A vegades, els animals poden ser perillosos per als éssers humans, i fins i tot posar en perill la seva vida, provocar ferides greus o transmetre malalties mortals. La prevenció d’aquests riscos consisteix generalment a subjectar de forma adequada els animals però, en alguns casos, també pot ser necessari eliminar els dits riscos matant els animals perillosos. En aquestes circumstàncies, a causa de l’emergència, la matança no sempre es pot efectuar en les millors condicions de benestar. Per tant, en tals casos, s’ha de preveure una excepció a l’obligació d’atordir o de matar immediatament els animals. (10) Les activitats de caça i de pesca recreativa es desenvolupen en un context en què les condicions de la matança difereixen molt de les que s’apliquen als animals de cria, i la caça està subjecta a una legislació específica. Per tant, cal excloure les matances del marc de la caça i la pesca recreativa de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament. (11) El sacrifici d’animals de renda criats a casa per a l’autoconsum ja està regulat per la Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i protecció d’animals. Per això escau excloure les dites operacions de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament. (12) Hi ha suficients proves científiques que demostren que els animals vertebrats són éssers sensibles que, per tant, han de ser inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament. No obstant això, els rèptils i amfibis no solen ser animals de cria a Andorra i, per tant, no seria adequat o proporcionat incloure’ls en el seu àmbit d’aplicació. (13) Molts mètodes de matança causen dolor als animals. Per això, és necessari atordir els animals per tal de sumir-los en un estat d’inconsciència o d’insensibilitat abans de matar-los o de manera simultània. Mesurar la manca de consciència i de sensibilitat d’un animal és una operació complexa que s’ha d’efectuar seguint mètodes reconeguts des d’un punt de vista científic. No obstant això, s’ha de fer una supervisió mitjançant indicadors per avaluar l’eficàcia del procediment en condicions pràctiques. (14) La supervisió de l’eficàcia de l’atordiment es basa principalment en l’avaluació de la consciència i de la sensibilitat dels animals. La consciència d’un animal consisteix fonamentalment en la seva capacitat de sentir emocions i de controlar la seva mobilitat voluntària. Tret d’algunes excepcions, com l’electroimmobilització o altres paràlisis provocades, un animal pot considerar-se inconscient quan perd la posició natural dempeus, no es desperta i no presenta signes d’emoció positius o negatius com la por o l’excitació. La sensibilitat d’un animal consisteix essencialment en seva capacitat de sentir dolor. En general, un animal pot considerar-se insensible quan manca de reflexos o de reaccions davant d’estímuls com el so, l’olor, la llum o el contacte físic. (15) En funció de com s’utilitzin durant els processos de sacrifici o matança, alguns mètodes d’atordiment poden provocar la mort evitant el dolor i reduint al mínim l’angoixa o el sofriment dels animals. Altres mètodes d’atordiment no provoquen la mort, i els animals poden recuperar la consciència o la sensibilitat durant els procediments dolorosos subsegüents. Per tant, aquests mètodes han de ser completats amb altres tècniques que provoquin una mort segura abans de la recuperació dels animals. És a dir, és fonamental especificar els mètodes d’atordiment que s’han de completar amb un mètode de matança. (16) Les condicions en què s’atordeixen els animals i els resultats de l’atordiment varien en la pràctica per múltiples factors. Així doncs, s’ha de dur a terme una avaluació regular del resultat de l’atordiment. Amb aquesta finalitat, els operadors d’empresa han d’establir una mostra representativa per comprovar l’eficàcia de les seves pràctiques d’atordiment, tenint en compte l’homogeneïtat del grup d’animals i altres factors fonamentals, com l’equipament utilitzat i el personal que hi participa. (17) Es pot demostrar que alguns protocols d’atordiment són suficientment fiables per provocar una mort irreversible de l’animal en qualsevol circumstància en els casos en què s’apliquin paràmetres clau específics. En els dits casos, els controls de l’atordiment són innecessaris i desproporcionats. Resulta adequat, doncs, preveure la possibilitat que es permetin excepcions pel que fa a l’obligació d’efectuar controls de l’atordiment quan hi hagi proves científiques suficients que un determinat protocol d’atordiment provoca una mort irreversible a tots els animals en determinades condicions comercials. (18) La gestió diària de les operacions influeix àmpliament en el benestar dels animals i només s’obtindran resultats fiables si els operadors d’empresa elaboren instruments de supervisió per avaluar els seus efectes. Així doncs, s’han de desenvolupar procediments normalitzats de treball, basats en els riscos, en totes les fases del cicle de producció. Aquests procediments haurien d’incloure objectius clars, persones responsables, modes d’actuació, criteris quantificables i procediments de supervisió i de registre. Els paràmetres clau establerts per a cada mètode d’atordiment s’han d’especificar de tal manera que garanteixin l’atordiment correcte de tots els animals sotmesos al procés. (19) Un personal degudament format i qualificat millora les condicions de tracte dels animals. La competència en l’àmbit del benestar animal implica un coneixement dels models de comportament bàsics i de les necessitats de les espècies en qüestió, així com dels signes de consciència i sensibilitat. Requereix també coneixements pel que fa a l’equipament d’atordiment utilitzat. Per això, ha d’exigir-se un certificat de competència per a fer les seves tasques al personal que practica certes operacions de sacrifici i a les persones que supervisen la matança estacional d’animals de pelleteria. L’exigència d’un certificat de competència a altres persones que maten animals seria, no obstant això, desproporcionada respecte als objectius perseguits. (20) Hom pot suposar que el personal amb diversos anys d’experiència ha acumulat certs coneixements. Sobre això, en aquest Reglament es preveu una disposició transitòria relativa a l’obtenció del certificat de competència per al dit personal. (21) L’equipament d’atordiment està previst i dissenyat per ser eficaç en un context determinat. Els fabricants haurien d’indicar detalladament als usuaris com s’ha d’utilitzar i mantenir per garantir un benestar òptim dels animals. (22) L’equipament d’atordiment i de subjecció ha de ser objecte d’un manteniment adequat per tal de garantir-ne l’eficàcia. Si l’equipament s’utilitza molt pot ser necessari reemplaçar algunes peces, i fins i tot si s’utilitza ocasionalment, pot perdre eficàcia a causa de la corrosió o d’altres factors ambientals. Així mateix, alguns equipaments han de calibrar-se amb precisió. En aquests casos, els operadors d’empresa o qualsevol persona implicada en la matança d’animals han d’aplicar procediments de manteniment dels seus equipaments. (23) La subjecció de l’animal és necessària per a la seguretat del personal involucrat en la matança i l’aplicació correcta d’algunes tècniques d’atordiment. No obstant això, és possible que la subjecció provoqui angoixa a l’animal; per tant, s’ha d’aplicar el període de temps més breu possible. (24) Els animals poden patir quan fallen els procediments d’atordiment. Aquest Reglament preveu un equipament d’atordiment auxiliar adequat per tal de reduir al mínim el dolor, l’angoixa o el sofriment dels animals. (25) Les guies de bones pràctiques, elaborades per organitzacions d’operadors d’empresa, constitueixen valuosos instruments que serveixen per ajudar els operadors d’empresa a complir determinats requisits previstos en aquest Reglament, com per exemple els requisits relatius a l’establiment i a l’aplicació de procediments normalitzats de treball. (26) Els escorxadors i l’equipament que s’hi utilitza estan dissenyats per a determinades categories d’animals i capacitats. Superar aquestes capacitats o utilitzar l’equipament amb finalitats per a les quals no està dissenyat afecta el benestar dels animals. Per això, la informació sobre aquests aspectes s’hauria de comunicar a les autoritats competents i hauria de formar part del procediment d’autorització dels escorxadors. (27) L’experiència acumulada tant a Andorra com en països de la Comunitat Europea posa de manifest que el nomenament d’un encarregat del benestar animal especialment qualificat per coordinar i vigilar l’aplicació dels procediments operatius relacionats amb el benestar animal en els escorxadors influeix positivament en el benestar dels animals. Per tant, aquesta mesura hauria d’aplicar-se. L’encarregat del benestar animal hauria de tenir suficient autoritat i competència tècnica per donar orientacions pertinents al personal de la cadena de sacrifici. Els petits escorxadors que venen principalment aliments als consumidors finals no necessiten un complex sistema de gestió per aplicar els principis generals d’aquest Reglament. El requisit que tinguin un encarregat del benestar animal seria desproporcionat, doncs, pel que fa als objectius perseguits en tals casos, i aquest Reglament preveu una excepció pel que fa a aquest requisit per als dits escorxadors. (28) El buit sanitari implica una gestió de crisi amb prioritats paral·leles, com la salut animal, la salut pública, el medi ambient o el benestar animal. Si bé és important el compliment de les normes de benestar animal en totes les etapes del procés de buit sanitari, pot ocórrer que en circumstàncies excepcionals el compliment d’aquestes normes posi en risc la salut humana o alenteixi considerablement el procés d’eradicació d’una malaltia, cosa que exposa un major nombre d’animals al risc de malaltia i de mort. (29) Per consegüent, s’ha de permetre que les autoritats competents facin excepcions a l’aplicació d’algunes disposicions d’aquest Reglament, amb l’examen previ cas per cas, quan la situació sanitària animal requereixi una matança d’emergència d’animals o es manqui d’una alternativa adequada per aportar-los un nivell de benestar òptim. Ara bé, aquestes excepcions no haurien de substituir una planificació adequada. Amb aquesta finalitat, s’ha d’augmentar el nivell de planificació i integrar adequadament el benestar animal en els plans d’emergència per a les malalties contagioses. (30) A l’efecte dels procediments de notificació de malalties animals, la informació sobre focus de malalties, de conformitat amb el capítol tercer del títol IV del Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 30 de juny del 2000, relatiu a la participació d’Andorra en el sistema de notificació de malalties dels animals, es notifica mitjançant el sistema de notificació de malalties animals. En aquest moment, el dit sistema no proporciona informació específica sobre benestar animal, si bé es pot desenvolupar en el futur perquè sigui d’aquesta manera. Com a conseqüència d’això, s’ha de preveure una excepció a l’obligació d’informar sobre el benestar animal en cas de buit sanitari, amb l’objectiu de plantejar que se segueixi desenvolupant el sistema de notificació de malalties d’animals. (31) L’eficàcia de cada mètode d’atordiment està basada en el control de paràmetres clau i la seva avaluació regular. Amb la finalitat de donar instruccions adequades als explotadors de les empreses, és important elaborar guies de bones pràctiques sobre benestar animal per als processos de treball i supervisió que han de ser duts a terme en el moment de la matança dels animals. L’avaluació d’aquestes guies requereix coneixements científics, experiència pràctica i compromís de les parts interessades. (32) L’entrega de certificats de competència hauria de fer-se de manera uniforme. En aquest sentit, els organismes o entitats que expedeixin els certificats haurien d’estar acreditats segons normes coherents. (33) El Reglament relatiu als controls oficials efectuats per garantir el compliment de la legislació alimentària i la normativa sobre la salut i el benestar dels animals, de data 2 de desembre del 2009, preveu que l’autoritat competent adopti algun tipus de mesura en cas d’incompliment, en particular pel que fa a les normes sobre benestar. Així doncs, només és necessari preveure les mesures addicionals que siguin específiques d’aquest Reglament. (34) Els certificats de competència i els cursos de formació s’han d’oferir de manera uniforme. Amb aquesta finalitat, aquest Reglament estableix les obligacions del Govern pel que fa al cas, així com les modalitats que s’han de concedir, suspendre o retirar els certificats de competència. (35) El disseny, la construcció i l’equipament dels escorxadors exigeixen una inversió i una planificació a llarg termini. En aquest sentit, aquest Reglament preveu un període transitori que tingui en compte el temps necessari perquè la indústria s’adapti als requisits que estableix. (36) El Govern ha de vetllar per l’aplicació de les sancions en cas d’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament. Les sancions han des ser eficaces, proporcionades i dissuasives. (37) Atès l’exposat a l’apartat 9 del Protocol sobre qüestions veterinàries, en el qual s’estableix que Andorra es compromet a aplicar les normes comunitàries a l’àmbit de protecció animal; (38) Atès l’exposat a la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària, en la qual s’estableix que s’han de complir les disposicions en matèria de protecció dels animals en el moment del sacrifici; (39) Atès l’exposat a la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals, en la qual s’estableix que el sacrifici dels animals s’ha de realitzar amb mètodes que impliquin el sofriment mínim i que provoquin una pèrdua de la consciència immediata, tot plantejant certes excepcions; (40) Ateses les disposicions exposades al Reglament referent al sacrifici dels animals i els controls especials de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, de la Llei de tinença i de protecció d’animals, de l’11 de novembre del 2006; A proposta del Ministre de Salut, el Govern, en la sessió del 3 d’agost del 2016, aprova el Reglament relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança. Article únic S’aprova el Reglament relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació 1. Aquest Reglament estableix normes sobre la matança d’animals criats o mantinguts amb vista a la producció d’aliments, llana, cuir, pell o altres productes, així com la matança d’animals a l’efecte de buit sanitari, i sobre les operacions connexes. No obstant això, en el cas dels peixos s’han d’aplicar únicament els requisits previstos en l’article 3, apartat 1. 2. Aquest Reglament no s’aplica: a) Si els animals es maten: i) durant experiments científics realitzats sota la supervisió d’una autoritat competent; ii) durant activitats de caça o de pesca recreativa; iii) en cas d’haver de practicar una matança d’emergència o en els casos de no poder aplicar les normes de benestar en animals perillosos o amb risc de transmetre malalties greus; iv) en cas d’haver de practicar una matança d’emergència fora d’un escorxador o si l’aplicació d’aquestes disposicions dóna lloc a un risc immediat i greu per a la salut o la seguretat humanes. b) Al sacrifici d’animals de renda criats a casa per a l’autoconsum. c) Al sacrifici d’animals durant la celebració de la denominada “festa del corder islàmica” destinats a l’autoconsum. Tanmateix, les dites operacions s’efectuen sota el control del servei d’inspecció veterinària adscrit a l’escorxador. Article 2. Definicions Als efectes d’aquest Reglament, s’apliquen les definicions següents: a) «Matança»: tot procés induït deliberadament que causi la mort d’un animal. b) «Operacions connexes»: operacions com el maneig, l’estabulació, la subjecció, l’atordiment i el dessagnament dels animals realitzades en el context i en el lloc de la seva matança. c) «Animal»: tot animal vertebrat, a excepció dels rèptils i els amfibis. d) «Matança d’emergència»: matança d’animals ferits o afectats per una malaltia que comporti un intens dolor o sofriment quan no existeixi cap altra possibilitat pràctica d’alleujar-los ràpidament. e) «Estabulació»: manteniment d’animals en estables, corrals, zones cobertes o camps que tinguin relació amb les operacions d’un escorxador o en formin part. f) «Atordiment»: tot procés induït deliberadament que causi la pèrdua de consciència i sensibilitat sense dolor, inclòs tot procés que provoqui la mort instantània. g) «Procediments normalitzats de treball»: conjunt d’instruccions escrites destinades a obtenir la uniformitat en l’execució d’una funció específica o norma. h) «Sacrifici»: matança d’animals destinada al consum humà. i) «Escorxador»: tot establiment utilitzat per al sacrifici d’animals terrestres que entri en l’àmbit d’aplicació del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, del 9 de desembre del 2009. j) «Operador d’empresa»: tota persona física o jurídica que controla un negoci que realitza matança d’animals o qualsevol operació connexa inclosa en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament. k) «Animals de pelleteria»: animals d’espècies de mamífers criats principalment per a la producció de pell, com els visons, els turons, les guineus, els óssos rentadors i les xinxilles. l) «Buit sanitari»: procés de matança d’animals per motius de salut pública, salut animal, benestar animal o medi ambient sota la supervisió de l’autoritat competent. m) «Aus de corral»: aus de cria, incloses les aus que no es consideren domèstiques però que es crien com a animals domèstics, a excepció de les ratites. n) «Subjecció»: aplicació a un animal de tot procediment dissenyat per restringir els seus moviments suprimint qualsevol tipus de dolor, por o inquietud evitables, amb l’objectiu de facilitar-ne l’atordiment i la matança efectius. o) «Autoritat competent»: l’autoritat central, a qui correspon garantir el compliment dels requisits d’aquest Reglament, o tota altra autoritat a qui l’autoritat central hagi delegat la dita competència. p) «Rematada»: laceració del teixit nerviós central i la medul·la espinal mitjançant la introducció d’un instrument en forma de vara allargada. Capítol segon. Requisits generals Article 3. Requisits generals de la matança i les operacions que hi són connexes 1. Durant la matança o les operacions que hi són connexes no es pot causar als animals cap dolor, angoixa o patiment evitables. 2. A l’efecte de l’apartat 1, els operadors d’empresa han d’adoptar, en particular, les mesures necessàries per assegurar-se que els animals: a) gaudeixen de comoditat física i de protecció, en particular, mantenint-los nets i en condicions adequades de temperatura i evitant que pateixin caigudes o patinades; b) estan protegits de lesions; c) són tractats i allotjats tenint en compte el seu comportament normal; d) no mostren signes de dolor, por o altres comportaments anormals evitables; e) no pateixen una falta prolongada de menjar o d’aigua; f) no pateixen interaccions evitables amb altres animals que puguin perjudicar el seu benestar. 3. Les instal·lacions utilitzades per a la matança i les operacions que hi són connexes s’han de dissenyar, construir, mantenir i utilitzar de tal manera que es garanteixi el compliment de les obligacions establertes en els apartats 1 i 2 en les condicions d’activitat de les instal·lacions previstes durant el transcurs de l’any. Article 4. Mètodes d’atordiment 1. Els animals s’han de matar únicament després de l’atordiment, de conformitat amb l’aplicació dels mètodes i els requisits específics previstos en l’annex I. S’ha de mantenir la pèrdua de consciència i de sensibilitat fins a la mort de l’animal. Els mètodes inclosos en l’annex I que no provoquen la mort instantània (denominats d’ara endavant «atordiment simple») han d’anar seguits al més ràpidament possible d’un procediment que provoqui ineluctablement la mort, com ara el dessagnament, la rematada, l’electrocució o l’exposició prolongada a l’anòxia. 2. Es pot modificar l’annex I per tenir en consideració els avenços científics i tècnics, i sempre que hagin estat prèviament autoritzats a la Comunitat Europea i s’apliquin d’acord amb les condicions previstes en la normativa comunitària. Les modificacions han de garantir un nivell de benestar dels animals almenys equivalent al nivell garantit pels mètodes existents. Article 5. Controls de l’atordiment 1. Els operadors d’empresa han de vetllar perquè els responsables de l’atordiment o un altre personal designat efectuïn controls regulars per assegurar-se que els animals no presenten cap signe de consciència o sensibilitat en el període comprès entre el final del procés d’atordiment i la mort. Aquests controls s’han d’efectuar sobre una mostra d’animals suficientment representativa i la seva freqüència ha de ser determinada tenint en compte el resultat de controls previs i de qualsevol factor que pugui afectar l’eficàcia del procés d’atordiment. Quan el resultat dels controls indiqui que un animal no està correctament atordit, la persona encarregada de l’atordiment ha de prendre immediatament les mesures adequades especificades en els procediments normalitzats elaborats de conformitat amb l’article 6, apartat 2. 2. Els operadors d’empresa poden utilitzar procediments de control descrits en guies de bones pràctiques referides a l’article 11. 3. En els casos pertinents, per tenir en compte l’alt nivell de fiabilitat de determinats mètodes d’atordiment, es poden establir excepcions als requisits previstos en l’apartat 1, amb l’acceptació prèvia de l’autoritat competent. Article 6. Procediments normalitzats de treball 1. Els operadors d’empresa han de planificar per endavant la matança d’animals i les operacions que hi són connexes, i les han de dur a terme aplicant procediments normalitzats de treball. 2. Els operadors d’empresa han d’elaborar i aplicar tals procediments normalitzats de treball de manera que la matança i les operacions que hi són connexes es duguin a terme de conformitat amb l’article 3, apartat 1. Quant a l’atordiment, en els procediments normalitzats de treball: a) s’han de tenir en compte les recomanacions dels fabricants de l’equipament; b) s’han de definir per a cada mètode d’atordiment utilitzat, sobre la base de les proves científiques disponibles, els paràmetres clau establerts en l’annex I, capítol I, que garanteixin l’eficàcia de l’atordiment de l’animal; c) s’han d’especificar les mesures que s’han d’adoptar quan els controls a què es refereix l’article 5 indiquin que un animal no ha estat atordit correctament. 3. De conformitat amb les disposicions de l’apartat 2, els operadors de l’empresa poden utilitzar procediments normalitzats de treball descrits en guies de bones pràctiques referides en l’article 11. 4. Els operadors d’empresa han de posar a disposició de l’autoritat competent els seus procediments normalitzats de treball quan aquesta autoritat els sol·liciti. Article 7. Nivell i certificat de competència 1. La matança i les operacions que hi són connexes les han de fer únicament persones amb el nivell de competència adequat a aquest efecte, sense causar als animals dolor, angoixa o sofriment evitables. 2. Els operadors d’empresa han de vetllar perquè les següents operacions de sacrifici les facin únicament persones que tinguin un certificat de competència per a les dites operacions, tal com disposa l’article 18, atestant la seva capacitat per fer-ho de conformitat amb les normes establertes en aquest Reglament: a) el maneig i la cura dels animals abans de la seva subjecció, b) la subjecció dels animals per atordir-los o matar-los, c) l’atordiment dels animals, d) l’avaluació de l’efectivitat de l’atordiment, e) la suspensió dels ganxos o l’elevació d’animals vius, f) el dessagnament d’animals vius. 3. Sense perjudici de l’obligació prevista en l’apartat 1, la matança d’animals de pelleteria s’ha d’efectuar en presència i sota la supervisió directa d’una persona que tingui un certificat de competència, previst en l’article 18, expedit per a totes les operacions realitzades sota la seva supervisió. Els operadors d’empresa de granges de pelleteria han de notificar prèviament a l’autoritat competent quan procediran a la matança d’animals. Article 8. Instruccions d’ús de l’equipament de subjecció i d’atordiment Els productes comercialitzats o anunciats com a equipament de subjecció o atordiment només poden ser venuts quan estiguin acompanyats de les instruccions adequades per al seu ús, de manera que s’assegurin unes condicions òptimes de benestar animal. Així mateix, aquestes instruccions han d’estar publicades a Internet pels fabricants. En aquestes instruccions s’ha d’especificar, en particular: a) l’espècie, la categoria, el número o el pes dels animals als quals està destinat l’equipament; b) els paràmetres recomanats per als diferents casos d’ús, amb inclusió dels paràmetres clau establerts en l’annex I, capítol I; c) un mètode de supervisió de l’eficàcia de l’equipament d’atordiment pel que fa al compliment de les normes establertes en aquest Reglament; d) les recomanacions per al manteniment i, si escau, el calibratge de l’equipament d’atordiment. Article 9. Ús de l’equipament de subjecció i d’atordiment 1. Els operadors d’empresa han de vetllar perquè tot l’equipament utilitzat per a la subjecció o l’atordiment dels animals sigui mantingut i verificat, d’acord amb les instruccions dels fabricants, per persones específicament formades amb aquesta finalitat. Els operadors d’empresa han de dur registres de manteniment. Han de conservar els dits registres durant almenys un any, i han d’estar a disposició de l’autoritat competent quan se’ls ho demani. 2. Els operadors d’empresa han de vetllar perquè durant les operacions d’atordiment estigui immediatament disponible, in situ, un equipament auxiliar adequat i perquè s’utilitzi si falla l’equipament d’atordiment utilitzat inicialment. El mètode auxiliar pot diferir del de primer ús. 3. Els operadors d’empresa han de vetllar perquè no se situï els animals en l’equipament de subjecció, inclosos els instruments de subjecció del cap, fins que la persona encarregada de l’atordiment o dessagnament estigui preparada per atordir o dessagnar els animals al més ràpidament possible. Article 10. Importacions a partir de tercers països Els requisits establerts en els capítols segon i tercer d’aquest Reglament són aplicables a l’efecte de l’establert als articles 10 i 11 del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques per a l’organització dels controls oficials dels productes d’origen animal, de data 2 de desembre del 2009. El certificat que acompanyi la carn importada de tercers països s’ha de completar amb una certificació que doni fe del compliment dels requisits, com a mínim equivalents als establerts en els capítols segon i tercer d’aquest Reglament. Article 11. Elaboració i divulgació de guies de bones pràctiques 1. El Govern ha de fomentar l’elaboració i la divulgació de guies de bones pràctiques per facilitar l’aplicació d’aquest Reglament. 2. Quan s’elaborin les guies de bones pràctiques, les organitzacions d’operadors d’empresa les han de desenvolupar i divulgar després de consultar representants d’organitzacions no governamentals, les autoritats competents o altres interessats. 3. L’autoritat competent ha d’avaluar les guies de bones pràctiques amb l’objectiu d’assegurar-se que s’hagin desenvolupat de conformitat amb l’apartat 2 i siguin coherents amb les directrius en vigor. 4. Si les organitzacions d’operadors d’empresa no presenten guies de bones pràctiques, l’autoritat competent pot elaborar i publicar les seves pròpies guies de bones pràctiques. Capítol tercer. Requisits addicionals aplicables als escorxadors Article 12. Disseny, construcció i equipaments dels escorxadors 1. Els operadors d’empresa han de vetllar perquè el disseny, la construcció i els equipaments dels escorxadors compleixin les normes establertes en l’annex II. 2. A l’efecte d’aquest Reglament, els operadors d’empresa han de presentar per a cada escorxador, a l’autoritat competent, i a l’efecte del que estableix l’article 4 del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, de data 9 de desembre del 2009, almenys la informació següent: a) el nombre màxim d’animals per hora de cada línia de sacrifici, b) les categories i els pesos dels animals per als quals es pot utilitzar l’equipament de subjecció o d’atordiment disponible, c) la capacitat màxima de cada àrea d’estabulació. L’autoritat competent ha d’avaluar la informació presentada per l’operador conformement al paràgraf primer, quan aprovi l’escorxador. Article 13. Operacions de maneig i de subjecció en els escorxadors 1. Els operadors d’empresa s’han d’assegurar que es compleixen les normes de funcionament establertes en l’annex III. 2. Es prohibeixen els mètodes de subjecció següents: a) suspendre o elevar els animals conscients; b) lligar o aferrar les potes o les peülles dels animals; c) seccionar la medul·la espinal, per exemple, amb un punyal o estilet; d) utilitzar, amb la finalitat d’immobilitzar els animals, corrent elèctric que no atordeixi ni mati els animals en circumstàncies controlades; particularment, tota aplicació de corrent elèctric que no inclogui el cervell. e) sistemes de subjecció de bovins per inversió o que comportin qualsevol posició no natural. No obstant això, les lletres a i b no s’han d’aplicar als ganxos de suspensió utilitzats per a les aus de corral. 3. Es pot modificar l’annex III per tenir en consideració els avenços científics i tècnics, i sempre que hagin estat prèviament acceptats a la Comunitat Europea. Article 14. Procediments de supervisió en els escorxadors 1. A l’efecte de les disposicions de l’article 5, els operadors d’empresa han d’adoptar i aplicar procediments de supervisió adequats en els escorxadors. 2. En els procediments de supervisió previstos en l’apartat 1 d’aquest article s’ha de descriure la forma com s’han de realitzar els controls als quals es refereix l’article 5 i s’hi han d’incloure almenys els elements següents: a) el nom de les persones responsables del procediment de supervisió, b) els indicadors dissenyats per detectar signes d’inconsciència i consciència o sensibilitat dels animals, c) els criteris per determinar si són satisfactoris els resultats mostrats pels indicadors mencionats en la lletra b, d) les circumstàncies o el moment en què s’ha d’efectuar la supervisió, e) el nombre d’animals de cada mostra que es verifica durant la supervisió, f) els procediments adequats per assegurar-se que si no es compleixen els criteris mencionats en la lletra c es revisaran les operacions d’atordiment i matança per determinar les causes de qualsevol deficiència i els canvis necessaris que s’hauran d’introduir en les dites operacions. 3. Els operadors d’empresa han d’aplicar un procediment de supervisió específic per a cada línia de sacrifici. 4. La freqüència ha de tenir en compte els principals factors de risc, com els canvis relatius als tipus o a la grandària dels animals sacrificats, o als patrons de treball del personal, i s’ha d’establir de manera que es garanteixin resultats amb un nivell de confiança elevat. 5. A l’efecte dels apartats 1 a 4 d’aquest article, els operadors d’empresa poden utilitzar procediments de supervisió com els que es descriuen en guies de bones pràctiques referides en l’article 11. Article 15. Encarregat del benestar animal 1. Els operadors d’empresa han de nomenar un encarregat del benestar animal a cada escorxador perquè els assisteixi en la comesa de garantir el compliment de les normes establertes en aquest Reglament. 2. L’encarregat del benestar animal ha d’actuar sota l’autoritat directa de l’operador de l’empresa, a qui ha d’informar directament de les qüestions relacionades amb el benestar dels animals. Aquest encarregat ha d’estar a disposició de demanar que el personal de l’escorxador adopti les mesures correctores necessàries per garantir el compliment de les normes establertes en aquest Reglament. 3. Les responsabilitats de l’encarregat del benestar animal han d’estar establertes en els procediments normalitzats de treball de l’escorxador i s’han de comunicar eficaçment al personal indicat. 4. L’encarregat del benestar animal ha de tenir un certificat de competència, previst en l’article 18, expedit per a totes les operacions realitzades en els escorxadors sota la seva responsabilitat. 5. L’encarregat del benestar animal ha de dur un registre de les actuacions realitzades per millorar el benestar animal a l’escorxador on desenvolupi les seves tasques. El dit registre s’ha de conservar un any com a mínim i s’ha de posar a disposició de l’autoritat competent quan aquesta autoritat ho requereixi. 6. Els apartats 1 a 5 no s’han d’aplicar en escorxadors on se sacrifiquin menys de 1.000 unitats de bestiar mamífer o menys de 150.000 aus o conills a l’any. A l’efecte del paràgraf precedent, «unitat de bestiar» significa una unitat de mesura de referència que permet agregar les diferents categories de bestiar, de manera que poden comparar-se entre si. En aplicar el primer paràgraf, s’han d’utilitzar els índexs de conversió: a) animals bovins adults i èquids: 1 unitat de bestiar; b) altres animals bovins: 0,50 unitats de bestiar; c) porcs amb un pes viu superior a 100 kg: 0,20 unitats de bestiar; d) altres porcs: 0,15 unitats de bestiar; e) ovelles i cabres: 0,10 unitats de bestiar; f) corders, cabrits i porcells de menys de 15 kg de pes viu: 0,05 unitats de bestiar. Capítol quart. Buit sanitari i matança d’emergència Article 16. Buit sanitari 1. L’autoritat competent responsable d’una operació de buit sanitari ha d’establir un pla d’acció, abans de l’inici de l’operació, per garantir el compliment de les normes establertes en aquest Reglament. En particular, els mètodes d’atordiment i de matança previstos i els corresponents procediments normalitzats de treball per garantir el compliment de les normes establertes en aquest Reglament han de figurar en els plans d’emergència exigits de conformitat amb la legislació sobre sanitat animal, sobre la base de la hipòtesi establerta en el pla d’emergència en relació amb la grandària i el lloc dels presumptes brots. 2. L’autoritat competent: a) s’ha d’assegurar que aquestes operacions es duguin a terme de conformitat amb el pla d’acció mencionat en l’apartat 1, b) ha d’adoptar totes les mesures adequades per preservar el benestar dels animals en les millors condicions possibles. 3. A l’efecte d’aquest article i en circumstàncies excepcionals, l’autoritat competent pot concedir excepcions pel que fa a una o diverses disposicions d’aquest Reglament quan consideri que el seu compliment pot afectar la salut humana o alentir considerablement el procés d’eradicació d’una malaltia. Article 17. Matança d’emergència En cas de matança d’emergència, el posseïdor dels animals afectats ha d’adoptar totes les mesures necessàries per matar-los com més aviat millor. Capítol cinquè. Autoritat competent Article 18. Certificat de competència 1. L’autoritat competent en temes de benestar animal ha de: a) vetllar perquè s’ofereixin cursos de formació al personal involucrat en la matança i en les operacions que hi són connexes; b) expedir els certificats de competència que acrediten la superació d’un examen final independent; les matèries examinades han de ser pertinents per a les categories d’animals en qüestió i han de correspondre a les operacions a què es refereix l’article 7, apartats 2 i 3, i a les matèries establertes en l’⁠annex IV; c) aprovar els programes de formació dels cursos mencionats en la lletra a, així com el contingut i les modalitats de l’examen mencionat en la lletra b. 2. L’autoritat competent pot delegar la realització de l’examen final i la concessió del certificat de competència en un organisme o entitat diferent que: a) disposi dels coneixements, el personal i l’equipament necessaris; b) sigui independent i estigui lliure de tot conflicte d’interessos pel que fa a la realització de l’examen final i a la concessió de certificats de competència. L’autoritat competent pot delegar, així mateix, l’organització dels cursos de formació en un organisme o entitat diferent que disposi dels coneixements, del personal i de l’equipament necessaris. L’autoritat competent ha de posar a disposició del públic, a Internet, els detalls dels organismes o les entitats en què s’hagi delegat aquestes comeses. 3. Els certificats de competència han d’indicar les categories d’animals i els tipus d’equipaments, així com les operacions indicades a l’article 7, apartats 2 i 3, per als quals són vàlids. 4. L’autoritat competent en temes de benestar animal pot tenir en consideració, a l’efecte de reconeixement de programes de formació en benestar animal en el moment de la matança i operacions connexes, els certificats de competència expedits en països membres de la Comunitat Europea. 5. L’autoritat competent pot expedir certificats de competència provisionals sempre que: a) el sol·licitant estigui inscrit en algun dels cursos de formació als quals es refereix l’apartat 1, lletra a; b) el sol·licitant vagi a treballar en presència i sota la supervisió directa d’una altra persona posseïdora d’un certificat de competència expedit per a l’activitat que es vulgui emprendre; c) la validesa del certificat provisional no sigui superior a tres mesos, i d) el sol·licitant presenti una declaració escrita en què manifesti que no ha rebut prèviament un altre certificat provisional de competència del mateix àmbit o que demostri d’una manera satisfactòria a l’autoritat competent no haver pogut passar l’examen final. 6. Sense perjudici d’una decisió d’una autoritat judicial o d’una autoritat competent per la qual es prohibeixi el maneig d’animals, els certificats de competència, inclosos els certificats de competència provisionals, només s’han d’expedir si el sol·licitant facilita una declaració escrita en què el sol·licitant manifesti no haver comès cap infracció greu de la normativa en matèria de protecció dels animals en els tres anys anteriors a la data de sol·licitud del dit certificat. 7. L’autoritat competent pot reconèixer com a equivalents dels certificats de competència, a l’efecte d’aquest Reglament, les qualificacions obtingudes amb altres finalitats, a condició que s’obtinguin en condicions equivalents a les que s’estableixen en aquest article. L’autoritat competent ha de publicar i actualitzar a Internet una llista de les qualificacions reconegudes com a equivalents al certificat de competència. Capítol sisè. Incompliment, infraccions, sancions i competències d’execució Article 19. Incompliment 1. A l’efecte de l’article 12 del Reglament relatiu als controls oficials efectuats per garantir el compliment de la legislació alimentària i la normativa sobre la salut i el benestar dels animals, de data 2 de desembre del 2009, l’autoritat competent pot, en particular: a) exigir als operadors d’empresa que modifiquin els seus procediments normalitzats de treball i, en particular, que alenteixin o parin la producció; b) exigir als operadors d’empresa que augmentin la freqüència dels controls referits a l’article 5 i que modifiquin els procediments de supervisió mencionats en l’article 14; c) suspendre i retirar els certificats expedits d’acord amb aquest Reglament al personal que ja no doni mostres de tenir un nivell suficient de competència, coneixement o consciència de les seves tasques per fer les operacions per a les quals s’ha expedit el certificat; d) suspendre i retirar la delegació de poder prevista a l’article 18, apartat 2. 2. Quan una autoritat competent suspengui o retiri un certificat de competència, ha d’informar de la seva decisió l’autoritat competent emissora. Article 20. Infraccions i sancions L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest Reglament, en relació amb els requisits tècnics dels escorxadors, els certificats de competència i les obligacions dels operadors d’empresa, és sancionat de conformitat amb l’establert al títol VI, “Règim sancionador”, de la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària. L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest Reglament, en matèria de benestar animal en el moment de la matança i operacions connexes, és sancionat de conformitat amb l’establert al títol VI, “Infraccions i sancions”, de la Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i de protecció d’animals. Disposició transitòria 1. Els escorxadors degudament autoritzats i que ja es trobin en funcionament quan entri en vigor aquest Reglament han d’adaptar-se a les disposicions establertes a l’article 14, apartat 1, abans del 8 de desembre del 2019, amb l’excepció que se’n realitzin modificacions en el disseny o s’hi instal·lin nous equipaments que estaran subjectes a les normes establertes en l’annex II. 2. El personal que desenvolupi tasques de matança d’animals i les operacions que hi són connexes en el moment d’entrada en vigor d’aquest Reglament disposen del termini d’un any per adaptar-se a les disposicions establertes a l’article 18. Disposició derogatòria En general, queden derogades totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior a aquest Reglament, en tot el que s’oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que s’hi estableix. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 3 d’agost del 2016 Antoni Martí Petit Cap de Govern ANNEX I LLISTA DE MÈTODES D’ATORDIMENT I ESPECIFICACIONS CORRESPONENTS (segons les disposicions de l’article 4) CAPÍTOL I Mètodes Taula 1 — Mètodes mecànics Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics per a alguns mètodes: capítol II del present annex 1 Pistola de pern captiu Dany cerebral greu i irreversible causat per l’impacte i la penetració d’un pern captiu. Atordiment simple. Totes les espècies. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Posició i direcció del tret. Velocitat, longitud de sortida i diàmetre adequats del pern en funció de la grandària i de l’espècie de l’animal. Interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament / mort (en segons). No s’aplica. 2 Pistola de pern captiu no penetrant Dany cerebral greu per l’impacte d’un pern captiu no penetrant. Atordiment simple. Ruminants, aus de corral, conills i llebres. Sacrifici només per a ruminants. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions per a aus de corral, conills i llebres. Posició i direcció del tret. Velocitat, diàmetre i forma adequats del pern en funció de la grandària i l’espècie de l’animal. Resistència del cartutx utilitzat. Interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament / mort (en segons). Punt 1. 3 Arma de projectil lliure Dany cerebral greu i irreversible causat per l’impacte i la penetració d’un o diversos projectils. Totes les espècies. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Posició del tret. Potència i calibre del cartutx. Tipus de projectil. No s’aplica. 4 Trituració Trituració immediata de tot l’animal. Pollets de fins a 72 hores i ous embrionats. Totes les situacions excepte el sacrifici. Grandària màxima del lot que s’ha d’introduir. Distància entre les fulles i velocitat de rotació. Mida per prevenir la sobrecàrrega. Punt 2. 5 Dislocació cervical Estirament i torsió manuals o mecànics que causen isquèmia cerebral. Aus de corral de fins a 5 kg de pes viu. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. No s’aplica. Punt 3. Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics per a alguns mètodes: capítol II del present annex 6 Cop contundent al cap. Cop fort i precís al cap que produeix dany cerebral greu. Porcells, xais, cabrits, conills, animals de pelleteria i aus de corral de fins a 5 kg de pes viu. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Força i lloc del cop. Punt 3. Taula 2 — Mètodes elèctrics Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics del capítol II del present annex 1 Atordiment limitat al cap Exposició del cervell a un corrent que generi una forma d’epilèpsia generalitzada en l’electroencefalograma (EEG). Atordiment simple. Totes les espècies. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Corrent mínim (A o mA). Tensió mínima (V). Freqüència màxima (Hz). Temps mínim d’exposició. Interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament / mort (en segons). Freqüència del calibratge de l’equipament. Optimització del flux de corrent. Prevenció de descàrregues elèctriques abans de l’atordiment. Posició i àrea de contacte dels elèctrodes. Punt 4. 2 Atordiment per electrocució cap-tronc Exposició del cos a un corrent elèctric que provoqui al mateix temps una forma d’epilèpsia generalitzada en l’EEG i una fibril·lació o parada cardíaca. Atordiment simple en cas de sacrifici. Totes les espècies. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Corrent mínim (A o mA). Tensió mínima (V). Freqüència màxima (Hz). Temps mínim d’exposició. Freqüència del calibratge de l’equipament. Optimització del flux de corrent. Prevenció dels xocs elèctrics abans de l’atordiment. Posició i dimensió de la superfície de contacte dels elèctrodes. En cas d’atordiment simple, interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament (en segons). Punt 5. Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics del capítol II del present annex 3 Bany d’aigua elèctric Exposició de tot el cos a un corrent elèctric que genera una forma d’epilèpsia generalitzada en l’EEG i possiblement una fibril·lació o aturada cardíaca mitjançant un bany d’aigua. Atordiment simple, llevat que la freqüència sigui igual o inferior a 50 Hz. Aus de corral. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Corrent mínim (A o mA). Voltatge mínim (V). Freqüència màxima (Hz). Freqüència del calibratge de l’equipament. Prevenció de descàrregues elèctriques abans de l’atordiment. Reducció al mínim del dolor causat per la suspensió dels ganxos. Optimització del flux de corrent. Temps màxim de suspensió dels ganxos abans del bany d’aigua. Temps mínim d’exposició per a cada animal. Immersió de les aus fins a la base de les ales. Interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament / mort (en segons) per a una freqüència superior a 50 Hz (s). Punt 6. Taula 3 — Mètodes de gas Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics del capítol II del present annex 1 Diòxid de carboni en concentracions altes Exposició directa o progressiva d’animals conscients a una barreja de gas amb un contingut de diòxid de carboni superior al 40%. Aquest mètode pot utilitzar-se en fosses, túnels, contenidors o edificis prèviament estanquitzats. Atordiment simple en cas de sacrifici de porcs. Porcs, mustèlids, xinxilles, aus de corral excepte ànecs i gansos. Sacrifici només per als porcs. Situacions diferents del sacrifici per a les aus de corral, mustèlids, xinxilles i porcs. Concentració de diòxid de carboni. Duració de l’exposició. En cas d’atordiment simple, interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament (en segons). Qualitat del gas. Temperatura del gas. Punt 7. Punt 8. 2 Diòxid de carboni en dos fases Exposició successiva d’animals conscients a una barreja de gas amb un contingut de fins al 40% de diòxid de carboni seguida, un cop els animals hagin perdut consciència, d’una concentració més elevada de diòxid de carboni. Aus de corral. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Concentració de diòxid de carboni. Duració d’exposició. Qualitat del gas. Temperatura del gas. No s’aplica. Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics del capítol II del present annex 3 Diòxid de carboni associat amb gasos inerts Exposició directa o progressiva d’animals conscients a una barreja de gas amb un contingut de diòxid de carboni inferior a un 40% associat amb gasos inerts fins a arribar a l’anòxia. El mètode pot utilitzar-se en fosses, sacs, túnels, contenidors o edificis prèviament estanquitzats. Atordiment simple dels porcs, si la durada de l’exposició a una concentració de diòxid de carboni no inferior al 30% és inferior a 7 minuts. Atordiment simple de les aus de corral si la duració total de l’exposició a una concentració de diòxid de carboni no inferior al 30% és inferior a 3 minuts. Porcs i aus de corral. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Concentració de diòxid de carboni. Duració de l’exposició. En cas d’atordiment simple, interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament / mort (en segons). Qualitat del gas. Temperatura del gas. Concentració d’oxigen. Punt 8. 4 Gasos inerts Exposició directa o progressiva d’animals conscients a una barreja de gasos inerts, com l’argó o el nitrogen, fins a arribar a l’anòxia. Aquest mètode es pot utilitzar en fosses, sacs, túnels, contenidors o edificis prèviament estanquitzats. Atordiment simple en cas de sacrifici de porcs. Atordiment simple d’aus de corral si la duració de l’exposició a l’anòxia es menor de 3 minuts. Porcs i aus de corral. Sacrifici, buit sanitari i altres situacions. Concentració d’oxigen. Duració de l’exposició. Qualitat del gas. En cas d’atordiment simple, interval màxim entre l’atordiment i el dessagnament /mort (en segons). Temperatura del gas. Punt 8. 5 Monòxid de carboni (font pura) Exposició d’animals conscients a una barreja de gasos amb un contingut de monòxid de carboni superior a un 4%. Animals de pelleteria, aus de corral i porcells. Situacions diferents del sacrifici. Qualitat del gas. Concentració del monòxid de carbono. Duració de l’exposició. Temperatura del gas. Punts 9.1, 9.2 i 9.3. 6 Monòxid de carboni associat a altres gasos Exposició d’animals conscients a una barreja de gasos que contingui més d’un 1% de monòxid de carboni associat a altres gasos tòxics. Animals de pelleteria, aus de corral i porcells. Situacions diferents del sacrifici. Concentració del monòxid de carboni. Duració de l’exposició del gas. Temperatura del gas. Filtrat del gas produït per un motor. Punt 9. Taula 4 — Altres mètodes Núm. Denominació Descripció Condicions d’ús Paràmetres clau Requisits específics del capítol II del present annex 1 Injecció letal Pèrdua de consciència i sensibilitat seguides de la mort induïda per la injecció de medicaments veterinaris. Totes les espècies. Situacions diferents del sacrifici. Tipus d’injecció. Ús de fàrmacs autoritzats. No s’aplica. CAPÍTOL II Requisits específics per a alguns mètodes 1. Mecanisme de pern captiu no penetrant Quan utilitzin aquest mètode les empreses han de posar atenció a evitar que es fracturi el crani. Aquest mètode s’ha d’utilitzar per als ruminants de menys de 10 kg de pes viu. 2. Trituració Aquest mètode ha de triturar instantàniament i matar de forma immediata els animals. L’aparell ha de disposar de fulles trituradores de rotació ràpida accionades mecànicament, o de protuberàncies de poliestirè. La capacitat de l’aparell ha de ser suficient per matar instantàniament tots els animals, fins i tot si el nombre és elevat. 3. Dislocació cervical i cop contundent al cap No s’han d’utilitzar aquests mètodes com a mètodes habituals, sinó només quan no es disposi d’altres mètodes d’atordiment. No s’han d’utilitzar aquests mètodes als escorxadors, tret com a mètode auxiliar d’atordiment. Cap persona no pot matar mitjançant dislocació cervical manual o cop contundent al cap més de 70 animals per dia. No es pot utilitzar la dislocació cervical manual en animals de més de 3 kg de pes viu. 4. Atordiment limitat al cap 4.1. En utilitzar l’atordiment elèctric limitat al cap, els elèctrodes han d’incloure el cervell de l’animal i adaptar-se a la seva grandària. 4.2. L’atordiment elèctric limitat al cap s’ha d’efectuar respectant els corrents mínims establerts en la taula 1. Taula 1— Corrents mínims per a l’atordiment elèctric limitat al cap Categoria d’animals Bovins d’un mínim de 6 mesos Bovins de menys de 6 mesos Animals de les espècies ovina i caprina Animals de l’espècie porcina Pollastres Gall dindi Corrent mínim 1,28 A 1,25 A 1,00 A 1,30 A 240 mA 400 mA 5. Atordiment per electrocució de cap-tronc 5.1. Animals de les espècies ovina, caprina i porcina Els corrents mínims per a l’atordiment elèctric de cap-tronc són d’1 amper per a les ovelles i les cabres, i d’1,30 ampers per als porcs. 5.2. Guineus Els elèctrodes s’han de col·locar a la boca i el recte amb un corrent mínim de 0,3 ampers i una tensió mínima de 110 volts durant almenys tres segons. 5.3. Xinxilles Els elèctrodes s’han d’aplicar de l’orella a la cua amb un corrent d’una intensitat mínima de 0,57 ampers durant almenys 60 segons. 6. Atordiment de les aus de corral per bany d’aigua elèctric 6.1. Els animals no es poden suspendre dels ganxos si són massa petits per a l’atordiment per bany d’aigua o si el ganxo els pot causar dolor o agreujar-lo (per exemple, en el cas d’animals visiblement lesionats). En aquests casos, els animals s’han de matar per un altre mètode. 6.2. Els ganxos de suspensió s’han de mullar abans de penjar i exposar les aus vives al corrent. Les aus s’han de suspendre per les dos potes. 6.3. Per als animals de la taula 2, l’atordiment per bany d’aigua s’ha d’efectuar respectant els corrents mínims que s’hi estableixen, i s’han d’aplicar als animals durant un mínim de quatre segons. Taula 2 — Requisits elèctrics de l’equipament per bany d’aigua (valors mitjans per animal) Freqüència (Hz) Pollastres Galls dindi Ànecs i oques Guatlles < 200 Hz 100 mA 250 mA 130 mA 45 mA Entre 200 i 400 Hz 150 mA 400 mA No està permès No està permès Entre 400 i 1 500 Hz 200 mA 400 mA No està permès No està permès 7. Diòxid de carboni molt concentrat Per a porcs, mustèlids i xinxilles, s’ha d’utilitzar una concentració mínima del 80%. 8. Ús de diòxid de carboni, de gasos inerts o d’una combinació d’aquestes barreges de gasos En cap cas s’han d’introduir els gasos a la cambra o el lloc en què s’hagin d’atordir i matar els animals de manera que puguin provocar cremades o agitació com a conseqüència de la congelació o la falta d’humitat. 9. Monòxid de carboni (font pura o associada a altres gasos) 9.1. Els animals s’han de mantenir en tot moment sota supervisió visual. 9.2. Els animals s’han d’introduir un per un, i s’ha de vetllar perquè cada animal estigui inconscient o mort abans d’introduir el següent. 9.3. Els animals han de romandre a la cambra fins que estiguin morts. 9.4. Es pot utilitzar el gas produït per un motor especialment adaptat per matar animals, sempre que la persona responsable de matar-los hagi comprovat prèviament que el gas utilitzat: a) ha estat refredat adequadament, b) ha estat suficientment filtrat, c) està exempt de tot component o gas irritant. S’ha de fer una prova del motor cada any abans que es dugui a terme la matança d’animals. 9.5. Els animals no s’han d’introduir a la cambra fins que s’hagi obtingut la concentració mínima de monòxid de carboni. ANNEX II DISSENY, CONSTRUCCIÓ I EQUIPAMENT DELS ESCORXADORS (segons les disposicions de l’article 12) 1. En totes les instal·lacions d’estabulació 1.1. Els sistemes de ventilació s’han de dissenyar, construir i mantenir de manera que s’asseguri permanentment el benestar dels animals, tenint en compte les diferents condicions climàtiques previsibles. 1.2. Si és necessari un mitjà de ventilació mecànica, s’han d’adoptar mesures per disposar d’un sistema d’alarma i d’un sistema auxiliar en cas d’avaria. 1.3. Les instal·lacions d’estabulació han d’estar dissenyades i construïdes de manera que es redueixi al màxim el risc que els animals pateixin ferides i la possibilitat de sorolls sobtats. 1.4. Les instal·lacions d’estabulació han d’estar dissenyades i construïdes de manera que facilitin la inspecció dels animals. S’ha de proporcionar una il·luminació fixa o mòbil adequada perquè es puguin inspeccionar els animals en qualsevol moment. 2. Instal·lacions d’estabulació per als animals que no s’entreguin en contenidors 2.1. Els corrals, corredors i passadissos han d’estar dissenyats i construïts de manera que: a) els animals es puguin moure lliurement en la direcció adequada en funció de les seves característiques de comportament i sense distracció; b) els porcs o les ovelles poden caminar de manera paral·lela, a excepció del cas dels passadissos que condueixin a l’equipament de subjecció. 2.2. Les rampes i els ponts han de disposar de proteccions laterals per impedir la caiguda dels animals. 2.3. El sistema de subministrament dels corrals s’ha de dissenyar, construir i mantenir de manera que tots els animals disposin en tot moment d’aigua neta sense patir lesions ni tenir limitats els moviments. 2.4. Quan s’utilitzi un corral d’espera, ha d’estar construït amb un terra llis i separacions sòlides entre els corrals d’estada i el passadís que condueix al lloc d’atordiment, i dissenyat de manera que els animals no puguin quedar-se atrapats ni ser trepitjats. 2.5. El terra s’ha de construir i mantenir de manera que es redueixi al mínim el risc que els animals rellisquin, caiguin o pateixin lesions a les peülles. 2.6. Quan els escorxadors tinguin estabulació a l’aire lliure sense refugi o ombra naturals, s’ha de proporcionar una protecció adequada contra les condicions meteorològiques adverses. Si no hi ha aquesta protecció, no es pot utilitzar la dita estabulació en condicions meteorològiques adverses. Si no hi ha una font natural d’aigua, s’han de proporcionar sistemes d’abeuratge. 3. Equipament i instal·lacions de subjecció 3.1. L’equipament i les instal·lacions de subjecció han d’estar dissenyats, construïts i mantinguts de manera que: a) s’obtingui una aplicació òptima del mètode d’atordiment o matança; b) s’eviti que els animals pateixin lesions o contusions; c) es redueixi al mínim el forcejament i la vocalització dels animals en ser subjectats; d) es redueixi tant com sigui possible el temps de subjecció. 3.2. Per als animals de l’espècie bovina, el box de subjecció, quan s’utilitzi una pistola pneumàtica de pern captiu, ha d’estar dotat d’un sistema que limiti els moviments laterals i verticals del cap de l’animal. 4. Equipament d’atordiment elèctric (a excepció de l’equipament d’atordiment per bany d’aigua) 4.1. L’equipament d’atordiment elèctric ha d’estar dotat d’un dispositiu que mostri i registri els detalls dels paràmetres elèctrics clau per a cada animal atordit. El dispositiu s’ha de col·locar de manera que sigui clarament visible pel personal i emeti un avís clarament visible i audible si la duració de l’exposició és inferior al nivell requerit. Els registres s’han de conservar com a mínim durant un any. 4.2. Els equipaments elèctrics automàtics d’atordiment associats amb dispositius de subjecció han de produir un corrent constant. 5. Equipament d’atordiment per bany elèctric 5.1. Les línies de ganxos s’han de dissenyar i posicionar de manera que les aus suspeses no trobin cap obstacle i de manera que redueixi al mínim la molèstia ocasionada als animals. 5.2. Les línies de ganxos han d’estar dissenyades de manera que les aus no hi romanguin suspeses durant més d’un minut. No obstant això, els ànecs, les oques i els galls dindi no han de romandre suspesos estant conscients durant més de dos minuts. 5.3. Ha de ser possible acostar-se finalment a tot el recorregut de les línies de ganxos fins al punt d’entrada en el tanc d’escaldament en cas que els animals s’hagin de retirar de la línia de sacrifici. 5.4. La grandària i la forma dels ganxos de metall han de ser adequades en relació amb la grandària de les potes de les aus que s’hagin de sacrificar de manera que es garanteixi el contacte elèctric sense provocar dolor. 5.5. L’equipament d’atordiment per bany elèctric ha d’estar dotat d’una rampa d’accés aïllada elèctricament, dissenyada i mantinguda de manera que s’eviti el desbordament d’aigua a l’entrada. 5.6. El bany d’aigua ha d’estar dissenyat de tal manera que es pugui adaptar al nivell d’immersió de l’au amb facilitat. 5.7. Els elèctrodes de l’equipament d’atordiment per aigua s’han d’estendre per tota la longitud del tanc d’aigua. El tanc d’aigua s’ha de dissenyar i mantenir de manera que quan els ganxos de suspensió passin per sobre de l’aigua estiguin permanentment en contacte amb la presa de terra. 5.8. Des del punt de suspensió de les aus fins a l’entrada a l’atordidor de bany d’aigua s’ha d’instal·lar un sistema en contacte amb el pit de les aus per calmar-les. 5.9. S’ha de poder accedir a l’equipament d’atordiment per bany d’aigua per permetre el dessagnament de les aus que hagin estat atordides i que romanguin al bany d’aigua com a conseqüència d’una avaria o d’un retard en la línia. 5.10. L’equipament per a l’atordiment per bany d’aigua ha d’estar dotat d’un dispositiu que mostri i registri els detalls dels paràmetres elèctrics clau utilitzats. Els registres s’han de conservar com a mínim durant un any. 6. Equipament d’atordiment de gas per a porcs i aus de corral 6.1. Els atordidors de gas, incloses les cintes transportadores, s’han de dissenyar i construir de manera que: a) s’obtingui una aplicació òptima de l’atordiment per gas; b) s’eviti que els animals pateixin lesions o contusions; c) es redueixi al mínim el forcejament i la vocalització dels animals en ser subjectats. 6.2. L’atordidor de gas ha d’estar equipat per mesurar de manera contínua, visualitzar i registrar la concentració de gas i el temps d’exposició i emetre un avís clarament visible i audible si la concentració de gas descendeix a un nivell inferior al requerit. El dispositiu s’ha de col·locar de manera que sigui clarament visible per al personal. Els registres s’han de conservar com a mínim durant un any. 6.3. L’atordidor de gas ha d’estar dissenyat de manera que, fins i tot al màxim rendiment permès, els animals es puguin ajeure sense estar agarberats. ANNEX III NORMES DE FUNCIONAMENT DELS ESCORXADORS (segons les disposicions de l’article 13) 1. Arribada, moviment i maneig dels animals 1.1. L’encarregat del benestar animal o una altra persona que informi directament l’encarregat ha d’avaluar sistemàticament, en el moment de l’arribada, les condicions de benestar de cada enviament d’animals amb la finalitat d’identificar les prioritats, en particular determinant quins animals tenen necessitats específiques en matèria de benestar i les mesures que s’han d’adoptar pel que fa al cas. 1.2. Els animals s’han de descarregar al més aviat possible després de la seva arribada i, posteriorment, s’han de sacrificar sense demores indegudes. S’han d’estabular els mamífers diferents dels conills i les llebres que no es duguin directament al lloc de sacrifici. S’han de subministrar aliments als animals que no hagin estat sacrificats dins de les 12 hores següents a la seva arribada i, posteriorment, se’ls ha de proporcionar quantitats moderades d’aliments a intervals apropiats. En aquests casos, s’ha de proporcionar als animals una quantitat apropiada de jaços o material equivalent que garanteixi un nivell de comoditat adequat per a les diferents espècies i el nombre d’animals. Aquest material ha de garantir un drenatge eficaç o una absorció adequada d’orina i excrements. 1.3. Els contenidors en què es transporten els animals s’han de mantenir en bon estat i s’han de manipular amb precaució, especialment si tenen fons perforat, o flexible, i a) no es poden llençar, ni es poden deixar caure, ni es poden tombar; b) quan sigui possible, s’han de carregar i descarregar horitzontalment per mitjans mecànics. Sempre que sigui possible, els animals s’han de descarregar de forma individual. 1.4. Quan els contenidors se superposin, s’han d’adoptar les precaucions necessàries per a) limitar la caiguda d’orina i d’excrements sobre els animals situats a sota; b) garantir l’estabilitat dels contenidors; c) assegurar que no s’impedeixi la ventilació. 1.5. A l’efecte del sacrifici, els animals no deslletats, els animals lleters en període de lactació, les femelles que hagin parit durant el trajecte o els animals entregats en contenidors han de tenir prioritat sobre altres tipus d’animals. Si no és possible donar-los prioritat, s’han d’adoptar mesures per alleujar el seu sofriment, en particular: a) munyint els animals lleters a intervals de no més de 12 hores; b) proporcionant les condicions adequades per a la lactància i el benestar dels animals acabats de néixer, en cas de femelles acabades de parir; c) abeurant els animals entregats en contenidors. 1.6. Els mamífers, a excepció dels conills i les llebres, que no es traslladin directament al lloc del sacrifici després de la seva descàrrega han de disposar permanentment d’aigua potable subministrada en instal·lacions adequades. 1.7. S’ha de vetllar perquè hi hagi un subministrament constant d’animals al punt d’atordiment i de matança per evitar que els operaris hagin d’apressar els animals des dels corrals d’estada. 1.8. Queda prohibit: a) Colpejar o donar puntades als animals. b) Pressionar qualsevol part especialment sensible del cos dels animals d’una manera que els provoqui dolor o sofriment evitables. c) Aixecar o arrossegar els animals agafant-los pel cap, les orelles, les banyes, les potes, la cua o la llana o manejar-los d’una manera que els provoqui dolor o sofriment. No obstant això, la prohibició d’aixecar els animals agafant-los de les potes no s’aplica a les aus de corral, als conills i a les llebres. d) Utilitzar agullons o altres instruments punxeguts. e) Retorçar, aixafar o trencar la cua dels animals, o agafar els ulls de qualsevol animal. 1.9. S’ha d’evitar, en la mesura que sigui possible, la utilització d’instruments que administrin descàrregues elèctriques. En qualsevol cas, aquests aparells s’han utilitzar únicament en bovins adults o porcins adults que refusin moure’s i només quan tinguin espai davant per avançar. Les descàrregues no poden durar més d’un segon, s’han de separar de manera convenient, i s’han aplicar únicament de forma repetida si l’animal no reacciona. 1.10. Els animals no poden ser amarrats per les banyes o els anells del nas i les potes no es poden lligar juntes. Quan s’hagin de lligar els animals, les cordes, les corretges o els altres mitjans utilitzats hauran de: a) ser suficientment resistents per no trencar-se; b) permetre als animals ajeure’s, menjar i beure en cas de necessitat; c) estar dissenyats de tal manera que s’elimini qualsevol perill d’estrangulació o de lesió i que permetin alliberar ràpidament els animals. 1.11. Els animals que no puguin caminar no poden ser arrossegats fins al lloc de sacrifici, sinó que s’han de matar allà on jeguin. 2. Normes addicionals per a mamífers estabulats (a excepció dels conills i les llebres) 2.1. Cada animal ha de disposar d’espai suficient per aixecar-se, ajeure’s i, excepte per al bestiar boví estabulat de forma individual, girar-se. 2.2. Els animals han d’estar estabulats de manera segura i s’han de prendre precaucions perquè no es puguin escapar i estiguin protegits dels depredadors. 2.3. Per a cada corral, s’ha d’indicar mitjançant un senyal visible la data i l’hora d’arribada i, excepte per al bestiar estabulat individualment, el nombre màxim d’animals que s’hi poden allotjar. 2.4. En cada jornada de funcionament de l’escorxador, abans de l’arribada dels animals, s’han de preparar i mantenir preparats per a un ús immediat els corrals d’aïllament dels animals que necessitin una cura específica. 2.5. L’encarregat del benestar animal o una persona amb les competències adequades ha d’inspeccionar periòdicament la situació i l’estat de salut dels animals estabulats. 3. Dessagnament dels animals 3.1. Quan una persona s’encarregui de l’atordiment, la suspensió dels ganxos, l’elevació i el dessagnament, s’han d’efectuar totes aquestes operacions consecutivament amb un mateix animal abans de sotmetre un altre animal a alguna d’aquestes accions. 3.2. Un cop atordit l’animal, s’han de seccionar sistemàticament les dos artèries caròtides o els vasos dels quals neixen. L’estimulació elèctrica només s’ha d’efectuar quan s’hagi comprovat la pèrdua de consciència per part de l’animal. La preparació de la canal o l’escaldada només s’ha d’efectuar quan s’hagi comprovat la manca de signes de vida de l’animal. 3.3. Les aus no es poden sacrificar amb degolladors automàtics tret que sigui possible determinar si el degollador ha seccionat efectivament ambdós vasos sanguinis. En cas que els degolladors no hagin estat efectius, les aus s’han de sacrificar immediatament. ANNEX IV CORRESPONDÈNCIA ENTRE LES ACTIVITATS I ELS REQUISITS DE L’EXAMEN DE COMPETÈNCIA (segons les disposicions de l’article 18) Operacions de sacrifici previstes en l’article 7, apartat 2

Totes les operacions indicades en l’article 7, apartat 2, lletres a a f Comportament, sofriment, consciència i sensibilitat, estrès dels animals. a) Maneig i cura dels animals abans de la seva subjecció. Aspectes pràctics del maneig i de la subjecció dels animals. Coneixement de les instruccions del fabricant sobre el tipus d’equipaments de subjecció si s’utilitza la subjecció mecànica. b) Subjecció dels animals per atordir-los o matar-los. c) Atordiment dels animals. Aspectes pràctics de les tècniques d’atordiment i coneixement de les instruccions del fabricant relatives als tipus d’equipaments d’atordiment utilitzats. Mètodes auxiliars d’atordiment o de matança. Manteniment i neteja bàsics de l’equipament d’atordiment o matança. d) Avaluació de l’atordiment efectiu. Supervisió de l’efectivitat de l’atordiment. Mètodes auxiliars d’atordiment o de matança. e) Suspensió dels ganxos o elevació d’animals vius. Aspectes pràctics del maneig i de la subjecció dels animals. Control de l’efectivitat de l’atordiment. f) Dessagnament d’animals vius. Supervisió de l’efectivitat de l’atordiment i de l’absència de signes vitals. Mètodes auxiliars d’atordiment i de matança. Ús i manteniment adequats dels ganivets de dessagnament. Operacions de matança previstes en l’article 7, apartat 3 Matèries de l’examen de competència Matança d’animals destinats a la producció de pell. Aspectes pràctics del maneig i la subjecció dels animals. Aspectes pràctics de les tècniques d’atordiment i coneixement de les instruccions dels fabricants per als equipaments d’atordiment. Mètodes complementaris de l’atordiment i de la matança. Control de l’efectivitat de l’atordiment i confirmació de la mort. Manteniment bàsic i neteja dels equipaments d’atordiment i de matança.