Decret 278/2021, de l’1-9-2021, pel qual s’aprova el Reglament de les marques viàries.

4.1. Objecte i classes

4.1.1. Marques blanques longitudinals

4.1.2. Marques blanques transversals

4.1.3. Senyals horitzontals de circulació

4.1.4. Altres marques i inscripcions de color blanc

4.1.5. Marques d’altres colors

4.1.6. Format de les marques viàries

AnnexI. Dimensions i tipologia dels símbols, textos i pictogrames.

Article 1.

Objecte del Reglament.

El Reglament de les marques viàries (d’ara endavant “Reglament”) té com a objecte definir les condicions tècniques per dur a terme els treballs d’execució i manteniment de la senyalització horitzontal de la xarxa de carreteres generals i secundàries del Principat d’Andorra determinant els aspectes bàsics següents:

• Definir el marc normatiu vigent, tant a escala europea com espanyola i francesa, que complementa aquest document i serveix com a documentació principal, (clàusules generals), de referència en tots els punts relacionats amb el disseny, la producció i l’execució dels productes que configuren la senyalització horitzontal emprats en l’àmbit del Principat d’Andorra.

• Fixar les característiques i les proporcions dels materials que s’han d’emprar en els diferents tipus de marques viàries descrits al llarg del document d’acord amb el marc normatiu.

Article 2.

Àmbit d’aplicació del Reglament

L’àmbit d’aplicació d’aquest document comprèn l’execució i el manteniment de la senyalització horitzontal existent a les calçades de les carreteres generals i secundàries, incloses les zones urbanes, d’acord amb la Llei 2/2005 de designació de carreteres.

Aquestes actuacions es diferenciaran segons l’àmbit d’aplicació i actuació amb dos grans grups:

• a) Treballs de repintat de marques viàries existents. Són els treballs encaminats a mantenir la senyalització horitzontal formada per les marques viàries de pintura existents, els quals es definiran i programaran a l’inici de cada campanya.
• b) Treballs de nova senyalització de marques viàries en trams de carretera objecte de nova pavimentació. Són els treballs encaminats a pintar noves bandes de pintura en els trams de carretera que han estat objecte de refecció del ferm o d’obres de millora, els quals requeriran accions de premarcatge així com un disseny específic. Aquestes seccions es programaran a l’inici de la campanya, i l’execució coincidirà amb la finalització de les obres relatives a la pavimentació amb aglomerat asfàltic.

Article 3.

Condicions tècniques de les marques viàries

3.1. Documents de referència

3.1.1. Instruccions i normativa

Les marques viàries de pintura de la xarxa de carreteres del Principat d’Andorra, que es descriuen en aquest document, s’executaran amb les normatives de referència següents:

• UNE-EN 1436_2009 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales sobre calzada.

• UNE-EN 1790 Materiales para señalización horizontal. Marcas viales prefabricadas.

• UNE-EN 1871 Materiales para señalización horizontal. Propiedades físicas.

• UNE-EN 12802 Materiales para señalización vial horizontal. Métodos de laboratorio para la identificación.

• UNE-EN 13197 Materiales para señalización horizontal. Simuladores de desgaste.

• UNE-EN 1423 Materiales para señalización horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos.

• UNE-EN 13459 Materiales para señalización horizontal. Toma de muestras de los acopios y ensayos.

• UNE-EN ISO 2813 Pinturas y barnices. Determinación del brillo especular de películas de pintura no metálicas a 20º, 60º y 85º.

• UNE 135204 Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Control de calidad. Comportamiento en servicio.

• UNE 135277 Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Maquinaria de aplicación.

• Norma UNE EN 1824: Materials per a la senyalització viària horitzontal. Proves de camp.

• Norma UNE 48 026: Pintures i vernissos. Brillantor especular.

• Norma UNE 135214: Equipament per a la senyalització viària. Senyalització horitzontal. Marques viàries. Visibilitat diürna. Determinació puntual de la relació de contrast de les marques viàries amb el paviment.

• Nota de servicio 2/2007, sobre los criterios de aplicación y mantenimiento de las características de la señalización horizontal.

• O.C. 325/97T de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment “Senyalització, abalisament i defensa de les carreteres referent als seus materials”, del 30 desembre de 1997, i modificacions posteriors.

• O.C. 304/89 MV, del 21 de juny.

• Norma de carreteres 8.2-IC Marques viàries i modificacions posteriors. Ministeri de Foment.

• PG-3 Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes, artículo 700

3.1.2. Definicions

Les definicions tècniques d’aquest document són les previstes en les normes UNE, a més de les següents:

Marca viària: sistema òptic col·locat sobre la superfície de la calçada que forma línies o signes, amb finalitats informatives i reguladores del trànsit.

Marca viària permanent: marca viària de color blanc, utilitzada en la senyalització horitzontal sobre calçades de trànsit normal.

Marca viària temporal: marca viària de color groc, utilitzada en la senyalització horitzontal sobre calçades en obres.

Marca viària ressaltada: marca viària proveïda de protuberàncies en forma de barres o de botons per millorar la visibilitat nocturna amb humitat o pluja i amb efectes mecànics i acústics.

Requisits: són les qualitats essencials que han de complir les marques viàries per donar seguretat a la circulació. Els requisits essencials són la visibilitat nocturna, la visibilitat diürna i la resistència a la lliscada.

Visibilitat nocturna: són les característiques d’una marca viària que la fan visible i identificable al conductor quan la il·luminen els fars d’un vehicle.

Visibilitat diürna: són les característiques d’una marca viària que la fan visible i identificable al conductor en condicions d’il·luminació diürna o d’enllumenat públic difús.

Resistència a la lliscada: són les característiques d’una marca viària mullada que proporcionen a la marca capacitat d’arrapament quan un pneumàtic hi roda per sobre a velocitat moderada.

3.2. Característiques dels materials

3.2.1. Generalitats

En l’aplicació de les marques viàries de pintura de la senyalització horitzontal de les carreteres, es poden utilitzar pintures de tipus acrílic o acídic, de tipus plàstic d’aplicació en fred, de tipus termoplàstic d’aplicació en calent i de tipus prefabricat adhesiu.

Els materials emprats per dur a terme tota la senyalització horitzontal han de complir tot el que descriu aquest document i s’hi ha d’afegir sempre materials de postmesclament, microesferes de vidre retroreflectores, per a les bandes de pintura i material antilliscant retroreflector, o una barreja d’aquest darrer amb microesferes per a les simbologies, els zebrats, etc.

Es pot establir que es deixin d’aplicar materials de postmesclament o que s’emprin tecnologies de marcatge diferents de les pintures, com termoplàstics d’aplicació en calent, plàstics d’aplicació en fred, marques viàries amb ressalts, marques viàries prefabricades, plaques sonores, etc., sempre que compleixin el que especifica aquest document.

Les dosificacions que s’han d’utilitzar per a cadascuna de les marques viàries són les descrites en el punt 4.2 d’aquest document.

3.2.2. Composició de les pintures

La composició de les pintures que s’han d’utilitzar ha de complir les característiques tècniques especificades en la norma UNE 135200-2.

• Pintura plàstica d’aplicació en fred

La composició de la pintura plàstica d’aplicació en fred, anomenada també pintura de dos components, ha de complir les característiques especificades en la norma UNE 135200-2.

• Pintura termoplàstica d’aplicació en calent

La composició dels termoplàstics d’aplicació en calent (esprais plàstics) queda a la lliure elecció del fabricant sempre que compleixin les característiques especificades per a aquest material en la norma UNE 135200-2.

3.2.3. Marques viàries prefabricades

Podran utilitzar-se marques viàries prefabricades sempre que compleixin les característiques especificades en la norma UNE EN 1790.

3.2.4. Microesferes de vidre

S’han d’utilitzar microesferes de vidre amb les característiques especificades en la norma UNE EN 1423.

La granulometria de les microesferes de vidre és una de les especificades en la norma UNE 135287, en funció del tipus d’esfera.

La determinació del percentatge de microesferes defectuoses es fa segons el que especifica la norma UNE 135287.

3.2.5. Antilliscants i barreges amb microesferes de vidre

Quan es requereixi proporcionar rugositat a la marca viària mitjançant la utilització d’afegits antilliscants o barreges d’aquests darrers amb microesferes de vidre, les característiques d’aquests materials han de complir el que s’especifica en la norma UNE EN 1423.

3.2.6. Certificats de materials

Tots els materials utilitzats han de presentar el marcatge CE o, si no en tenen, un certificat lliurat per un laboratori degudament acreditat en el qual es garanteixin les característiques exigides en aquest document per a cadascun dels materials emprats.

Abans d’iniciar l’aplicació de marques viàries o el repintat és necessari que els materials que s’han d’utilitzar −pintures, plàstics d’aplicació en fred, termoplàstics i microesferes de vidre− que no disposin de la marca “N” d’AENOR ni d’un altre segell de qualitat de la Unió Europea siguin assajats per laboratoris acreditats, per comprovar que compleixen el que exigeix la norma UNE 135 200 (2).

3.3. Requisits de les marques viàries

3.3.1. Requisits i mètodes d’assaig

En aquest apartat es defineixen els requisits que han de complir, per una banda, els materials i la forma d’execució, i per l’altra, les marques viàries que han estat executades.

Segons el color de la pintura, els materials han de tenir uns comportaments bàsics:

Requisits de comportament dels materials en marques viàries de color blanc (norma UNE-EN 1436)

Marques viàries blanc.pdf

Requisits de comportament dels materials en marques viàries de color negre (norma UNE-EN 1436)

Marques viàries negre.pdf

Requisits de comportament dels materials en marques viàries de color vermell (norma UNE-EN 1436)

Marques viàries vermell.pdf

Les marques viàries permanents blanques aplicades han de complir durant el període de garantia les característiques següents:

Marques viàries blanques ampliades.pdf

Pel que fa als requisits de comportament de les marques viàries permanents de color negre i vermell, han de complir el que s’especifica en les taules anteriors.

Les característiques que defineixen els requisits mencionats anteriorment, junt amb els paràmetres de mesura i els seus mètodes d’assaig, figuren en la taula següent.

Paràmetres i mètodes assaig.pdf

En el cas de les cintes prefabricades, hauran de complir la normativa vigent.

3.3.2. Dosificacions

Les dosificacions que s’han d’utilitzar en totes les bandes, segons el tipus de material emprat, han de ser d’un fabricant que tingui un sistema certificat, segons les normatives vigents, sempre que la marca viària aplicada compleixi els requisits mínims indicats al punt 4.1 d’aquest document.

Altrament es pot acceptar qualsevol sistema de qualsevol fabricant certificat segons les normes UNE de referència per a cadascun dels paràmetres exigits en aquest document, i amb una durabilitat P6 o superior.

En el cas que el sistema que es pretengui utilitzar no estigui certificat, s’han d’utilitzar els paràmetres de referència següents en les dosificacions:

Material seleccionat

Dosificacions (g/m2)

Pintures acríliques

780

Plàstics en fred

2800

Termoplàstics en calent

2800

Pintures amb base aigua

720

Microesferes de vidre

480

Àrid antilliscant

480

En el cas de les cintes prefabricades, hauran de complir la normativa vigent.

Article 4. Tipus i significat de les marques viàries

4.1. Objecte i classes

Les marques sobre el paviment, o marques viàries, tenen per objecte regular la circulació i advertir o guiar els usuaris de la via, i poden utilitzar-se soles o amb altres mitjans de senyalització a fi de reforçar o precisar les seves indicacions.

Les marques viàries poden ser: marques blanques longitudinals, marques blanques transversals, senyals horitzontals de circulació, altres marques i inscripcions de color blanc i marques d’altres colors.

4.1.1. Marques blanques longitudinals

Tenen la nomenclatura i els significats següents:

1. Marca longitudinal contínua. Una marca longitudinal consistent en una línia contínua sobre la calçada significa que cap conductor, amb el seu vehicle o animal, ha de travessar la marca ni pot circular-hi per sobre ni, quan la marca separa els dos sentits de la circulació, circular-hi per l’esquerra.

Una marca longitudinal constituïda per dos línies contínues adossades té el mateix significat.

Una línia blanca contínua sobre la calçada també pot indicar l’existència d’un carril especial i els conductors dels vehicles que circulen pel carril especial poden sobrepassar-la amb les degudes precaucions per abandonar-lo quan així ho exigeix la maniobra o direcció que es pretén seguir. En aquest cas la marca és sensiblement més ampla que en el cas general.

2. Marca longitudinal discontínua. Una línia discontínua en la calçada està destinada a delimitar els carrils amb el fi de guiar la circulació i significa que cap conductor no hi ha de circular per sobre amb el seu vehicle o animal, llevat, quan sigui necessari i la seguretat de la circulació ho permeti, en calçades amb carrils estrets (de menys de 3 metres d’ample).

Pot estar destinada, a més, a:

• a) Anunciar al conductor que s’aproxima a una marca longitudinal contínua, la prohibició que aquesta marca implica o la proximitat d’un tram de via que presenta un risc especial; en aquests casos la separació entre els traços de la línia és sensiblement més curta que en el cas general.
• b) Indicar l’existència d’un carril especial (per determinar la classe de vehicles, d’entrada, sortida o altres); en aquest cas la marca és sensiblement més ampla que en el cas general.

3. Marques longitudinals discontínues dobles. Com a cas especial de línia discontínua, les marques dobles que delimiten un carril per ambdós costats signifiquen que aquest carril és reversible, és a dir, que la circulació hi pot estar reglamentada en un o altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres sistemes.
4. Marques longitudinals adossades a discontínues. Quan una marca consisteix en una línia longitudinal contínua adossada a una altra de discontínua, els conductors no han de tenir en compte més que la línia situada en el costat pel qual circulen. Quan aquestes marques separen sentits diferents de circulació, aquesta disposició no impedeix que els conductors que han efectuat un avançament, tornin a ocupar el seu lloc normal a la calçada.
5. Marques de guia en la intersecció. Indiquen als conductors com s’ha de fer una maniobra determinada en una intersecció.
6. Línies de vora i estacionament. Als efectes d’aquest document no es consideren incloses les línies longitudinals que delimiten, per fer-les més visibles, les vores de la calçada o els llocs d’estacionament.

4.1.2. Marques blanques transversals

Tenen la nomenclatura i els significats següents:

1. Marca transversal contínua. Una línia contínua, disposada a l’ample d’un o diversos carrils, és una línia de detenció que indica que cap vehicle o animal ni la seva càrrega no han de franquejar-la en compliment de l’obligació imposada per un senyal vertical o horitzontal de detenció obligatòria, un senyal de prohibició de passar sense aturar-se, un pas de vianants indicat per una marca viària, un semàfor o un senyal de detenció efectuada per un agent de circulació o l’existència d’un pas a nivell o d’un pont mòbil.

Si per circumstàncies excepcionals, des del lloc on s’ha efectuat la detenció no hi ha prou visibilitat, el conductor ha d’aturar-se de nou en el lloc des d’on tingui visibilitat, sense posar en perill cap usuari de la via.

2. Marca transversal discontínua. Una línia discontínua disposada a l’ample d’un o diversos carrils és una línia de detenció que indica que, llevat de circumstàncies anormals que redueixin la visibilitat, cap vehicle o animal ni la seva càrrega no han de franquejar-la quan hagin de cedir el pas, en compliment de l’obligació imposada per un senyal vertical o horitzontal de cediu el pas, per una fletxa verda de gir d’un semàfor o, quan no hi ha cap senyal de prioritat, per l’aplicació de les normes que regeixen aquesta prioritat.
3. Marca de pas de vianants. Una sèrie de línies de gran amplada, disposades sobre el paviment de la calçada en bandes paral·leles a l’eix de la calçada i que formen un conjunt transversal a la mateixa calçada, indica un pas de vianants, on els conductors de vehicles o animals han de deixar passar els vianants.
4. Marca de pas per a ciclistes. És una marca consistent en dos línies transversals discontínues i paral·leles sobre la calçada que indica un pas per a ciclistes, on aquests darrers tenen la preferència.

4.1.3. Senyals horitzontals de circulació

La seva nomenclatura és la següent:

1. Cediu el pas. Un triangle, marcat a sobre de la calçada amb el vèrtex oposat al costat més petit i dirigit en direcció al vehicle que s’acosta, indica al conductor l’obligació que té de cedir el pas en la pròxima intersecció als altres vehicles. Si aquest triangle està situat en un carril delimitat per línies longitudinals, l’obligació anterior es refereix exclusivament als vehicles que circulen per aquest carril.
2. Parada obligatòria o estop. El símbol d’estop, marcat a sobre de la calçada, indica al conductor l’obligació d’aturar el vehicle davant una línia de detenció propera o, si aquesta línia no existeix, immediatament abans de la calçada a la qual s’aproxima, i de cedir el pas als vehicles que circulen per aquesta calçada. Si el símbol esmentat està situat en un carril delimitat per línies longitudinals, l’obligació anterior es refereix exclusivament als vehicles que circulen per aquest carril.
3. Senyal de limitació de velocitat. Indica que cap vehicle no ha de sobrepassar la velocitat expressada en quilòmetres per hora. Si la xifra està situada en un carril delimitat per línies longitudinals, aquesta limitació es refereix exclusivament als vehicles que circulen per aquest carril. La limitació establerta s’aplica fins al proper senyal de fi de limitació de velocitat o un altre senyal de velocitat màxima diferent.
4. Fletxa de selecció de carrils. Una fletxa, situada en un carril delimitat per línies longitudinals, indica als conductors que han de seguir la direcció o una de les direccions que assenyala aquesta fletxa en el carril en què es troben o, si la senyalització ho permet, canviar-se a un altre carril. Aquesta fletxa pot anar complementada amb una inscripció de destí.
5. Fletxa de sortida. Indica als conductors el lloc des d’on poden iniciar el canvi de carril per agafar una sortida i la direcció pròpia d’aquesta sortida.
6. Fletxa d’acabament de carril. Indica que el carril on està situada acaba pròximament i que cal seguir la seva indicació.
7. Fletxa de retorn. Una fletxa, situada aproximadament a l’eix d’una calçada de doble sentit de circulació i apuntant cap a la dreta, anuncia la proximitat d’una línia contínua que implica la prohibició de circular-hi per l’esquerra i indica, per tant, que tot conductor s’ha d’incorporar tan aviat com sigui possible al carril a la dreta de la fletxa.

4.1.4. Altres marques i inscripcions de color blanc

Tenen la nomenclatura i els significats següents:

1. Marca de bifurcació. Anuncia al conductor que s’aproxima a una bifurcació de la calçada per la qual transita, amb un possible reajustament del nombre total de carrils abans i després d’aquesta bifurcació.
2. Marca de pas a nivell. Les lletres P i N, una a cada costat d’una aspa, indiquen la proximitat d’un pas a nivell.
3. Inscripció de carril o zona reservada. Indica que un carril o una zona de la via estan reservats temporalment o permanentment, per a la circulació, la parada o l’estacionament de determinats vehicles, com autobusos (bus), taxis i bicicletes.
4. Marca d’inici de carril reservat. Indica el començament d’un carril reservat per a determinats vehicles.
5. Marca de via ciclista. Indica una via ciclista o un sender pedalable.
6. Línies i marques d’estacionament. Delimiten els llocs o les zones d’estacionament, així com la forma en què els vehicles han d’ocupar-los.
7. Línies obliqües. Una zona marcada per franges obliqües paral·leles emmarcades per una línia contínua significa que cap conductor no ha d’entrar amb el seu vehicle o animal en aquesta zona, excepte els que estan obligats a circular pel voral.
8. Línies de vora de calçada. Delimiten la vora de la calçada per a fer-la més visible.
9. Altres marques o inscripcions de color blanc a la calçada repeteixen indicacions de senyals o proporcionen als usuaris indicacions útils.

4.1.5. Marques d’altres colors

Tenen la nomenclatura i els significats següents:

1. Marca groga en ziga-zaga. Indica el lloc de la calçada en què l’estacionament està prohibit als vehicles en general, en estar reservat per a algun ús especial que no implica una permanència llarga de cap vehicle. Generalment s’ha d’utilitzar en zones de parada (no estacionament) d’autobusos o destinades a la càrrega i descàrrega de vehicles. La llargada mínima recomanada de la zona de parada d’autobusos és de 12 metres.
2. Marca groga longitudinal contigua. Una línia contínua, de color groc, en la vorada o al costat de la calçada, significa que la parada i l’estacionament estan prohibits o sotmesos a alguna restricció temporal, indicada per senyals, en tota la longitud de la línia i en el costat on està disposada.
3. Marca groga longitudinal discontínua. Una línia discontínua de color groc, en la vorada o al costat de la calçada, significa que l’estacionament està prohibit o sotmès a alguna restricció temporal, indicada per senyals, en tota la longitud de la línia i en el costat on està disposada.
4. Quadrícula de marques grogues. Un conjunt de línies grogues entrecreuades recorda als conductors la prohibició d’entrar a la intersecció quan previsiblement s’hi pugui quedar immobilitzat al mig, de manera que s’impedeixi o s’obstrueixi la circulació transversal.
5. Quadrícula de blanc i vermell. Una quadrícula de marques blanques i vermelles indica el lloc on comença una zona de frenada d’emergència i prohibeix la parada, l’estacionament o la utilització d’aquesta part de la calçada amb altres finalitats.
6. Marques blaves. Les marques que delimiten els llocs en què l’estacionament està permès, que són de color blau en lloc del color blanc normal, indiquen que, en determinats períodes del dia, la durada de l’estacionament autoritzat està limitada.
7. Senyalització de via ciclista. Les vies o els carrils ciclistes se senyalitzaran mitjançant el pictograma estàndard de bicicleta sobre un fons verd.

4.1.6. Format de les marques viàries

La forma, el color, el disseny, els símbols, el significat i les dimensions de les marques viàries són en l’annex I d’aquest reglament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 1 de setembre del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex I.pdf