Annex II. Documentació per obtenir les diverses autoritzacions administratives per conduir
A) Obtenció inicial del permís de conduir
La sol·licitud per obtenir el permís de conduir inicial s’acompanya dels documents següents:
-
El certificat mèdic oficial omplert i expedit pel metge de capçalera legalment autoritzat a exercir al Principat d’Andorra, per a les categories AM, A1, A2, A, B, B+E i J (conductors del grup 1). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
El certificat mèdic especial oficial omplert i expedit pels metges del Servei del SAAS i la prova psicotècnica per a les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D i DE, fins als setanta anys i, a partir d’aquesta edat, és necessari el certificat mèdic especial oficial lliurat pels metges del SAAS, amb la prova psicotècnica, més la prova analítica i la prova psiquiàtrica (conductors del grup 2). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
-
Les persones menors d’edat han de presentar l’autorització paterna/materna per obtenir el permís de conduir oficial degudament omplerta i signada. Les persones menors d’edat emancipades han de presentar els documents que justifiquin aquesta circumstància.
B) Modificació de les dades del permís de conduir
Per obtenir una nova edició del permís de conduir quan es modifiquen les dades impreses en el permís, la sol·licitud s’ha d’acompanyar dels documents següents:
C) Pèrdua o robatori del permís de conduir
Per obtenir un duplicat del permís de conduir en el cas de pèrdua o robatori, la sol·licitud s’ha d’acompanyar del document següent:
- El certificat de pèrdua o robatori del Servei de Policia d’Andorra que acredita aquesta circumstància.
D) Permís de conduir en mal estat o malmès
Per obtenir un duplicat del permís, la sol·licitud s’ha d’acompanyar del permís de conduir en mal estat o malmès.
E) Renovació del permís de conduir
La sol·licitud per obtenir la renovació del permís de conduir s’acompanya dels documents següents:
-
El certificat mèdic oficial omplert i expedit pel metge de capçalera legalment autoritzat a exercir al Principat d’Andorra, per a les categories AM, A1, A2, A, B, BE i J (conductors del grup 1). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
El certificat mèdic especial oficial omplert i expedit pels metges del Servei del SAAS i la prova psicotècnica per a les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D i DE, fins als setanta anys i, a partir d’aquesta edat, és necessari el certificat mèdic especial oficial lliurat pels metges del SAAS, amb la prova psicotècnica, més la prova analítica i la prova psiquiàtrica (conductors del grup 2). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
F) Augment de categoria del permís de conduir
Per obtenir un augment de categoria del permís de conduir, la sol·licitud ha d’anar acompanyada dels documents següents:
-
El certificat mèdic oficial omplert i expedit pel metge de capçalera legalment autoritzat a exercir al Principat d’Andorra, per a les categories AM, A1, A2, A, B, B+E i J (conductors del grup 1). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
El certificat mèdic especial oficial omplert i expedit pels metges del Servei del SAAS i la prova psicotècnica per a les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D i DE, fins als setanta anys i, a partir d’aquesta edat, és necessari el certificat mèdic especial oficial lliurat pels metges del SAAS, amb la prova psicotècnica, més la prova analítica i la prova psiquiàtrica (conductors del grup 2). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
-
El permís de conduir original: cal lliurar-lo en el moment de rebre el nou.
G) Permís de conduir de països de la UE, els seus microestats, Islàndia, Noruega i Suïssa (homologació directa de totes les categories sense examen)
La sol·licitud per obtenir l’homologació del permís de conduir s’acompanya dels documents següents:
-
El certificat mèdic oficial omplert i expedit pel metge de capçalera legalment autoritzat a exercir al Principat d’Andorra, per a les categories AM, A1, A2, A, B i BE. Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
El certificat mèdic especial oficial omplert i expedit pels metges del Servei del SAAS i la prova psicotècnica fins als setanta anys i, a partir d’aquesta edat, és necessari el certificat mèdic especial oficial lliurat pels metges del SAAS, amb la prova psicotècnica, més la prova analítica i la prova psiquiàtrica per a les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D i DE (conductors del grup 2). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
-
Les persones menors d’edat han de presentar l’autorització paterna/materna per obtenir el permís de conduir oficial degudament omplerta i signada. Les persones menors d’edat emancipades han de presentar els documents que justifiquin aquesta circumstància.
-
L’original i una fotocòpia per ambdós cares del permís de conduir (caldrà lliurar l’original del permís en el moment de recollir el permís de conduir andorrà).
H) Permís de conduir de països tercers a la UE, excepte els seus microestats, Islàndia, Noruega i Suïssa (homologació directa únicament de les categories AM, B i BE)
La sol·licitud per obtenir l’homologació del permís de conduir s’acompanya dels documents següents:
-
El certificat mèdic oficial omplert i expedit pel metge de capçalera legalment autoritzat a exercir al Principat d’Andorra, per a les categories AM, A1, A2, A, B i BE. Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
-
L’original i una fotocòpia per ambdós cares del permís de conduir (caldrà lliurar l’original del permís en el moment de recollir el permís de conduir andorrà).
-
El certificat d’autenticitat del permís de conduir, lliurat per l’autoritat expedidora, acompanyat d’una traducció jurada al català, al francès o al castellà, llevat que es tracti d’un permís en format europeu (Directiva 2006/126/CE).
-
El certificat d’equivalència de les categories del permís que la persona sol·licitant vol homologar, lliurat per l’autoritat expedidora, acompanyat d’una traducció jurada al català, al francès o al castellà, llevat que es tracti d’un permís en format europeu (Directiva 2006/126/CE).
I) Permís de conduir de països que no són part del Conveni sobre la postil·la de la Haia
La sol·licitud per obtenir l’homologació del permís de conduir s’acompanya dels documents següents:
-
El certificat mèdic oficial omplert i expedit pel metge de capçalera legalment autoritzat a exercir al Principat d’Andorra, per a les categories AM, A1, A2, A, B i BE. Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
El certificat mèdic especial oficial omplert i expedit pels metges del Servei del SAAS i la prova psicotècnica fins als setanta anys i, a partir d’aquesta edat, és necessari el certificat mèdic especial oficial lliurat pels metges del SAAS, amb la prova psicotècnica, més la prova analítica i la prova psiquiàtrica per a les categories B2, B2E, C1, C1E, C, CE, D1, D1E, D i DE (conductors del grup 2). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
-
L’acta notarial que acrediti l’autenticitat del permís i les seves equivalències, acompanyada d’una traducció jurada al català, al francès o al castellà, o bé
-
El certificat d’autenticitat i el certificat d’equivalència lliurats per l’autoritat expedidora del permís, acompanyats d’una traducció jurada al català, al francès o al castellà.
-
S’han de presentar prèviament l’acta notarial o els certificats al ministeri encarregat dels afers exteriors del Govern d’Andorra per finalitzar el procés de legalització consular.
L’original i una fotocòpia per ambdós cares del permís de conduir (caldrà lliurar l’original del permís en el moment de recollir el permís de conduir andorrà).
J) Autorització especial que habilita per conduir vehicles que transporten mercaderies perilloses
La sol·licitud per obtenir i renovar l’autorització especial que habilita per conduir vehicles que transporten mercaderies perilloses s’acompanya dels documents següents:
-
El certificat mèdic especial oficial omplert i expedit pels metges del Servei del SAAS, la prova psicotècnica, la prova psiquiàtrica i l’analítica per a les categories D1, D1E, D i DE (conductors del grup 2). Aquest certificat mèdic té una validesa de tres mesos.
-
El certificat del curs impartit per un centre de formació reconegut pel departament competent en matèria de transport, si escau.
-
El certificat del curs de primers auxilis, si escau.
-
El certificat del curs d’extinció d’incendis, si escau.
-
El certificat del curs d’ampliació de l’autorització, si escau.
-
L’autorització especial original (carnet ADR).
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
K) Permís de conduir internacional
El permís de conduir internacional se sol·licita a l’Automòbil Club d’Andorra. La persona interessada s’ha de presentar als locals de l’Automòbil Club d’Andorra amb els documents següents:
-
Una fotografia recent en color i amb fons blanc, llis i uniforme, presa de front amb el cap totalment descobert, sense ulleres fosques i sense cap altra peça de roba o accessori que pugui impedir o dificultar la identificació de la persona, de dimensions 35 x 45 mm.
-
El passaport o el document nacional d’identitat originals.
-
El permís de conduir original.
Annex III. Aptituds psicofísiques requerides per conduir vehicles de motor i ciclomotors, proves analítiques i aptituds psiquiàtriques requerides per conduir vehicles que transporten mercaderies perilloses
Malalties i deficiències que són causa de la denegació en l’obtenció o la renovació del període de vigència del permís de conduir
El metge que emet el certificat mèdic oficial per a l’obtenció o la renovació del permís de conduir pot derivar la persona al metge especialista per fer les proves mèdiques que consideri oportunes o pot demanar els informes mèdics que consideri oportuns als metges especialistes andorrans. El metge pot emetre un certificat apte condicionat i el candidat o el titular del permís de conduir haurà de fer els controls o els tractaments que se’n derivin, així com les proves mèdiques oportunes. Si la persona interessada no respecta la condició mèdica, se li retira el permís de conduir. En aquests casos, el metge ha de fer arribar un correu electrònic al Registre de permisos de conduir, en el qual ha d’incloure un informe en què s’indiqui el NIA, nom i cognoms de la persona, i s’ha de notificar que la persona esmentada deixa de ser apte/a per a la conducció i el termini pel qual s’ha d’inscriure la pèrdua de la capacitat per conduir. Aquest informe ha de dur el segell del professional, indicar el número de col·legiat i dur la seva signatura.
A) Aptituds psicofísiques
- Capacitat visual
El candidat a un permís de conduir ha de sotmetre’s a les exploracions apropiades que garanteixen que disposa d’una agudesa visual compatible amb la conducció de vehicles de motor. Si se sospita que el candidat no té una capacitat visual adequada, ha de ser examinat per una autoritat mèdica competent. En aquest examen s’ha de prestar una atenció especial a l’agudesa visual, al camp visual, a la visió crepuscular i a les malalties oculars progressives. Si per assolir l’agudesa visual requerida cal fer servir lents correctores, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció. Aquestes lents han de ser ben tolerades. A efectes d’aquest annex, les lents intraoculars no es consideren lents correctores, i s’entén per visió monocular tota agudesa visual inferior a 0,10 en un ull, amb lents correctores o sense, degut a la pèrdua anatòmica o funcional de qualsevol etiològic.
Grup 1 (2)
Grup 2(3)
1.1. Agudesa visual
S’ha de tenir, si és necessari, amb lents correctores, una agudesa visual binocular almenys de 0,6
S’ha de tenir, amb correcció òptica o sense, una agudesa visual almenys de 0,8 i almenys de 0,1 per a l’ull amb millor agudesa i amb pitjor agudesa, respectivament. Si és necessària la correcció amb ulleres, la potència d’aquestes ulleres no pot excedir +8 diòptries
Visió monocular:
Els afectats de visió monocular amb agudesa visual a l’ull millor de 0,6 o més gran, i més de 6 mesos d’antiguitat en visió monocular, poden obtenir o renovar el permís sempre que reuneixin la resta de capacitats visuals. Quan pel grau d’agudesa visual o per l’existència d’una malaltia ocular progressiva, els reconeixements periòdics són inferiors a la vigència normal del permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic.
Cal adaptar el vehicle amb mirall retrovisor exterior a ambdós costats del vehicle o mirall interior panoràmic o, si és necessari, mirall retrovisor adaptat.
No s’admet la visió monocular
Cirurgia refractiva:
No entra en valoració sempre que la visió del pacient compleixi els criteris de l’1.1 a l’1.5
Cirurgia refractària refractiva:
En cas de cirurgia refractiva i passats 3 mesos des de la intervenció, es pot obtenir o renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. Passat l’any de la data de la intervenció i tenint en compte el defecte de la refracció prequirúrgic, la refracció actual i la possible existència d’efectes secundaris no desitjats, a criteri oftalmològic es fixa el període de vigència posterior.
1.2. Camp visual
Si la visió és binocular, el camp binocular ha de ser normal. En l’examen binocular, el camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts en punts corresponents d’ambdós ulls ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana.
S’ha de tenir un camp visual binocular normal. Després de l’exploració de cada camp monocular, aquests camps no han de presentar reduccions significatives en cap dels seus meridians. En l’examen monocular, no s’admet la presència d’escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana.
Si la visió és monocular, el camp visual monocular ha de ser normal. El camp visual central no ha de presentar escotomes absoluts ni escotomes relatius significatius en la sensibilitat retiniana.
No s’admet la visió monocular.
1.3. Sensibilitat al contrast
En el cas de patir alteracions de la visió mesòpica o de l’enlluernament, s’han d’establir les restriccions i limitacions que a criteri oftalmològic són necessàries per garantir la seguretat en la conducció. En tot cas s’ha de descartar patologies oftalmològiques que originen alteracions no incloses en cap de la resta d’apartats sobre la capacitat visual.
No hi ha d’haver alteracions significatives en la capacitat de recuperació a l’enlluernament ni alteracions de la visió mesòpica.
1.4. Motilitat palpebral
No s’admeten ptosis ni lagoftàlmies que afectin la visió en els límits i les condicions assenyalats en els apartats 1.1 i 1.2 del grup 1.
Ídem al grup 1.
1.5. Motilitat del globus ocular
Diplopies:
Les diplopies només es permeten a criteri oftalmològic sempre que no es manifestin en els 20º centrals del camp visual i no produeixin cap altra simptomatologia, en especial fatiga visual. En les d’aparició recent ha de transcórrer un període d’almenys 6 mesos sense conduir. En cas que es permeti l’obtenció o la renovació del permís, el període de vigència màxim és de 3 anys. Quan la diplopia s’elimini amb l’oclusió d’un ull s’apliquen les restriccions pròpies de la visió monocular.
No s’admeten diplopies.
Nistagme:
El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció.
Nistagme:
El nistagme impedeix l’obtenció o la renovació quan no permeti assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 2, ambdós inclosos, quan sigui manifestació d’alguna malaltia de les incloses en aquest annex o quan, a criteri facultatiu, origini o pugui originar fatiga visual durant la conducció.
Estrabismes i altres defectes de la visió binocular:
No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni estrabismes que impedeixin assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos. Quan no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 1, ambdós inclosos, l’oftalmòleg ha de valorar principalment les conseqüències sobre la fatiga visual, els efectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòries i de torticolis i l’aparició de diplopia, així com la probable evolució del procés, i ha de fixar en conseqüència el període de vigència.
Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.6 del grup 1, ambdós inclosos, i degut a la seva repercussió en els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli i l’aparició de diplopia, o per la probable evolució del procés, els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior a la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons el criteri de l’oftalmòleg.
Estrabismes i altres defectes de la visió binocular:
No s’admeten altres defectes de la visió binocular ni els estrabismes.
Quan els estrabismes i altres defectes de la visió binocular no impedeixen assolir els nivells de capacitat visual indicats en els apartats 1.1 a 1.7 del grup 2, ambdós inclosos, l’oftalmòleg haurà de valorar les conseqüències sobre els paràmetres com la fatiga visual, els defectes refractius, el camp visual, el grau d’estereòpsia, la presència de fòria i de torticoli, l’aparició de diplopia i la probable evolució del procés, i haurà de fixar en conseqüència el període de vigència màxim de 3 anys.
1.6. Deteriorament progressiu de la capacitat visual
Les malalties progressives que no permeten assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 anteriors, ambdós inclosos, impedeixen l’obtenció o la renovació.
Quan no impedeixen assolir els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de vigència normal de permís, el període de vigència es fixa segons criteri mèdic.
Les malalties i els trastorns progressius de la capacitat visual impedeixen l’obtenció o la renovació.
Pressió intraocular:
No interfereix sempre que s’hagin assolit els apartats de l’1.1 a l’1.5.
Encara que s’hagin assolit els nivells fixats en els apartats 1.1 a 1.5 anteriors, ambdós inclosos, si la pressió intraocular es troba per sobre dels límits normals s’han d’analitzar possibles factors de risc associats i s’estableix un control periòdic a criteri oftalmològic.
Quan els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís, aquest període es fixa segons criteri mèdic.
1.7. Deteriorament agut de la capacitat visual
Després d’una pèrdua important i brusca de la visió d’un ull, ha de transcórrer un període d’adaptació que ha de determinar l’oftalmòleg. Després es pot obtenir o renovar el permís aportant l’informe oftalmològic favorable.
Ídem al grup 1.
- Capacitat auditiva
Quan per assolir l’agudesa auditiva mínima que es requereix, indicada a l’apartat 1.1, sigui necessària la utilització de l’audiòfon, a l’informe s’ha d’indicar l’obligació de l’ús durant la conducció.
(1)
Grup 1 (2)
Grup 2(3)
2.1. Hipoacúsia
S’accepten les hipoacúsies que amb audiòfon o sense segueixen un nivell conversacional sense dificultats.
Les hipoacúsies, amb audiòfon o sense, de més del 35% de pèrdua combinada entre les dos orelles, havent obtingut l’índex d’aquesta pèrdua mitjançant una audiometria tonal, impedeixen l’obtenció o la renovació del permís.
No s’admeten adaptacions.
- Sistema locomotor
No s’ha d’expedir ni renovar el permís de conduir al candidat o al conductor que pateix afeccions o anomalies del sistema locomotor que fan perillosa la conducció de vehicles de motor.
(1)
Grup 1(2)
Grup 2(3)
3.1. Motilitat
No hi pot haver cap alteració que impedeixi la posició sedent normal o una utilització eficaç dels dispositius del vehicle, o que requereixi per a això posicions atípiques o fatigoses, ni afectacions o anomalies que requereixin adaptacions, restriccions i altres limitacions en persones i vehicles o a la circulació.
Adaptació:
Les adaptacions, restriccions i altres limitacions que s’imposen a persones i vehicles o a la circulació es determinen d’acord amb les discapacitats que pateix la persona interessada, reflectides en l’informe d’aptitud psicofísica i avaluades en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents.
Ídem al grup 1.
Excepcionalment, s’admeten dispositius de canvi automàtic i d’assistència de la direcció amb l’informe favorable de l’autoritat mèdica competent i amb la deguda avaluació, en les proves estàtiques o dinàmiques corresponents. Es tenen en consideració els riscos o perills addicionals relacionats amb la conducció dels vehicles derivats d’eficiències que s’inclouen en aquest grup.
3.2. Afeccions o anomalies progressives
S’admeten afeccions o anomalies progressives quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal del permís; aquest període es fixa segons criteri mèdic.
No hi ha d’haver afectacions o anomalies progressives.
3.3. Talla
No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor.
Adaptacions/restriccions:
Quan la talla impedeix una posició de conducció segura o no permet la correcta visibilitat del conductor, les adaptacions, restriccions o limitacions que s’imposen són fixades segons criteri tècnic i d’acord amb el dictamen mèdic, amb l’avaluació corresponent en les proves estàtiques i dinàmiques.
No s’admeten talles que poden originar una posició de conducció incompatible amb la utilització segura del vehicle o amb la correcta visibilitat del conductor.
No s’admeten adaptacions.
- Sistema cardiovascular
Constitueixen un perill per a la seguretat viària les afeccions que poden exposar els conductors o els candidats a l’obtenció o la renovació d’un permís de conduir a una fallada del sistema cardiovascular que pugui provocar una alteració sobtada de les funcions cerebrals.
A l’efecte de valorar la capacitat funcional, s’utilitza la classificació de la New York Heart Association en categories d’activitat física de la persona objecte de l’exploració. Dins de la categoria funcional I s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals no està limitada i no ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós. Dins de la categoria funcional II s’hi inclouen les persones l’activitat física habitual de les quals està moderadament limitada i origina simptomatologia de fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós. Dins de la categoria III hi ha una marcada limitació de l’activitat física habitual; apareix fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós després d’una activitat més reduïda de l’habitual. La categoria IV suposa la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat física sense l’aparició de símptomes en repòs.
A l’efecte de valorar l’estat clínic de la malaltia arterial perifèrica, s’utilitzen els criteris de Leriche-Fontaine. A l’estadi I s’hi inclouen les persones que tenen una oclusió arterial sense cap símptoma. En l’estadi II s’hi inclouen les persones que presenten claudicació intermitent durant la marxa. Aquest estadi inclou dos subestadis: a l’estadi IIa la claudicació intermitent apareix després de 200 metres de marxa, a i l’estadi IIb la claudicació intermitent apareix abans de 200 metres de marxa. En l’estadi III s’hi inclouen les persones que tenen dolor en repòs. Finalment l’estadi IV inclou les persones que presenten lesions isquèmiques.
(1)
Grup 1 (2)
GRUP 2(3)
4.1. Insuficiència cardíaca
No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació o síncope.
No hi ha d’haver cap alteració que afecti la dinàmica cardíaca amb signes objectius i funcionals de descompensació de síncope, i no hi ha d’haver arrítmies o una altra simptomatologia associada. L’informe cardiològic inclou la determinació de la fracció d’ejecció, que ha de ser superior al 45%.
No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.
No pot haver-hi cap cardiopatia que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV. En cas de cardiopatia amb classe funcional III, es valorarà segons criteri mèdic.
4.2. Trastorns del ritme
No s’accepta l’antecedent d’arrítmia maligna durant els darrers 6 mesos que origini o pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i amb un informe favorable del cardiòleg.
Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia que avaluï el tractament, l’absència de recurrència del quadre clínic i una funció ventricular acceptable, es pot fixar un període de vigència inferior al normal segons criteri mèdic.
No pot haver-hi cap trastorn del ritme cardíac que pugui originar una pèrdua d’atenció o una síncope al conductor, ni antecedents de pèrdua d’atenció, isquèmia cerebral o síncope secundària al trastorn del ritme durant els darrers 2 anys, excepte en els casos amb antecedents de teràpia curativa i un informe favorable del cardiòleg.
Quan hi ha antecedents de taquicàrdia ventricular no sostinguda, sense recurrència després de 6 mesos d’evolució, amb l’informe favorable d’un
especialista en cardiologia, es pot obtenir i renovar el permís amb un període de vigència màxim d’1 any. En tot cas l’informe ha d’acreditar la fracció d’ejecció superior al 40% i l’absència de taquicàrdia ventricular en el registre Holter.
No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional IV; en els casos de classe funcional III es valorarà a criteri mèdic.
No pot haver-hi cap alteració del ritme que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.
4.3. Marcapassos i desfibril·lador automàtic implantable
Passat 1 mes des de la implantació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per al període de vigència establert pel facultatiu.
Passats 3 mesos des de la implantació del marcapassos, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys.
Passats 6 mesos de l’implant del desfibril·lador automàtic, i quan no hi ha simptomatologia, amb l’informe de l’especialista en cardiologia es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Els mateixos criteris s’apliquen en cas de descàrrega; en cap cas no es permeten les recurrències múltiples ni una fracció d’ejecció més baixa del 30%.
No pot haver-hi implantació de desfibril·lador automàtic implantable.
4.4. Pròtesis valvulars cardíaques
Passats 3 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 3 anys.
Passats 6 mesos de la col·locació de la pròtesi valvular, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia, i sempre que es compleixi la resta de requisits cardiològics, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
4.5. Cardiopatia isquèmica
No pot haver-hi antecedents d’infart agut de miocardi els darrers 3 mesos.
No pot haver-hi antecedents d’infart agut de miocardi els darrers 3 mesos.
No s’admet. En cas de tenir antecedents d’infart de miocardi, amb una prova prèvia ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, el període de vigència màxim és d’1 any.
Cirurgia de revascularització:
Passat 1 mes d’una intervenció de cirurgia de revascularització o de revascularització percutània amb absència de simptomatologia isquèmica i amb informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys; posteriorment s’ha de fixar, amb l’informe previ favorable del cardiòleg, el període de vigència a criteri facultatiu.
Cirurgia de revascularització:
Passats 3 mesos d’una intervenció en cirurgia de revascularització o de revascularització percutània, amb absència de simptomatologia isquèmica, amb prova ergomètrica negativa i amb l’informe del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís, per a un període de vigència màxim d’1 any.
No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia
corresponent a una categoria funcional IV.
En cas de patir una cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional III, amb l’informe favorable del cardiòleg, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys.
No s’admet cap cardiopatia isquèmica que origini simptomatologia corresponent a una categoria funcional II, III o IV.
4.6. Aneurismes de grans vasos
En cas d’aneurismes de grans vasos i dissecció aòrtica, s’admet la correcció quirúrgica sempre que hi hagi un resultat satisfactori d’aquesta correcció i no hi hagi clínica d’isquèmia cardíaca.
Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 6 mesos d’aquesta correcció, portant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim de 2 anys. En el cas de l’aneurisma i sempre que les característiques d’aquest aneurisma no impliquin un risc elevat de trencament i que s’associïn a clínica d’isquèmia cardíaca, amb l’informe favorable d’un especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència que ha de determinar el facultatiu mèdic.
Ídem al grup 1.
Després de la correcció quirúrgica d’un aneurisma o dissecció i passats 12 mesos d’aquest aneurisma, aportant l’informe favorable de l’especialista en cardiologia o cirurgia vascular, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
4.7. Arteriopatia perifèrica
No s’admet l’arteriopatia perifèrica quan és greu i invalidant, corresponent als estadis de l’escala Leriche-Fontaine III i IV.
Els estadis III s’accepten únicament en cas de disposar de l’informe favorable de l’angiòleg o cirurgià vascular.
En cas de correcció quirúrgica amb bon resultat clínic s’admet en cas d’estadi I; per a la resta d’estadis necessita l’informe de l’angiòleg o cirurgià vascular.
No s’admet.
4.8. Malaltia tromboembòlica
S’admet sempre que es trobi en tractament o resolta i/o clínicament estable.
S’admet sempre que es trobi en tractament o resolta i/o clínicament estable.
4.8.1. Hipertensió arterial
S’admet.
No s’admet la hipertensió arterial maligna i/o amb afectació orgànica.
- Sistema renal
(1)
Grup 1 (2)
Grup 2 (3)
5.1. Nefropaties
No es permeten les que, per la seva etiologia, tractament o manifestacions, puguin posar en perill la conducció.
Les persones sotmeses a programes de diàlisi, amb l’informe favorable d’un nefròleg, poden obtenir o renovar el permís; a criteri facultatiu, el període de vigència es pot reduir.
Ídem al grup 1.
No s’admeten les persones en programa de diàlisi.
5.2. Transplantament renal
Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, amb l’informe favorable d’un nefròleg poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència establert a criteri facultatiu.
Les persones sotmeses a un trasplantament renal, passats més de 6 mesos d’antiguitat d’evolució sense problemes derivats del trasplantament, s’accepten amb l’informe favorable d’un nefròleg, i poden obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
- Sistema respiratori
Als efectes de l’apartat 6.2, s’entén per síndrome moderada d’apnea-hipoapnea obstructiva del son (SAHOS) la síndrome en què l’índex d’apnea-hipopnea és d’entre 15 i 29, i per síndrome greu la síndrome en què l’índex és igual o superior a 30, associades en ambdós casos a un nivell de somnolència excessiu durant el dia.
(1)
Grup 1 (2)
Grup 2 (3)
6.1. Insuficiència respiratòria crònica
S’accepten els pacients amb insuficiència respiratòria crònica que es trobin compensats amb l’oxigenoteràpia crònica domiciliària.
No s’accepten els pacients amb insuficiència respiratòria crònica.
6.2. Síndrome de l’apnea obstructiva
del son
S’accepten els pacients amb SAHOS moderat i greu en tractament amb CPAP i sense somnolència.
No s’admet la síndrome d’apnea del son (diagnosticada amb un estudi del son), amb un índex d’apnea/hipopnea igual o superior a 15, associada a una somnolència diürna moderada o greu.
En casos amb SAHOS moderat i greu en tractament amb CPAP i sense somnolència, amb l’informe favorable d’un pneumòleg en què consti el correcte acompliment del tractament i un control satisfactori de la malaltia, en especial de la somnolència diürna, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
6.3. Altres afeccions
No entren en la valoració.
No pot haver-hi trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i mediastínics que determinin incapacitat funcional; cal valorar el trastorn i l’evolució de la malaltia, tenint en compte especialment l’existència o la possibilitat d’aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor toràcic intens o una altra alteració que pugui influir en la seguretat de la conducció.
- Malalties metabòliques
(1)
Grup 1(2)
Grup 2(3)
7.1. Diabetis mellitus
Les persones afectades de diabetis que han presentat 3 o més episodis d’hipoglucèmia simptomàtica que ha necessitat assistència sanitària en el darrer any necessiten un informe de conformitat del seu especialista.
L’afectat de diabetis mellitus de tipus 1 i tipus 2 que requereix tractament amb insulina, aportant l’informe favorable del seu metge tractant que acrediti el correcte control de la malaltia pot obtenir o renovar el permís. L’afectat de diabetis de tipus 2 que necessita tractament amb insulina i sulfonilurea ha d’aportar l’informe favorable del seu metge tractant.
7.2. Malalties tiroidals
S’accepta la patologia tiroidal en fase clínica i metabòlicament estable.
No hi pot haver hipertiroïdismes complicats amb símptomes cardíacs o neurològics ni hipotiroïdismes simptomàtics.
S’accepten els pacients amb patologia tiroidal en fase clínica i metabòlicament estables.
Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que cal fer són per a un període inferior al de la vigència del permís, el període es fixa segons criteri facultatiu.
7.3. Malalties paratiroidals
S’accepta la patologia paratiroidal en fase clínica i metabòlicament estable.
No hi pot haver malalties paratiroidals que ocasionin un increment de l’excitabilitat o debilitat muscular.
7.4. Patologia adrenal
S’accepta la patologia adrenal en fase clínica i metabòlicament estable.
La persona afectada per malalties adrenals ha de presentar un informe favorable de l’especialista en endocrinologia en què consti l’estricte control o el tractament dels símptomes. El període de vigència màxim és de 2 anys.
- Sistema nerviós i muscular
No pot haver-hi malalties del sistema nerviós i muscular que produeixen una pèrdua o una disminució greu de les funcions motores, sensorials o de coordinació que puguin incidir en el control del vehicle.
Una crisi epilèptica és un episodi transitori degut a una descàrrega neuronal anormal i excessiva, i l’epilèpsia implica una predisposició crònica a patir aquestes crisis. El diagnòstic d’epilèpsia ve donat per un neuròleg segons uns criteris clínics i unes exploracions complementàries d’acord amb el criteris de les societats científiques. Per crisi epilèptica provocada s’entén la que té un factor causant identificable i evitable.
(1)
Grup 1(2)
Grup 2(3)
8.1 Malalties del sistema nerviós central
No pot haver-hi malalties del sistema nerviós central que produeixen una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives, sensorials o de coordinació, o moviments anormals del cap, el tronc o les extremitats que puguin interferir en el correcte control del vehicle.
A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar el permís, amb un període de vigència màxim de 5 anys.
Ídem al grup 1.
8.2. Epilèpsia i crisis epilèptiques
Persona afectada d’epilèpsia i/o crisis epilèptiques:
Es pot renovar el carnet si han passat com a mínim 12 mesos lliures de crisis epilèptiques, amb tractament o sense
En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 6 mesos amb l’informe de conformitat del neuròleg.
Persona afectada d’epilèpsia i/o crisis epilèptiques:
Es pot renovar el carnet si han passat com a mínim 12 mesos lliures de crisis epilèptiques amb tractament o sense, i cal aportar l’informe de conformitat d’un neuròleg. El període de vigència és com a màxim de 2 anys.
En el cas de primera crisi o única no provocada, s’ha d’acreditar un període lliure de crisis almenys de 5 anys i aportar l’informe de conformitat del neuròleg. A criteri neurològic i si es reuneixen bons indicadors de pronòstic, es pot reduir el període lliure de crisis exigit.
En cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys de 6 mesos.
En el cas de crisi epilèptica provocada per un factor causant identificable, s’ha d’aportar un informe neurològic favorable en què consti un període lliure de crisis almenys d’1 any, incloent-hi valoració electroencefalogràfica. En el cas de lesions estructurals cerebrals amb risc augmentat, per a l’inici de les crisis epilèptiques, se n’ha de valorar la magnitud amb un informe.
Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament.
Si es produeix una crisi convulsiva o una pèrdua de consciència durant un canvi o una retirada de medicació, s’ha d’acreditar 1 any lliure de crisis una vegada restablert el tractament antiepilèptic. A criteri neurològic es pot impedir la conducció des de l’inici de la retirada del tractament i durant un termini de 6 mesos després del cessament del mateix tractament.
8.3. Alteracions de l’equilibri
No pot haver-hi alteracions de l’equilibri (vertígens, inestabilitat, mareig, desmai) permanents, evolutives i intenses, ja siguin d’origen otològic o de qualsevol altre tipus que afectin la capacitat de la conducció.
No s’admeten.
8.4. Malalties neuromusculars
No s’admeten malalties neuromusculars que produeixin una disminució important de les funcions motores, sensitives o de coordinació, o tremolors que puguin interferir en el correcte control del vehicle.
La persona afectada de malalties neuromusculars que incideixen en la conducció en els termes establerts a la columna (2) ha d’aportar un informe del neuròleg en què consti: l’exploració clínica i simptomatològica actual, el pronòstic de l’evolució de la malaltia i el tractament prescrit. A criteri facultatiu es pot obtenir o renovar per a un període de vigència màxima de 5 anys.
No s’admet.
8.5. Malaltia cerebrovascular
No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics.
No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi una disminució important de les funcions cognitives, motores, sensitives o sensorials o de coordinació, ni moviments anormals de cap, tronc o extremitats que puguin interferir en el control del vehicle.
Un cop han passat els 12 mesos i les seqüeles es consideren establertes, es pot renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any. Passats 3 o més anys amb estabilitat clínica, el període de vigència es determina a criteri facultatiu.
No s’admeten els accidents isquèmics transitoris fins passats almenys 6 mesos sense símptomes neurològics.
No s’admeten els infarts o hemorràgies cerebrals fins almenys 12 mesos després d’establertes les seqüeles. En la fase de seqüeles, no pot haver-hi cap alteració de les funcions motores, sensitives, sensorials o cognitives ni trastorns del moviment que puguin interferir en el control del vehicle.
En els casos assenyalats a la columna (3), amb un informe del neuròleg en què consti l’absència d’alteracions motores, sensorials i cognitives o trastorns del moviment que poden interferir en el control de vehicle, el tractament prescrit i el pronòstic d’evolució, excepcionalment, a criteri facultatiu, es pot obtenir o renovar el permís per a un període de vigència màxim d’1 any.
- Trastorns mentals i de la conducta
Grup 1
(1)
9.1. Esquizofrènia i trastorns psicòtics
Es recomana un seguiment periòdic per detectar signes de descompensació que puguin afectar la capacitat de conducció. Donar permisos d’un any de vigència, renovables. En cas de reagudització no s’ha de mantenir el permís fins a l’informe d’un especialista en què consti que no hi ha un risc superior.
9.2. Trastorn depressiu
En persones amb risc de suïcidi es requereix un seguiment clínic per avaluar l’impacte de la simptomatologia en la conducció. En aquests casos concrets i després d’un seguiment per part de l’especialista mantingut, es pot donar permís amb l’informe favorable del psiquiatre, que ajusta la vigència segons consideri. Per a la resta de casos amb trastorn depressiu i sense risc de suïcidi, així doncs, l’atorgament i/o la renovació es deixa a criteri mèdic.
9.3. Trastorn bipolar
Es requereix que les persones amb trastorn bipolar facin un control periòdic per garantir l’estabilitat i detectar possibles recaigudes. En cas de recaiguda greu es recomana interrompre la conducció fins a un nou informe en què consti estabilització. Es necessita un informe favorable del psiquiatre, que pot reduir la vigència del permís.
9.4. Trastorns de la personalitat: s’aplica a trastorn antisocial
No s’admeten els casos greus amb antecedents de conductes temeràries recurrents derivades del trastorn de personalitat. Necessita l’informe favorable del psiquiatre.
9.5. Trastorns obsessius compulsius
S’accepta amb l’informe de conformitat del psiquiatre. En casos greus, i a criteri de l’especialista, es pot requerir un ajust de la vigència.
9.6. Trastorns dissociatius
S’accepta amb l’informe de conformitat del psiquiatre. En casos greus, i a criteri de l’especialista, es pot requerir un ajust de la vigència.
9.7. Discapacitat intel·lectual
S’accepten alguns casos concrets amb adaptacions i restriccions amb l’informe favorable de l’especialista en què ho especifiqui per a l’obtenció inicial. En les renovacions del permís de conduir, si no es detecta un empitjorament de la discapacitat intel·lectual, no cal un informe mèdic addicional.
9.8. Trastorn de l’espectre autista (TEA)
No s’accepten els casos amb comorbiditat amb altres patologies que representin un risc més alt per a la conducció. Necessita un informe favorable del psiquiatre en què ho especifiqui per a l’obtenció inicial. En les renovacions del permís de conduir, si no es detecta empitjorament clínic, no cal un informe mèdic addicional.
9.9. Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
No s’admeten casos greus de TDAH quan hi hagi precedents de conducció temerària en el darrer any, fins a l’estabilització i l’informe favorable per part de l’especialista tractant.
Grup 2 (3)
(1)
9.10. Delírium, demència, trastorns amnèsics i altres trastorns cognoscitius
No s’admeten.
9.11. Trastorns mentals deguts a una malaltia mèdica no classificats en altres apartats
No s’admeten.
9.12. Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics
No hi pot haver esquizofrènia o trastorn delirant. Tampoc no s’admeten altres trastorns psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de la capacitat associativa, idees delirants, al·lucinacions o conducta violenta, o que per qualsevol raó impliquin un risc per a la seguretat viària.
Sempre que la malaltia estigui compensada i a criteri del metge tractant, es pot donar un certificat apte condicionat a l’aparició d’una desestabilització mèdica.
9.13. Trastorn de l’estat d’ànim
No hi pot haver trastorns greus de l’estat d’ànim que comportin una alta probabilitat de risc per a la pròpia vida o la dels altres.
Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
9.14. Trastorns dissociatius
No es poden admetre els casos que suposen un risc per a la seguretat viària.
Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
9.15. Trastorns del son d’origen no respiratori
No s’admeten casos de narcolèpsia o trastorns d’hipersòmnies diürnes d’origen no respiratori, ja siguin primàries, relacionades amb un altre trastorn mental, o malalties mèdiques o induïdes per substàncies. Tampoc no s’admeten altres trastorns del ritme circadiari que suposin un risc per a la conducció. En els casos d’insomni es presta una atenció especial als riscos associats al possible consum de fàrmacs.
Quan excepcionalment hi ha el dictamen facultatiu favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.
9.16. Trastorns del control dels impulsos
No s’admeten casos de trastorns explosius intermitents o altres la gravetat dels quals suposi un risc per a la seguretat viària.
Quan excepcionalment hi ha el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
9.17. Trastorns de la personalitat
No hi pot haver trastorns greus de la personalitat, particularment els que es manifesten en conductes antisocials amb risc per a la seguretat de les persones.
9.18. Trastorns del desenvolupament intel·lectual
No pot haver-hi un retard mental amb un quocient intel·lectual inferior a 70.
9.19. Trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador
No hi pot haver trastorns per dèficit d’atenció la gravetat dels quals impliqui un risc per a la conducció. Tampoc no s’admeten casos moderats o greus de trastorn dissocial o altres comportaments pertorbadors acompanyats de conductes agressives o violacions greus de normes la incidència de les quals en la seguretat viària sigui significativa.
9.20. Altres trastorns mentals no inclosos en els apartats anteriors
No hi pot haver trastorns dissociatius, adaptatius o altres problemes objecte d’atenció clínica que puguin incapacitar funcionalment per a la conducció.
Quan hi hagi el dictamen d’un psiquiatre o psicòleg favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
- Trastorns relacionats amb substàncies (alcohol, drogues i medicaments)
S’aplica el document DSM (Diagnostic and Medical Manual of Mental Disorders) vigent en cada moment.
Són objecte d’una atenció especial els trastorns de dependència i abús o trastorns induïts per qualsevol tipus de substància. En els casos en què es presenten antecedents de dependència o d’abús, es pot obtenir o renovar el permís sempre que la situació de dependència o d’abús s’hagi extingit després d’un període demostrat d’abstinència i que no hi hagi seqüeles irreversibles que suposin un risc per a la seguretat viària. Per garantir aquests punts es requereix el dictamen favorable d’un psiquiatre, d’un psicòleg o d’ambdós, depenent del tipus de trastorn.
Grup 1
(1)
Grup 1 (2)
- 1 Trastorns relacionats amb el consum de substàncies
Quan hi ha un diagnòstic de trastorn per dependència i que afecti la capacitat de conducció o comporti un risc per a la seguretat viària, es requereixen proves periòdiques d’abstinència. Es pot valorar la renovació amb limitació de la vigència anual i un informe de l’especialista o metge tractant.
Grup 2
(1)
Grup 2(3)
10.2. Abusos d’alcohol
No s’admet l’existència d’abusos d’alcohol ni qualsevol patró d’ús en què el subjecte no pugui dissociar conducció i consum d’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents d’abús en què la rehabilitació no està degudament acreditada.
En cas que hi hagi antecedents d’abús amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.
10.3. Dependència de l’alcohol
No s’admet l’existència de dependència de l’alcohol. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de dependència en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada.
Es farà un període de seguiment mèdic amb Interdictor i amb períodes de control després de la retirada de l’Interdictor.
10.4. Trastorns induïts per alcohol
No s’admet l’existència de trastorns induïts per l’alcohol, com abstinència, delírium, demència, trastorns psicòtics o altres que suposin un risc per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per l’alcohol en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada.
En cas que hi hagi antecedents de trastorns induïts per l’alcohol, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
10.5. Consum habitual de drogues i medicaments
No s’admet el consum habitual de substàncies que comprometen l’aptitud per conduir sense perill, ni el consum habitual de medicaments que, individualment o en conjunt, produeixen efectes adversos greus en la capacitat per conduir.
Quan excepcionalment i amb l’informe mèdic favorable, el medicament o els medicaments indicats en (2) no influeixen de manera negativa en el comportament viari de la persona interessada, es pot obtenir o renovar el permís i reduir, si escau, el període de vigència segons criteri facultatiu.
10.6. Abús de drogues o medicaments
No s’admet l’abús de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents d’abús, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament.
En cas que hi hagi antecedents d’abús de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.
10.7. Dependència de drogues i medicaments
No s’admet la dependència de drogues o de medicaments. Si hi ha antecedents de dependència, la rehabilitació s’ha d’acreditar degudament.
En cas que hi hagi antecedents de dependència de drogues o de medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència del permís segons criteri facultatiu.
10.8. Trastorns induïts per drogues o medicaments
No s’admet delírium, demències, alteracions perceptives, trastorns psicòtics o altres d’induïts per drogues o medicaments que suposin riscos per a la seguretat viària. Tampoc no s’admeten casos d’antecedents de trastorns induïts per drogues o medicaments en què la rehabilitació no estigui degudament acreditada.
En cas que hi hagi antecedents de trastorns mentals induïts per drogues o medicaments, amb l’informe favorable a l’obtenció o la renovació, es pot reduir el període de vigència segons criteri facultatiu.
- Aptitud perceptivomotora
L’exploració de les aptituds perceptivomotores es fa mitjançant els predictors establerts.
Quan, segons criteri facultatiu, amb l’entrevista inicial o a partir dels predictors utilitzats, es detecten indicis de deteriorament aptitudinal que poden incapacitar per conduir amb seguretat, es requereix la realització d’una exploració complementària sistematitzada per valorar l’estat de les funcions mentals que puguin estar influint en el deteriorament. També es pot requerir la realització d’una prova pràctica de conducció.
Amb caràcter general, el metge especialista ha de tenir en compte les possibilitats de compensació de les possibles deficiències considerant la capacitat adaptativa de l’individu.
(1)
Grup 2 (3)
11.1. Estimació del moviment
No s’admet cap alteració que limiti la capacitat per adequar-se amb seguretat a situacions de trànsit que requereixin estimacions de reaccions espaciotemporals.
11.2. Coordinació visomotora
No s’admeten alteracions que suposin incapacitat per adaptar-se adientment al manteniment de trajectòries establertes.
11.3. Temps de reaccions múltiples
No s’admeten alteracions greus de la capacitat de discriminació o en els temps de resposta.
11.4. Intel·ligència pràctica
Ídem al grup 1.
- Altres causes no especificades en els apartats anteriors
Quan es dictamina la incapacitat per conduir per qualsevol causa no inclosa en els apartats anteriors, es requereix una justificació particularment detallada i justificada com a expressió del risc avaluat i del deteriorament funcional que a judici del facultatiu impedeix la conducció.
(1)
Grup 1 (2)
Grup 2 (3)
12.1. Altres causes no especificades
No pot obtenir ni renovar el permís cap persona que pateixi qualsevol malaltia o deficiència no esmentada en els apartats anteriors que pot suposar una incapacitat funcional que comprometi la seguretat viària, excepte si la persona interessada disposa d’un dictamen facultatiu favorable. El mateix criteri s’estableix per als trasplantaments d’òrgans no inclosos en aquest annex.
Quan no impedeixen l’obtenció o la renovació i els reconeixements periòdics que
cal fer són per a un període inferior al de la vigència normal. Condicionament als resultats de proves periòdiques i seguiments facultatius.
Ídem al grup 1.
Significat dels números entre parèntesis:
(1) Aptituds que cal explorar i avaluar en els conductors objecte del reconeixement, tant si pertanyen al grup 1 com al grup 2 (article 32.2).
(2) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories, AM, A1, A2, A, B, BE i J (article 34.1).
(3) Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o renovar el permís de conduir de les categories B2, B2E, C1, C1 + E, C, CE, D1, D1E, D, DE i altres autoritzacions (article 34.2).
B) Aptituds psiquiàtriques
Les proves psiquiàtriques consisteixen en:
- Avaluació de la personalitat.
- Avaluació psicopatològica.
- Avaluació pneumopsicològica.
C) Proves analítiques
Les proves analítiques consisteixen en:
-
Hemograma complet.
-
Glucèmia.
-
Transaminases i gammaglutamil-transferasa (GGT).
-
Urea, creatinina, filtrat glomerular i ionograma.
-
Colesterol total, LDL i HDL.
-
Hemoglobina glicosilada.
-
TSH.
-
Lipasa i amilasa.
-
Cribratge de drogues d’abús en orina:
- a) Opiacis.
- b) Amfetamines.
- c) Cocaïna.
- d) Tetrahidrocannabinol (THC).
Annex IV. Proves del permís de conduir. Organització, desenvolupament i criteris de qualificació de les proves escrites de coneixements comuns i específics i de les proves pràctiques d’aptituds i de comportaments en circuit tancat i en la circulació en les vies obertes al trànsit en general
I. Proves que cal fer per obtenir el permís de conduir
Proves
Categoria de permís
Certificat mèdic
Prova escrita de coneixements
Prova pràctica d’aptituds i de comportaments
Comuns
Específics
En circuit tancat
En circulació en les vies obertes al trànsit en general
AM
X
X
X
A1
X
X
X
A2
X
X
X
A
X
X
X
B
X
X
X
X
BE
X
X
B2
X
X
X
X
B2E
X
X
C1
X
X
X
X
C1E
X
X
C
X
X
X
X
CE
X
X
D1
X
X
X
X
D1E
X
X
D
X
X
X
X
DE
X
X
J
X
X
X
X
II. Normes generals sobre les proves
A) Verificació de la identificació dels candidats i dels monitors de l’autoescola
Per a les proves escrites i les pràctiques, tant els candidats com els monitors han d’identificar-se davant del personal examinador, que en qualsevol moment pot exigir als candidats la presentació d’un document que n’acrediti la identitat (passaport o document nacional d’identitat) i als monitors la presentació de l’autorització per exercir de monitor d’autoescola.
Si no es presenten els documents requerits, l’examinador determina si s’inicia la prova o no, sense que això impliqui que el candidat perdi la convocatòria.
B) Verificació de les condicions tècniques dels vehicles de les autoescoles
Els examinadors poden verificar, en qualsevol moment de les proves o abans d’iniciar-les, si els vehicles reuneixen els requisits tècnics i de seguretat exigits. A aquest efecte, poden requerir la presentació de la documentació que calgui per controlar el vehicle, que ha de ser facilitada pel monitor. En el cas de dubte sobre la seguretat del vehicle, l’examinador pot exigir un control de l’ITV.
Així mateix, el personal examinador pot verificar en qualsevol moment de les proves o abans d’iniciar-les que el candidat disposa de l’equip de protecció o de seguretat adequat, quan sigui necessari, així com que porta les correccions, pròtesis o adaptacions necessàries i adients. En el cas que no funcionin correctament o que no reuneixin els requisits exigits, l’examinador determina si la prova no s’inicia o s’interromp, sense que això impliqui que el candidat perdi la convocatòria
Els vehicles han d’estar com es van matricular i no poden portar cap marca, adhesiu o element afegit que pugui ajudar el candidat a tenir referències per fer les maniobres o la conducció del vehicle. Els examinadors poden demanar d’eliminar qualsevol element que considerin que pot ajudar el candidat i fins i tot anul·lar els resultats dels exàmens fets amb aquell vehicle durant el dia, i poden prendre les accions disciplinàries i amonestacions que estimin pertinents, considerant aquest fet com a frau.
C) Comportament i actitud dels candidats i dels monitors de l’autoescola
El candidat o el monitor que durant les proves incompleixi les normes establertes, manqui al respecte, tingui un comportament inadequat, o faci cas omís a qualsevol requeriment fet per un dels examinadors, pot ser exclòs del camp de proves i de l’entorn visual i pot ser amonestat d’acord amb la gravetat dels fets.
D) Utilització de sistemes de captació, gravació, recepció o transmissió de dades o d’informació
Durant les proves escrites i les pràctiques no es permet la utilització de telèfons o qualsevol altre sistema de comunicació, ni d’equips, aparells o sistemes de captació, fotografia o gravació d’imatges, ni de recepció o transmissió de dades o d’informació, ja sigui per part del monitor, del candidat o de terceres persones.
En el cas que el monitor incompleixi el que es disposa en el paràgraf anterior, l’examinador no inicia la prova o, si escau, la interromp, sense que això impliqui que el candidat perdi la convocatòria.
El candidat que durant les proves incompleix el que està establert en el primer paràgraf és exclòs de la prova de la qual s’examina i perd la convocatòria.
En el cas que el monitor o el candidat incompleixi algunes de les prescripcions descrites anteriorment, l’examinador no inicia la prova o la interromp, sense perjudici de les sancions o amonestacions que se li puguin aplicar.
E) Vehicles amb els quals s’han de passar les proves
Les proves pràctiques s’han de fer amb el vehicle o el conjunt de vehicles de la categoria que correspongui.
No obstant això, per passar les categories C1, C, D1 i D, el candidat pot utilitzar un vehicle que compleixi amb els requisits per passar la categoria D.
Igualment, per passar les categories C1E, CE, D1E i DE, el candidat pot utilitzar un vehicle apte per passar la categoria D acoblat a un remolc de més de 1.000 kg d’MMTA, d’almenys 4 m de longitud sense comptar el dispositiu de connexió, i d’almenys 2 m d’amplada.
Per passar les categories BE i B2E, el candidat pot utilitzar el mateix remolc descrit anteriorment acoblat a un vehicle que compleixi els requisits per passar la categoria B.
III. Proves escrites de coneixements comuns i específics
A) Blocs de preguntes
Es consideren cinc blocs de preguntes:
- Bloc 1: normes de la circulació
-
Requisits administratius per circular conduint un vehicle.
-
Ús de les vies públiques.
-
Velocitat
-
Normes generals sobre la realització de maniobres.
-
Iniciació de la marxa.
-
Avançaments.
-
Canvis de direcció.
-
Canvi de sentit de la marxa.
-
Parades.
-
Estacionament.
-
Preferència de pas.
-
Separació entre vehicles.
-
Marxa en caravana organitzada.
-
Circulació en vies saturades.
-
Obstacles a la calçada.
-
Limitacions de pes i dimensions dels vehicles.
-
Transport de persones en vehicles de mercaderies.
-
Càrrega.
-
Prohibicions especials.
-
Enllumenat i senyalització d’automòbils.
-
Senyalització de les maniobres.
-
Senyals especials en tots els tipus de vehicles.
-
Tècniques per a la sostenibilitat.
-
Normes específiques per conduir els nous tipus de vehicles.
-
Manteniment dels nous tipus de vehicles.
- Bloc 2: senyals de circulació
- Bloc 3: seguretat viària
-
Normes relatives a la seguretat viària aplicables als conductors.
-
Reglamentació tècnica relativa a la seguretat dels vehicles en circulació.
-
Principals factors d’accidents.
-
Conducció en condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen l’adherència o la visibilitat.
-
Comportament respecte als altres usuaris de la via i en particular les persones d’edat avançada, les persones amb discapacitats i els nens.
-
Comportament en el cas d’accident.
-
Conducció econòmica i circumstàncies de contaminació de l’ambient.
-
Preparació i desenvolupament d’un viatge.
-
Vehicles elèctrics.
- Bloc 4: mecànica de l’automòbil
-
Motor.
-
Alimentació.
-
Encesa.
-
Part elèctrica.
-
Mecanisme de distribució.
-
Lubrificants i refrigeració.
-
Mecanismes de transmissió.
-
Suspensió.
-
Direcció.
-
Frens.
-
Bateries per a vehicles elèctrics
-
Motors de tracció elèctrics.
-
Tècniques per a la sostenibilitat
-
Nous sistemes de propulsió dels vehicles
- Bloc 5: reglamentació específica aplicable als conductors i als vehicles, segons la categoria que sol·licitin
-
Categoria B2: vehicle amb una finalitat de servei públic o professional (servei de policia, servei de protecció civil, servei d’extinció d’incendis, servei d’assistència sanitària i ambulàncies, servei de transport sanitari, servei de duana, servei del centre penitenciari, servei de transport funerari, serveis de circulació dels comuns, servei de taxi, servei de vehicles de lloguer amb conductor, servei de transport privat complementari, o altres serveis).
-
Categories C1 i C: de transport de mercaderies.
-
Categories D1 i D: de transport col·lectiu de passatgers.
B) Blocs que s’han de fer per a cada categoria
Les preguntes dels blocs 1, 2 i 3 les han de fer tots els candidats, sigui quina sigui la categoria que sol·liciten.
Les preguntes dels blocs 4 i 5 les han de fer els candidats a les categories B2, C1, C, D1 i D.
Els candidats queden exempts de fer els blocs que ja hagin obtingut anteriorment amb una categoria per a la qual hagi estat necessari superar aquests blocs i amb les mateixes especificitats.
C) Realització de les proves
Per fer les proves teòriques, es facilita al candidat un qüestionari en català, que ha de ser contestat assenyalant la solució correcta entre les solucions proposades per a cada pregunta.
No obstant l’indicat en el paràgraf anterior, en el cas de residents que faci menys de dos anys que resideixen a Andorra, els exàmens es poden facilitar en anglès, espanyol, francès o portuguès com indica l’apartat 3 de l’article 15 del Reglament d’ús de la llengua oficial en organismes públics vigent.
L’examinador nomenat pel departament competent en matèria de permisos de conduir és qui té la direcció de les proves, i qualsevol qüestió sobre el desenvolupament de la prova ha d’anar dirigida a ell en primera instància.
El temps per fer cada bloc és el que determina el departament competent en matèria de permisos de conduir en funció del nombre de preguntes que s’hagin de contestar. El termini per respondre als blocs 1, 2 i 3 és de quaranta minuts i per als blocs 4 i 5 és de trenta minuts.
D) Nombre de preguntes
El nombre de preguntes per a cada bloc és el següent:
- Per a la categoria AM
-
Bloc 1: entre 15 i 25 preguntes
-
Bloc 2: entre 15 i 25 preguntes
-
Bloc 3: entre 10 i 25 preguntes
- Per a la resta de categories:
-
Bloc 1: entre 15 i 30 preguntes
-
Bloc 2: entre 15 i 30 preguntes
-
Bloc 3: entre 10 i 30 preguntes
-
Bloc 4: entre 30 i 70 preguntes
-
Bloc 5: entre 15 i 42 preguntes
E) Resultat de les proves
El candidat és declarat apte si durant la prova no fa més errors dels que es detallen a continuació:
- Per a la categoria AM, es permeten com a màxim tres errors entre els blocs 1, 2 i 3.
- Per a la resta de categories, es permeten com a màxim cinc errors entre els blocs 1, 2 i 3, com a màxim sis errors en el bloc 4, i com a màxim tres errors en el bloc 5.
IV. Proves pràctiques d’aptituds i de comportaments en circuit tancat
A) Admissió a les proves
Per ser admès a la realització de les proves pràctiques en circuit tancat, és indispensable haver superat les proves teòriques exigibles per a cada categoria.
B) Durada de les proves
El candidat ha de demostrar soltesa en les maniobres i ha de demostrar que domina el vehicle en tot moment.
Si l’examinador considera que el candidat triga en excés a fer una prova, pot declarar-lo no apte.
El candidat s’avalua des del moment en què entra en el vehicle fins que atura el motor i en surt.
C) Criteris de qualificació de les proves i resultats
Es defineixen dos nivells de faltes, les eliminatòries i les deficients, segons la gravetat que determinin els examinadors en el moment de la prova.
A títol orientatiu, es considera que una falta és eliminatòria o deficient quan concorren les circumstàncies següents, sempre que l’examinador, per l’apreciació que ha fet de les circumstàncies, no ho consideri diferent.
- Falta eliminatòria: és la que demostra un domini insuficient del vehicle. És la que impedeix l’execució de la maniobra exigida en les condicions establertes o revela una imperícia manifesta en la utilització del vehicle i dels seus comandaments.
De manera general, el fet de tocar qualsevol element (con, fitó, pal o altres), pujar en una vorera o picar-la violentament, o trepitjar qualsevol línia que delimiti la zona de la maniobra, es considera una falta eliminatòria.
En la maniobra en rampa, dos calades es consideren una falta eliminatòria.
En la maniobra en L, en la marxa enrere, una calada es considera una falta eliminatòria.
En les proves amb ciclomotors i motocicletes, el candidat no ha de caure del vehicle, ha de mantenir l’equilibri en tot moment i el fet de posar un peu a terra (a menys que la mateixa prova ho requereixi degut al fet que el vehicle ha d’aturar-se) o caure del vehicle es considera una falta eliminatòria.
- Falta deficient: és la que revela destresa insuficient en l’ús del vehicle que, sense suposar incapacitat per executar les maniobres de forma notable, denota una utilització inadequada dels comandaments del vehicle.
Excepte per a la maniobra en L i en el canvi de sentit, una calada es considera deficient.
És declarat no apte tot candidat que fa una falta eliminatòria o dos faltes deficients. En el cas que el candidat hagi acumulat prou faltes per considerar-lo no apte, l’examinador ha d’aturar l’examen. A partir d’aquest moment, el monitor ha de venir a buscar el vehicle per emportar-se’l del circuit. El monitor ha de signar la conformitat amb el resultat de la prova.
El fet de declarar el candidat no apte anul·la el fet d’haver superat altres maniobres durant la prova, i el candidat ha de tornar a fer tot el circuit del principi en la convocatòria següent.
D) Ordre de les proves i muntatge dels circuits
Les proves que cal superar es descriuen a continuació per separat. No obstant això, en el moment de l’examen es poden muntar circuits que impliquin haver de fer diverses proves de manera consecutiva i en l’ordre que es consideri més adequat.
En el cas de necessitat, els examinadors poden canviar algunes distàncies o elements de les proves en el moment de muntar el circuit en el camp de proves, sempre que el canvi no impliqui més complexitat per a la prova ni una simplificació excessiva d’aquesta prova.
E) Desenvolupament de les proves
- Durant les proves, el candidat es troba sol en els comandaments del vehicle.
- A partir del moment que s’inicia la prova, l’examinador és l’únic que dona instruccions al candidat.
- Durant les proves, el monitor ha de quedar-se en la zona habilitada per a monitors, fora del camp visual del candidat i no ha d’intervenir en el desenvolupament de les proves, ja sigui donant instruccions amb signes, gestos, paraules o de qualsevol altra forma.
F) Conceptes i definicions
A continuació es defineixen certs conceptes:
- Canvi de sentit de la marxa: és quan el vehicle es mou en el sentit contrari al que seguia precedentment, amb independència de la distància recorreguda i de la seva velocitat.
- Caure del vehicle: en motocicletes i ciclomotors, és quan el candidat, en perdre l’equilibri, acaba no estant assegut a la motocicleta, o quan el vehicle cau a terra sense possibilitat de continuar circulant sense haver-lo de posar dret.
- Dominar el vehicle: és quan el candidat condueix el vehicle de manera que el vehicle fa el que realment vol el candidat i el fa passar per on realment ell decideix i en el moment que decideix.
- Maniobra: conjunt de moviments del vehicle per aconseguir un propòsit concret amb el vehicle.
- Mantenir l’equilibri: en ciclomotors i motocicletes, és quan el candidat no fa correccions amb el manillar ni gestos amb el tronc, els peus, les mans o els braços per no caure del vehicle o no posar un peu a terra.
- Moviment: és el recorregut que fa el vehicle entre el moment que comença a moure’s i el moment que s’atura.
- Parar el vehicle: és quan el vehicle ja no es mou, amb independència de la circumstància que sigui.
- Posar el peu a terra: en ciclomotors i motocicletes, és qualsevol contacte del peu amb el terra, ja sigui de manera voluntària o involuntària.
G) Proves per a les categories AM, A1, A2 i A
En totes les proves, el candidat ha de mantenir el domini del vehicle en tot moment.
Prèviament a la realització d’aquestes proves, el candidat ha de:
-
Col·locar-se i ajustar-se el casc, i si escau, la vestimenta de protecció, com guants, botes i altres.
-
Fer verificacions de forma aleatòria de l’estat dels pneumàtics, dels frens, del sistema de direcció, de l’interruptor d’aturada d’emergència (si n’hi ha), de la cadena de tracció, del nivell d’oli, dels fars, dels catadiòptrics, dels indicadors de direcció i del senyal acústic.
-
Treure el suport del vehicle i desplaçar-lo sense l’ajut del motor caminant al seu costat i guardant l’equilibri.
-
Posar en marxa el motor i preparar-se per fer les proves.
- Prova A: maniobra de zig-zag entre fitons
El candidat amb el vehicle fa girs a la dreta i a l’esquerra alternativament passant per cinc portes materialitzades amb dos pals cada una, sense sortir de la zona delimitada i sense tocar, desplaçar o tombar cap pal. El vehicle ha d’estar ubicat perpendicular a la línia de sortida. La prova s’ha de fer mantenint l’equilibri i sense posar el peu al terra.
En vehicles amb canvi de velocitats manual, la prova s’ha de fer a velocitat controlada.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova A
Per a les categories A2 i A: A=5 m, B=2 m
Per a la resta de categories: A=3,5 m, B=1,25 m
- Prova B: maniobra per circular en una franja d’amplada limitada
Aquesta prova consisteix a circular per una franja d’amplada i longitud limitades, sense sortir-ne ni perdre l’equilibri o posar el peu a terra.
En vehicles amb canvi de velocitats manual, la prova s’ha de fer amb la primera velocitat i sense accelerar.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Possibilitat 1: passar per damunt d’una línia de 0,15 m.
Imatge prova B1
Possibilitat 2: passar entre dos línies o elements separats de 0,15 m.
Imatge prova B2
- Prova C: maniobra d’acceleració i frenada controlada
El candidat augmenta progressivament la velocitat i canvia a segona marxa, en el cas que el vehicle tingui canvi de marxes. A continuació frena amb precisió de manera que la roda del davant ha de quedar aturada dintre de l’espai limitat.
L’acceleració ha de ser àgil i sense estrebades, i ha d’arribar a una velocitat notable. Si el vehicle disposa de canvi de marxes, s’efectua un canvi de marxa, que s’ha de fer sense fregament i de manera efectiva, és a dir: s’ha de deixar anar per complet l’embragatge, i rodar amb la segona marxa completament engranada. La frenada s’ha de fer de manera lineal i progressiva, sense estrebades, accionant un sol cop els comandaments de frenada: no es pot deixar anar el fre un cop s’ha començat a accionar.
El candidat no pot tocar cap línia, con o fitó que delimiti el circuit. Ha de mantenir el domini del vehicle i l’equilibri, i els peus només poden tocar a terra en el moment que el vehicle estigui completament aturat en la zona de frenada. L’aturada s’ha de fer sense calar el motor.
Aquesta prova es pot fer en pla o preferentment fent que el candidat pugi una rampa amb la segona velocitat engranada i faci la frenada baixant-la.
Imatge prova C
- Prova D: maniobra del trèvol
El candidat fa un 8 entre un primer i un segon con per seguidament anar a fer un 6 invertit cap a un tercer con i sortir pel costat del segon con, sense sortir dels límits ni perdre l’equilibri o posar el peu a terra.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova D
Els tres cons formen un triangle equilateral; les tres circumferències tenen el mateix diàmetre i tenen com a centre el mateix con.
- Prova E: maniobra del pas entre pals
El candidat ha de passar lentament per un espai estret format per dos fileres de quatre pals i formar una lleugera corba a dreta o esquerra, sense sortir de la zona delimitada i sense tocar, desplaçar o tombar cap pal. La prova s’ha de fer mantenint l’equilibri i el domini del vehicle en tot moment, i sense posar el peu al terra. Els retrovisors del vehicle han d’estar regulats adientment per complir la seva funció.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova E
El radi del cercle en què es troben els pals interiors a la corba és de 13 m.
- Prova F: aparcament del vehicle
El candidat, amb el motor aturat i sense l’ajuda de ningú ha de portar el vehicle empenyent-lo a mà fins a un indret concret, per acabar posant-lo sobre el cavallet, simulant un aparcament.
H) Proves per a les categories J, B, B2, C1, C, D1 i D
- Prova G: maniobra de marxa enrere en recta i revolt per girar a la dreta o a l’esquerra en una cantonada
El candidat atura el vehicle almenys a 10 m de l’inici del revolt, comptats des de la part posterior del vehicle o conjunt de vehicles, per després retrocedir marxa endarrere en el tram recte, recórrer el revolt i continuar en les mateixes condicions de marxa. La marxa enrere es fa seguint un règim uniforme de marxa, i s’ha de deixar el vehicle o conjunt de vehicles sensiblement centrats. La prova s’ha de fer en un sol moviment. Un cop s’ha fet el revolt es permet només una sola rectificació de direcció.
En el cas que la prova es faci per obtenir la categoria C, la part posterior del vehicle ha d’aturar-se dintre d’una franja de 60 cm al final de la maniobra.
Per a la resta de categories, el recorregut de la marxa enrere un cop fet el revolt ha de ser d’almenys 10 m comptats des del final del revolt fins a la part del davant del vehicle i sense tocar les proteccions del final del recorregut.
En fer la prova no s’ha de tocar la vorera, ni s’han de trepitjar o sobrepassar les marques que delimiten el carril amb cap de les rodes, ni tombar, colpejar, empènyer, fregar o tocar els fitons o altres elements utilitzats per delimitar l’espai. El candidat ha de mantenir el control del vehicle en tot moment.
La maniobra pot demanar-se de fer girant a la dreta o a l’esquerra.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova G
Per a les categories J, B i B2: A = 3,5 m
Per a la resta de categories: A = 4,5 m
- Prova H: maniobra de canvi de sentit de la marxa en un espai limitat
Entrant per la dreta en el sentit de la marxa en un carrer simulat estret i sense sortida, el candidat gira a l’esquerra, atura el vehicle i seguidament fa un moviment de marxa enrere i un últim moviment cap endavant per sortir per la dreta i en sentit contrari a l’entrada.
En fer la prova no s’han de tocar les voreres o les línies amb cap de les rodes, ni s’han de fer més moviments dels descrits anteriorment, ni tombar, colpejar, empènyer, fregar o tocar el con.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova H
Per a les categories J, B i B2: A = 7 m
Per a la resta de categories: A = 11 m
En general, la distància A ha de ser equivalent a aproximadament el 75% del diàmetre de gir del vehicle. Els examinadors poden decidir, quan ho considerin oportú, ajustar la distància A en la prova en funció del diàmetre de gir real del vehicle amb el qual s’examina el candidat, amb independència de la categoria.
- Prova I: maniobra d’estacionament i sortida de l’espai ocupat en estacionar en línia, utilitzant les marxes cap endavant i cap endarrere, en pla o en pendent ascendent o descendent
L’examinador demana de fer l’estacionament cap a la dreta o cap a l’esquerra. El candidat que opta a la categoria B2 ha de fer l’aparcament en ambdós costats.
Sobrepassat l’espai destinat a l’estacionament amb la part posterior del vehicle o del conjunt de vehicles, el candidat s’atura amb el vehicle paral·lelament a la vorera. A continuació, començant un moviment de marxa enrere ha d’aparcar-lo dins de l’espai destinat a l’estacionament. El nombre màxim de canvis de sentit de la marxa és de quatre, comptant com a primer l’inici de la marxa enrere un cop parat el vehicle paral·lel a la vorera (dos marxes enrere i dos endavant).
Per als candidats que opten a les categories B2, C i D, el nombre màxim de canvis de sentit de la marxa és de tres (dos marxes endarrere i una marxa endavant).
Les rodes del vehicle més properes a la vorera han de quedar damunt d’una ratlla de 0,30 m d’amplada ubicada de manera adjacent a la vorera, a l’excepció de les categories D1 i D, en què ambdós rodes han de tocar la vorera.
Un cop el candidat considera acabada la maniobra de l’aparcament, ha d’aturar el vehicle, igual que si l’hagués de deixar aparcat a la via pública, i esperar l’examinador. Es considera que el vehicle es troba degudament aturat si el motor està apagat, el fre de mà està accionat i el canvi de marxes es troba en primera velocitat, marxa enrere o la posició P en el cas de canvi automàtic.
Amb excepció de les categories B i J, quan l’examinador li ho indiqui, el candidat ha de treure el vehicle aparcat com a màxim amb dos canvis de sentit de la marxa (una endavant i una endarrere).
En entrar o sortir de l’estacionament no es pot ni pujar a la vorera ni forçar-la, ni trepitjar o sobrepassar les marques que delimiten l’amplada de la calçada amb cap de les rodes, i tampoc tombar, colpejar, empènyer, fregar o tocar les tanques o els elements que delimiten l’espai per estacionar.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova I
Per a les categories J, B i B2: A = 6 m, B = 1,5 m
Per a les categories C1 i D1: A = 12,5 m, B = 2,5 m
Per a les categories C i D: A = 15 m, B = 2,5 m
En general, la distància A ha de ser equivalent a aproximadament 1,5 vegades la longitud del vehicle. Els examinadors poden decidir, quan ho considerin oportú, ajustar la distància A en la prova en funció de la longitud real del vehicle amb el qual el candidat s’examina, amb independència de la categoria.
- Prova J: maniobra d’estacionament per deixar que els viatgers entrin i surtin del vehicle amb seguretat
Aquesta prova és exclusiva per als candidats que opten a la categoria D. El candidat ha de fer un estacionament del costat dret i deixar el vehicle paral·lel a la vorera, amb les rodes damunt d’una línia adjacent a la vorera de 0,2 m d’ample, de forma que cap obstacle no impedeixi als viatgers pujar i baixar amb seguretat quan el conductor accioni el comandament d’obertura de la porta posterior. Un cop l’examinador li ho indiqui, el candidat ha de tancar la porta i sortir de l’estacionament. El nombre màxim de moviments tant per estacionar com per sortir és d’un, i marxa endavant.
En el cas que el vehicle utilitzat no disposi de porta posterior, se simula una part de la carrosseria com a porta posterior.
Les dimensions de la prova són les indicades en l’esquema.
Imatge prova J
Per a la categoria D1: A = 16,5 m
Per a la categoria D: A = 20 m
En general, la distància A ha de ser equivalent a aproximadament dos vegades la longitud del vehicle. Els examinadors poden decidir, quan ho considerin oportú, ajustar la distància A en la prova en funció de la longitud real del vehicle amb el qual el candidat s’està examinant.
- Prova K: maniobra de la rampa
El candidat atura el vehicle damunt d’una rampa i inicia la marxa sense calar el motor més d’un cop i amb suavitat. Per aquest motiu ha de posar el fre de mà, posar la caixa de canvis en punt mort, deixar anar l’embragatge per seguidament fer el necessari per iniciar la marxa.
El vehicle no pot anar endarrere en cap moment de la maniobra, a l’excepció dels candidats per a les categories B i J, en què es permet que caigui endarrere fins a 50 cm de distància.
La inclinació de la rampa ha de ser com a mínim del 7 %.
I) Proves per a les categories BE, B2E, C1E, CE, D1E i DE
La prova que cal fer per a les categories BE, B2E, C1E, CE, D1E i DE és la prova G, maniobra de marxa enrere en recta i revolt per girar a la dreta o a l’esquerra en una cantonada, descrita anteriorment, amb les particularitats següents:
En el cas que la prova es faci per obtenir les categories CE o DE, la part posterior del vehicle ha d’aturar-se dintre d’una franja de 60 cm al final de la maniobra. Per a la resta de categories, el recorregut de la marxa enrere un cop fet el revolt ha de ser d’almenys 10 m comptats des del final del revolt fins a la part del davant del vehicle i sense tocar les proteccions del final del recorregut.
La dimensió A de l’esquema és de 6 m per a qualsevol categoria de remolc.
Prèviament a la realització de les proves amb el remolc, el candidat ha de:
-
Demostrar que és capaç de preparar-se per a una conducció segura.
-
Comprovar els factors de seguretat en relació amb la càrrega del remolc: el compartiment de la càrrega, les làmines, les portes de càrrega (si n’hi ha), el tancament de la cabina (si n’hi ha), la col·locació i la subjecció de la càrrega.
-
Comprovar el mecanisme d’acoblament, del fre i de les connexions elèctriques.
V. Prova pràctica d’aptituds i de comportaments en la circulació en les vies obertes al trànsit en general
A) Admissió a les proves
Per ser admès a la realització de la prova pràctica en la circulació en les vies obertes al trànsit en general, és indispensable haver superat les proves pràctiques en circuit tancat exigibles per a cada categoria.
Només han de fer la prova en la circulació els candidats de les categories J, B, B2, C1, C, D1 i D.
B) Durada de la prova
La durada de la prova en la circulació en les vies obertes al trànsit en general i la distància que s’ha de recórrer per dur-la a terme han de ser suficients per avaluar les capacitats necessàries per a la conducció.
En la durada de la prova no s’hi inclou la recepció del candidat, ni la preparació del vehicle, ni la comprovació tècnica pel que fa a la seguretat viària, ni el temps passat amb el vehicle parat en retencions, semàfors o cues, ni la comunicació dels resultats de la prova.
El candidat comença l’avaluació a partir del moment en què puja al vehicle per prendre els comandaments i finalitza quan l’examinador li indiqui que la prova ha acabat.
C) Desenvolupament de la prova
- Durant la prova, el monitor que hagi impartit l’ensenyament pràctic de conducció i de circulació al candidat va al doble comandament del vehicle. El monitor és el responsable de la seguretat de la circulació, motiu pel qual s’absté de fer qualsevol acció que pugui distreure la seva atenció, la del candidat o la de l’examinador.
- A partir del moment que s’inicia la prova, l’examinador és l’únic que dona instruccions i guia el candidat per fer un recorregut que permeti avaluar si el candidat disposa de totes les aptituds necessàries per a la conducció.
Tot i que l’examinador és lliure d’adaptar la prova segons consideri oportú i segons les febleses que pugui deduir en el decurs de l’examen, el recorregut ha de ser tan variat com sigui possible. L’examinador pot triar de fer circular el candidat per qualsevol tipus de via oberta al trànsit en general.
-
Durant la prova, el monitor ha de prestar la deguda col·laboració a l’examinador i no ha d’intervenir en el desenvolupament de la prova, ja sigui donant instruccions amb signes, gestos, paraules o de qualsevol altra forma, o exercint una acció directa sobre els comandaments del vehicle, excepte en el cas d’emergència, errades o comportaments perillosos del candidat que impliquin inobservança de les normes o els senyals reguladors de la circulació o qüestions de seguretat viària que amenacin la seguretat de la circulació, del vehicle o dels seus ocupants o d’altres usuaris de la via. El monitor està obligat a intervenir abans que el candidat efectuï alguna infracció de trànsit.
-
Durant la prova, l’examinador ha de tenir en compte la conducció del candidat considerada en la seva globalitat per fer-se una idea general de les aptituds del candidat. Ha d’avaluar que el candidat mostri soltesa en la utilització dels comandaments del vehicle i domini per introduir-se en la circulació amb seguretat, que tingui un comportament prudent i respectuós i una conducció flexible, disposada i segura, que tingui en compte les condicions meteorològiques, de visibilitat diürna i nocturna i de la via, la resta de vehicles i els interessos de la resta d’usuaris, especialment els més vulnerables, així com la capacitat d’anticipació del candidat.
-
De manera més concreta, l’examinador ha d’avaluar el següent:
- a) Per a totes les categories
-
La preparació a la conducció: utilització del cinturó de seguretat, dels retrovisors, del reposacaps, del seient, entre d’altres.
-
El coneixement dels comandaments del vehicle i l’ús dels elements del vehicle: dels llums, dels intermitents i de la resta dels equipaments. L’examinador pot fer preguntes directes sobre la ubicació dels comandaments o la seva utilitat.
-
El control del vehicle: la utilització correcta de l’embragatge, la caixa de canvis (si és que el vehicle en disposa), l’accelerador, els sistemes de frenada i la direcció, el control del vehicle en circumstàncies diverses i a diferents velocitats i l’estabilitat en carretera.
-
La conducció econòmica i segura: tenint en compte les revolucions del motor, el canvi de marxes i la utilització dels frens i de l’accelerador.
-
Capacitat d’observació: observació panoràmica, utilització correcta dels miralls retrovisors, visió llunyana, mitjana i propera, detecció i esquivada d’obstacles amb prou antelació.
-
Incorporació a la circulació: observació, preferències, senyalització i execució.
-
Prioritats / stop / cediu el pas: prioritat en les interseccions; cediu el pas en altres ocasions, especialment en canviar de direcció, en canviar de carril i en maniobres especials.
-
Posició correcta en la via: posició correcta en la calçada, en els carrils, en les rotondes, en els revolts, posició adient tenint en compte el tipus i les característiques del vehicle, preposicionament, circulació centrada pel carril adequat.
-
Distàncies: distància adient de separació frontal i lateral i distància adient respecte de la resta dels usuaris de la via, sobretot dels més vulnerables com els vianants o els ciclistes.
-
Velocitat: no superior a l’autoritzada ni massa baixa; adequació de la velocitat a les condicions meteorològiques i de trànsit i als límits establerts; conducció a una velocitat en la qual sempre sigui possible aturar-se en el tram visible i lliure, i adequació de la velocitat a la resta dels usuaris de la via.
Es considera una velocitat massa baixa circular per sota de la meitat del límit de velocitat permesa a la via sense que no hi hagi circumstàncies que ho requereixin o ho aconsellin. L’examinador pot demanar igualment al candidat de circular al màxim de la velocitat permesa si ho considera oportú.
-
Avançaments: visibilitat, posició, velocitat, distàncies i acabament de la maniobra.
-
Semàfors, senyals de trànsit i altres factors: actuació correcta davant dels semàfors, observança de les indicacions dels agents de circulació o de les persones autoritzades per controlar el trànsit, i comportament correcte davant dels senyals de trànsit (prohibicions o obligacions), respecte dels senyals de la calçada.
-
Indicacions i advertiments: ús dels senyals adients quan sigui necessari, i reaccionar de forma adient davant dels senyals emesos per altres usuaris de la via.
-
Frenada i aturada: desacceleració quan sigui el moment, frenada, reducció de velocitats i aturada d’acord amb les circumstàncies, i capacitat d’anticipació. La parada del vehicle ha de fer-se com a màxim amb la segona velocitat engranada.
- b) Per a les categories B2, C1, C, D i D1
-
L’estabilitat: la massa, les dimensions i les característiques del vehicle, la massa i el tipus de càrrega.
-
La comoditat dels viatgers per les categories B2, D1, D sense acceleracions o frenades brusques, amb suavitat en la conducció.
-
La utilització de diversos sistemes de frenada i del canvi de velocitats altres que els frens per a les categories C i D.
D) Criteris de qualificació de la prova i resultats
Es defineixen dos nivells de faltes, les eliminatòries i les deficients, segons la gravetat que determinin els examinadors en el moment de la prova.
A títol orientatiu, es considera que una falta és eliminatòria o deficient quan concorren les circumstàncies següents, sempre que l’examinador, per l’apreciació que ha fet de les circumstàncies, no ho consideri diferent:
- Falta eliminatòria: és tot comportament o incompliment de les normes o tot comportament que suposa un perill per a la integritat i la seguretat pròpia o d’altres usuaris de la via, així com l’incompliment dels senyals reguladors de la circulació, dels límits de velocitat, de les prioritats o dels carrils de pas. També ho és qualsevol maniobra que hagi incomodat o hagi destorbat la circulació.
- Falta deficient: és tota utilització incorrecta dels comandaments del vehicle, sense perjudici que aquest fet pugui ser valorat com una falta de més gravetat en funció de les circumstàncies concurrents en cada cas.
A la prova en la circulació en les vies obertes al trànsit en general, és declarat no apte tot candidat que fa una falta eliminatòria. En general, dos faltes deficients poden donar peu a declarar no apte el candidat, tot i que queda a criteri de l’examinador la valoració final tenint en compte el conjunt de la prova i el nombre total i tipus de faltes deficients.
La intervenció del monitor d’alguna manera en el decurs de la prova ha de ser considerada com una falta eliminatòria, a menys que es pugui comprovar que la intervenció ha estat clarament innecessària o per error.
En el cas que el monitor no intervingui en un moment determinat, malgrat que sigui una situació en què està obligat a intervenir, cal considerar-ho igualment com una falta eliminatòria, i l’examinador pot sancionar o amonestar el monitor.
Cal considerar igualment una falta eliminatòria qualsevol intervenció del monitor o situació de perill que s’hagi pogut produir per imprudència d’un tercer, si és evitable pel candidat amb l’atenció requerida en la conducció.
En el cas que el candidat es trobi en una situació en què no domini o no controli el vehicle, l’examinador pot demanar la intervenció del monitor; aquesta circumstància es considera com una falta eliminatòria.
En el cas que el candidat hagi acumulat prou faltes com per considerar-lo no apte, l’examinador ha d’aturar la prova tan aviat com les circumstàncies del trànsit o la via ho permetin.
El fet de ser no apte anul·la el fet d’haver aconseguit fer part de la prova correctament, i el candidat ha de tornar a passar la prova des del principi en la convocatòria següent.
El candidat ha de signar la conformitat amb el resultat de de la prova.
E) Verificacions prèvies a les proves
Prèviament a la realització de les proves per a les categories J, B2 i B, el candidat ha de:
-
Regular el seient per aconseguir una posició correcta.
-
Ajustar els retrovisors, el cinturó de seguretat i els reposacaps.
-
Controlar el tancament de les portes.
-
Fer verificacions de manera aleatòria de l’estat
-
Fer verificacions de forma aleatòria de l’estat dels pneumàtics, dels frens, del sistema de direcció, dels líquids (per exemple de l’oli del motor, del líquid refrigerant, del líquid per al rentaparabrises), dels fars, dels catadiòptrics, dels indicadors de direcció i del senyal acústic.
Prèviament a la realització de les proves per a les categories C1, C, D1 i D, el candidat ha de:
-
Demostrar que és capaç de preparar-se per a una conducció segura.
-
Verificar l’assistència de la frenada i de la direcció, comprovar l’estat de les rodes, dels seus cargols de fixació, dels parafangs, dels parabrises, de les finestres i dels eixugaparabrises; comprovar i utilitzar el panell d’instruments.
-
Comprovar la pressió, els dipòsits d’aire i la suspensió.
-
Comprovar els factors de seguretat en relació amb la càrrega del vehicle: la bodega de càrrega, les làmines, les portes de càrrega (si n’hi ha), el tancament de la cabina (si n’hi ha), la col·locació i la subjecció de la càrrega (només les categories C1 i C).
-
Ser capaç de prendre les mesures especials de seguretat del vehicle; comprovar la bodega de càrrega, les portes de servei, les sortides d’emergència, el material de primers auxilis, els extintors i la resta d’equips de seguretat (només les categories D1 i D).