Decret 175/2025, del 14-5-2025, d’aprovació del Reglament intern de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra.
Artículos de la versión vigente de la ley. Haz clic en «Historial» para ver la evolución de cada artículo.
El 17 d’octubre del 1994 es va aprovar el Reglament de règim interior de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, que va ser derogat pel Decret 76/2021, del 10-3-2021, d’aprovació del Reglament de règim interior de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra. El 2 de novembre del 2023, es va aprovar el Decret 508/2023, del 2-11-2023, que va derogar el Reglament del 10 de març del 2021.
Donant compliment al que disposa l’
El Reglament necessita actualitzar aspectes concrets per tal d’adequar-lo als principis de no-discriminació, de proporcionalitat, d’igualtat de tracte, de lliure competència i de transparència, com també al seu manual intern de contractació.
En conseqüència, el Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, en la sessió del dia 25-3-2025, va acordar modificar el Reglament intern de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i sotmetre’l al ministeri responsable de l’economia per aprovar-lo.
L’abast de les modificacions esmentades i la facilitat de consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure un reglament que indiqui només les disposicions que es modifiquen, sinó d’aprovar-ne un de nou, per bé que gran part de les disposicions es mantinguin invariades en relació amb les del Decret 508/2023.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 14 de maig del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
S’aprova el Reglament intern de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament intern de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra
Títol I. Òrgans de govern de la Cambra
Capítol primer. Ple
Es deroga el Decret 508/2023, del 2-11-2023, d’aprovació del Reglament intern de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
Andorra la Vella, 14 de maig del 2025
Xavier Espot Zamora Cap de Govern
Els vocals cooperadors són elegits per un període de tres anys pel Ple entre els electors de la Cambra que no siguin membres, o bé entre persones de reconegut prestigi en matèries relacionades amb el comerç, la indústria o els serveis.
L’elecció de vocals cooperadors la duu a terme el Ple, a proposta del Comitè i per assentiment en cada renovació triennal. El Ple pot proveir les vacants que es produeixin durant el trienni.
Els vocals cooperadors resten obligats a col·laborar en les tasques corporatives participant en alguna de les comissions o ponències consultives i assistint a les sessions del Ple, quan hi siguin convocats, amb veu però sense vot. Resten subjectes a les mateixes obligacions de discreció i reserva que els membres del Ple respecte als afers dels quals tenen coneixença.
Els vocals cooperadors que, havent estat convocats, assisteixen al Ple poden intervenir en totes les discussions i els debats que es produeixin amb relació als assumptes per a la deliberació dels quals hagin estat cridats, i demanar que constin en acta les seves manifestacions.
Es perd la qualitat de vocal cooperador per acord del Ple, per dimissió o per inassistència injustificada a tres sessions plenàries consecutives a les quals s’hagi estat convocat.
Capítol tercer. Comitè Executiu
Els membres del Ple guarden discreció i reserva respecte als afers dels quals tenen coneixement com a membres de l’òrgan i, en tot cas, sobre les qüestions i els debats objecte de qualsevol reunió interna.
La condició de membre del Ple és única i indelegable. Consegüentment, cap membre del Ple no pot representar més d’una de les activitats en què es divideixen els sectors del Ple, ni pot fer-se representar en l’exercici de la seva funció. Els membres del Ple tenen el deure d’assistir a les sessions i el dret a intervenir-hi, votar i sol·licitar que consti en acta un resum de les seves manifestacions.
En cas de successió mortis causa, de donació inter vivos o d’aportació de l’empresa a una societat de la qual el titular sigui l’accionista majoritari, el termini d’un any d’exercici en l’activitat del comerç, de la indústria o dels serveis previst a l’
Les persones jurídiques poden substituir, per causa justificada, el seu representant al Ple, respectant en tot cas els requisits de l’
La Cambra està subdividida en quatre seccions:
Secció 1. Comerç
Secció 2. Indústria
Secció 3. Serveis de Caràcter Turístic
Secció 4. Altres Serveis
Les seccions comprenen els serveis, els comerços i les indústries, en activitats.
Capítol segon. Vocals cooperadors
Dels acords del Comitè Executiu en són responsables, col·legiadament, els assistents a la sessió amb dret a vot, llevat que hagin fet les reserves oportunes, les quals s’han de reflectir en l’acta.
La condició de membre del Comitè Executiu és incompatible amb el càrrec de cap de Govern, ministre, alt càrrec del Govern, cònsol major i menor i membre del Consell General. El càrrec de president és incompatible amb l’exercici del càrrec de president d’entitats nacionals de caràcter empresarial.
Formen part del Comitè Executiu un president, quatre vicepresidents –primer, segon, tercer i quart–, un tresorer i tres vocals, tots ells elegits entre els membres del Ple de la Cambra. Els vicepresidents substitueixen de manera correlativa el president en qualsevol cas de necessitat.
L’executiu nomena un tresorer adjunt, entre els vocals, que ha d’efectuar les funcions de tresorer en cas d’absència d’aquest últim. Actua de secretari, amb veu consultiva però sense vot, el secretari lletrat de la corporació. En cas d’absència, és substituït per un vicesecretari lletrat, el qual ha de ser nomenat pel Ple a proposta del Comitè Executiu. El director assisteix a les sessions del Comitè Executiu, amb veu però sense vot.
Sense perjudici de les facultats esmentades a l’article 10.4 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, correspon de manera especial al Comitè Executiu:
a) Exercir, en casos d’urgència justificada, les funcions a les quals fan referència els apartats a, c i f de l’article 7.1 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, i informar dels acords presos pel Ple en la primera sessió que celebri, sempre que no es tracti de funcions exclusives de l’òrgan plenari, per raó de la seva naturalesa.
b) Proposar al Ple els programes anuals d’actuació i gestió corporativa i dur a terme i dirigir els ja aprovats, i informar-lo del compliment dels programes.
c) Proposar al Ple l’exercici d’accions i la interposició de recursos davant qualsevol jurisdicció, i també el desistiment d’unes i d’altres.
d) Aprovar la forma en què cal que el tresorer custodiï els fons corporatius, quan no ho hagi acordat el Ple; prendre tota mena d’acords en matèria de gestió econòmica i d’adquisició de béns, dins els límits dels pressupostos aprovats pel Ple i pel ministeri de tutela, i acordar actes de disposició quan hagin estat previstos en el pressupost o bé en acords del Ple.
e) Proposar al Ple els projectes de modificació total o parcial del Reglament intern de la Cambra.
f) Proposar al Ple el nomenament o la destitució del secretari lletrat i del director.
g) Proposar al Ple la constitució de comissions consultives.
h) Designar els membres que formen cada comissió consultiva, així com el seu president.
j) Prendre acords en matèria de pagaments, sempre dins dels límits dels pressupostos aprovats pel Ple.
k) Prendre acords sobre els preus i les tarifes dels serveis de la Cambra.
l) Supervisar i, quan escaigui, inspeccionar la comptabilitat general i l’auxiliar de cada instal·lació o servei, així com els procediments i les pràctiques per fer efectius els cobraments i els pagaments, sense perjudici de les facultats atribuïdes al tresorer.
m) Aprovar convenis i concerts amb cambres de comerç i altres entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres.
n) Fixar les directrius per elaborar les memòries d’activitats i econòmica.
o) Disposar o contractar l’elaboració d’informes i d’estudis relacionats amb els fins de la corporació.
p) Remetre a estudi de les comissions els assumptes que creguin convenients.
q) Exercir les funcions en matèria de contractació que aquest Reglament li atorga.
r) Resoldre totes les altres qüestions no atribuïdes legalment o reglamentàriament al Ple.
Títol II. Sessions dels òrgans de govern de la Cambra
Capítol primer. Sessions del Ple i del Comitè Executiu
El Ple es reuneix en sessió ordinària, almenys, tres cops l’any.
Així mateix, es reuneix en sessió extraordinària sempre que ho acordi el president o, si escau, el vicepresident, a la seva lliure decisió, a petició del Comitè Executiu o a petició escrita, amb especificació dels temes que s’han de tractar, de la cinquena part dels membres del Ple. En la darrera sessió de l’any, el Ple, atès el que disposa el paràgraf anterior, assenyala, amb caràcter orientatiu, les dates de les sessions ordinàries previstes per a l’any següent.
L’assistència a les sessions del Ple de la Cambra és obligatòria per a tots els seus membres i la delegació no està permesa. El Ple pot acordar la pèrdua de la condició de membre per manca d’assistència injustificada a les sessions del Ple o del Comitè Executiu, durant tres vegades consecutives. Per tal que les justificacions es puguin tenir en compte, cal formular-les per escrit. A les sessions del Ple hi assisteixen, amb veu però sense vot, el director i el secretari lletrat.
El Comitè Executiu es reuneix en sessió ordinària un cop al mes i en sessió extraordinària sempre que així ho disposi el president, a la seva lliure decisió, o a petició d’almenys tres dels seus membres amb dret a vot.
L’assistència a les reunions dels òrgans de govern de la Cambra és obligatòria per a tots els seus components. La falta d’assistència es fa constar en l’acta de la sessió i la justificació s’ha de fer mitjançant un escrit adreçat al president amb expressió de la causa.
Perquè els acords siguin vàlids, tant del Ple com del Comitè Executiu, cal l’assistència mínima, en primera convocatòria, de la meitat del total dels membres de l’òrgan i, en segona convocatòria, de qualsevol nombre d’assistents. La segona convocatòria ha de tenir lloc, en tot cas, mitja hora després de la primera.
Altrament, queden vàlidament constituïts tant el Ple com el Comitè Executiu i poden tractar els temes que proposi la Presidència o bé que els reunits decideixin quan, tot i no haver-se emès cap convocatòria, es trobin reunits tots els seus components i així ho acordin per unanimitat.
Els òrgans de govern poden adoptar vàlidament acords per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre els membres que no es troben físicament en el mateix indret, sempre que tots els seus membres puguin tenir accés al sistema. S’han de respectar les regles en matèria de quòrums i majories que en cada cas siguin aplicables.
Quan s’utilitzi el sistema previst a l’apartat anterior, el secretari de l’òrgan de govern ha d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.
Els acords assolits per videoconferència s’han de consignar en actes escrites pel secretari.
Les sessions del Ple i del Comitè Executiu es poden celebrar de manera presencial o telemàtica.
Les sessions del Ple i del Comitè Executiu són convocades, com a mínim, amb set dies d’anticipació. Quan la sessió sigui sol·licitada amb caràcter extraordinari pels membres de l’òrgan, s’ha de convocar en un termini màxim de vint dies. De la tramesa de la convocatòria en dona fe la inscripció al Registre de sortides de la Cambra. L’ordre del dia del Ple i del Comitè Executiu, que s’ha d’acompanyar amb la convocatòria, el fixa el president, i especifica els informes, les propostes i els assumptes que hagin de tractar-se en la data de la sessió.
Figuren necessàriament en l’ordre del dia els assumptes la inclusió dels quals l’hagi demanat un nombre de membres que representi, com a mínim, la cinquena part dels qui, de fet, constitueixin el Ple, o bé per tres components del Comitè Executiu amb dret de vot. En tot cas, cal formular les sol·licituds per escrit, amb una anticipació mínima de cinc dies hàbils respecte de la data de la convocatòria.
Amb anterioritat a la celebració de les sessions del Ple i del Comitè Executiu, juntament amb la convocatòria es tramet la documentació relacionada amb els assumptes que figuren a l’ordre del dia. A més, cal que a l’ordre del dia hi figuri una breu referència dels assumptes esmentats.
En iniciar-se les sessions del Ple i del Comitè Executiu, ateses les respectives exigències de quòrum de cadascun dels òrgans esmentats, es determina si poden constituir-se o no vàlidament. En cas negatiu, la sessió no pot celebrar-se i el secretari, mitjançant diligència en el llibre d’actes, ho ha de fer constar així mateix juntament amb la llista d’assistents i de persones que hagin excusat la seva absència.
Les sessions del Ple i del Comitè Executiu comencen amb la lectura de l’acta de la sessió anterior, llevat que juntament amb la convocatòria se n’hagi tramès l’esborrany; en aquest cas es pot considerar llegida.
Les votacions del Ple i del Comitè Executiu s’efectuen normalment en veu alta, llevat que el mateix òrgan acordi que siguin escrites i secretes. En cas que hi hagi diversos candidats, les votacions per a la provisió de càrrecs són sempre secretes. Aprovada l’acta, el president informa sobre les gestions efectuades per donar compliment als acords presos amb anterioritat. A continuació, s’examinen i es debaten els assumptes que figurin a l’ordre del dia, per a cadascun dels quals el president obre un torn d’intervencions. Tenen dret a intervenir-hi tots els membres i també els vocals cooperadors, si han estat convocats. Les intervencions es duen a terme seguint l’ordre de petició d’ús de la paraula i durant el temps que permeti el bon desenvolupament de la sessió; el president pot limitar a una de sola les intervencions de cada membre o vocal per cada assumpte, llevat dels casos en què es tracti de precisar o rectificar, breument, fets o conceptes atribuïts a una intervenció seva anterior. El president resumeix les intervencions que hagi motivat cada assumpte, proposa al Ple l’acord que cregui procedent i el sotmet a la votació corresponent.
Els acords s’han de prendre per majoria de vots emesos, sense comptar, per a les majories, les abstencions i els vots en blanc. La votació pot efectuar-se per assentiment si no hi ha cap oposició. Les votacions s’han de fer normalment en veu alta, llevat que el mateix òrgan acordi que siguin escrites i secretes. En cas d’empat, el qui presideix la reunió en el moment de la votació té vot diriment.
La llibertat de fer proposicions només pot ser limitada quant a la forma i als terminis. En les convocatòries es pot disposar que les proposicions i les esmenes siguin per escrit. La llibertat d’intervenció oral a les reunions només pot ser limitada amb caràcter general en un temps raonablement suficient.
Com a norma general, a les reunions del Ple per a les quals no s’hagi decidit que són a porta tancada hi poden assistir com a oients, és a dir, sense veu ni vot, tots els electors de la Cambra.
De les sessions del Ple i de les del Comitè Executiu se n’estenen les actes corresponents. Les del Comitè les signen tots els assistents a la sessió amb dret a vot, juntament amb el secretari; les del Ple són subscrites pel president i el secretari.
Els membres poden demanar que consti en acta un resum de les seves intervencions respectives.
Les vacants del Ple s’han de comunicar al ministeri que en tingui la tutela en el termini màxim de quinze dies naturals, a comptar de la data en què s’hagin produït. El ministeri convoca eleccions per cobrir-les al col·legi electoral corresponent, dins el termini màxim de tres mesos, llevat del supòsit previst a l’apartat 13 de l’article 6 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.
Títol III. Membres dels òrgans de govern de la Cambra
Capítol primer. President
Al president de la Cambra, d’acord amb les atribucions que li atorga l’article 11 de la Llei de la Cambra, li correspon:
En els supòsits de vacant, absència o malaltia del president i dels vicepresidents, assumeix la presidència el tresorer i, si no n’hi ha, els vocals del Comitè Executiu per ordre d’edat si el Ple no ha disposat una altra cosa, sempre que el president no delegui la funció de representació a favor del director.
Capítol segon. Secretari lletrat
Correspon al secretari lletrat de la Cambra:
Capítol tercer. Director
El Ple de la Cambra, a proposta del Comitè Executiu, nomena el director. El càrrec de director és retribuït en la quantia que determini el Comitè Executiu. Atenent la naturalesa de plena confiança del càrrec de director, el seu nomenament pot ser lliurement revocat, en tot moment, per la majoria de vots del Ple en acord pres per iniciativa pròpia o a proposta del Comitè Executiu.
Correspon al director:
Sense perjudici de les competències que se li assignen a l’article anterior, també correspon al director l’exercici de les que específicament li siguin assignades pel Comitè Executiu i pel president, així com el dret a assistir amb veu, però sense vot, a totes les sessions celebrades pels òrgans col·legiats i les comissions de la Cambra.
Títol IV. Òrgans d’assessorament dels òrgans de govern de la Cambra
Capítol primer. Comissions consultives
Les comissions són òrgans d’assessorament del Ple i del Comitè Executiu. Els seus informes no són vinculants per als òrgans de govern de la Cambra.
El Ple, a iniciativa pròpia o a proposta del Comitè Executiu, pot crear comissions consultives amb la missió d’informar regularment els òrgans de govern corporatius sobre els assumptes i les activitats que consideri que hagin de ser objecte d’atenció permanent per part de la Cambra. També pot crear comissions ad hoc per a l’estudi de temes específics, i cridar per formar-les persones que posseeixin coneixements o bé experiència en la matèria. Aquestes comissions ad hoc queden dissoltes en finalitzar cada estudi concret, i donen lloc a un informe final.
Amb la delegació prèvia del Comitè Executiu, les comissions consultives poden reunir-se i negociar amb altres institucions públiques o privades. En qualsevol cas, els acords que es puguin adoptar han de ser aprovats expressament pel Comitè.
La designació dels membres que formen cada comissió, així com la del seu president, correspon al Comitè. En tot cas, el president ha de ser membre del Ple. Les comissions es componen d’un màxim de deu membres. Poden ser designats per participar en les comissions els membres i els vocals cooperadors del Ple i també les persones que, per raó de la seva experiència, es consideri que poden col·laborar de manera útil en les tasques corporatives.
El director de la Cambra pot assistir a les sessions de les comissions consultives i ad hoc.
Els membres que formen cada comissió resten subjectes a les mateixes obligacions de confidencialitat i discreció respecte als afers dels quals tenen coneixença.
Correspon als presidents de les comissions la facultat de convocar-les, presidir-les i dirigir els debats. Els presidents de les comissions actuen, en tot moment, d’acord amb les instruccions que rebin del Comitè Executiu o del Ple i, en cas d’urgència, del president de la Cambra.
Les comissions es reconstitueixen després de cada renovació del Ple.
Les comissions fixen, en la mesura que sigui possible, els principals assumptes dels quals hagin d’informar el Ple i que hagin de sotmetre al Comitè en el marc del mandat que se’ls ha donat.
El president de cada comissió, per mitjà de la secretaria de la comissió, convoca les reunions amb una antelació mínima de quatre dies.
Per dur a terme els seus treballs, les comissions poden valer-se de totes les publicacions, els documents i els antecedents no reservats que es trobin en poder de la Cambra, o bé demanar-los a altres entitats o organismes a través del director; així mateix, poden dividir-se en subcomissions i reunir-se amb altres comissions per informar conjuntament.
Títol V. Altres disposicions
Capítol primer. Règim econòmic
La Cambra elabora anualment l’avantprojecte de pressupost, integrat pel pressupost de despeses i d’ingressos, que conté:
Els estats d’ingressos, que comprenen les estimacions dels recursos econòmics ordinaris i extraordinaris.
Els estats de despeses, que assenyalen els crèdits necessaris per al compliment de les obligacions.
Els estats de recursos i dotacions, amb les corresponents estimacions de les necessitats per a l’exercici, tant d’explotació com de capital.
Qualsevol altra informació que es determini en les normes aplicables, o per part del ministeri que en tingui la tutela.
L’avantprojecte ha de ser aprovat pel Ple i s’ha de sotmetre al Govern, de conformitat amb la Llei general de les finances públiques.
La Cambra elabora i eleva al Govern una proposta de marc pressupostari, que inclou el calendari d’execució dels projectes i un pla de sostenibilitat financera, per dur a terme els projectes d’alt valor afegit.
L’execució i la comptabilització del pressupost són practicades pel personal de la Cambra, sense perjudici del compliment de les normes aplicables.
D’acord amb els principis de no-discriminació, de proporcionalitat, d’igualtat de tracte, de lliure competència i de transparència, la Cambra ha de disposar d’un manual de contractació que s’ajusti a aquests principis.
El manual estableix el procés de contractació de les compres generals i les excepcions a aquestes compres. En el procés de compres general es fixen uns llindars sota els quals s’han d’establir les fases del procés, la tipologia de compres i si el procediment és obert o d’adjudicació directa, així com, si és el cas, el seu caràcter d’urgència.
D’acord amb la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, així com l’articulat de la Llei del pressupost general de l’Estat:
El Comitè Executiu pot autoritzar les modificacions dels crèdits amb les limitacions que s’estableixin pressupostàriament, en relació amb les transferències de crèdits entre els diferents capítols i partides pressupostàries, i les partides de despesa ampliables, sempre que no superin l’import de les transferències assignades inicialment a la Cambra en el pressupost general de l’Estat.
Per efectuar despeses i inversions no previstes en el pressupost ordinari que no sigui possible atendre mitjançant transferències de crèdits pressupostaris, o partides ampliables amb càrrec a ingressos determinats o romanents de tresoreria –degudament autoritzades pel Comitè Executiu–, cal que es formalitzin crèdits extraordinaris, que han de ser aprovats pel Ple de la Cambra i sotmesos a l’aprovació del ministeri de tutela.
Un cop finalitzat l’exercici econòmic, que ha de coincidir amb l’any natural, i abans de l’1 d’abril de l’exercici següent, el Comitè Executiu ha de presentar davant el Ple la liquidació del pressupost i els estats financers, en els quals s’ha de reflectir la situació patrimonial, econòmica i financera de la corporació, per aprovar-los.
Els estats financers s’elaboren d’acord amb el que està establert en el règim econòmic i comptable del sector públic vigent al Principat d’Andorra.
Capítol segon. Règim de contractació
La contractació de la Cambra es regeix pel dret privat. Tanmateix, els procediments de contractació s’ajusten als principis de no-discriminació, de proporcionalitat, d’igualtat de tracte, de transparència, de publicitat i de lliure competència.
Els principis i processos regulats en els articles següents s’apliquen a qualsevol contracte per compte de la Cambra, amb les úniques excepcions que s’indiquen a continuació:
Els contractes subscrits per la Cambra tenen la consideració de contractes privats i estan sotmesos en qualsevol cas a la legislació que estigui vigent en cada moment al Principat d’Andorra i a la jurisdicció dels tribunals de l’ordre civil andorrans, que són els competents per conèixer les incidències i les reclamacions que es plantegin o se suscitin durant la preparació i l’adjudicació dels contractes i també respecte dels efectes, el compliment i l’extinció dels contractes.
En qualsevol cas, les contractacions efectuades per la Cambra s’han de dur a terme d’acord amb els procediments regulats en el Manual intern de contractació, de conformitat amb la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública.
S’entén per principi de concurrència totes les actuacions per garantir el lliure accés de tots els candidats capacitats per efectuar correctament l’objecte contractual.
S’entén per principi de publicitat totes les actuacions que la Cambra dugui a terme per garantir el coneixement, per part dels possibles licitadors, dels procediments de contractació i dels contractes formalitzats.
S’entén per principi de transparència totes les actuacions que la Cambra dugui a terme amb la finalitat de donar a conèixer la seva contractació i garantir el coneixement per part de tercers dels diferents procediments i tràmits que integren els procediments de contractació, i en particular dels criteris de selecció i d’adjudicació.
Totes les contractacions dutes a terme per la Cambra han de garantir la igualtat de tractament de tots els oferents o licitadors, i no es pot dur a terme cap actuació que tingui com a finalitat afavorir uns oferents o licitadors o perjudicar-ne d’altres.
L’objecte dels contractes ha de ser sempre determinat. Tanmateix, pot consistir en un conjunt obert i indeterminat de prestacions de la mateixa naturalesa que s’hagin de complir durant un període de temps determinat.
En tot cas, mai no pot fraccionar-se un contracte amb la finalitat de disminuir-ne la quantia i eludir d’aquesta manera els requisits del procediment que correspongui.
No obstant això, s’admet el fraccionament del contracte quan el seu objecte sigui un conjunt de prestacions o béns que s’hagin de fer o subministrar en fases o lots independents, sempre que, tot i constituir una unitat, puguin utilitzar-se o aprofitar-se de forma separada.
Tenen la consideració d’òrgans de contractació els responsables següents:
Les funcions dels òrgans de contractació de la Cambra, amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, són les següents:
Capítol tercer. Disposicions generals
Correspon al Ple, a proposta del Comitè Executiu, nomenar els representants de la Cambra en altres organismes i entitats nacionals o internacionals. Les persones que exerceixen les representacions esmentades estan obligades a informar oportunament el Comitè Executiu respecte a les activitats d’aquells organismes i entitats i a lliurar-li la documentació que en rebin, i a demanar-li les instruccions pertinents i a donar compliment a les que rebin del Comitè. Una vegada l’any han d’informar el Ple de l’activitat de l’organisme o entitat en el si dels quals representen la Cambra.
El Ple pot establir dietes per l’assistència a les seves sessions o bé a les del Comitè Executiu, i també pels desplaçaments i les representacions portades a terme fora de la seu corporativa. Igualment, pot fixar dietes per als representants designats per la Cambra en el si d’entitats o organismes la seu dels quals radiqui en un domicili diferent del domicili del representant designat.
La gestió directa de determinats serveis que no impliquin actuació representativa es pot efectuar mitjançant un òrgan administratiu especial. El Ple, en l’acord de creació, determina en cada cas els seus òrgans de direcció i gestió, el seu règim pressupostari i les seves facultats de control de la corporació sobre el servei especialitzat.
La divisió del Ple en sectors i activitats a la qual es refereix l’article 6 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra s’ha de revisar, amb la periodicitat necessària, per tal de mantenir la representació proporcional dels interessos generals que la Cambra representa.
Tot projecte de modificació d’aquest Reglament ha de ser acordat pel Ple de la Cambra, en una sessió expressament convocada amb aquest objecte, i ha de ser sotmès a l’aprovació del ministeri de tutela. La interpretació d’aquest Reglament pertoca al Ple de la Cambra, sense perjudici de les facultats que corresponguin al ministre de tutela.