Llei de guarderies infantils (Text refós sense caràcter oficial)

Per Decret del Govern es determinaran els mòduls de personal, les titulacions o certificacions acadèmiques legalment establertes que haurà de posseir i els requisits higiènico-sanitaris que haurà de complir.

Podran sol·licitar autorització d’obertura totes les persones físiques o jurídiques llevat dels casos següents: a) Les persones que tinguin antecedents penals per delictes dolosos; b) Les persones físiques o jurídiques a les quals s’hagi revocat una autorització, en la mesura que resulten inhabilitades per aquest motiu en els termes previstos a l’article tretzè; c) Les persones jurídiques en les quals ocupin càrrecs rectors persones incloses en els apartats anteriors.

1. L’ampliació o transformació dels centres es farà per Decret de la corresponent Administració. 2. Els centres, serveis o establiments privats autoritzats per a determinades unitats o grups d’edat podran sol·licitar l’ampliació del seu decret d’autorització o la seva transformació mitjançant una sol·licitud fonamentada adreçada al Govern, en la qual hauran d’incloure, també, la documentació prevista a l’article sisè. 3. En qualsevol cas seran preceptius els informes dels Ministeris competents en els àmbits d’Afers Socials, d’Educació, Sanitat i Indústria.

Els ministeris competents en els àmbits d’Afers Socials, d’Educació, Sanitat i Indústria, mitjançant el corresponent control i inspecció, vetllaran pel compliment del que preveu aquesta Llei.

El Govern, en l’àmbit de les seves competències, dictarà les normes i adoptarà les mesures oportunes per al desplegament i l’aplicació del que estableix aquesta Llei, en el termini màxim de sis mesos.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de maig de 1995 ha aprovat la següent: Llei de guarderies infantils Exposició de motius Les guarderies infantils són centres destinats a tenir cura dels infants durant espais de temps determinats, o durant tot l’horari escolar, sota la responsabilitat de persones qualificades. Aquests centres apareixen com un lloc on els pares troben, per una part, recursos per a la millor incorporació social dels seus fills i, per l’altra, elements que els ajuden en la seva tasca educativa. No són una substitució de la família sinó un complement educatiu. La seva funció és primordialment educativa, en el sentit més ampli de la paraula. Al Principat d’Andorra, tant des de la iniciativa pública com des de la privada, han sorgit les guarderies infantils sense que existeixi cap disposició que en reguli el funcionament. Al llarg d’aquests darrers anys, nombrosos treballs d’investigació duts a terme més enllà de les nostres fronteres, indiquen que la qualitat de les guarderies té una incidència directa i important sobre la salut física i emocional de l’infant, i sobre el seu desenvolupament social. Un bon nivell dels programes sanitaris, educatius i socials d’aquest centres afavoreix un millor desenvolupament físic, emocional, social i intel·lectual de l’infant i facilita, posteriorment, d’acord amb les percepcions dels educadors, una millor integració i adaptació a l’escola maternal i de primera ensenyança. S’ha de remarcar, també, la important funció social que realitzen aquests centres ja que proporcionen un gran suport en les tasques familiars d’educació i formació, que arriben a suplir en algunes ocasions. Així, és dins aquest marc que esdevé necessari i urgent l’establiment d’una normativa eficaç que reguli l’atenció assistencial i educativa dels centres que acullen aquests infants.

Tots els centres, serveis i establiments que regula la present Llei quedaran subjectes a la normativa que establirà reglamentàriament el Govern sobre: a) Condicions materials i arquitectòniques, emplaçament, instal·lació i equipaments; b) Condicions higiènico-sanitàries i de seguretat; c) Orientacions de puericultura i ambientació social; d) Orientacions educatives i pedagògiques segons l’edat dels infants; e) Personal necessari segons nombre de nens; m2 necessaris segons nombre de nens i edat.

1. Els centres públics a què fa referència l’apartat 1r. de l’article 1r. seran creats i suprimits per Decret de l’Administració corresponent. 2. Els centres, serveis i establiments privats a què fa referència l’apartat 1r. de l’article 1r hauran de sol·licitar la corresponent autorització d’obertura prop del Comú i del Govern. 3. En qualsevol cas, seran preceptius els informes dels Ministeris competents en els àmbits d’Afers socials, d’Educació, Sanitat i Indústria.

L’expedient d’obertura s’iniciarà amb una sol·licitud adreçada al Govern que haurà d’incloure, en tot cas, la següent documentació: Acreditació de la titularitat del centre. Certificació acadèmica del director. Plànols i especificacions tècniques del local i de les instal·lacions. Memòria descriptiva dels serveis que es proposa prestar, del nombre de places per al qual se sol·licita l’autorització, classificades per grups i edats previstos, dels horaris de prestació de servei i de les festes setmanals i anyals. Autorització de l’Hble. Comú.

Les modificacions en la guarderia infantil que comportin l’incompliment de les condicions d’autorització obligaran a la petició d’una nova autorització.

Els centres, serveis i establiments que avui funcionen disposen d’un termini de cinc anys per adaptar-se a les disposicions d’aquesta Llei. En casos manifestos i comprovats de deficiències greus, el Govern podrà reduir reglamentàriament el període d’adaptació a les disposicions d’aquesta Llei.