- Les persones residents en una parròquia tenen l'obligació d'inscriure's al
cens parroquial corresponent.
- S'entén per residència, als efectes d'aquesta Llei, la que té una durada igual
o superior a 183 dies a l'any. En cas de residència en diverses parròquies per
temps inferior, s'entén per residència habitual la que tingui una durada anual
superior.
- Sense perjudici del que es disposa a l'apartat anterior, la sol·licitud
d'inscripció s'ha de produir en el termini màxim de 6 mesos a comptar de l'inici
de la residència a la parròquia, i es pot obtenir certificació d'empadronament
des del primer dia de la inscripció.
- Quan una persona es vol inscriure al comú d'una parròquia, quan ha residit
amb anterioritat en una altra parròquia, ha d'aportar per a aquesta nova
inscripció un certificat de baixa del cens del comú de la parròquia de
procedència.
- Els menors d'edat no emancipats i les persones incapacitades són inscrits
per qui n'exerceix la pàtria potestat, la custòdia o la tutela, segons escau, al
cens de la parròquia on resideixen. Si falta una declaració explícita, i als
efectes de l'article següent, s'entén que tenen la mateixa residència que les
persones de qui depenen o, si escau, que els seus representants legals.
- Queden excloses de l'obligació d'inscriure's al cens de la parròquia on
resideixen les persones a què fa referència l'article 4 de la Llei qualificada
d'immigració.
- La sol·licitud d'inscripció es fa mitjançant un full censal que els comuns
posen a disposició del públic, on consten les dades a què fa referència l'article
8, i també la signatura de la persona interessada. Aquesta sol·licitud
d'inscripció segueix el model que aprova el Consell del Cens.