1. Els monuments no poden ser enderrocats i se n'han de conservar la identitat,
la integritat i l'autenticitat.
2. En els paisatges culturals cal conservar l'aspecte exterior de l'àrea protegida.
Només es poden autoritzar les intervencions que siguin compatibles amb la
preservació dels valors estètics, culturals i naturals de l'espai.
3. Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts
arquitectònics i paisatges culturals s'han de basar en principis científics i criteris
tècnics.
4. És prohibida la col·locació de publicitat, cables, antenes i tot element
pertorbador visible des de l'exterior en els monuments i els seus entorns de
protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.
5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l'estructura urbana i
arquitectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta
paisatgística. Com a norma general, no es permeten canvis en les alineacions i
en l'edificabilitat, ni substitucions d'immobles, excepte si suposen una
contribució a la conservació del caràcter del conjunt.
6. En els entorns de protecció dels béns d'interès cultural no es pot autoritzar
cap obra ni actuació que impliqui ús del sòl, del subsòl o de l'espai aeri que
pugui perjudicar el caràcter arquitectònic o paisatgístic de l'àrea, o pertorbar la
visualització del bé.
1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.