B
BOPA·CHAT
Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra.
143 versiones

Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra.

Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.

v1OriginalBOPA 01505515 jul 2003

Autorització d'obres

Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra.

  1. Qualsevol obra o intervenció, tant si és de promoció pública com si és de

promoció privada, que es pretengui realitzar en un monument, en una zona

arqueològica o paleontològica, o en els entorns de protecció respectius ha de

ser autoritzada pel ministeri titular de la cultura, prèviament a la concessió de la

llicència d'obra o d'edificació, i se n'ha de controlar l'execució. El ministeri pot

determinar, com a requisit previ a l'autorització de l'obra, la necessitat de

realitzar una intervenció arqueològica. Si l'obra és de promoció privada, l'Estat

ha de finançar el cost d'execució de la intervenció arqueològica.

  1. En els conjunts arquitectònics i en els seus entorns de protecció,

l'autorització prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de

la cultura és preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument d'ordenació a

què fa referència l'article 16.1. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització

de les obres correspon a l'administració que sigui competent segons la

legislació urbanística, amb l'informe previ i preceptiu del ministeri titular de la

cultura.

  1. En els paisatges culturals i en els seus entorns de protecció, l'autorització

prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura és

preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument de protecció, ús i gestió a

què fa referència l'article 16. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització de

les obres correspon a l'administració que sigui competent, amb informe previ i

preceptiu del ministeri titular de la cultura.

  1. Els comuns han de comunicar immediatament al ministeri titular de la cultura

les llicències que concedeixin i que afectin béns d'interès cultural o els seus

entorns de protecció.

v2ModificaciónCambiado22 jul 2003

Autorització d'obres

Modifica art. signatura

  1. Qualsevol obra o intervenció, tant si és de promoció pública com si és de

promoció privada, que es pretengui realitzar en un monument, en una zona

arqueològica o paleontològica, o en els entorns de protecció respectius ha de

ser autoritzada pel ministeri titular de la cultura, prèviament a la concessió de la

llicència d'obra o d'edificació, i se n'ha de controlar l'execució. El ministeri pot

determinar, com a requisit previ a l'autorització de l'obra, la necessitat de

realitzar una intervenció arqueològica. Si l'obra és de promoció privada, l'Estat

ha de finançar el cost d'execució de la intervenció arqueològica.

  1. En els conjunts arquitectònics i en els seus entorns de protecció,

l'autorització prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de

la cultura és preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument d'ordenació a

què fa referència l'article 16.1. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització

de les obres correspon a l'administració que sigui competent segons la

legislació urbanística, amb l'informe previ i preceptiu del ministeri titular de la

cultura.

  1. En els paisatges culturals i en els seus entorns de protecció, l'autorització

prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura és

preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument de protecció, ús i gestió a

què fa referència l'article 16. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització de

les obres correspon a l'administració que sigui competent, amb informe previ i

preceptiu del ministeri titular de la cultura.

  1. Els comuns han de comunicar immediatament al ministeri titular de la cultura

les llicències que concedeixin i que afectin béns d'interès cultural o els seus

entorns de protecció.

v5ModificaciónCambiado26 ago 2014

Autorització d'obres

Modifica art. 2, 3, 4, 12, 13, 14, 15, 16, disposició transitòria, disposició transitòria primera, disposició transitòria segona; Afegeix art. 14

1. Qualsevol obra o intervenció, tant si és de promoció pública com si és de

promoció privada, que es pretengui realitzar en un monument, en una zona

arqueològica o paleontològica, o en els entorns de protecció respectius ha de

ser autoritzada pel ministeri titular de la cultura, prèviament a la concessió de la

llicència d'obra o d'edificació, i se n'ha de controlar l'execució. El ministeri pot

determinar, com a requisit previ a l'autorització de l'obra, la necessitat de

realitzar una intervenció arqueològica. Si l'obra és de promoció privada, l'Estat

ha de finançar el cost d'execució de la intervenció arqueològica.

2. En els conjunts arquitectònics i en els seus entorns de protecció,

l'autorització prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de

la cultura és preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument d'ordenació a

què fa referència l'article 16.1. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització

de les obres correspon a l'administració que sigui competent segons la

legislació urbanística, amb l'informe previ i preceptiu del ministeri titular de la

cultura.

3. En els paisatges culturals i en els seus entorns de protecció, l'autorització

prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura és

preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument de protecció, ús i gestió a

què fa referència l'article 16. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització de

les obres correspon a l'administració que sigui competent, amb informe previ i

preceptiu del ministeri titular de la cultura.

4. Els comuns han de comunicar immediatament al ministeri titular de la cultura

les llicències que concedeixin i que afectin béns d'interès cultural o els seus

entorns de protecció.

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat. 2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió. 3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé. 4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini. 5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització. 6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.