La flexibilització dels horaris comercials ha esdevingut una mesura habitual en els països veïns i en l’entorn europeu, ateses les demandes dels consumidors i, en particular, les dels turistes. Fins i tot en zones o localitats declarades turístiques, la llibertat total d’horaris és una pràctica cada vegada més generalitzada per aprofitar al màxim la demanda dels visitants i incrementar el seu grau de satisfacció. Així doncs, en un context de crisi econòmica, la flexibilització dels horaris comercials esdevé una eina que permet generar activitat i pot incidir positivament en les rendes dels treballadors i en l’ocupació laboral.
A Andorra, el comerç, pilar fonamental de l’economia, no és aliè a la situació econòmica general i també pateix els efectes adversos de la conjuntura econòmica, amb un descens de l’activitat comercial i dels llocs de treball en els darrers anys. Així doncs, cal incidir en aquest sector i donar-li un nou impuls per tal de dotar-lo de més competitivitat i de facilitar la resposta a la demanda dels nostres visitants. És en aquests objectius que s’inspira aquesta Llei, per permetre una flexibilització més gran dels horaris d’obertura dels comerços per adaptar-los als períodes de màxima afluència turística i comercial.
És per això que és necessària la modificació de certes disposicions de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, sense que aquesta modificació suposi, d’altra banda, desvirtuar els principis en què es va inspirar la Llei esmentada, i en espera de la integració de les disposicions d’aquesta Llei en una futura legislació general sobre el comerç.
Aquesta Llei està composta per onze articles i una