- A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos Penitenciari expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.
- Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos Penitenciari sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.
- En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari expedientat.
- La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.
- El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
- En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos Penitenciari expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.”
B
BOPA·CHAT← Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
642 versiones
Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.
Mesures cautelars
Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
Mesures cautelars
Modifica art. 67, disposició final primera, 66, 26; Deroga art. disposició final cinquena
- A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos Penitenciari expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.
- Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos Penitenciari sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.
- En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari expedientat.
- La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.
- El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
- En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos Penitenciari expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.”