Article 46Dissolució i liquidació de la cooperativa
-
Són causes de dissolució de les cooperatives:
- a) El compliment del termini fixat pels estatuts socials.
- b) L’assoliment de l’objecte social, o la impossibilitat de realitzar-lo. S’entén que hi ha impossibilitat de realitzar l’objecte social de la cooperativa si es paralitza durant dos anys consecutius la seva activitat o la dels seus òrgans socials.
- c) La voluntat dels socis, manifestada mitjançant un acord de l’assemblea general.
- d) La reducció del nombre de socis per sota del mínim legalment necessari per a constituir la cooperativa, si es manté durant més d’un any.
- e) La reducció de la xifra del capital social per sota del mínim establert legalment o estatutàriament, si es manté durant més de sis mesos.
- f) Qualsevol altra causa legal o estatutària.
-
Amb l’adopció de l’acord de dissolució d’una cooperativa s’ha d’obrir el període de liquidació, que comporta el cessament automàtic de tots els òrgans socials. La societat cooperativa dissolta conserva la personalitat jurídica mentre se’n fa la liquidació. Durant aquest període s’ha d’afegir a la denominació social l’expressió “en liquidació”.
-
L’assemblea que acordi la dissolució de la cooperativa ha de nomenar els liquidadors en nombre senar, preferentment entre els socis. En cas de no fer-ho, els membres del Consell Rector adquireixen automàticament aquesta condició. Són aplicables als liquidadors de les cooperatives les normes previstes per als liquidadors de les societats regulades a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Les referències contingudes en aquest precepte a la junta general s’han d’entendre efectuades a l’assembla general.
-
El Consell Rector o l’administrador únic ha de notificar al Registre de Societats la concurrència de qualsevol de les causes de dissolució esmentades als apartats 1.d) i 1.e), als efectes que aquell estengui una nota al marge de la inscripció en què s’expressi que la cooperativa resta dissolta. En els supòsits de l’apartat 1.a), aquesta nota l’ha d’estendre d’ofici el Registre de Societats.
Així mateix i en els supòsits dels apartats 1.b) i 1.f), el Consell Rector o l’administrador únic han de convocar, en el termini de dos mesos comptadors del moment en què coneguin la causa de dissolució, una assemblea general per adoptar l’acord de dissolució o, si escau, les mesures adequades per evitar la dissolució.
En el cas que l’assemblea general no adopti cap acord, el Consell Rector o l’administrador únic han d’instar la dissolució judicial de la cooperativa en el termini de tres mesos, comptadors des de la data en la que es va reunir, o estava previst reunir-se, o hauria hagut de reunir-se, l’assemblea general. En aquest cas també pot instar la dissolució judicial qualsevol part interessada. En tot cas el batlle pot atribuir a la cooperativa un període màxim de sis mesos per regularitzar la situació. La demanda de dissolució de la cooperativa ha d’adreçar-se contra la cooperativa.
Els membres del Consell Rector o l’administrador únic, si no compleixen les obligacions previstes als paràgrafs anteriors, responen solidàriament i amb la cooperativa dels deutes cooperatius posteriors a la concurrència de la causa de dissolució.
- L’acord de dissolució d’una cooperativa s’ha d’inscriure al Registre de Societats i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. L’acord publicat ha d’incloure el nomenament del liquidador o dels liquidadors de la societat.