llei 5/2015, del 15 de gener, de societats cooperatives d’Andorra

Article 42Exercici econòmic. Determinació dels resultats de l’exercici. Distribució d’excedents i beneficis i imputació de pèrdues

1. L’exercici econòmic ha de tenir una durada de dotze mesos, excepte en els casos de constitució, extinció o fusió de la cooperativa, i ha de coincidir amb l’any natural, excepte si els estatuts en disposen el contrari.
2. En la determinació dels resultats de l’exercici econòmic s’han d’aplicar les normes comptables, amb les particularitats següents: per fixar l’excedent net de l’exercici econòmic tenen la consideració de despesa l’import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desenvolupament de la cooperativa, als que no s’assignarà un valor superior al corresponent als preus de mercat dels esmentats béns; l’import de les bestretes laborals dels socis de treball, que seran imputades en el període en què tingui lloc la prestació de treball; les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa; els interessos que es deuen al socis per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors; les dotacions que anualment acordi l’assemblea general del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives; les quantitats destinades a amortització i qualsevol altra que determini la legislació aplicable.

No obstant el previst al paràgraf anterior quant al valor de mercat, quan es tracti de cooperatives de consumidors i usuaris, d’habitatge, agràries o d’aquelles que, conforme als seus estatuts, realitzin serveis o subministraments als seus socis, s’ha de computar com a preu de les corresponents operacions aquell per al qual efectivament s’hagin realitzat, sempre que no resulti inferior al cost d’aquests serveis i subministraments, inclosa la part corresponent a les despeses generals de l’entitat. A les cooperatives agràries s’ha d’aplicar aquest sistema tant per als serveis i subministraments que la cooperativa realitza als seus socis com per als que els socis realitzin o lliurin a la cooperativa.

3. Tenen la consideració de resultats extracooperatius, i han de figurar a la comptabilitat en compte a part, els resultats obtinguts de les operacions cooperativitzades que es facin amb tercers no socis, els resultats procedents de l’alienació dels elements de l’actiu immobilitzat, els resultats obtinguts d’altres fonts no necessàries per als fins específics de la cooperativa i els resultats derivats de la participació en societats no cooperatives, excepte si aquestes operacions desenvolupen activitats preparatòries, complementàries, auxiliars o subordinades a les de la cooperativa. Tampoc tenen la consideració de resultats extracooperatius les plusvàlues obtingudes per l’alienació d’elements de l’actiu immobilitzat destinats al compliment del fi cooperatiu, quan la totalitat d’aquestes plusvàlues es reinverteixi en nous elements de l’actiu immobilitzat amb idèntic destí, dins del termini comprès entre l’any anterior a la data d’alienació de l’element i els tres anys posteriors, sempre que, a més, formin part del patrimoni cooperatiu, excepte pèrdues justificades, fins a la finalització del seu termini d’amortització.

Per a la determinació dels resultats extracooperatius, s’imputen als ingressos derivats de les operacions referides en el paràgraf anterior, les despeses específiques necessàries per a la seva obtenció i la part que correspongui de les despeses generals de la cooperativa, segons criteris d’imputació degudament fonamentats.

4. Els resultats nets de l’exercici, un cop deduïts els impostos, s’han de destinar a cobrir les pèrdues d’exercicis anteriors, si n’hi ha hagut. Dels resultats restants, els resultats extracooperatius s’han de destinar íntegrament al Fons de Reserva Obligatori. Els excedents cooperatius procedents de les operacions de la cooperativa amb els seus socis, s’han de destinar almenys el 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives i el 20% al Fons de Reserva Obligatori fins que aquesta reserva arribi a la xifra del capital social subscrit en la data de tancament de l’exercici; un cop assolida la xifra de capital, aquest percentatge podrà ser del 10%. La resta dels excedents disponibles es poden aplicar a retorn cooperatiu, a reserva obligatòria o a reserves voluntàries, repartibles o no repartibles.

Els excedents s’han d’imputar entre els socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi fet cada un d’ells a la cooperativa i es pot distribuir entre els socis, satisfent-lo immediatament després de l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici, o en el termini que acordi l’assemblea general reunida amb caràcter ordinari, o incorporar-lo al capital social amb l’increment corresponent a la part de cada soci. També es poden imputar de manera igualitària a tots els socis, en virtut del principi de solidaritat. En cap cas no es poden repartir en proporció al capital aportat pels socis.

5. Els estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l’exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents: es pot acordar compensar-los amb càrrec a resultats positius d’exercicis futurs dins el termini previst a l’article 22 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost sobre societats.

Per a la compensació d’aquestes pèrdues se seguiran els següents criteris:

• a) Poden imputar-se la totalitat de les pèrdues als fons de reserva voluntaris.
• b) També es pot acordar imputar fins al 50% de les pèrdues al Fons de Reserva Obligatori. Si per a la imputació de pèrdues s’ha utilitzat totalment o parcialment el Fons de Reserva Obligatori, no es poden imputar ni repartir excedents cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que el fons recuperi la quantia prèvia a la imputació de les pèrdues.

6. La quantia no compensada amb els fons referits s’ha d’imputar als socis bé en proporció a les operacions, els serveis o les activitats realitzats per cadascun d’aquests amb la cooperativa, bé a tots per igual, segons el criteri adoptat per a l’aplicació dels excedents. Les pèrdues imputades a cada soci s’han de satisfer directament, dins l’exercici econòmic següent a l’exercici en què s’hagin produït, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social o amb càrrec als retorns que podrien correspondre al soci.

Article 42Exercici econòmic. Determinació dels resultats de l’exercici. Distribució d’excedents i beneficis i imputació de pèrdues

1. L’exercici econòmic ha de tenir una durada de dotze mesos, excepte en els casos de constitució, extinció o fusió de la cooperativa, i ha de coincidir amb l’any natural, excepte si els estatuts en disposen el contrari. 2. En la determinació dels resultats de l’exercici econòmic s’han d’aplicar les normes comptables, amb les particularitats següents: per fixar l’excedent net de l’exercici econòmic tenen la consideració de despesa l’import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desenvolupament de la cooperativa, als que no s’assignarà un valor superior al corresponent als preus de mercat dels esmentats béns; l’import de les bestretes laborals dels socis de treball, que seran imputades en el període en què tingui lloc la prestació de treball; les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa; els interessos que es deuen al socis per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors; les dotacions que anualment acordi l’assemblea general del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives; les quantitats destinades a amortització i qualsevol altra que determini la legislació aplicable.

No obstant el previst al paràgraf anterior quant al valor de mercat, quan es tracti de cooperatives de consumidors i usuaris, d’habitatge, agràries o d’aquelles que, conforme als seus estatuts, realitzin serveis o subministraments als seus socis, s’ha de computar com a preu de les corresponents operacions aquell per al qual efectivament s’hagin realitzat, sempre que no resulti inferior al cost d’aquests serveis i subministraments, inclosa la part corresponent a les despeses generals de l’entitat. A les cooperatives agràries s’ha d’aplicar aquest sistema tant per als serveis i subministraments que la cooperativa realitza als seus socis com per als que els socis realitzin o lliurin a la cooperativa.

3. Tenen la consideració de resultats extracooperatius, i han de figurar a la comptabilitat en compte a part, els resultats obtinguts de les operacions cooperativitzades que es facin amb tercers no socis, els resultats procedents de l’alienació dels elements de l’actiu immobilitzat, els resultats obtinguts d’altres fonts no necessàries per als fins específics de la cooperativa i els resultats derivats de la participació en societats no cooperatives, excepte si aquestes operacions desenvolupen activitats preparatòries, complementàries, auxiliars o subordinades a les de la cooperativa. Tampoc tenen la consideració de resultats extracooperatius les plusvàlues obtingudes per l’alienació d’elements de l’actiu immobilitzat destinats al compliment del fi cooperatiu, quan la totalitat d’aquestes plusvàlues es reinverteixi en nous elements de l’actiu immobilitzat amb idèntic destí, dins del termini comprès entre l’any anterior a la data d’alienació de l’element i els tres anys posteriors, sempre que, a més, formin part del patrimoni cooperatiu, excepte pèrdues justificades, fins a la finalització del seu termini d’amortització.

Per a la determinació dels resultats extracooperatius, s’imputen als ingressos derivats de les operacions referides en el paràgraf anterior, les despeses específiques necessàries per a la seva obtenció i la part que correspongui de les despeses generals de la cooperativa, segons criteris d’imputació degudament fonamentats.

4. Els resultats nets de l’exercici, un cop deduïts els impostos, s’han de destinar a cobrir les pèrdues d’exercicis anteriors, si n’hi ha hagut. Dels resultats restants, els resultats extracooperatius s’han de destinar íntegrament al Fons de Reserva Obligatori. Els excedents cooperatius procedents de les operacions de la cooperativa amb els seus socis, s’han de destinar almenys el 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives i el 20% al Fons de Reserva Obligatori fins que aquesta reserva arribi a la xifra del capital social subscrit en la data de tancament de l’exercici; un cop assolida la xifra de capital, aquest percentatge podrà ser del 10%. La resta dels excedents disponibles es poden aplicar a retorn cooperatiu, a reserva obligatòria o a reserves voluntàries, repartibles o no repartibles.

Els excedents s’han d’imputar entre els socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi fet cada un d’ells a la cooperativa i es pot distribuir entre els socis, satisfent-lo immediatament després de l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici, o en el termini que acordi l’assemblea general reunida amb caràcter ordinari, o incorporar-lo al capital social amb l’increment corresponent a la part de cada soci. També es poden imputar de manera igualitària a tots els socis, en virtut del principi de solidaritat. En cap cas no es poden repartir en proporció al capital aportat pels socis.

5. Els estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l’exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents: es pot acordar compensar-los amb càrrec a resultats positius d’exercicis futurs dins el termini previst a l’article 22 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost sobre societats.

Per a la compensació d’aquestes pèrdues se seguiran els següents criteris:

• a) Poden imputar-se la totalitat de les pèrdues als fons de reserva voluntaris.
• b) També es pot acordar imputar fins al 50% de les pèrdues al Fons de Reserva Obligatori. Si per a la imputació de pèrdues s’ha utilitzat totalment o parcialment el Fons de Reserva Obligatori, no es poden imputar ni repartir excedents cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que el fons recuperi la quantia prèvia a la imputació de les pèrdues.

6. La quantia no compensada amb els fons referits s’ha d’imputar als socis bé en proporció a les operacions, els serveis o les activitats realitzats per cadascun d’aquests amb la cooperativa, bé a tots per igual, segons el criteri adoptat per a l’aplicació dels excedents. Les pèrdues imputades a cada soci s’han de satisfer directament, dins l’exercici econòmic següent a l’exercici en què s’hagin produït, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social o amb càrrec als retorns que podrien correspondre al soci. 1. L’exercici econòmic ha de tenir una durada de dotze mesos, excepte en els casos de constitució, extinció o fusió de la cooperativa, i ha de coincidir amb l’any natural, excepte si els estatuts en disposen el contrari. 2. En la determinació dels resultats de l’exercici econòmic s’han d’aplicar les normes comptables, amb les particularitats següents: per fixar l’excedent net de l’exercici econòmic tenen la consideració de despesa l’import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desenvolupament de la cooperativa, als que no s’assignarà un valor superior al corresponent als preus de mercat dels esmentats béns; l’import de les bestretes laborals dels socis de treball, que seran imputades en el període en què tingui lloc la prestació de treball; les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa; els interessos que es deuen al socis per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors; les dotacions que anualment acordi l’assemblea general del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives; les quantitats destinades a amortització i qualsevol altra que determini la legislació aplicable. No obstant el previst al paràgraf anterior quant al valor de mercat, quan es tracti de cooperatives de consumidors i usuaris, d’habitatge, agràries o d’aquelles que, conforme als seus estatuts, realitzin serveis o subministraments als seus socis, s’ha de computar com a preu de les corresponents operacions aquell per al qual efectivament s’hagin realitzat, sempre que no resulti inferior al cost d’aquests serveis i subministraments, inclosa la part corresponent a les despeses generals de l’entitat. A les cooperatives agràries s’ha d’aplicar aquest sistema tant per als serveis i subministraments que la cooperativa realitza als seus socis com per als que els socis realitzin o lliurin a la cooperativa. 3. Tenen la consideració de resultats extracooperatius, i han de figurar a la comptabilitat en compte a part, els resultats obtinguts de les operacions cooperativitzades que es facin amb tercers no socis, els resultats procedents de l’alienació dels elements de l’actiu immobilitzat, els resultats obtinguts d’altres fonts no necessàries per als fins específics de la cooperativa i els resultats derivats de la participació en societats no cooperatives, excepte si aquestes operacions desenvolupen activitats preparatòries, complementàries, auxiliars o subordinades a les de la cooperativa. Tampoc tenen la consideració de resultats extracooperatius les plusvàlues obtingudes per l’alienació d’elements de l’actiu immobilitzat destinats al compliment del fi cooperatiu, quan la totalitat d’aquestes plusvàlues es reinverteixi en nous elements de l’actiu immobilitzat amb idèntic destí, dins del termini comprès entre l’any anterior a la data d’alienació de l’element i els tres anys posteriors, sempre que, a més, formin part del patrimoni cooperatiu, excepte pèrdues justificades, fins a la finalització del seu termini d’amortització. Per a la determinació dels resultats extracooperatius, s’imputen als ingressos derivats de les operacions referides en el paràgraf anterior, les despeses específiques necessàries per a la seva obtenció i la part que correspongui de les despeses generals de la cooperativa, segons criteris d’imputació degudament fonamentats. 4. Els resultats nets de l’exercici, un cop deduïts els impostos, s’han de destinar a cobrir les pèrdues d’exercicis anteriors, si n’hi ha hagut. Dels resultats restants, els resultats extracooperatius s’han de destinar íntegrament al Fons de Reserva Obligatori. Els excedents cooperatius procedents de les operacions de la cooperativa amb els seus socis, s’han de destinar almenys el 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives i el 20% al Fons de Reserva Obligatori fins que aquesta reserva arribi a la xifra del capital social subscrit en la data de tancament de l’exercici; un cop assolida la xifra de capital, aquest percentatge podrà ser del 10%. La resta dels excedents disponibles es poden aplicar a retorn cooperatiu, a reserva obligatòria o a reserves voluntàries, repartibles o no repartibles. Els excedents s’han d’imputar entre els socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi fet cada un d’ells a la cooperativa i es pot distribuir entre els socis, satisfent-lo immediatament després de l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici, o en el termini que acordi l’assemblea general reunida amb caràcter ordinari, o incorporar-lo al capital social amb l’increment corresponent a la part de cada soci. També es poden imputar de manera igualitària a tots els socis, en virtut del principi de solidaritat. En cap cas no es poden repartir en proporció al capital aportat pels socis. 5. Els estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l’exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents: es pot acordar compensar-los amb càrrec a resultats positius d’exercicis futurs dins el termini previst a l’article 22 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost sobre societats. Per a la compensació d’aquestes pèrdues se seguiran els següents criteris: a) Poden imputar-se la totalitat de les pèrdues als fons de reserva voluntaris. b) També es pot acordar imputar fins al 50% de les pèrdues al Fons de Reserva Obligatori. Si per a la imputació de pèrdues s’ha utilitzat totalment o parcialment el Fons de Reserva Obligatori, no es poden imputar ni repartir excedents cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que el fons recuperi la quantia prèvia a la imputació de les pèrdues. 6. La quantia no compensada amb els fons referits s’ha d’imputar als socis bé en proporció a les operacions, els serveis o les activitats realitzats per cadascun d’aquests amb la cooperativa, bé a tots per igual, segons el criteri adoptat per a l’aplicació dels excedents. Les pèrdues imputades a cada soci s’han de satisfer directament, dins l’exercici econòmic següent a l’exercici en què s’hagin produït, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social o amb càrrec als retorns que podrien correspondre al soci.