B
BOPA·CHAT
Llei 46/2022, del 22 de desembre, de l'Estatut de l'Artista del Principat d'Andorra.
272 versiones

Llei 46/2022, del 22 de desembre, de l'Estatut de l'Artista del Principat d'Andorra.

Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.

v1OriginalBOPA 03500410 ene 2023

Descansos i vacances

Llei 46/2022, del 22 de desembre, de l'Estatut de l'Artista del Principat d'Andorra.

  1. En els contractes de treball amb artistes, la persona treballadora té dret, com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal, que és obligatòria i irrenunciable.
  2. En aquells supòsits en que la persona treballadora no pugui gaudir de les festes incloses al calendari laboral, per desenvolupar-se en aquestes festes la seva activitat professional artística, el descans setmanal es trasllada a un altre dia dins de la setmana o del període més ampli que s’acordi per conveni col·lectiu o mitjançant pacte entre les parts.
  3. La persona treballadora té dret a gaudir d’unes vacances anuals remunerades d’un mínim de trenta dies naturals per any, o bé d’un nombre inferior de dies calculats de forma proporcional al temps treballat en cas que el treball efectiu hagi estat inferior a l’any. Per acord o conveni col·lectiu, o si ho pacten l’empresa i la persona treballadora, es poden substituir els trenta dies naturals per any per vint-i-dos dies laborables per any, o bé pel nombre de dies proporcionals al temps treballat en cas que el treball efectiu hagi estat inferior a l’any.
  4. En els contractes de durada determinada d’una durada màxima de sis mesos, es pot pactar que les vacances es retribuiran en la quitança al moment de la finalització de la relació laboral. Igualment, en aquests supòsits es pot pactar que les vacances es retribuiran de forma mensual i prorratejada.

Disposicións finals

v2ModificaciónVigenteCambiado09 may 2023

Descansos i vacances

Modifica art. disposició final segona

  1. En els contractes de treball amb artistes, la persona treballadora té dret, com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal, que és obligatòria i irrenunciable.
  2. En aquells supòsits en que la persona treballadora no pugui gaudir de les festes incloses al calendari laboral, per desenvolupar-se en aquestes festes la seva activitat professional artística, el descans setmanal es trasllada a un altre dia dins de la setmana o del període més ampli que s’acordi per conveni col·lectiu o mitjançant pacte entre les parts.
  3. La persona treballadora té dret a gaudir d’unes vacances anuals remunerades d’un mínim de trenta dies naturals per any, o bé d’un nombre inferior de dies calculats de forma proporcional al temps treballat en cas que el treball efectiu hagi estat inferior a l’any. Per acord o conveni col·lectiu, o si ho pacten l’empresa i la persona treballadora, es poden substituir els trenta dies naturals per any per vint-i-dos dies laborables per any, o bé pel nombre de dies proporcionals al temps treballat en cas que el treball efectiu hagi estat inferior a l’any.
  4. En els contractes de durada determinada d’una durada màxima de sis mesos, es pot pactar que les vacances es retribuiran en la quitança al moment de la finalització de la relació laboral. Igualment, en aquests supòsits es pot pactar que les vacances es retribuiran de forma mensual i prorratejada.

Disposicións finals