Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (Text refós sense caràcter oficial)

Efectes de les atribucions particulars 1. El causant que atorga un pacte successori d’atribució particular només pot disposar dels béns llegats amb el consentiment exprés de l’afavorit o, si aquest no és part del pacte, amb el dels altres atorgants. 2. Si el bé atribuït es perd o es deteriora per causa imputable al causant, o aquest l’aliena o el grava, l’afavorit pot exigir el valor a l’hereu. 3. En cas de premoriència de l’afavorit al causant, s’aplica l’apartat 1 de l’article 87. 4. En morir el causant, l’afavorit amb una atribució particular fa seus els béns independentment que l’hereu accepti l’herència. En defecte del que s’hagi convingut, s’apliquen a les atribucions particulars les normes dels llegats, en allò que siguin compatibles amb la seva naturalesa irrevocable. Títol III. La successió testada Capítol I. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries Secció primera. Disposicions generals