Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (Text refós sense caràcter oficial)

Extinció 1. El dret a reclamar la quarta vidual s’extingeix: a) Per renúncia després de la mort del causant. b) Per matrimoni del sobrevivent o per la convivència marital amb una altra persona abans d’haver-lo exercit. c) Per la mort del cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella sense haver-lo exercit. d) Per suspensió o privació de l’autoritat parental del cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant. 2. La pretensió per a reclamar la quarta vidual prescriu al cap de quatre anys de la mort del causant. Disposicions addicionals Primera. Normes de dret internacional privat 1. Tribunal competent Els tribunals de l’Estat andorrà són competents per a resoldre sobre la totalitat de la successió per causa de mort, quan la llei personal del causant en el moment de la mort sigui l’andorrana. Els tribunals andorrans també són competents en els supòsits en què el causant tingués en el moment de la seva defunció el domicili i la residència al Principat d’Andorra i també quan fos titular de béns o drets situats al Principat d’Andorra. 2. Llei aplicable 1. La llei aplicable a la totalitat de la successió és la llei personal del causant, determinada per la nacionalitat, en el moment de la mort. 2. En cas que, excepcionalment, resulti clarament de totes les circumstàncies del cas que, en el moment de la mort, el causant tenia un vincle manifestament més estret amb un Estat diferent d’aquell la llei del qual sigui aplicable segons l’apartat anterior, la llei aplicable a la successió serà la d’aquest altre Estat. 3. Testament en país estranger 1. Els andorrans poden fer testament a l’estranger, d’acord amb la llei del país on siguin, fins i tot hològraf, encara que la legislació del país estranger no l’admeti, però no mancomunat, encara que la legislació dels país estranger l’admeti. 2. El testament obert o tancat es pot atorgar, d’acord amb aquesta Llei, davant del funcionari diplomàtic o consular andorrà, que tingui reconegudes funcions notarials. Segona. Fonts del dret privat 1. Fonts del dret a) El dret privat del Principat d’Andorra està constituït per la llei, el costum i els principis generals del dret. b) La llei, com a conjunt de disposicions dels òrgans amb capacitat legislativa i dels acords internacionals sota els principis de jerarquia i de competència legislativa, és d’aplicació preferent. c) El costum, al·legat i provat, només regeix en defecte de llei aplicable. d) Els principis generals del dret informen i integren l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra. 2. Supletorietat normativa Les disposicions del dret civil tenen caràcter de dret comú i s’apliquen com a supletòries en matèries regides per altres lleis. 3. Dret subsidiari Mentre no es legisli en matèria de dret privat, s’aplica com a supletori l’anomenat dret comú romano-canònic, d’acord amb els principis generals que informen l’ordenament jurídic andorrà. 4. Jurisprudència La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra té la funció de complementar, amb la finalitat d’interpretar i aplicar, el dret privat del Principat d’Andorra. Tercera. Rang normatiu de la Llei La disposició final primera apartat número “2” de la present Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga dos articles de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella. La resta dels preceptes de la present Llei tenen rang de llei ordinària, sense les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució. Disposicions transitòries Primera. Règim general de dret transitori 1. Es regeixen per aquesta Llei les successions obertes i els testaments, codicils, memòries testamentàries i pactes successoris atorgats després de la seva entrada en vigor. 2. En tot allò no previst en les disposicions transitòries d’aquesta Llei, les successions obertes abans de la seva entrada en vigor es regeixen per la llei aplicable en el moment de l’obertura de la successió. Segona. Testaments, codicils i memòries testamentàries atorgats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei 1. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats d’acord amb la legislació anterior són vàlids si compleixen les formes que s’hi exigien. Amb tot, si han de regir una successió oberta després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, també són vàlids si s’ajusten a les seves exigències formals i materials. 2. És d’aplicació aquesta Llei a les successions obertes després de la seva entrada en vigor però regides per actes atorgats abans, llevat de les regles merament interpretatives de la voluntat del causant establertes en la legislació derogada, que els hi seran aplicables, sense perjudici del que disposen els articles 120, 204 i 210. Tercera. Testament davant rector 1. Els testaments davant rector atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de deu anys a partir de la seva vigència, sempre que el causant hagués mort abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor, el termini de deu anys es comptarà des de la seva mort. 2. S’autoritza el Govern per a dictar les disposicions reglamentàries per promoure i facilitar la protocol·lització dels testaments atorgats davant rector dipositats als arxius parroquials. Quarta. Fideïcomisos 1. Els fideïcomisos es regeixen pel dret vigent al moment de la mort del fideïcomitent. 2. Les normes d’aquesta Llei relatives als efectes del fideïcomís mentre està pendent s’apliquen als fideïcomisos ordenats en successions obertes abans de la seva entrada en vigor. Se n’exceptuen els fideïcomisos de residu i les substitucions preventives de residu, que es regeixen per les normes vigents al moment de l’obertura de la successió. Cinquena. Retribució de marmessors i dels hereus de confiança Per a la retribució dels hereus de confiança i dels marmessors designats en actes atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’aplica allò que disposa l’article 228 si la successió s’ha obert amb posterioritat, llevat que el causant hagués previst expressament una remuneració específica. Sisena. Heretaments 1. Els heretaments atorgats d’acord amb els requisits de capacitat i forma que exigia el dret vigent al moment del seu atorgament seran vàlids encara que l’heretant mori després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 2. També seran vàlids els pactes convinguts en heretaments atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, fins i tot pel que fa a les persones que els convenen, si la llei anterior no els admetia però la llei vigent al moment de la mort del causant els admet. 3. Els heretaments a favor dels fills dels contraents convinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen pel dret vigent en el moment del seu atorgament. Tanmateix, la facultat de designació d’hereu entre els fills o descendents del causant inclourà la facultat de distribuir l’herència entre ells en les parts iguals o desiguals que el causant o, en cas de mort sense haver fet la designació, el seu cònjuge estableixin, com també la facultat de fer atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no siguin instituïts hereus. En relació amb aquests heretaments, es reconeix l’eficàcia de les modificacions de capítols matrimonials convingudes per l’atorgant supervivent i el fill o fills de l’atorgant premort, com també l’eficàcia dels actes de disposició entre vius, a títol onerós o gratuït, o per causa de mort, a títol de llegat, fetes pel dit atorgant a favor dels seus hereus o descendents. 4. Els altres efectes de la successió resten sotmesos al dret vigent al moment de la mort del causant. Setena. Reserva En les successions obertes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, si els fets que donaven lloc a reserva legal no s’han produït, cap bé no passarà a tenir la qualitat de reservable i el cònjuge supervivent en serà propietari lliure. Vuitena. Successió intestada En la successió intestada, l’ordre especial de crides per a determinats béns troncals s’aplica a les successions obertes després de l’entrada en vigor de la llei. Novena. Prescripció i caducitat Els terminis establerts en la legislació anterior s’apliquen a les successions obertes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, llevat que els que aquesta estableix siguin més curts. En aquest darrer cas, la prescripció o la caducitat es consuma amb el transcurs del nou termini, que comença a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Tanmateix, si el termini establert per la legislació anterior, tot i ser més llarg, s’exhaureix abans que el termini previst per aquesta Llei, s’aplica aquell termini.